No hi ha dret - Article de Manel Ibarz

http://www.ibarz.org/files/0807637cbe3ec14c8d2a6c96f3e28012-238.php

27/05/08 07:53

Tal com era d'esperar, finalment la solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure. Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies, atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances, els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la incompetència del desori i el caos.

Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar. Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues conclusions ben evidents.

La primera és que, mani qui mani a Catalunya, els interessos dels gironins no compten per a res i, aquestes comarques estan al servei d'altres territoris d'una forma ignominiosa. Girona és tinguda per una colònia, els gironins per indígenes de qualsevol indret del tercer món i els nostres recursos son objecte d'explotació sense cap respecte pel territori, ni la més mínima consideració per a les persones que hi vivim, per molt que diguin.

I encara podem dir que hem estat de sort perquè, en aquesta ocasió, l'àrea metropolitana només tenia por de patir set i nosaltres podíem recórrer a beure aigua embotellada, perquè si per desgràcia haguessin tingut por de tenir gana, de ben segur que a aquestes alçades els gironins ja estaríem famèlics, amb la pell i l'os, o morts, com els peixos del Ter.

La segona lliçó, no gens menys important que la primera, és haver pogut constatar, més enllà de qualsevol dubte, quina idea tenen alguns catalans de la solidaritat. El govern, no cal dir. Les seves actuacions son més explícites que qualsevol explicació i més transparents que l'aigua clara. I, d'altra banda, alguna catalans poden fer avergonyir a qualsevol que comparteixi el mateix gentilici. Si per l'aigua que veuen passar son capaços de perdre els papers com ho han fet i comportar-se com energúmens, tal vegada és que a Catalunya li sobra territori i gent, i dóna per una o dues comunitats autònomes més. I si és així, tal vegada ja és hora que decideixin allò que vulguin i que s'ho facin.

Perquè si aquesta és la seva manera de compartir i de ser solidaris ja podem plegar.

Tenen molta xarrameca i cara dura, donen lliçons a tort i a dret, però a l'hora de la veritat tothom ha pogut veure com es comporten, per recordar-nos que així es coneix a la gent. Pels seus actes i no per les coses que diuen.

I així no es va enlloc. Amb gent com aquesta no es pot ni creuar el carrer i menys construir un país.