No cal insistir en les circumstàncies que ens han conduït a les portes de l'emergència nacional a causa del dèficit d'aigua en aquesta època de llarga sequera. Ni tan sols cal tornar a analitzar la molt deficient gestió de comunicació de la crisi i de les possibles solucions per evitar el tall de subministre als consumidors que s'ha fet des del Departament de Medi Ambient. Ara és l'hora que totes les forces polítiques, basant-se en informes tècnics, han de treballar plegats per resoldre el problema puntual i evitar que l'aixeta deixi de rajar a les àrees metropolitanes i que la indústria i el camp entrin en una crisi profunda que, en el cas de la pagesia, podria portar conseqüències imprevisibles en diversos punts del territori. Però, a més, ha arribat l'hora d'establir les bases per fer un gran pacte nacional que eviti, en un futur més o menys llunyà, que un cop s'hagi resolt la crisi actual de manca d'aigua es pugui tornar a repetir en qualsevol punt del territori. Un pacte que s'hauria d'haver signat fa molts anys. Perquè d'aigua, n'hi ha, diuen els tècnics. El problema és que està mal repartida i, sobretot, mal gestionada.
Fa temps que des de l'administració, però també des dels mitjans de comunicació, s'ha fet pedagogia sobre l'escassedat d'aigua i la conveniència de fer-ne un ús més sostenible. El descens del consum de litres d'aigua per habitant és la mostra més clara que la majoria de ciutadans n'ha pres bona nota. Per tant, els catalans podem exigir als nostres representants polítics que, al marge de les legítimes discussions partidistes, facin pinya per resoldre un problema que ens han presentat com a molt greu. Govern i oposició, representats pel president Montilla i per Artur Mas, es reuneixen demà. Facin una diagnosi acurada i proposin alternatives. Si al territori hi ha aigua per a tots, pactin i apliquin les solucions racionals perquè a ningú li'n manqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada