16.04.08
Atès que ara tothom s'apunta a la defensa del Ter i a l'exigència de compliment de la llei 15/1959, especialment pel què fa als cabals mínims, em permeto recordar que això ja ho vaig demanar el 20 de novembre de 2005, mitjançant una interpel·lació al Govern de la Generalitat. Les referències, per a qui les vulgui consultar, són les següents:
Interpel·lació sobre l’aigua:
Publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catlunya del 24 d'octubre de 2005, pàgina 57: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b232.pdf#page=57
Substantació de la interpel·lació (transcripció del debat) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de 2005, pàgines 12 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p059.pdf#page=12
Moció sobre l’aigua:
Atesa la resposta del Conseller de Medi Ambient, senyor Salvador Milà, vaig interposar una Moció subsegüent a la interpel·lació.
Publicació de la moció en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 7 de novembre de 2005, página 25: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b238.pdf#page=25
El text literal de la Moció va ser el següent:
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a donar compliment a allò que disposa l’article 1r., apartat 1, del Decret de 14 de novembre de 1958, sobre abastament d’aigües, sancionat amb força de Llei per la Llei 15/1959, d’11 de maig, que textualment disposa el següent:
«Dels cabals del riu Ter, regulats pels embassaments de Sau i de Susqueda es destinaran amb caràcter preferent els següents: un metre cúbic per segon, per abastament de Girona i poblacions de la conca i de la Costa Brava; altre cabal mínim en l’esmentat riu, aigües avall de El Pasteral, que doni lloc a Girona a un mínim circulant de tres metres cúbics per segon, i els cabals necessaris pel rec de la zona regable del Ter».
Substantació de la moció (transcripció del debat i votació) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 10 de novembre de 2005, pàgines 60 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p060.pdf#page=60
La Moció va resultar rebutjada. Hi van votar a favor els grups parlamentaris del PP i de CiU (52 vots) i la van votar en contra els grups parlamentaris del PSC, ERC i IC-V (68 vots).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Ibarz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Ibarz. Mostrar tots els missatges
dissabte, 14 de juny del 2008
No hi ha dret - Article de Manel Ibarz
http://www.ibarz.org/files/0807637cbe3ec14c8d2a6c96f3e28012-238.php
27/05/08 07:53
Tal com era d'esperar, finalment la solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure. Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies, atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances, els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la incompetència del desori i el caos.
Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar. Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues conclusions ben evidents.
La primera és que, mani qui mani a Catalunya, els interessos dels gironins no compten per a res i, aquestes comarques estan al servei d'altres territoris d'una forma ignominiosa. Girona és tinguda per una colònia, els gironins per indígenes de qualsevol indret del tercer món i els nostres recursos son objecte d'explotació sense cap respecte pel territori, ni la més mínima consideració per a les persones que hi vivim, per molt que diguin.
I encara podem dir que hem estat de sort perquè, en aquesta ocasió, l'àrea metropolitana només tenia por de patir set i nosaltres podíem recórrer a beure aigua embotellada, perquè si per desgràcia haguessin tingut por de tenir gana, de ben segur que a aquestes alçades els gironins ja estaríem famèlics, amb la pell i l'os, o morts, com els peixos del Ter.
La segona lliçó, no gens menys important que la primera, és haver pogut constatar, més enllà de qualsevol dubte, quina idea tenen alguns catalans de la solidaritat. El govern, no cal dir. Les seves actuacions son més explícites que qualsevol explicació i més transparents que l'aigua clara. I, d'altra banda, alguna catalans poden fer avergonyir a qualsevol que comparteixi el mateix gentilici. Si per l'aigua que veuen passar son capaços de perdre els papers com ho han fet i comportar-se com energúmens, tal vegada és que a Catalunya li sobra territori i gent, i dóna per una o dues comunitats autònomes més. I si és així, tal vegada ja és hora que decideixin allò que vulguin i que s'ho facin.
Perquè si aquesta és la seva manera de compartir i de ser solidaris ja podem plegar.
Tenen molta xarrameca i cara dura, donen lliçons a tort i a dret, però a l'hora de la veritat tothom ha pogut veure com es comporten, per recordar-nos que així es coneix a la gent. Pels seus actes i no per les coses que diuen.
I així no es va enlloc. Amb gent com aquesta no es pot ni creuar el carrer i menys construir un país.
27/05/08 07:53
Tal com era d'esperar, finalment la solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure. Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies, atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances, els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la incompetència del desori i el caos.
Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar. Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues conclusions ben evidents.
La primera és que, mani qui mani a Catalunya, els interessos dels gironins no compten per a res i, aquestes comarques estan al servei d'altres territoris d'una forma ignominiosa. Girona és tinguda per una colònia, els gironins per indígenes de qualsevol indret del tercer món i els nostres recursos son objecte d'explotació sense cap respecte pel territori, ni la més mínima consideració per a les persones que hi vivim, per molt que diguin.
I encara podem dir que hem estat de sort perquè, en aquesta ocasió, l'àrea metropolitana només tenia por de patir set i nosaltres podíem recórrer a beure aigua embotellada, perquè si per desgràcia haguessin tingut por de tenir gana, de ben segur que a aquestes alçades els gironins ja estaríem famèlics, amb la pell i l'os, o morts, com els peixos del Ter.
La segona lliçó, no gens menys important que la primera, és haver pogut constatar, més enllà de qualsevol dubte, quina idea tenen alguns catalans de la solidaritat. El govern, no cal dir. Les seves actuacions son més explícites que qualsevol explicació i més transparents que l'aigua clara. I, d'altra banda, alguna catalans poden fer avergonyir a qualsevol que comparteixi el mateix gentilici. Si per l'aigua que veuen passar son capaços de perdre els papers com ho han fet i comportar-se com energúmens, tal vegada és que a Catalunya li sobra territori i gent, i dóna per una o dues comunitats autònomes més. I si és així, tal vegada ja és hora que decideixin allò que vulguin i que s'ho facin.
Perquè si aquesta és la seva manera de compartir i de ser solidaris ja podem plegar.
Tenen molta xarrameca i cara dura, donen lliçons a tort i a dret, però a l'hora de la veritat tothom ha pogut veure com es comporten, per recordar-nos que així es coneix a la gent. Pels seus actes i no per les coses que diuen.
I així no es va enlloc. Amb gent com aquesta no es pot ni creuar el carrer i menys construir un país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)