El podeu descarregar de l'enllaç següent:
dijous, 4 de novembre del 2010
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Feia trenta-tres anys que Sau i Susqueda no estaven tan plens
Article d'Oriol Mas al Punt - http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/324041-feia-trenta-tres-anys-que-sau-i-susqueda-no-estaven-tan-plens.html
Les pluges d'aquest últim mes han omplert fins a dalt els dos embassaments
L'ACA diu que està complint el Compromís pel Ter, i els sectors gironins vinculats al riu demanen un canvi real en la gestió
31/10/10 02:00 - Susqueda - Oriol Mas
La llevantada de fa quinze dies va concentrar les precipitacions al sector oriental dels Pirineus, beneficiant sobretot la capçalera del Ter. La quantitat d'aigua que va caure es va afegir a un nivell dels pantans de Sau i Susqueda ja molt elevat, que des de mitjan mes de maig no ha baixat, conjuntament, del 80%. Això ha fet que dijous passat el pantà de Sau estigués al 93,8%, i el de Susqueda, al 98,3%, sumant 384,2 hectòmetres cúbics dels 398 totals de capacitat conjunta. Aquestes xifres no s'havien assolit des de fa 33 anys, quan el novembre del 1977 es van superar els 386 hm³, si bé és cert que en diverses ocasions s'havia superat el 90% de capacitat. En tot cas, i per deixar espai als pantans en cas de pluja i per l'aigua que hi continua entrant, l'ACA ha començat a desembassar, i això es tradueix en uns cabals circulants per Girona i fins a la desembocadura, a Torroella, superiors als habituals, al voltant de 10 i 17 m³/s, respectivament. El pantà de Boadella també ha tingut un augment considerable d'aigua, i ja supera el 53%, la millor xifra des de la primavera de l'any 2009.
Les pluges d'aquest últim mes han omplert fins a dalt els dos embassaments
L'ACA diu que està complint el Compromís pel Ter, i els sectors gironins vinculats al riu demanen un canvi real en la gestió
31/10/10 02:00 - Susqueda - Oriol Mas
La llevantada de fa quinze dies va concentrar les precipitacions al sector oriental dels Pirineus, beneficiant sobretot la capçalera del Ter. La quantitat d'aigua que va caure es va afegir a un nivell dels pantans de Sau i Susqueda ja molt elevat, que des de mitjan mes de maig no ha baixat, conjuntament, del 80%. Això ha fet que dijous passat el pantà de Sau estigués al 93,8%, i el de Susqueda, al 98,3%, sumant 384,2 hectòmetres cúbics dels 398 totals de capacitat conjunta. Aquestes xifres no s'havien assolit des de fa 33 anys, quan el novembre del 1977 es van superar els 386 hm³, si bé és cert que en diverses ocasions s'havia superat el 90% de capacitat. En tot cas, i per deixar espai als pantans en cas de pluja i per l'aigua que hi continua entrant, l'ACA ha començat a desembassar, i això es tradueix en uns cabals circulants per Girona i fins a la desembocadura, a Torroella, superiors als habituals, al voltant de 10 i 17 m³/s, respectivament. El pantà de Boadella també ha tingut un augment considerable d'aigua, i ja supera el 53%, la millor xifra des de la primavera de l'any 2009.
La gestió, a debat
La bonança hídrica després de la sequera del 2007 i el 2008 no s'ha aprofitat per replantejar el model de gestió amb vista a evitar situacions semblants. Aquesta és la conclusió unànime a què han arribat els representants d'algunes de les institucions gironines que més es van mullar durant aquell episodi, reclamant un tracte millor al riu Ter i els usos que se'n deriven i una reducció del transvasament. Reconeixen que s'ha avançat, i que l'ACA ha posat en marxa diverses actuacions encaminades a augmentar el recurs disponible com ara la dessalinitzadora del Prat, però troben a faltar canvis estructurals i pronostiquen que quan hi hagi una altra sequera –“cada dia falta un dia menys”– la conca del Ter tornarà a ser la gran perjudicada. “No queda clar quin recurs ha de substituir el cabal del Ter per abastir Barcelona, perquè la dessalinitzadora, a més de ser cara només garanteix una petita part del cabal necessari”, segons explica Albert Ruhí, de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, una opinió que també comparteix Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter. Illa recorda que el canvi climàtic afectarà la capçalera del Ter, que cada vegada hi ha més bosc i que, per tant, aquest absorbeix més aigua, i que només està previst utilitzar les dessalinitzadores quan els pantans no estiguin tan plens: “S'han fet coses, però són pedaços que només allarguen una mica el temps abans d'entrar en fases d'excepcionalitat o d'emergència, però la realitat és que continuem sense cap gran aportació nova d'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona”. Des de l'ateneu recorden, a més, que abans de les pluges de fa quinze dies el volum d'aigua que es deixava anar Ter avall no complia els cabals mínims i que això demostra que no s'ha canviat de filosofia en la gestió hídrica.
Tots coincideixen que la solució és assumir els postulats del moviment Compromís per Lleida, que advoca perquè la Generalitat inverteixi en la modernització de regadius per tal que l'aigua que ara es malgasta es pugui desviar per a les necessitats de Barcelona. Aquest moviment i el del Ter s'han ajuntat sota el lema Aigua per unir. Pel president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, “és decebedor que qui havia de liderar el consens, el govern, no ho està fent, tot i que han tingut dos anys i mig des que es va acabar la sequera. La gestió de l'aigua és un tema complex, i ara que hi ha aigua hem desaprofitat un temps preciós per gestionar més bé el recurs”. Un pacte nacional per a l'aigua és la sortida que consideren bàsica per a unes noves bases i per garantir el subministrament. Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, diu que “creia que en aquest temps s'avançaria més, però el model continua sent el mateix; Barcelona penja del Ter i això no s'ha resolt. A la Muga, on la situació també es preocupant, ja fa 10 anys que tenen l'ai al cor. Tenim el recurs, però cal adequar les xarxes”.
Les frases
Tots coincideixen que la solució és assumir els postulats del moviment Compromís per Lleida, que advoca perquè la Generalitat inverteixi en la modernització de regadius per tal que l'aigua que ara es malgasta es pugui desviar per a les necessitats de Barcelona. Aquest moviment i el del Ter s'han ajuntat sota el lema Aigua per unir. Pel president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, “és decebedor que qui havia de liderar el consens, el govern, no ho està fent, tot i que han tingut dos anys i mig des que es va acabar la sequera. La gestió de l'aigua és un tema complex, i ara que hi ha aigua hem desaprofitat un temps preciós per gestionar més bé el recurs”. Un pacte nacional per a l'aigua és la sortida que consideren bàsica per a unes noves bases i per garantir el subministrament. Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, diu que “creia que en aquest temps s'avançaria més, però el model continua sent el mateix; Barcelona penja del Ter i això no s'ha resolt. A la Muga, on la situació també es preocupant, ja fa 10 anys que tenen l'ai al cor. Tenim el recurs, però cal adequar les xarxes”.
Les frases
“Qualsevol solució passa pel retorn del Ter, perquè quan hi hagi una altra sequera el riu tornarà a ser el que més patirà” – Francesc Camps, President del Consorci Alba-Ter
“Només s’ha fet la dessalinitzadora pel que fa a grans obres, i això només resol una petita part del problema” – Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava
“Hem aconseguit coses, però el país ha de ser valent i treure les barreres entre conques. Si no, depenem de la pluja” – Albert Ruhí, portaveu de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
“El Compromís pel Ter es complirà si el temps hi acompanya, quan Girona hauria de ser només una reserva estratègica” – Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del baix Ter
Les xifres
384 hectòmetres cúbics són els que sumen Sau i Susqueda, dels 398 de capacitat que tenen entre tots dos
53% de capacitat és l'actual estat del pantà de Boadella, un percentatge al qual no arribava des de l'estiu del 2009
dissabte, 30 d’octubre del 2010
El Ter només recupera cabal per les pluges del Pilar
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/29/ter-nomes-recupera-cabal-pluges-del-pilar/441963.html
Durant els dies anteriors no es va arribar al mínim ecològic de 3 m3/s
El Ter mostra la seva millor cara quan la climatologia acompanya o quan el pantà de Susqueda allibera més aigua de l'habitual. Si bé això és el que es desprén de les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua del darrer mes. Només a partir del cap de setmana del pont de Pilar, quan es van recollir més de 100 l/m2 a diversos municipis, el Ter va superar el cabal ecològic que s'estableix en 3 m3/s al seu pas per Girona.
D'aquesta manera, les dades recollides per la xarxa de control de l'aforament de Girona revelen que des del 8 d'octubre i fins al 29 de setembre la quantitat d'aigua que arrossega el riu era inferior al que s'estipula com el cabal necesari per mantenir la biodiversitat de la conca. Només el passat 28 d'octubre, amb un registre de 3,17 m3/s, es va conseguir superar el cabal ecològic.
La diferència entre els dies anteriors i l'episodi de pluges torrencials d'aquells dies queda clarament reflectit en aquestes estadístiques. Per exemple, el passat 10 i 11 d'octubre, dies en els quals més va ploure, el cabal va passar d'estar per sota dels 3 m3/s a 69,89 i 51,31 m3/s, respectivament.
Les precipitacions, però, no només van beneficiar el cabal del Ter, sinó que van ajudar a reomplir els embassaments de les comarques de Girona. En el cas de Susqueda les pluges van deixar el pantà a gairebé el 100% de la seva capacitat. Davant d'aquesta situació, i a partir del 12 d'octubre, l'ACA va passar a desembassar un cabal d'entre 15 i 18 m3/s quan, en condicions normals, el cabal és de 9-10 m3/s a la presa del Pasteral. Un mesura que, de moment, s'aplicarà de forma indefinida i que s'aturarà en funció de les previsions meteorològiques.
La major sortida de cabal també ha beneficiat en aquest cas el Ter, ja que si durant els dies de més plues el cabal va ser extraordinàri, a partir del 14 d'octubre i fins al dia d'avui aquest cabal ha estat entorn als 10 m3/s. És a dir, el triple del que marca el cabal ecològic del Ter.
Medi Ambient i Habitatge tenen l'objectiu de reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades anunciades aquest any pel conseller, Francesc Baltassar, seran de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015.
En aquest sentit, també va manifestar durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera al febrer que la previsió era augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a una mitjana de 3,7 m3/s.
Durant els dies anteriors no es va arribar al mínim ecològic de 3 m3/s
El Ter mostra la seva millor cara quan la climatologia acompanya o quan el pantà de Susqueda allibera més aigua de l'habitual. Si bé això és el que es desprén de les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua del darrer mes. Només a partir del cap de setmana del pont de Pilar, quan es van recollir més de 100 l/m2 a diversos municipis, el Ter va superar el cabal ecològic que s'estableix en 3 m3/s al seu pas per Girona.
D'aquesta manera, les dades recollides per la xarxa de control de l'aforament de Girona revelen que des del 8 d'octubre i fins al 29 de setembre la quantitat d'aigua que arrossega el riu era inferior al que s'estipula com el cabal necesari per mantenir la biodiversitat de la conca. Només el passat 28 d'octubre, amb un registre de 3,17 m3/s, es va conseguir superar el cabal ecològic.
La diferència entre els dies anteriors i l'episodi de pluges torrencials d'aquells dies queda clarament reflectit en aquestes estadístiques. Per exemple, el passat 10 i 11 d'octubre, dies en els quals més va ploure, el cabal va passar d'estar per sota dels 3 m3/s a 69,89 i 51,31 m3/s, respectivament.
Les precipitacions, però, no només van beneficiar el cabal del Ter, sinó que van ajudar a reomplir els embassaments de les comarques de Girona. En el cas de Susqueda les pluges van deixar el pantà a gairebé el 100% de la seva capacitat. Davant d'aquesta situació, i a partir del 12 d'octubre, l'ACA va passar a desembassar un cabal d'entre 15 i 18 m3/s quan, en condicions normals, el cabal és de 9-10 m3/s a la presa del Pasteral. Un mesura que, de moment, s'aplicarà de forma indefinida i que s'aturarà en funció de les previsions meteorològiques.
La major sortida de cabal també ha beneficiat en aquest cas el Ter, ja que si durant els dies de més plues el cabal va ser extraordinàri, a partir del 14 d'octubre i fins al dia d'avui aquest cabal ha estat entorn als 10 m3/s. És a dir, el triple del que marca el cabal ecològic del Ter.
Medi Ambient i Habitatge tenen l'objectiu de reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades anunciades aquest any pel conseller, Francesc Baltassar, seran de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015.
En aquest sentit, també va manifestar durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera al febrer que la previsió era augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a una mitjana de 3,7 m3/s.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Disponibles les presentacions de la jornada Aigua per Unir de Lleida
El bloc Aigua per Unir ha publicat les presentacions de la jornada celebrada a Lleida el proppassat 18 de setembre de 2010. Aquestes presentacions es poden descarregar de l'enllaç següent:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/presentacions-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/
També s'hi poden observar les fotos fetes per Narcís Rubio i Marta Palmada clicant a l'enllaç següent:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/fotos-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/presentacions-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/
També s'hi poden observar les fotos fetes per Narcís Rubio i Marta Palmada clicant a l'enllaç següent:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/fotos-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/
El grup de l'Observatori que vam assistir a la jornada Aigua per Unir de Lleida
dijous, 7 d’octubre del 2010
L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011
L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011
Font: Diari de Girona
La interconnexió de la xarxa amb la del Llobregat es farà per una canonada de 15 quilòmetres
GIRONA | AGÈNCIES/DDG La interconnexió de les xarxes de subministrament d'aigua del Ter i del Llobregat a través de Collserola permetrà reduir l'aportació de cabal del Ter a Barcelona durant el primer semestre del 2011. Les obres de la canonada que connecta les plantes distribuïdores de Fontsanta, a Sant Joan Despí, i Trinitat, a Barcelona, ja estan molt avançades, segons va explicar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Fins ara, Barcelona rebia subministrament de les dues conques més o menys a parts iguals. Quan la conca del Llobregat tingui prou aigua, podrà arribar a tota la ciutat, cosa que farà que es redueixi l'aportació del Ter. Francesc Baltasar ha assegurat que les obres no faran augmentar la factura de l'aigua en aquests moments de crisi.
La canonada d'acer fa 1,8 metres de diàmetre i uns 15 quilòmetres de longitud, dels quals onze ja estan construïts, i permetrà transportar quatre metres cúbics per segon. La galeria té uns rails perquè hi passin vehicles elèctrics que portaran treballadors i material per fer el manteniment de la instal·lació. L'obra costarà uns 220 milions d'euros i ha estat finançada en un 57% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i amb aportacions del Ministeri de Medi Ambient.
La connexió, reversible, permetrà connectar en el futur l'aigua de la potabilitzadora d'Abrera i de la futura ampliació de la dessalinitzadora de Tordera.
Després de visitar les obres a la zona de la Trinitat, el conseller va destacar la "important" inversió que suposa aquesta infraestructura, que permetrà, a més, millorar la qualitat de l'aigua i equilibrar la xarxa de subministrament de Barcelona. També va recordar diverses inversions en plantes potabilitzadores i distribuïdores que s'han fet per tot el territori en els últims anys.
Baltasar va enviar un missatge tranquil·litzador a la població assegurant que tot i que la directiva europea sobre l'aigua obliga els governs a repercutir en les factures el cost de les obres, això no passarà en els propers mesos, ja que el Govern català és sensible a la situació de crisi del país, segons va dir.
Fet el 73%
De moment, el 73% de la canonada que unirà les distribuïdores de Trinitat i Fontsanta -els dos centres principals de distribució d'aigua de les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATL)- ja està construïda, a l'espera de finalitzar durant el primer semestre de 2011 la conducció d'aquests 15 quilòmetres de longitud. La nova conducció, que serà reversible, ajudarà a la recuperació del cabal del riu Ter, d'acord amb els criteris del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya.
Font: Diari de Girona
La interconnexió de la xarxa amb la del Llobregat es farà per una canonada de 15 quilòmetres
GIRONA | AGÈNCIES/DDG La interconnexió de les xarxes de subministrament d'aigua del Ter i del Llobregat a través de Collserola permetrà reduir l'aportació de cabal del Ter a Barcelona durant el primer semestre del 2011. Les obres de la canonada que connecta les plantes distribuïdores de Fontsanta, a Sant Joan Despí, i Trinitat, a Barcelona, ja estan molt avançades, segons va explicar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Fins ara, Barcelona rebia subministrament de les dues conques més o menys a parts iguals. Quan la conca del Llobregat tingui prou aigua, podrà arribar a tota la ciutat, cosa que farà que es redueixi l'aportació del Ter. Francesc Baltasar ha assegurat que les obres no faran augmentar la factura de l'aigua en aquests moments de crisi.
La canonada d'acer fa 1,8 metres de diàmetre i uns 15 quilòmetres de longitud, dels quals onze ja estan construïts, i permetrà transportar quatre metres cúbics per segon. La galeria té uns rails perquè hi passin vehicles elèctrics que portaran treballadors i material per fer el manteniment de la instal·lació. L'obra costarà uns 220 milions d'euros i ha estat finançada en un 57% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i amb aportacions del Ministeri de Medi Ambient.
La connexió, reversible, permetrà connectar en el futur l'aigua de la potabilitzadora d'Abrera i de la futura ampliació de la dessalinitzadora de Tordera.
Després de visitar les obres a la zona de la Trinitat, el conseller va destacar la "important" inversió que suposa aquesta infraestructura, que permetrà, a més, millorar la qualitat de l'aigua i equilibrar la xarxa de subministrament de Barcelona. També va recordar diverses inversions en plantes potabilitzadores i distribuïdores que s'han fet per tot el territori en els últims anys.
Baltasar va enviar un missatge tranquil·litzador a la població assegurant que tot i que la directiva europea sobre l'aigua obliga els governs a repercutir en les factures el cost de les obres, això no passarà en els propers mesos, ja que el Govern català és sensible a la situació de crisi del país, segons va dir.
Fet el 73%
De moment, el 73% de la canonada que unirà les distribuïdores de Trinitat i Fontsanta -els dos centres principals de distribució d'aigua de les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATL)- ja està construïda, a l'espera de finalitzar durant el primer semestre de 2011 la conducció d'aquests 15 quilòmetres de longitud. La nova conducció, que serà reversible, ajudarà a la recuperació del cabal del riu Ter, d'acord amb els criteris del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya.
dimecres, 1 de setembre del 2010
II Jornada Aigua per Unir
El proper 18 de setembre de 2010 es celebrarà a Lleida la II Jornada Aigua per Unir, organitzada per Compromís per Lleida i la Universitat de Lleida.
Podeu veure el programa a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/09/01/ii-jornada-aigua-per-unir-lleida-18-de-setembre-de-2010/
La primera jornada, celebrada a Girona el 15 de maig, es pot veure sencera en vídeo a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/06/12/la-jornada-aigua-per-unir-sencera-en-video/
I la proposta de manifest, millorada després de les aportacions de la jornada de Girona es pot llegir a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/06/18/versio-2-0-de-la-proposta-de-manifest/
dilluns, 23 d’agost del 2010
Agua y gente para unir - article d'Antoni Puigverd
Observar el país con ojos de Miguel Ángel: tal como es y, a pesar de ello, amándolo
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100822/53987094176.html
Mi ventana de agosto tiene vistas sobre el Ritort, un primer afluente del Ter que procede de las montañas de Molló, en la ratlla de França. Hoy su murmullo es risueño: una corriente de cristal, vivaz y sugestiva como una mujer de mediana edad. En días pasados, en cambio, empujado por constantes lluvias, bajaba tumultuoso e irascible como uno de estos tipos malhumorados que, a la menor discrepancia, te manda a freír espárragos con gestos intimidatorios.
"Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar / que es el morir". La célebre metáfora de Manrique es preciosa. Pero exageradísima. Ni el más sabio, santo o poderoso de los humanos puede compararse, no ya con el Nilo o el Amazonas, sino con el modesto Ter. Pequeño y sobreexplotado, pero más peleón y resistente que un héroe de la antigüedad, el Ter sobrevive con tenacidad trágica. Desde su curso más alto, pone en funcionamiento decenas de pequeñas centrales eléctricas. Riega y fertiliza comarcas de gran importancia agrícola. Fue, junto al no menos heroico Llobregat, el gran factor de la industrialización catalana. Y, por si todos estos hercúleos esfuerzos no bastaran, gracias al sistema de pantanos Sau-Susqueda, ofrece el Ter agua de boca a la conurbación barcelonesa. Millones de ciudadanos catalanes (y millones de turistas), se duchan, lavan ropa y vajilla, beben e higienizan sus baños gracias al Ter, que, sin embargo, a partir de Susqueda sufre un trato de esclavo: su caudal está siempre por debajo del mínimo ecológico (excepto en temporadas de racha lluviosa, como la que consiguió el muy laico Baltasar rezando a laMoreneta). Un sufrimiento inútil, pues ni políticos ni ecólogos se acuerdan del Ter cuando se habla de los problemas del agua en Catalunya.
Por fortuna, el ejemplo del Compromís per Lleida empieza a arraigar en Girona. La iniciativa cívica de los leridanos es modélica. Ya saben: es un movimiento reivindicativo que apela al sí. Defienden sus comarcas demostrando, con datos y números, que es posible casar egoísmo y altruismo territorial. En la misma línea, los defensores del Ter, acompañados por los leridanos, proclamaron antes del verano el manifiesto Aigua per unir, que propone salvar el caudal del heroico Ter sin olvidar los intereses de boca de la conurbación barcelonesa y situando la problemática del agua en un marco general, en el que todos los ríos deben ofrecer y todos los territorios recibir. El 18 de septiembre se encontrarán en Lleida. ¿Eclipsará la frenética batalla electoral que empezará en septiembre el realismo crítico de estas bellas corrientes cívicas? No podemos permitirnos tal eclipse. En la campaña que se avecina, los partidos idealizarán un país que imaginan. Mientras que estas corrientes observan el país como el escultor Miguel Ángel observaba el mundo: tal como es y, a pesar de ello, amándolo.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100822/53987094176.html
Mi ventana de agosto tiene vistas sobre el Ritort, un primer afluente del Ter que procede de las montañas de Molló, en la ratlla de França. Hoy su murmullo es risueño: una corriente de cristal, vivaz y sugestiva como una mujer de mediana edad. En días pasados, en cambio, empujado por constantes lluvias, bajaba tumultuoso e irascible como uno de estos tipos malhumorados que, a la menor discrepancia, te manda a freír espárragos con gestos intimidatorios.
"Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar / que es el morir". La célebre metáfora de Manrique es preciosa. Pero exageradísima. Ni el más sabio, santo o poderoso de los humanos puede compararse, no ya con el Nilo o el Amazonas, sino con el modesto Ter. Pequeño y sobreexplotado, pero más peleón y resistente que un héroe de la antigüedad, el Ter sobrevive con tenacidad trágica. Desde su curso más alto, pone en funcionamiento decenas de pequeñas centrales eléctricas. Riega y fertiliza comarcas de gran importancia agrícola. Fue, junto al no menos heroico Llobregat, el gran factor de la industrialización catalana. Y, por si todos estos hercúleos esfuerzos no bastaran, gracias al sistema de pantanos Sau-Susqueda, ofrece el Ter agua de boca a la conurbación barcelonesa. Millones de ciudadanos catalanes (y millones de turistas), se duchan, lavan ropa y vajilla, beben e higienizan sus baños gracias al Ter, que, sin embargo, a partir de Susqueda sufre un trato de esclavo: su caudal está siempre por debajo del mínimo ecológico (excepto en temporadas de racha lluviosa, como la que consiguió el muy laico Baltasar rezando a laMoreneta). Un sufrimiento inútil, pues ni políticos ni ecólogos se acuerdan del Ter cuando se habla de los problemas del agua en Catalunya.
