Els antitransvasament de l'Ebre creen una xarxa nacional contra la proposta del govern

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813361

Sectors socials de l'Ebre, Lleida i Girona i entitats ecologistes es troben avui per reactivar l'oposició global al PHN

GUSTAU MORENO. Tortosa

Refer la xarxa ciutadana i de grups ecologistes que, durant la mobilització contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN), va permetre organitzar manifestacions multitudinàries a Barcelona, Madrid o Brussel·les. Amb aquest objectiu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es reunirà avui a Lleida amb altres organitzacions com ara Ipcena, el GEPEC o Ecologistes en Acció, però també amb col·lectius ciutadans de les conques del Segre i del Ter. De fet, el projecte del transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona continua generant oposició cada dia. Per això el principal repte del moviment social i ecologista és posar al punt la maquinària diplomàtica i poder contrarestar la «pressió mediàtica sobre la sequera» i la «histèria hidràulica» de Barcelona.

Una delegació de la PDE, formada per cinc persones, té previst participar aquest vespre, a Lleida, en la cimera de grups ecologistes i moviments ciutadans d'arreu del país que hauria de servir per refer la xarxa catalana contra els transvasaments. La trobada és convocada per la Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, la PDE, la Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT) de les comarques de Girona i Ipcena, el grup ecologista que va denunciar que Medi Ambient pretén captar l'aigua del transvasament del Segre en una zona protegida. De fet, la trobada es farà al local que Ipcena té a Lleida, tot i que inicialment la cimera estava prevista a Torredembarra. Però aquesta no és l'única reunió a la qual assistirà la PDE a la capital del Segrià, ja que els antitransvasament també tenen una cita amb el sindicat Unió de Pagesos (UP) i amb els signants del Manifest de Vallbona de les Monges, que volen incorporar el canal Segarra-Garrigues a la nova cultura de l'aigua i evitar que els seus cabals puguen ser utilitzats per a conreus intensius, la indústria o per solucionar la falta d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ja va viatjar a Lleida per pronunciar una conferència sobre l'exemple de l'Ebre en l'oposició als transvasaments, organitzada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les comarques de Ponent. Tomàs va dir que la PDE pot sumar més esforços ciutadans i ecologistes per aturar la «segona onada transvasista» que la Generalitat està preparant mentre aprofita l'alarma per la sequera. «Estem refent les aliances socials i ecologistes que l'any 2000 ens van ajudar tant en la mobilització contra el PHN», va recordar Tomàs. De fet, el portaveu de la PDE va precisar que molts d'aquests contactes ja s'han fet a través d'internet i que ja han començat a coordinar-se en xarxa. «A la reunió es parlarà de com s'ha de vertebrar la nova plataforma en defensa del Segre, i també vindran alguns estudiants ebrencs que estan estudiant a la Universitat de Lleida i que tenen previst organitzar-se d'alguna manera», va dir Tomàs.



«HISTÈRIA HIDRÀULICA»
En aquest sentit, l'objectiu de la PDE és potenciar un eix Girona-Lleida-Terres de l'Ebre, que també hauria d'incloure, sempre que això siga possible, els col·lectius ciutadans i les organitzacions ecologistes del Camp de Tarragona i de la regió metropolitana de Barcelona. De fet, alguns d'aquests grups ja han confirmat la seua assistència a l'assemblea general que la PDE farà el 19 d'abril a Tortosa, en què podria apadrinar-se una nova plataforma en defensa del Segre. «Hem de contrarestar la pressió política i mediàtica que hi ha en favor dels transvasaments, que és cada vegada més forta i està generant una histèria hidràulica a les comarques de Barcelona», va valorar Tomàs. El portaveu va advertir que aquesta estratègia provoca enfrontaments entre territoris i també fa que augmente la desconfiança cap al govern català. «El tripartit ofereix una imatge lamentable i dóna la raó a CiU, reconeixent el seu fracàs en la gestió del territori», va concloure Tomàs.