Incompetència amb l´aigua

Diari de Girona 9-3-08

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008030900_4_252422__Opinio-Incompetncia-laigua

JOAN VILA *

Mentre esperem les pluges, els esdeveniments sobre la manca d'aigua no paren de succeir. L'ACA confirma als pagesos del Baix Empordà que els donarà només el 10% del cabal necessari per regar i que d'aquí a un any començarà a baixar la pressió sobre el Ter. Alhora ha previst una sèrie d'actuacions que permeten allunyar en el temps els talls d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. Quan el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar presentava aquestes actuacions, va fer dues afirmacions importants. Va respondre al Col·legi d'Enginyers Industrials que no hi haurà transvasaments, ni del Roine ni d'enlloc, va emfasitzar. Respongué alhora a la Diputació de Girona dient que ara no és el moment de demanar transparència en el transvasament del Ter a Barcelona ni és el moment de parlar de greuges històrics. Ben curiós. No s'han de fer transvasaments i, en canvi, del transvasament del Ter, que provoca gairebé la seva mort, d'aquest no se n'ha de parlar. Quan és que toca parlar-ne, quan hi hagi inundacions?Encara que no li agradi al conseller és ara que s'ha de parlar de la justícia de portar l'aigua del Ter a Barcelona, de com n'és d'injust carregar aquesta responsabilitat sobre el Ter. Ningú diu que ara deixarem de ser solidaris. Al conseller no li agrada parlar-ne perquè fer-ho és deixar al descobert les mancances i la deixadesa en matèria de planificació de l'aigua a Catalunya. Fets que no són exclusius d'aquest govern, és cert, però que l'afecten perquè ara n'és el responsable. Es parla de trobar solucions des de mitjans dels anys 90. Es parla de portar aigua del Roine des de l'any 1997. Fa 4 anys i mig que hi ha el mateix color polític a la conselleria. Per tant, senyor conseller no té autoritat moral per dir a les comarques de Girona que callem i continuem essent solidaris. Li prego que no torni a desqualificar als que diuen coses que no li agraden, com ho va fer amb el RACC dient-los que eren el sindicat d'automobilistes.

Fa temps que he vist que en matèria de planificació d'aigua es dubta. Es dubta perquè no hi ha un model clar i definitiu. Es dubta perquè, si no hi ha transvasament del Roine, cal trobar un model que resolgui el problema. I que jo sàpiga, l'únic model que resol el problema l'hem plantejat a Girona amb la proposta de pacte de l'aigua. Les altres actuacions són pegats puntuals al problema, assumint sempre que el Ter continuarà tenint la responsabilitat d'abastir Barcelona. Es veu que es dubta quan el conseller explica que es construirà la quarta dessaladora de Catalunya (60 hm3) al Maresme, construcció que era prevista inicialment per l'any 2025; és un indicador que tremolen les cames dels responsables de planificació. Es veu que es dubta quan es prenen mesures d'urgència i es troben 9,24 hm3/mes!!! en el subsòl de l'àrea metropolitana. Com per art de màgia apareix un volum d'aigua de gairebé la meitat que aportació del Ter. Es veu que es dubta quan es fa deixadesa de manteniment de les canonades que porten aigua del Ter perdent aigua innecessàriament. La pregunta que cal fer és, per què no s'havia vist abans que hi havia tanta aigua al nivell freàtic de Barcelona? Perquè ja hi ha el Ter per resoldre el problema, és més fàcil i, això encara és més greu, és menys costós. Barcelona no sap pensar sense el Ter, ni li ha interessat fins ara.

Davant tants dubtes, tantes actuacions disperses, és hora que la conselleria expliqui el seu model d'aigua. Que ens digui si amb els 160 hm3 de les dessaladores més els 110 hm3 descoberts avui en el subsòl de Barcelona, 270 hm3 en total, es deixarà de transvasar aigua del Ter a Barcelona. Que ens expliqui per què abans no s'havien descobert aquests 110 hm3 al nivell freàtic de Barcelona, per què es preferia sostreure el nivell freàtic de ?Torroella mentre pujava el de Barcelona fins el punt que el metro havia de bombejar aigua per no inundar vies.

L'ACA té com a orientació ideològica la Nova Cultura de l'aigua; té com actuació conjuntural l'aplicació de la directiva europea marc de l'aigua. Ambdues coses concentren l'enfoc que l'agència fa de l'aigua a nivell molecular, microscòpic. Em temo que aquesta òptica tan minimal de l'aigua, pendent dels cabals ecològics, no ha deixat veure un altre aspecte de l'aigua com era l'apreciació dels sistemes d'alimentació, que l'aigua disponible no era suficient. Quan en un article em referia que a l'ACA hi havia d'haver més enginyers, volia dir això, ser més pragmàtic. El fet que la solució de l'aigua passi per plantes dessalinitzadores, amb consums d'energia que espanten a molta gent, que passi per interconnexions complexes de xarxes, que passi per definir bancs d'aigua per èpoques de penúria, que passi per constituir noves xarxes d'aigua depurada, que passi per frenar la intrusió salina d'aqüífers costaners amb la reintroducció d'aigua depurada, demana visions àmplies, complementàries amb les del microscopi. Demana una Agència de l'aigua multidisciplinària.

Narcís Prat, catedràtic d'ecologia i assessor del conseller, deia en un article recent que a la societat catalana hi ha sequera mental per resoldre el problema de l'aigua. Joan Boada també va dir que la sequera ens ajudarà a prendre solucions. Segurament tenen raó, però no deixa de ser un contrasentit que qui té la responsabilitat de resoldre el problema de l'aigua es dediqui a transmetre la seva culpa als administrats.Hi ha massa coses per resoldre en el problema de l'aigua resultat d'un excés de temps mirant cap on no toca. Vegeu la resposta que fa la gent a retornar l'aigua depurada. Ningú es creu que l'aigua depurada pot retornar al riu, tothom té en el seu imaginari que l'aigua depurada és, per definició, impossible d'utilitzar per mala qualitat. Els pagesos no es creuen que la depuració pugui funcionar correctament i emprar aquesta aigua per a reg. Aquesta visió, senyor conseller, és responsabilitat de la seva àrea.

Resoldre la incompetència sobre l'aigua és fer funcionar adequadament els actius actuals, és plantejar un model definitiu que resolgui l'alimentació justa de l'àrea metropolitana, és trobar solucions i tecnologies adients al nostre territori i aconseguir finalment que la gent s'ho cregui. És no fer trampa deixant de consumir l'aigua del subsòl perquè l'aigua del Ter és més barata. És no fer volar coloms, com ho és el que proposa Narcís Prat, resolent el problema actual incitant a que tothom recicli les aigües grises i aprofiti les aigües pluvials.

La paradoxa és que la nova cultura de l'aigua està en contra dels transvasaments. La directiva marc de l'aigua també. Però es prefereix matar el Ter transvasant tot el seu cabal en lloc d'aprofitar els aqüífers de l'àrea de Barcelona. No és suficient per baixar de les utopies i tocar de peus a terra? Vol dir que al seu equip, senyor conseller, no hi ha d'incorporar persones amb sentit més pràctic, que aixequi l'ull del microscopi, per dir-ho de forma suau?

No es pot pas dir que des de Girona no hàgim estat solidaris ni que no hàgim plantejat solucions. A Girona no tenim sequera mental, la sequera és en el Ter.

* Pimec Girona