L'Observatori del Ter

Manifest de l'Observatori del Ter contra la privatització d'ATLL

2012-01-23T12:55:00.000-08:00

Des de l’Observatori del Ter de l’Ateneu Naturalista de Girona, davant la possible privatització d’Aigües Ter- Llobregat (ATLL), manifestem que:

L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. Per a una bona gestió, se’n fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent.

En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.

A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.

La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua, han portat a un greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials, com són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment en la distribució en alta.

Els últims anys, el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic.

L’aigua no pot ser un negoci!

Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.

Al riu Ter, durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys, (ni les dessaladores, ni els reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m³/segon).

Celebrem la resposta social contrària a la privatització d’ATLL a la que ens sumem, i instem al Govern de la Generalitat a reconsiderar-la, apostant per una gestió de l’aigua enterament pública, on la participació ciutadana, la transparència i el control social siguin els eixos vertebradors d’aquest servei. L’aigua és vida!

Observatori del Ter

Ateneu Naturalista de Girona

Gener de 2012

Com queda riu avall quan desembassen per força Susqueda de cop

2012-01-18T08:43:00.001-08:00

Dues imatges de la desembocadura del riu a la Gola del Ter.

Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 16/01/2012

Fotos de l'Enric Barrull i Marull

L'estat ecològic del riu Ter (desembre 2011)

2011-12-21T19:41:00.000-08:00

Al Baix Ter els 100 m3/segon que varen arribar a baixar Pasteral avall aquestes ultimes setmanes , han deixat un panorama de plàstics i porqueria que son banderes llardoses de l’abandonament en que es troba el sobreexplotat Ter. Si és remou sobtadament la llera del riu, és el que passa. La porqueria surt a la vista de tothom.

El 76 % de l’aigua es transvasa a Barcelona i l’estat de l’aigua a les comarques gironines ja no es tant sols una qüestió estrictament medi ambiental, conservacionista, ecologista o com es vulgui dir, sinó que ara fins i tot es qüestiona el perill que pot arribar a suposar per la salut de les persones. Això sense oblidar que aquí la primera font de ingressos és des de fa molt temps el turisme. I sense prou aigua i prou neta, aquest sector també se’n resenteix. No tant sols la pagesia en surt perjudicada.

El Roine està lluny i el cost seria faraònic. I mes en un moment de crisi com l'actual. D’aquí unes dècades potser s’hi haurà de pensar. Però de moment amb una petita ajuda del Segre / Ebre per aigua de boca a la conurbació barcelonina, n'hi hauria prou i de sobres per no rematar el Ter. I ara que no tenim sequera, és mes que mai un bon moment per poder parlar-ne tranquil•lament.

¿ Quan tindrem polítics valents que procurin un mínim equilibri territorial en això de la solidaritat hídrica catalana?

De moment pensar en privatitzar ATLL ve a ser com un got d’aigua per avui i molta mes set per demà. No és la solució. Un be públic tant bàsic com l’aigua, el que necessita és una gestió publica eficient, raonable i democràtica. Realment democràtica. I ara que no hi ha sequera és mes que mai el moment de parlar-ne tranquil•lament. Privatitzar la explotació del Ter fa molta por que empitjori les coses encara mes. I de moment la por és lliure.

Pau Masramon

Observatori del Ter

+H2O TER!

El Ter recuperarà cabal a partir de juny gràcies a una nova canonada

2011-03-23T13:29:00.000-07:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/23/ter-recuperara-cabal-partir-juny-gracies-nova-canonada/474265.html

La conducció, que serà reversible, permetrà fer circular l'aigua de la conca del Llobregat cap a la potabilitzadora del Ter

DDG

El cabal de la conca del Ter es recuperarà a finals de juny gràcies a l'entrada en funcionament d'una canonada que travessa Collserola pel subsòl. Aquesta conducció donarà una major flexibilitat al sistema Ter-Llobregat ja que actualment els dos centres de distribució no estan connectats directament i amb capacitat suficient. De la mateixa manera, el Ter ha baixat i ha superat el cabal ecològic (2 m3/s) durant els últims 30 dies. Fins i tot ha assolit cabals desmesurtas com els 298 m3/s del dimecres de la setmana passada, 16 de març.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Leonard Carcolé , i el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Josep Rodríguez van visitar ahir l'evolució de les obres de la canonada que transcorre per sota de Collserola. Segons van informar, la canonada ja està acabada i els treballs se centren en habilitar la instal·lació dels serveis auxiliars com per exemple la ventilació, l'enllumenat, la telefonia, la comunicació per fibra òptica i el sistema antincendis.

Des del departament de Territori i Sostenibilitat (Tes) van explicar que la nova canonada, de 15 quilòmtres de longitud i 1.800 mil·límetres de diàmtre en acer, té capacitat per transportar fins a 4 m3/s. Les proves amb aigua s'iniciaran a finals d'abril i la conducció estarà operativa a partir del mes de juny.

La canonada connecta els dos principals centres de distribució d'aigua de les xarxes del sistema Ter-Llobregat: El dipòsit de la Fontsanta (situat a Sant Joan Despí), on arriba l'aigua procedent de la potabilitzadora d'Abrera i també de la dessalinitzadora del Llobregat, i l'estació distribuïdora de Trinitat, situada al nord-est de Barcelona i que distribueix l'aigua captada al riu Ter i, en el futur, de la dessalinitzadora de la Tordera.

Els dos centres de distribució no es troben connectats actualment de manera directa i amb capacitat suficient. La nova conducció, que serà reversible, permetrà la circulació de l'aigua de la conca del Llobregat produïda a la dessalinitzadora i a la planta potabilitzadora d'Abrera cap a l'àmbit d'abastament que rep aigua de la potabilitzadora del Ter, incrementant així la flexibilitat i garantia de tota la xarxa i, en conseqüència, també ajudarà a la recuperació dels cabals del Ter, d'acord amb els criteris del pla de gestió de l'aigua de Catalunya.
El pressupost total d'aquesta actuació és superior als 205 milions d'euros i compta amb finançament del 57% del Fons de Cohesió de la Unió Europea.

El Ter és una de les conques catalanes més castigades. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i provoca que en molts trams no s'arribi al cabal ecòlògic de 2 m3/s.

Cabal suficient

Durant els últims 3o dies, la conca ha superat el cabal i fins i tot ha arribat a xifres poques vegades vistes. Com per exemple els 298 m3/s del 16 i els 146 del 15.

Què ha passat amb els cabals del Ter abans de les llevantades?

2011-03-17T14:10:00.000-07:00

Abans de les llevantades, l'hivern havia estat poc plujós, però l'aplicatiu de l'Agència Catalana de l'Aigua seguia donant cabals propers o superiors als 5 m3/s al seu pas per Girona durant la major part del temps. No obstant, l'aspecte visual era molt més proper a l'aspecte que el riu tenia a inicis del 2008, durant el moment àlgid de la sequera.

Foto del riu Ter el 23/2/2008, quan segons l'aplicatiu web de l'ACA hi passaven 1,06 m3/s (Foto: Lluís Sala, http://www.flickr.com/photos/lluissala/3444395481)

Foto del riu Ter el 2/3/2011, quan segons l'aplicatiu web de l'ACA hi passaven 4,74 m3/s (Foto: Eva Naranjo)

Des de l'Observatori del Ter hem requerit a l'ACA la revisió dels valors que es donen des d'aquesta estació d'aforament, però se'ns ha respost dient que les dades eren correctes. Nosaltres seguim pensant que el que s'ha estat donant com a compliment durant molts mesos en realitat eren dades incorrectes, amb uns cabals molt més propers als de l'any de sequera.

El pantà de Susqueda torna a vessar quinze anys després

2011-03-17T13:47:00.000-07:00

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/384469-el-panta-de-susqueda-torna-a-vessar-quinze-anys-despres.html

El pantà de Susqueda torna a vessar quinze anys després

Les pluges de dimarts porten al límit l'embassament, que sobreeixirà fins divendres

El Ter registra una espectacular crescuda i es desborda entre Verges i Ultramort

Continuava desguassant, però a menys ritme

17/03/11 02:00 - Susqueda - Oriol Mas

La presa de Susqueda va ser ahir una immensa cascada, amb el pantà vessant pel llavi del sobreeixidor de l'estructura. Per a tots els curiosos que ho vulguin veure, es preveu que la situació es mantingui fins divendres. Les pluges d'aquests últims dies estan provocant una gran entrada d'aigua a Sau, i l'ACA no ha tingut més remei que desembassar Sau i Susqueda perquè ja no hi cabia ni una gota més.

Segons l'ACA, ahir sortien de Susqueda 400m³/s, una quantitat que es vol mantenir fins divendres. Durant el dia, però, l'aigua que es desembassava de Sau ja va anar a la baixa, però a la tarda encara es mantenia en 260 m³/s. A la matinada, s'havia arribat a una punta de 540m³/s. Tot això va provocar un augment espectacular del cabal del riu, que va negar camps i zones properes a la llera en diversos punts del Gironès i el Baix Empordà. A més, al vespre es va haver de tallar la carretera C-252 entre Ultramort i Verges a l'altura on travessa el Ter, perquè el riu es va desbordar.

De fet, es va començar a desembassar la nit de dimarts. Primer a través dels difusors que hi ha a la presa, però poc després –al voltant de les nou de la nit– l'ACA va ordenar a Endesa que tanqués els difusors, perquè el pantà desguassés per la part superior de la presa.

Boadella i les pluges

Pel que fa a Boadella, el pantà també estava ahir al 100% de la capacitat, i l'ACA va continuar desembassant fins a 83 m³/s, que es van reduir lleugerament a mesura que va avançar el dia i hi entrava menys aigua. De fet, la Muga ja baixava ahir amb “només” 160 m³/s a Castelló, i el Fluvià va baixar fins als 80m³/s al vespre.

Les conseqüències dels aiguats van fer que Protecció Civil mantingués activat el pla Inuncat pel cabal dels rius. Es van haver de tallar diverses carreteres locals a Boadella, Garrigàs i Vilafant, tot i que ahir les pluges ja van ser molt menors. Des de dissabte, s'han superat els 300 l/m² a Maçanet de Cabrenys i Viladrau, i els 200 a Molló, Anglès i la Vall d'en Bas.
Un cas viscut en poques ocasions

El vessament de Susqueda és un fet molt poc habitual, com també ho és arribar a veure el municipi a causa de sequeres. En tot cas, el sobreeiximent de la presa va tenir lloc per última vegada el 1996, però curiosament aquell any va passar en tres episodis diferents. Un va ser del 30 de gener al 4 de febrer, el segon del 17 al 20 de novembre i el tercer del 8 al 10 de desembre. El dia 8 es va registrar la cota màxima històrica del pantà. Anteriorment, hi havia hagut vessaments els anys 1991, 1982, 1977, 1976, 1972, 1971 i 1969, un divendres sant.

L'aigua passa pel damunt la presa de Susqueda per primer cop en quinze anys

2011-03-17T13:43:00.000-07:00

Front: http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2011/03/17/susqueda-obre-comportes/472786.html

Multitud de curiosos s'apropen fins a l'embassament, que deixa anar 400 metres cúbics d'aigua per segon

ACN | Les pluges persistents dels darrers dies han fet que el pantà de Susqueda (Selva) vessi aigua per damunt la presa per primer cop en quinze anys. Els veïns dels pobles propers, com Amer o la Cellera de Ter, expliquen que des del desembre del 1996 no vivien una situació com aquesta. Nombrosos curiosos s'han apropat aquest dimecres a l'embassament per fotografiar o filmar la immensa cascada d'aigua que surt de la presa. En total, entre la que sobreïx i la que es desembassa per turbina, es deixen anar 400 metres cúbics d'aigua per segon des de Susqueda. 'Avui serà una atracció; jo tinc 71 anys i ho he vist poques vegades', explica un veí de la Cellera de Ter (Selva), Jordi Planas.

Els episodis de pluja que cauen insistentment des d'aquest cap de setmana arreu de Catalunya han fet incrementar, de manera notable, el cabal de rius, rieres i l'aigua embassada als pantans. Tant, que fins i tot ha arribat a sobreeixir per damunt de la presa. Aquest és el cas de l'embassament de Susqueda, on aquest matí es podia veure una immensa cascada que baixava per davant del pantà.

En total, la cascada deixa anar al riu 400 metres cúbics d'aigua per segon, entre l'aigua que vessa i la que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) desembassa per les turbines. La imatge que es pot veure aquest dimecres no és usual i, d'ençà que es va construir l'embassament -l'any 1968- que l'aigua vessi ha passat poques vegades. L'última va ser ara fa quinze anys, el desembre del 1996.

La imatge ha provocat que nombrosos veïns dels pobles dels voltants (com Amer, la Cellera de Ter o Anglès) i també curiosos s'apropessin tant a aquest embassament com al del Pasteral. Amb càmeres digitals, els qui estaven al costat de la presa immortalitzaven el moment.

Jordi Planas era un d'ells. Aquest veí de la Cellera de Ter de 71 anys recorda que, la darrera vegada que Susqueda va vessar, els seus fills encara eren petits. 'No és massa habitual veure el pantà així de ple; jo encara recordo quan el van construir, i això ha passat molt poques vegades', explicava. I hi afegia: 'Avui això serà una atracció, i un continu d'anar i venir de gent'.

Protecció Civil manté encara activada l'alerta de l'Inuncat arran de la situació de fort cabal de rius i rieres, tot i que també preveu que les pluges remetin al llarg de dijous. De totes maneres, les precipitacions que han caigut fins ara ja han arribat a deixar quantitats com els 252,3 litres a la Vall d'en Bas (Garrotxa), 202, 6 a Anglès (Selva) o 132,4 a Torroella de Fluvià (Alt Empordà).

Desembassar pantans

Segons recull l'ACA, han augmentat de forma creixent i per damunt del que és habitual les conques del Fluvià a Esponellà (Pla de l'Estany), el riu Onyar a Girona o el Ter a Ripoll. A més, el pantà de Susqueda no és l'únic que s'està desembassant; també es fa la mateixa operació a les preses de Boadella, Sau, la Baells, Foix, Portbou i Siurana.

L'ACA recomana extremar les precaucions en aquests punts i evitar l'accés a zones properes als rius. L'alcalde de Susqueda, Joan Mercader, ha dit que s'està en contacte permanent amb el Centre de Coordinació d'Emergències.

'Hem de tenir en compte que, en quatre dies, ha plogut més que en tot l'any anterior; és molta aigua de cop i això vol dir que s'han de vigilar els accessos a rieres i a rius', ha precisat Mercader. L'alcalde també ha dit que, al seu municipi, el desembassament de Susqueda suposa 'que hi hagi una casa que es pot quedar aïllada'.

De moment, arran de les pluges persistents, també es mantenen tallades diverses carreteres locals. Aquest és el cas, per exemple, del gual del riu Fluvià a la GI-V6226 per Arenys d'Empordà a Garrigàs (Alt Empordà) i del gual del riu Manol a la GI-V5129 a Vilafant (Alt Empordà).

El qüestionari de l'Ateneu als partits polítics sobre la gestió de l'aigua a Catalunya

2010-11-03T16:26:00.000-07:00

El podeu descarregar de l'enllaç següent:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Ateneu_Nota_Premsa_Questionari_Eleccions_2010.pdf

Feia trenta-tres anys que Sau i Susqueda no estaven tan plens

2010-10-31T03:36:00.000-07:00

Article d'Oriol Mas al Punt - http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/324041-feia-trenta-tres-anys-que-sau-i-susqueda-no-estaven-tan-plens.html

Les pluges d'aquest últim mes han omplert fins a dalt els dos embassaments

L'ACA diu que està complint el Compromís pel Ter, i els sectors gironins vinculats al riu demanen un canvi real en la gestió

31/10/10 02:00 - Susqueda - Oriol Mas

La llevantada de fa quinze dies va concentrar les precipitacions al sector oriental dels Pirineus, beneficiant sobretot la capçalera del Ter. La quantitat d'aigua que va caure es va afegir a un nivell dels pantans de Sau i Susqueda ja molt elevat, que des de mitjan mes de maig no ha baixat, conjuntament, del 80%. Això ha fet que dijous passat el pantà de Sau estigués al 93,8%, i el de Susqueda, al 98,3%, sumant 384,2 hectòmetres cúbics dels 398 totals de capacitat conjunta. Aquestes xifres no s'havien assolit des de fa 33 anys, quan el novembre del 1977 es van superar els 386 hm³, si bé és cert que en diverses ocasions s'havia superat el 90% de capacitat. En tot cas, i per deixar espai als pantans en cas de pluja i per l'aigua que hi continua entrant, l'ACA ha començat a desembassar, i això es tradueix en uns cabals circulants per Girona i fins a la desembocadura, a Torroella, superiors als habituals, al voltant de 10 i 17 m³/s, respectivament. El pantà de Boadella també ha tingut un augment considerable d'aigua, i ja supera el 53%, la millor xifra des de la primavera de l'any 2009.

La gestió, a debat

La bonança hídrica després de la sequera del 2007 i el 2008 no s'ha aprofitat per replantejar el model de gestió amb vista a evitar situacions semblants. Aquesta és la conclusió unànime a què han arribat els representants d'algunes de les institucions gironines que més es van mullar durant aquell episodi, reclamant un tracte millor al riu Ter i els usos que se'n deriven i una reducció del transvasament. Reconeixen que s'ha avançat, i que l'ACA ha posat en marxa diverses actuacions encaminades a augmentar el recurs disponible com ara la dessalinitzadora del Prat, però troben a faltar canvis estructurals i pronostiquen que quan hi hagi una altra sequera –“cada dia falta un dia menys”– la conca del Ter tornarà a ser la gran perjudicada. “No queda clar quin recurs ha de substituir el cabal del Ter per abastir Barcelona, perquè la dessalinitzadora, a més de ser cara només garanteix una petita part del cabal necessari”, segons explica Albert Ruhí, de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, una opinió que també comparteix Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter. Illa recorda que el canvi climàtic afectarà la capçalera del Ter, que cada vegada hi ha més bosc i que, per tant, aquest absorbeix més aigua, i que només està previst utilitzar les dessalinitzadores quan els pantans no estiguin tan plens: “S'han fet coses, però són pedaços que només allarguen una mica el temps abans d'entrar en fases d'excepcionalitat o d'emergència, però la realitat és que continuem sense cap gran aportació nova d'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona”. Des de l'ateneu recorden, a més, que abans de les pluges de fa quinze dies el volum d'aigua que es deixava anar Ter avall no complia els cabals mínims i que això demostra que no s'ha canviat de filosofia en la gestió hídrica.

Tots coincideixen que la solució és assumir els postulats del moviment Compromís per Lleida, que advoca perquè la Generalitat inverteixi en la modernització de regadius per tal que l'aigua que ara es malgasta es pugui desviar per a les necessitats de Barcelona. Aquest moviment i el del Ter s'han ajuntat sota el lema Aigua per unir. Pel president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, “és decebedor que qui havia de liderar el consens, el govern, no ho està fent, tot i que han tingut dos anys i mig des que es va acabar la sequera. La gestió de l'aigua és un tema complex, i ara que hi ha aigua hem desaprofitat un temps preciós per gestionar més bé el recurs”. Un pacte nacional per a l'aigua és la sortida que consideren bàsica per a unes noves bases i per garantir el subministrament. Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, diu que “creia que en aquest temps s'avançaria més, però el model continua sent el mateix; Barcelona penja del Ter i això no s'ha resolt. A la Muga, on la situació també es preocupant, ja fa 10 anys que tenen l'ai al cor. Tenim el recurs, però cal adequar les xarxes”.

Les frases

“Qualsevol solució passa pel retorn del Ter, perquè quan hi hagi una altra sequera el riu tornarà a ser el que més patirà” – Francesc Camps, President del Consorci Alba-Ter

“Només s’ha fet la dessalinitzadora pel que fa a grans obres, i això només resol una petita part del problema” – Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava

“Hem aconseguit coses, però el país ha de ser valent i treure les barreres entre conques. Si no, depenem de la pluja” – Albert Ruhí, portaveu de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

“El Compromís pel Ter es complirà si el temps hi acompanya, quan Girona hauria de ser només una reserva estratègica” – Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del baix Ter

Les xifres

384 hectòmetres cúbics són els que sumen Sau i Susqueda, dels 398 de capacitat que tenen entre tots dos

53% de capacitat és l'actual estat del pantà de Boadella, un percentatge al qual no arribava des de l'estiu del 2009

El Ter només recupera cabal per les pluges del Pilar

2010-10-30T03:53:00.000-07:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/29/ter-nomes-recupera-cabal-pluges-del-pilar/441963.html

Durant els dies anteriors no es va arribar al mínim ecològic de 3 m3/s

El Ter mostra la seva millor cara quan la climatologia acompanya o quan el pantà de Susqueda allibera més aigua de l'habitual. Si bé això és el que es desprén de les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua del darrer mes. Només a partir del cap de setmana del pont de Pilar, quan es van recollir més de 100 l/m2 a diversos municipis, el Ter va superar el cabal ecològic que s'estableix en 3 m3/s al seu pas per Girona.

D'aquesta manera, les dades recollides per la xarxa de control de l'aforament de Girona revelen que des del 8 d'octubre i fins al 29 de setembre la quantitat d'aigua que arrossega el riu era inferior al que s'estipula com el cabal necesari per mantenir la biodiversitat de la conca. Només el passat 28 d'octubre, amb un registre de 3,17 m3/s, es va conseguir superar el cabal ecològic.

La diferència entre els dies anteriors i l'episodi de pluges torrencials d'aquells dies queda clarament reflectit en aquestes estadístiques. Per exemple, el passat 10 i 11 d'octubre, dies en els quals més va ploure, el cabal va passar d'estar per sota dels 3 m3/s a 69,89 i 51,31 m3/s, respectivament.

Les precipitacions, però, no només van beneficiar el cabal del Ter, sinó que van ajudar a reomplir els embassaments de les comarques de Girona. En el cas de Susqueda les pluges van deixar el pantà a gairebé el 100% de la seva capacitat. Davant d'aquesta situació, i a partir del 12 d'octubre, l'ACA va passar a desembassar un cabal d'entre 15 i 18 m3/s quan, en condicions normals, el cabal és de 9-10 m3/s a la presa del Pasteral. Un mesura que, de moment, s'aplicarà de forma indefinida i que s'aturarà en funció de les previsions meteorològiques.

La major sortida de cabal també ha beneficiat en aquest cas el Ter, ja que si durant els dies de més plues el cabal va ser extraordinàri, a partir del 14 d'octubre i fins al dia d'avui aquest cabal ha estat entorn als 10 m3/s. És a dir, el triple del que marca el cabal ecològic del Ter.

Medi Ambient i Habitatge tenen l'objectiu de reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades anunciades aquest any pel conseller, Francesc Baltassar, seran de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015.

En aquest sentit, també va manifestar durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera al febrer que la previsió era augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a una mitjana de 3,7 m3/s.

Disponibles les presentacions de la jornada Aigua per Unir de Lleida

2010-10-12T03:45:00.000-07:00

El bloc Aigua per Unir ha publicat les presentacions de la jornada celebrada a Lleida el proppassat 18 de setembre de 2010. Aquestes presentacions es poden descarregar de l'enllaç següent:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/presentacions-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/

També s'hi poden observar les fotos fetes per Narcís Rubio i Marta Palmada clicant a l'enllaç següent:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/fotos-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/

El grup de l'Observatori que vam assistir a la jornada Aigua per Unir de Lleida

L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011

2010-10-07T00:25:00.000-07:00

L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011

Font: Diari de Girona

La interconnexió de la xarxa amb la del Llobregat es farà per una canonada de 15 quilòmetres

GIRONA | AGÈNCIES/DDG La interconnexió de les xarxes de subministrament d'aigua del Ter i del Llobregat a través de Collserola permetrà reduir l'aportació de cabal del Ter a Barcelona durant el primer semestre del 2011. Les obres de la canonada que connecta les plantes distribuïdores de Fontsanta, a Sant Joan Despí, i Trinitat, a Barcelona, ja estan molt avançades, segons va explicar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Fins ara, Barcelona rebia subministrament de les dues conques més o menys a parts iguals. Quan la conca del Llobregat tingui prou aigua, podrà arribar a tota la ciutat, cosa que farà que es redueixi l'aportació del Ter. Francesc Baltasar ha assegurat que les obres no faran augmentar la factura de l'aigua en aquests moments de crisi.

La canonada d'acer fa 1,8 metres de diàmetre i uns 15 quilòmetres de longitud, dels quals onze ja estan construïts, i permetrà transportar quatre metres cúbics per segon. La galeria té uns rails perquè hi passin vehicles elèctrics que portaran treballadors i material per fer el manteniment de la instal·lació. L'obra costarà uns 220 milions d'euros i ha estat finançada en un 57% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i amb aportacions del Ministeri de Medi Ambient.

La connexió, reversible, permetrà connectar en el futur l'aigua de la potabilitzadora d'Abrera i de la futura ampliació de la dessalinitzadora de Tordera.

Després de visitar les obres a la zona de la Trinitat, el conseller va destacar la "important" inversió que suposa aquesta infraestructura, que permetrà, a més, millorar la qualitat de l'aigua i equilibrar la xarxa de subministrament de Barcelona. També va recordar diverses inversions en plantes potabilitzadores i distribuïdores que s'han fet per tot el territori en els últims anys.

Baltasar va enviar un missatge tranquil·litzador a la població assegurant que tot i que la directiva europea sobre l'aigua obliga els governs a repercutir en les factures el cost de les obres, això no passarà en els propers mesos, ja que el Govern català és sensible a la situació de crisi del país, segons va dir.

Fet el 73%

De moment, el 73% de la canonada que unirà les distribuïdores de Trinitat i Fontsanta -els dos centres principals de distribució d'aigua de les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATL)- ja està construïda, a l'espera de finalitzar durant el primer semestre de 2011 la conducció d'aquests 15 quilòmetres de longitud. La nova conducció, que serà reversible, ajudarà a la recuperació del cabal del riu Ter, d'acord amb els criteris del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya.

II Jornada Aigua per Unir

2010-09-01T13:14:00.000-07:00

El proper 18 de setembre de 2010 es celebrarà a Lleida la II Jornada Aigua per Unir, organitzada per Compromís per Lleida i la Universitat de Lleida.

Podeu veure el programa a:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/09/01/ii-jornada-aigua-per-unir-lleida-18-de-setembre-de-2010/

La primera jornada, celebrada a Girona el 15 de maig, es pot veure sencera en vídeo a:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/06/12/la-jornada-aigua-per-unir-sencera-en-video/

I la proposta de manifest, millorada després de les aportacions de la jornada de Girona es pot llegir a:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/06/18/versio-2-0-de-la-proposta-de-manifest/

Agua y gente para unir - article d'Antoni Puigverd

2010-08-22T15:07:00.000-07:00

Observar el país con ojos de Miguel Ángel: tal como es y, a pesar de ello, amándolo

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100822/53987094176.html

Mi ventana de agosto tiene vistas sobre el Ritort, un primer afluente del Ter que procede de las montañas de Molló, en la ratlla de França. Hoy su murmullo es risueño: una corriente de cristal, vivaz y sugestiva como una mujer de mediana edad. En días pasados, en cambio, empujado por constantes lluvias, bajaba tumultuoso e irascible como uno de estos tipos malhumorados que, a la menor discrepancia, te manda a freír espárragos con gestos intimidatorios.

"Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar / que es el morir". La célebre metáfora de Manrique es preciosa. Pero exageradísima. Ni el más sabio, santo o poderoso de los humanos puede compararse, no ya con el Nilo o el Amazonas, sino con el modesto Ter. Pequeño y sobreexplotado, pero más peleón y resistente que un héroe de la antigüedad, el Ter sobrevive con tenacidad trágica. Desde su curso más alto, pone en funcionamiento decenas de pequeñas centrales eléctricas. Riega y fertiliza comarcas de gran importancia agrícola. Fue, junto al no menos heroico Llobregat, el gran factor de la industrialización catalana. Y, por si todos estos hercúleos esfuerzos no bastaran, gracias al sistema de pantanos Sau-Susqueda, ofrece el Ter agua de boca a la conurbación barcelonesa. Millones de ciudadanos catalanes (y millones de turistas), se duchan, lavan ropa y vajilla, beben e higienizan sus baños gracias al Ter, que, sin embargo, a partir de Susqueda sufre un trato de esclavo: su caudal está siempre por debajo del mínimo ecológico (excepto en temporadas de racha lluviosa, como la que consiguió el muy laico Baltasar rezando a laMoreneta). Un sufrimiento inútil, pues ni políticos ni ecólogos se acuerdan del Ter cuando se habla de los problemas del agua en Catalunya.

Por fortuna, el ejemplo del Compromís per Lleida empieza a arraigar en Girona. La iniciativa cívica de los leridanos es modélica. Ya saben: es un movimiento reivindicativo que apela al sí. Defienden sus comarcas demostrando, con datos y números, que es posible casar egoísmo y altruismo territorial. En la misma línea, los defensores del Ter, acompañados por los leridanos, proclamaron antes del verano el manifiesto Aigua per unir, que propone salvar el caudal del heroico Ter sin olvidar los intereses de boca de la conurbación barcelonesa y situando la problemática del agua en un marco general, en el que todos los ríos deben ofrecer y todos los territorios recibir. El 18 de septiembre se encontrarán en Lleida. ¿Eclipsará la frenética batalla electoral que empezará en septiembre el realismo crítico de estas bellas corrientes cívicas? No podemos permitirnos tal eclipse. En la campaña que se avecina, los partidos idealizarán un país que imaginan. Mientras que estas corrientes observan el país como el escultor Miguel Ángel observaba el mundo: tal como es y, a pesar de ello, amándolo.

Entrevistes a TV Girona

2010-08-16T12:56:00.000-07:00

Al bloc d'Aigua per Unir es recopilen les entrevistes que a TV Girona han fet recentment a membres de la Plataforma del Ter. Les podeu veure a:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/

La bona salut del Ter

2010-06-17T00:18:00.000-07:00

La bona salut del Ter

Font: El Punt

El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella

Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.

Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.

Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.

Revifalla

De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.

El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.

Compromís per Lleida i Plataforma del Ter participen al CUSA

2010-06-16T22:00:00.000-07:00

El 16 de juny de 2010 representants de Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter van participar al Consell per l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) de l'Agència Catalana de l'Aigua per explicar i defensar el projecte Aigua per Unir.

La Plataforma del Ter a Barcelona

2010-05-20T22:30:00.000-07:00

El 20 de maig de 2010, la Plataforma del Ter, representada per Manel Serra, va participar en una taula rodona organitzada dins dels actes d'"Aigua, rius i pobles". El títol d'aquesta taula rodona era "El nou Pla d'Aigües de Catalunya: riscos d'inundació i sequera en un escenari de canvi climàtic" i a banda de la presència de Manel Serra també hi van assistir Josep Alabern Valentí (Aigües de Manresa, SA, Conseller del CADS), Manuel Hernádez (Agència Catalana de l’Aigua, ACA) y Pedro Arrojo Agudo (Universidad de Zaragoza, UNIZAR), fent de moderador Antonio Cerrillo (La Vanguardia). Aquest acte es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona.

La proposta: Aigua per Unir

2010-05-14T23:42:00.000-07:00

AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA

En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.

El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.

Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.

Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.

La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.

Per tot això considerem que:

1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.

2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.

3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.

4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.

5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.

Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.

Girona, 15 de maig de 2010

Aigua per unir

2010-05-06T15:57:00.000-07:00

Com segurament tots vosaltres heu pogut constatar, els problemes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics són de complexa resolució. La sequera del 2007 - 2008 ens va portar a una situació extrema que es pot repetir si aquesta qüestió no s'enfoca des d'un punt de vista obert i generós, en el qual tots hi cedim una mica perquè qui en surti reforçat sigui el país. Així ho perceben les persones que lideren el moviment Compromís per Lleida i així ho percebem també les persones i entitats que formem la Plataforma del Ter.

Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.

El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.

A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.

Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.

Us hi esperem!

CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter

2010-05-05T23:59:00.000-07:00

CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter

Font: Diari de Girona

GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.

El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments

2010-04-29T00:55:00.000-07:00

El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments

L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.

La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.

Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.

La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.

D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.

Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.

Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.

Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.

Enllaç a l'estudi

El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic

2010-04-29T00:52:00.000-07:00

El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic

Font: El Punt

Un estudi demostra que això ha afectat la qualitat de l'aigua del pantà

Un estudi ha posat de manifest l'afectació que el canvi climàtic està tenint a la part alta de la conca del Ter. Segons les dades que s'han analitzat, el cabal del riu a l'entrada del pantà de Sau s'ha reduït un 44% en també 44 anys. Això ha tingut un efecte directe sobre la qualitat de l'aigua de l'embassament, i ha reduït els efectes positius del pla de sanejament que s'havia desenvolupat a la conca. Finalment, l'estudi demostra com el fenomen del Niño també afecta el règim climàtic de la conca.

La importància del document recau en el fet que és un dels primers d'àmbit internacional que relaciona el canvi climàtic amb la qualitat de les aigües, segons va explicar ahir un dels seus autors, Rafael Marcé. De fet, s'ha agafat el pantà de Sau com a objecte de l'estudi perquè hi ha dades des de la construcció del pantà el 1964, la sèrie més llarga de la mediterrània. L'anàlisi que n'han fet ha permès constatar que ara el Ter, en la part alta, ha anat portant cada vegada menys aigua, una tendència que s'ha accentuat a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. A la dècada dels seixanta, el Ter aportava a Sau uns 20 m³/s, mentre que en l'actualitat la xifra ha baixat fins als 12 m³/s. La principal causa és el canvi climàtic, ja que abans d'aquest punt no hi ha encara cap transvasament ni tampoc hi ha hagut durant aquest període canvis destacats en els usos del sòl, com per exemple més regadius. La major transpiració dels boscos per l'augment de la temperatura, de prop d'1,5 graus entre el 1964 i el 2007, també hi ha influït.

Menys qualitat

Aquesta reducció de cabal ha repercutit directament en la qualitat de l'aigua, que s'ha mesurat a través de l'oxigen dissolt en l'aigua del pantà. Segons Joan Armengol, codirector de l'estudi, la disminució de cabal ha fet que les millores que van significar el pla de sanejament de la Generalitat dels anys vuitanta i noranta hagin tingut un efecte més limitat sobre la qualitat. Finalment, Marcé va insistir que cal tenir en compte les dades tant de qualitat com de quantitat de la conca del Ter al moment de plantejar com gestionar els recursos hídrics de Catalunya a mitjà termini.

L'afectació del Niño

Un dels punts més interessants que tracta l'estudi és l'afectació que té el fenomen del Niño sobre el comportament de les aigües del pantà i també de tota la conca alta del Ter. Segons va explicar ahir Miquel Àngel Rodríguez-Arias, climatòleg que també hi ha participat, s'han observat oscil·lacions en el cabal del Ter cada vegada que hi ha hagut el Niño, algunes vegades augmentant i en d'altres reduint el cabal. Tot i així, la complexitat del fenomen i de la seva repercussió en el clima de la península ibèrica no ha permès establir una relació més concreta, però «el que demostren les dades és que entre 8 i 13 mesos després del Niño s'altera el cabal de la conca i el comportament del pantà». L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el grup d'investigació FLUMEN de la UPC

El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter

2010-04-29T00:45:00.000-07:00

El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter

Font: Diari de Girona

La investigació de l'ICRA apunta que els pantans baixaran l'actual volum de líquid embassat

GIRONA | EFE/DDG L'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, els nous usos del terra i l'"efecte remot" del fenomen d'El Niño provoquen una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels embassaments, segons un estudi elaborat en el pantà de Sau, que obligarà a millorar els processos de depuració. L'estudi codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i el grup d'investigació de dinàmica fluvial Flumen, es basa en l'anàlisi de dades sobre la quantitat i qualitat de l'aigua recollida a la conca del riu Ter i a l'embassament de Sau, un pantà on les aportacions han disminuït un 44% entre 1964 (primer any del qual es tenen dades) i 2007.

Aquesta reducció, especialment evident a partir dels anys 80, es tradueix en el fet que mentre a la dècada dels 60 entrava aigua per omplir cada any quatre vegades l'embassament, a l'actualitat només es pot omplir 2,2 vegades, o el que és el mateix, el volum d'aigua potable urbana que consumeix tot Catalunya en quatre mesos. L'estudi estima que la disminució de cabals -atribuïble sobretot a l'augment de les temperatures i a un increment de l'evaporació i transpiració dels boscos, més que una disminució de les precipitacions- ha contrarestat els efectes beneficiosos aconseguits amb la implantació del Pla de Sanejament de la Conca del Ter a la dècada dels anys 80 i 90.Aquest pla va aconseguir reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua (anòxia) un 30%, una millora que sense els efectes acumulats del canvi climàtic hagués estat del 48%, apunten els autors de l'estudi. Totes aquestes dades suggereixen que si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya empitjorarà la qualitat de l'aigua dels embassaments, de la qual se subministren molts municipis, una situació que només podrà ser contrarestada amb una millora dels processos depuratius. L'informe demostra que tots els cabals de la conca del Ter, així com la qualitat de l'aigua de l'embassament de Sau, es veuran afectats pel fenomen climàtic d'El Niño. Aquest "efecte remot" i de "sincronia" entre el règim de pluges de la conca del Ter i El Niño, provoca una oscil·lació en els cabals i en la quantitat d'oxigen de l'aigua de Sau.

"Predictibilitat"

El Nió és una anomalia de caràcter cíclic que es produeix en el Pacífic, i que té repercussions climàtiques a escala global, amb un canvi en els patrons dels moviments de les masses d'aigua de l'oceà. Miquel Àngel Rodríguez-Arias, un dels autors d'aquest treball afirma que l'objectiu és intentar buscar les "fonts de predictibilidat" que permetin anticipar, amb tres o quatre mesos, què passarà des del punt de vista meteorològic al Mediterrani. Els autors de l'informe apunten que aquest treball no només té implicacions locals, ja que moltes zones del món basen el seu proveïment en embassaments, així que els resultats obtinguts a Sau són un avís global pels gestors dels recursos hídrics, tant en la quantitat com en la qualitat de l'aigua.

Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona

2010-03-29T00:07:00.000-07:00

Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona

Font: Diari de Girona

El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya

BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.

Gent del Ter denuncia una canonada que pren massa aigua al Ter

2010-03-27T02:09:00.000-07:00

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/151515-gent-del-ter-denuncia-una-canonada-que-pren-massa-aigua-al-ter.html

26/03/10 02:00 - Torroella de Montgrí - i.r

La plataforma Gent del Ter ha presentat una queixa a l'ACA per l'execució de l'obra d'ampliació del cabal transferit del riu Ter a la Costa Brava, quan encara no s'ha aprovat el pla sectorial de cabals. La llei actual, del 1959, estipula que l'abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d'1 m³/segon. Gent del Ter observa que la canonada que s'està fent des del Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal d'1,6 m³/segon, i encara hi ha la vella.

S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´

2010-03-19T10:01:00.000-07:00

S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´

Font: Diari de Girona

ENTREVISTA D'ALBERT SOLER GIRONA

Dilluns vinent és el Dia Mundial de l'Aigua. En relació amb aquest fet, la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines va encarregar a l'enginyer Joan Gaya l'estudi "L'Aigua a les comarques gironines", que va presentar dimecres a la Cambra de Comerç.

A l'estiu ens tornarem a trobar amb l'aigua al coll, o sigui amb poca aigua?
No, a Girona aquest estiu tindrem aigua. Amb tot el que ha nevat no hem de tenir cap problema. Encara que no hagués nevat, amb el que havia plogut abans ja en tindríem prou.
Malgrat haver d'enviar aigua a Barcelona?
El Ter està hipotecat des de 1959, quan es va començar a portar aigua a Barcelona. I les promeses que la llei feia a canvi d'aquest transvasament no sempre s'han complert.
Com ara quines?
La llei diu que un cop satisfet el cabal necessari per al regadiu del baix Ter, un cop reservats tres metres cúbics per segon, el que quedi fins a 8 metres cúbics aniria a Barcelona. Diria que s'ha fet al revés.
Potser en tractar d'aigua, la llei va ser paper mullat.
Si vol dir-ho així, sí. La realitat és que s'ha garantit l'abastament a Barcelona, i el que ha sobrat ha sigut per a Girona.
I de poc serveix: uns i altres patim escassetat quan hi ha sequera.
Ja l'any 1957, l'estudi en què es va basar la Llei del Ter deia que aquest riu no podia tot sol resoldre els problemes de Barcelona i que hauria de ser auxiliat pels rius Muga i Fluvià, a banda del Segre.
Transvasaments per facilitar un altre transvasament?
L'embassament de Boadella es va projectar precisament per resoldre el transvasament d'aigua de la Muga al Ter. N'hi havia un altre de previst a Esponellà pel Fluvià, que finalment no es va fer.
Mirem ara cap al futur: el Ter continuarà igual?
No, segons ha assegurat el conseller, hi haurà una devolució parcial i gradual de l'aigua al Ter. Al final hi haurà 2,5 metres cúbics per segon circulant pel Ter durant tot l'any.
Ja tenim experiència en lleis i promeses que no es compleixen.
Home, quan la llei del Ter es va aprovar no hi havia un sistema democràtic, com hi ha ara. I si un govern democràrtic no compleix, els ciutadans el poden penalitzar.
Viable, ho és?
Que el Ter torni parcialment a Girona dependrà de si Aigües del Llobregat és capaç d'apujar les tarifes de manera adequada, ja que l'aigua dessalada serà més cara que la del Ter.
Pagarem també els gironins?
Dependrà de si l'Agència Catalana de l'Aigua decideix que paguin més únicament els que reben aigua de la dessaladora, o que pagui una mica més tothom.
De què ens queixem els gironins. És que l'aigua pertany a algú?
La llei diu clarament de qui és l'aigua: és pública, passi el riu per on passi. Però la política gestiona també els sentiments de la gent, i amb el transvasament del Ter, Girona no va rebre compensacions com sí es van donar per exemple, en el de l'Ebre.

La compensació per l´aigua aportada pel Ter en 40 anys equivaldria a 2.000 milions

2010-03-17T23:06:00.000-07:00

Un expert diu que els rius Fluvià i la Muga fa anys que no donen més de sí i que el que vol Girona per al Ter és que se'l respecti i s'hi facin inversions

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/18/compensacioacute-laigua-aportada-pel-ter-40-anys-equivaldria-2000-milions/394265.html

GIRONA | E.BATLLE

Si les comarques gironines haguessin pactat pel riu Ter termes similars als escollits pel minitransvasament de l'Ebre del 1981, això hauria suposat una aportació de recursos de 2.000 milions d'euros a aquestes comarques com a compensació per la cessió dels 10.000 hm3, que s'haurien aportat en 40 anys del Ter.
Aquesta és una afirmació que fa Joan Gaya, enginyer i i gerent del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya en l'estudi sobre L'aigua a les comarques gironines i que ahir va sintetizar en una conferència impulsada per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines a la Cambra de Comerç.

Una xifra molt gran si es compara en la inversió prevista per la Generalitat a les comarques gironines el 2010, de 224 milions d'euros, i és del mateix ordre de magnitud que els guanys que el 2009 obtindrà Catalunya amb el nou finançament, diu. Amb aquests diners, afegeix l'enginyer, s'haurien pogut solucionar infraestructures o mancances que dificulten el desenvolupament de Girona.

Tot i això, per Gaya el que l'àrea de Girona vol en un futur i pel seu riu és que "tingui reconeixement, respecte i inversions" i que per tant, acabi tenint un "futur amb dignitat" per aquesta demarcació, ja que al parer de l'enginyer "no pot ser que hi hagi municipis amb abastament en precari".

Estat i futur dels rius

Un altre aspecte destacat de l'estudi és la seva anàlisi dels rius de la demarcació. Per Gaya "el Fluvià i la Muga tenen magre el futur" perquè tenen necessitats molts superiors a les que es preveuen des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, que es troba ara en exposició pública. En canvi, pel riu Tordera, el primer que es va declarar sobreexplotat "hi planen contradiccions", ja que amb les dessaladores s'hi fa menys pressió.

Pel que fa al Ter, recorda que les comarques gironines han viscut el conflicte de la presa del seu cabal essent el més "pacífic i pacient" de Catalunya i recorda que "s'espera que les promeses es compleixin".

Finalment, en un aspecte més econòmic per Gaya "no hi ha model sostenible sense suficiència econòmica". I traduït al model de planificació de l'ACA, l'enginyer divergeix i diu que "s'oblida de costos i inversions en tema de distribució i clavegueram", cosa que suposarà que es pugui arribar a pagar l'aigua el 2015 a 5 euros/m3 i no a 3 euros, com diu l'ACA.

Presentació de l'estudi "L'aigua a les comarques gironines" - Joan Gaya

2010-03-17T16:02:00.000-07:00

Avui a Girona s'ha presentat l'estudi "L'aigua a les comarques gironines", realitzat per Joan Gaya com a encàrrec de la Taula d'Enginyeria de les Comarques Gironines. En aquest estudi Joan Gaya ha fet un diagnòstic de la situació gironina i catalana, present i de futur, tocant especialment els temes d'organització i finançament de les infraestructures del cicle de l'aigua. La seva diagnosi ha pintat de gris el panorama futur, tant per la crisi com per la incapacitat manifesta de la classe política d'arribar a acords en temes tan essencials com és l'abastament, el sanejament i la cura dels ecosistemes aquàtics.

La Comissió Europea es compromet a garantir el cabal mínim del Ter

2010-03-11T02:45:00.000-08:00

L'òrgan europeu està seguint amb molta atenció l'aplicació de la Directiva Marcde l'Aigua en estats membres

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/11/comissio-europea-compromet-garantir-cabal-minim-del-ter/392875.html

La Comissió Europea ha assegurat comprometre's a garantir el cabal mínim del riu Ter, després que fa uns mesos l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras preguntés per la supervisió del procés d'elaboració dels plans de la conca dels rius Ter i Llobregat per garantir el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua i, en concret, els aspectes relacionats amb el cabal ecològic. En aquest sentit, des de la Comissió Europea s'ha comunicat que "es seguirà controlant l'aplicació que correspon a la Directiva Marc de l'Aigua, especialment pel que fa a l'adopció dels plans hidrològics de conca, per poder garantir que els Estats membres compleixen les obligacions, i si procedeix, no es dubtarà en utilitzar els instruments jurídics que brinda aquest Tractat".

El retorn del cabal del Ter, per escrit

2010-02-24T22:18:00.002-08:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/retorn-del-cabal-del-ter-escrit/389939.html

La Plataforma pel Ter demanarà a la Generalitat que el nou pla de gestió fluvial de Catalunya, actualment en exposició pública, reculli els compromisos per al retorn del cabal del riu. Aquest serà l'eix de les al·legacions que preparen les diferents entitats i agrupacions adherides a la plataforma. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir ahir que "sobta que s'hagi posat a exposició pública un document que no parli de terminis, quan per altra banda els polítics fan declaracions grandiloqüents sobre el retorn del cabal". En aquest sentit, Francesc Camps també va criticar que el pla no tracti el Ter i el Llobregat com dos rius diferenciats i utilitzi "l'eufemisme" i el "llenguatge pervers" d'incloure'ls en un sol sistema.Girona |acn/ddg

Un projecte eliminarà la flora exòtica invasora en diversos trams de les ribes del Ter

2010-02-24T22:18:00.000-08:00

Es treballa per eliminar el budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo La feina, la fan 22 persones amb risc d'exclusió social

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/projecte-eliminara-flora-exotica-invasora-diversos-trams-ribes-del-ter/389938.html

GIRONA | DDG
Un projecte ambiental està duent a terme diverses actuacions per eliminar la flora exòtica invasora de les ribes del Ter. Un projecte que va començar l'octubre de 2009 i que està previst que es finalitzi aquesta primavera. Les actuacions per eliminar aquestes espècies invasores s'impulsen a través de diverses proves pilot centrades en trams concrets del riu on l'incidència és especialment greu. Els treballs més destacats han servit per protegir i recuperar la vegetació de ribera mitjançant una neteja de la llera del riu, eliminar o controlar la flora exòtica amb diferents tractaments i afavorir la vegetació pròpia. Aquests tractaments se centren principalment en cinc espècies exòtiques: la budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo.
Respecte a la budleia, els treballs han consistit en eliminar-la de forma manual i mecanitzada mitjançant l'extracció de soques i arrels per evitar que rebotri. En canvi, la canya s'eliminarà de forma manual mitjançant desbrossades reiterades. D'altra banda, el bambú s'estassarà manualment en un petit sector per veure com reacciona l'espècie, i en algun punt també es retirarà tot el sistema radicular de forma mecanitzada. Finalment, a les falses acàcies i al negundo, se'ls aplicarà tractaments fitosanitaris per veure com responen.
Paral·lelament, també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius. El projecte, que té un cost previst de 38.000 euros, compta amb el suport de la Diputació de Girona i La Caixa, va començar l'octubre del 2009 i es preveu que acabi aquesta propera primavera. En total, s'actuarà en trams del riu que comprenen set municipis: Sant Joan de les Abadesses, Colomers, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Bordils i Sant Joan de Mollet.
Els treballs, a part d'intentar eliminar la flora invasora, també se centren en netejar abocaments de la llera del riu. D'aquesta manera i paral·lelament també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius.

Persones en risc d'exclusió
Les tasques han permès donar feina a 22 persones en risc d'exclusió social. La major part d'aquestes tasques, les estan duent a terme col·lectius de persones amb risc d'exclusió social. En concret, la Fundació MAP s'està encarregant de les accions previstes a la comarca del Ripollès, mentre que la Fundació Privada Onyar - La Selva se centra en les actuacions de les comarques del Gironès i el Baix Empordà. El projecte s'emmarca dins el conveni entre Diputació, La Caixa on l'entitat destina 1,2 milions anuals.

A qui representa IC? - Article de Francesc Canosa

2010-02-20T02:13:00.000-08:00

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/02/a_qui_representa_ic_48165.php

El periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, parla del riu Ter en el seu article on analitza la gestió d'IC al govern.

La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea

2010-02-16T00:43:00.000-08:00

La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea

Font: El Punt

Espera que la primera denúncia contra l'ACA als jutjats es resolgui aquest any

La Plataforma del Ter continua tirant endavant els processos judicials engegats per reclamar el compliment de la llei del Ter del 1959 i demanar així que es respecti el cabal mínim que ha de portar el Ter al seu pas per Girona. De les diverses denúncies presentades contra l'ACA per incompliment de la llei, l'entitat espera que els jutjats resolguin la primera demanda aquest any. A més, ja ha començat a preparar els informes tècnics per portar la denúncia fins a la Unió Europea.

El president de la plataforma, Francesc Camps, ha explicat que per portar el cas a Europa la denúncia s'ha de fonamentar en criteris tècnics, que demostrin que la falta de cabal incompleix la directiva marc de l'aigua i altres directives de protecció de fauna i flora: «Hem de fer veure que la manca de cabal ha afectat el medi», ha dit Camps.

Pel que fa als litigis que hi ha oberts contra l'ACA, per incomplir la llei durant la sequera, s'espera que una de les demandes es resolgui abans de l'estiu. Els altres dos recursos avancen més lentament per qüestions internes del funcionament dels jutjats.

Estudi de la manca de cabals al riu Ter

2010-02-15T22:59:00.000-08:00

Aquest estudi, que s'emmarca dins de les activitats de la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG, ha estat redactat per Quim Pou, Lluís Sala, Albert Ruhí, Aleix Comas, Teia Puigvert i Dolors Ferrer i ha tingut com a revisors a Xavier Quintana i Dani Boix (UdG) i a Marc Ordeix (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis), pot ser descarregat de:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Informe_2009_Manca_Cabal_Ter.pdf

Epíleg dedicat al riu Ter

2010-02-12T13:35:00.000-08:00

Epíleg dedicat al riu Ter

Extret d'Alguns elements per a una cultura –nova– de l’aigua i un epíleg dedicat al riu Ter dins del llibre "L'aigua a Catalunya: Una perspectiva per als ciutadans", editat per la Càtedra Agbar de la UPC, editat el 2006

Manel Serra i Pardàs
Consorci de la Costa Brava. Plaça Josep Pla, 4, 3er. 1a. 17001 Girona

http://www.ccbgi.org/docs/llibre_aigua_a_catalunya/Llibre_Agbar_%20Serra.pdf

“Pensar globalment i actuar localment”

Les xifres, arrodonides i expressades en hm³, seran més eloqüents que les paraules:

Quadre 1: Dotacions teòriques segons la Ley 15/1959, de 11 de mayo i el Pla de Cabals de Manteniment de 2004.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 30 hm³/any
Dotacions regadiu agrícola (principalment Baix Ter) 100 hm³/any
Cabal bàsic (Pla Cabals Manteniment 2004) 170 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 250 hm³/any

Quadre 2: Dotacions teòriques segons Decret 93/2005, de 17 de maig.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 20 hm³/any
Dotacions regadiu 60 hm³/any
Cabal circulant a Torroella Montgrí 10 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 240 hm³/any

A la vista d’aquestes dades, podem donar la raó a aquells que afirmen que el Ter desemboca entre el Besòs i el Llobregat i no a Torroella de Montgrí com venia fent des de fa centenars d’anys.

La gravetat d’aquesta situació –crítica pel riu Ter– deriva de la relativa normalitat estadística amb què es produeixen episodis que obliguen a limitar, i a disminuir, els cabals de manteniment del riu, així com els cabals destinats al reg agrícola (vuit vegades en els darrers trenta anys segons dades d’Aigües Ter Llobregat). Ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola regable, ni l’abastament amb garanties raonables poden suportar gaire temps més aquest autèntic stress hídric. I si, fins ara, ha estat possible aquest stress, deu ser gràcies a la generositat dels regants i al tarannà pacífic de les persones, i de les institucions, de Girona.

Sembla obvi constatar que el major problema d’abastament a Catalunya és l’abastament a la regió de Barcelona. L’abastament a més de 100 municipis de vuit comarques diferents de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, supera els 500 hm³/any. D’aquests 500 hm³/any, més del 40% provenen del transvasament del Ter: 210-240 hm³/any; el Llobregat aporta de l’ordre de 125 hm³/any; i la resta –uns 175 hm³/any– provenen de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies.

Aquesta realitat objectiva no accepta cap argumentació a favor. Ni amb els principis de la nova cultura de l’aigua, ni amb els axiomes de la “vella” cultura de l’aigua –si n’hi haguessin.

I allò que no es considera correcte pel riu Ebre (10 vegades més “gran” que el Ter), ni pel Roine (60 vegades més “gran” que el Ter), no pot ser-ho de cap de les maneres per un vell i esgotat riu Ter que “ja no és” riu. Desitgem i necessitem amb urgència les declaracions solemnes, els projectes concrets, les realitzacions d’obres adequades en el temps, i les modificacions legislatives necessàries que permetin retornar en un termini raonable de temps la condició de viu al riu Ter.

Tothom ho agrairà!

El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes

2010-02-09T00:28:00.000-08:00

El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes

Font: Diari de Girona

Durant 12 dies la conca no va arribar a superar ni els 2 m3/segon al seu pas per Girona quan la llei del 59 marca 3 m3/segon

GIRONA | DDG
El gener ha estat un més fred però escàs en precipitacions a les comarques de Girona. Una circumstància que no beneficia, si cap, al fet que el Ter consegueixi assolir el cabal ecològic. Si fem una ullada a les dades que facilita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) dels últims trenta dies queda constatat que el riu només va assolir el mínim en tres dies. En base a la llei del Ter aquest cabal mínim i ecològic ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona. Entre el 9 de gener i el vuit de febrer, però, el cabal de la conca es va situar entorn als 2 m?/segon.
Les dates en què es va arribar al cabal van ser el 26, 27 i 28 de gener amb uns valors de 3,95, 3,90 i 3,89 m3/segon respectivament. En d'altres el cabal va estar pròxim al mínim que marca la llei com per exemple el 25 de gener, quan es va arribar a 2,80 m3/segon o el 29 del mateix mes que va ser de 2,93 m3/segon. La resta de dies el cabal ecològic va rondar entre els 2,21 m3/segon de màxim i l'1 ,64 m3/segon del 30 de gener. La xifra mitjana més baixa dels últims 30 dies. De fet, si analitzem els cabals mínims registrats d'aquests últims 30 dies, surten 12 dies en què la conca no portava ni 2 m3/segon al seu pas per Girona.

Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des de l'Observatori del Ter qualifiquen aquestes dades com a "dramàtiques". En tot cas recorden que més enllà dels 3 m3/segon de la llei del Ter del 59 també existeix el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'ACA que xifra aquest cabal en 4.60 m3/s per aquesta àrea i mes. Una cota que hores d'ara no és assolible en base a les dades que diàriament posa a l'abast l'Agència Catalana de l'Aigua.

El Govern diu que el superarà

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar la setmana passada durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera que la instal·lació permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que serà de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015. Respecte a aquest cabal ecològic, el Govern va afirmar que s'ha complert "escrupulosament" amb la llei del 59 durant tot el 2009 i que, d'altra banda, preveu augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a un promig de 3,7 m3/s

L´Observatori del Ter acusa el Govern de fer trampa en calcular el cabal del riu

2010-02-06T01:16:00.000-08:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/06/lobservatori-del-ter-acusa-govern--trampa-calcular-cabal-del-riu/385947.html

Assegura que el volum d'aigua ha estat inferior al que preveu la llei durant molts mesos

GIRONA | DDG L'Observatori del Ter -que fa un seguiment mensual- acusa el govern de la Generalitat de maquillar les dades relacionades amb l'aigua que circula pel cabal d'aquest riu i assegura que durant molts mesos ha estat inferior al que preveu la llei.

El portaveu de l'Observatori del Ter, Albert Ruhí, va explicar que el descens del cabal circulant del Ter es va notar sobretot l'últim trimestre de 2009, un fet que provoca sorpresa als integrants de l'observatori perquè la dessaladora del Prat funciona des de l'estiu.

Albert Ruhí va recordar -en declaracions a Ràdio Girona- que la situació va ser extremadament crítica al desembre, quan segons dades de la mateixa Agència Catalana de l'Aigua el riu portava 2 metres cúbics per segon, una xifra equiparable al cabal que hi circulava durant el període més crític de la sequera.

El portaveu de l'Observatori del Ter va acusar la Generalitat de fer trampa perquè suma l'aigua que porta el riu amb la que circula per la séquia Monar. Ruhí va argumentar que "no es pot dir cabal circulant a un cabal que no circula per la llera, si ho portes a l'absurd seria com comptar que el que passa pel clavagueram de Girona és cabal del riu Ter".

Ell mateix va afegir que "de fet, ells -la Generalitat- implícitament ho reconeixen a la seva web perquè es veu com el cabal del riu Ter és el que consta a l'estació del Pont de la Barca, el que passa per allà i no pas cap suma o cap cosa estranya que pogués resultar de sumar i d'intentar inflar aquesta xifra".

A part d'aquesta qüestió, l'Observatori del Ter ha rebut amb escepticisme l'anunci del conseller de Medi Ambient i Habitatge assegurant que s'està transvassant menys aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona i que aquest any el cabal que portarà el riu arribarà als 3,7 metres cúbics per segon.

El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009

2010-02-05T04:13:00.000-08:00

El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009

Font: El Punt

El conseller de Medi Ambient es compromet a augmentar a 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del riu

05/02/10 02:00 - Blanes - Oriol Mas

El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.

El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.

Complir el cabal mínim

Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».

D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.

Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.

Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.

El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter

2010-02-05T04:12:00.000-08:00

El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter

Font: Diari de Girona

El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya

BLANES | MARTÍ SANTIAGO El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir en una visita a la dessalinitzadora de la Tordera que durant aquest any el cabal circulant del Ter no tan sols serà de 3 metres cúbics per segon com estableix la llei de 1959 sinó que el superarà i es mantindrà en una mitjana de 3,7 metres cúbics per segon. Es precís recordar que entre novembre i desdembre de 2009 el cabal del Ter només era de 2 metres cúbics per segon i, per tant, inferior al que estipula lanormativa.

La dessalinitzadora de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat de producció -ara és de 10 hm3-, juntament amb la canonada de 50 quilòmetres que la connectarà a la potabilitzadora del Ter, al Vallès Oriental, són els elements que permetran disminuir la derivació d'aigua del Ter cap a l'àrea Metropolitana de Barcelona.

El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, celebra les paraules del conseller però indica que hauria d'incorporar dins el Pla de gestió de l'aigua de Catalunya -en exposició pública- aquest compromís d'augmentar el cabal circulant del Ter en un promig de 3,7 metres cúbics per segon. Al seu entendre, aquest "compromís políticdonaria garanties". I és que Camps, des de la prudència, manifesta que la voluntat del conseller el "sobta" ja que a l'estiu ja es va comprometre a mantenir el cabal ecològic del riu que marca la llei de 1959 però no va incorporar-la al Pla de gestió de l'aigua que ha configurat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

El Consorci ja està elaborant al·legacions al Pla de gestió de l'aigua, però donarà un marge de temps al Govern perquè incopori aspectes com ara els sol·licitats per Camps. En cas que això no es produeixi, l'organisme insistirà per totes les vies possibles.

Baltasar ha defensat que la planificació hidrològica que s'està treballant descarti opcions com ara la dels trasvassaments i aposti per infraestructures com ara les dessaladores, tot i que aquestes només produiran al màxim de les seves possibilitats en casos de necessitat.

La canonada de connexió

Els 50 quilòmetres de canonada que uniran la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter permetrà transportar uns dos metres cúbics per segon fins al dipòsit de Fogars de la Selva i des d'aquí l'aigua arribarà per gravetat fins a la planta del Ter.

La canonada serà reversible des de la planta del Ter fins a Hostalric i disposarà de diferents ramificacions per permetre que s'hi connectin els municipis de Tordera, Fogars, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

Les seves dimensions tenen un diàmetre major del necessari actualment perquè també hauran de servir una vegada s'ampliï la dessalinitzadora de la Tordera.

El pressupost d'aquesta infraestructura de connexió ascendeix a 90 milions i es preveu que estigui enllestida el segon trimetres ?d'enguany.

La segona dessaladora

L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en 48,6 milions però no està programada. No obstant, com explica el responsable de l'àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA, Guillem Peñuelas, ha recordat que s'estan fent treballs de millora en el sistema de captació que permetrà eliminar els transformadors que hi ha ubicats a la desembocadura de la Tordera i que, en períodes de llevantades, pateixen afectacions.

La torre Agbar

2010-02-02T05:59:00.000-08:00

La torre Agbar

Font: El Punt 18/01/2010

Miquel Esteba

Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa

La torre Agbar, d'Aigües de Barcelona, és avui omnipresent en la silueta urbana de la capital de Catalunya. Fa pocs dies, sortint del Teatre Nacional de Catalunya, vaig poder contemplar de nit i detingudament la impressionant baluerna, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, amb col·laboració del despatx d'arquitectes barceloní B720, amb una il·luminació espectacular.

Ara que els suïssos han prohibit els minarets, els mahometans deuen quedar absorts amb l'immens minaret de tots colors que en forma de fal·lus presideix la plaça de les Glòries Catalanes, perquè, com diuen ells, «Al·là Agbar» –Déu es gran–. La torre hauria fet goig a Ali Bei (Domènec Badia), aquell pintoresc barceloní astrònom que a finals del XVIII i començament del XIX es va islamitzar i es feia passar per visir, quan sembla que era un agent doble i que va morir enverinat a Damasc després d'una vida atzarosa.

Ves per on, avui la societat Agbar és notícia perquè els jerarques de «la Caixa», amb el Holding Criteria, s'han quedat només una participació simbòlica i han deixat a les mans de Suez Lyonnaise des Eaux el conglomerat financer que és Agbar.

L'empresa desenvolupa activitats vàries, des de gestió de les aigües, assegurances sanitàries i tractament de residus fins a inspeccions tècniques de vehicles, en països diversos, fonamentalment a l'Estat espanyol, països de l'Amèrica del Sud i els mateixos EUA. Queden enrere els refistolats discursos a les assemblees d'accionistes dels anys 60 i 70 que feia Mariano Calviño, com a president. Era un advocat manresà fill de militar, falangista de la División Azul, dels 40 d'Ayete, que quan parlava li sortia la vena patriòtica en les seves tradicionals dissertacions, en què els comptes s'aprovaven per aclamació.

Les coses canviaren substancialment amb l'entrada de Ricard Fornesa i el seu equip a l'entitat el 1979. Advocat de l'Estat i gran treballador, ha donat la veritable dimensió internacional a la societat amb l'entrada dels francesos de la Lyonnaise, i ha començat una relació molt íntima amb Gérard Mestrallet, president, posteriorment, de Suez Lyonnaise des Eaux, que va entrar en el capital de la companyia de manera molt operativa fins a aconseguir la majoria i que, a hores d'ara, ha cristal·litzat en el control pràcticament absolut, i «la Caixa» ha que dat en una posició residual.

Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa. Qui ho havia de dir aquell 2 de juliol del 1966, quan, essent alcalde de Barcelona Porcioles, va portar les aigües del Ter a Barcelona, que, fins aleshores, en tenia d'una ínfima qualitat.

El Ter adquireix, doncs, una dimensió mundial, ja que és el desencadenant d'una sèrie de transaccions en l'economia global en protagonitzar indirectament una expansió descomunal per la via d'Agbar. Cal recordar que la construcció del complex hidroelèctric del Ter, és a dir, Sau i Susqueda, va trasbalsar el 1966 la vida de la conca del Ter, especialment en terres de les comarques gironines.

La gran preocupació de la ciutat de Girona era només, lamentablement, l'eventual trencament de l'embassament de Susqueda, que no els deixava dormir tranquils. Es pot dir que els responsables gironins de l'època dormien a la palla i van pecar de falta de previsió en cedir 8 m³ per segon a Barcelona.

Es pot assegurar que Agbar s'ha apropiat el riu per als seus fins i ens ha deixat una claveguera amb poca esperança de recuperació.

Mentrestant, el transvasament de l'Ebre, si es jutja per la claudicació de CiU –una més en la seva ja llarga trajectòria–, podria caure en mans espanyoles legítimes com a Aragó i les que no ho són. Pensem que, fins al 1955, en què es van incorporar les aigües superficials del riu Llobregat a la xarxa del subministrament barceloní, totes les aigües eren de captació subterrània. Fa mal d'ulls, però el riu avui està entubat des del naixement mateix, a Castellar de n'Hug, fins a tocar el delta, i a hores d'ara no es prenen mesures absolutament indispensables perquè el transvasament de l'Ebre arribi a les instal·lacions de Sant Joan Despí.

Em sembla absurd que Catalunya hagi construït el 2009 la dessalinitzadora més gran de la Mediterrània i es parli de les aigües del Roine descaradament, quan Catalunya té els mitjans hidràulics suficients per sortir-se'n.

Els gironins, per la reconquesta plausible del Ter, no tenim cap més remei que reivindicar les nostres aigües aferrissadament, perquè les necessitem, i no deixar-nos entabanar per la solidaritat, que sempre s'invoca en el mateix sentit. Perquè, si els rius tenen ànima, que segur que en tenen, la del Ter no pot estar gaire conforme amb el tracte que se li dóna.

El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores

2010-01-28T04:49:00.000-08:00

El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores

Font: Avui

| L'òrgan assessor de Medi Ambient considera que no es justifiquen els projectes de Blanes i Cunit per l'elevat cost que impliquen | Baltasar desatén el dictamen crític | Les noves plantes es tramiten ara per "raons d'urgència"

Joaquim Elcacho

El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), òrgan assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA, del departament de Medi Ambient i Habitatge-, considera que "no es justifica suficientment" que la construcció de dues noves dessalinitzadores a Blanes (Tordera 2) i Cunit-Cubelles (Foix) que planteja la mateixa ACA "sigui preferible a altres solucions alternatives que podrien presentar avantatges d'eficàcia, eficiència i economia". El CUSA qüestiona que la construcció de les noves dessalinitzadores "sigui la millor solució (o la més eficient) a la manca de garantia de subministrament que patim", segons un dictamen aprovat l'octubre passat per aquest òrgan assessor després que l'ACA proposés incloure les noves dessalinitzadores en la planificació hidrològica (tràmit legal per facilitar-ne la construcció).

En el seu dictamen, el CUSA manifesta "la seva preocupació" per la proposta de dues noves dessalinitzadores immediatament després d'haver completat la planta del Prat, que continua funcionant molt per sota de la seva capacitat màxima.

El dictamen del CUSA recorda que la dessalinització té "el cost d'implantació i el consum energètic més elevat de totes les alternatives viables" i proposa "fomentar decididament i igualment d'altres [alternatives] com la reutilització, la regulació i l'intercanvi de recursos".

El CUSA va ser creat el 1998 com a "òrgan deliberant i d'assessorament de l'ACA" i està format per gairebé mig centenar de representants d'universitats, empreses, sindicats, pagesos i organitzacions de veïns, de consumidors i ecologistes. El seu president és el catedràtic de la UPC Rafael Mujeriego.

Contràriament al dictamen del CUSA, el 22 de desembre passat, el departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar un acord pel qual s'inclouen les futures dessalinitzadores Tordera-2 i del Foix en la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya. Les noves dessalinitzadores van ser projectades en plena crisi de sequera però fins ara no estaven recollides en el pla hidrològic català. El departament de Medi Ambient s'acull ara a les suposades "raons d'urgència" que preveu la legislació per incloure noves obres sense necessitat de elaborar un nou pla hidrològic. L'acord aprovat per Medi Ambient en contra de l'opinió del CUSA permetrà declarar aquestes obres d'utilitat pública i facilita l'ocupació urgent dels terrenys afectats.

La ressaca de la sequera

2010-01-27T08:17:00.000-08:00

La ressaca de la sequera

Font: El Punt

Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi

Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.

En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.

El migrat cabal del Ter, a Rac1

2010-01-24T09:48:00.000-08:00

En relació a la planta desalinitzadora i a l'inexistent retorn de cabals del riu Ter, ens han trucat des dels informatius de Rac1, on hem fet aquestes declaracions. Podeu anar directament al minut 9:25.

Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!

Acaben les obres del túnel que unirà els rius Ter i Llobregat

2010-01-21T11:23:00.000-08:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/21/acaben-obres-del-tunel-que-unira-rius-ter-llobregat/382359.html

La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona

BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.

El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.

A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.

Vint metres al dia

La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.

L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.

Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.

El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.

Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.

Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.

Un estudi alerta que els boscos de ribera del Ter i del Fluvià estan molt degradats

2010-01-15T23:24:00.000-08:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/16/estudi-alerta-que-boscos-ribera-del-ter-del-fluvia-degradats/381297.html

L'informe de l'estat dels rius i rieres a Catalunya el 2009 destaca la recuperació de la qualitat de l'aigua després del periode de sequera

GIRONA | DDG

Els rius de les comarques de Girona i de Catalunya gaudeixen de bona salut però els boscos de ribera d'ambdós costats dels cursos fluvials estan molt degradats. Sobretot els del Ter i Fluvià i els trams baixos dels rius. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'informe de l'Associació Hàbitats-Projecte Rius durant el 2009.
La conclusió generalitzada és que la qualitat de les aigües, en funció de l'índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Una dada que revela que la sequera dels últims anys, i especialment la del 2008, ja està superada i que els ecosistemes s'han regenerat. El que ha empitjorat és la qualitat dels boscos de ribera, ja que en 132 dels 136 trams analitzats la qualitat és moderada o dolenta. La Unió Europea ha definit com objectiu que pel 2015 la qualificació sigui bona. La instal·lació de depuradores, la major conscienciació ciutadana sobre la importància dels rius, i la major afluència de pluges de l'últim any han ajudat molt a millorar la qualitat química de l'aigua. Mentre que respecte als boscos de Ribera, l'informe constata que la major part dels trams degradats se situen als trams baixos dels rius i en zones en les quals la pressió urbanística és més gran. Destaca la invasió de les zones inundables per la construcció i l'ocupació d'aquestes zones. Tot plegat fa que la qualitat de la ribera no millori i que estigui pitjor que altres anys.

La malastrugança dels dimarts i 13

2009-12-27T15:44:00.000-08:00

Editorial d'El Xot, octubre 2009

http://elriudelavida.blogspot.com/2009/12/la-malaestruganca-dels-dimarts-i-13.html

Fan proves als tres pous de l´Onyar per poder-los utilitzar en cas de sequera

2009-12-23T23:04:00.000-08:00

Servirien per abocar més de cent litres d'aigua per segon del freàtic per dotar el riu de cabal

http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/12/24/proves-als-tres-pous-lonyar-los-utilitzar-cas-sequera/377416.html

GIRONA | T.CARRERAS

L'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià està fent aquests dies proves en els tres pous situats a la llera de l'Onyar per tal d'analitzar l'aigua que s'extreu del subsòl i si pot tenir suficient qualitat per fer-la servir en èpoques de sequera i augmentar el cabal del riu.

Aquestes proves s'estan fent a petició de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és la propietària dels pous del riu Onyar. Aquestes instal·lacions han de permetre aportar grans quantitats d'aigua al riu en moment en què baixa pràcticament sense aigua. Amb els testos d'aquestes dies es vol deixar tot a punt per quan s'hagin d'activar, segons va assenyalar ahir el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, Xavier Ballell.
Els pous, les bombes i el quadre elèctric ja estan fets i només queda pendent fer l'escomesa elèctrica per evitar que cada cop que s'hagin de posar en marxa s'hagin de baixar els grups electrògens al riu. Aquesta obra l'ha d'assumir l'ACA. Els pous passen força ?desapercebuts i estan situats en el tram que ressegueix el carrer del Carme. En cada un d'aquests només es veuen un parell de tapes, el final d'una canonada (per on cau al riu l'aigua que s'extreu del subsòl) i la caixa que protegeix el quadre elèctric.

Aquests dies, per fer les proves, l'empresa d'aigües ha col·locat un grup electrogen en cadascun dels tres pous que es preveu que en un futur puguin entrar en funcionament. Els testos s'estan fent aquesta setmana aprofitant que el riu té més cabal de l'habitual gràcies a la pluja caiguda. L'aigua del subsòl, té bona qualitat però encara està bruta perquè l'extreu d'una profunditat que ronda els quaranta-cinc i cinquanta metres. Des que es van construir els tres pous, fa un parell d'anys, només s'havien fet servir un cop: els dies que es van fer els forats.

Un cop s'aconsegueixi treure neta aquesta aigua, l'aportació d'aigua neta i abundant provinent del freàtic permetria, a més d'una millora estètica del darrer tram del curs de l'Onyar a la ciutat abans de l'aportació de la séquia Monar, una millora de l'ecosistema, que permetés que el riu actués com a corredor biològic, un aspecte que en l'actualitat és pràcticament inexistent, segons ha indicat el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu. Cada un dels pous, segons va indicar el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, extreu uns 35 litres per segon.

També possibilitaria altres millores evidents com són la reducció de les pudors, l'existència novament d'un ecosistema fluvial en un tram on no fa aquesta funció en l'actualitat o la reducció de la mortalitat de peixos. Fa un parell d'anys l'absència d'aigua va matar uns 400 barbs i carpes.

Fa uns mesos l'Ajuntament de Girona va enviar una carta a l'ACA demanant que, en col·laboració amb l'Agència i la companyia d'aigües, pogués gestionar els tres pous. El consistori està pendent de la resposta.

Text del "Compromís pel Ter"

2009-12-19T03:18:00.000-08:00

Des de l'Observatori del Ter ens hem adonat que el text del "Compromís pel Ter", presentat a l'opinió pública a inicis d'any 2009, no es troba en la xarxa. Per aquest motiu, el copiem íntegrament en el bloc de l'Observatori, perquè pugui ser conegut per tothom que ho desitgi i difós activament.

COMPROMÍS PEL TER

El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.

A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.

Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.

Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.

La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.

En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.

Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:

1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;

2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;

3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;

4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;

5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.

Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:

a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;

b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;

c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);

d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;

e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;

f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);

g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;

h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.

Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009

Notes:

(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.

(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).

(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.

(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).

(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.

(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.

(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.

(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.

Les demandes dels regants a l´ACA pel cabal del Ter segueixen el seu procés

2009-12-17T22:53:00.001-08:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/18/demandes-dels-regants-laca-pel-cabal-del-ter-segueixen-proces/376408.html

El 2008 dues comunitats de regants i la Plataforma del Ter van demandar-la per incomplir la llei

GIRONA | DDG

El jutjat contenció nº1 de Barcelona va citar ahir a declarar quatre dels tècnics que van elaborar l'informe on s'argumenta com l'Agència Catalana de l'Aigua ha incomplert la normativa legal que regeix el cabal ecològic del Ter.
Durant el maig de 2008 la Plataforma del Ter i dues comunitats de regants van interposar tres demandes paral·leles on s'hi incloïa aquest informe, un document que ha estat redactat per tècnics del Consorci Alba-Ter, d'empreses privades i tècnics vinculats a la Universitat de Girona. En aquest informe s'explica que el 75,9% del cabal mitjà anual es transvassa amb les corresponents conseqüències ecològiques.
Les quatre persones que van haver d'assistir ahir als jutjats de Barcelona va fer una audiència prèvia al judici on el jutge els va demanar si reconeixien l'informe com a propi i on ells es van ratificar. El portaveu de la Plataforma del Ter, Francesc Camps, va explicar que preveuen que el jutge acabi acumulant les tres demandes en un sol jutjat.

Herrera diu que ICV dóna exemple amb la recuperació del cabal ecològic del Ter

2009-12-13T00:35:00.000-08:00

L'observatori ha denunciat aquesta setmana que la conca només va arribar als 3 m3/segon al seu pas per Girona durant sis dies en un mes

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/13/herrera-diu-que-icv-dona-exemple-recuperacio-del-cabal-ecologic-del-ter/375484.html

GIRONA | JOFRE SÁEZ

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va manifestar durant la fira ECO.sí i en la presentació de Joan Boada com a candidat ecosocialista per la circumscripció de Girona que el partit està "donant exemples de respecte al territori amb una determinada política d'aigua de recuperació de cabal ecològic del Ter". Una afirmació que es contradiu amb les dades que l'Observatori del Ter va fer públiques que concretaven que el riu només va assolir el seu cabal ecològic -3 m3/segon- durant sis dies en un mes.

Aquestes dades, que es poden consultar al portal web de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) entre el 2 de novembre i el 2 de desembre posen en evidència l'incompliment de la llei del 59 en què es defineix el seu cabal ecològic. La realitat és que entre aquestes dates l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon; i només els dies 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superar els 3 m3/segon que marquen la llei.

D'altra banda, Herrera també va destacar que entre els objectius d'ICV hi ha "impulsar una proposta per a una mobilitat basada no en una infraestructura viària, sinó ferroviària".

Mapa manuscrit del s. XVIII dels aiguadeixos del Ter

2009-12-12T12:39:00.000-08:00

Podeu llegir la notícia i descarregar el mapa en aquest enllaç:

http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=5148

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre

2009-12-10T04:18:00.000-08:00

El Ter arriba al seu cabal ecològic només sis dies entre el 2 de novembre i el 2 de desembre
Font: Diari de Girona

La Llei del 59 estableix que el mínim al seu pas per Girona ha de ser de 3 m3/segon mentre que l'habitual van ser 2 m3/segon

GIRONA | JOFRE SÁEZ El cabal del riu Ter continua sota mínims legals. Entre el 2 de novembre i el 2 de desembre d'aquest any només van haver-hi sis dies en els quals es va superar el cabal ecològic. En base a la llei del Ter s'estipula que aquest cabal ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona però entre les dates estudiades l'aigua que baixava per la conca es va situar entorn als 2 m3/segon.
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des del grup de treball de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona es pregunten què se n'han fet de les promeses que vinculaven la posada en marxa de la planta dessalinitzadora del Baix Llobregat amb l'inici del retorn de cabals, fetes pel conseller de Medi Ambient i Habitatge aquest passat estiu a Girona. L'Observatori del Ter de l'Ateneu critica que des que el mes de juliol passat s'inaugurà la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat el riu Ter "no ha sofert cap millora significativa en el seu cabal contràriament al que havien assegurat diversos càrrecs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA): "Es van comprometre a deixar de captar el 25% del cabal que actualment és transvasat però, sorprenentment, el que ens trobem és que els cabals continuen essent molt baixos, més, fins i tot, que durant els mesos d'estiu. Durant l'últim mes, per exemple, d'acord amb les dades públiques de l'ACA, només en 6 dies s'ha arribat al cabal mitjà mínim establert per la Llei del 59".

