dilluns, 31 de desembre del 2012

El riu Ter: solidaritat o abús?

    La presa del Pasteral: des d'aquí és transvasen 8m3/s cap a Barcelona amb    independència del cabal del riu.

L’aigua un negoci?
L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. Per a una bona gestió, se’n fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent.
En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.
A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.
La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua, han portat a un greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials, com són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment- en la distribució en alta.
Els últims anys, el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic.
Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.
Al riu Ter, durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys, (ni les dessaladores, ni els reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon).

Una Catalunya hídricament interconnectada

Tenint en compte els àmbits territorials de les xarxes CAT i ATLL, així com el dels grans sistemes de reg (canals d’Urgell, de Pinyana, Segarra-Garrigues i del delta de l’Ebre), la interconnexió de la xarxa ATLL amb el sistema Segre i amb la xarxa CAT, faria possible que, en situació de sequera, es pogués realitzar una gestió integrada dels recursos hídrics en un territori (sistemes Sud, Ter-Llobregat, Ebre i Segre) que suposa el 92% de la superfície de Catalunya, un 97% de la població i un 94% de la superfície de reg. Aquesta gestió integrada es refereix tant als recursos (superficials, subterranis, dessalinització) com a les demandes (domèstica, agrària, industrial i de serveis).

En referència al tipus de demanda, cal insistir en el marcat caràcter complementari del sistema Segre (eminentment agrícola) amb relació als àmbits de les xarxes CAT i ATLL (marcadament urbà). Aquestes interconnexions, en cas de realitzar-se de manera socialment consensuada, podrien constituir un element de gran interès per afavorir la cohesió territorial de Catalunya i el seu desenvolupament equilibrat. Es d’interès indicar que la factibilitat politicosocial d’aquestes actuacions en gran mesura es circumscriu a Catalunya. Tanmateix, amb relació a això últim, no hem d’oblidar que l’administració de la conca de l’Ebre correspon bàsicament a l’Estat.

Un altre aspecte a tenir en compte és la incidència que una interconnexió Segre-ATLL podria tenir en la forta sensibilitat que altres comunitats autònomes tenen respecte als recursos hídrics de la conca de l’Ebre. S’hauria de tenir en compte en plantejar a la societat una possible interconnexió és el caràcter permanent o esporàdic de la transferència d’aigua que està previst realitzar. Tal com ja s’ha comentat en diverses ocasions, són conceptualment molt diferents un transvasament pràcticament continuat de cabals (actualment és el cas del CAT) i l’aportació esporàdica d’un volum limitat d’aigua en una situació d’intensa sequera (possible interconnexió Segre-ATLL).

dijous, 13 de desembre del 2012

La dura realitat: pagar i callar! L'aigua i el que faci falta.



La dura realitat: pagar i callar! L'aigua i el que faci falta. 
Cada cop que les coses s'espatllen, uns pocs es queden la pasta i la resta a pagar els plats trencats.

Un article amb molta informació clara sobre la situació actual de l'aigua a les conques fluvials del Ter i del Llobregat, immediatament després de la estúpida privatització de la empresa pública Aigües Ter - Llobregat. Una empresa molt i molt rentable i eficient que ara explotaran (i de quina manera!) un banquer brasiler en alça, els Entrecanales, els Rodés, etc . . . . . per 295 miserables milions d'Euros que no arreglen els 44.000 de forat que han fet els nostres "governants" a costa de tots plegats.


http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2012/12/12/article-la-privatitzacio-datll-suposara-un-augment-del-preu-de-laigua-es-venen-la-gestio-publica-i-justament-abans-pugen-la-tarifa-un-70/

dimecres, 5 de desembre del 2012

Acciona 1 - Agbar 0

La Generalitat frena l’adjudicació dAigües Ter Llobregat i la reprèn el mateix dia



