´El responsable del que passa al Ter és que tothom s´ha acostumat a la situació de fet´

Font: Diari de Girona

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_3_259491__Comarques-responsable-passa-tothom-acostumat-situacio

Enginyer industrial, Joan Gaya és coautor de l'estudi "L'aigua: un fre al desenvolupament", malauradament molt d'actualitat darrerament a causa de la sequera. Gaya es defineix com un home que no busca la polèmica però a qui agrada dir les coses pel seu nom. Ho demostra en aquesta entrevista.

Albert Soler, Girona

-Ja és paradoxal, no, que des de Girona estiguem reclamant que es compleixi una llei franquista? (em refereixo a la de 1958 que assegurava un cabal de 3m3/s al Ter).
-La vida ens ofereix paradoxes. Ens acostumem a les situacions de fet fins que una crisi ens fa adonar d'on som.
-Tres metres cúbics per segon serien fins i tot insuficients perquè el Ter "visqui"?
-El Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat per l'ACA el 2004 estableix un cabal bàsic de 4,6 m3/seg per al Ter al seu pas pel pont de la Barca de Girona, que a la primavera s'eleva fins a 5,98 m3/seg i en els estiatges, a l'agost i setembre baixa fins a 3,68 m3/seg
-Qui és responsable de la situació que pateix el Ter?
-Tothom s'ha acostumat a la situació de fet. La qüestió és com resoldre-ho i quan.
-El projecte de transvasament de l'Ebre va provocar una forta resposta i es va "aparcar": és que l'Ebre està en pitjor situació que el Ter? O els regants de Tarragona tenen més força que els de Girona?
-La qüestió és que el transvasament del Ter es va decidir en una situació en què no hi havia costum ni possibilitat de dir ni piu. La postguerra va ser molt dura.
-Per què a Tarragona se'ls van oferir contrapartides al transvasament i a Girona mai no s'ha ofert res?
-El minitransvasament de l'Ebre a Tarragona es va decidir en època democràtica. La llei 18/1981 que li va obrir pas va convalidar les negociacions prèvies entre les parts.
-L'aigua d'un riu és de la seva conca o de tothom?
-Totes les masses d'aigua, siguin rius, llacs o aqüífers son de domini públic sotmès a l'Administració hidràulica. És ella la que ha d'assignar els usos i les prioritats. La llei és molt clara en aquesta matèria
-Així doncs amb quina raó algú es pot oposar a un transvasament?
-L'oposició no és fruit d'un dret legal sinó de la percepció que l'aigua és riquesa. Per això en època democràtica s'han negociat compensacions. Altra cosa és l'oposició per qüestions de principi amb arguments de caràcter ambiental o contraris al desenvolupament. Les qüestions ideològiques són totes respectables i es dirimeixen en el debat democràtic.
-Què solucionarien les dessaladores a l'actual situació de manca d'aigua?
-La manca de garantia de les conques iternes, l'ACA l'ha fixat en 300 hm3/any (és a dir 300 milions de metres cúbics anuals). La dessaladora metropolitana aportarà un 20% d'aquest dèficit i es pensa en altres que arribin a cobri fins als dos terços del dèficit.
-És viable el transvasament del Roine?
-Tècnicament és viable. S'han plantejat diversos escenaris entre 160 i 300 Hm3/any. Malgrat el que es publica, es pot afirmar que és un riu comparable a l'Ebre pel que fa a la qualitat de l'aigua i sense impactes significatius en la conca cedent, ja que es parla de quantitats molt baixes que corresponen a drets d'extracció que ja són vigents.
-Quins problemes suposaria?
-Els problemes, si es vol dir així, són que l'aixeta està en altres mans (però això també ens passa amb el petroli i el gas) i el temps d'execució, d'uns 10 anys. D'altra banda és cert que ens 10 anys que fa que en parlem la dessalació ha prosperat.
-I seria efectiu?
-Les inversions en curs redueixen el grau d'utilitat del Roine en el curt termini. No obstant, val la pena explorar les condicions amb les quals ara es podria materialitzar en el mitjà termini.
-Per què ens assetgen amb campanyes d'estalvi d'aigua domèstica si sembla ser que és un tant per cent ínfim del consum?
-El consum domèstic representa un 20% del consum d'aigua de Catalunya, però a la regió metropolitana és un 50% aproximat del consum total. És la dificultat d'abastir la regió metropolitana la que impulsa les campanyes. Realment, però, les possibilitats reals i més importatnts d'estalvi són en els regadius que fa servir l'agricultura.
-L'agricultura hauria de canviar d'hàbits? (per exemple, sembla incongruent plantar blat de moro als Monegros, un conreu que requereix molta aigua en un lloc on a penes n'hi ha)
-La política agrícola té arrels molt profundes i infraestructures i hàbits que en general no es corresponen amb l'administració d'un recurs escàs i costos com l'aigua. Les subvencions al camp amaguen els costos i el primer factor productiu que històricament s'ha subvencionat al camp és l'aigua. Ha estat així però no es pot pensar en un futur sense modernitzar les infraestructures i els hàbits, i alhora aflorar els costos dels factors productius.
-Quina "culpa" tenen els camps de golf en el consum d'aigua?
-Molt poca. La superfície de camps de golf és petita i no gasten mes que un regadiu agrícola. El problema dels camps de golf és l'ús de territori que acostuma a acabar urbanitzat.