Les dades que facilita l'ACA mostren que només el 4,5,6,22, 29 i 30 de novembre es van superaar els 3 m3/segon. Només el dilluns 5 de novembre el cabal va superar els 3 i es va situar fins als 5,81 m3/segon. Mentre que en els cinc dies restants en què el cabal es va situar en els límits legals, el màxim es va registrar el divendres 6 de novembre amb 3, 25 m3/segon. En canvi, si ens fixem en els cabals mínims, hi va haver 10 dies en els quals el riu Ter no va arribar ni als 2 m3/segon. La xifra més baixa es va recollir el 18 de novembre amb un trànsit de tan sols 1,73 m3/segon. La resta de dies els valors es van situar entorn als 2 m3/segon, tot i que cap va sobrepassar els 2,32 m3/segon del 23 de novembre.

La dessalinitzadora de les promeses

2009-12-10T04:16:00.000-08:00

La dessalinitzadora de les promeses

Font: Diari de Girona

J.SÁEZ | GIRONA La dessalinitzadora del Llobregat es va inaugurar el 20 de juliol passat. La més gran d'Europa per abastament urbà i que segons les paraules del president de la Generalitat, José Montilla, permet incrementar la garantia i la disponibilitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, Barcelonès, els dos Vallesos i el Maresme.
Les dades que aquell dia es van fer públiques apuntaven que la nova dessalinitzadora podia donar servei a 4,5 milions d'habitants, produint fins a 60 hm cúbics a l'any. O el que és el mateix 200 milions de litres d'aigua al dia. Aquest cabals suposen prop d'un 24% del consum de l'àmbit metropolità. El pressupost de l'obra és de 230 milions d'euros, (incloent la captació i les connexions amb la xarxa d'abastament), dels quals el Fons de Cohesió en va finançar 150. La infraestructura havia de permetre alliberar el Ter del seu transvasament al Llobregat tal i com va manifestar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el febrer de 2008. Aleshores i després d'haver-se reunit a Celrà amb el Consorci Alba-Ter, va reconèixer que la conca pateix "un deute històric". De la mateixa manera va manifestar que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana s'havia de reduir "gradualment" i es va comprometre a un "retorn progressiu" del cabal del riu amb l'entrada en servei la dessalinitzadora del Prat.

Des de l'Observatori del Ter van afirmar que es congratulen que la problemàtica hagi arribat a la Comissió Europea de mans de l'eurodiputat Oriol Junqueras. De la mateixa manera van enviar un missatge per "animar tota la classe política a involucrar-se per aquest problema" que sembla que encara és "molt lluny" d'arreglar-se: "Hi ha la sensació que ja està en vies de solució però la realitat és que l'abastament de la gran àrea metropolitana continua depenent de transvasar el cabal ecològic del riu Ter".

El doble càstig del riu Ter

2009-12-06T08:45:00.000-08:00

El doble càstig del riu Ter

Font: Diari de Girona

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix de fa temps

ACN/DDG El Ter és una de les conques més castigades de Catalunya. Aigües avall del Pasteral i des del 1959, pateix un transvasament al Llobregat que fa que, en molts dels trams, el riu no arribi al cabal ecològic. La previsió futura alerta que a la part alta de la conca, l'escalfament global augmentarà la temperatura de l'aigua, les espècies exòtiques s'imposaran a les autòctones i el cabal es reduirà. Tot i l'anunci del Govern de retornar l'aigua amb l'estrena de la dessaladora del Prat el cabal no millora. Per la Cambra de Comerç la solució passa per portar aigua des del Roine però ni l'Estat ni Catalunya ho impulsen. Per Europa, els transvasaments no són la solució. Quin és doncs el remei als mals del Ter?

La llei del Ter estipula que el riu ha de dur 3 m³/segon al seu pas per Girona. Aquest valor però s'incompleix sistemàticament des de fa temps. Per exemple, dades de l'Agència Catalana de l'Aigua detallen que durant el mes de novembre, tot i haver-se iniciat el retorn progressiu de cabals, el riu només ha arribat al mínim que marca la llei en sis ocasions.

La disminució dels cabals –fruit del transvasament al riu Llobregat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona- castiga l'hàbitat del riu. La capacitat de les seves aigües per absorbir nutrient baixa i es converteix en una conca més vulnerable en casos de vessaments puntuals. Per no dur l'aigua suficient, l'ecosistema del riu perd valor.

Aquesta situació l'ha viscuda el riu des del 1959 però s'ha aguditzat en els darrers anys a causa de les conseqüències del canvi climàtic: plou menys i els estius són més secs. A més, l'àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat en població i això fa que encara calgui transvasar més aigua. En els darrers sis anys, el Ter ha enviat una mitjana de 190 hectòmetres cúbics per any. Pràcticament el 70% del seu cabal se'n va cap a la conca del Llobregat.

Des dels sectors ecologistes defensen que la imatge del Ter 'és il·legal' ja que es troba per sota dels valors marcats en la Llei del Ter i també molt per sota el que estipula el Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Per posar un exemple, l'any 2007 el riu Ter va estar 229 dies per sota dels mínims exigits per aquestes normatives. 'En consonància amb la directiva Marc de l'Aigua que marca Europa no pot ser que tinguem una realitat així', lamenta des de l'Ateneu Naturalista, Albert Ruhí.

Aquest estiu, amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat, el Govern va anunciar un retorn progressiu de l'aigua. La voluntat és que al 2015 el Ter recuperi el 40% de l'aigua que ara destina a Barcelona. Cinc mesos després, aquest retorn encara no es deixa notar al riu, segons ha denunciat l'Ateneu Naturalista de Girona i també el Consorci Alba-Ter.

Dos rius diferents

La realitat del Ter és molt diferent a la part alta de la conca que a partir de la presa del Pasteral, que és on pateix el transvasament cap a Barcelona. Segons apunta el biòleg Albert Ruhí, en el tram baix no es pot valorar l'efecte del canvi climàtic ja que el riu està 'molt intervingut i no és un riu natural'. 'Hem de pensar que són com dos rius diferents', ha afirmat.

Ruhí ha recordat que el quart informe sobre el canvi climàtic a Catalunya pronostica una reducció de cabals entorn al 5% per als propers anys i apunta que els estius progressivament seran més secs. Al fet que en el futur passi menys aigua pel riu, Ruhí hi ha afegit que la temperatura de l'aigua pujarà entre 4 i 5 graus a finals de segle, una situació que afectarà les espècies que habiten al riu i hi haurà una pèrdua de diversitat.

El biòleg i portaveu de l'Ateneu Naturalista ha explicat que les aigües més càlides són favorables a les espècies exòtiques que ja estan presents al Ter. 'Les espècies autòctones acostumen a buscar aigües fredes i es desplacen riu amunt però si l'aigua s'escalfa les seves àrees es veuran reduïdes', ha explicat. Aquesta situació, per tant, afavoriria les espècies al•lòctones que, a més, són invasores i molt reproductives.

Que no baixi prou aigua pel riu també fa trontollar les activitats econòmiques relacionades amb l'aigua, com el turisme o, fins i tot, l'agricultura. La comunitat de regants del Baix Ter és una de les agrupacions d'agricultors que més vegades ha posat el crit al cel perquè no tenien prou aigua per regar els seus camps.

Des de la Universitat de Girona, la professora de Geografia Anna Ribas alerta que no es tracta només de garantir la qualitat ecològica del riu sinó també que sectors econòmics com l'agricultura i el turisme puguin tenir un riu en bones condicions i, alhora, també aportar una millor 'qualitat de vida' als ciutadans que viuen entorn del riu.

Un estudi d'aquesta universitat preveu una reducció significativa de la precipitació anual al voltant del 15% per a mitjan d'aquest segle al conjunt de la Costa Brava, on hi desemboca el Ter. Aquesta reducció de les pluges es patirà sobretot l'estiu, quan les precipitacions cauran un 40%.

Aquest mateix estudi també assenyala la possibilitat que les pluges torrencials siguin més freqüents a la primavera i que els períodes excepcionals de sequera, com el viscut al 2008, es tornin a repetir. Per tot això, la Universitat de Girona preveu que aquesta reducció de la pluviometria afectarà sobretot l'activitat agrícola, que a la Costa Brava s'estén arreu de 13.000 hectàrees.

Des de la Universitat no confien que hi hagi una solució 'única' per acabar amb els períodes de sequera i el problema del cabal del Ter. Per això aposten per una diversificació de mesures per lluitar contra la sequera que van de les dessaladores a aprofitar l'aigua del subsòl construint pous, la interconnexió de conques i els transvasaments i, fins i tot, la regeneració d'aigües residuals. Precisament, l'Institut de Recerca de l'Aigua, situat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, ja fa temps que treballa per convertir l'aigua de les depuradores en aigua apta per al consum de boca. Per Ribas, totes aquestes mesures han d'anar associades a una gestió més eficient de l'aigua.

La Cambra vol l'aigua del Roine

Per afrontar els problemes derivats del transvasament del Ter i també del canvi climàtic i els períodes de sequera, la Cambra de Comerç de Girona aposta per portar aigua des del riu Roine, a la Catalunya del Nord. El president de la Cambra, Domènec Espadalé, afirma que, amb la situació actual, només s'estan cobrint el 80% de les necessitats d'aigua de les comarques gironines i que, per tant, cal portar l'aigua de fora.

De fet, la Cambra ja disposa d'un estudi que defensa la viabilitat d'un transvasament des del Roine i apunta dues opcions: o dur l'aigua a través d'una canonada soterrada o a través d'un innovador sistema submarí. 'No pensem de manera egoista, l'aigua no només seria per a les comarques gironines sinó per a tot Catalunya', assegura Espadalé que també defensa que el cost de manteniment d'aquesta obra és menor que el d'una dessaladora, que necessita molta energia per funcionar.

Espadalé ha denunciat però que ni el govern català ni l'espanyol tenen aquest transvasament en el seu calendari de prioritats. CiU també ha defensat aquest projecte però no mentre estava al Govern, sinó ara des de l'oposició. Alguns dels arguments en contra d'aquest projecte són que l'aigua és de França i que sempre hi hauria el risc que el govern veí tanqués l'aixeta.

Europa no vol transvasaments

El Parlament Europeu va aprovar fa un any un informe de l'eurodiputat austríac del PP Richard Seeber que advertia que la construcció de transvasaments per al transport d'aigua a grans distàncies 'no hauria de ser la solució al problema de la sequera'. L'Eurocambra renyava així als governs per les 'urbanitzacions agressives' que contribueixen a l'escassetat dels recursos hídrics i els exigia tenir 'en compte les consideracions relatives a l'aigua en la seva planificació de l'ús del sòl'.

Estrasburg xifra en 100.000 milions d'euros l'impacte econòmic de la sequera a la UE en els últims trenta anys. Des de l'Eurocambra s'aposta per fer una 'política eficient de tarificació de l'aigua' que fomenti així un consum més responsable d'aquest recurs. De fet, Europa argumenta que seria possible estalviar el 40% de l'aigua que s'utilitza a la Unió si s'apliquessin criteris d'utilització eficaços en la construcció d'edificis, s'establissin incentius financers per fomentar un millor ús i s'introduís un sistema d'etiquetat sobre el consum.

Com a alternatives als transvasaments d'aigua a grans distàncies, és a dir, aquells que trenquen la unitat de conca, el Parlament Europeu proposa la construcció d'infraestructures que permetin regular els cabals, la reutilització d'aigües residuals o la dessalinització, entre d'altres.

'Canviar totalment el curs d'un riu, com es fa a la Xina i també volen fer a Espanya, crec que té un gran impacte i no crec que sigui una cosa sàvia. Abans preferiria canviar l'ús d'aigua en certs llocs on en manca que redistribuir completament el curs d'un riu', afirma el director en adaptació climàtica i gestió del risc al centre de recerca holandès especialitzat en temes d'aigua Deltares, Cees van de Guchte.

Des d'ERC, l'eurodiputat Oriol Jurqueras ha presentat aquest mes de desembre una pregunta a la Comissió Europea on ha preguntat si s'està supervisant el procés d'elaboració dels plans de conca dels rius Ter i Llobregat, per garantir-ne el cabal ecològic, tal com estableix la Directiva Marc de l'Aigua.

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

2009-12-02T01:34:00.000-08:00

La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

Font: El Punt

Per subministrar aigua a quatre pobles de l'Anoia i la Conca de Barberà

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha donat llum verd a un primer transvasament del Segre cap al sistema Ter-Llobregat. Es tracta d'una quantitat mínima d'aigua a través del canal Segarra-Garrigues i només per donar servei a quatre municipis de l'Anoia i de la Conca de Barberà. Però el cas reobre el debat de la interconnexió de conques entre la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya. Pels pagesos de Lleida, aquesta connexió és l'avantsala d'un futur transvasament.

El projecte, promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialb diversos municipis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia. L'abastament anirà a través del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

La majoria dels municipis són dins la conca de l'Ebre, però n'hi ha tres els nuclis dels quals en queden fora i que pertanyen a les conques internes catalanes (tot i que part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre), i un quart té el nucli urbà compartit entre la conca de l'Ebre i les conques internes. Són les Piles, Santa Coloma de Queralt i Forès (Conca de Barberà), i Montmaneu (Anoia).

Encara que l'abastament fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hectòmetre cúbic a l'any. La quantitat per a l'abastament fora de la conca és de 0,6 hm³, de manera que compleix els requisits.

Així ho va manifestar dilluns la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que reunida a Saragossa va acceptar tramitar la petició de l'ACA. Ara, la Confederació està obligada a donar audiència als regants de la conca afectada i altres organismes poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants havien demanat a la Confederació que ajornés uns dies la decisió, per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment la Confederació no va ajornar la decisió amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.

Primera connexió

Tot i que els regants reconeixen que la quantitat és mínima, veuen amb recel aquesta operació, que és la primera connexió entre conques des del Segre. Durant el dur episodi de sequera del 2006, el govern de la Generalitat apostava per connectar el Segre des de la seva capçalera cap al sistema Ter-Llobregat, per tal d'alleugerir el dèficit de les conques internes i subministrar un aigua que començava a deixar d'estar garantida a l'àrea de Barcelona i la resta del sistema. En canvi, el govern de l'Estat va apostar per un minitransvasament d'urgència des de l'Ebre i el Camp de Tarragona cap a Barcelona, però l'operació es va descartar a última hora gràcies a les pluges que, miraculosament, van reomplir els embassaments del sistema Ter-Llobregat.

Des de llavors, el debat ha quedat aparcat.

Séquia Monar: Quatre segles sota terra

2009-11-06T02:22:00.000-08:00

El canal que traspassa aigua del Ter a l'Onyar conté elements històrics i curiosos i angules

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/11/06/seacutequia-monar-quatre-segles-terra/368106.html

Normalment porta entre mig i un metre cúbic d'aigua per segon. Però quan es fan reparacions, s'asseca i s'hi pot caminar per dins. Allà queden al descobert elements insòlits que estan sota els peus dels gironins. Multitud de peces de ceràmica que algun artesà incívic del segle passat va llençar al canal, alguna roda de vehicle arrossegada per l'aigua séquia avall, una roda de molí d'alguna antiga fàbrica, aranyes cegues o angules provinents del Carib criden l'atenció.

TAPI CARRERAS GIRONA

L'aigua que es troba en les obres del TAV al parc Central va, en part, a parar a la séquia. S'hi deriva per mitjà d'una canonada que és al subsòl entre els carrers Bernat Boades i Canonge Dorca. El desbocat raig d'aigua que cau sobre el riu Onyar, al costat del pont de Pedra, permet a molt gironins detectar un forat sota les cases de Santa Clara. És la sortida de la séquia Monar, originària entorn al segle X i que va començar a cobrir-se a la zona del barri del Mercadal ara fa uns quatre segles.

Des d'aleshores ha anat acumulant història i elements curiosos que normalment queden amagats a dins de l'aigua que es traspassa del riu Ter a l'Onyar. El transvasament, a banda del servei que es dóna als regants, permet que el riu tingui prou cabal per garantir, entre altres coses, que els turistes puguin fotografiar les cases de colors reflectides en l'aigua. Sense aquesta injecció d'aigua, l'Onyar aniria tant sec al Barri Vell com el tram que ressegueix el carrer del Carme.

Només es pot caminar per la séquia quan no hi passa aigua. És en comptades ocasions. Sol ser quan hi ha algun tipus d'obra a l'interior. Ahir es reparava un aparell que mesura el cabal i va generar l'excusa perfecta. L'Ajuntament de Girona, de la mà del regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, va obrir a alguns periodistes un tram de la infraestructura per tal que descobrissin part de les entranyes de la ciutat antiga.

Per accedir-hi, s'ha de descendir des de l'antiga central elèctrica del Molí, al carrer de Santa Clara, que fa uns anys donava llum a part de la ciutat, gràcies a la força de l'aigua de la séquia. Uns metres més avall s'arriba a la sortida de l'Onyar, prop del pont de Pedra. A pocs metres de la "desembocadura" s'hi pot veure una vella roda de molí d'alguna antiga empresa, mig amagada entre el formigó del mur de la séquia. Passaria inadvertida si el regidor no l'assenyalés, a terra.

En direcció contrària a la baixada de l'aigua, la dimensió del canal varia segons el tram. El diàmetre fa entre dos i cinc metres. En un punt d'uns cinquanta metres de llargada s'acumulen restes de ceràmiques que, segons apunta el regidor de Medi Natural, podrien provenir d'algun antic ceramista que llançava restes. Van baixar séquia avall fins que la irregularitat del terreny les va aturar a l'alçada de la Gran Via. Diferents marques als murs laterals fetes amb esprai pels operaris de la companyia d'aigües indiquen punts a reparar en un futur.

Al gener es preveu una gran obra entre Santa Eugènia i Salt, valorada en 200.000 euros de diverses setmanes de treballs. Per garantir l'aigua a l'Onyar, es farà un bypass. A la part alta de la séquia també s'hi observen canonades d'alguns immobles que hi ha al cim de la séquia. Algunes estan rebentades i l'Ajuntament preveu requerir a les comunitats afectades que facin les reparacions pertinents. Per exemple, ahir hi queia una espuma que podria correspondre a l'aigua i el detergent d'una rentadora.

Pel mig, hi ha trams amb força aigua fins i tot estant la séquia tancada. Són basses allà on el terra té sots pronunciats. S'hi poden veure angules (anguiles joves). Vénen del Carib, segons apunta Feliu. Només crien allà i es dediquen a remuntar rius i corrents aquàtics, fins i tot l'Atlàntic. Del sostre pengen aranyes cegues (no han vist mai la llum), un senyal que posa de manifest que, en els darrers anys, la séquia no ha estat mai a la seva màxima capacitat, uns vuit metres cúbic per segon.

Ara no passa d'un metre cúbic. No fa mala olor: és aigua de riu que normalment circula a tota velocitat. També aigua de pluja. Últimament, a més, aigua del subsòl de les ommipresents obres del TAV al parc Central.

L'alga invasora s'expandeix i s'estudia demanar a l'ACA que la retiri

2009-10-06T11:23:00.000-07:00

La falguera aquàtica pot provocar canvis en les condicions de l'aigua i la biodiversitat perquè no deixa entrar la llum

http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/10/06/lalga-invasora-sexpandeix-s-estudia-demanar-laca-que-retiri/361518.html

La falguera aquàtica invasora continua expandint-se pel riu Ter, al seu pas per Girona, i la seva presència és major que a meitats d'agost, quan va reaparèixer per la manca de pluja. La climatologia no ha canviat i en prou feines ha plogut. La formació d'una làmina densa al riu, pot provocar alguns canvis en les condicions de l'aigua, si, a més a més hi ha poc cabal, ja que no entra la llum i altera la concentració de nutrients i redueix la biodiversitat i la qualitat de l'aigua.

El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ha assenyalat que si la situació no canvia, podrien haver de reclamar l'ajut de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per tal que retiri la falguera (Azolla filiculoides), molt present, per exemple, a Fontajau.

A banda que és competència de l'Administració catalana, el cost del procés és molt quantiós i el consistori gironí no podria assumir-lo. Des de fa uns mesos la presència d'aquesta planta està essent vigilada per l'Ajuntament de Girona perquè pot alterar l'ecosistema del sector on s'estableix.

L'any passat es va arribar a una situació semblant i quan l'Ajuntament ja havia demanat a l'ACA que intervingués, diversos dies de pluja van pal·liar la situació. Aleshores, la petició havia estat deixar córrer més aigua pel Ter al seu pas per Girona, en una època en què els registres diaris de cabal eren molt baixos. Fa uns anys sí que va caler el treball de l'ACA. Tècnics de l'Agència van haver de retirar grans quantitats de massa vegetal amb llanxes.

L'ACA torna a incomplir el cabal mínim del Ter tot i la dessalinitzadora i el bon estat dels pantans

2009-09-30T21:50:00.000-07:00

Font: El Punt

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/86983-laca-torna-a-incomplir-el-cabal-minim-del-ter-tot-i-la-dessalinitzadora-i-el-bon-estat-dels-pantans.html

Durant vuit dies no s'ha arribat els 3 m³ per segon a Girona, però l'ACA ho nega

01/10/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

La dessalinitzadora del Prat havia de significar el punt de partida per a la reducció del transvasament del Ter, segons s'ha insistit des de Medi Ambient. Però a les primeres de canvi, i coincidint amb el final de l'època de rec, l'ACA ha tornat a incomplir el cabal mínim del Ter al seu pas per Girona, ja que durant vuit dies seguits no s'ha arribat als 3 m cúbics per segon que marca la llei, tot i el bon nivell que registren els pantans. L'ACA nega la dada, perquè situa el punt de control al Pasteral.

Entre els dies 21 i 28 de setembre el cabal del Ter no va complir el mínim de 3m³/s que estipula la llei al seu pas per Girona, tal com es pot veure en les dades que cada dia l'ACA publica al seu web. Després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, anunciés fa 3 mesos un calendari per retornar aigua al riu i que això era una prioritat, aquest incompliment ha caigut com una gerra d'aigua freda entre els sectors que en els últims temps han demanat la reducció del transvasament del Ter. L'Observatori del Ter creu que ara totes les promeses han esdevingut «paper mullat», i que des del territori estan «cansats de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu».

Manca de prioritat

L'incompliment ha sorprès perquè actualment els pantans estan encara en nivells molt alts, amb Sau al 67% i Susqueda al 81% de la seva capacitat. A més, el juliol es va inaugurar la dessalinitzadora, si bé fins fa pocs dies no va començar a produir un mínim d'aigua. Els sectors afectats temen que això sigui una primera mostra que l'ACA prioritza l'aigua del Ter sobre la de la dessalinitzadora perquè és més barata, en la línia del que apuntava l'esborrany del pla de gestió de sequeres, de manera que el cabal del riu continuï sent insuficient.

L'ACA ho nega

L'ACA va negar ahir aquestes dades, i va assegurar que el Ter porta 5,5 m³/s aigües avall del Pasteral, i que la reducció a Girona es deu a la derivació cap a la sèquia Monar. Tradicionalment, però, s'ha fet servir sempre l'estació del pont de la Barca de Girona per prendre les mesures de cabal. L'ACA també ha insistit que el retorn de cabal del Ter serà progressiu.

«Volem serietat i ens han enganyat»

El portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa, va carregar ahir durament contra l'ACA, a qui acusa de no jugar net amb els números que es van donant respecte als cabals del Ter. Illa va explicar que en una jornada organitzada per la JARC no fa encara dues setmanes va demanar a Gabriel Borràs, director de planificació de l'ACA, «serietat en el tracte, en les xifres i en les informacions», precisament per complir amb les promeses que s'han fet des de l'administració. El portaveu dels regants va recordar que el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, era el de fer funcionar les dessalinitzadores al 100%, per així poder començar amb el retorn d'aigua al Ter, si bé actualment això no s'està complint: «Ens han enganyat amb això de les dessalinitzadores, perquè ens deien que serviria per augmentar el cabal del Ter, però ara amb els pantans plens no ho fan.» Illa va assegurar que està «trist» davant els incompliments de l'administració, i després de veure com al final s'està imposant la teoria que dels que apostaven perquè a l'hora de la veritat es continuaria prioritzant l'aigua del Ter davant de la dessalinitzada, per una qüestió de preu. Segons Illa, l'aigua del Ter costa 0,02 euros el metre cúbic, mentre que la dessalinitzada val 0,3 euros.

La zona marítima del Fluvià, enrere

La comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del govern espanyol va aprovar ahir una proposició no de llei presentada per CiU, per tal de corregir el procés que la direcció general de Costes estava tirant endavant per convertir en domini públic maritimoterrestre una part del riu Fluvià i del rec Sirvent. El text, que va incorporar una esmena del PSOE, insta el govern a «acostar posicions buscant l'entesa amb la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i altres organismes que es puguin veure involucrats en la delimitació del curs del riu Fluvià amb la finalitat d'establir el límit del domini maritimoterrestre, atenent a la singularitat de la zona». L'objectiu de l'Estat era augmentar aquest domini riu amunt, fins on s'ha detectat la intrusió salina, fet que el diputat de CiU Jordi Xuclà interpreta com que «el ministeri de Medi Ambient volia posar el nas en les propietats dels pagesos de l'Empordà 4 o 5 quilòmetres amunt de la desembocadura del Fluvià». Xuclà es va felicitar que la proposició no de llei tirés endavant, ja que «podria afectar la disponibilitat de la propietat i perjudicar l'activitat econòmica de moltes hectàrees de terreny que en realitat es troben situades lluny de la costa».

Darrera actualització ( Dijous, 1 d'octubre del 2009 02:00 )

Nota de premsa de l'Observatori, 30 setembre 2009

2009-09-30T08:57:00.000-07:00

Comunicat de premsa

L’Observatori del Ter descobreix nous incompliments del cabal del riu Ter

El grup de treball de l’Ateneu denuncia que, al contrari del que s’havia promès, l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no ha tingut cap efecte sobre el migrat cabal del riu Ter al seu pas per Girona, que continua per sota del seu límit legal.

La dita que diu que l’alegria a casa del pobre sol ser breu, es compleix gairebé sempre en el cas del riu Ter. Una consulta a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a dia 29 de setembre permet copsar com des del dia 21 de setembre (2,84 m3/s) els cabals d’aquest riu al seu pas per Girona tornen a incomplir els 3 m3/s de cabal mínim requerits per la Llei 11/1959 i els cabals assignats pel Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència.

Mentre que l’estat dels embassaments és satisfactori -a la mateixa web de l’ACA es pot consultar l’estat dels embassaments que, a data 29 de setembre, sumen 301 hm3 embassats a Sau i Susqueda, xifra que correspon al 74% de la seva capacitat-, pel riu hi continua baixant menys cabal de l’establert legalment. Aquest fet és encara més greu quan des d’aquest estiu la Catalunya metropolitana disposa d’una planta desalinitzadora amb capacitat de produir 2 m3/s d’aigua potable que havia de servir per retornar els cabals que el riu Ter necessita per tornar a ser un riu biològicament viu. Des de l’Ateneu volem criticar que així se’ns havia explicat des de les més altes instàncies del govern però, en canvi, l’Agència Catalana de l’Aigua continua incomplint no només les seves promeses sinó també les lleis vigents en aquest país.

A través de l’article publicat al Punt Diari del dia 4 de setembre, des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona se celebrava el compromís expressat pel Conseller de Medi Ambient unes setmanes abans, pel qual s’establia un calendari per al retorn dels cabals i segons el qual el funcionament de la desalinitzadora d’El Prat de Llobregat era una peça clau per a aquest retorn. Tres setmanes després, tot esdevé paper mullat: la desalinitzadora funciona sota mínims per la despesa econòmica que això comporta. L’Observatori del Ter vol deixar clar que aquesta situació és injusta perquè només ve motivada per la gratuïtat de l’aigua del Ter, de manera que, sota aquest criteri únicament economicista, sempre hi haurà arguments per deixar el Ter sense aigua. Des de l’entitat s’ha manifestat que “estem cansats, des de comarques gironines, de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu i ens agradaria saber el perquè d’aquest tracte vexatori, que ningú gosaria ni plantejar a altres parts i rius de Catalunya”.

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

2009-09-18T01:20:00.000-07:00

L´ACA reconeix que hi ha un dèficit actual d´aigua de 125 hm cúbics anuals al riu Ter

Font: Diari de Girona

L'ens públic compta amb un conjunt d'actuacions per incrementar els recursos fins a 389 hm3

LA TALLADA | ANNA TARRÉS L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha afirmat que actualment hi ha un dèficit d'aigua al sistema Ter-Llobregat de 125 hectòmetres cúbics (hm3) anuals i que en un futur no gaire llunyà la seva demanda d'abastament incrementarà en 100 hm3 l'any a Catalunya i fins a 4 hm3 al Baix Ter a causa de l'augment de la població.

Aquestes confirmacions van ser exposades ahir pel director general de l'ACA, Gabriel Borràs, durant la jornada informativa respecte del retorn de l'aigua del Ter organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). I és que fa precisament un any que el mateix sindicat va organitzar, també a la Tallada d'Empordà, una doble jornada de debats tècnics i polítics destinada al sector.
Aquest any, el discurs dels ponents a l'acte va fer un balanç històric dels últims deu anys respecte del riu Ter i la problemàtica sobre el manteniment del cabal mínim ecològic d'aquest element natural, així com una radiografia actual, on també hi va intervenir el portaveu dels Regants, Narcís Illa.

Tot i que les dades apuntades inicalment condueixen a una conclusió negativa del futur de l'abastament d'aigua a les llars i sectors econòmics dels sistema Ter-Llobregat, aquesta idea pessimista quedarà solucionada per un conjunt d'actuacions que ha previst aquest organisme dependent de la Generalitat i que es desenvoluparan progressivament en els propers anys (les dues dates orientatives i concretades com a horitzons límit són el 2015 i el 2027). Segons va apuntar Borràs durant la seva exposició als assistents, s'aconseguirà incrementar la disponibilitat de recursos del sistema Ter-Llobregat aportant fins a 389 hm3 d'aigua. A més, els processos de modernització i aprofitament dels recursos poden oferir un estalvi de 9hm3, que representen el 10% de la demanda actual.

En aquesta jornada Borràs va concretar més detalladament com es complirà la promesa del Departament de Medi Ambient de retornar aigua al Ter. Durant els 7 primers anys del 2000, el transvasament d'aigua ha estat de 190 hm3 d'aigua cada any de mitjana.

Un retorn programat

Segons el calendari previst la reducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera progressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 la xifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap de dos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015 es poguessin transvasar tan sols 115 hm3.

Crònica d'un compromís llargament esperat

2009-09-04T06:03:00.000-07:00

Crònica d'un compromís llargament esperat

Font: El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/77361.html

Celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds

«Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser (...) la meitat de l'actual. Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals i les seves greus conseqüències.» D'aquesta manera, amb una idea expressada ja en el manifest redactat per l'Ateneu el febrer del 2007, acabàvem un article d'opinió publicat en aquest mateix diari el 22 de març passat i que portava per títol Un any després de la gran sequera. Llavors feia aproximadament tres anys que des de la Comissió del Ter de l'Ateneu havíem començat una campanya informativa i reivindicativa perquè el principal riu de les comarques gironines dugués el cabal que li corresponia, tant des d'un punt de vista legal com ecològic.

És clar que no érem els primers ni de posar sobre la taula ni la il·legalitat ni el perjudici que s'estaven cometent sobre el riu Ter, ni de demanar que s'acabés l'espoliació de la qual era objecte, no tant perquè es tractés d'un transvasament, sinó per la seva magnitud. De fet, cal agrair bona part de la història a Francesc Ferrer i Gironès, que juntament amb altres persones va fer molt al seu moment per dur aquest problema a les més altes instàncies polítiques, malgrat que, malauradament, tal com ens recordava ell mateix a la reunió que va servir per constituir el nostre grup de treball, sense gaire èxit.

En aquesta darrera lluita hi ha hagut, però, un element diferencial, que ha estat allò que ha fet que, almenys a nivell de compromisos del govern, la balança es decantés cap al nostre costat: la cohesió ciutadana. Tant des d'un punt de vista territorial com sectorial, des de fa uns anys el clam ha estat unànime. Ja no són tan sols el Baix Ter o la ciutat de Girona, sinó tots els pobles, del Pasteral a l'Estartit, els que han reivindicat el compliment de la llei per al riu Ter. Ja no som només els ecologistes, els pagesos o els gremis turístics, sinó tots alhora i demanant el mateix, els qui hem anat fent pressió –últimament, units sota el paraigües de la Plataforma del Ter– i finalment hem aconseguit el que cercàvem: un compromís polític, amb dades i dates, a un problema que és, també, essencialment polític, i que no sols afecta el Ter, sinó el país sencer. I n'estem satisfets no sols perquè finalment s'hagi fet públic, sinó perquè el compromís que prengué el conseller Baltasar segueix, pràcticament fil per randa, allò que vam començar demanant des de l'Ateneu ara fa uns anys, i que hem anat explicant en la nostra peregrinació per un bon grapat de pobles de les comarques gironines. Allò que inicialment se'ns havia desestimat, ha acabat demostrant-se com l'opció més raonable, fins i tot pel govern.

És per això que des de l'Ateneu celebrem que s'hagi decidit donar al riu Ter la prioritat que es mereix i que aquest govern hagi esmenat anteriors actituds i hagi decidit ser recordat com aquell que un dia, en un acte de desgreuge històric, decidí començar a revertir el contrasentit d'estar transvasant, de mitjana, més de tres quartes parts d'un riu i d'abastir en molts moments la principal àrea del país amb el seu cabal ecològic. Si les xifres donades es materialitzen, l'any 2015 el transvasament s'haurà reduït a la meitat. No s'haurà tancat cap aixeta, no s'haurà enfrontat cap territori, però tampoc ens haurem resignat a pensar que quan les coses són fetes no tenen marxa enrere. Aquesta és la crònica d'una petita victòria, de les persones que l'han liderada i sobretot d'aquesta nova manera de fer basada en la unió, el rigor i la constància. El medi natural, l'activitat econòmica i les persones –allò que podríem anomenar, en definitiva, ecosistemes en la seva concepció més àmplia– ho agrairan.

Gràcies conseller i llarga vida al Ter!

El Ter ha mantingut el cabal mínim a Girona quasi tot l´any

2009-08-16T22:43:00.000-07:00

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/17/ter-ha-mantingut-cabal-minim-girona-quasi-lany/351023.html

Entre l'abril i el juny, durant 42 jornades, el volum d'aigua va ser superior a 20 metres cúbics

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS El riu Ter ha tingut, al seu pas per la ciutat de Girona, el cabal mínim ecològic durant el 88% dels dies als set primers mesos de 2009, segons ha divulgat l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament. En observar la gràfica (amb eix de coordenades corresponent als mesos de l'any i el volum d'aigua), els màxims cabals s'han registrat entre principis d'abril i el mateix període de juny. En aquests dos mesos, s'ha mantingut, durant 42 jornades, un cabal mitjà diari superior a 20 metres cúbics per segon. Els dies en què no hi ha hagut compliment del cabal de manteniment són 27. Les dades abracen des del primer de gener i fins el 31 de juliol. El punt de mostreig és el pont de la Barca.

Dues, entre d'altres, de les característiques de la gràfica interanual de 2009 és el traç marcadament irregular i la gran diferència de l'evolució respecte al 2008. La difusió d'aquestes dades coincideix, temporalment, amb l'anunci que ha realitzat el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, sobre el projecte de reducció progressiva (de 2009 a 2015) del 40% del cabal del Ter que es trasvassa cap a la ciutat de Barcelona, i la seva àrea metropolitana. D'aquesta manera, i segons els càlculs que ha fet el Govern autonòmic, és possible passar d'una aportació de 190 hectòmetres cúbics anuals (la mitjana dels darrers anys) a 115 el 2015.

L'anunci de Baltasar, celebrat públicament després, pel president d'ICV a les comarques gironines, Joan Boada, i el coordinador en el mateix àmbit territorial i regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, estava contextualitzat en la posada en funcionament de la desalinitzadora del Llobregat. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va demanar "garanties" però, alhora, creu que és factible que s'executi.

En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es va comprometre, el 28 de febrer de 2008 a Celrà, en una trobada amb el consorci Alba-Ter, a un retorn del cabal del riu, alhora que reconeixent-ne l'actual sobreexplotació i la solidaritat gironina en l'abastament d'aigua a Barcelona. La manca d'un cabal ecològic del Ter al pas per la demarcació de Girona va provocar, ara fa a l'entorn d'un any i mig, les protestes de col·lectius professionals (regants...) i socials (ecologistes...). La idea bàsica que es volia transmetre, a manera de sensibilització, era que, en època de sequera, el Ter continuava sent el principal subministrador d'aigua de Barcelona, i la seva àrea d'influència, mentre que el territori gironí quedava afectat en diferents variables, com restriccions en el conreu o danys en el manteniment de l'ecosistema.

«Quan es va fer, vam entendre que la llei del Ter era prou enraonada»

2009-08-12T06:35:00.001-07:00

«Quan es va fer, vam entendre que la llei del Ter era prou enraonada»

Font: El Punt

ALFONS MARIA THIÓ DE POL ANTIC CAP DELS SERVEIS TÈCNICS DE GIRONA

Thió de Pol va ser durant gairebé 30 anys cap dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Girona i va participar en l'elaboració de dictàmens sobre les conseqüències del transvasament del Ter

Vostè va entrar a l'Ajuntament el 57, quan es discutia la llei del Ter.

–«Vaig entrar a l'Ajuntament que encara hi havia l'alcalde Franquet. Llavors ell va plegar una temporada i va entrar en Joan Maria de Ribot. Va ser pràcticament el primer que vaig fer: un dictamen sobre el transvasament del Ter, ja que el projecte acabava de sortir a informació pública. Des del punt de vista municipal mencionàvem dos possibles problemes que ens podríem trobar a la ciutat. Un era el dels arbres de la Devesa, ja que estàvem convençuts que el freàtic del Ter disminuiria de nivell i que els arbres se'n ressentirien. I el temps ens va donar la raó, perquè van passar uns anys que els arbres de la Devesa van agafar totes les malalties possibles, fins que no van fer arrels suficients per anar a buscar aigua més avall. L'altre problema era l'abastament d'aigua de Girona, perquè els pous de la ciutat estaven a la Devesa –Sant Narcís, Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Núria, i encara n'hi havia un quart del qual no recordo el nom– i vam preveure que anirien a mal.»

–Va ser així?

–«Va succeir de tal manera que va haver-hi una època de restriccions, a Girona, fins que va arribar l'aigua des de la depuradora de Montfullà. Va haver-hi una primavera que la cosa es va posar molt difícil, perquè els pous de la Devesa quedaven a zero, i es va muntar una potabilitzadora provisional que vam portar de Bilbao,i que vam agafar quan estava a punt d'embarcar cap a una república sud-americana. La vam muntar només amb cloració, sense filtració, agafant aigua superficial del Ter. Va ser per necessitat, perquè érem a les acaballes i hi havia barris sencers sense aigua La vam muntar de Setmana Santa a Sant Pere, el dia que es va inaugurar, i s'hi treballava dia i nit. La gent s'abastia de pous particulars, i la gent de barris més elevats, com ara Montilivi, havien de venir al centre a buscar aigua.»

–Hi va haver molta oposició al projecte?

–«Recordo un estudi molt seriós de la Diputació de Girona, amb catedràtics i enginyers importants. Es van fer dos dictàmens, i també es va fer una manifestació en contra del projecte a Girona. Per ser l'època que era, va congregar bastant gent davant del Govern Civil, en el moment que hi havia Pagès Costart.»

–Sense el paper de la Diputació no s'hagués aconseguit tant?

–«La llei va intentar fer justícia, i això va ser important. El senyor Llobet se'n va preocupar molt, i va treballar bé amb els governadors. I l'alcalde de Girona, el senyor Ordis també va empènyer».

–Havia de ser difícil fer oposició en aquell moment...

–«Sí, però com a resultat de tot plegat es va fer la llei del Ter, que tots enteníem que era prou enraonada, perquè es prioritzaven els usos de les comarques gironines. La llei havia quedat bé, la por era que acabaria passant el que passa ara, que els regadius quedarien a la cua, i volíem que la captació fos al mateix punt que la de Barcelona, ja que teníem preferència. Però al final, la captació de Barcelona és a Susqueda, i la de Girona al Pasteral II, o sigui que, fins i tot físicament, vam perdre la preferència.»

–Què deien des de Madrid en relació a aquests dictàmens?

–«Hi va haver molta discussió sobre el cabal que portava el Ter, amb una quantitat que ballava entre els 12 m³/s i els 20 m³/s, deixant de banda les riuades. No hi havia mesuraments massa fiables, però al final es van definir uns 14 m³/s com a statu quo, 7 m³/s per a Barcelona i 7 m³/s per a Girona. Des de Madrid, al final, es va dir que la meitat per a cadascun.»

–Van rebre pressions en el moment de fer els dictàmens?

–«Absolutament cap. Sé que algú va estirar les orelles al catedràtic de Madrid perquè havia sigut massa favorable als de Girona.»

–A part del Ter, es plantejaven altres transvasaments, com ara el de l'Ebre?
–«Sí, hi havia gent que n'era partidària, i des d'aquí ho veiem més lògic, perquè l'aigua s'ha d'anar a buscar on n'hi ha. Aquí discutíem si el cabal era de 12 o 20 m³/s, i a l'Ebre tothom deia que com a mínim era de 150 m³/s, perquè no tenia color. Una anècdota: un dia vaig anar a la seu de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, i a la sala d'espera hi havia un mapa, amb una llegenda amb uns puntets petits al costat dels quals hi deia: «Límite de provincia». Llavors, amb una altra amb uns puntets una mica més grossos hi posava «Límite del Estado, frontera», i amb una de molt més grossa hi posava «Límite de la Confederación». Allà vaig veure claríssim que això no s'ho saltava ningú! Ens deien que venien al Ter perquè era més a prop de Barcelona.»

–Què es va negociar?

–«Hi havia moltes promeses en relació als regadius del Baix Ter. Amb la construcció de Sau i Susqueda hi havia la justificació de les riuades, però també la de l'ampliació de regadius. Però al final tampoc es va acabar acomplint aquesta promesa.»

–Els últims anys s'ha protestat molt. Des del principi que no es protestava tant?

–«És que últimament ha sigut terrible. El problema és que no hi ha hagut previsió. Hi ha hagut un creixement a Barcelona molt important, i, des d'això del Ter, no s'hi havia fet res. I ara amb el Roine passa el mateix que amb el límit que comentava de la barrera de la Confederació.»

–Troba normal que no s'hagi canviat la llei en 50 anys?

–«Si no la vols complir, el mínim que pots fer és canviar-la.»

–Com va canviar la fesomia del Ter a Girona pel transvasament?

–«Els primers anys després de la llei, la sèquia Monar continuava amb el seu cabal normal, de 6 o 7 m³/s, que feien funcionar un seguit de minicentrals hidràuliques, i les tres de l'Ajuntament: la del Molí, la de Pedret i la de l'Aurora, que generaven un bon grapat de quilowatts. I així es va mantenir, com a mínim fins que jo vaig plegar de l'Ajuntament, el 1985. A la capa freàtica és on es va notar més, i és el que havíem dit que passaria.»

–I davant això, què van dir?

–«Havíem de fer l'abastament de Girona, però va arribar tard, i per això vam estar un any amb aquella solució d'emergència.Després vam aconseguir una solució molt bona, perquè l'abastament és gairebé sense elevació, tot per gravetat:: del Pasteral a Montfullà, de Montfullà a Palau, i de Palau al dipòsit de cua dels Alemanys. Un 99% de Girona s'abasteix per gravetat, només s'ha de bombar l'aigua a la part de dalt de Montilivi i de les Pedreres. Va ser una solució tècnica molt bona».

–Tot això ve a partir de la llei?

–«Amb la llei ho vam haver de refer tot. L'Estat va complir escrupolosament els compromisos, igual que quan va haver-hi la inundació del 62, i aleshores es va fer el pla general de sanejament de Girona. Tot ho va pagar l'Estat espanyol, però ens van deixar fer la direcció d'obres a nosaltres.»

–Veu possible el retorn de l'aigua del Ter anunciat pel govern?

–«Sóc molt escèptic amb les promeses dels polítics. Tècnicament no ho veig possible, com a mínim amb les dessalinitzadores, perquè són molt limitades per l'energia que necessiten. No veig un pla hidràulic ben estructurat. Per a mi, la solució definitiva és anar al Roine. Anar a l'Ebre seria una solució, però, amb la problemàtica política que hi ha allà, és difícil. El Roine té un cabal immens, i les coses s'han d'anar a buscar allà on n'hi ha.»

La llei del Ter compleix 50 anys amb reiterats incompliments del cabal mínim

2009-08-12T06:33:00.000-07:00

La llei del Ter compleix 50 anys amb reiterats incompliments del cabal mínim

Font: El Punt

Els sectors vinculats al riu continuen reclamant que es respecti una normativa que no ha estat mai derogada

Aquest 2009 fa 50 anys que es va aprovar la llei del Ter. Com a conseqüència de la pressió del territori pel futur transvasament d'aigua a Barcelona, el govern franquista va aprovar el maig del 1959 una llei que prioritzava els usos gironins de l'aigua del Ter. Les condicions de la llei s'han anat posant sobre la taula reiteradament cada vegada que les sequeres han comportat un incompliment dels termes de la llei, fins al punt que la Plataforma pel Ter va denunciar l'ACA al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aquest fet. La Generalitat ara té les competències sobre les conques internes de Catalunya, i ha aprovat més normatives, com ara el pla de cabals de manteniment i els decrets de sequera, però la llei del Ter del 59 continua sent la que preval en la gestió del riu.

Del cabal que porti el Ter, 1 metre cúbic per segon s'ha de destinar al proveïment de Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre. El riu ha de portar sempre un mínim de 3 m³/s al pas per Girona, i s'han de preservar 150 hm³ l'any per als regants del baix Ter. Si es garanteixen aquestes tres condicions, llavors es podrà transvasar un màxim de 8 m³/s a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això és el que diu la llei del Ter, aprovada el maig del 1959 i que marca l'inici del transvasament a Barcelona. Ja aleshores, el territori es va mostrar contrari a aquesta iniciativa. La Diputació va ser molt activa en aquest sentit, i va presentar diverses al·legacions en què assegurava que no es tenien en compte les necessitats de les comarques gironines, tant pel que feia l'abastiment com per al reg o les necessitats industrials. És més, afirmava que el transvasament del Ter seria insuficient al final del segle XX, i que no hi hauria prou aigua per a tothom.

La llei, a judici

El compliment de la llei va ser una de les principals reivindicacions durant la sequera de l'any passat. L'escassesa d'aigua als pantans va fer que no es respectessin els cabals mínims establerts per la llei i pel pla de cabals de manteniment de la Generalitat, i la Plataforma pel Ter va encarregar un informe jurídic sobre aquest afer. Més tard va presentar una denúncia al tribunal contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està pendent de resoldre's, un cop la plataforma i l'ACA han presentat la documentació pertinent.

Perspectives millors

Les precipitacions d'aquest últim any han emplenat els pantans: a finals de juliol el de Sau estava al 88%, i el de Susqueda, al 82%. El cabal mitjà del 2009 està sent de 16,17 m³ a Girona, quan el 2008 havia estat de 2,12, i de 3,93 el 2007. A més, la millor notícia que ha rebut el riu aquest any ha estat l'anunci del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que marcava un calendari de retorn de cabal del riu, amb l'objectiu de reduir el transvasament a la meitat en els pròxims sis anys. Si bé no és la primera vegada que s'anuncia un augment de cabal, sembla que la posada en servei de la dessalinitzadora farà que sigui de debò. El territori ho espera.

La creació de la Comissió de Defensa del Ter

La Comissió de Defensa del Ter va ser un dels primers moviments populars que van sorgir en defensa del Ter. El grup es va crear després dels fets de l'estiu del 1976, quan va haver-hi un episodi de contaminació del riu –que es va vincular a la fàbrica Torras Hostench– que va provocar un desastre ecològic. El Ter es considerava aleshores un dels rius més contaminats d'Europa, i arran de tot plegat es va crear la comissió, que va servir per denunciar el mal estat del Ter, amb protestes i pressió a les administracions. El grup va trobar la col·laboració de persones com ara l'aleshores senador Francesc Ferrer –molt vinculat sempre a la defensa del Ter– i ajuntaments com ara el de Torroella de Montgrí.

Entitats que reclamen el bon estat del riu

Ara com ara, la principal entitat de defensa del riu és la Plataforma pel Ter, amb gairebé un centenar d'adhesions, des de regants fins a ajuntaments, passant per patronals, sindicats i entitats ecologistes. L'objectiu és la recuperació de cabal del Ter, i una de les accions més importants ha estat la manifestació que es va fer el juny del 2008, que va aplegar 2.000 persones. Altres entitats vinculades al Ter són el Grup de Defensa del Ter, creat el 1989, que concentra més l'activitat a Osona, i també Gent del Ter, amb seu a Torroella de Montgrí, que reclama la preservació dels recs històrics. A més, organitza sortides de descoberta de l'entorn del riu.

La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

2009-07-20T05:23:00.000-07:00

La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

Editorial del Diari de Girona

La inauguració de la dessalinitzadora del Llobregat, amb capacitat per generar el 24% de l'aigua que es consumeix a Barcelona, i la publicació d'un informe que revela l'augment de l'estalvi dels consumidors, justifica el retorn de bona part del cabal del riu Ter

La inauguració de la dessanilitzadora del Llobregat dóna l'oportunitat a les comarques de Girona de recuperar bona part dels seus cabals naturals. La Generalitat considera que l'amenaça d'una sequera com la de fa any i mig queda conjurada gràcies a la dessalinitzadora del Llobregat inaugurada dilluns i l'ampliació de la de Tordera, que l'any que ve duplicarà la seva capacitat.
La planta, que donarà servei a quatre milions i mig d'habitants, està situada al Prat de Llobregat i té capacitat per produir fins a 200 milions de litres al dia, un 24% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona L'entrada en funcionament de la planta del Prat motivarà que es redueixi en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 ?hectòmetres cúbics anuals.
Tot i això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV) va donar a conèixer que també l'estalvi domèstic ajudarà a pal·liar eventuals escassetats. Segons Baltasar, el descens del consum domèstic ha permès estalviar en sis anys 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, l'equivalent als pantans de Susqueda i Sau gairebé plens, segons revela un informe del Departament de Medi Ambient.
Les polítiques de l'aigua han mobilitzat la societat gironina en els darrers anys. La situació del Ter, els transvasaments i la sequera han ajudat a conscienciar de la necessitat de protegir i cuidar els recursos hídrics. Si la Generalitat reconeix aquest esforç ciutadà, a més de noves infraestructures, ha de fer tot el possible perquè el Ter recuperi el seu cabal.

Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu

2009-07-08T06:17:00.000-07:00

Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu

Font: La Malla

Al baix Ter, els arrossaires reclamen el control sobre l'aigua del riu per a assegurar les seves collites, ja que amb el control total de l'aigua no dependrien d'eventuals decrets per a saber si podran tirar endavant la seva collita. A més, els transvasaments que s'han fet del riu cap a Barcelona han fet disminuir el cabal, és per això que demanen el retorn del 100 % de l'aigua.

Es queixen que l'any passat van veure perillar els seus conreus per culpa dels decrets de sequera, que els van reduir la quantitat d'aigua disponible.

Des de la Generalitat asseguren que està previst reduir els transvasaments del Ter cap a Barcelona, però no fixen una data per fer-ho. A més el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recorda que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana no es tallarà mai del tot, malgrat que la dessaladora del Prat ja està en funcionament.

Satisfacció i prudència pel Ter

2009-07-05T11:19:00.000-07:00

Satisfacció i prudència pel Ter

Font: El Punt

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat aquesta setmana un calendari detallat per reduir al llarg dels propers anys el volum de transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. Segons les dades del conseller, el 2015 es transvasaran 75 hm³ menys que en l'actualitat, de manera que es desviarà cap a Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. Des d'aquest punt de vista, l'anunci del conseller és una notícia que ens ha de satisfer plenament, perquè respon a unes demandes que el territori ha fet des de fa molts anys de forma reiterada, i insistentment en els darrers mesos, sobretot a partir de l'onada de sequera de l'any passat. Aquesta satisfacció, però, s'ha d'expressar fent públic alhora el sentiment de prudència que també genera el calendari anunciat pel conseller. Perquè si mirem l'hemeroteca de qualsevol diari comprovarem com al llarg dels anys s'han fet diferents anuncis –per part d'aquest govern i els anteriors– i s'han incomplert. Tant de bo aquesta vegada sigui la bona i el Ter pugui recuperar el cabal que es mereix, no només per una qüestió de justícia històrica, sinó per les conseqüències mediambientals que té.

L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme

2009-07-04T02:12:00.000-07:00

L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme

Font: El Punt

Els sectors implicats esperen que es compleixi el calendari

04/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

L'anunci que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer dijous en què es detallava un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona va ser rebut ahir amb optimisme per alguns dels sectors implicats en la gestió del riu. L'opinió general va ser de donar suport a la proposta i un vot de confiança a les paraules de Baltasar.

En general, les opinions dels consultats ahir per aquest diari anaven en la línia que ja expressava el president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, Francesc Camps: per fi s'ha aconseguit un calendari, amb quantitats incloses, per anar reduint progressivament el transvasament del Ter. Tot i això, també s'és prudent, i es vol esperar que el retorn es faci efectiu.

Narcís Illa, el portaveu dels regants del Baix Ter, afirmava ahir: «El temps és molt capritxós, i si no plou tornarem a estar igual. Però esperem que es compleixi aquest full de ruta.» Josep Maria Rufí, diputat de Medi Ambient i també alcalde de Torroella de Montgrí, valorava el canvi de criteri ja que prioritza els interessos de la conca, i per primera vegada hi ha sobre la taula el tan reclamat calendari. Finalment, Albert Ruhí, de l'Ateneu Naturalista de Girona, opinava que «ara hem de donar un vot de confiança», i que s'ha d'insistir a complir el cabal mínim proposat.

