Els enginyers de camins reclamen la interconnexió de totes les xarxes d'aigua

Font: Vilaweb-El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3039352


Consideren que per garantir el subministrament calen més aportacions, inclosa la del Roine

EMMA ANSOLA. Barcelona
El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports va fer públic ahir la necessitat que la gestió de l'aigua a Catalunya tingui en compte altres infraestructures, a més de les plantes dessalinitzadores com preveu el govern. Assegura que amb les plantes projectades només s'aconseguirà més aigua per retornar al cabal del Ter, però que, en canvi, no es podrà garantir el subministrament a la població en situació de sequera. Per això consideren necessària la interconnexió de totes les xarxes d'abastament d'aigua i una gestió que permeti disposar de l'aigua de l'Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa, sense descartar aportacions del Roine.

«La sequera que pateix aquest país és estructural, no pas conjuntural», assegura Josep Oriol, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. En un document consensuat per tots els membres del col·legi arran de l'últim episodi de sequera, s'assegura que amb les quatre plantes dessalinitzadores que preveu construir el govern només s'aconseguirà obtenir un recurs que permetrà retornar a un riu Ter «exhaurit» el seu cabal. A més, consideren que l'elevat cost energètic i les emissions de CO2 són obstacles greus per deixar tota la gestió en mans d'aquestes plantes, tal com preveu la política de l'actual govern. Segons aquests tècnics, una ciutat com Barcelona no es pot permetre tenir una garantia de subministrament que depengui només de l'aigua emmagatzemada en els pantans gràcies a les pluges. «Si s'arriba a produir una seqüència completa de sequera durant la primavera i la tardor, el col·lapse seria inevitable», es diu en el comunicat. També es creu que la despesa d'aigua a l'àrea metropolitana ja no es pot reduir per sota dels 110 litres per habitant i dia.

«Necessitem tenir més aixetes; una altra cosa és que segons les necessitats se n'obrin unes i se'n tanquin d'altres», explica el president de la comissió d'aigua i energia del col·legi, Jaume Fleta. Per això el col·legi, que parteix de la idea que «més recursos no és sinònim de més consum», reclama que en la gestió de l'aigua a Catalunya s'aposti, a més de les plantes dessalinitzadores, per les interconnexions de xarxes de tots els sistemes (Consorci d'Aigües de Tarragona, Aigües Ter- Llobregat, Consorci de la Costa Brava). L'objectiu és disposar d'un territori amb canonades distribuïdes en forma de malla, com passa en l'àmbit energètic, per on pugui circular més aigua procedent tant de l'Ebre, com del Segre i de la Noguera Pallaresa. A l'aigua dessalinitzada i superficial dels rius, caldria també afegir-hi l'aigua regenerada procedent del tractament terciari de les depuradores per tal que es puguin alliberar cabals d'aigua potable que ara es destinen a usos ambientals o agrícoles.

TAMBÉ EL ROINE
Amb questa diversificació de recursos no es descarta tampoc la font del Roine. El col·legi considera que cal elaborar un estudi «més a fons que els realitzats fins ara», ja que a llarg termini una aportació del Roine de 300 hectòmetres cúbics anuals tindria un cost assequible i competitiu respecte a altres fonts d'origen. Fins i tot es planteja la possibilitat que aquest transvasament es converteixi en eix principal del sistema català i es pugui arribar a perllongar més al sud de l'àrea metropolitana.

Gestionar tots els recursos sota criteris tècnics

La posició del col·legi també inclou la creació d'una comissió que, sota criteris exclusivament «tècnics», gestioni l'aportació de tots aquests recursos a la xarxa de subministrament. Per això es reclama que primer de tot la planificació de les diferents fonts de subministrament d'aigua a Catalunya obtingui el consens de tots els territoris i de tots els sectors a través d'un pacte nacional de l'aigua, amb el benentès que la gestió, per part d'una comissió tècnica, permetria despolititzar les decisions i l'execució dels projectes, contràriament al que succeeix ara, «que les decisions s'han pres atenent a pressions polítiques i socials», explicava ahir el degà del col·legi durant una trobada amb la premsa.

La posició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports coincideix amb allò que va manifestar fa dues setmanes el grup format pel RACC, Foment de Treball, la Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia i el Col·legi d'Enginyers Industrials. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, també ha reclamat aigua de l'Ebre.