La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter

Editorial del Diari de Girona

La inauguració de la dessalinitzadora del Llobregat, amb capacitat per generar el 24% de l'aigua que es consumeix a Barcelona, i la publicació d'un informe que revela l'augment de l'estalvi dels consumidors, justifica el retorn de bona part del cabal del riu Ter


La inauguració de la dessanilitzadora del Llobregat dóna l'oportunitat a les comarques de Girona de recuperar bona part dels seus cabals naturals. La Generalitat considera que l'amenaça d'una sequera com la de fa any i mig queda conjurada gràcies a la dessalinitzadora del Llobregat inaugurada dilluns i l'ampliació de la de Tordera, que l'any que ve duplicarà la seva capacitat.
La planta, que donarà servei a quatre milions i mig d'habitants, està situada al Prat de Llobregat i té capacitat per produir fins a 200 milions de litres al dia, un 24% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona L'entrada en funcionament de la planta del Prat motivarà que es redueixi en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 ?hectòmetres cúbics anuals.
Tot i això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV) va donar a conèixer que també l'estalvi domèstic ajudarà a pal·liar eventuals escassetats. Segons Baltasar, el descens del consum domèstic ha permès estalviar en sis anys 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, l'equivalent als pantans de Susqueda i Sau gairebé plens, segons revela un informe del Departament de Medi Ambient.
Les polítiques de l'aigua han mobilitzat la societat gironina en els darrers anys. La situació del Ter, els transvasaments i la sequera han ajudat a conscienciar de la necessitat de protegir i cuidar els recursos hídrics. Si la Generalitat reconeix aquest esforç ciutadà, a més de noves infraestructures, ha de fer tot el possible perquè el Ter recuperi el seu cabal.