No, no i mil vegades no

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=499183&idseccio_PK=1021

Totes les opcions plantejades, fos per qui fos, per evitar els temuts talls d'aigua a Barcelona han rebut l'oposició frontal de la resta dels actors de la crisi

XABIER BARRENA, BARCELONA

Qualsevol pla que es posa a sobre de la taula per intentar trobar una solució al problema de la sequera és, indefectiblement, rebut per un cor d'indignades negacions. Més enllà dels territoris afectats en cada pla, tots els partits i totes les administracions afectades han proposat alguna operació i també tots, en algun moment, s'han aixecat amb les mans al cap davant les propostes d'altres.

1 El Roine, històric objecte de desig de Convergència

El que va ser un projecte no realitzat per CiU durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat és el que acumula, ni que sigui per antiguitat, més polèmica. Aquest pla consisteix a agafar aigua dels regants de Provença que tenen una concessió per extreure aigua del Roine i fer-la arribar fins a Cardedeu. La Generalitat i el Govern central s'hi oposen amb força, més enllà que, per motius més aviat tàctics --sigui per salvar una investidura, sigui per salvar una cimera amb Artur Mas-- s'hagin compromès a estudiar-la. Les raons per al no són diverses. Entre altres, que és un projecte que necessita com a mínim set mesos per madurar i que l'any 2015 ja hi haurà quatre dessalinitzadores que aconseguiran exactament el mateix cabal. A més, el Govern recorda que la clau de pas no estarà en mans pròpies, ni tan sols en les del Govern francès, sinó d'una comunitat de regants. I per sobre de tot, perquè, com va publicar aquest diari el 15 de gener passat, és molt car. El metre cúbic d'aigua sortiria a 0,80 euros, pels 0,55 del metre cúbic d'aigua dessalada.

2 El pla del Govern que rebutja l'Executiu central

Encara avui, el transvasament del Segre és l'única opció viable que veu la Generalitat per poder evitar les restriccions. Cabal suficient en un termini d'obres ajustat al llindar d'entrada dels talls, és a dir, al mes d'octubre. Aquí, els integrants del cor de nos --Múrcia, el País Valencià i Aragó a part-- el formen CiU, ERC --que segueix sent membre del Govern-- i, sobretot, el Govern central. Aquest al.lega, fins i tot, que més enllà que no es pot agafar aigua de la capçalera d'un riu, en el cas concret del Segre a la Cerdanya no hi ha aigua suficient. Els números de l'Executiu redueixen en un terç les previsions de la Generalitat, que, amb tot, fa el desentès als informes tècnics de Madrid --no els han enviat cap paper-- i ara tracta de comprar drets de regants riu avall per justificar la captació a Isòvol. La compra de drets és l'opció preferida per l'Executiu encara en funcions en la mesura que es tracta d'aprofitar les concessions existents i no extreure més aigua al riu, ja sigui l'Ebre o el Segre. Amb tot, el presumpte dany ecològic és el mateix.

3 La interconnexió que vol quasi tothom tret de la Generalitat

Dibuixada en plànols per CiU l'any 2002, la interconnexió de conques amb Tarragona és defensada pels nacionalistes i, amb la boca petita --ja que a aquestes altures fins i tot no han fet cap proposta formal--, també pel Govern central. El de la Generalitat la critica per entendre que aquesta és una mesura estructural --cosa a la qual s'oposa-- i sobretot perquè cap de les opcions garanteix un cabal suficient en un temps d'obres ajustat al mes d'octubre. L'últim episodi, la proposta del Govern central --revelada pel diari El País ahir-- de construir una canonada a la mitjana de l'autopista AP-7 ha encès els ànims a Medi Ambient. Neguen que l'obra --que es faria aprofitant que la via actualment està de cap per avall per la construcció del tercer carril entre Tarragona i Vilafranca-- estigui a punt a l'octubre. I recorden que entre Vilafranca --on arribaria la conducció-- i Abrera --punt final de l'obra-- la canonada existent avui porta aigua del Baix Llobregat al Penedès. I no és reversible. A més, i per exemple, en la construcció de quatre quilòmetres de conducció al Port de Barcelona, a obra vista, sense soterrar, s'hi ha dedicat un mes i mig. Entre Tarragona i Vilafranca hi ha uns 60 quilòmetres i 25 més fins a Abrera.

4 L'opció més alarmant i la menys criticada

Curiosament, la mesura més espectacular i que, segurament, donarà aquest estiu la volta al món, el subministrament naval d'aigua a Barcelona, ha aconseguit una estranya unanimitat. Ningú gosa criticar ni el gran cost econòmic ni d'imatge que suposa que la que va ser ciutat dels prodigis esperi l'ajuda de vaixells de càrrega amb bandera de paradís fiscal que transportin aigua des de Tarragona, Marsella i, quan s'iniciïn d'una vegada les obres, Carboneras (Almeria). Una cosa més pròpia d'Alexandria o Alger que de la sisena metròpolis d'Europa. És més, alguns fins i tot han demanat que arribin més vaixells, com el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), que ho creu preferible a qualsevol tipus de transvasaments.