dimecres, 19 d’octubre del 2005

El naixement de la Comissió del Ter

La creació de la Comissió del Ter de l'Ateneu -actualment, l'Observatori del Ter- té una gènesi que es remunta a l'octubre de l'any 2005, quan des de l'Ateneu vam convidar el llavors regidor a l'Ajuntament de Girona Francesc Ferrer, un polític gironí que va fer molt per posar sobre la taula la problemàtica del cabal del riu Ter i proposar -lamentablement, sense massa èxit- algunes solucions. Aquesta era la convocatòria que es va publicar als mitjans:

La Plataforma i l´Ateneu fan una xerrada sobre el transvasament del riu Ter
Diari de Girona, 18/10/2005

La Plataforma de les Ribes del Ter amb la col•laboració de l´Ateneu Naturalista de Girona organitzen demà al local del carrer Ciutadans la conferència El transvassament d´aigües del Ter cap a Barcelona, a càrrec de Francesc Ferrer. El regidor de Participació explicarà a partir de les vuit del vespre l´origen del projecte de portada d´aigües a Barcelona -fent un repàs històric des de 1855- que inclourà els plans del pantà de Sau per als regadius -a la Segona República-; la llei que regula el riu Ter, de 1959; la transferència de les competències a la Generalitat i acabarà amb la impossibilitat d´aplicar a Girona un decret de sequera per les garanties legals existents.

dilluns, 20 de juny del 2005

Restriccions per usos agraris

La Vanguardia 20-6-05

Ja feia mesos que es preveia que s'entraria en un període de retallades en l'ús d'aigua per les escasses pluges hagudes a tota la costa mediterrània. Des de maig o juny s'han endegat les restriccions per a consums agrícoles i industrials que es perllongaran en el temps si no hi ha precipitacions suficients. Fins i tot, a partir de setembre, si la situació no canvia aquestes mesures es poden extendre al consum humà.

VICENT CANET Les zones més afectades per les restriccions són les comarques de Lleida i de Tarragona, però també la conca del riu Besòs i la del Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona. Als municipis de la província de Girona encara no es troben signes que es puguin considerar preocupants. El conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Antoni Siurana, ha quantificat en 305.000 les hectàrees de conreus herbacis de secà afectades per la sequera, situades sobretot a Lleida (prop d'unes 150.000).

Els sectors més afectats actualment per la sequera són els cereals d'hivern (blat, ordi, civada, sègol i colza) i la ramaderia extensiva en tant en quant durant aquests mesos no han pogut alimentar-se de pastures amb el consegüent increment de costos per compra. Altres sectors com l'ametller, l'olivera i la vinya també s'han vist afectats per aquesta situació, tot i que en menor mesura.

Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de Catalunya s'han iniciat una sèrie de mesures i s'han realitzat diverses demandes com ara la reducció dels impostos que afecten els pagesos i la condonació de les quotes de la Seguretat Social. A més, s'han ampliat fins a 40.000 euros els préstecs per als perjudicats per les inclemències climatològiques i s'ha creat una Comissió de Seguiment de la Sequera formada pels representants del DARP, del Departament de Treball i Indústria, d'Unió de Pagesos, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Eficiència dels sistemes de rec agraris

La sequera ha agreujat els problemes de gestió de l'aigua que ja patia la conca mediterrània. El Pla Hidrològic Nacional va posar de manifest les seves carències i les mobilitzacions en contra del transvasament van evidenciar la necessitat d'una nova cultura d'aigua que tingués en compte l'impacte ambiental i l'escasesa dels recursos hídrics. Els usos agraris suposen un 75% del consum de l'aigua a la nostra societat, això fa necessari que hi hagi una regulació i un control al respecte.

En els darrers 10 anys han augmentat en 350.000 les hectàrees de regadiu a l'estat espanyol i està previst que en els propers quatre s'incrementin en 130.000 més. Els regadius poden tenir, segons el Ministeri de Medi Ambient i diferents grups ecologistes, un important impacte ambiental per l'augment de la demanda de consum d'aigua que suposen, més en un territori amb un clima com el mediterrani amb escassesa d'aigua i cícliques sequeres. Segons aquestes fonts, pot agreujar la situació actual i fer-ne més difícil la gestió.

En canvi, tant des del DARP com des del Ministeri d'Agricultura veuen els regadius com una possibilitat de revaloritzar la producció agrària i afavorir el desenvolupament rural. Des dels que defensen la implantació d'aquests conreus s'argumenta que la modernització dels sistemes de rec permeten reduir-ne notablement el consum d'aigua dels mateixos, fins a un seixanta per cent.

En aquest sentit, el DARP concedirà ajudes al sector agrari per instal·lar nous sistemes de rec amb la finalitat de reduir els efectes de les possibles restriccions d'aigua. Les ajudes "hauran d'estar destinades a la millora de les instal•lacions i a nous sistemes de gestió de l'aigua", assenyala Siurana. El departament d'Agricultura finançarà entre el 60 i el 70 per cent de les inversions i fins a un màxim de 100.000 euros per cada beneficiari de l'ajuda.

Siurana indica que "a Catalunya encara hi ha zones que tenen infraestructures antigues en els sistemes de rec que dificulten una gestió eficient dels recursos hídrics", pel que ha insistit en la necessitat de modernitzar-les. La Generalitat està compromesa amb les obres de millora de l'eficiència de tots els regadius que poden arribar a perdre fins el 30% de l'aigua en els recs antics. Les conques internes de Catalunya tenen uns canals que van ser construïts a finals del segle dinou o principis del vint.

"Els sistemes de distribució més moderns opten per canonades a pressió per substituir els grans canals a cel obert com els de Segarra-Garrigues o del Xerta-Sènia. Aquests sistemes fan un ús molt més eficient de l'aigua perquè només s'empra aquella que és estrictament necessària", assenyala Francesc Farreras, responsable de Projectes de l'Àrea de Planificació d'Usos d'Aigua. "El sistema de rec a manta, per inundació del terreny, ja és pràcticament inexistent, en canvi predominen els aspersors o miniaspersors o per goteig", conclou Farreras.

Fonts alternatives de recursos hídrics

Un cop aturat el transvasament de l'Ebre, tant des de l'Agència Catalana de l'Aigua, dependent de la Generalitat, com des del Ministeri de Medi Ambient existeixen nous plantejaments per obtenir aigua amb un menor impacte ambiental com ara les dessaladores, les plantes potabilitzadores i l'ús de les aigües subterrànies. De fet, està previst que les necessitats hídriques que plantejava el PHN siguen suplides en un 50% per dessaladores, en un 21% per la reutilització d'aigua residual depurada, en un 16% per la millora de l'eficiència en el seu ús, i en un 13% per l'estalvi en modernitzar els sistemes de rec dels regadius.

Font:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20050620/51262810450.html