Detalls per polir

En la trobada del conseller amb representants locals, molts van insistir en detalls que s'hauran de polir. El regidor de Girona Ponç Feliu va reclamar que el cabal destinat a la sèquia Monar no s'inclogui dins el cabal ecològic. Que se separi la conca del Ter del sistema Ter-Llobregat, o que es reconeguin legalment els drets de concessió dels regants del Baix Ter van ser uns altres dels punts que es van reivindicar des de la platea.

Ter i Aiguamolls

2009-07-04T02:11:00.000-07:00

Ter i Aiguamolls

Font: Diari de Girona

RAMON IGLESIAS de la mateixa manera que un servidor ha demostrat poca pietat amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per la seva insistència a fer o deixar que es faci política amb el territori i amb els seus indígenes en contra, crec que és de justícia pronunciar-se també quan es produeixen rectificacions destacables. I aquesta setmana ha estat rica en viratges de criteri. Començava amb un anunci de Medi Ambient que possiblement es faran enrere i no duplicaran la zona de protecció dels Aiguamolls de l'Empordà (absolutament tots els alcaldes i pagesos s'hi oposaven); i acaba amb l'anunci solemne del mateix Baltasar del retorn progressiu d'aigua del Ter cap al Ter, o millor dit, amb la frenada progressiva del bombeig cap a Barcelona imposat per les autoritats franquistes... les de Franco... les de l'època de Franco, vull dir.

En el cas dels Aiguamolls era un final esperat. L'ampliació de la superfície protegida era un invent perpetrat en el despatx d'algun il·luminat de la conselleria que intentava desxifrar la ment d'algun buròcrata il·luminat de Brussel·les. Em consta que el 90% de la cúpula d'IC a Girona hi estava en contra i han forçat o convençut el conseller perquè revisi el despropòsit.
En el cas de l'aigua del Ter la cosa era i és més complicada, sobretot després de mig segle sense que quasi ningú qüestionés que si Barcelona necessitava aigua, era lògic que un territori solidari proveís. El problema és que la necessitat inicial havia enquistat un hàbit. Amb mig segle hi ha hagut temps suficient per resoldre els problemes d'infraestructura hidràulica i el dèficit subministrament de la capital i, en canvi, la primera dessalinitzadora es va fer a Blanes i no a Barcelona. Potser calia provar aquesta tecnologia i el sabor de l'aigua de mar fora de la perifèria, com sostenia un dirigent d'un dels partits avui al govern, quan estava confinat a l'oposició.

Que ningú s'enganyi, si finalment s'acaba respectant mínimament el cabal del Ter, no serà pels crits del territori (Barcelona està a prop però pateix sordesa), sinó perquè els recents episodis de sequera han constatat que en el futur potser no n'hi ha prou amb l'aigua del Ter i per això s'ha construït la dessalinitzadora del Prat. Que ningú es pensi que, de sobte, al govern català ha arribat a la conclusió que els rius i els pagesos són importants.

L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%

2009-07-03T05:13:00.000-07:00

L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%

Font: El Periódico

• Els 190 hectòmetres cúbics a l’any actuals disminuiran a 115 el 2015

• La mesura serà possible gràcies a la dessalinitzadora del Prat i altres recursos

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
MARINA LÓPEZ / GIRONA
Els cabals que el riu Ter aporta a l’àrea de Barcelona des de fa quatre dècades, després de la inauguració dels grans embassaments de Sau i Susqueda, es reduiran en un 40% en els pròxims sis anys, segons va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, als sectors polítics, socials i agrícoles de la província de Girona. Concretament, els 190 hectòmetres cúbics que es deriven cada any de mitjana es convertiran en només 115 el 2015.
La reducció de la quantitat d’aigua que cedeix el Ter, una vella demanda dels regants de riu, serà possible perquè la regió metropolitana té previst augmentar els recursos propis gràcies a la dessalinitzadora del Prat, fonamentalment, però també a diverses millores d’estalvi, reutilització i recuperació d’aqüífers.

PROTESTES / El desviament d’aigua a Barcelona funcionava sense aparents problemes en les èpoques d’abundància, però no en els moments de crisi. En l’últim període de sequera, els agricultors van treure els tractors al carrer per protestar pel suposat tracte de favor que es dispensava a la regió metropolitana. El 2007, per exemple, el 97% dels cabals acumulats a Susqueda es van utilitzar per proveir Barcelona.

Medi Ambient confia que les actuacions previstes seran suficients malgrat el previst augment demogràfic de la regió metropolitana i tot i els pitjors auguris en matèria climàtica. Només amb la dessalinització, que inclou la futura planta de Cunit i l’ampliació de la de Tordera, s’espera obtenir 190 hectòmetres cúbics anuals addicionals.
Si es compleixen els terminis anunciats, el pla serà aprovat el juny del 2010. L’aigua derivada cap a Barcelona es reduirà progressivament des de 150 hm3 aquell any fins a 130 hm3 el 2012 i 115 hm3 el 2015.

CABAL ECOLÒGIC / A més de satisfer les demandes de reg i proveïment a les comarques de Girona, la reducció del transvasament permetrà millorar l’estat del Ter. El cabal de manteniment al pont de la Barca, a la ciutat de Girona, que ara és de 3 m3/s, podrà ser ampliat a 4,8 m3/s.

L’anunci va ser acollit a Girona amb una gran satisfacció i una certa cautela. La principal por és que el compromís de Baltasar siguin paraules que s’emporti el vent, encara que el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir que les previsions els semblaven factibles. El que més va agrair Camps és que la prioritat a partir d’ara sigui «sempre» el proveïment a Girona i la Costa Brava centre. En qualsevol cas, queden serrells: Camps vol que no es consideri l’aigua que passa per la sèquia Monar com a part del cabal del riu i que es legalitzin les concessions d’aigua de les set comunitats de regants de la zona.

El projecte no preveu ni a llarg termini l’eliminació de l’aqüeducte. Medi Ambient esgrimeix dos arguments: per una part, el riu Ter aporta una «aigua d’excel·lent
qualitat» --no opina sobre el Llobregat--; per una altra, és atractiva «des del punt de vista de la despesa energètica» perquè es parteix d’una cota de terreny elevada.

Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys

2009-07-03T02:39:00.000-07:00

Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys

Font: El Punt

El conseller Baltasar es compromet a completar la primera fase del retorn el 2010

03/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir a Girona un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L'objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l'any menys que en l'actualitat, de manera que es desviï cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d'aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l'any.

Fa un mes, el conseller Baltasar –en un acte a la dessalinitzadora del Prat, que ha d'entrar en servei les pròximes setmanes– no va especificar quan podria començar la reducció del transvasament del Ter, quan un any enrere s'havia compromès a iniciar-la amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora. Això va generar molts dubtes sobre si compliria la paraula en el termini previst. Però ahir, en un acte amb una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç, Baltasar va anunciar el calendari –amb quantitats incloses– que tant s'havia demanat des del territori.

El govern ara s'ha marcat tres escenaris d'aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s'hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l'any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any. En aquest sentit, Baltasar va parafrasejar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l'abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d'aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.

Tot plegat anirà acompanyat d'un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l'època de l'any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.

El territori aplaudeix la proposta
Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, les sensacions van ser positives, si bé diverses intervencions van apuntar detalls que es considera que s'han de millorar. «La música del que ha explicat el conseller sona bé, perquè és el que havíem demanat: un escenari que poguéssim compartir», va explicar Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter. Per Camps, un cop s'està d'acord en els objectius, ara s'ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l'aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

2009-07-03T02:35:00.000-07:00

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

Font: Diari de Girona

El retorn començarà aquest 20 de juliol, data oficial de la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat

GIRONA | ROSER REYNER A finals de febrer de l'any passat, i enmig d'un dur període de sequera, es va anunciar en una declaració oficial a Celrà el compromís del Govern d'anar reduint el volum d'aigua del Ter transvasat cap a Barcelona a partir de la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Malgrat la declaració de Celrà, fa tot just un mes s'encenien les alarmes del territori quan, en una visita a aquesta infraestructura, no posava data a l'inici del retorn del cabal del Ter. Però finalment ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va calmar els ànims en anunciar que la desssalinitzadora començarà a funcionar el dia 20 d'aquest mes, i que des d'aleshores i fins a l'any 2015 es reduirà a la meitat el cabal que des del Ter es transvasa anualment cap a Barcelona. Un anunci esperat que va provocar satisfacció amb matisos i demandes al Consorci Alba-Ter, i reserves entre els representants de la Cambra de Comerç.

Baltasar, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernàndez, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, es va reunir amb una vintenta de regidors i alcaldes, amb membres d'Alba-Ter i de la Cambra, i amb representants de les comunitats de regants. A tots plegats els va explicar que, tenint en compte les noves eines amb què es preveu abastir l'àrea de Barcelona (dessaladores del Prat, la Tordera i el Foix, i regeneració d'aigua del Llobregat i el Besòs) i comptant amb les xifres d'estalvi d'aigua registrades en els últims temps, d'aquí a sis anys les derivacions d'aigua del Ter cap a la regió metropolitana se situaran en 115 hm3 anuals.

Això és la meitat del cabal que es transvasa de mitjana cada any des que l'aigua del Ter es va començar a dur cap a Barcelona: més de 200 hm3, que es capten sobre la base d'una llei del 1959, i que l'any passat, per la sequera, van ser poc més de 153.
El conseller va subratllar que la planificació del seu departament dóna màxima prioritat, pel que fa a l'aigua del Ter, "a l'abastament urbà de Girona i la Costa Brava Centre, en segon lloc, a les comunitats de regants i en tercer lloc, al manteniment del cabal ecològic del riu". Tres prioritats, va dir, "que van per davant de la portada d'aigua cap a Barcelona".

També va anunciar que l'anomenat Pla sectorial de cabals de manteniment, que en el cas del Baix Ter s'ha d'aprovar d'aquí a poc menys d'un any, canviarà els criteris: el cabal de manteniment , el mínim que ha de tenir el riu en condicions normals, serà d'entre 3 i 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, en lloc de 3 m3/s al pas del riu Ter al Pont de la Barca. Amb tot, en futurs períodes de sequera no s'hauria d'arribar als baixíssims cabals que va assolir el 2008 el riu a Girona (fins a 0,3 m3/s), i que establí un cabal mínim al Pasteral d'entre 1,3 i 2,2 m3/s.

Felicitacions, i dubtes

Noves xifres i un ambiciós compromís polític que van ser acollits amb cautela des del territori. Des del Consorci Alba-Ter, el seu president, Francesc Camps, va mostrar-se satisfet de l'objectiu del Govern català, però va recordar-li que s'ha d'aconseguir amb un treball compartit entre tots els agents implicats. I el vicepresident, Ponç Feliu, va advertir l'ACA que, tot i que surt més car produir aigua a les dessaladores que dur-la des del Ter, el riu necessita "tenir com més aigua millor per tenir un estat òptim", de manera que encara que "el cabal sigui acceptable", s'ha d'exigir seguir obtenint l'aigua de les dessaladores. També va demanar canviar el "pervers" nom de sistema Ter-Llobregat, i va instar l'ACA a no comptabilitzar l'aigua de la séquia Monar en calcular el cabal del Ter al seu pas per Girona. Des de la Cambra, Pere Cervià va apel·lar a la "precaució" i va mostrar les seves reserves quant a les possibilitats tècniques de dur a terme el compromís del Govern.

L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter

2009-07-03T00:07:00.000-07:00

L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter

Font: La Malla

L'aportació cap a la regió barcelona serà de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous que el 2015 la regió metropolitana de Barcelona rebrà un cinquanta per cent menys d'aigua procedent del cabal del riu Ter. Segons que ha explicat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, des de 2010 es deixarà de captar, de mitjana, 40 hectòmetres cúbics (hm³); 60 hm³ des de 2012, i 75 hm³ el 2015, ha informat el departament per mitjà d'una nota de premsa.

Baltasar, juntament amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, ha presentat als alcaldes de diversos municipis gironins, membres de la Cambra de Comerç de Girona, representants del Consorci Alba-Ter i als presidents de les comunitats de regants les mesures de reducció progressiva de les aportacions d'aigua de la conca del Ter.

Les previsions del departament són que amb les noves infraestructures i amb les mesures previstes es possibilitarà una aportació cap a la regió de Barcelona de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys. L'Agència Catalana de l'Aigua garantirà els cabals ambientals del riu, d'acord amb el pla zonal, que oscil·larien entre els 3 i els 4,8 metres cúbics per segon des del Pasteral.

Fonts del departament afegeixen que així s'estableix un nou model de gestió basat en la plena satisfacció de les garanties del Baix Ter i de les demandes urbanes a tot el sistema Ter-Llobregat, aconseguint a la vegada, el bon estat ecològic del riu.

La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys

2009-07-03T00:00:00.000-07:00

La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys

Font: Avui

La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol, quan es posi en funcionament la nova dessalinitzadora del Llobregat. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 hectòmetres cúbics anuals. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha ressaltat que, abans que garantir l'abastament a Barcelona, l'aigua del Ter ha de servir a la demanda del territori gironí.

La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

2009-06-28T13:28:00.000-07:00

La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

Font: Avui

Els municipis, institucions i pagesos se senten enganyats per la promesa incomplerta del conseller Francesc Baltasar, que l'any passat va anunciar que s'iniciaria el procés per reduir el transvasament d'aigua del riu cap a l'àrea de Barcelona

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va prometre l'any passat en plena crisi per la sequera que afectava Catalunya que, a partir de la segona meitat d'aquest 2009 i quan es posés en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el govern començaria el procés per fer realitat una de les demandes històriques de Girona: el retorn del cabal del Ter. Aquesta promesa, però, s'ha anat diluint fins al punt que fa unes setmanes el mateix conseller va fer marxa enrere i va reconèixer que el govern encara no havia fixat ni dates ni quantitats per garantir un cabal d'aigua suficient al riu.

La notícia ha indignat els municipis, els pagesos i els col·lectius que des de fa anys denuncien que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona està provocant la mort del riu i del seu ecosistema. Els afectats, agrupats en la seva majoria a la Plataforma del Ter, confiaven que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al 20 de juliol, reduís la “pressió” que pateix el riu. “El Ter està arribant a l'esgotament”, assegura Josep Maria Rufi, diputat de medi ambient de la Diputació de Girona i alcalde de Torroella de Montgrí.

La dessalinitzadora no serveix

Baltasar va anunciar que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% tret que hi hagi un nivell d'alerta per sequera, ja que té un elevat cost energètic. Per tant, l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura no representarà un canvi gaire important pel que fa al transvasament del Ter. “Ara resulta que la infraestructura, si la fan funcionar al 100%, té un elevat cost energètic que faria augmentar el rebut de l'aigua i, a més, no compliria el Protocol de Kioto”, es queixa Francesc Camps, alcalde de Celrà, portaveu de la Plataforma del Ter i president del Consorci Alba-Ter, que agrupa tots els municipis de la conca del riu, que assegurat sentir-se "enganyat" i "decebut" amb Baltasar.

La Diputació de Girona no ha trigat a reaccionar i fa uns dies va aprovar una moció, consensuada entre el PSC, ERC i CiU, en què exigeix al conseller de Medi Ambient que “mantingui el compromís” i que concreti una data per al retorn del cabal al Ter. A més, des de la Plataforma del Ter estudien anar a Brussel·les per denunciar l'incompliment que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. També es plantegen organitzar algun acte simbòlic de protesta quan s'inauguri la dessalinitzadora.

Les queixes i les protestes gironines semblen haver tingut algun efecte, ja que la setmana que ve el conseller Baltasar es reunirà amb el Consorci Alba-Ter i amb la Cambra de Comerç de Girona, reunió en què podria exposar algun canvi sobre el procés de retorn del cabal.

Els orígens

El problema té el seu origen en l'època franquista, quan es va decidir abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l'aigua del Ter. Per portar-ho a terme, però, es va aprovar una llei, la 15/1959, que regula el cabal del riu i especifica que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona es farà un cop cobertes les necessitats de Girona, la Costa Brava i els regants. Però aquesta directiva s'incompleix constantment. Rufi ho demostra amb xifres. La setmana passada el cabal del riu al seu pas pel poble de Torroella de Montgrí estava per sota dels 4 metres cúbics per segon, quan hauria d'estar, segons està regulat en el pla sectorial de cabals de manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en 4,8 metres cúbics per segon. “I això que aquest any els embassaments estan plens!”, s'exclama Rufi.

En aquest sentit, el president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, que considera que la Plataforma del Ter es va crear en un moment “inadequat” i que es movia per “interessos econòmics”, reclama a l'ACA que compleixi el pla de cabals de manteniment per preservar el sistema ecològic del riu. Soler defensa els cabals de manteniment i assegura que són de difícil aplicació, perquè, sobretot a l'alt Ter, hi ha molts concessionaris, majoritàriament empreses hidroelèctriques, amb “drets adquirits” sobre l'extracció d'aigua, que impedeixen que es respecti el cabal de manteniment. Segons Soler, aquestes concessions fan que en algunes èpoques de l'any “el llit del riu es quedi sec”.

La reducció del cabal afecta l'ecosistema del riu. “Està en perill el manteniment dels arrossars i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà”, remarca Rufi, que recorda que el Ter “subministra una de les zones agrícoles més importants de Catalunya”. En aquest sentit, el biòleg i professor de la Universitat de Girona, Albert Ruhí, assegura que "no s'entén que un terreny, com és el baix Ter, que passarà a ser parc natural en breu" ofereixi una imatge del riu "amb tan males condicions". A més, Ruhí destaca la importància que té la relació entre la quantitat i la qualitat de l'aigua. Amb menys cabal, la qualitat disminueix, fet que redueix la capacitat de dissolució d'efectes contaminants que perjudiquen la flora i la fauna del riu. A més, amb menys aigua hi ha més possibilitats d'augmentar l'aparició d'espècies invasores, com les algues, que impedeixen la filtració de la llum, que pot provocar, com ja ha passat, la mort de peixos i amfibis i la reducció del fons vegetal.

Però el cabal del riu també afecta altres activitats importants per al territori, com indica la geògrafa i professora de la Universitat de Girona, Anna Ribas, que remarca la importància "creixent d'altres usos nous cada cop més reivindicats", com pot ser oferir un turisme de qualitat que a la vegada també reverteix en el desenvolupament productiu de la zona. Cada cop, explica Ribas, es dóna més importància al paisatge, a l'aigua, a l'ecologisme, al lleure, aspectes que queden afectats quan el cabal del riu es redueix.

Un 75% de l'aigua, a BCN

Segons el president del Consorci Alba-Ter, el cabal del riu Ter ha anat disminuint un 40% en els últims 40 anys, i en èpoques de sequera, com la de l'any passat, les comarques gironines que viuen del Ter són les que en pateixen més les conseqüències. Un 75% del cabal del Ter es transvasa cap a Barcelona, assegura Camps.

“Volem que els continuats incompliments s'acabin i que retornin el cabal al riu Ter”, reivindica Antoni Casademont, portaveu d'Unió de Pagesos en aquesta qüestió, que recorda que hi ha “molts pagesos i les seves famílies que viuen gràcies a l'aigua del Ter”. A la conca del riu hi ha 4.000 hectàrees de fruiters, 600 hectàrees d'arrossars i d'horta i també camps de cereals. Amb tot, Casademont remarca que “el primer que pateix” per la falta de cabal és “el mateix riu”.

La política de l'aigua

Però, més enllà de reivindicar el retorn del cabal del riu, per als municipis afectats el problema principal és definir una política de l'aigua al país. “S'està gestionant de forma tercermundista la qüestió de l'aigua”, assegura el portaveu del Consorci Alba-Ter, que recorda que cal redreçar la situació, perquè és fonamental “per al desenvolupament econòmic, agrícola i turístic de les nostres comarques”. “No hi ha cap partit que hagi fet els deures en el tema de l'aigua”, assegura Camps, que reclama “un acord polític per concretar un full de ruta”.

“Aquesta és una situació crònica i caldria buscar solucions definitives”, remarca Rufi, que considera que el problema rau també en el fet que Catalunya només té competència per gestionar les conques internes però no sobre el gran riu que és l'Ebre. “Quan es va parlar del transvasament de l'Ebre, el país es va revolucionar, però pel que fa al Ter hi ha silenci”, es queixa Rufi. I és que, tot i les mobilitzacions de la Plataforma i altres col·lectius que han fet sentir la seva veu en els últims anys, el transvasament del Ter sembla un problema oblidat.

El preu de la dessalinització

2009-06-28T12:13:00.000-07:00

El preu de la dessalinització

Font: El Punt

El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera

La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.

El cas de la Tordera

Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.

A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.

ICV insisteix que complirà amb el Ter

ICV ha insistit que complirà la promesa de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reiterar al Parlament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora permetrà complir aquest objectiu. Segons el diputat per Girona Lluís Postigo estan treballant en aquest camí, «perquè juntament amb el parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter són els grans objectius d'aquesta legislatura». En aquest sentit, ha afirmat que l'aprovació del parc ha de ser una garantia que es compleixin sempre els cabals mínims estipulats. Postigo també ha explicat que la dessalinitzadora necessitarà uns mesos de proves, i que no serà fins a finals d'any o començament del vinent que acabarà aquest procés.

L'Observatori del Ter hi veu «engany»

L'Observatori del Ter, de l'Ateneu Naturalista de Girona, veu en la falta de dates per al retorn de cabal «un engany i una marxa enrere», i ha denunciat els costos ambientals que té el transvasament en els ecosistemes.

Que van a dar a la arena… - Article de Félix de Azúa

2009-06-26T17:58:00.000-07:00

El País, 26 de juny de 2009

Félix de Azúa, escriptor

En esta región los ríos vuelven a bajar secos. Ha sido una primavera lluviosa, pero los ciclos naturales ya no son lo que eran. Antes bastaba con esperar a que la Gran Madre cumpliera con su obligación y renovara las venas con chorros violentos que arrancaban los carrizales de la ribera y limpiaban de ramas muertas y bichos dañinos los cauces. Si la Gran Madre se dormía, pues aunque era de suyo cariñosa no dejaba de ser olvidadiza, llegaba el momento de sacar los santos con mucho ropón, figurilla de escayola y salmodia, para que el Gran Padre le metiera prisa a su señora. Ahora, francamente, los Grandes Padres y Madres nos han dejado solos, porque ya ni ellos son capaces de ordenar el sindiós que hemos montado.

El año pasado, el Ter ni siquiera desembocaba en el mar. Llegaba hasta allí medio muerto y luego, resignado, se filtraba dócilmente en la arena como buscando su tumba, pero desembocar,
lo que se dice desembocar, nada de nada. Se formaba allí un enorme charco quieto sobre el que volaban los insectos caníbales y los chupasangres. Poco a poco, un verdín globuloso cubrió con un manto hediondo la hectárea. Algunos bañistas de las calas adyacentes, por lo general broncíneos nudistas, retiraban sus toallas hasta un kilómetro para escapar al contagio. En ciertas noches sin luna se vio desde Torroella el fulgor de las aguas muertas como un fuego de San Telmo. Los ríos han dejado de ser venas y arterias de la circulación sanguínea del agro. Son ahora máquinas y artefactos que aún mantienen la forma de los viejos ríos, pero que nada tienen que ver con ellos. Se les trata con la misma neutra condición que a una siderúrgica o a un hospital de infecciosos. Es cuestión de ver cómo succionamos el producto y a cuánto sale el litro. Todo lo demás queda para los poetas.

Inciso sobre los poetas. Sin la menor duda, los ríos fueron una creación de los poetas. Cada aldea
tenía su corriente, su orilla, sus vegetales y su animalia, en fin, su peculiaridad a lo largo del cauce. En unos pueblos las aguas hacían pozas donde se bañaban las criaturas y en otros no, los había de corriente rápida y espumosa, los había de remanso para libélulas y zapateros. Nadie
podía pensar en el río como totalidad, siendo un organismo tan prolongado, tan diverso, tan
contradictorio. Un minucioso y excelente observador como Heráclito, el griego, afirmaba algo que es perfectamente incompatible con el río entero, y es aquello de que “no puede uno bañarse dos veces en el mismo río”. En efecto, es imposible, pero porque Heráclito, que no era poeta sino científico, veía en el río un conjunto de secciones cuya totalidad no podría darse por unificada hasta que Leibniz inventara el cálculo integral, de modo que el río le parecía al heleno una continuidad discontinua que no se dejaba pensar de un solo golpe, a la manera del tiempo de Zenón y al contrario del sonido de las olas del mar, que no hay modo de oírlas una a una porque siempre van de colectivas y solidarias.

Los poetas, en cambio, cuando hablaban de los ríos se referían a ellos como a un todo, con su carácter y demás espíritus adyacentes. Quizás me dejo llevar por el oficio, pero el Rin es un
río que Hölderlin entregó a los alemanes como quien deja en tus manos el cachorro de un tigre,
el Moldava se lo dio Smetana a los checos, y cuando Garcilaso decidió que las “corrientes aguas, puras, cristalinas” estaban festoneadas por unos árboles que se miraban en ellas como Narciso en el espejo, le dio a Castilla la mayor parte de sus regatos estacionales e innominados. Y esto sigue siendo así tan tarde como en el siglo XX, cuando Eliot escribe aquello de que el río “es un inmenso dios pardo”, refiriéndose nada menos que al Támesis lodoso, el cual, sin embargo, había dejado de
ser un dios cien años antes y es el modelo originario de cómo los ríos han pasado de ser animales
vivientes a industrias integradas en el ramo químico y farmacéutico.

Que el Ter vaya muriendo no se debe tan sólo a que ya no esté entre los seres vivos, sino a que tiene clavada en su lomo una sanguijuela hercúlea que le roba toda la sustancia. La mayor parte de sus aguas van a dar de beber y duchar a los barceloneses, los cuales, como se sabe, aunque la oficialía cuenta dos millones de ciudadanos, en la realidad material, en esa mancha de petróleo que es la ciudad de Barcelona, reúne casi cinco millones de vecinos.

Es perfectamente imposible dar agua a tanta gente, entretener sus jardines, cuidar sus campos de golf, sus fuentes ornamentales, sus industrias, y pretender que alguna gota llegue hasta la desembocadura gerundense. De hecho, el agua que llega hasta allí en los años malos, como el pasado, no es agua del Ter, sino de las depuradoras.

He aquí de nuevo el actual carácter técnico de lo que antes fue un animal vivo. Las aguas residuales discurren por el camino que en otro tiempo abrió el río Ter, pero ya no son del río
Ter, sino de un ente advenedizo y pestífero generado por las industrias que desean ver a todo
río convertido en su cloaca privada.

Ya el año pasado (¿o fue el anterior?, da lo mismo, volverá a suceder de inmediato) los barceloneses estuvieron a punto de quedarse sin agua. Recuerdo las carreras, los embarazos, el desconcierto boquiabierto, los empujones de las autoridades para no salir en la tele afirmando que traerían agua en cargueros valencianos, en camiones aragoneses, por canales franceses que
chisporrotean de radiactividad. Juraron que ya estaban a punto de dar agua las desalinizadoras
(otra máquina acuífera temible), y los ayatolás amenazaban con tomar el Ebro al asalto.

De pronto, y sin que nadie lo esperase, la Gran Madre despertó, o quizás había vuelto por allí
para recoger unas pertenencias olvidadas, y remojó el desierto catalán.

