RAMON FOLCH
Els incrèduls deuen somriure per sota el nas: "Els exagerats de sempre, com sempre...". Els anuncis alarmistes sobre les imminents restriccions d'aigua no tenien cap fonament, a ells ja els ho semblava. Ara hi ha força aigua als embassaments, de manera que no calia tant d'enrenou.
Els anuncis no eren alarmistes. Eren alarmants. És molt diferent. L'alarma estava justificada. Només podia salvar-nos d'una crisi molt seriosa un improbable episodi de pluges més que generós. Doncs ha passat això: ha plogut de manera extra- ordinària i a tot Catalunya. Les dades pluviomètriques del maig són sorprenents. Moltes estacions meteorològiques han registrat precipitacions superiors als 200 litres per metre quadrat i una colla han superat els 250 i fins i tot els 300 (362 litres als Ports i 325 a Molló, tant en un sol mes com en mig any normal). Quasi tot el territori català ha rebut precipitacions entre un 150 i un 200% per sobre de la mitjana, quan la tò- nica ha estat, durant mesos, veure ploure molt per sota de la mitjana. L'Ebre ha arribat a desbordar-se.
La lògica alegria per les pluges del maig no ens ha de fer abaixar la guàrdia, perquè sona una segona alarma: tot fa pensar que les alteracions meteorològiques del canvi cli- màtic ja són aquí. El canvi climàtic no és canviar aparatosament de joc. És una simple alteració de les regles: poder tocar la pilota amb les mans jugant a futbol o xutar-la amb el peu jugant a bàsquet. Quin trasbals. ¿Quan i on plourà, a partir d'ara, a més a més de ploure segurament menys? No ho sabem. Vet aquí el problema.
Aigua
Alguns gestors fan notar que el problema no és la sequera, sinó l'escassesa en l'abastament. Tenen raó. No és més ric qui més té, sinó qui millor cobreix les seves necessitats. Fins i tot en el context d'una sequera severa com la que encara patim --una flor no fa estiu i aquest maig plujós, de moment, no passa d'excepció--, ha caigut molta més aigua sobre Catalunya que la demandada pel sistema d'abastament. El problema és que els embassaments són on no ha plogut durant mesos.
Per això la Taula de la Sequera hauria d'evolucionar ràpidament cap a la Taula de l'Aigua. Ara que tothom està per la feina i encara veu el llop a les portes és el moment de posar-s'hi. Ens convindria una Taula de l'Aigua que convingués una estratègia per superar l'escassesa, fins i tot en les noves situacions de sequera que molt probablement arribaran (o de les que ja no en sortirem, també podria ser). Fa mesos que l'Agència Catalana de l'Aigua va plantejar propostes. Se'n coneixen les línies mestres. En general, em semblen bé: gestió de la demanda, estalvi, increment de l'eficiència (en les conduccions, en el reg agrícola, en l'ús industrial i domèstic), reutilització, interconnexió de xarxes (no m'agrada parlar d'inteconnexió de conques, perquè és una altra cosa) i dessalació complemen- tària. Tècnicament està ben enfocat, al meu entendre. El problema és social: com ho encaixaran els diferents col.lectius concernits i quina enginyeria de procés ens permetrà transitar, sense descarrilar, de la situació actual a la projectada. El Govern espanyol també parla d'un gran pacte. Esplèndid. Però un pacte per fer el que cal, no per viure contents i enganyats. Qualsevol cosa excepte creure que tot ja ha passat. Tot està per venir. Sobretot, noves escasseses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada