Font: Punt Diari
http://www.elpunt.cat/girona/article/1/11-mediambient/30349-les-dessalinitzadores-no-permetran-una-reduccio-important-del-transvasament-del-ter.html
És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu
L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.
El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.
Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.