Como por milagro, las voces callaron, los políticos se pusieron el bañador, chuparon el tubo, calzaron los pies de pato y se largaron a Miami (la izquierda) y a Port Aventura (los nacionales).
Un silencio magnífico arropó los campos frescos, los torrentes renacidos, la potente masa
del río que corrió hacia el mar con el ímpetu de los resucitados.

Había sido un milagro, porque la sed de Barcelona no tiene remedio si no se hace algo inteligente y peliagudo, pero los políticos creen que no creen en los milagros, cuando en verdad son los únicos que aún creen en ellos. Y por haber sido un milagro, todo regresa. Este año, ya por junio el río Ter viene pálido e inapetente, baja cargado de fecalidad y química. Barcelona y sus turistas (si acaso en Barcelona hay algo más que turistas) bebe insaciablemente, riega sus parques, llena sus piscinas, cuida sus campos de golf, sin memoria, sin pasado.

Creo que nadie ha derogado todavía una ley del franquismo, según la cual el agua del Ter debía
destinarse por entero a Gerona y sólo cuando hubiera exceso de caudal podía llevarse a Barcelona. Aquél también creía en los milagros.

Eliminan las estatuas de Franco porque no hay caballo de bronce capaz de cocear al que lo derriba, pero a ver quién es el guapo que borra de una vez a Franco de la legislación del agua. Se necesitaría un milagro de los que incluso el Vaticano pone en duda. Otra razón para que los políticos españoles crean en los milagros.

El silenci de medi ambient amb el riu Ter

2009-06-19T00:10:00.000-07:00

El silenci de medi ambient amb el riu Ter

Editorial del Diari de Girona

La moció de la Corporació Provincial demana a Medi Ambient que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter, que des de 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre". La moció va ser presentada per CiU, que està a l'oposició, i consensuada amb els dos partits de l'equip de govern: PSC i ERC. La veritat és que els tres partits són corresponsables d'aquesta permanent agressió al riu Ter, perquè el problema, tot i que agreujat en els últims temps, no és nou, sinó que ve de lluny. I CiU ha governat 23 anys la Generalitat i PSC i ERC són els partits majoritaris de l'actual tripartit, que és el que sistemàticament, tot i que la Conselleria de Medi Ambient estigui encapçalada per ICV, es nega a retornar el cabal d'aigua. No obstant, també és cert que, encara que els seus principals dirigents pertanyin als mateixos partits polítics, cada institució és autònoma. La Diputació, per tant, no té per què compartir ni assumir les decisions de la Generalitat. En aquest sentit és saludable que la Diputació vulgui liderar els interessos del seu territori i, pel que fa al Ter, no per un exacerbat localisme o per insolidaritat, sinó perquè és de justícia protegir-lo. La unanimitat gironina amb la preservació del Ter és indiscutible. El que inquieta és la passivitat de la Generalitat i el silenci que manté el Departament de Medi Ambient. ¿Quina credibilitat pot tenir un Govern que acusa l'Executiu central d'incompliments amb a Catalunya quan ell mateix incompleix sense donar explicacions un compromís amb una part del seu territori? El 28 de juliol de l'any passat el conseller Francesc Baltasar es va comprometre a la Cambra de Comerç a retornar progressivament el cabal del riu Ter i que arribaria als 2 metres cúbics a principis d'any. Tot continua igual.

El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal

2009-06-18T00:09:00.000-07:00

El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal

Dins del Memorial Francesc Ferrer, es farà el 26 de juliol de Bescanó a Girona

La vuitena edició del descens en piragua pel Ter –Memorial Francesc Ferrer–, que es farà el 26 de juliol vinent, variarà el recorregut per potenciar el caràcter popular i reivindicatiu. Es pretén ajudar a conscienciar els participants i la ciutadania en general de la necessitat de tornar al Ter el cabal que des de fa anys es deriva a Barcelona. Alcaldes i regidors de Bescanó, Salt, Sant Gregori i Girona i el delegat d'Esports van coincidir en aquesta reivindicació en la presentació de l'activitat.

El descens en piragua pel Ter és una activitat organitzada conjuntament pel Club Piragüisme Salt-Ter i l'empresa Caiac i Natura. El recorregut s'ha escurçat en aquesta edició, i se centra en una zona fàcilment navegable per fer-lo més accessible i popular. El recorregut anirà des de la Barca de Bescanó fins al davant del pavelló de Fontajau a Girona. Implica un recorregut de 6 quilòmetres travessant els termes de Sant Gregori i Salt. Acabarà amb un dinar a Fontajau i el sorteig d'obsequis entre tots els participants.

Per poder participar en la prova, cal complir el reglament. Es tracta d'una activitat no competitiva oberta a totes les persones, però és imprescindible saber nedar. Entre els requisits establerts en el reglament hi ha el fet de disposar de la corresponent assegurança de piragüisme o la que tramitarà l'organització. Les embarcacions hauran de disposar de sistema de flotabilitat i els participants han de portar casc i armilla.

En record de Francesc Ferrer
Un dels defensors més assenyalats de la reivindicació del retorn del cabal del riu a la conca del Ter ha estat Francesc Ferrer i Gironès. D'aquí ve que, amb l'objectiu de recordar i donar a conèixer la seva tasca en defensa del riu, s'ha incorporat el seu nom en aquesta activitat reivindicativa, lúdica i esportiva. En les set edicions anteriors, els organitzadors han portat a terme un recorregut més llarg i difícil, però a partir d'aquesta edició el tram serà molt més fàcil i es redueix a la meitat amb el principal objectiu de potenciar el seu caràcter popular. Els menors han de presentar l'autorització dels pares.

La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter

2009-06-17T06:26:00.000-07:00

La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter

Font: El Punt

El ple de la Diputació de Girona va tornar a aprovar ahir per unanimitat una moció per reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge el compromís d'iniciar el retorn de l'aigua del Ter durant el segon semestre d'aquest any. En la moció, impulsada per CiU i consensuada els dos grups de l'equip de govern, PSC i ERC, s'acorda exigir que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable. En plena sequera, el ple del 19 de febrer del 2008 ja va aprovar una altra moció en el mateix sentit i per unanimitat. Es recordava que des del 1959 es transvasa aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aleshores, el ple va demanar mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne al cabal ecològic i reconèixer el paper solidari dels municipis del territori d'aquest riu, que pateix un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, amb el deteriorament dels aqüífers i alteracions a l'ecosistema. Recorden el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'ICV-EUiA, de retornar el 100 per cent de l'aigua i que el retorn començaria a la segona meitat del 2009, quan comencés a funcionar la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

La Diputació exigeix al Govern una data per l´inici del retorn del cabal del Ter

2009-06-17T06:25:00.000-07:00

La Diputació exigeix al Govern una data per l´inici del retorn del cabal del Ter

Reclamen que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís que serà progressiu i en un temps raonable

Font: Diari de Girona

GIRONA | JOFRE SÁEZ La Diputació de Girona va aprovar ahir una moció de CiU, que va consensuar amb PSC i ERC, per demanar al Departament de Medi Ambient i Habitatge que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter que des del 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona, i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre".
La moció recorda com el febrer de 2008, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer "el paper fonamental" del riu Ter i els pobles de la seva conca "en el desenvolupament social i econòmic del país a través de l'aportació solidària d'aigua". Aquell dia -continua la moció- el conseller va assegurar que l'aigua que des del 1959 s'està transvasant del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona es retornaria al 100% i que el retorn començaria la segona meitat del 2009, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora del Prat de Llobregat, que entrarà en funcionament el 20 de juliol, tal com va anunciar aquest mes el mateix conseller, Francesc Baltasar.

Quanta aigua?
En aquest sentit, la Diputació afegeix a la moció un segon punt on s'exigeix a la Generalitat que es "determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable".
Consideren que el retorn de l'aigua del Ter és una "reivindicació justa i necessària". Per aquest motiu, conclouen en la moció, "no cal fer majors argumentacions i ens remetem a la moció aprovada per la Diputació".

Clam conjunt a la Diputació pel retorn de cabal del Ter

2009-06-16T10:38:00.000-07:00

Clam conjunt a la Diputació pel retorn de cabal del Ter

Font: Diari de Girona

La Diputació de Girona en bloc ha exigit al Govern que fixi una data concreta per començar el retorn progressiu

ACN/DDG La Diputació de Girona en bloc ha exigit al Govern que fixi una data concreta per començar el retorn progressiu de cabal del riu Ter el segon semestre d'aquest any. Es tracta d'una moció impulsada pel grup de CiU –a l'oposició- però finalment consensuada pels tres grups que tenen representació al ple. La moció és la reacció de la Diputació de Girona a les declaracions del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que ha reconegut que, quan falta només un mes perquè entri en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat, encara no hi ha cap data prevista per començar a retornar cabal del Ter ni tampoc se sap quina serà la quantitat d'aigua.

En el text de la moció, ERC, PSC i CiU, recorden que durant una visita de Baltasar a Celrà el febrer del 2008 va assegurar que l'aigua del Ter que s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona des del 1959 es retornaria al 100%. Llavors, el conseller va dir que el retorn de cabal començaria la segona meitat del 2009 coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora. Quan falta només un mes perquè entri en funcionament, Baltasar ha admès que no hi ha data ni quantitat d'aigua que es començarà a retornar.

Per aquest motiu, els tres grups han consensuat la moció on demanen al conseller que 'mantingui el compromís' i que fixi una data concreta per a l'inici del retorn d'aigua. 'Que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable', reclama la moció.

Els tres grups creuen que és una reivindicació 'justa i necessària' perquè durant 50 anys les comarques gironines estan patint les conseqüències del transvasament. Per això, alerten que si es disposen de les infraestructures que permeten l'alliberament d'aigua però no s'aprofita hauran perdut una 'oportunitat magnífica'. Una oportunitat que no es pot perdre si 'es vol garantir la sostenibilitat d'aquest riu'.

El Ter, altra vegada

2009-06-11T01:06:00.000-07:00

El Ter, altra vegada

Editorial d'El Punt

Un any després que el conseller de Medi Ambient assegurés tot el contrari, aquesta mateixa setmana Francesc Baltasar ha reconegut obertament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no comportarà una reducció del transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. El govern català, doncs, torna a incomplir un compromís pres mesos enrere en plena situació de sequera però que era admès i reconegut des de feia molts més anys. Això sí, el govern –diu Baltasar– manté la voluntat de retornar progressivament el cabal al riu Ter. Però dir això i no concretar-ho és com no dir res. Les comarques gironines han demostrat a bastament la seva solidaritat transvasant aigua del Ter sempre que ha calgut, i augmentant-ne fins i tot el cabal quan la situació de sequera ho ha requerit, provocant fins i tot danys ecològics al mateix riu. Però ja n'hi ha prou. Ja està bé de promeses incomplertes, de grans declaracions fetes només quan i allà on convé, i d'amagar el cap sota l'ala expressant voluntats genèriques i inconcretes. Està molt bé que un govern com el nostre retregui constantment a Madrid els compromisos incomplerts. Però potser que de tant en tant repassi els seus.

ICV manté que garantirà el retorn de cabal al Ter i CiU considera «inadmissible» l'estat del riu

2009-06-11T01:04:00.000-07:00

ICV manté que garantirà el retorn de cabal al Ter i CiU considera «inadmissible» l'estat del riu

Font: El Punt

Iniciativa per Catalunya va assegurar ahir, en un comunicat, que manté el compromís electoral de retorn de cabal al Ter i que la dessalinitzadora del Prat serà «la garantia» que el riu no torni a estar per sota del seu cabal ecològic. D'altra banda, CiU, també en un comunicat, considera «inadmissible la incapacitat del govern per començar a retornar l'aigua del Ter», i ha anunciat que sol·licitarà la compareixença del conseller per debatre aquest tema.

ICV diu que garanteix el retorn del Ter i CiU vol la compareixença de Baltasar

2009-06-11T00:54:00.000-07:00

ICV diu que garanteix el retorn del Ter i CiU vol la compareixença de Baltasar

Font: Diari de Girona

Els ecosocialistes afirmen que el cabal ecològic s'està mantenint però la federació mostra el seu enuig

GIRONA | LAURA FANALS

La "guerra del Ter" s'està tornant a obrir a les comarques gironines. La greu sequera de 2008 va posar de manifest la situació d'aquest riu, la major part del qual es transvasa a Barcelona, i va fer aixecar nombroses veus de protesta des de les comarques gironines que exigien el retorn del seu cabal. La posada en funcionament de la dessaladora del Prat de Llobregat, prevista per al mes de juliol, es veia com la data clau per començar el retorn d'aigua cap a Girona, però dilluns passat, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), va advertir que el Govern encara no sap quan començarà aquest retorn.

Davant l'enfurismada reacció de la Plataforma pel Ter, que assegura sentir-se "enganyada" i es planteja dur la Generalitat als tribunals, els partits gironins s'han afanyat a reaccionar. ICV vol enviar un missatge de "confiança i tranquil·litat", i assegura que de moment s'està complint el compromís ecosocialista de garantir el cabal ecològic del riu i afirmen que, més endavant, quan es posin en funcionament les dues noves dessaladores (l'ampliació de la de Tordera i la nova de Cunit), durant la propera legislatura, es podrà començar a fer el retorn progressiu del cabal. CiU, en canvi, considera "inadmissible" la incapacitat del tripartit per iniciar el retorn de l'aigua del Ter, per la qual cosa demanarà la compareixença de Baltasar i acusa el president de la Generalitat, José Montilla, de "no complir amb les comarques gironines".

El coordinador d'ICV a Girona, Enric Pardo, explica que el cabal ecològic del Ter es troba en aquests moments garantit, "cosa que fins ara no havia succeït", ja que en els darrers 15 anys el riu havia circulat per sota d'aquest mínim 3 de cada 4 dies. I la posada en marxa de la dessaladora del Prat en serà una nova garantia. Per tant, considera que el compromís del seu partit està complert. Tot i això, també reconeix que la sola posada en marxa d'aquesta nova infraestructura "no dóna prou recursos com per prescindir del transvasament del Ter", de manera que hauran de seguir treballant durant la propera legislatura perquè, quan comencin a funcionar les noves dessaladores, la resta del cabal pugui anar retornant gradualment a Girona.

Convergència, en canvi, s'ha indignat davant de les declaracions de Baltasar, i el seu diputat i president a Girona, Eudald Casadesús, va anunciar ahir que demanarà la compareixença del conseller "perquè expliqui la incapacitat del Govern per concretar quan començarà la reducció del transvasament de l'aigua del Ter". Així doncs, el representant convergent assegura que es posa al costat de la Plataforma pel Ter, ja que recorda al conseller que ara fa un any va anunciar que el retorn del cabal coincidiria amb la posada en marxa de la nova dessaladora. Casadesús es pregunta si Baltasar no vol fer funcionar a ple rendiment la nova infraestructura si hi ha prou reserves d'aigua perquè tindria un important cost econòmic, i sospita que és així perquè no hagi de repercutir en el cost de la factura als barcelonins.

La Plataforma del Ter considera «una estafa» la demora del retorn de cabal del Ter

2009-06-09T22:57:00.000-07:00

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/48312-la-plataforma-del-ter-considera-luna-estafar-la-demora-del-retorn-de-cabal-del-ter.html

10/06/09 02:00 - Girona - o.m

El fet que la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat no faci augmentar immediatament el cabal del Ter ja ha generat crítiques. Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, va titllar d'«estafa» la decisió, i va afirmar que la conselleria de Medi Ambient «no té cap full de ruta».A més, també va assegurar que «ara ningú es creu que les dessalinitzadores són la solució per al problema de l'aigua a Catalunya, ja sabien que eren cares, doncs ara ho han d'assumir. Tot plegat és decebedor i lamentable» Narcís Illa, portaveu dels regants del Baix Ter, va afirmar que així «no se solucionaran mai els problemes d'aigua de Catalunya».«Això demostra que la nova cultura de l'aigua ha sigut un bluf,, i la dessalinitzadora només servirà per evitar xous com els dels vaixells». Pel què fa als regants, Illa va dir que tenen aquesta campanya assegurada, i la de l'any que ve segurament també, però que més endavant es poden tornar a repetir les restriccions: «i això és imperdonable. Si fossin ecologistes de debò veurien que estan condemnant el Llobregat i el Ter», ha assegurat, per acabar recordant al conseller que s'havia compromès a retornar cabal: «la paraula d'un conseller hauria d'anar a missa» I finalment, el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, va explicar que convindria aprofitar la dessalinitzadora per tornar el cabal del Ter, «i que n'assumeixi els costos qui els hagi d'assumir»Per Serra, la dessalinitzadora hauria de servir per poder emmagatzemar més aigua als pantans de la conca del Ter, i augmentar el seu cabal i també el del Llobregat, garantint l'aigua per els regants i el territori.

El Consorci Alba-Ter se sent enganyat i es planteja dur el Govern als tribunals

2009-06-09T22:52:00.000-07:00

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061000_3_337186__Comarques-Consorci-AlbaTer-sent-enganyat-planteja-Govern-tribunals

Considera "obvi" que el transvasament del riu és "desmesurat" i demana decisions polítiques

GIRONA| R.REYNER

El Consorci Alba-Ter, format per més d'una quarantena d'ajuntaments de la conca del riu Ter, es va mostrar ahir molt dur amb la Generalitat, i més concretament amb el Departament de Medi Ambient i amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Va ser després que el conseller Francesc Baltasar reconegués dilluns que, a falta d'un mes per a l'entrada en funcionament de la planta dessaladora del Prat de Llobregat, no se sap quan es començarà a reduir el volum d'aigua que des del riu Ter es transvasa cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, i que actualment correspon al 75% del seu cabal. Tot plegat, quan el febrer de l'any passat el conseller mateix s'havia compromès a iniciar el retorn del cabal al Ter la segona meitat del 2009, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora.

El president del consorci, Francesc Camps, va assegurar ahir que l'ens "se sent enganyat". "Ens van dir que quan passés la sequera es buscarien solucions per al Ter, i ho estan incomplint vilment", va lamentar Camps, que va assegurar que tot plegat reflecteix la "poca capacitat d'assumir responsabilitats" de la Conselleria de Medi Ambient. El president va considerar "surrealista" que sent aquesta una conselleria d'ICV tot plegat s'estigui desenvolupant d'aquesta manera.

Baltasar va explicar dilluns que s'està elaborant un pla de gestió dels cabals de manteniment del Ter i va manifestar que es manté la voluntat de retornar progressivament aquests cabals un cop acabats els estudis. "N'estem farts, d'estudis, és obvi que el transvasament del riu Ter és desmesurat", va denunciar Camps, que va afegir que "és temps de prendre decisions polítiques" i va assegurar que el consorci "mantindrà permanentment d'actualitat l'expoli del 75% de l'aigua del Ter".

Per tot plegat, el president de l'ens supramunicipal va afirmar que si el Govern "no és capaç de rectificar" el consorci el portarà als tribunals. "Si acaba sent l'única solució, ho farem", va dir Camps, que va detallar que Alba-Ter es planteja recórrer tant a la justícia catalana com europea, per incompliment de directives marc.

El Govern reconeix que no sap quan iniciarà el retorn de l´aigua del Ter

2009-06-08T22:51:00.001-07:00

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009060900_3_336991__Comarques-Govern-reconeix-quan-iniciara-retorn-laigua

Tot i la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat no es coneix el cabal que s'alliberarà

EL PRAT DE LLOBREGAT | ACN/DDG

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer ahir que el Govern no té cap data per començar a retornar l'aigua al Ter, a només un mes perquè entri en funcionament la planta dessaladora del Prat de Llobregat. Aquest projecte a punt de finalitzar és el que hauria d'alliberar el riu Ter del subministrament d'aigua des del 1959 a l'àrea metropolitana. A més, encara no se sap quina serà aquesta quantitat d'aigua.

En la declaració institucional feta el febrer del 2008 a Celrà (Gironès), Baltasar va assegurar que l'aigua que des del 1959 s'està transvasant del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona es retornaria al 100% i que el retorn començaria la segona meitat del 2009, declaracions que de moment no es complirien amb els fets.

El conseller va recordar que el Govern està elaborant un pla de gestió dels cabals de manteniment del riu Ter i va ressaltar que malgrat "s'està avançant en els estudis" no es posa data al retorn de l'aigua, però "la voluntat es manté respecte del retorn progressiu dels cabals un cop s'acabin aquests estudis", va afegir Baltasar.

Aquestes noves declaracions del conseller van pronunciar-les ahir al matí durant la seva visita a la planta dessaladora del Prat de Llobregat per conèixer les últimes proves de la infraestructura. Segons les previsions entrarà en funcionament el 20 de juliol. Les obres han suposat una inversió de 230 milions d'euros i donaran una capacitat de producció de fins a 60 hectòmetres cúbics anuals, és a dir, uns 200 milions d'aigua diaris; xifra que correspon a un 24% del consum total d'aquest líquid de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Sense apujar el rebut d'aigua

Aquest volum donarà servei a quatre milions i mig d'habitatges sense que vegin incrementada la factura de l'aigua que paguen els ciutadans, segons va assegurar Baltasar. El conseller va manifestar que serà l'empresa explotadora qui haurà d'establir com, quan i amb quin marge de temps "ha de fixar o no la repercussió del cost".

La nova planta és la segona d'aquestes característiques i permetrà el subministrament de l'aigua els 365 dies a l'any independentment de la climatologia. L'activitat de la futura planta, conjuntament amb altres actuacions en execució i planificades des de l'Agència Catalana de l'Aigua, permetran satisfer folgadament la demanda regional fins més enllà de l'any 2015. L'aigua, a banda de ser destinada al consum de boca, servirà per recarregar l'aqüífer del Llobregat.

El govern es fa enrere i per ara no especifica quan començarà a reduir el transvasament del Ter

2009-06-08T22:48:00.000-07:00

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/47830-el-govern-es-fa-enrere-i-per-ara-no-especifica-quan-comencara-a-reduir-el-transvasament-del-ter.html

La dessalinitzadora del Prat començarà a funcionar el mes que ve

09/06/09 02:00 - El Prat de Llobregat - o.mas / x.miró

El conseller Baltasar, a l'esquerra, ahir en la visita a la planta d'El Prat. Foto: ORIOL DURAN.

El govern no té ni data ni quantitats pel que fa al retorn de cabal del Ter i a la reducció del transvasament. Si bé el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, havia dit fa més d'un any que la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat seria el punt d'inflexió en aquest sentit, ara la decisió s'ha demorat indefinidament, tot i que la infraestructura entrarà en servei el mes vinent. Tot i tenir capacitat per generar 60 hm³ a l'any, no es preveu que per ara funcioni a ple rendiment.

L'esborrany del pla de gestió de sequeres ja va en la direcció de prioritzar el transvasament del Ter per sobre de la dessalinitzadora del Prat com a forma d'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona, vinculant el rendiment de la planta en funció de l'estat dels embassaments a les conques internes. El conseller Baltasar va reconèixer ahir que la dessalinitzadora serà un recurs més que explotarà Aigües Ter-Llobregat, mentre que el gerent d'aquest organisme, Joan Compte, es va remetre a l'ACA, i va insistir a lligar el funcionament de la planta del Prat al percentatge en què estiguin els embassaments. Això sí, Baltasar va assegurar que la posada en servei de la infraestructura no repercutirà en la factura dels clients.

Interrogat sobre el Ter, el conseller va insistir que el govern manté la voluntat de retorn progressiu de cabals, però no va voler especificar ni dates ni quantitats, un dels aspectes que més han reclamat les entitats gironines. «Ara estem fent el pla de gestió dels cabals de manteniment per als diferents trams del Ter, i està avançant l'obra de la dessalinitzadora per una banda i els estudis per un altre», va justificar el conseller. Aquest discurs, però, difereix del que es va mantenir en plena sequera de l'any passat, quan en una visita a Celrà Baltasar va prometre que el retorn de cabal començaria a mitjan d'aquest any, coincidint amb la posada en marxa de la planta del Prat.

De fet, de les declaracions d'ahir del conseller es va desprendre que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% si hi ha prou reserves d'aigua, perquè això tindria un cost diari de 72.000 euros, que inevitablement hauria de repercutir en la factura. La previsió és que l'estrena de la planta es faci el 20 de juliol.

Els rius gironins, els millors en sediments

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha demostrat que els rius gironins són els que tenen una millor salut pel que fa al cabal d'aigua i el nivell de sediments de Catalunya. Camino Liquete, una de les investigadores, ha explicat, però, que tot i això tant el cabal com el transport de sediments ha baixat en els últims anys, i que no es troba en uns nivells òptims. En el cas del Ter, la presència dels embassaments de Sau i Susqueda és el que el limita, i a la Muga hi ha el problema d'abocaments. El Fluvià és el riu més naturalitzat de tots.

Qüestió de tarifes

El Ter és un riu de segona fila. Amb un transvasament ja consolidat, la posada en marxa de la dessalinitzadora havia de ser el punt de partida per retornar el cabal. Però per a l'àrea metropolitana de Barcelona, és molt més barata l'aigua del Ter que no pas la de la dessalinitzadora del Prat, i Agbar ja ha dit que no pensa assumir el sobrecost que tindrà l'aigua que generi la planta. En tot cas, si es vol utilitzar la dessalinitzadora a ple rendiment, s'haurien d'apujar tarifes. Dins d'ICV, les veus gironines –i també algunes de més abast– advoquen per aquesta última solució, per motius ambientals i per una qüestió de justícia històrica, i pressionen per modificar el pla de gestió de sequeres en benefici del Ter. A la conselleria, i sobretot a l'ACA, preval el criteri econòmic. A més, el principal partit del govern no vol ni sentir a parlar d'una mesura tan impopular que afectaria de ple la seva principal bossa electoral. I això, en un context de crisi com l'actual. I a més, amb les eleccions a un any vista.

Aigua per a tothom - Article d'Enric Vila

2009-06-01T22:44:00.000-07:00

http://paper.avui.cat/article/dialeg/165742/aigua/tothom.html

Enric Vila / Historiador i periodista

Ara que tenim els pantans plens i hem superat el pic d'histerisme que va generar la sequera de 2008, podríem tornar a parlar de la gestió de l'aigua. No hi ha moment més dolç per parlar d'escassetat que quan es neda en l'abundància (i perdonin la broma). Ara que la febrada demagògica ha baixat, cal insistir que la gran víctima de la nostra escassetat no és l'Ebre sinó el Ter. És hora de preguntar-se si és assenyat que el 75 per cent de la seva aigua vagi a parar a Barcelona. Llegeixo que Plataforma pel Ter ha portat l'Agència Catalana de l'Aigua als tribunals. Perfecte: també és hora de preguntar-se per què els ecologistes de l'ACA se salten sistemàticament la llei que protegeix el riu gironí. Barcelona és un drac insaciable i cada any voldrà més aigua. El Ter i el Llobregat, els dos rius que l'abasten, baixen cada cop més escanyats. Les pluges d'enguany els han salvat d'una situació desesperada, però la pluja és variable, i la Moreneta no atendrà sempre els precs improvisats dels nostres polítics incompetents. Hem de discutir què fem. Portem l'aigua del Roine, engeguem un pla de dessalinitzadores o seguim els postulats de Compromís per Lleida? Aquest senyors proposen una solució de la qual es parla poc. Es tractaria d'ajudar els pagesos lleidatans a modernitzar el sistema de regadius per tal que aprofitessin millor l'aigua. Asseguren que l'estalvi permetria abastar Barcelona i alleujar el Ter. A més, els diners no anirien a França ni a les elèctriques, sinó que revertirien en el país. Sona bé.