Por fortuna, el ejemplo del Compromís per Lleida empieza a arraigar en Girona. La iniciativa cívica de los leridanos es modélica. Ya saben: es un movimiento reivindicativo que apela al sí. Defienden sus comarcas demostrando, con datos y números, que es posible casar egoísmo y altruismo territorial. En la misma línea, los defensores del Ter, acompañados por los leridanos, proclamaron antes del verano el manifiesto Aigua per unir, que propone salvar el caudal del heroico Ter sin olvidar los intereses de boca de la conurbación barcelonesa y situando la problemática del agua en un marco general, en el que todos los ríos deben ofrecer y todos los territorios recibir. El 18 de septiembre se encontrarán en Lleida. ¿Eclipsará la frenética batalla electoral que empezará en septiembre el realismo crítico de estas bellas corrientes cívicas? No podemos permitirnos tal eclipse. En la campaña que se avecina, los partidos idealizarán un país que imaginan. Mientras que estas corrientes observan el país como el escultor Miguel Ángel observaba el mundo: tal como es y, a pesar de ello, amándolo.
dilluns, 16 d’agost del 2010
Entrevistes a TV Girona
Al bloc d'Aigua per Unir es recopilen les entrevistes que a TV Girona han fet recentment a membres de la Plataforma del Ter. Les podeu veure a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/
dijous, 17 de juny del 2010
La bona salut del Ter
La bona salut del Ter
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Compromís per Lleida i Plataforma del Ter participen al CUSA
divendres, 21 de maig del 2010
La Plataforma del Ter a Barcelona
dissabte, 15 de maig del 2010
La proposta: Aigua per Unir
AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
divendres, 7 de maig del 2010
Aigua per unir
Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.
El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.
A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.
Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.
Us hi esperem!
dijous, 6 de maig del 2010
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
dijous, 29 d’abril del 2010
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic
El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic
Font: El Punt
Un estudi demostra que això ha afectat la qualitat de l'aigua del pantà
Un estudi ha posat de manifest l'afectació que el canvi climàtic està tenint a la part alta de la conca del Ter. Segons les dades que s'han analitzat, el cabal del riu a l'entrada del pantà de Sau s'ha reduït un 44% en també 44 anys. Això ha tingut un efecte directe sobre la qualitat de l'aigua de l'embassament, i ha reduït els efectes positius del pla de sanejament que s'havia desenvolupat a la conca. Finalment, l'estudi demostra com el fenomen del Niño també afecta el règim climàtic de la conca.
La importància del document recau en el fet que és un dels primers d'àmbit internacional que relaciona el canvi climàtic amb la qualitat de les aigües, segons va explicar ahir un dels seus autors, Rafael Marcé. De fet, s'ha agafat el pantà de Sau com a objecte de l'estudi perquè hi ha dades des de la construcció del pantà el 1964, la sèrie més llarga de la mediterrània. L'anàlisi que n'han fet ha permès constatar que ara el Ter, en la part alta, ha anat portant cada vegada menys aigua, una tendència que s'ha accentuat a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. A la dècada dels seixanta, el Ter aportava a Sau uns 20 m³/s, mentre que en l'actualitat la xifra ha baixat fins als 12 m³/s. La principal causa és el canvi climàtic, ja que abans d'aquest punt no hi ha encara cap transvasament ni tampoc hi ha hagut durant aquest període canvis destacats en els usos del sòl, com per exemple més regadius. La major transpiració dels boscos per l'augment de la temperatura, de prop d'1,5 graus entre el 1964 i el 2007, també hi ha influït.
Menys qualitat
Aquesta reducció de cabal ha repercutit directament en la qualitat de l'aigua, que s'ha mesurat a través de l'oxigen dissolt en l'aigua del pantà. Segons Joan Armengol, codirector de l'estudi, la disminució de cabal ha fet que les millores que van significar el pla de sanejament de la Generalitat dels anys vuitanta i noranta hagin tingut un efecte més limitat sobre la qualitat. Finalment, Marcé va insistir que cal tenir en compte les dades tant de qualitat com de quantitat de la conca del Ter al moment de plantejar com gestionar els recursos hídrics de Catalunya a mitjà termini.
L'afectació del Niño
Un dels punts més interessants que tracta l'estudi és l'afectació que té el fenomen del Niño sobre el comportament de les aigües del pantà i també de tota la conca alta del Ter. Segons va explicar ahir Miquel Àngel Rodríguez-Arias, climatòleg que també hi ha participat, s'han observat oscil·lacions en el cabal del Ter cada vegada que hi ha hagut el Niño, algunes vegades augmentant i en d'altres reduint el cabal. Tot i així, la complexitat del fenomen i de la seva repercussió en el clima de la península ibèrica no ha permès establir una relació més concreta, però «el que demostren les dades és que entre 8 i 13 mesos després del Niño s'altera el cabal de la conca i el comportament del pantà». L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el grup d'investigació FLUMEN de la UPC
Font: El Punt
Un estudi demostra que això ha afectat la qualitat de l'aigua del pantà
Un estudi ha posat de manifest l'afectació que el canvi climàtic està tenint a la part alta de la conca del Ter. Segons les dades que s'han analitzat, el cabal del riu a l'entrada del pantà de Sau s'ha reduït un 44% en també 44 anys. Això ha tingut un efecte directe sobre la qualitat de l'aigua de l'embassament, i ha reduït els efectes positius del pla de sanejament que s'havia desenvolupat a la conca. Finalment, l'estudi demostra com el fenomen del Niño també afecta el règim climàtic de la conca.
La importància del document recau en el fet que és un dels primers d'àmbit internacional que relaciona el canvi climàtic amb la qualitat de les aigües, segons va explicar ahir un dels seus autors, Rafael Marcé. De fet, s'ha agafat el pantà de Sau com a objecte de l'estudi perquè hi ha dades des de la construcció del pantà el 1964, la sèrie més llarga de la mediterrània. L'anàlisi que n'han fet ha permès constatar que ara el Ter, en la part alta, ha anat portant cada vegada menys aigua, una tendència que s'ha accentuat a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. A la dècada dels seixanta, el Ter aportava a Sau uns 20 m³/s, mentre que en l'actualitat la xifra ha baixat fins als 12 m³/s. La principal causa és el canvi climàtic, ja que abans d'aquest punt no hi ha encara cap transvasament ni tampoc hi ha hagut durant aquest període canvis destacats en els usos del sòl, com per exemple més regadius. La major transpiració dels boscos per l'augment de la temperatura, de prop d'1,5 graus entre el 1964 i el 2007, també hi ha influït.
Menys qualitat
Aquesta reducció de cabal ha repercutit directament en la qualitat de l'aigua, que s'ha mesurat a través de l'oxigen dissolt en l'aigua del pantà. Segons Joan Armengol, codirector de l'estudi, la disminució de cabal ha fet que les millores que van significar el pla de sanejament de la Generalitat dels anys vuitanta i noranta hagin tingut un efecte més limitat sobre la qualitat. Finalment, Marcé va insistir que cal tenir en compte les dades tant de qualitat com de quantitat de la conca del Ter al moment de plantejar com gestionar els recursos hídrics de Catalunya a mitjà termini.
L'afectació del Niño
Un dels punts més interessants que tracta l'estudi és l'afectació que té el fenomen del Niño sobre el comportament de les aigües del pantà i també de tota la conca alta del Ter. Segons va explicar ahir Miquel Àngel Rodríguez-Arias, climatòleg que també hi ha participat, s'han observat oscil·lacions en el cabal del Ter cada vegada que hi ha hagut el Niño, algunes vegades augmentant i en d'altres reduint el cabal. Tot i així, la complexitat del fenomen i de la seva repercussió en el clima de la península ibèrica no ha permès establir una relació més concreta, però «el que demostren les dades és que entre 8 i 13 mesos després del Niño s'altera el cabal de la conca i el comportament del pantà». L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el grup d'investigació FLUMEN de la UPC
El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter
El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter
Font: Diari de Girona
La investigació de l'ICRA apunta que els pantans baixaran l'actual volum de líquid embassat
GIRONA | EFE/DDG L'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, els nous usos del terra i l'"efecte remot" del fenomen d'El Niño provoquen una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels embassaments, segons un estudi elaborat en el pantà de Sau, que obligarà a millorar els processos de depuració. L'estudi codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i el grup d'investigació de dinàmica fluvial Flumen, es basa en l'anàlisi de dades sobre la quantitat i qualitat de l'aigua recollida a la conca del riu Ter i a l'embassament de Sau, un pantà on les aportacions han disminuït un 44% entre 1964 (primer any del qual es tenen dades) i 2007.
Aquesta reducció, especialment evident a partir dels anys 80, es tradueix en el fet que mentre a la dècada dels 60 entrava aigua per omplir cada any quatre vegades l'embassament, a l'actualitat només es pot omplir 2,2 vegades, o el que és el mateix, el volum d'aigua potable urbana que consumeix tot Catalunya en quatre mesos. L'estudi estima que la disminució de cabals -atribuïble sobretot a l'augment de les temperatures i a un increment de l'evaporació i transpiració dels boscos, més que una disminució de les precipitacions- ha contrarestat els efectes beneficiosos aconseguits amb la implantació del Pla de Sanejament de la Conca del Ter a la dècada dels anys 80 i 90.Aquest pla va aconseguir reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua (anòxia) un 30%, una millora que sense els efectes acumulats del canvi climàtic hagués estat del 48%, apunten els autors de l'estudi. Totes aquestes dades suggereixen que si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya empitjorarà la qualitat de l'aigua dels embassaments, de la qual se subministren molts municipis, una situació que només podrà ser contrarestada amb una millora dels processos depuratius. L'informe demostra que tots els cabals de la conca del Ter, així com la qualitat de l'aigua de l'embassament de Sau, es veuran afectats pel fenomen climàtic d'El Niño. Aquest "efecte remot" i de "sincronia" entre el règim de pluges de la conca del Ter i El Niño, provoca una oscil·lació en els cabals i en la quantitat d'oxigen de l'aigua de Sau.
"Predictibilitat"
El Nió és una anomalia de caràcter cíclic que es produeix en el Pacífic, i que té repercussions climàtiques a escala global, amb un canvi en els patrons dels moviments de les masses d'aigua de l'oceà. Miquel Àngel Rodríguez-Arias, un dels autors d'aquest treball afirma que l'objectiu és intentar buscar les "fonts de predictibilidat" que permetin anticipar, amb tres o quatre mesos, què passarà des del punt de vista meteorològic al Mediterrani. Els autors de l'informe apunten que aquest treball no només té implicacions locals, ja que moltes zones del món basen el seu proveïment en embassaments, així que els resultats obtinguts a Sau són un avís global pels gestors dels recursos hídrics, tant en la quantitat com en la qualitat de l'aigua.
Font: Diari de Girona
La investigació de l'ICRA apunta que els pantans baixaran l'actual volum de líquid embassat
GIRONA | EFE/DDG L'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, els nous usos del terra i l'"efecte remot" del fenomen d'El Niño provoquen una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels embassaments, segons un estudi elaborat en el pantà de Sau, que obligarà a millorar els processos de depuració. L'estudi codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i el grup d'investigació de dinàmica fluvial Flumen, es basa en l'anàlisi de dades sobre la quantitat i qualitat de l'aigua recollida a la conca del riu Ter i a l'embassament de Sau, un pantà on les aportacions han disminuït un 44% entre 1964 (primer any del qual es tenen dades) i 2007.
Aquesta reducció, especialment evident a partir dels anys 80, es tradueix en el fet que mentre a la dècada dels 60 entrava aigua per omplir cada any quatre vegades l'embassament, a l'actualitat només es pot omplir 2,2 vegades, o el que és el mateix, el volum d'aigua potable urbana que consumeix tot Catalunya en quatre mesos. L'estudi estima que la disminució de cabals -atribuïble sobretot a l'augment de les temperatures i a un increment de l'evaporació i transpiració dels boscos, més que una disminució de les precipitacions- ha contrarestat els efectes beneficiosos aconseguits amb la implantació del Pla de Sanejament de la Conca del Ter a la dècada dels anys 80 i 90.Aquest pla va aconseguir reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua (anòxia) un 30%, una millora que sense els efectes acumulats del canvi climàtic hagués estat del 48%, apunten els autors de l'estudi. Totes aquestes dades suggereixen que si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya empitjorarà la qualitat de l'aigua dels embassaments, de la qual se subministren molts municipis, una situació que només podrà ser contrarestada amb una millora dels processos depuratius. L'informe demostra que tots els cabals de la conca del Ter, així com la qualitat de l'aigua de l'embassament de Sau, es veuran afectats pel fenomen climàtic d'El Niño. Aquest "efecte remot" i de "sincronia" entre el règim de pluges de la conca del Ter i El Niño, provoca una oscil·lació en els cabals i en la quantitat d'oxigen de l'aigua de Sau.
