Enric Vila / Historiador i periodista
Ara que tenim els pantans plens i hem superat el pic d'histerisme que va generar la sequera de 2008, podríem tornar a parlar de la gestió de l'aigua. No hi ha moment més dolç per parlar d'escassetat que quan es neda en l'abundància (i perdonin la broma). Ara que la febrada demagògica ha baixat, cal insistir que la gran víctima de la nostra escassetat no és l'Ebre sinó el Ter. És hora de preguntar-se si és assenyat que el 75 per cent de la seva aigua vagi a parar a Barcelona. Llegeixo que Plataforma pel Ter ha portat l'Agència Catalana de l'Aigua als tribunals. Perfecte: també és hora de preguntar-se per què els ecologistes de l'ACA se salten sistemàticament la llei que protegeix el riu gironí. Barcelona és un drac insaciable i cada any voldrà més aigua. El Ter i el Llobregat, els dos rius que l'abasten, baixen cada cop més escanyats. Les pluges d'enguany els han salvat d'una situació desesperada, però la pluja és variable, i la Moreneta no atendrà sempre els precs improvisats dels nostres polítics incompetents. Hem de discutir què fem. Portem l'aigua del Roine, engeguem un pla de dessalinitzadores o seguim els postulats de Compromís per Lleida? Aquest senyors proposen una solució de la qual es parla poc. Es tractaria d'ajudar els pagesos lleidatans a modernitzar el sistema de regadius per tal que aprofitessin millor l'aigua. Asseguren que l'estalvi permetria abastar Barcelona i alleujar el Ter. A més, els diners no anirien a França ni a les elèctriques, sinó que revertirien en el país. Sona bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada