La gestió de l´aigua a la regió de Girona - Article de Joan Armangué

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061400_4_271608__Opinio-gestio-laigua-regio-Girona

JOAN ARMANGUÉ *

Des de el dia 3 de novembre de 2007 la conca de la Muga es troba en excepcionalitat 2 i en diversos moments ha estat a punt d'arribar a l'ombral d'emergència. No és la primera vegada, ni serà la darrera. Mentre aquests darrers mesos la sequera que afecta el país s'ha centrat, gairebé en exclusiva, com i de quina manera s'havia de garantir el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i de retruc noms com l'Ebre, el Roine i el Ter han estat, i són, protagonistes, juntament amb transvasaments, minitransvasaments i nova cultura de l'aigua, en funció de quina política de l'aigua s'acabi adoptant a Catalunya.

Les pluges del mes de maig passat han permès recuperar el cabdal de les conques internes de Catalunya, fet que ha suposat passar de la fase d'excepcionalitat 2 a 1 a totes elles, excepte a la Conca e la Muga que es manté al nivell 2. L'embassament de Boadella - Darnius continua essent el que té el nivell més baix de Catalunya.
El grup de recerca "Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica" que forma part del grup de recerca consolidat "Aigua, territori i sostenibilitat" fruit de la col·laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona, fa pocs anys va realitzar el projecte Muga on les dades sobre la demanda de l'aigua ja indicaven un toc d'alerta sobre el futur de la conca: "Per tant, revisats els consums mitjans del territori per satisfer el conjunt de les seves necessitats socials, econòmiques i ambientals, observem que l'embassament de Boadella ha de cobrir aproximadament 45 hm3/any, el que suposa el 72% de la seva capacitat. Si el llindar de seguretat del pantà per afrontar l'habitual freqüència d'episodis pluviomètrics extrems se situa entre el 75-80% de la seva capacitat, la reserva anual excedentària d'aigua al pantà només preveu entre 3 i 10 hm3/any, sempre considerant un any pluviomètric normal (aportacions mitjanes de pluja a la capçalera de 65 hm3/any)".

La realitat avui, és que els embassaments del Ter i del Llobregat arriben al 56%. L'embassament de la Baells s'acosta al 85%. Mentrestant l'única conca de tot Catalunya que te nivell 2 es la de la Muga, que sobrepassa per poc el 30% de la seva capacitat. Mentrestant, a la regió de Girona es planteja la recuperació d'aigua del Ter transvasada, des de fa més de 40 anys, a Barcelona. Comparteixo totalment aquesta demanda perquè és justa i que ha de posibilitar que amb la posta en funcionament de les dessalinitzadores programades es retornin al riu Ter la meitat dels 200 hm3 que es transvasen a Barcelona.

I mentrestant a la Muga qué? La posició oficial de l'ACA és que en sistemes com els de la Conca de la Muga la problemàtica actual se centra en la relativament baixa garantia d'alguns regs, que hauran d'encarar la seva modernització per assolir una gestió més eficient de l'aigua o plantejar-se en alguns casos el complement que pot aportar la reutilització d'aigües regenerades urbanes. Comparteixo plenament els programes i plans per l'estalvi d'aigua, en línea d'allò que Josep M. Poch, des la demarcació de Girona del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, ha vingut demandant des de fa anys, com és la renovació de l'actual canalització del regadiu i fer-lo totalment nou amb canalització entovada i a pressió; acabar amb el reg a manta o com a mínim penalitzar-lo fortament, promovent el reg eficient a les parcel·les (gota a gota, cobertura total, pivots, tensiòmetretres).

Tot i compartir que la cultura de l'estalvi d'aigua és una prioritat, tant en l'àmbit dels regants, com en l'industrial i el domèstic; no podem pretendre que tota la política d'abastament d'aigua consisteixi en campanyes d'estalvi. A l'Empordà calen mesures estructurals que passen per la construcció de l'embassament del Fluvià i la interconnexió de conques; a la construcció de terciaris a tots els EDAR de la conca per poder aprofitar amb garanties les aigües regenerades i evitant fer nous pous per captacions d'aigua a poblacions pel risc de salinització de l'aqüífer com ha passat amb els pous de Castelló (aiguamolls) o de Gualta a la conca del Ter.

Segons recull David Pavón en la seva tesi La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i el Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980), el transvasament del Ter va accelerar els projectes hidràulics a les conques de la Muga i del Fluvià, dels quals només el pantà de Boadella - Darnius, a la Muga, va executar-se. El pantà d'Esponellà tot i que a l'any 1958 es va aprovar un projecte de 68 hm3 , projecte que va estar modificant-se fins al 1972, fins que finalment es va descartar.

La gestió de l'aigua a la regió de Girona, una vegada la dessalinitzadora de Blanes i la recàrrega de l'aqüífer superficial a partir del terciari de Blanes i l'ampliació al doble de la planta actual, prevista per l'ACA, permetrà garantir l'abastament futur d'aquest àmbit i satisfer els increments de demanda previstos fins a l'any 2025; el reequilibri hidràulic passa perquè el riu Ter recuperi un part important del seu cabdal, ara derivat a l'àrea de Barcelona, i que allò que tant gràficament va descriure en Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, en un article: "el Ter desemboca a Barcelona i no a Torroella de Montgrí, com feia els darrers segles", sigui un record del nostre passat. Però aquest reequilibri també passa per una política global i coordinada a les conques de la regió de Girona del Ter, el Fluvià i la Muga; una política hidràulica que garanteixi l'abastament urbà dels nostres pobles i ciutats i també el subministrament dels recursos hídrics als regadius de l'Empordà. I aquesta política hidràulica, ha de significar al meu entendre la construcció de l'embassament d'Esponellà i la interconnexió de les tres conques.

Una gestió integral de l'aigua a la regió de Girona ha de tenir una visió global del territori i no puntual conca per conca. I a l'Em?pordà, amb les conques del Ter, del Fluvià i de la Muga, és a on aquesta política hidràulica glo?bal i? inter?connectada és més necessària per fer de la sostenibilitat el principal valor de la gestió de l'aigua.

*Exalcalde de Figueres
www.joanarmangue.cat