"Predictibilitat"
El Nió és una anomalia de caràcter cíclic que es produeix en el Pacífic, i que té repercussions climàtiques a escala global, amb un canvi en els patrons dels moviments de les masses d'aigua de l'oceà. Miquel Àngel Rodríguez-Arias, un dels autors d'aquest treball afirma que l'objectiu és intentar buscar les "fonts de predictibilidat" que permetin anticipar, amb tres o quatre mesos, què passarà des del punt de vista meteorològic al Mediterrani. Els autors de l'informe apunten que aquest treball no només té implicacions locals, ja que moltes zones del món basen el seu proveïment en embassaments, així que els resultats obtinguts a Sau són un avís global pels gestors dels recursos hídrics, tant en la quantitat com en la qualitat de l'aigua.
dilluns, 29 de març del 2010
Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona
Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona
Font: Diari de Girona
El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.
Font: Diari de Girona
El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.
dissabte, 27 de març del 2010
Gent del Ter denuncia una canonada que pren massa aigua al Ter
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/151515-gent-del-ter-denuncia-una-canonada-que-pren-massa-aigua-al-ter.html
La plataforma Gent del Ter ha presentat una queixa a l'ACA per l'execució de l'obra d'ampliació del cabal transferit del riu Ter a la Costa Brava, quan encara no s'ha aprovat el pla sectorial de cabals. La llei actual, del 1959, estipula que l'abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d'1 m³/segon. Gent del Ter observa que la canonada que s'està fent des del Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal d'1,6 m³/segon, i encara hi ha la vella.
divendres, 19 de març del 2010
S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´
S´ha garantit l´aigua del Ter a Barcelona, i la resta és per a Girona: al revés del que diu la llei´
Font: Diari de Girona
ENTREVISTA D'ALBERT SOLER GIRONA
Dilluns vinent és el Dia Mundial de l'Aigua. En relació amb aquest fet, la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines va encarregar a l'enginyer Joan Gaya l'estudi "L'Aigua a les comarques gironines", que va presentar dimecres a la Cambra de Comerç.
A l'estiu ens tornarem a trobar amb l'aigua al coll, o sigui amb poca aigua?
No, a Girona aquest estiu tindrem aigua. Amb tot el que ha nevat no hem de tenir cap problema. Encara que no hagués nevat, amb el que havia plogut abans ja en tindríem prou.
Malgrat haver d'enviar aigua a Barcelona?
El Ter està hipotecat des de 1959, quan es va començar a portar aigua a Barcelona. I les promeses que la llei feia a canvi d'aquest transvasament no sempre s'han complert.
Com ara quines?
La llei diu que un cop satisfet el cabal necessari per al regadiu del baix Ter, un cop reservats tres metres cúbics per segon, el que quedi fins a 8 metres cúbics aniria a Barcelona. Diria que s'ha fet al revés.
Potser en tractar d'aigua, la llei va ser paper mullat.
Si vol dir-ho així, sí. La realitat és que s'ha garantit l'abastament a Barcelona, i el que ha sobrat ha sigut per a Girona.
I de poc serveix: uns i altres patim escassetat quan hi ha sequera.
Ja l'any 1957, l'estudi en què es va basar la Llei del Ter deia que aquest riu no podia tot sol resoldre els problemes de Barcelona i que hauria de ser auxiliat pels rius Muga i Fluvià, a banda del Segre.
Transvasaments per facilitar un altre transvasament?
L'embassament de Boadella es va projectar precisament per resoldre el transvasament d'aigua de la Muga al Ter. N'hi havia un altre de previst a Esponellà pel Fluvià, que finalment no es va fer.
Mirem ara cap al futur: el Ter continuarà igual?
No, segons ha assegurat el conseller, hi haurà una devolució parcial i gradual de l'aigua al Ter. Al final hi haurà 2,5 metres cúbics per segon circulant pel Ter durant tot l'any.
Ja tenim experiència en lleis i promeses que no es compleixen.
Home, quan la llei del Ter es va aprovar no hi havia un sistema democràtic, com hi ha ara. I si un govern democràrtic no compleix, els ciutadans el poden penalitzar.
Viable, ho és?
Que el Ter torni parcialment a Girona dependrà de si Aigües del Llobregat és capaç d'apujar les tarifes de manera adequada, ja que l'aigua dessalada serà més cara que la del Ter.
Pagarem també els gironins?
Dependrà de si l'Agència Catalana de l'Aigua decideix que paguin més únicament els que reben aigua de la dessaladora, o que pagui una mica més tothom.
De què ens queixem els gironins. És que l'aigua pertany a algú?
La llei diu clarament de qui és l'aigua: és pública, passi el riu per on passi. Però la política gestiona també els sentiments de la gent, i amb el transvasament del Ter, Girona no va rebre compensacions com sí es van donar per exemple, en el de l'Ebre.
Font: Diari de Girona
ENTREVISTA D'ALBERT SOLER GIRONA
Dilluns vinent és el Dia Mundial de l'Aigua. En relació amb aquest fet, la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines va encarregar a l'enginyer Joan Gaya l'estudi "L'Aigua a les comarques gironines", que va presentar dimecres a la Cambra de Comerç.
A l'estiu ens tornarem a trobar amb l'aigua al coll, o sigui amb poca aigua?
No, a Girona aquest estiu tindrem aigua. Amb tot el que ha nevat no hem de tenir cap problema. Encara que no hagués nevat, amb el que havia plogut abans ja en tindríem prou.
Malgrat haver d'enviar aigua a Barcelona?
El Ter està hipotecat des de 1959, quan es va començar a portar aigua a Barcelona. I les promeses que la llei feia a canvi d'aquest transvasament no sempre s'han complert.
Com ara quines?
La llei diu que un cop satisfet el cabal necessari per al regadiu del baix Ter, un cop reservats tres metres cúbics per segon, el que quedi fins a 8 metres cúbics aniria a Barcelona. Diria que s'ha fet al revés.
Potser en tractar d'aigua, la llei va ser paper mullat.
Si vol dir-ho així, sí. La realitat és que s'ha garantit l'abastament a Barcelona, i el que ha sobrat ha sigut per a Girona.
I de poc serveix: uns i altres patim escassetat quan hi ha sequera.
Ja l'any 1957, l'estudi en què es va basar la Llei del Ter deia que aquest riu no podia tot sol resoldre els problemes de Barcelona i que hauria de ser auxiliat pels rius Muga i Fluvià, a banda del Segre.
Transvasaments per facilitar un altre transvasament?
L'embassament de Boadella es va projectar precisament per resoldre el transvasament d'aigua de la Muga al Ter. N'hi havia un altre de previst a Esponellà pel Fluvià, que finalment no es va fer.
Mirem ara cap al futur: el Ter continuarà igual?
No, segons ha assegurat el conseller, hi haurà una devolució parcial i gradual de l'aigua al Ter. Al final hi haurà 2,5 metres cúbics per segon circulant pel Ter durant tot l'any.
Ja tenim experiència en lleis i promeses que no es compleixen.
Home, quan la llei del Ter es va aprovar no hi havia un sistema democràtic, com hi ha ara. I si un govern democràrtic no compleix, els ciutadans el poden penalitzar.
Viable, ho és?
Que el Ter torni parcialment a Girona dependrà de si Aigües del Llobregat és capaç d'apujar les tarifes de manera adequada, ja que l'aigua dessalada serà més cara que la del Ter.
Pagarem també els gironins?
Dependrà de si l'Agència Catalana de l'Aigua decideix que paguin més únicament els que reben aigua de la dessaladora, o que pagui una mica més tothom.
De què ens queixem els gironins. És que l'aigua pertany a algú?
La llei diu clarament de qui és l'aigua: és pública, passi el riu per on passi. Però la política gestiona també els sentiments de la gent, i amb el transvasament del Ter, Girona no va rebre compensacions com sí es van donar per exemple, en el de l'Ebre.
dijous, 18 de març del 2010
La compensació per l´aigua aportada pel Ter en 40 anys equivaldria a 2.000 milions
Un expert diu que els rius Fluvià i la Muga fa anys que no donen més de sí i que el que vol Girona per al Ter és que se'l respecti i s'hi facin inversions
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/18/compensacioacute-laigua-aportada-pel-ter-40-anys-equivaldria-2000-milions/394265.htmlGIRONA | E.BATLLE
Si les comarques gironines haguessin pactat pel riu Ter termes similars als escollits pel minitransvasament de l'Ebre del 1981, això hauria suposat una aportació de recursos de 2.000 milions d'euros a aquestes comarques com a compensació per la cessió dels 10.000 hm3, que s'haurien aportat en 40 anys del Ter.
Aquesta és una afirmació que fa Joan Gaya, enginyer i i gerent del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya en l'estudi sobre L'aigua a les comarques gironines i que ahir va sintetizar en una conferència impulsada per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines a la Cambra de Comerç.
Una xifra molt gran si es compara en la inversió prevista per la Generalitat a les comarques gironines el 2010, de 224 milions d'euros, i és del mateix ordre de magnitud que els guanys que el 2009 obtindrà Catalunya amb el nou finançament, diu. Amb aquests diners, afegeix l'enginyer, s'haurien pogut solucionar infraestructures o mancances que dificulten el desenvolupament de Girona.
Tot i això, per Gaya el que l'àrea de Girona vol en un futur i pel seu riu és que "tingui reconeixement, respecte i inversions" i que per tant, acabi tenint un "futur amb dignitat" per aquesta demarcació, ja que al parer de l'enginyer "no pot ser que hi hagi municipis amb abastament en precari".
Estat i futur dels rius
Un altre aspecte destacat de l'estudi és la seva anàlisi dels rius de la demarcació. Per Gaya "el Fluvià i la Muga tenen magre el futur" perquè tenen necessitats molts superiors a les que es preveuen des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, que es troba ara en exposició pública. En canvi, pel riu Tordera, el primer que es va declarar sobreexplotat "hi planen contradiccions", ja que amb les dessaladores s'hi fa menys pressió.
Pel que fa al Ter, recorda que les comarques gironines han viscut el conflicte de la presa del seu cabal essent el més "pacífic i pacient" de Catalunya i recorda que "s'espera que les promeses es compleixin".
Finalment, en un aspecte més econòmic per Gaya "no hi ha model sostenible sense suficiència econòmica". I traduït al model de planificació de l'ACA, l'enginyer divergeix i diu que "s'oblida de costos i inversions en tema de distribució i clavegueram", cosa que suposarà que es pugui arribar a pagar l'aigua el 2015 a 5 euros/m3 i no a 3 euros, com diu l'ACA.
Presentació de l'estudi "L'aigua a les comarques gironines" - Joan Gaya
Avui a Girona s'ha presentat l'estudi "L'aigua a les comarques gironines", realitzat per Joan Gaya com a encàrrec de la Taula d'Enginyeria de les Comarques Gironines. En aquest estudi Joan Gaya ha fet un diagnòstic de la situació gironina i catalana, present i de futur, tocant especialment els temes d'organització i finançament de les infraestructures del cicle de l'aigua. La seva diagnosi ha pintat de gris el panorama futur, tant per la crisi com per la incapacitat manifesta de la classe política d'arribar a acords en temes tan essencials com és l'abastament, el sanejament i la cura dels ecosistemes aquàtics.
dijous, 11 de març del 2010
La Comissió Europea es compromet a garantir el cabal mínim del Ter
L'òrgan europeu està seguint amb molta atenció l'aplicació de la Directiva Marcde l'Aigua en estats membres
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/11/comissio-europea-compromet-garantir-cabal-minim-del-ter/392875.html
La Comissió Europea ha assegurat comprometre's a garantir el cabal mínim del riu Ter, després que fa uns mesos l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras preguntés per la supervisió del procés d'elaboració dels plans de la conca dels rius Ter i Llobregat per garantir el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua i, en concret, els aspectes relacionats amb el cabal ecològic. En aquest sentit, des de la Comissió Europea s'ha comunicat que "es seguirà controlant l'aplicació que correspon a la Directiva Marc de l'Aigua, especialment pel que fa a l'adopció dels plans hidrològics de conca, per poder garantir que els Estats membres compleixen les obligacions, i si procedeix, no es dubtarà en utilitzar els instruments jurídics que brinda aquest Tractat".
