Font: La Malla
http://www.lamalla.net/medi_ambient/article?id=198813
Manuel Bustos afirma que és necessària per si es dóna una nova situació d'escassetat hídrica
La Federació Catalana de Municipis (FMC) considera vital que les conques catalanes estiguin interconnectades per evitar arribar a una nova situació crítica per sequera en un futur. Axí ho ha valorat en roda de premsa el seu president i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos.
"Ara que totes les pressions polítiques, mediàtiques i socials han donat pas a la tranquil·litat, s'ha d'abordar la necessitat d'investigar per connectar les conques perquè si en algun punt de Catalunya hi falta aigua es pugui proveir", ha apuntat Bustos. Segons el parer del president de la Federació, el moment actual, on l'aigua està gairebé assegurada fins a l'any que ve, ha de servir per poder reflexionar amb calma sobre aquesta possibilitat.
Segons Bustos, seria un "greu error polític que més enllà de situacions d'emergències no es pugui subministra aigua a tots els habitants de Catalunya", per la qual cosa les administracions haurien de ser més previssores. En aquest sentit, ha expressat que el pas de la situació d'excepcionalitat 2 a la 1 seria un "molt bon senyal" i un "motiu de felicitació tant per a els administracions com per a la ciutadania".
Després de tanta polèmica pel reial decret de perllongament del minitransvasament, ara que està a punt de derogar-se, el Govern valencià també s'ha posicionat a favor. El portaveu del Consell, Vicente Rambla, ha exigit a l'Executiu que finalitzi la infraestructura per a la transferència d'aigua de l'Ebre a Barcelona, perquè és "normal" que Catalunya torni a patir una escassetat hídrica. Per contra, els aragonesos han tornat a demanar que es derogui el decret llei.Així s'ha aprovat en un ple a l'Ajuntament de Saragossa on s'ha posat èmfasi en que s'han superat les circumstàncies d'extraordinària necessitat que el van motivar.
dissabte, 31 de maig del 2008
divendres, 30 de maig del 2008
ERC i ICV volen centrar-se a dessalinitzar
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_6_268781__Catalunya-volen-centrarse-dessalinitzar
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va opinar ahir que el Govern ha de centrar "tots els seus esforços" a la posada en funcionament de les tres dessalinitzadores i "deixar de parlar de tubs i canonades" una vegada superada la fase d'emergència.
En un comunicat, Guillot va insistir que amb l'aportació d'aigua que proporcionaran les dessalinitzadores del Prat de Llobregat, Tordera i Cunit, el Govern podrà encarar altres períodes de sequera semblants, a més de les mesures de la "Nova cultura de l'aigua" que està portant a terme la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, com la recuperació d'aqüífers, la reutilització d'aigua i la conscienciació de la ciutadania.
Amb l'entrada en funcionament de les tres dessalinitzadores, Guillot va assegurat que "se superarà i es deixarà enrere la vella política basada en transvasaments de manera estructural i continuada", una política que només PP i CiU defensen, va concloure.
L'ecosocialista, a més, va destacar la "responsabilitat" de la seva formació a la crisi, en donar suport a la mesura d'emergència per portar excedents d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) fins a Barcelona i votar el decret llei al Congrés.
Conducte unidireccional a Cunit
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, es va mostrar ahir partidari d'accelerar les obres de construcció de les plantes dessalinitzadores previstes, "en comptes de debatre ara sobre els tubs per interconnectar-les", i va recordar que "ni tan sols existeix el projecte constructiu de la de Cunit".
Segons va indicar Puigcercós en una conferència pronunciada en el Nova Economia Fòrum, "ara no és el moment de començar a discutir de si hi ha d'haver una canonada de doble o únic sentit" entre les dessalinitzadores i Tarragona, "perquè ni tan sols hi ha el projecte constructiu de la planta de Cunit".
Segons la seva opinió, "el fet més important és que ens ?afanyem perquè estiguin a punt les dessalinitzadores, i després ja parlarem de les canonades", si bé ja ha avançat que ERC és més partidària d'una conducció unidireccional de Cunit a Tarragona per portar aigua fins a les ?Terres de l'Ebre, que bidireccional, ja que el seu partit "està en contra dels transvasaments de l'Ebre".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_6_268781__Catalunya-volen-centrarse-dessalinitzar
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va opinar ahir que el Govern ha de centrar "tots els seus esforços" a la posada en funcionament de les tres dessalinitzadores i "deixar de parlar de tubs i canonades" una vegada superada la fase d'emergència.
En un comunicat, Guillot va insistir que amb l'aportació d'aigua que proporcionaran les dessalinitzadores del Prat de Llobregat, Tordera i Cunit, el Govern podrà encarar altres períodes de sequera semblants, a més de les mesures de la "Nova cultura de l'aigua" que està portant a terme la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, com la recuperació d'aqüífers, la reutilització d'aigua i la conscienciació de la ciutadania.
Amb l'entrada en funcionament de les tres dessalinitzadores, Guillot va assegurat que "se superarà i es deixarà enrere la vella política basada en transvasaments de manera estructural i continuada", una política que només PP i CiU defensen, va concloure.
L'ecosocialista, a més, va destacar la "responsabilitat" de la seva formació a la crisi, en donar suport a la mesura d'emergència per portar excedents d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) fins a Barcelona i votar el decret llei al Congrés.
Conducte unidireccional a Cunit
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, es va mostrar ahir partidari d'accelerar les obres de construcció de les plantes dessalinitzadores previstes, "en comptes de debatre ara sobre els tubs per interconnectar-les", i va recordar que "ni tan sols existeix el projecte constructiu de la de Cunit".
Segons va indicar Puigcercós en una conferència pronunciada en el Nova Economia Fòrum, "ara no és el moment de començar a discutir de si hi ha d'haver una canonada de doble o únic sentit" entre les dessalinitzadores i Tarragona, "perquè ni tan sols hi ha el projecte constructiu de la planta de Cunit".
Segons la seva opinió, "el fet més important és que ens ?afanyem perquè estiguin a punt les dessalinitzadores, i després ja parlarem de les canonades", si bé ja ha avançat que ERC és més partidària d'una conducció unidireccional de Cunit a Tarragona per portar aigua fins a les ?Terres de l'Ebre, que bidireccional, ja que el seu partit "està en contra dels transvasaments de l'Ebre".
L´ACA garanteix aigua als regants per poder salvar aquesta campanya
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268741__COMARQUES-LACA-garanteix-aigua-regants-salvar-aquesta-campanya
En tindran menys de l'habitual, però de moment en faran prou
Temen que, si hi torna a haver sequera, l'any que ve els tocarà patir un cop més
L.Fanals, Girona.
"Sembla que per aquest any tindrem aigua". Així resumia el portaveu dels regants del Baix Ter, Jordi Aulet, el contingut de la reunió que va mantenir ahir aquest col·lectiu amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua. A l'espera que la Comissió de Desembassament confirmi aquesta decisió el proper 5 de juny, sembla que de per aquesta campanya podran comptar amb uns 40 o 45 hectòmetres cúbics per als seus regadius. Per aquest any, serà suficient.
La llei del Ter els permet un volum anual de 150 hectòmetres cúbics per al seus regadius, però aquest any es conformaran amb menys perquè començaran a regar tard (cap al 10 o 15 de juny, ja que les últimes pluges han estat molt beneficioses) i molta gent ha optat per plantacions que no necessiten tanta aigua. Això sí, segons indica Aulet, no volen que la poca aigua que tindran aquest any es converteixi en un precedent. "No volem que això condicioni el nostre futur, no volem que l'any que ve ens diguin: com que l'any passat en vau fer servir menys, aquesta vegada també", va indicar el representant dels regants.
Pel que fa a l'aval per millorar i modernitzar els sistemes de regadius, del qual els regants havien de pagar el 18% i que la Generalitat es va comprometre posteriorment a assumir, sembla que finalment el Govern estarà disposat a assumir-ne el 15%, de manera que els regants haurien de fer front al 3% restant. A més, l'executiu català també es va comprometre a altres mesures com ara posar en funcionament la presa de Colomers. En el que es van mostrar d'acord tant els regants com l'ACA va ser en no obrir els 14 pous previstos al Baix Ter, ja que les condicions han canviat i ara ja no són necessaris. "Les condicions són millors, per tant ara ja no caldrà tirar-ho endavant", va indicar Aulet.
Tot i això, els regants del Ter encara no estan tranquils. Saben que aquest any podran salvar la collita, però temen que, si no plou a la primavera o la tardor, l'any que ve tornaran a ser els primers damnificats en cas de sequera. "Ja ens han advertit que la dessaladora del Llobregat no començarà a funcionar fins a finals de l'any que ve, o sigui que potser ens tornarà tocar patir", explica Aulet.
De moment, i un cop s'hagi conegut la resolució definitiva de la Comissió de Desembassament, continuaran les reunions periòdiques amb l'ACA, per tal de seguir debatent solucions de cara al futur.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268741__COMARQUES-LACA-garanteix-aigua-regants-salvar-aquesta-campanya
En tindran menys de l'habitual, però de moment en faran prou
Temen que, si hi torna a haver sequera, l'any que ve els tocarà patir un cop més
L.Fanals, Girona.
"Sembla que per aquest any tindrem aigua". Així resumia el portaveu dels regants del Baix Ter, Jordi Aulet, el contingut de la reunió que va mantenir ahir aquest col·lectiu amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua. A l'espera que la Comissió de Desembassament confirmi aquesta decisió el proper 5 de juny, sembla que de per aquesta campanya podran comptar amb uns 40 o 45 hectòmetres cúbics per als seus regadius. Per aquest any, serà suficient.
La llei del Ter els permet un volum anual de 150 hectòmetres cúbics per al seus regadius, però aquest any es conformaran amb menys perquè començaran a regar tard (cap al 10 o 15 de juny, ja que les últimes pluges han estat molt beneficioses) i molta gent ha optat per plantacions que no necessiten tanta aigua. Això sí, segons indica Aulet, no volen que la poca aigua que tindran aquest any es converteixi en un precedent. "No volem que això condicioni el nostre futur, no volem que l'any que ve ens diguin: com que l'any passat en vau fer servir menys, aquesta vegada també", va indicar el representant dels regants.
Pel que fa a l'aval per millorar i modernitzar els sistemes de regadius, del qual els regants havien de pagar el 18% i que la Generalitat es va comprometre posteriorment a assumir, sembla que finalment el Govern estarà disposat a assumir-ne el 15%, de manera que els regants haurien de fer front al 3% restant. A més, l'executiu català també es va comprometre a altres mesures com ara posar en funcionament la presa de Colomers. En el que es van mostrar d'acord tant els regants com l'ACA va ser en no obrir els 14 pous previstos al Baix Ter, ja que les condicions han canviat i ara ja no són necessaris. "Les condicions són millors, per tant ara ja no caldrà tirar-ho endavant", va indicar Aulet.
Tot i això, els regants del Ter encara no estan tranquils. Saben que aquest any podran salvar la collita, però temen que, si no plou a la primavera o la tardor, l'any que ve tornaran a ser els primers damnificats en cas de sequera. "Ja ens han advertit que la dessaladora del Llobregat no començarà a funcionar fins a finals de l'any que ve, o sigui que potser ens tornarà tocar patir", explica Aulet.
De moment, i un cop s'hagi conegut la resolució definitiva de la Comissió de Desembassament, continuaran les reunions periòdiques amb l'ACA, per tal de seguir debatent solucions de cara al futur.
La polèmica Llei de 1959
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268744__Comarques-polmica-Llei-1959
La Llei del Ter de 1959 presenta un doble problema: per un costat, és franquista, i per l'altre, a més, s'incompleix. Segons aquest reglament, el cabal circulant del Ter per Girona ha de ser de 3 metres cúbics per segon, mentre que per a l'abastament de Girona i la Costa Brava hi ha d'haver com a mínim d'1 metre cúbic per segon. Per als regadius del Baix Ter, hi ha d'haver un volum anual de 150 hectòmetres cúbics.
La normativa recull que, un cop s'han garantit aquestes quantitats per a les comarques gironines, llavors l'aigua sobrant es pot transvasar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ha de ser, però, un màxim de 8 metres cúbics, que han de servir per a l'abastament de Barelona i la seva àrea d'influència, que és la que es deriva del Pasteral a Cardedeu.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268744__Comarques-polmica-Llei-1959
La Llei del Ter de 1959 presenta un doble problema: per un costat, és franquista, i per l'altre, a més, s'incompleix. Segons aquest reglament, el cabal circulant del Ter per Girona ha de ser de 3 metres cúbics per segon, mentre que per a l'abastament de Girona i la Costa Brava hi ha d'haver com a mínim d'1 metre cúbic per segon. Per als regadius del Baix Ter, hi ha d'haver un volum anual de 150 hectòmetres cúbics.
La normativa recull que, un cop s'han garantit aquestes quantitats per a les comarques gironines, llavors l'aigua sobrant es pot transvasar cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ha de ser, però, un màxim de 8 metres cúbics, que han de servir per a l'abastament de Barelona i la seva àrea d'influència, que és la que es deriva del Pasteral a Cardedeu.
La Cambra exigirà el compliment de la Llei del Ter si no es fa la canonada de l´Ebre
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268743__Comarques-Cambra-exigir-compliment-Llei-canonada-lEbre
Creuen que el decret de sequera "castiga les terres gironines i manté els drets de Barcelona"
DdeG, Girona.
La Cambra de Comerç de Girona va mostrar ahir la seva indignació amb la Generalitat de Catalunya per la decisió de derogar el minitransvasament de l'Ebre. Per la Cambra gironina, les pluges dels últims dies només poden solucionar momentàniament el problema de la sequera, i consideren que això no ha de significar que es "deixin de banda" l'execució de projectes per garantir la interconnexió de xarxes, com ara el minitransvasament de l'Ebre. Segons asseguren, si finalment no es porta a terme aquesta infraestructura, el principal damnificat serà el Ter, que ja es passa la major part de l'any per sota els mínims establerts en la Llei del 59.
Per aquest motiu, ahir van assenyalar en un comunicat que si s'anul·la la canonada d'interconnexió de xarxes entre Tarragona i Barcelona, exigiran "el compliment estricte de la Llei de maig del 59", en el sentit que no permetran "que s'escatimi ni una sola gota dels 3 metres cúbics per segon de cabal circulant" que aquesta llei atorga a les comarques gironines.
La Cambra recorda a la Generalitat que un decret no pot vulnerar la llei (tal com ha denunciat la Plataforma pel Ter), però a més, considera que el decret de sequera aprovat a principis d'any "castiga les terres gironines i manté els drets de les de Barcelona", ja que manté els 8 metres per segon per a l'àrea metropolitana però redueix en dos terços el cabal circulant per Girona i una tercera part l'abastament gironí i de la Cost Brava.
Pels membres de la Cambra de Comerç, les solucions per posar fi a la sequera "no poden sortir d'un riu que ja està completament regulat, que no pot donar més, tal com s'ha vist en els darrers anys". I és que, segons indiquen, les dades els avalen. A l'estació d'aforament del Ter situada sota el Pont de la Barca, indiquen, s'ha pogut comprovar que els cabals mínims establerts per la llei s'han incomplert durant molts de dies, malgrat els drets que hi tenen els gironins. A més, el sistema Ter-Llobregat va entrar a principis d'any en la fase d'excepcionalitat 2 i el pantà de Susqueda s'ha arribat a situar a només el 22% de la seva capacitat. Segons creuen, aquestes mesures han perjudicat les activitats econòmiques de les comarques gironines, principalment les agrícoles.
Per la Cambra, els mínims establerts pel decret de sequera s'han d'aplicar només davant de situacions climatològiques excepcionals, "i en cap cas es poden mantenir sostingudament, ja que no garanteixen un subministrament de qualitat ni un equilibri ecològic".
Pel que fa a les solucions proposades fins ara, la Cambra considera que són insuficients. Per un costat, pensa que accions com la revisió de les xarxes d'abastament poden contribuir a afavorir l'estalvi i que les dessaladores poden ajudar a pal·liar futures sequeres, "però no són, per si soles, una garantia d'abastament", com tampoc ho és el transport d'aigua en vaixell.
Així doncs, ells aposten per la construcció de la canonada pel minitransvasament, "ja que només les infraestructures asseguraran l'aigua". En aquest sentit, pensen que aquesta solució permetria garantir l'equilibri ecològic, la solidaritat compartida entre territoris, la seguretat en el subministrament d'aigua de boca, els recursos hidràulics per a l'agricultura i la indústria i el normal desenvolupament del turisme a les comarques gironines.
Així doncs, deixa clar que, si finalment no es fa la interconnexió amb Tarragona, exigirà que es compleixi la Llei del Ter de forma estricta i no es deixi passar més aigua cap a Barcelona de la que està reglamentada. "És impensable que en una part de Catalunya s'inundin i en l'altra pateixin set", conclou.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_3_268743__Comarques-Cambra-exigir-compliment-Llei-canonada-lEbre
Creuen que el decret de sequera "castiga les terres gironines i manté els drets de Barcelona"
DdeG, Girona.