                                                                                                                                                                       FontDiari de Girona
L’Òrgan de Recursos Contractuals va anul·lar la suspensió per l’interès públic d’un procés que afecta 5 milions d’usuaris
La polèmica per la concessió de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat, fins ara una empresa pública, a la companyia madrilenya Acciona continua. Si la setmana passada es va conèixer que l’única competidora de l’adjudicatària en el concurs, Agbar, havia presentat un recurs especial en matèria de contractació davant l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC) denunciant que el Departament de Territori i Sostenibilitat no li havia facilitat la documentació de l’oferta tècnica i econòmica d’Acciona per tal de poder elaborar les seves al·legacions; divendres passat va ser aquest mateix òrgan el qui va escriure una nova pàgina dins d’aquesta convulsa història.
I és que en base al recurs presentat per Agbar afirmant que no se li havia facilitat la vista de l’expedient sencer, l’OARCC va anunciar divendres la suspensió de la tramitació del procediment. Com a fonaments per prendre aquesta determinació, s’al·legava la l’estimació de la sol·licitud de «mesures cautelars plantejada per l’actora, tot requerint al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal que, de forma immediata, posi a disposició de la recurrent» la informació demanada. Entre aquesta documentació que es detallava, hi havia el llistat de tots els documents continguts a l’expedient administratiu del contracte, entre els l’oferta econòmica. A més, l’anunci determinava que en cas d’haver-hi documentació que es titlli de confidencial, s’ha d’acompanyar d’una justificació dels motius.
Amb això, es deixava en suspens la tramitació de l’expedient de l’adjudicació, donant 10 dies a Agbar per presentar les al·legacions., i es requeria a Territori i Sostenibilitat que transmetés a l’OARCC el document que acredités que s’havia complert amb aquestes directrius.
Rectificació el mateix dia
L’alegria per la part demandant, Agbar, només va durar unes hores. Poc després d’informar sobre aquesta resolució, l’OARCC va emetre un nou document en el que informava de l’aixecament de la suspensió cautelar. Ho feia fonamentant-se amb el fet que «ponderant els interessos en joc», es considerava que «l’interès públic que s’al·lega és superior als perjudicis que podrien derivar-se per la recurrent de l’aixecament de la suspensió». És a dir, al cap d’unes hores es va decidir que l’interès públic d’una adjudicació que afecta més de 5 milions d’usuaris passava per davant dels fets denunciats per Agbar, que manté la manca de transparència i també la denúncia de la presència d’un alt càrrec de la Generalitat en en Consell d’Administració d’Acciona.
Segons informava ahir Economia Digital, Agbar va presentar ahir una nova interlocutòria davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el Departament de Territori i Sostenibilitat li permeti tenir accés a la informació de l’oferta d’Acciona.
Aquesta és ja la tercera vegada que Aigües de Barcelona demana veure aquesta documentació, ja que ja ho ha requerit en dues interlocutòries anteriors presentades davant el TSJC. De fet, el mateix mitjà afirmava ahir que divendres passat hi va haver una reunió
convocada pel conseller de Territori, Lluís Recoder, en la que no es va permetre als representants d’Agbar consultar l’expedient de concessió de l’ATLL, un procediment necessari per poder presentar les seves al·legacions basades amb uns fonaments exactes. De fet, segons algunes fonts, el conseller va convidar alguns representants d’Acciona a la reunió, un procediment poc habitual en reunions d’aquest tipus, amb la tramitació de l’adjudicació en qüestió.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Els ajuntaments reclamen el que és seu.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/598857-abastament-de-laigua-i-drets-de-la-ciutadania.html

Abastament de l'aigua i drets de la ciutadania

L'adjudicació d'ATLL a Acciona aixeca la contestació dels municipis, que van participar en el finançament de la xarxa

Imatge dels pous radials de la potabilitzadora d'Abrera.Foto: JUANMA RAMOS.
1
El preu del rebut de l'aigua a les llars podria arribar a pujar un 30% i un 35%
Molts municipis volen apostar per la gestió pública del cicle de l'aigua
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) potser no és el fet consumat que alguns voldrien, i el cert és que, quan l'empresa compradora, Acciona, està a punt de constituir una societat per aconseguir la gestió de la companyia que proveeix d'aigua l'àrea metropolitana, al Departament de Territori i Sostenibilitat s'acumulen fins a tres contenciosos administratius, que atien el foc sobre la discussió de si és lícit privatitzar un servei, el de l'aigua, prou estratègic, i si es pot fer tot passant per damunt dels drets adquirits pels municipis.
En un dels recursos, el de l'Associació de Treballadors d'Aigües de Barcelona (ATAB), es denuncia que es privatitza “amb la voluntat exclusiva de fer caixa”, i en l'altre, de l'Ajuntament de Vilafranca, hom considera que en el procés hi ha hagut una “apropiació indeguda” d'infraestructures del cicle de l'aigua que han de ser considerades patrimoni municipal, amb el benentès que les administracions locals han sufragat en un 50% actius que ara passen a mans d'Acciona, que ha pagat 298 milions en aquesta operació. Un tercer recurs seria el d'Agbar, en principi el candidat més ben col·locat per obtenir la concessió, que ara impugna.
Eloi Badia, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que defensa un model públic de gestió del recurs, observa que “en els pròxims mesos hi haurà un degoteig de recursos, si tenim en compte que fins a 33 municipis han signat una moció contra la privatització d'ATLL”. Com diu, “els ajuntaments poden argumentar que hi ha hagut un error de procediment, ja que se'ls ha expropiat de facto un bé, les infraestructures del cicle de l'aigua que han contribuït a finançar, sense rebre les compensacions pertinents”. Com diu Alejandra Sevilla, regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, “no pot ser que la Generalitat faci seus aquests actius per privatitzar-los, sense compensar la ciutadania i els ajuntaments, que han finançat el 50% de les obres de connexions a la xarxa”. Val a dir que el parc d'instal·lacions d'ATLL constitueix un actiu que es valora en 950 milions d'euros. Un dels fets que causen perplexitat, i que reflecteix la moció, és que una empresa eficient, que subministra anualment 229 hm³, amb un rendiment del 95,14%, apugés les tarifes un 70% a l'estiu precisament per eixugar dèficit i ser viable, i que al cap de dos mesos es deixés en mans privades.
El desfici més gran potser el genera una pujada futura del rebut de l'aigua. Les llars, després que ATLL fes el juliol passat una pujada del 70% de la tarifa que cobra als ajuntaments, poden acabar pagant a final d'any entre un 25% i un 35%, tot depenent del municipi.
L'adjudicació d'ATLL fixa que Acciona no pot revisar preus fins d'aquí a cinc anys, però abans “pot justificar una pujada tot justificant-ho amb la necessitat de construir més canonades, per exemple, o perquè puja el rebut de la llum”, assenyala Eloi Badia. Com sentencia Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), “un cop s'ha privatitzat ATLL, el terreny és adobat per a noves puges de tarifa, en serveis com ara el sanejament i altres del cicle de l'aigua”. Des de la plataforma Aigua és Vida s'afirma que l'encariment del cost de l'aigua en alta podria arribar a estar en una forquilla que oscil·laria entre 30 i 50 milions anuals, i multiplicaria per tres la tarifa que ara paguen els municipis, amb poca capacitat financera per assumir-ho. Hom denuncia que l'externalització pot esdevenir abús de mercat, segons les lleis estatal i comunitària, si l'empresa en alta és alhora distribuïdora en baixa.
La privatització també fa dubtar que s'arribi a racionalitzar l'aportació del Ter a l'abastament, perquè no pateixi el seu cabal. Com diu Gregorio Camacho, regidor de Medi Ambient de Sant Adrià de Besòs, “cal dubtar que amb una empresa privada es pugui revertir l'actual transvasament del Ter al Llobregat per millorar el cabal del primer”.
Algú podria pensar que tot és dat i beneït, i que, tot depassant el que diu la llei d'aigües, en què ATLL figura com a “servei públic d'interès de la Generalitat”, la xarxa d'abastament passa a ser un afer privat. Tanmateix, la flama del debat de quin model de gestió de l'aigua volem no s'apaga, i bona prova d'això en donen exemples els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Manresa, Reus i el Prat de Llobregat, que mostren el sender cap a un servei genuïnament municipal, públic. “Són molts els municipis que volen avançar cap a una gestió directa de l'aigua, amb la creació d'una empresa pública, i guanyar capacitat de gestió integral del cicle.” Molts han quedat escarmentats, han vist com lliurar l'aigua a una empresa privada pot suposar pagar més per aquest recurs que un municipi veí. La municipalització del servei de l'aigua comporta que “els beneficis que se'n derivin de la tarifa que paga l'usuari es reinverteixin en el cicle, per fer-lo més eficient”. Així mateix, en un model d'empresa pública és més fàcil arribar a la unió d'esforços entre municipis per “tenir capacitat de negociació amb el proveïdor del recurs hídric i aconseguir preus avantatjosos”, com diu el portaveu d'Aigua és Vida.

Com es pot gestionar si no hi ha contracte?

Amb l'adjudicació a Agbar feta per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la gestió integral de l'aigua a l'àrea metropolitana per 35 anys, s'obre un gran debat de fins on ha d'arribar la presència del sector privat en el servei d'un recurs bàsic. Aigua és Vida ha encapçalat la denúncia del que es considera un fet “irregular”, atès que no es fa mitjançant un contracte, sinó per invitació, una figura excepcional. Com explica Eloi Badia, “no és acceptable que l'AMB justifiqui la concessió pel fet que ja estaven operant des del 1983”, quan el jutge ja ha dictaminat que si no hi ha contracte l'actuació de l'operador és il·legítima. “L'exercici de malabarisme”, com defineixen l'afer a Aigua és Vida, no s'acaba aquí. S'ha creat una empresa pública que es responsabilitzaria de la gestió integral, en què el sector públic, l'AMB, és un 15%, i el privat, Agbar, arriba al 85%. S'ha establert que Agbar pagarà un cànon anual de 20 milions d'euros, que l'AMB assegura que no es traslladarà als consumidors via tarifa. Diverses veus, com la del tinent d'alcalde del Prat de Llobregat, Ricard Gomà, pensen que “inevitablement augmentarà el preu per als usuaris.” Fonts de l'administració de l'aigua de la Generalitat també observen que “Agbar només pot obtenir els diners per pagar el cànon via tarifa”. El fet que, davant la sorpresa de tots, Agbar no aconseguís l'adjudicació d'ATLL podria explicar aquesta concessió del servei a l'àrea metropolitana, segons Aigua és Vida,“on Agbar s'hi jugava molt més, ja que és aquí, amb l'abastament en baixa a 28 municipis, que el negoci es fa gran”, comenta Eloi Badia. Aigua és Vida estudia ara presentar una demanda penal per prevaricació.