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/11/comissio-europea-compromet-garantir-cabal-minim-del-ter/392875.html
La Comissió Europea ha assegurat comprometre's a garantir el cabal mínim del riu Ter, després que fa uns mesos l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras preguntés per la supervisió del procés d'elaboració dels plans de la conca dels rius Ter i Llobregat per garantir el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua i, en concret, els aspectes relacionats amb el cabal ecològic. En aquest sentit, des de la Comissió Europea s'ha comunicat que "es seguirà controlant l'aplicació que correspon a la Directiva Marc de l'Aigua, especialment pel que fa a l'adopció dels plans hidrològics de conca, per poder garantir que els Estats membres compleixen les obligacions, i si procedeix, no es dubtarà en utilitzar els instruments jurídics que brinda aquest Tractat".
dijous, 25 de febrer del 2010
El retorn del cabal del Ter, per escrit
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/retorn-del-cabal-del-ter-escrit/389939.html
La Plataforma pel Ter demanarà a la Generalitat que el nou pla de gestió fluvial de Catalunya, actualment en exposició pública, reculli els compromisos per al retorn del cabal del riu. Aquest serà l'eix de les al·legacions que preparen les diferents entitats i agrupacions adherides a la plataforma. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir ahir que "sobta que s'hagi posat a exposició pública un document que no parli de terminis, quan per altra banda els polítics fan declaracions grandiloqüents sobre el retorn del cabal". En aquest sentit, Francesc Camps també va criticar que el pla no tracti el Ter i el Llobregat com dos rius diferenciats i utilitzi "l'eufemisme" i el "llenguatge pervers" d'incloure'ls en un sol sistema.Girona |acn/ddg
La Plataforma pel Ter demanarà a la Generalitat que el nou pla de gestió fluvial de Catalunya, actualment en exposició pública, reculli els compromisos per al retorn del cabal del riu. Aquest serà l'eix de les al·legacions que preparen les diferents entitats i agrupacions adherides a la plataforma. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir ahir que "sobta que s'hagi posat a exposició pública un document que no parli de terminis, quan per altra banda els polítics fan declaracions grandiloqüents sobre el retorn del cabal". En aquest sentit, Francesc Camps també va criticar que el pla no tracti el Ter i el Llobregat com dos rius diferenciats i utilitzi "l'eufemisme" i el "llenguatge pervers" d'incloure'ls en un sol sistema.Girona |acn/ddg
Un projecte eliminarà la flora exòtica invasora en diversos trams de les ribes del Ter
Es treballa per eliminar el budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo La feina, la fan 22 persones amb risc d'exclusió social
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/projecte-eliminara-flora-exotica-invasora-diversos-trams-ribes-del-ter/389938.html
GIRONA | DDG
Un projecte ambiental està duent a terme diverses actuacions per eliminar la flora exòtica invasora de les ribes del Ter. Un projecte que va començar l'octubre de 2009 i que està previst que es finalitzi aquesta primavera. Les actuacions per eliminar aquestes espècies invasores s'impulsen a través de diverses proves pilot centrades en trams concrets del riu on l'incidència és especialment greu. Els treballs més destacats han servit per protegir i recuperar la vegetació de ribera mitjançant una neteja de la llera del riu, eliminar o controlar la flora exòtica amb diferents tractaments i afavorir la vegetació pròpia. Aquests tractaments se centren principalment en cinc espècies exòtiques: la budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo.
Respecte a la budleia, els treballs han consistit en eliminar-la de forma manual i mecanitzada mitjançant l'extracció de soques i arrels per evitar que rebotri. En canvi, la canya s'eliminarà de forma manual mitjançant desbrossades reiterades. D'altra banda, el bambú s'estassarà manualment en un petit sector per veure com reacciona l'espècie, i en algun punt també es retirarà tot el sistema radicular de forma mecanitzada. Finalment, a les falses acàcies i al negundo, se'ls aplicarà tractaments fitosanitaris per veure com responen.
Paral·lelament, també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius. El projecte, que té un cost previst de 38.000 euros, compta amb el suport de la Diputació de Girona i La Caixa, va començar l'octubre del 2009 i es preveu que acabi aquesta propera primavera. En total, s'actuarà en trams del riu que comprenen set municipis: Sant Joan de les Abadesses, Colomers, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Bordils i Sant Joan de Mollet.
Els treballs, a part d'intentar eliminar la flora invasora, també se centren en netejar abocaments de la llera del riu. D'aquesta manera i paral·lelament també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius.
Persones en risc d'exclusió
Les tasques han permès donar feina a 22 persones en risc d'exclusió social. La major part d'aquestes tasques, les estan duent a terme col·lectius de persones amb risc d'exclusió social. En concret, la Fundació MAP s'està encarregant de les accions previstes a la comarca del Ripollès, mentre que la Fundació Privada Onyar - La Selva se centra en les actuacions de les comarques del Gironès i el Baix Empordà. El projecte s'emmarca dins el conveni entre Diputació, La Caixa on l'entitat destina 1,2 milions anuals.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/25/projecte-eliminara-flora-exotica-invasora-diversos-trams-ribes-del-ter/389938.html
GIRONA | DDG
Un projecte ambiental està duent a terme diverses actuacions per eliminar la flora exòtica invasora de les ribes del Ter. Un projecte que va començar l'octubre de 2009 i que està previst que es finalitzi aquesta primavera. Les actuacions per eliminar aquestes espècies invasores s'impulsen a través de diverses proves pilot centrades en trams concrets del riu on l'incidència és especialment greu. Els treballs més destacats han servit per protegir i recuperar la vegetació de ribera mitjançant una neteja de la llera del riu, eliminar o controlar la flora exòtica amb diferents tractaments i afavorir la vegetació pròpia. Aquests tractaments se centren principalment en cinc espècies exòtiques: la budleia, la canya, el bambú, la falsa acàcia i el negundo.
Respecte a la budleia, els treballs han consistit en eliminar-la de forma manual i mecanitzada mitjançant l'extracció de soques i arrels per evitar que rebotri. En canvi, la canya s'eliminarà de forma manual mitjançant desbrossades reiterades. D'altra banda, el bambú s'estassarà manualment en un petit sector per veure com reacciona l'espècie, i en algun punt també es retirarà tot el sistema radicular de forma mecanitzada. Finalment, a les falses acàcies i al negundo, se'ls aplicarà tractaments fitosanitaris per veure com responen.
Paral·lelament, també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius. El projecte, que té un cost previst de 38.000 euros, compta amb el suport de la Diputació de Girona i La Caixa, va començar l'octubre del 2009 i es preveu que acabi aquesta propera primavera. En total, s'actuarà en trams del riu que comprenen set municipis: Sant Joan de les Abadesses, Colomers, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Bordils i Sant Joan de Mollet.
Els treballs, a part d'intentar eliminar la flora invasora, també se centren en netejar abocaments de la llera del riu. D'aquesta manera i paral·lelament també es potencien les espècies de flora autòctona per millorar les formacions de boscos de ribera més ben conservades. Per a aquest efecte, s'estan realitzant tallades selectives que afavoreixen i diversifiquen les masses vegetals existents, mitjançant la selecció positiva i mantenint els millors peus arboris i arbustius.
Persones en risc d'exclusió
Les tasques han permès donar feina a 22 persones en risc d'exclusió social. La major part d'aquestes tasques, les estan duent a terme col·lectius de persones amb risc d'exclusió social. En concret, la Fundació MAP s'està encarregant de les accions previstes a la comarca del Ripollès, mentre que la Fundació Privada Onyar - La Selva se centra en les actuacions de les comarques del Gironès i el Baix Empordà. El projecte s'emmarca dins el conveni entre Diputació, La Caixa on l'entitat destina 1,2 milions anuals.
dissabte, 20 de febrer del 2010
A qui representa IC? - Article de Francesc Canosa
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/02/a_qui_representa_ic_48165.php
El periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, parla del riu Ter en el seu article on analitza la gestió d'IC al govern.
El periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, parla del riu Ter en el seu article on analitza la gestió d'IC al govern.
dimarts, 16 de febrer del 2010
La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea
La Plataforma del Ter prepara els informes per denunciar la falta de cabal del riu a la Unió Europea
Font: El Punt
Espera que la primera denúncia contra l'ACA als jutjats es resolgui aquest any
La Plataforma del Ter continua tirant endavant els processos judicials engegats per reclamar el compliment de la llei del Ter del 1959 i demanar així que es respecti el cabal mínim que ha de portar el Ter al seu pas per Girona. De les diverses denúncies presentades contra l'ACA per incompliment de la llei, l'entitat espera que els jutjats resolguin la primera demanda aquest any. A més, ja ha començat a preparar els informes tècnics per portar la denúncia fins a la Unió Europea.
El president de la plataforma, Francesc Camps, ha explicat que per portar el cas a Europa la denúncia s'ha de fonamentar en criteris tècnics, que demostrin que la falta de cabal incompleix la directiva marc de l'aigua i altres directives de protecció de fauna i flora: «Hem de fer veure que la manca de cabal ha afectat el medi», ha dit Camps.
Pel que fa als litigis que hi ha oberts contra l'ACA, per incomplir la llei durant la sequera, s'espera que una de les demandes es resolgui abans de l'estiu. Els altres dos recursos avancen més lentament per qüestions internes del funcionament dels jutjats.
Font: El Punt
Espera que la primera denúncia contra l'ACA als jutjats es resolgui aquest any
La Plataforma del Ter continua tirant endavant els processos judicials engegats per reclamar el compliment de la llei del Ter del 1959 i demanar així que es respecti el cabal mínim que ha de portar el Ter al seu pas per Girona. De les diverses denúncies presentades contra l'ACA per incompliment de la llei, l'entitat espera que els jutjats resolguin la primera demanda aquest any. A més, ja ha començat a preparar els informes tècnics per portar la denúncia fins a la Unió Europea.
El president de la plataforma, Francesc Camps, ha explicat que per portar el cas a Europa la denúncia s'ha de fonamentar en criteris tècnics, que demostrin que la falta de cabal incompleix la directiva marc de l'aigua i altres directives de protecció de fauna i flora: «Hem de fer veure que la manca de cabal ha afectat el medi», ha dit Camps.
Pel que fa als litigis que hi ha oberts contra l'ACA, per incomplir la llei durant la sequera, s'espera que una de les demandes es resolgui abans de l'estiu. Els altres dos recursos avancen més lentament per qüestions internes del funcionament dels jutjats.
Estudi de la manca de cabals al riu Ter
Aquest estudi, que s'emmarca dins de les activitats de la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG, ha estat redactat per Quim Pou, Lluís Sala, Albert Ruhí, Aleix Comas, Teia Puigvert i Dolors Ferrer i ha tingut com a revisors a Xavier Quintana i Dani Boix (UdG) i a Marc Ordeix (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis), pot ser descarregat de:
http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Informe_2009_Manca_Cabal_Ter.pdf
http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Informe_2009_Manca_Cabal_Ter.pdf
divendres, 12 de febrer del 2010
Epíleg dedicat al riu Ter
Epíleg dedicat al riu Ter
Extret d'Alguns elements per a una cultura –nova– de l’aigua i un epíleg dedicat al riu Ter dins del llibre "L'aigua a Catalunya: Una perspectiva per als ciutadans", editat per la Càtedra Agbar de la UPC, editat el 2006
Manel Serra i Pardàs
Consorci de la Costa Brava. Plaça Josep Pla, 4, 3er. 1a. 17001 Girona
http://www.ccbgi.org/docs/llibre_aigua_a_catalunya/Llibre_Agbar_%20Serra.pdf
“Pensar globalment i actuar localment”
Les xifres, arrodonides i expressades en hm³, seran més eloqüents que les paraules:
Quadre 1: Dotacions teòriques segons la Ley 15/1959, de 11 de mayo i el Pla de Cabals de Manteniment de 2004.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 30 hm³/any
Dotacions regadiu agrícola (principalment Baix Ter) 100 hm³/any
Cabal bàsic (Pla Cabals Manteniment 2004) 170 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 250 hm³/any
Quadre 2: Dotacions teòriques segons Decret 93/2005, de 17 de maig.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 20 hm³/any
Dotacions regadiu 60 hm³/any
Cabal circulant a Torroella Montgrí 10 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 240 hm³/any
A la vista d’aquestes dades, podem donar la raó a aquells que afirmen que el Ter desemboca entre el Besòs i el Llobregat i no a Torroella de Montgrí com venia fent des de fa centenars d’anys.