Reiterats incompliments en el riu Ter

2009-05-30T05:32:00.000-07:00

Reiterats incompliments en el riu Ter

Editorial del Diari de Girona

Des que a finals dels anys cinquanta el govern franquista va decretar la portada d'aigua a Barcelona, mai com ara s'havia incomplert tant la condició de mantenir un cabal mínim en el riu Ter. En els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum d'aigua derivat fora de la conca.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, considera un "acudit" proposar el transvasament del riu Roine, però manté el del riu Ter incomplint les condicions de la Llei de 1959 que condiciona la portada d'aigües a Barcelona a l'existència d'un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon al Ter a l'altura de Girona. I no només incompleix una llei, sinó que també ho fa amb la seva pròpia paraula després d'haver assegurat el 28 de juliol de l'any passat a la Cambra de Comerç de Girona que el cabal aniria augmentant progressivament per resoldre les penúries del Baix Ter i que a principis d'enguany ja seria de 2 metres cúbics per segon. Per això, la Plataforma del Ter ha decidit formalitzar una demanda en els Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) hagi rebutjat una reclamació instant-la a complir els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959. Sembla ser, a més, que la Conselleria de Medi Ambient va suspendre la vigència de la Llei del Ter amb una memòria que no va publicar en el DOGC per evitar una reforma legislativa que forçosament hauria d'haver passat pel Parlament. O sigui que ho hauria fet a esquenes de la sobirania popular. Resulta incomprensible que una agència que ha de vetllar per la protecció del medi ambient i pel conjunt del país es mostri tan insensible amb el riu Ter i fomenti els perjudicis per a la zona agrícola del Baix Ter i el deteriorament ecològic de la conca. Un estudi presentat dijous per la Plataforma revela que el riu no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal. Una adversitat més a les moltes originades pels reiterats incompliments de l'ACA.

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

2009-05-29T05:38:00.000-07:00

Un estudi indica que el Ter no pot absorbir les aigües residuals de Girona per falta de cabal

Font: Diari de Girona

Indiquen que a partir de l'àrea urbana la qualitat "empitjora" fins arribar a la desembocadura a un nivell "mediocre"

El document revela les conseqüencies que pateix l'aigua del Ter per "la manca de cabal". Argumenten que la qualitat empitjora progressivament més enllà de l'àrea urbana de Girona i que provoca "un impacte directe sobre l'ecosistema fluvial". De la mateixa manera, exposen que s'ha incomplert "reiteradament la Llei del Ter de 1959".

GIRONA | JOFRE SÁEZ La Plataforma del Ter ha elaborat, amb la col·laboració d'enginyers i biòlegs, un estudi ambiental que analitza les conseqüencies derivades per la manca de cabal del riu Ter. L'informe conclou, entre d'altres qüestions, que la qualitat de l'aigua està "notablement afectada" després de passar per la ciutat de Girona a causa de la "manca de cabal" i pels "abocaments insuficientment sanejats".
El cabal és una de les màximes preocupacions de la plataforma. En diverses ocasions han reiterat que el Ter suporta un "transvasament sostingut" des de l'embassament del Pasteral, que comporta que le 75% de l'aigua dels grans embassaments -Sau, Susqueda i Pasteral- se'n vagi cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Les dades subministrades per l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, en els darrers deu anys s'observa una tendència creixent del volum derivat fora de la conca, fet que reflecteix que la situació dels cabals al riu Ter tendeix a empitjorar, fins i tot sota el supòsit que les aportacions naturals d'aquest riu es mantinguin invariables", indica la primera conclusió del document.
De la mateixa manera, indiquen que aquesta manca de cabal natural incideix "negativament" sobre la qualitat de l'aigua ja que "multiplica l'efecte dels abocaments contaminants al riu, en haver-hi una menor capacitat de dilució". En aquest sentit, s'argumenta que el Ter, aigües avall de la ciutat de Girona, es veu afectat per la "incapacitat de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals -EDAR- de Girona per absorbir les aigües residuals urbanes de l'àrea metropolitana del Gironès, juntament amb altres aportacions, no sempre depurades, que arriben al seu curs mitjà i baix, i que deriven en un fort augment de la concentració de bacteris fecals al riu". Un procés que en els darrers anys, segons consta en l'estudi, ha anat augmentat notòriament des de 2003 i que es "manté o es magnifica al llarg del Ter fins a la seva desembocadura. D'aquesta manera, la Plataforma conclou, en aquest punt de l'estudi, que la qualitat de l'aigua se situa en les ?categories de "mediocre" i "dolenta". Una situació que se "solucionaria", de forma "immediata", amb la "recuperació dels cabals" del riu.

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter

2009-05-27T03:10:00.000-07:00

Font: Diari de Girona

La Plataforma del Ter demana al jutjat que l´ACA compleixi la llei del Ter

Volen que el decret de sequera no es converteixi en una norma de rang superior com la llei

La Plataforma del Ter va presentar dijous passat, dia 14 de maig, l'escrit de deducció de demanda al deganat dels jutjats del contenciós administratiu de la província de Barcelona, a la ronda Universitat número 18, contra la decisió de l'ACA de suspendre la vigència de la llei del Ter de l'any 1959 mitjançant el decret de sequera, mentre es va mantenir vigent entre abril de 2007 i gener de 2009. Aquest escrit serveix per exposar tots els arguments de fet i de dret amb els quals la Plataforma del Ter pretén que es respecti la llei del Ter.
La Plataforma, que encabeix més de 58 institucions i entitats de la conca del Ter, presenta aquest recurs davant la situació preocupant en què es troba el riu. Francesc Camps, alcalde de Celrà i president de la Plataforma, destacava ja a l'abril que la situació del Ter en aquells moments era insostenible i que la progressiva disminució del cabal del riu comporta conseqüències greus. D'una banda, la manca de cabal té efectes negatius sobre la qualitat de l'aigua circulant, la qual cosa posa en perill la continuïtat d'ecosistemes i espècies singulars o amenaçades, algunes de les quals estan protegides en l'àmbit nacional, estatal o fins i tot comunitari.
D'altra banda, cal no perdre de vista que la important afectació a l'activitat agrícola, així com la contaminació de les aigües d'abastament públic de nombrosos municipis de la conca del Ter fan improrrogable la situació actual. Segons la Plataforma, tot i no complir-se els criteris ecològics mínims per garantir la salut del Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca, s'està transvasant més del 75% del cabal del riu (període 1996-2007).

Lleida: un mazazo a la esperanza

2009-05-15T12:19:00.000-07:00

L'Antoni Puigverd escriu sobre el discurs de Compromís per Lleida, un discurs de país, compromès i que de dur-se a la pràctica resoldria problemes.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090209/53636417574/lleida-un-mazazo-a-la-esperanza.html

Hoy les hablaré de algo que afecta a las tierras de Lleida. Pero no pasen página, si creen que, por residir en otros lugares, el artículo no les concierne. Hablaré de Lleida, pero me referiré a una de las mejores propuestas estratégicas de la Catalunya actual. Una propuesta que podría convertirse en un modelo para el desarrollo rural ibérico. De nuevo les hablaré del Compromís per Lleida, renovadora interpretación de las posibilidades del canal Segarra-Garrigues, un canal en construcción que acaba de recibir un golpe casi mortal.

En efecto, durante la semana pasada se supo que la Unión Europea, cansada de la falta de respuesta catalano-española a una sentencia del tribunal de Luxemburgo sobre las zonas de protección de las aves de secano (ZEPA), ha impuesto una multa colosal al Estado (que revertirá sobre la Generalitat) y ha dictado que dichas zonas de protección deben ampliarse. Tal ampliación podría anular para la agricultura la mitad de las hectáreas que pretende irrigar el canal. Este mazazo jurídico puede destrozar algo más que la ilusión de aquellas comarcas. Destroza las enormes posibilidades que el Compromís per Lleida abría para el desarrollo sostenible del mundo rural. El mazazo podría haberse evitado si los gobernantes catalanes, en lugar de enfrentarse entre sí y en lugar de confiar en el olvido de Europa, hubieran hecho suyas las tesis del Compromís per Lleida, que están en los antípodas de la concepción productivista del regadío tradicional.

Los del Compromís per Lleida han iniciado una revolución positiva e indolora. No quieren transformar, como se hacía hasta ahora, el secano mediterráneo en un artificial atlántico. Lo que quieren es cambiar de arriba abajo la cultura rural. Hacer compatible desarrollo económicoypreservación natural. Turismo y secano. Agricultura y modernidad.

El Compromís per Lleida propone reforzar con el agua de riego la producción de secano tradicional de estas tierras, a fin de favorecer la calidad del producto. Propugna, por otro lado, sintetizar agricultura y naturalismo: las aves no necesitarían zonas especiales en las que refugiarse, pues toda la geografía regable, al no desaparecer la flora tradicional, seguiría siendo para ellas hábitat ideal. Ítem más: el canal preservaría el paisaje y la estructura de los pueblos (al contrario de lo sucedido en algunas zonas ibéricas irrigadas a mansalva, transformadas en enormes extensiones de falsa apariencia atlántica, que han beneficiando a unos pocos inversores y han destruido paisaje y memoria).

Me explican que SEO/BirdLife, la entidad que denunció a España ante Bruselas, se ha dado cuenta, al conocer las tesis del Compromís per Lleida, de que existe una tercera vía. Una tercera vía entre la destrucción hiperproductivista y la parálisis ultraconservacionista. Demasiado tarde para retirar la denuncia, pero no para intentar un pacto de altura. Un pacto que deberían dirigir nuestros políticos españoles y catalanes, si, de una vez por todas, decidieran hacer suyas las inteligentes y pragmáticas propuestas que el Compromís per Lleida lleva cuatro años sirviendo en bandeja a quien quiera escucharlas.

Estas propuestas nacieron del empuje de unos pocos leridanos tan soñadores como realistas, tan apasionados como juiciosos, verdaderos obamas desconocidos que pretenden mejorar el mundo rural con la ambición de la esperanza, aunque sin olvidar que cualquier sueño necesita, para realizarse efectivamente, tener los pies muy bien plantados en el suelo. La primera gran virtud del Compromís es que no quiere dividir a los leridanos en buenosymalos. En productivistas y ecologistas, por ejemplo. Quiere agruparlos a todos bajo el manto de una nueva sensibilidad territorial. Tampoco invita a lamentarse o a llorar. Propone. Sostiene que el canal Segarra-Garrigues, eje principal de su discurso, no sólo contribuirá a modernizar la agricultura y a impulsar el turismo rural, sino que podría funcionar como una nueva línea costera que revalorice el extenso territorio de estas comarcas a fin de convertirlas en "tierra de promisión" para el desahogo (en forma de primera o segunda residencia) de la masa de ciudadanos que se acumulan en la congestionada área metropolitana.

Los del Compromís per Lleida, por otra parte, no se enfrentan a los partidos o a las administraciones alzando la espada del no (tal como acostumbran los grupos de presión territorial). No demonizan a los políticos: argumentan para obtener su atención (de momento, tristemente en vano). No niegan, afirman. No defienden en plan numantino al territorio leridano: pretenden mejorar la realidad de sus comarcas, claro está, pero sin perder de vista al país en general. Si sus ideas sobre lo rural cuadran el círculo (aunar tradición rural con modernidad agraria, ecológica, turística e industrial), su propuesta sobre el agua es de matrícula de honor.

Conscientes de la crónica escasez de agua, proponen economizar hasta la última gota y sostienen que, mediante unos trasvases internos entre los dos Noguera y el Segre, regarían ellos, se aliviaría el estrujado Ter y podría retornar al Ebro el caudal que el Delta necesita.

¿Se puede pedir más a un movimiento civil? ¿Hasta cuándo tendrán que esperar estos obamas de a pie y la sociedad civil leridana que los apoya la atención de una clase política, atrapada en la telaraña de sus cuitas, sorda al latir positivo de una sociedad que no se resigna a la desesperanza?

Debat a Catalunya Informació sobre el riu Ter, 30 d'abril de 2009

2009-05-15T03:48:00.000-07:00

El podeu descarregar en format mp3 de la web del Consorci Alba-Ter:

http://www.albater.org/media/File/InfoTer/abril09/1241523926047.mp3

Les dessalinitzadores no permetran una reducció important del transvasament del Ter

2009-04-25T01:07:00.000-07:00

Font: Punt Diari
http://www.elpunt.cat/girona/article/1/11-mediambient/30349-les-dessalinitzadores-no-permetran-una-reduccio-important-del-transvasament-del-ter.html

És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu

L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.

El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.

Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.

El Baix Ter, un any després de la gran sequera

2009-03-22T01:51:00.000-07:00

http://www.elpunt.cat/girona/article/-/-/16576.html

Opinió
Lluís Sala i Albert Ruhí

Per al Baix Ter aquesta sequera ha estat igual de dramàtica que les d'anys precedents; la diferència és que aquest cop, per primera vegada, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha hagut el risc de quedar sense aigua.

Ara fa exactament un any, els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat s'acostaven als mínims històrics i el risc de desabastiment i de restriccions immediates per als habitants de les conques internes de Catalunya era gran. Afortunadament, va començar a ploure i en poc menys de dos mesos els embassaments que abasteixen la Catalunya metropolitana es van omplir, i l'amenaça de manca d'aigua va desaparèixer. La tardor va dur més pluges i l'hivern ha dut neu abundant, i és per això que el 2009 es preveu radicalment diferent del 2008.

Aquesta última sequera ha semblat molt més important que les anteriors perquè ha estat extremament mediàtica, però des de l'òptica del Baix Ter l'única diferència és que el risc de desabastiment aquest cop també ha afectat l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Per al Baix Ter, igual de dramàtica va ser la sequera del 2005, de la qual vam sortir de cop per les inundacions de l'octubre d'aquell any; o la dels anys 2000 i 2001, de la qual vam sortir amb un altre increïble –perquè va ser inesperat i abundant– episodi de pluges que va començar el març del 2002. A diferència d'aquesta darrera sequera, llavors les restriccions van afectar tan sols el cabal ecològic del riu –sempre la primera víctima– i, en menor mesura, les dotacions del reg agrícola del Baix Ter.

Aquesta ha estat la tònica dominant que hi ha hagut al Baix Ter des que es va iniciar el transvasament d'aigua per a l'abastament de l'àrea de Barcelona a principi de 1967. I això és així malgrat l'existència i la vigència d'una llei que protegeix els interessos de la conca cedent, de manera que, sobre el paper, no pot transvasar-se aigua cap a l'àrea metropolitana si les demandes del mateix territori no són ateses abans. La realitat, però, té el signe contrari.

D'aquí ve que fins fa un any quasi no haguéssim sentit a parlar de sequeres, encara que per davant de casa corregués tan sols un fil d'aigua; o que en molts dels anys els regants del Baix Ter veiessin disminuïdes les dotacions que per llei els pertocaven. Excepte en anys de precipitacions abundantíssimes, la sequera al Baix Ter és permanent i estructural: no hi ha aigua, no perquè no plogui o plogui menys, sinó perquè la major part del cabal generat per la conca s'empra per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, senzillament perquè, almenys fins a la data d'avui, no hi ha cap altra alternativa que fer-ho amb aquesta aigua o amb la del Llobregat, normalment menys abundant i de pitjor qualitat. En resum: el riu Ter aigües avall dels embassaments és aproximadament un sobreeixidor, i l'àrea metropolitana de Barcelona s'abasteix sovint del cabal ecològic del riu.

La qüestió que ha plantejat l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ja des de finals del 2006, quan va iniciar l'estudi de diagnosi de la situació del Ter i la seva divulgació pels diferents pobles de la conca, no és la d'impedir que l'àrea metropolitana de Barcelona pugui abastir-se d'aigua del Ter, sinó la de plantejar que no pot proveir-se fins al punt de deixar desabastida la mateixa conca i sec el riu mateix, i no sols per la llei de 1959, que està en vigor, sinó per pura lògica i pur sentit comú. I també, òbviament, per una qüestió de responsabilitat amb les economies que en depenen i amb els ecosistemes i espècies que hostatgen, moltes d'elles protegides a nivell nacional, estatal o comunitari.

Les xifres, com sempre, són aclaridores: mentre que els anys 60 les dades indiquen que la conca del Ter generava de mitjana a la capçalera uns 20 m³/s, en els darrers anys la mitjana ha baixat fins a 11,5 m³/s. En canvi, el transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha mantingut constant, de manera que a efectes pràctics la proporció transvasada ha anat augmentant de manera notable amb el pas dels anys. El Baix Ter ha passat a ser, ni més ni menys, la víctima col·lateral de la inestabilitat de l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, mancada de fonts alternatives amb les quals proveir-se quan les quatre comarques que principalment generen l'aigua que consumeix (Ripollès, Osona, Berguedà i Bages) pateixen alguna de les sequeres periòdiques, indissociables del clima mediterrani.

Excepte en anys de pluviometries realment elevades, el transvasament màxim hauria de ser de tan sols 4 m³/s (la meitat de l'actual). Així, fins i tot en anys de pluviometria menor, se seria respectuós amb la conca cedent i s'evitarien els episodis viscuts els darrers anys de falta de cabals (contaminació per manca de dilució dels abocaments, mortaldats massives de peixos, grans extensions d'algunes espècies exòtiques amb caràcter invasor...).

Per tal de començar a reparar el greuge de dècades, els cabals que generarà la imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat s'haurien de descomptar íntegrament del Ter. Disposar de 2 m³/s cada segon significa poder alleugerir un 25% el transvasament. Pel bé del territori, la ciutadania i els ecosistemes, confiem que sigui així.

Una història de prepotència i espoli

2009-02-24T01:19:00.000-08:00

Una història de prepotència i espoli

Font: El Punt

Tot i els esforços dels pagesos, els ecologistes, les universitats, la societat civil..., podrà sobreviure el Ter a la voracitat de Barcelona?

El cinc d'agost de l'any 1979, Francesc Ferrer, que aleshores era senador, es va fer ressò de les successives desgràcies que acumulava el Ter, i després d'un estudi acurat i molt exacte, va interpel·lar el govern central fent patent que el principal problema del riu no era la manca de depuradores, sinó el cabal, l'escassetat d'aigua que baixava després que el sistema Sau-Susqueda-el Pasteral decantés massa metres cúbics cap a Barcelona i el riu es veiés impotent per arrossegar tota la brutícia que deixaven anar tant les ciutats com grans fàbriques, com les papereres de Sarrià o Celrà. Sort que el 1959, quan les autoritats franquistes van decidir que el riu nascut a Ulldeter, es convertiria en el principal subministrador d'aigua potable de la capital catalana, van legislar el repartiment dels seus cabals regulats amb els embassaments atorgant a l'àrea de Barcelona fins a 8 m³/s, sempre que es poguessin garantir els cabals necessaris per als regants, l'abastament de Girona i Costa Brava (1,6 m³/s) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m³/s). Un cabal que –el 2007 el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat, 229 dies de tot l'any, o sigui, durant un 64%, mentre que la comissió de desembassament del Ter de l'ACA va acordar el 9 de gener del 2008 tallar el cabal destinat als regants– no es compleix durant gran part dels dies, ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és desproporcionada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu. Aquesta situació vulnera la llei del 1959 i també el pla de cabals de manteniment de la Generalitat.

Si l'any 1976 el Ter es moria de contaminació i males pràctiques, el 2008 –o sigui, 32 anys més tard–, moviments socials, sindicats de pagesos, ecologistes, col·lectius científics i altres entitats, institucions i persones a títol particular, han intentat trobar una solució definitiva a un problema que cal afrontar per assegurar el futur del riu i del seu territori. La realitat, però, és que tot i que la conselleria de Medi Ambient està en mans dels ecosocialistes, el cabal de Ter s'ha convertit en una complicadíssima equació que tot i les promeses i les bones intencions no troba via de solució.

Podrà sobreviure el riu a la voracitat de la capital catalana? Pel que sembla, aquesta és la voluntat d'una societat civil gironina que xoca amb l'interès polític i sobretot econòmic. El gener del 2008, segons va publicar la Plataforma del Ter, les comunitats de regants del Baix Ter van acordar un manifest que exigia la recuperació del cabal ecològic al riu i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua que volia aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets i que s'aturés la portada d'aigua cap a altres conques, sobretot la del Llobregat. El 14 de juny del 2008 hi va haver una manifestació a Girona; abans, els pagesos havien fet mobilitzacions al Pasteral, a Verges, i fins i tot el conseller Baltasar ha promès que s'intentaria assolir el cabal ecològic. La veritat, però, és què ara que ha plogut, s'ha aixecat el decret de sequera i s'ha acabat la discussió.

OBSERVATORI DE LA SOSTENIBILITAT - ALBA TER
Eix estructurador d'una identitat i d'un paisatge
Un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, amb preàmbul de la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, recull que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en la seva totalitat, a l'abastiment de la regió de Barcelona, i que a la desembocadura del primer riu esmentat, tan sols hi arriba entre el 20 i el 30 per cent del cabal total d'aigua en un any normal i molt menys en un any sec. L'estudi també recull que si bé els anys seixanta s'havia donat com a vàlida una aportació de 6 a 8 m³/s, que teòricament eren tan sols una part del cabal mitjà del riu, 20 m³/s; avui, quan el cabal és més petit, els 260 hm³ s'acosten a les aportacions naturals del Ter en un any sec. A més, es pot llegir que la manca d'aigua a la desembocadura ha afavorit la proliferació d'espècies exòtiques tant de peixos com d'altres organismes i la presència de plagues –entre altres, les de mosca negra–, la qual cosa obliga a tractar l'aigua amb insecticides per evitar els problemes de salut pública.

Un organisme institucional que ha intentat treballar perquè el riu tingui futur és el Consorci Alba-Ter, que el 13 de desembre del 2008 va celebrar el desè aniversari al monestir de Sant Pere de Casserres. Allà membres de les diputacions, els ajuntaments i la Generalitat van fer vots perquè el Consorci continués treballant per preservar el riu i reclamant un cabdal mínim ecològic. Allà es va llegir la Declaració del Ter, en la qual es presentava el riu com «un element identitari de cabdal importància, un eix estructurador d'una identitat, d'una història, d'un paisatge, d'una terra, d'un país». També es recordava que «encara avui en dia és l'aigua que nodreix més del 80% de la població catalana» i es feien vots per «vetllar per la conservació de l'estat ecològic del riu, de les seves espècies de fauna i flora, així com per la protecció del patrimoni cultural i reforçar la cohesió amb el riu, sense malmetre la identitat de tots i cadascun dels pobles que s'emmirallen a les seves aigües».

Ara és l'hora del Ter

2009-02-05T23:12:00.000-08:00

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3487106

La xarxa d'Aigües Ter-Llobregat abasta més de cinc milions de catalans: més de mig país s'abasteix del riu Ter. A banda d'injust, el fet que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent

opinió
Diputat d'ERC al Parlament de Catalunya

ALFONS QUERA I CARRÉ..

El riu Ter ha configurat una part molt important del paisatge de les nostres comarques. Des de Setcases fins a Torroella de Montgrí, ens ha portat històricament progrés econòmic, ens ha vertebrat el territori movent turbines de les indústries, regant camps, arrossars i hortes, circulant per recs i canals, distribuint la vida.

Aquest riu té una peculiaritat, i és la llei que en regula el cabal (la llei 15/1959). Succeeix que s'ha incomplert sistemàticament en aquesta darrera dècada, de la mateixa manera que tampoc s'ha respectat el pla sectorial de cabals de manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa d'ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l'oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, per ser riu, el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d'un curs transvasat; és el sobreeixidor, és l'excedent –concessional, que no pas ecològic!– que gaudim quan les canonades del Pasteral cap a Cardedeu deixen circular l'aigua pel seu curs natural. S'ha anat explicant, sobretot al llarg dels últims mesos, que això té conseqüències econòmiques i socials greus i, potser menys reivindicades però igualment importants, moltes repercussions ecològiques. La detracció, en el nostre cas, té lloc al tram mitjà del riu, quan el riu encara ha de fer la majoria de les seves funcions ecològiques. La manca de cabal afecta la qualitat de l'aigua –generalitza l'eutròfia, ocasiona perjudicis en les comunitats animals i vegetals, el descens i la salinització dels aqüífers, problemes d'abastament d'aigua domèstica en municipis que l'extreuen de pous–. I si anem de les conseqüències a les causes, no descobrim gaire res de nou si diem que la qüestió de fons és d'equilibri o potser més aviat de desequilibri territorial. La xarxa d'ATLL abasta més de cinc milions de catalans: no només Barcelona, sinó més de mig país (fins a l'Anoia i el Garraf) s'abasteix principalment del riu Ter. A banda d'injust, el fet que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d'un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent. I és que durant molts anys hi ha hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d'estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents.

Per reduir la pressió sobre el Ter probablement cal una barreja de solucions. És clar que cal continuar treballant per diversificar l'abastament de Barcelona i l'àrea metropolitana (recuperació d'aqüífers, reutilització d'aigües, dessalinitzadores) i per contenir la demanda (estalvi, política de regadius basada en l'eficiència dels regs, plans fonamentats en un urbanisme eficient en el consum d'aigua), les receptes clàssiques tan debatudes en les taules sobre la nova cultura de l'aigua. Ningú al nostre partit planteja tancar cap aixeta –sortosament, la societat també ha madurat i anem deixant enrere les passions que havien elevat el terme transvasament a categoria de dogma– però és del tot necessari replantejar la situació. No n'hi ha prou de saber que la futura dessalinitzadora del Prat de Llobregat oferirà recurs per iniciar el retorn de cabals al riu Ter: calen dades i dates. Aconseguirem reduir, des del moment en què entri en funcionament, un 25% del volum transvasat, tal com seria possible amb les dades a la mà? Quin volum d'aigua a retornar representaran la vuitantena d'actuacions que hi ha previstes o en marxa a les nostres comarques? Quan hi haurà prou recurs al país per reduir el transvasament a la meitat, a un màxim de 4 m³/s, xifra que el Consorci Alba-Ter i alguns estudis tècnics han establert com a raonable? I, sobretot, com aconseguirem aquest recurs?

Cadascú ha de fer la seva feina. I de la mateixa manera que és molt positiu que hi continuï havent plataformes i moviments que reivindiquen el Ter, els partits polítics hem de fer la nostra funció. L'aigua és l'element primordial de la vida, l'arké, tal com en deia el filòsof presocràtic Tales de Milet. Qui ho va entendre així va ser en Francesc Ferrer i Gironès, en la seva lluita d'anys i panys per la defensa d'aquest riu i de tot el que significa. Poc abans de deixar-nos ens deia: «He viscut la lluita pel Ter durant molts anys, políticament i personalment. Per això faig una crida: salvem tots plegats el Ter.» Ha arribat l'hora del Ter.