La Cambra de Comerç de Girona va mostrar ahir la seva indignació amb la Generalitat de Catalunya per la decisió de derogar el minitransvasament de l'Ebre. Per la Cambra gironina, les pluges dels últims dies només poden solucionar momentàniament el problema de la sequera, i consideren que això no ha de significar que es "deixin de banda" l'execució de projectes per garantir la interconnexió de xarxes, com ara el minitransvasament de l'Ebre. Segons asseguren, si finalment no es porta a terme aquesta infraestructura, el principal damnificat serà el Ter, que ja es passa la major part de l'any per sota els mínims establerts en la Llei del 59.
Per aquest motiu, ahir van assenyalar en un comunicat que si s'anul·la la canonada d'interconnexió de xarxes entre Tarragona i Barcelona, exigiran "el compliment estricte de la Llei de maig del 59", en el sentit que no permetran "que s'escatimi ni una sola gota dels 3 metres cúbics per segon de cabal circulant" que aquesta llei atorga a les comarques gironines.
La Cambra recorda a la Generalitat que un decret no pot vulnerar la llei (tal com ha denunciat la Plataforma pel Ter), però a més, considera que el decret de sequera aprovat a principis d'any "castiga les terres gironines i manté els drets de les de Barcelona", ja que manté els 8 metres per segon per a l'àrea metropolitana però redueix en dos terços el cabal circulant per Girona i una tercera part l'abastament gironí i de la Cost Brava.
Pels membres de la Cambra de Comerç, les solucions per posar fi a la sequera "no poden sortir d'un riu que ja està completament regulat, que no pot donar més, tal com s'ha vist en els darrers anys". I és que, segons indiquen, les dades els avalen. A l'estació d'aforament del Ter situada sota el Pont de la Barca, indiquen, s'ha pogut comprovar que els cabals mínims establerts per la llei s'han incomplert durant molts de dies, malgrat els drets que hi tenen els gironins. A més, el sistema Ter-Llobregat va entrar a principis d'any en la fase d'excepcionalitat 2 i el pantà de Susqueda s'ha arribat a situar a només el 22% de la seva capacitat. Segons creuen, aquestes mesures han perjudicat les activitats econòmiques de les comarques gironines, principalment les agrícoles.
Per la Cambra, els mínims establerts pel decret de sequera s'han d'aplicar només davant de situacions climatològiques excepcionals, "i en cap cas es poden mantenir sostingudament, ja que no garanteixen un subministrament de qualitat ni un equilibri ecològic".
Pel que fa a les solucions proposades fins ara, la Cambra considera que són insuficients. Per un costat, pensa que accions com la revisió de les xarxes d'abastament poden contribuir a afavorir l'estalvi i que les dessaladores poden ajudar a pal·liar futures sequeres, "però no són, per si soles, una garantia d'abastament", com tampoc ho és el transport d'aigua en vaixell.
Així doncs, ells aposten per la construcció de la canonada pel minitransvasament, "ja que només les infraestructures asseguraran l'aigua". En aquest sentit, pensen que aquesta solució permetria garantir l'equilibri ecològic, la solidaritat compartida entre territoris, la seguretat en el subministrament d'aigua de boca, els recursos hidràulics per a l'agricultura i la indústria i el normal desenvolupament del turisme a les comarques gironines.
Així doncs, deixa clar que, si finalment no es fa la interconnexió amb Tarragona, exigirà que es compleixi la Llei del Ter de forma estricta i no es deixi passar més aigua cap a Barcelona de la que està reglamentada. "És impensable que en una part de Catalunya s'inundin i en l'altra pateixin set", conclou.
El PSC admet cert desgast per la sequera, però critica la ´cultura del no´ de CiU
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_6_268780__Catalunya-admet-cert-desgast-sequera-critica-cultura
La federació veu "patètica" la gestió del tripartit i creu que l'interessa "la supervivència"
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, va admetre ahir que el Govern ha pogut tenir un cert desgast en el procés derivat de la sequera, però va contraposar que l'Executiu "ha demostrat que no té por de prendre decisions" amb la "cultura del no dels alcaldes de CiU". Zaragoza va mostrar el seu suport a la gestió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV-EUiA), del qual va dir que "és d'encomi" que "hagi donat la cara i no hagi defugit prendre decisions, encara que algunes d'aquestes li han provocat problemes".