La gravetat d’aquesta situació –crítica pel riu Ter– deriva de la relativa normalitat estadística amb què es produeixen episodis que obliguen a limitar, i a disminuir, els cabals de manteniment del riu, així com els cabals destinats al reg agrícola (vuit vegades en els darrers trenta anys segons dades d’Aigües Ter Llobregat). Ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola regable, ni l’abastament amb garanties raonables poden suportar gaire temps més aquest autèntic stress hídric. I si, fins ara, ha estat possible aquest stress, deu ser gràcies a la generositat dels regants i al tarannà pacífic de les persones, i de les institucions, de Girona.
Sembla obvi constatar que el major problema d’abastament a Catalunya és l’abastament a la regió de Barcelona. L’abastament a més de 100 municipis de vuit comarques diferents de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, supera els 500 hm³/any. D’aquests 500 hm³/any, més del 40% provenen del transvasament del Ter: 210-240 hm³/any; el Llobregat aporta de l’ordre de 125 hm³/any; i la resta –uns 175 hm³/any– provenen de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies.
Aquesta realitat objectiva no accepta cap argumentació a favor. Ni amb els principis de la nova cultura de l’aigua, ni amb els axiomes de la “vella” cultura de l’aigua –si n’hi haguessin.
I allò que no es considera correcte pel riu Ebre (10 vegades més “gran” que el Ter), ni pel Roine (60 vegades més “gran” que el Ter), no pot ser-ho de cap de les maneres per un vell i esgotat riu Ter que “ja no és” riu. Desitgem i necessitem amb urgència les declaracions solemnes, els projectes concrets, les realitzacions d’obres adequades en el temps, i les modificacions legislatives necessàries que permetin retornar en un termini raonable de temps la condició de viu al riu Ter.
Tothom ho agrairà!
Extret d'Alguns elements per a una cultura –nova– de l’aigua i un epíleg dedicat al riu Ter dins del llibre "L'aigua a Catalunya: Una perspectiva per als ciutadans", editat per la Càtedra Agbar de la UPC, editat el 2006
Manel Serra i Pardàs
Consorci de la Costa Brava. Plaça Josep Pla, 4, 3er. 1a. 17001 Girona
http://www.ccbgi.org/docs/llibre_aigua_a_catalunya/Llibre_Agbar_%20Serra.pdf
“Pensar globalment i actuar localment”
Les xifres, arrodonides i expressades en hm³, seran més eloqüents que les paraules:
Quadre 1: Dotacions teòriques segons la Ley 15/1959, de 11 de mayo i el Pla de Cabals de Manteniment de 2004.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 30 hm³/any
Dotacions regadiu agrícola (principalment Baix Ter) 100 hm³/any
Cabal bàsic (Pla Cabals Manteniment 2004) 170 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 250 hm³/any
Quadre 2: Dotacions teòriques segons Decret 93/2005, de 17 de maig.
Dotacions abastament Girona (a.m.) i Costa Brava centre 20 hm³/any
Dotacions regadiu 60 hm³/any
Cabal circulant a Torroella Montgrí 10 hm³/any
Transvasament a comarques barcelonines 240 hm³/any
A la vista d’aquestes dades, podem donar la raó a aquells que afirmen que el Ter desemboca entre el Besòs i el Llobregat i no a Torroella de Montgrí com venia fent des de fa centenars d’anys.
La gravetat d’aquesta situació –crítica pel riu Ter– deriva de la relativa normalitat estadística amb què es produeixen episodis que obliguen a limitar, i a disminuir, els cabals de manteniment del riu, així com els cabals destinats al reg agrícola (vuit vegades en els darrers trenta anys segons dades d’Aigües Ter Llobregat). Ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola regable, ni l’abastament amb garanties raonables poden suportar gaire temps més aquest autèntic stress hídric. I si, fins ara, ha estat possible aquest stress, deu ser gràcies a la generositat dels regants i al tarannà pacífic de les persones, i de les institucions, de Girona.
Sembla obvi constatar que el major problema d’abastament a Catalunya és l’abastament a la regió de Barcelona. L’abastament a més de 100 municipis de vuit comarques diferents de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, supera els 500 hm³/any. D’aquests 500 hm³/any, més del 40% provenen del transvasament del Ter: 210-240 hm³/any; el Llobregat aporta de l’ordre de 125 hm³/any; i la resta –uns 175 hm³/any– provenen de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies.
Aquesta realitat objectiva no accepta cap argumentació a favor. Ni amb els principis de la nova cultura de l’aigua, ni amb els axiomes de la “vella” cultura de l’aigua –si n’hi haguessin.
I allò que no es considera correcte pel riu Ebre (10 vegades més “gran” que el Ter), ni pel Roine (60 vegades més “gran” que el Ter), no pot ser-ho de cap de les maneres per un vell i esgotat riu Ter que “ja no és” riu. Desitgem i necessitem amb urgència les declaracions solemnes, els projectes concrets, les realitzacions d’obres adequades en el temps, i les modificacions legislatives necessàries que permetin retornar en un termini raonable de temps la condició de viu al riu Ter.
Tothom ho agrairà!
dimarts, 9 de febrer del 2010
El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes
El Ter ha assolit el seu cabal ecològic només tres dies durant l´últim mes
Font: Diari de Girona
Durant 12 dies la conca no va arribar a superar ni els 2 m3/segon al seu pas per Girona quan la llei del 59 marca 3 m3/segon
GIRONA | DDG
El gener ha estat un més fred però escàs en precipitacions a les comarques de Girona. Una circumstància que no beneficia, si cap, al fet que el Ter consegueixi assolir el cabal ecològic. Si fem una ullada a les dades que facilita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) dels últims trenta dies queda constatat que el riu només va assolir el mínim en tres dies. En base a la llei del Ter aquest cabal mínim i ecològic ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona. Entre el 9 de gener i el vuit de febrer, però, el cabal de la conca es va situar entorn als 2 m?/segon.
Les dates en què es va arribar al cabal van ser el 26, 27 i 28 de gener amb uns valors de 3,95, 3,90 i 3,89 m3/segon respectivament. En d'altres el cabal va estar pròxim al mínim que marca la llei com per exemple el 25 de gener, quan es va arribar a 2,80 m3/segon o el 29 del mateix mes que va ser de 2,93 m3/segon. La resta de dies el cabal ecològic va rondar entre els 2,21 m3/segon de màxim i l'1 ,64 m3/segon del 30 de gener. La xifra mitjana més baixa dels últims 30 dies. De fet, si analitzem els cabals mínims registrats d'aquests últims 30 dies, surten 12 dies en què la conca no portava ni 2 m3/segon al seu pas per Girona.
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des de l'Observatori del Ter qualifiquen aquestes dades com a "dramàtiques". En tot cas recorden que més enllà dels 3 m3/segon de la llei del Ter del 59 també existeix el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'ACA que xifra aquest cabal en 4.60 m3/s per aquesta àrea i mes. Una cota que hores d'ara no és assolible en base a les dades que diàriament posa a l'abast l'Agència Catalana de l'Aigua.
El Govern diu que el superarà
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar la setmana passada durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera que la instal·lació permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que serà de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015. Respecte a aquest cabal ecològic, el Govern va afirmar que s'ha complert "escrupulosament" amb la llei del 59 durant tot el 2009 i que, d'altra banda, preveu augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a un promig de 3,7 m3/s
Font: Diari de Girona
Durant 12 dies la conca no va arribar a superar ni els 2 m3/segon al seu pas per Girona quan la llei del 59 marca 3 m3/segon
GIRONA | DDG
El gener ha estat un més fred però escàs en precipitacions a les comarques de Girona. Una circumstància que no beneficia, si cap, al fet que el Ter consegueixi assolir el cabal ecològic. Si fem una ullada a les dades que facilita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) dels últims trenta dies queda constatat que el riu només va assolir el mínim en tres dies. En base a la llei del Ter aquest cabal mínim i ecològic ha de ser de 3 m3/segon al seu pas per Girona. Entre el 9 de gener i el vuit de febrer, però, el cabal de la conca es va situar entorn als 2 m?/segon.
Les dates en què es va arribar al cabal van ser el 26, 27 i 28 de gener amb uns valors de 3,95, 3,90 i 3,89 m3/segon respectivament. En d'altres el cabal va estar pròxim al mínim que marca la llei com per exemple el 25 de gener, quan es va arribar a 2,80 m3/segon o el 29 del mateix mes que va ser de 2,93 m3/segon. La resta de dies el cabal ecològic va rondar entre els 2,21 m3/segon de màxim i l'1 ,64 m3/segon del 30 de gener. La xifra mitjana més baixa dels últims 30 dies. De fet, si analitzem els cabals mínims registrats d'aquests últims 30 dies, surten 12 dies en què la conca no portava ni 2 m3/segon al seu pas per Girona.
Històricament el Ter és un dels rius més castigats de Catalunya. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i que provoca que en molts dels trams la conca no arribi al seu cabal ecològic. L'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Baix Llobregat havia de posar remei a aquest transvasament. Des de l'Observatori del Ter qualifiquen aquestes dades com a "dramàtiques". En tot cas recorden que més enllà dels 3 m3/segon de la llei del Ter del 59 també existeix el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'ACA que xifra aquest cabal en 4.60 m3/s per aquesta àrea i mes. Una cota que hores d'ara no és assolible en base a les dades que diàriament posa a l'abast l'Agència Catalana de l'Aigua.
El Govern diu que el superarà
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar la setmana passada durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera que la instal·lació permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que serà de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015. Respecte a aquest cabal ecològic, el Govern va afirmar que s'ha complert "escrupulosament" amb la llei del 59 durant tot el 2009 i que, d'altra banda, preveu augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a un promig de 3,7 m3/s
dissabte, 6 de febrer del 2010
L´Observatori del Ter acusa el Govern de fer trampa en calcular el cabal del riu
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/06/lobservatori-del-ter-acusa-govern--trampa-calcular-cabal-del-riu/385947.html
Assegura que el volum d'aigua ha estat inferior al que preveu la llei durant molts mesos
GIRONA | DDG L'Observatori del Ter -que fa un seguiment mensual- acusa el govern de la Generalitat de maquillar les dades relacionades amb l'aigua que circula pel cabal d'aquest riu i assegura que durant molts mesos ha estat inferior al que preveu la llei.
El portaveu de l'Observatori del Ter, Albert Ruhí, va explicar que el descens del cabal circulant del Ter es va notar sobretot l'últim trimestre de 2009, un fet que provoca sorpresa als integrants de l'observatori perquè la dessaladora del Prat funciona des de l'estiu.
Albert Ruhí va recordar -en declaracions a Ràdio Girona- que la situació va ser extremadament crítica al desembre, quan segons dades de la mateixa Agència Catalana de l'Aigua el riu portava 2 metres cúbics per segon, una xifra equiparable al cabal que hi circulava durant el període més crític de la sequera.
El portaveu de l'Observatori del Ter va acusar la Generalitat de fer trampa perquè suma l'aigua que porta el riu amb la que circula per la séquia Monar. Ruhí va argumentar que "no es pot dir cabal circulant a un cabal que no circula per la llera, si ho portes a l'absurd seria com comptar que el que passa pel clavagueram de Girona és cabal del riu Ter".
