Diari de Girona, 30/04/2006
L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat un nou grup de treball, sota el nom de Comissió del Ter. Tractarà principalment sobre el cabal i estat de conservació d´aquest riu a les comarques gironines. A l´editorial de l´últim butlletí intern de l´associació, ja es destacava entre altres qüestions que: «Durant els episodis de poques pluges o de gran retenció d´aigua als embassaments el nostre principal riu pateix situacions preocupants. El reduït cabal que el riu Ter acostuma a portar al seu pas per Girona ens obliga, cada cop més sovint, a recordar aquella llei tan pre-constitucional (de l´any 1959) que regula l´ús de l´aigua del riu Ter i estableix un cabal mínim instantani de 3 m3/s a la nostra ciutat». Així, recorden que «la realitat, tristament, és que sovint aigües avall de l´embassament del Pasteral -comarques de la Selva, Gironès i Baix Empordà- no només no s´arriba al cabal que marca el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència Catalana de l´Aigua» que el situa per sobre d´aquest mínim durant tot l´any, «sinó que moltes vegades ni tan sols s´arriba al mínim que marca la llei de l´any 59: especialment durant l´hivern i la primavera, el minvat Ter s´acosta a la trista xifra d´1 m3/s!
De fet, durant les últimes setmanes, el riu a prop de La Pilastra (Bescanó - Sant Gregori), Salt i Girona (Illa del Ter) ha circulat pràcticament sec.»Greuge respecte a l´EbreDes de l´Ateneu també s´afirma que cal ser rigorosos amb l´Administració: «No podem acceptar un transvasament així d´agressiu, per bé que poc denunciat i, potser, fins i tot socialment acceptat (o ignorat?), que compromet els nostres ecosistemes aquàtics i riparis». Arribats a aquest punt, l´entitat es pregunta com perquè el riu més important del Principat -l´Ebre- no pugui cedir ni un m3/s per a l´abastament de l´àrea metropolitana de Barcelona i, en canvi, el Ter hagi de cedir 8 m3/s, quan és un riu 20 cops més petit. Paradoxalment, recorden que els postulats de la Nova Cultura de l´Aigua, que en poc temps han passat de ser oposició a ser línia d´acció de govern, han portat al fet que el «riu ric» quedi lliure de compromís i de responsabilitat vers el territori català, i el «riu pobre» passi penúries en benefici de la «solidaritat territorial».
El mateix butlletí afirma que, atès que el mínim impacte és aquell que està més repartit, «potser es podria valorar reduir l´impacte del consum barceloní repartint-lo al màxim entre les principals conques catalanes (Ter, Besòs, Llobregat i, evidentment, Ebre), de manera proporcional a la dimensió de cada riu, sense perjudici, és clar, d´avançar cap a polítiques de major base ambiental a mig i llarg termini, com ara la reducció en el consum, la reutilització, l´aplicació de determinats cànons i, per què no, la construcció de dessaladores, on i quan esdevinguin necessàries». Els seus responsables han declarat que «la cerca d´una solució satisfactòria (i alhora, sostenible) d´un problema així de complex no passa per transvasar el problema allà on hi hagi menys oposició social. Si l´aigua és de tots, tots tenim el dret -i gairebé el deure- d´exigir transparència i responsabilitat en les derivacions cap a la conca barcelonina i en els cabals que circulen a la nostra ciutat».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada