Monogràfic "L´aigua: un fre al desenvolupament?"

El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha editat un complet monogràfic sobre l'aigua consultable via web (http://www.eic.cat/noticies/notas/monografics.jsp).

El títol és "L´aigua: un fre al desenvolupament?" i consta de 3 documents:

* Document de diagnosi: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_171455diagnosi08V2.pdf

* Recull d'articles d'opinió:
http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_180212monografic08feb12.pdf

* Documentació per a la premsa: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080219_124448presentacio_premsa.ppt


Del document de diagnosi i referit al Ter podem destacar el següent fragment:

7.- Cal retornar al riu Ter la totalitat o part dels cabals que avui se’n deriven?

La regió metropolitana rep una aportació de 240 hm3/any de la conca del Ter. Des de l’any 1966 hi ha un túnel de 3 metres de diàmetre que va des del Ter (al Pasteral, aigües avall dels embassaments de Sau i Susqueda) fins a Cardedeu, amb un cabal de 8 m3/s. Això suposa una detracció important a la zona nord que, de fet, aporta la tercera part de l’aigua de les conques internes de Catalunya i suposa una reducció del 40% del cabal del riu Ter.

El cabal circulant del Ter a Girona és baix i sovint inferior als 3 m3/s que se li van garantir per llei l’any 1958 quan es va determinar que s’havia de dur aigua a la Catalunya metropolitana, i incompleix contínuament el que es preveu en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya. Les necessitats de regadiu del Baix Ter no sempre estan cobertes, augmenta la demanda de la Costa Brava i es presenten problemes de salinitat a la desembocadura. Les necessitatsde la zona actualment abastida des de la Tordera no es resoldran amb les dessaladores previstes actualment, tot i duplicar la seva capacitat.

Caldrà més recurs que potser vindrà de la nova dessaladora de 60 hm3 de què s’ha parlat en aquests darrers dies. La salut del riu pel que fa als cabals mínims no està assegurada, ni s’ha plantejat mai una política de compensacions a la conca cedent, tal com s’ha fet en altres casos.
Els beneficis a les comarques receptores són incalculables, atès que més del 50% del consum d’aigua –i precisament la de millor qualitat– prové del Ter. L’entrada en funcionament del conjunt de dessaladores que amb la seva aportació influirà en el règim de desembassaments, pot permetre només en determinades situacions l’alliberament de part d’aquest cabal i la devolució de cabals del Ter per atendre les necessitats ambientals i d’abastament de la seva conca.

I també les següents conclusions:

8. És urgent la interconnexió de la conca de l’Ebre amb les conques internes de Catalunya. En definitiva, la interconnexió entre el CAT i l’ATLL a fi que pugui ser utilitzada, en el seu cas, per millorarla garantia del recurs disponible.

9. És necessari planificar i construir aquelles infraestructures de dessalació necessàries per tal que, de manera modular, a curt i mitjà termini puguin amortir la pressió del creixement demogràfic ieconòmic; en definitiva, evitar una reducció més severa de la garantia de subministrament, avui insuficient. Però això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter.