Aigua i intel·ligència

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008060100_4_269142__Opinio-Aigua-intelligncia

JOAN VILA

Llegeixo una excel·lent entrevista a Mario Capecchi, premi Nobel de medicina 2007. Diu, "els gens són intel·ligència (capacitat d'adaptació) emmagatzemada i transmesa per aquells que van reeixir sobreviure". Quan ho llegia em vaig dir, mira, la definició de gens és la mateixa que la de polítics, el que té capacitat d'adaptació sobreviu.

Em ve al cap això quan penso com s'ha portat el tema de l'aigua. No ha estat, diríem, un camí gaire intel·ligent.

Per entendre-ho hem de començar a fer el relat als anys 90, amb el govern de Pujol. Hi havia prou estudis que ensenyaven que l'alimenta?ció d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona estava en estat precari, que calia aportar-ne més; es va proposar portar-la del Roine i de l'Ebre. L'oposició (els que ara estan al govern), es va tirar a la jugular. L'Executiu no va gosar continuar el projecte del transvasament. El següent govern, el de Maragall, proposà resoldre el dèficit amb dessaladores, però el conseller Milà, responsable del tema, dubtà i retardà la decisió per por del consum energètic. El govern Montilla va activar el decret de sequera el maig de 2007 coincidint amb les inundacions anuals de l'Ebre. Aquest decret ja no es desactivarà fins no se sap quan. El pas dels dies sense ploure va començar a posar nerviosos els responsables de planificació de l'aigua i començà una dinàmica de por a quedar-se'n sense que ha estat nefasta. Aquesta dinàmica és volguda per un sector ecologista que li sembla que amb ella assolirà fites en estalvi, i resoldrà així el problema. Ha estat un greu error, ja que no n'hi ha prou amb l'estalvi per resoldre el dèficit d'aigua a l'àrea de Barcelona, es necessita una aportació externa al sistema actual. Una cosa és l'estalvi i l'altra la seguretat de subministrament. La dinàmica de por ha posat en marxa un moviment mediàtic que s'ha cruspit els mateixos que l'havien endegat. Recordo frases com la de Joan Boada dient que la sequera ens ajudarà a fer els deures o la de Narcís Prat dient-nos que teníem sequera mental. La dinàmica no ha fet sinó posar nerviosos els responsables de planificació. A partir d'aquest moment tot ha començat a fallar. La primera hipòtesi, si no plou més no hi haurà aigua, és falsa. És evident que si no plou mai més cap sistema d'aigua funcionarà, però això és fals. Tenim un règim de pluges en què plou de manera important després de cada tres, quatre o cinc estacions amb sequera. Això vol dir que en un any hi ha una estació que pot aportar a les conques del Llobregat i del Ter uns 200 hm3, excepcionalment 300. Durant la resta de mesos de l'any les dues conques aporten des de 350 hm3 en anys secs, fins a 650 hm3 en anys humits. En el pitjor dels casos l'aigua recollida per les dues conques que ara alimenten l'àrea metropolitana recullen 550 hm3, el cabal que consumeix aquesta en un any. És clar, deixant els dos rius, Ter i Llobregat, eixuts, sense possibilitat de cabal ecològic, ni de regar. Si deixem a la conca aquests cabals, els 550 hm3 disponibles queden en 350 hm3. Per tant falta com a mínim una aportació extra de 150 hm3, més l'augment de consum, per resoldre la situació. Si fem justícia al Ter l'aportació de l'exterior s'ha d'elevar com a mínim a 200 hm3.

Les dessaladores ho resoldran? No. Ni la dessaladora del Llobregat amb 60 hm3, ni tot el pla ideat per l'ACA amb 200 hm3 resolen el problema. Poden resoldre el dèficit actual, però no el futur, amb una previsió d'augment de 160 hm3 fins al 2025. No resolen el riu Ter. Cal fer més per solucionar el problema.

Veient que la hipòtesi inicial es complia temporalment, que no plovia, i que el nivell dels pantans baixava de forma alarmant, els responsables de l'aigua van idear plans de xoc. El primer, de manual, era portar aigua en vaixells; una mena d'allò de matar mosques amb canons. Però alguna cosa s'havia de fer perquè la gent veiés que es treballava amb el tema. La segona va ser voler portar aigua del Segre aprofitant el forat del túnel del Cadí. Un error que va ser esmenat pel Govern central obligant a portar, de forma temporal, aigua des de l'Ebre. Això va ser alhora una altra equivocació perquè la canonada és petita per resoldre el problema estructural; necessitem almenys 100 hm3 de l'Ebre, no 50 hm3. També perquè es va lligar a una hipòtesi falsa, la que no plourà mai més.

I aquí estem, amb un problema greu que es vol resoldre amb precipitació, amb nerviosisme i enmig d'un gran cacau mediàtic i polític.

No hi ha hagut prou intel·ligència per resoldre la qüestió. Per exemple, on ha buscat complicitats la conselleria? Fins i tot els mateixos votants del conseller l'han deixat sol. No sap que si a Girona ens deia que d'aquí a uns quants anys s'allibera una part del Ter li haguéssim donat suport?

El dèficit no es resoldrà sense una aportació externa a la xarxa actual. Bé sigui amb el transvasament del Roine, bé sigui amb la cessió d'ús que hem proposat des de Pimec, cal pensar en una aportació. Cal fer-ho amb imaginació i fent ús de la millor tecnologia que tenim. Fa un any, quan va entrar en vigor el decret de la sequera, vaig escriure que l'ACA havia fet quedar en ridícul el Govern. No entenia com es podia posar en marxa el decret el mateix dia que l'Ebre sortia de la seva llera. Em vaig demanar si la conca de l'Ebre agrairia que en aquesta situació es retirés del riu un flux de 200 m3/s, abaixant el cabal des de 2.000 m3/s fins a 1.800 m3/s. Vaig mirar on es podia enviar aquella aigua: des dels pantans de Mequinensa o Riba-roja als pantans de Santa Anna o Rialb. Es necessita un pantà de sortida i un altre receptor. Enviar 200 m3/s a Rialb demana una potència de bombeig de 650 MW. En un dia es poden emmagatzemar 17 hm3, i en un mes 518 hm3, la totalitat de l'aigua que ne?cessita l'àrea urbana a l'any. I tot ai?xò es pot fer sense tocar ni una go?ta del cabal ecològic ni de reg del riu. És més, permet donar seguretat davant la sortida de la llera que amena?ça cada any el riu. El cost energètic d'aquesta nova aigua és de 0,89 kWh/m3, i la llargada de la canonada arriba a 110 km. No hi ha proble?ma de subministrament elèctric en ser al costat d'Ascó, Mequinensa i Riba-roja, la màxima producció a Catalunya. També té la bondat de protegir els transvasaments de l'Ebre, com ho fa la proposta de cessió d'ús; qui ho vulgui fer que ho faci.

Totes aquestes cabòries (com diria en Montilla de Polònia) són per dir que s'ha de treballar molt més a fons l'alimentació d'aigua a Barcelona, amb més reflexió i escoltant a més gent. Que l'equip que fins ara ha planificat l'aigua es troba en aquest moment sense credibilitat per seguir endavant. Que el nou equip ha de ser interdisciplinari, deixant de banda assessors com Narcís Prat amb només una visió específica del tema, incorporant gent que entengui de sistemes. Que la no?va cultura de l'aigua és de fet vella perquè oblida el Ter. Que ja n'hi ha prou de fer el ridícul davant el món. Que així, fent dinàmiques de por, no aixecarem la nostra autoestima.

En fi, que s'ha de posar més intel·ligència en aquests temes, perquè si no, haurem de pensar que tenim polítics no adients, i arribarem a la conclusió que la nostra societat té els gens espatllats perquè no sobreviuen als problemes per manca de capacitat d'adaptació. Intel·ligència, en definitiva.