"Ha demostrat coherència personal i capacitat d'assumir les crítiques", va asseverar Zaragoza, que creu que el conseller ha gestionat "bé", sobretot quan no ha perillat el subministrament d'aigua potable a les llars dels catalans al preveure mesures davant la sequera.
Així mateix, Zaragoza va exalçar la unitat del govern català i la "solidaritat" dels seus socis en la gestió d'aquest procés perquè tots els consellers, al marge de la seva afiliació política, han tingut una "posició conjunta davant una situació d'emergència". "Som partits que no estem a favor dels transvasaments com solucions estructurals, i una altra cosa és davant una situació d'emergència, com quan en un incendi has de tirar la porta a terra", ha explicat de forma gràfica.
Així les coses, Zaragoza va contraposar l'actitud de l'executiu tripartit amb la forma de governar de CiU, tant en la seva etapa en la Generalitat com la que apliquen els seus alcaldes en el territori. Segons Zaragoza, "aquest govern no té por de prendre decisions que el poden desgastar. La diferència del govern de José Montilla amb els governs de CiU és que els convergents no afrontaven els problemes per no desgastar-se i així passen després les coses que passen".
"Qui són els que estan en contra de la MAT? Els alcaldes de CiU. Qui són els que estan en contra del Quart Cinturó? Els alcaldes de CiU. Qui són els que estan en contra de tot el que fa aquest govern? CiU", va denunciar Zaragoza, que va apostar una vegada més per la "posició moderada" de Josep Antoni Duran i Lleida davant la de dirigents com Felip Puig, que "està incendiant el territori dient el contrari del que diu CiU" públicament. "La cultura del no, un concepte que va inventar Jordi Pujol, l'està aplicant Artur Mas", va reblar Zaragoza en al·lusió a l'actual líder de CiU.
CiU critica la gestió
El diputat de CiU Ramon Espadaler va denunciar per la seva part que el govern català "no ha estat a l'altura" durant tot el procés de la sequera, en el que ha actuat de forma "patètica" amb l'únic objectiu de mantenir-se en l'executiu "a qualsevol preu, per fer qualsevol política".
Espadaler va lamentar que finalment ICV hagi imposat en l'executiu català "les tesis dels més radicals" per paralitzar les obres del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona.
Segons Espadaler, si finalment es confirma que aquesta obra no s'executa perquè es deroga el decret de la sequera, "continuarem sense solucionar un problema de país, però el govern català se sentirà molt còmode perquè haurà garantit l'únic que li preocupava: la seva pura supervivència". "Ha primat la seva supervivència en el govern. El país no té importància (per als tres partits del govern), els problemes de l'aigua els ha hagut de resoldre la Moreneta", va exclamar Espadaler.
En aquest sentit, va considerar "patètic" que durant les últimes setmanes el Govern català ha anat passant per tres propostes diferents per pal·liar la sequera: la captació temporal d'aigua del segre, el minitransvasament de l'Ebre i la derogació del decret de sequera.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008053000_6_268780__Catalunya-admet-cert-desgast-sequera-critica-cultura
La federació veu "patètica" la gestió del tripartit i creu que l'interessa "la supervivència"
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, va admetre ahir que el Govern ha pogut tenir un cert desgast en el procés derivat de la sequera, però va contraposar que l'Executiu "ha demostrat que no té por de prendre decisions" amb la "cultura del no dels alcaldes de CiU". Zaragoza va mostrar el seu suport a la gestió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV-EUiA), del qual va dir que "és d'encomi" que "hagi donat la cara i no hagi defugit prendre decisions, encara que algunes d'aquestes li han provocat problemes".
"Ha demostrat coherència personal i capacitat d'assumir les crítiques", va asseverar Zaragoza, que creu que el conseller ha gestionat "bé", sobretot quan no ha perillat el subministrament d'aigua potable a les llars dels catalans al preveure mesures davant la sequera.
Així mateix, Zaragoza va exalçar la unitat del govern català i la "solidaritat" dels seus socis en la gestió d'aquest procés perquè tots els consellers, al marge de la seva afiliació política, han tingut una "posició conjunta davant una situació d'emergència". "Som partits que no estem a favor dels transvasaments com solucions estructurals, i una altra cosa és davant una situació d'emergència, com quan en un incendi has de tirar la porta a terra", ha explicat de forma gràfica.
