Diari de Girona 19-12-07
Fa unes setmanes vaig fer pública la situació de les reserves d'aigua a la conca del Ter i de les previsions que hi ha d'entrar en la fase de restriccions a finals de gener si la climatologia no canvia. L'anunci no tenia altre pretensió que posar al centre del debat polític l'ús que en fem de l'aigua i evidenciar les conseqüències del canvi climàtic. Alguns dels que van sortir al pas de l'anunci titllant-lo de alarmista curiosament són els mateixos que ara l'utilitzen per a fer demagògia enfrontant als territoris amb l'objectiu de treure'n un rèdit electoral. Totes les opinions són vàlides però l'article del diputat senyor Xuclà aparegut en aquest diari supera tots els llindars de respecte a la veracitat i de la informació objectiva. Crec doncs que ha arribat l'hora de centrar el tema del debat.
ÉS CERT QUE EL RIU TER porta menys aigua de la que li correspondria per mantenir el cabal ecològic. És una situació que cal resoldre amb urgència perquè perjudica la qualitat i quantitat d'aigua disponible en els aqüífers del Baix Ter. També és cert que el transvassament de la conca del Ter cap a la conca del Llobregat és excessiu si el posem en relació al cabal total circulant. Però ens equivocariem si reduïssim el problema a un simple enfrontament entre territoris.
El vertader problema que amenaça a deixar-nos sense aigua es dona a banda i banda de les Guilleries. Es tracta del model econòmic desenvolupista que creu en el creixement ilimitat sense veure una obvietat tan simple com que el territori és limitat i els recursos naturals també. Cada cop hem que subministrar aigua a més abonats, a més zones urbanes, a més zones verdes i resulta que l'aigua ja no dona per més. El final d'aquesta estratègia econòmica tan suicida no podia ser un altre. Ha arribat l'hora de triar si volem racionar per seguir creixent o bé ens aturem per conservar el que tenim. El senyor Xuclà recomana portar-la de més lluny i seguir creixent sense pensar en que tard o d'hora, si seguim creixent, tampoc no n'hi haurà prou. És exactament el mateix argument que utilitzava Murcia per demanar el transvassament de l'Ebre.
Per si fos poc aquest model econòmic de creixement ens ha abocat a un procés de canvi climàtic que ha acabat per agreujar la situació. L'informe sobre els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània confirma que la tendència serà la de estius molt calorosos seguits de tardors seques, concentrant les pluges a la primavera. Voliem caldo Doncs dues tasses. Ara a més de superar els periodes estivals haurem de superar també els de tardor i hivern. En aquesta situació creuen que és prudent seguir creixent No és hora de replantejar-nos si anem en la bona direcció No seria hora d'aplicar de debó la Directiva marc d'aigues de la Unió Europea i establir una gestió per conques acceptant l'aigua com un factor limitador de les implantacions humanes en el territori
Aquest és el debat senyor Xuclà. És un debat entre els desenvolupistes al preu que sigui com vostè i els qui, com jo, a més del pà per avui ens preocupa el món que deixarem als nostres fills. I aquest debat s'ha de fer tant a Barcelona com a Girona. Si el fem de debò i comencem a reduir junts la pressió sobre el riu potser descobrim que el conficte territorial pot donar lloc a la col·laboració mutua per assolir un objectiu comú.
Enric Pardo, Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2909_2_237495__Girona-Racionar-laigua-seguir-creixent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada