Quan el formigó no serveix de res

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2823556

El pantà de Sau ha d'obrir comportes per no posar en perill la qualitat de l'aigua

Els camins de la sequera

ÒSCAR PINILLA. Girona

+ El poble de Sant Romà emergeix de les aigües del pantà de Sau quan hi ha sequera. Foto: E. PICAS
El pantà de Susqueda forma part d'un sistema de tres pantans –els altres són el de Sau i el del Pasteral– que uneix les comarques d'Osona i la Selva. Aquí té origen la conducció que abasteix l'àrea de Barcelona i Girona amb aigua del Ter. Precisament en aquests pantans hi ha un dels punts més crítics i un dels centres d'atenció d'aquests últims mesos relacionats amb la sequera que està vivint el nostre país.

A Sau, el primer dels embassaments, a conseqüència del descens continuat de reserves, la cota de l'aigua ha assolit uns nivells que s'acosten molt perillosament al 12%. Això ha obligat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a prendre mesures per garantir la qualitat de l'aigua per a utilització domèstica a les demarcacions de Barcelona i Girona. Per aquest motiu, ha començat a buidar el pantà de Sau, i d'aquesta manera ha augmentat el nivell del de Susqueda, situat a continuació. La mesura podria provocar una mortaldat de peixos a Sau per falta d'oxigen. Malgrat que aquesta possibilitat no es preveu a curt termini, l'ACA ja ha preparat un dispositiu especial. L'any 2005 ja es va prendre una decisió similar amb el doble objectiu de millorar la qualitat de l'aigua de Susqueda i eliminar les espècies invasores. Però l'actuació, si bé va permetre millorar la qualitat de l'aigua amb què s'abasta la població, va ser un fracàs a l'hora de retirar les més de 400 tones de peixos morts. L'ACA va admetre que només n'havien pescat 14 tones.

El pantà de Sau es va inaugurar l'any 1962 i el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües; no obstant això, emergeix de les aigües en èpoques de sequera com la que estem vivint actualment, i destaca el campanar de l'església i les restes del cementiri. En contrapartida, la inauguració del pantà va fer renéixer Vilanova de Sau, que va créixer. L'antic poble rural ara combina la història amb la creació d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme.

A continuació del pantà de Sau, trobem l'embassament de Susqueda. En aquest punt, la producció d'energia de la central hidroelèctrica ha caigut un 48,69% per la falta d'aigua. Durant els tres primers mesos d'aquest any, Susqueda ha produït 11.066 megawatts a l'hora, contra els 21.566 del 2007. Es tracta d'una de les xifres de producció més baixes dels últims anys. L'embassament de Susqueda està a un 26% de capacitat, gràcies en part al buidatge de Sau.

El sistema d'embassaments de Sau i Susqueda només havia arribat a uns nivells tan baixos dues vegades en els més de quaranta anys d'història que té. Una va ser el 1973, quan entre els dos pantans sumaven 82,3 hm³. I l'altra va ser durant la sequera dels anys 1989 i 1990. La setmana passada els dos embassaments assolien els 82,4 hm³.