Ell mateix va afegir que "de fet, ells -la Generalitat- implícitament ho reconeixen a la seva web perquè es veu com el cabal del riu Ter és el que consta a l'estació del Pont de la Barca, el que passa per allà i no pas cap suma o cap cosa estranya que pogués resultar de sumar i d'intentar inflar aquesta xifra".
A part d'aquesta qüestió, l'Observatori del Ter ha rebut amb escepticisme l'anunci del conseller de Medi Ambient i Habitatge assegurant que s'està transvassant menys aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona i que aquest any el cabal que portarà el riu arribarà als 3,7 metres cúbics per segon.
Assegura que el volum d'aigua ha estat inferior al que preveu la llei durant molts mesos
GIRONA | DDG L'Observatori del Ter -que fa un seguiment mensual- acusa el govern de la Generalitat de maquillar les dades relacionades amb l'aigua que circula pel cabal d'aquest riu i assegura que durant molts mesos ha estat inferior al que preveu la llei.
El portaveu de l'Observatori del Ter, Albert Ruhí, va explicar que el descens del cabal circulant del Ter es va notar sobretot l'últim trimestre de 2009, un fet que provoca sorpresa als integrants de l'observatori perquè la dessaladora del Prat funciona des de l'estiu.
Albert Ruhí va recordar -en declaracions a Ràdio Girona- que la situació va ser extremadament crítica al desembre, quan segons dades de la mateixa Agència Catalana de l'Aigua el riu portava 2 metres cúbics per segon, una xifra equiparable al cabal que hi circulava durant el període més crític de la sequera.
El portaveu de l'Observatori del Ter va acusar la Generalitat de fer trampa perquè suma l'aigua que porta el riu amb la que circula per la séquia Monar. Ruhí va argumentar que "no es pot dir cabal circulant a un cabal que no circula per la llera, si ho portes a l'absurd seria com comptar que el que passa pel clavagueram de Girona és cabal del riu Ter".
Ell mateix va afegir que "de fet, ells -la Generalitat- implícitament ho reconeixen a la seva web perquè es veu com el cabal del riu Ter és el que consta a l'estació del Pont de la Barca, el que passa per allà i no pas cap suma o cap cosa estranya que pogués resultar de sumar i d'intentar inflar aquesta xifra".
A part d'aquesta qüestió, l'Observatori del Ter ha rebut amb escepticisme l'anunci del conseller de Medi Ambient i Habitatge assegurant que s'està transvassant menys aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona i que aquest any el cabal que portarà el riu arribarà als 3,7 metres cúbics per segon.
divendres, 5 de febrer del 2010
El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009
El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009
Font: El Punt
El conseller de Medi Ambient es compromet a augmentar a 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del riu
05/02/10 02:00 - Blanes - Oriol Mas
El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.
El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.
Complir el cabal mínim
Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».
D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.
Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.
Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.
Font: El Punt
El conseller de Medi Ambient es compromet a augmentar a 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del riu
05/02/10 02:00 - Blanes - Oriol Mas
El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.
El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.
Complir el cabal mínim
Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».
D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.
Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.
Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.
El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter
El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter
Font: Diari de Girona
El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya
BLANES | MARTÍ SANTIAGO El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir en una visita a la dessalinitzadora de la Tordera que durant aquest any el cabal circulant del Ter no tan sols serà de 3 metres cúbics per segon com estableix la llei de 1959 sinó que el superarà i es mantindrà en una mitjana de 3,7 metres cúbics per segon. Es precís recordar que entre novembre i desdembre de 2009 el cabal del Ter només era de 2 metres cúbics per segon i, per tant, inferior al que estipula lanormativa.
La dessalinitzadora de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat de producció -ara és de 10 hm3-, juntament amb la canonada de 50 quilòmetres que la connectarà a la potabilitzadora del Ter, al Vallès Oriental, són els elements que permetran disminuir la derivació d'aigua del Ter cap a l'àrea Metropolitana de Barcelona.
El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, celebra les paraules del conseller però indica que hauria d'incorporar dins el Pla de gestió de l'aigua de Catalunya -en exposició pública- aquest compromís d'augmentar el cabal circulant del Ter en un promig de 3,7 metres cúbics per segon. Al seu entendre, aquest "compromís políticdonaria garanties". I és que Camps, des de la prudència, manifesta que la voluntat del conseller el "sobta" ja que a l'estiu ja es va comprometre a mantenir el cabal ecològic del riu que marca la llei de 1959 però no va incorporar-la al Pla de gestió de l'aigua que ha configurat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
El Consorci ja està elaborant al·legacions al Pla de gestió de l'aigua, però donarà un marge de temps al Govern perquè incopori aspectes com ara els sol·licitats per Camps. En cas que això no es produeixi, l'organisme insistirà per totes les vies possibles.
Baltasar ha defensat que la planificació hidrològica que s'està treballant descarti opcions com ara la dels trasvassaments i aposti per infraestructures com ara les dessaladores, tot i que aquestes només produiran al màxim de les seves possibilitats en casos de necessitat.
La canonada de connexió
Els 50 quilòmetres de canonada que uniran la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter permetrà transportar uns dos metres cúbics per segon fins al dipòsit de Fogars de la Selva i des d'aquí l'aigua arribarà per gravetat fins a la planta del Ter.
La canonada serà reversible des de la planta del Ter fins a Hostalric i disposarà de diferents ramificacions per permetre que s'hi connectin els municipis de Tordera, Fogars, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
Les seves dimensions tenen un diàmetre major del necessari actualment perquè també hauran de servir una vegada s'ampliï la dessalinitzadora de la Tordera.
El pressupost d'aquesta infraestructura de connexió ascendeix a 90 milions i es preveu que estigui enllestida el segon trimetres ?d'enguany.
La segona dessaladora
L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en 48,6 milions però no està programada. No obstant, com explica el responsable de l'àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA, Guillem Peñuelas, ha recordat que s'estan fent treballs de millora en el sistema de captació que permetrà eliminar els transformadors que hi ha ubicats a la desembocadura de la Tordera i que, en períodes de llevantades, pateixen afectacions.
Font: Diari de Girona
El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya
BLANES | MARTÍ SANTIAGO El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir en una visita a la dessalinitzadora de la Tordera que durant aquest any el cabal circulant del Ter no tan sols serà de 3 metres cúbics per segon com estableix la llei de 1959 sinó que el superarà i es mantindrà en una mitjana de 3,7 metres cúbics per segon. Es precís recordar que entre novembre i desdembre de 2009 el cabal del Ter només era de 2 metres cúbics per segon i, per tant, inferior al que estipula lanormativa.
La dessalinitzadora de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat de producció -ara és de 10 hm3-, juntament amb la canonada de 50 quilòmetres que la connectarà a la potabilitzadora del Ter, al Vallès Oriental, són els elements que permetran disminuir la derivació d'aigua del Ter cap a l'àrea Metropolitana de Barcelona.
El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, celebra les paraules del conseller però indica que hauria d'incorporar dins el Pla de gestió de l'aigua de Catalunya -en exposició pública- aquest compromís d'augmentar el cabal circulant del Ter en un promig de 3,7 metres cúbics per segon. Al seu entendre, aquest "compromís políticdonaria garanties". I és que Camps, des de la prudència, manifesta que la voluntat del conseller el "sobta" ja que a l'estiu ja es va comprometre a mantenir el cabal ecològic del riu que marca la llei de 1959 però no va incorporar-la al Pla de gestió de l'aigua que ha configurat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
El Consorci ja està elaborant al·legacions al Pla de gestió de l'aigua, però donarà un marge de temps al Govern perquè incopori aspectes com ara els sol·licitats per Camps. En cas que això no es produeixi, l'organisme insistirà per totes les vies possibles.
Baltasar ha defensat que la planificació hidrològica que s'està treballant descarti opcions com ara la dels trasvassaments i aposti per infraestructures com ara les dessaladores, tot i que aquestes només produiran al màxim de les seves possibilitats en casos de necessitat.
La canonada de connexió
Els 50 quilòmetres de canonada que uniran la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter permetrà transportar uns dos metres cúbics per segon fins al dipòsit de Fogars de la Selva i des d'aquí l'aigua arribarà per gravetat fins a la planta del Ter.
La canonada serà reversible des de la planta del Ter fins a Hostalric i disposarà de diferents ramificacions per permetre que s'hi connectin els municipis de Tordera, Fogars, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
Les seves dimensions tenen un diàmetre major del necessari actualment perquè també hauran de servir una vegada s'ampliï la dessalinitzadora de la Tordera.
El pressupost d'aquesta infraestructura de connexió ascendeix a 90 milions i es preveu que estigui enllestida el segon trimetres ?d'enguany.
La segona dessaladora
L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en 48,6 milions però no està programada. No obstant, com explica el responsable de l'àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA, Guillem Peñuelas, ha recordat que s'estan fent treballs de millora en el sistema de captació que permetrà eliminar els transformadors que hi ha ubicats a la desembocadura de la Tordera i que, en períodes de llevantades, pateixen afectacions.
dimarts, 2 de febrer del 2010
La torre Agbar
La torre Agbar
Font: El Punt 18/01/2010
Miquel Esteba
Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa
La torre Agbar, d'Aigües de Barcelona, és avui omnipresent en la silueta urbana de la capital de Catalunya. Fa pocs dies, sortint del Teatre Nacional de Catalunya, vaig poder contemplar de nit i detingudament la impressionant baluerna, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, amb col·laboració del despatx d'arquitectes barceloní B720, amb una il·luminació espectacular.
Ara que els suïssos han prohibit els minarets, els mahometans deuen quedar absorts amb l'immens minaret de tots colors que en forma de fal·lus presideix la plaça de les Glòries Catalanes, perquè, com diuen ells, «Al·là Agbar» –Déu es gran–. La torre hauria fet goig a Ali Bei (Domènec Badia), aquell pintoresc barceloní astrònom que a finals del XVIII i començament del XIX es va islamitzar i es feia passar per visir, quan sembla que era un agent doble i que va morir enverinat a Damasc després d'una vida atzarosa.
Ves per on, avui la societat Agbar és notícia perquè els jerarques de «la Caixa», amb el Holding Criteria, s'han quedat només una participació simbòlica i han deixat a les mans de Suez Lyonnaise des Eaux el conglomerat financer que és Agbar.
L'empresa desenvolupa activitats vàries, des de gestió de les aigües, assegurances sanitàries i tractament de residus fins a inspeccions tècniques de vehicles, en països diversos, fonamentalment a l'Estat espanyol, països de l'Amèrica del Sud i els mateixos EUA. Queden enrere els refistolats discursos a les assemblees d'accionistes dels anys 60 i 70 que feia Mariano Calviño, com a president. Era un advocat manresà fill de militar, falangista de la División Azul, dels 40 d'Ayete, que quan parlava li sortia la vena patriòtica en les seves tradicionals dissertacions, en què els comptes s'aprovaven per aclamació.
Les coses canviaren substancialment amb l'entrada de Ricard Fornesa i el seu equip a l'entitat el 1979. Advocat de l'Estat i gran treballador, ha donat la veritable dimensió internacional a la societat amb l'entrada dels francesos de la Lyonnaise, i ha començat una relació molt íntima amb Gérard Mestrallet, president, posteriorment, de Suez Lyonnaise des Eaux, que va entrar en el capital de la companyia de manera molt operativa fins a aconseguir la majoria i que, a hores d'ara, ha cristal·litzat en el control pràcticament absolut, i «la Caixa» ha que dat en una posició residual.
Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa. Qui ho havia de dir aquell 2 de juliol del 1966, quan, essent alcalde de Barcelona Porcioles, va portar les aigües del Ter a Barcelona, que, fins aleshores, en tenia d'una ínfima qualitat.
El Ter adquireix, doncs, una dimensió mundial, ja que és el desencadenant d'una sèrie de transaccions en l'economia global en protagonitzar indirectament una expansió descomunal per la via d'Agbar. Cal recordar que la construcció del complex hidroelèctric del Ter, és a dir, Sau i Susqueda, va trasbalsar el 1966 la vida de la conca del Ter, especialment en terres de les comarques gironines.
La gran preocupació de la ciutat de Girona era només, lamentablement, l'eventual trencament de l'embassament de Susqueda, que no els deixava dormir tranquils. Es pot dir que els responsables gironins de l'època dormien a la palla i van pecar de falta de previsió en cedir 8 m³ per segon a Barcelona.
Es pot assegurar que Agbar s'ha apropiat el riu per als seus fins i ens ha deixat una claveguera amb poca esperança de recuperació.
Mentrestant, el transvasament de l'Ebre, si es jutja per la claudicació de CiU –una més en la seva ja llarga trajectòria–, podria caure en mans espanyoles legítimes com a Aragó i les que no ho són. Pensem que, fins al 1955, en què es van incorporar les aigües superficials del riu Llobregat a la xarxa del subministrament barceloní, totes les aigües eren de captació subterrània. Fa mal d'ulls, però el riu avui està entubat des del naixement mateix, a Castellar de n'Hug, fins a tocar el delta, i a hores d'ara no es prenen mesures absolutament indispensables perquè el transvasament de l'Ebre arribi a les instal·lacions de Sant Joan Despí.
Em sembla absurd que Catalunya hagi construït el 2009 la dessalinitzadora més gran de la Mediterrània i es parli de les aigües del Roine descaradament, quan Catalunya té els mitjans hidràulics suficients per sortir-se'n.
Els gironins, per la reconquesta plausible del Ter, no tenim cap més remei que reivindicar les nostres aigües aferrissadament, perquè les necessitem, i no deixar-nos entabanar per la solidaritat, que sempre s'invoca en el mateix sentit. Perquè, si els rius tenen ànima, que segur que en tenen, la del Ter no pot estar gaire conforme amb el tracte que se li dóna.
Font: El Punt 18/01/2010
Miquel Esteba
Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa
La torre Agbar, d'Aigües de Barcelona, és avui omnipresent en la silueta urbana de la capital de Catalunya. Fa pocs dies, sortint del Teatre Nacional de Catalunya, vaig poder contemplar de nit i detingudament la impressionant baluerna, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, amb col·laboració del despatx d'arquitectes barceloní B720, amb una il·luminació espectacular.
Ara que els suïssos han prohibit els minarets, els mahometans deuen quedar absorts amb l'immens minaret de tots colors que en forma de fal·lus presideix la plaça de les Glòries Catalanes, perquè, com diuen ells, «Al·là Agbar» –Déu es gran–. La torre hauria fet goig a Ali Bei (Domènec Badia), aquell pintoresc barceloní astrònom que a finals del XVIII i començament del XIX es va islamitzar i es feia passar per visir, quan sembla que era un agent doble i que va morir enverinat a Damasc després d'una vida atzarosa.
Ves per on, avui la societat Agbar és notícia perquè els jerarques de «la Caixa», amb el Holding Criteria, s'han quedat només una participació simbòlica i han deixat a les mans de Suez Lyonnaise des Eaux el conglomerat financer que és Agbar.
L'empresa desenvolupa activitats vàries, des de gestió de les aigües, assegurances sanitàries i tractament de residus fins a inspeccions tècniques de vehicles, en països diversos, fonamentalment a l'Estat espanyol, països de l'Amèrica del Sud i els mateixos EUA. Queden enrere els refistolats discursos a les assemblees d'accionistes dels anys 60 i 70 que feia Mariano Calviño, com a president. Era un advocat manresà fill de militar, falangista de la División Azul, dels 40 d'Ayete, que quan parlava li sortia la vena patriòtica en les seves tradicionals dissertacions, en què els comptes s'aprovaven per aclamació.
Les coses canviaren substancialment amb l'entrada de Ricard Fornesa i el seu equip a l'entitat el 1979. Advocat de l'Estat i gran treballador, ha donat la veritable dimensió internacional a la societat amb l'entrada dels francesos de la Lyonnaise, i ha començat una relació molt íntima amb Gérard Mestrallet, president, posteriorment, de Suez Lyonnaise des Eaux, que va entrar en el capital de la companyia de manera molt operativa fins a aconseguir la majoria i que, a hores d'ara, ha cristal·litzat en el control pràcticament absolut, i «la Caixa» ha que dat en una posició residual.
Podem dir que Aigües de Barcelona ha deixat de ser catalana i que és francesa. Qui ho havia de dir aquell 2 de juliol del 1966, quan, essent alcalde de Barcelona Porcioles, va portar les aigües del Ter a Barcelona, que, fins aleshores, en tenia d'una ínfima qualitat.
El Ter adquireix, doncs, una dimensió mundial, ja que és el desencadenant d'una sèrie de transaccions en l'economia global en protagonitzar indirectament una expansió descomunal per la via d'Agbar. Cal recordar que la construcció del complex hidroelèctric del Ter, és a dir, Sau i Susqueda, va trasbalsar el 1966 la vida de la conca del Ter, especialment en terres de les comarques gironines.
La gran preocupació de la ciutat de Girona era només, lamentablement, l'eventual trencament de l'embassament de Susqueda, que no els deixava dormir tranquils. Es pot dir que els responsables gironins de l'època dormien a la palla i van pecar de falta de previsió en cedir 8 m³ per segon a Barcelona.
Es pot assegurar que Agbar s'ha apropiat el riu per als seus fins i ens ha deixat una claveguera amb poca esperança de recuperació.
Mentrestant, el transvasament de l'Ebre, si es jutja per la claudicació de CiU –una més en la seva ja llarga trajectòria–, podria caure en mans espanyoles legítimes com a Aragó i les que no ho són. Pensem que, fins al 1955, en què es van incorporar les aigües superficials del riu Llobregat a la xarxa del subministrament barceloní, totes les aigües eren de captació subterrània. Fa mal d'ulls, però el riu avui està entubat des del naixement mateix, a Castellar de n'Hug, fins a tocar el delta, i a hores d'ara no es prenen mesures absolutament indispensables perquè el transvasament de l'Ebre arribi a les instal·lacions de Sant Joan Despí.
Em sembla absurd que Catalunya hagi construït el 2009 la dessalinitzadora més gran de la Mediterrània i es parli de les aigües del Roine descaradament, quan Catalunya té els mitjans hidràulics suficients per sortir-se'n.
Els gironins, per la reconquesta plausible del Ter, no tenim cap més remei que reivindicar les nostres aigües aferrissadament, perquè les necessitem, i no deixar-nos entabanar per la solidaritat, que sempre s'invoca en el mateix sentit. Perquè, si els rius tenen ànima, que segur que en tenen, la del Ter no pot estar gaire conforme amb el tracte que se li dóna.
dijous, 28 de gener del 2010
El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores
El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores
Font: Avui
| L'òrgan assessor de Medi Ambient considera que no es justifiquen els projectes de Blanes i Cunit per l'elevat cost que impliquen | Baltasar desatén el dictamen crític | Les noves plantes es tramiten ara per "raons d'urgència"
Joaquim Elcacho
El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), òrgan assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA, del departament de Medi Ambient i Habitatge-, considera que "no es justifica suficientment" que la construcció de dues noves dessalinitzadores a Blanes (Tordera 2) i Cunit-Cubelles (Foix) que planteja la mateixa ACA "sigui preferible a altres solucions alternatives que podrien presentar avantatges d'eficàcia, eficiència i economia". El CUSA qüestiona que la construcció de les noves dessalinitzadores "sigui la millor solució (o la més eficient) a la manca de garantia de subministrament que patim", segons un dictamen aprovat l'octubre passat per aquest òrgan assessor després que l'ACA proposés incloure les noves dessalinitzadores en la planificació hidrològica (tràmit legal per facilitar-ne la construcció).
En el seu dictamen, el CUSA manifesta "la seva preocupació" per la proposta de dues noves dessalinitzadores immediatament després d'haver completat la planta del Prat, que continua funcionant molt per sota de la seva capacitat màxima.
El dictamen del CUSA recorda que la dessalinització té "el cost d'implantació i el consum energètic més elevat de totes les alternatives viables" i proposa "fomentar decididament i igualment d'altres [alternatives] com la reutilització, la regulació i l'intercanvi de recursos".
El CUSA va ser creat el 1998 com a "òrgan deliberant i d'assessorament de l'ACA" i està format per gairebé mig centenar de representants d'universitats, empreses, sindicats, pagesos i organitzacions de veïns, de consumidors i ecologistes. El seu president és el catedràtic de la UPC Rafael Mujeriego.
Contràriament al dictamen del CUSA, el 22 de desembre passat, el departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar un acord pel qual s'inclouen les futures dessalinitzadores Tordera-2 i del Foix en la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya. Les noves dessalinitzadores van ser projectades en plena crisi de sequera però fins ara no estaven recollides en el pla hidrològic català. El departament de Medi Ambient s'acull ara a les suposades "raons d'urgència" que preveu la legislació per incloure noves obres sense necessitat de elaborar un nou pla hidrològic. L'acord aprovat per Medi Ambient en contra de l'opinió del CUSA permetrà declarar aquestes obres d'utilitat pública i facilita l'ocupació urgent dels terrenys afectats.
Font: Avui
| L'òrgan assessor de Medi Ambient considera que no es justifiquen els projectes de Blanes i Cunit per l'elevat cost que impliquen | Baltasar desatén el dictamen crític | Les noves plantes es tramiten ara per "raons d'urgència"
Joaquim Elcacho
El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), òrgan assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA, del departament de Medi Ambient i Habitatge-, considera que "no es justifica suficientment" que la construcció de dues noves dessalinitzadores a Blanes (Tordera 2) i Cunit-Cubelles (Foix) que planteja la mateixa ACA "sigui preferible a altres solucions alternatives que podrien presentar avantatges d'eficàcia, eficiència i economia". El CUSA qüestiona que la construcció de les noves dessalinitzadores "sigui la millor solució (o la més eficient) a la manca de garantia de subministrament que patim", segons un dictamen aprovat l'octubre passat per aquest òrgan assessor després que l'ACA proposés incloure les noves dessalinitzadores en la planificació hidrològica (tràmit legal per facilitar-ne la construcció).
En el seu dictamen, el CUSA manifesta "la seva preocupació" per la proposta de dues noves dessalinitzadores immediatament després d'haver completat la planta del Prat, que continua funcionant molt per sota de la seva capacitat màxima.
El dictamen del CUSA recorda que la dessalinització té "el cost d'implantació i el consum energètic més elevat de totes les alternatives viables" i proposa "fomentar decididament i igualment d'altres [alternatives] com la reutilització, la regulació i l'intercanvi de recursos".
El CUSA va ser creat el 1998 com a "òrgan deliberant i d'assessorament de l'ACA" i està format per gairebé mig centenar de representants d'universitats, empreses, sindicats, pagesos i organitzacions de veïns, de consumidors i ecologistes. El seu president és el catedràtic de la UPC Rafael Mujeriego.
Contràriament al dictamen del CUSA, el 22 de desembre passat, el departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar un acord pel qual s'inclouen les futures dessalinitzadores Tordera-2 i del Foix en la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya. Les noves dessalinitzadores van ser projectades en plena crisi de sequera però fins ara no estaven recollides en el pla hidrològic català. El departament de Medi Ambient s'acull ara a les suposades "raons d'urgència" que preveu la legislació per incloure noves obres sense necessitat de elaborar un nou pla hidrològic. L'acord aprovat per Medi Ambient en contra de l'opinió del CUSA permetrà declarar aquestes obres d'utilitat pública i facilita l'ocupació urgent dels terrenys afectats.
dimecres, 27 de gener del 2010
La ressaca de la sequera
La ressaca de la sequera
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
diumenge, 24 de gener del 2010
El migrat cabal del Ter, a Rac1
En relació a la planta desalinitzadora i a l'inexistent retorn de cabals del riu Ter, ens han trucat des dels informatius de Rac1, on hem fet aquestes declaracions. Podeu anar directament al minut 9:25.
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
dijous, 21 de gener del 2010
Acaben les obres del túnel que unirà els rius Ter i Llobregat
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/21/acaben-obres-del-tunel-que-unira-rius-ter-llobregat/382359.html
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)