Així les coses, Zaragoza va contraposar l'actitud de l'executiu tripartit amb la forma de governar de CiU, tant en la seva etapa en la Generalitat com la que apliquen els seus alcaldes en el territori. Segons Zaragoza, "aquest govern no té por de prendre decisions que el poden desgastar. La diferència del govern de José Montilla amb els governs de CiU és que els convergents no afrontaven els problemes per no desgastar-se i així passen després les coses que passen".
"Qui són els que estan en contra de la MAT? Els alcaldes de CiU. Qui són els que estan en contra del Quart Cinturó? Els alcaldes de CiU. Qui són els que estan en contra de tot el que fa aquest govern? CiU", va denunciar Zaragoza, que va apostar una vegada més per la "posició moderada" de Josep Antoni Duran i Lleida davant la de dirigents com Felip Puig, que "està incendiant el territori dient el contrari del que diu CiU" públicament. "La cultura del no, un concepte que va inventar Jordi Pujol, l'està aplicant Artur Mas", va reblar Zaragoza en al·lusió a l'actual líder de CiU.
CiU critica la gestió
El diputat de CiU Ramon Espadaler va denunciar per la seva part que el govern català "no ha estat a l'altura" durant tot el procés de la sequera, en el que ha actuat de forma "patètica" amb l'únic objectiu de mantenir-se en l'executiu "a qualsevol preu, per fer qualsevol política".
Espadaler va lamentar que finalment ICV hagi imposat en l'executiu català "les tesis dels més radicals" per paralitzar les obres del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona.
Segons Espadaler, si finalment es confirma que aquesta obra no s'executa perquè es deroga el decret de la sequera, "continuarem sense solucionar un problema de país, però el govern català se sentirà molt còmode perquè haurà garantit l'únic que li preocupava: la seva pura supervivència". "Ha primat la seva supervivència en el govern. El país no té importància (per als tres partits del govern), els problemes de l'aigua els ha hagut de resoldre la Moreneta", va exclamar Espadaler.
En aquest sentit, va considerar "patètic" que durant les últimes setmanes el Govern català ha anat passant per tres propostes diferents per pal·liar la sequera: la captació temporal d'aigua del segre, el minitransvasament de l'Ebre i la derogació del decret de sequera.
dijous, 29 de maig del 2008
CiU avisa que seria una bogeria renunciar a la interconnexió de l'Ebre
Font: La Malla
http://www.lamalla.net/politica/article?id=198671
Els populars i convergents demanaran en el plenari de l'Ajuntament de Barcelona que Hereu es manifesti sobre la possible supressió de la interconnexió
Renunciar ara a la interconnexió de xarxes pel bon moment de la pluviometria seria "una bogeria", ha assegurat el secretari adjunt de la federació convergent, Xavier Trias. El també president del grup municipal de CiU ha afirmat que deixar de fer la canonada podria abocar a la Generalitat a fer el ridícul en una propera situació de sequera.
"A la vida hi ha coses que es poden fer malament, però pitjor del que s'està fent jo crec que és impossible", ha sentenciat Xavier Trias. Per al polític convergent, renunciar a la canonada, així com a la interconnexió amb el Roine, és una bogeria perquè el que cal "és tenir una infraestructura necessària" perquè això no torni a passar. Trias ha dit que no construir la canonada vol dir que "d'aquí a un any o any i mig pots tornar a fer el ridícul com hem fet en aquesta ocasió".
També el president del grup, Artur Mas, ha reclamat que els governs català i espanyol "no donin marxa enrere" i mantinguin el projecte, perquè no fer-ho seria un "desgavell monumental". Els grups municipals de CiU i PP plantejaran en el plenari de divendres que l'alcalde Jordi Hereu es pronunciï sobre la necessitat o no de la infraestructura.
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha admès que la gestió de la sequera ha provocat un cert desgast a l'Executiu. No obstant, Zaragona considera que la Generalitat "ha demostrat que no té por a prendre decisions" i que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, "ha donat la cara" i no ha defugit de prendre mesures "encara que algunes d'aquestes li han provocat problemes".
Des del partit del conseller, qüestionat per molts dels seus companys d'ICV, s'ha posat èmfasi en què ara és moment de pensar en les dessalinitzadores i "deixar de parlar de tubs i canonades", segons Jordi Guillot, secretari general de la formació ecosocialista.
A banda dels partits polítics, alguns empresaris també han reclamat el manteniment de la canonada del minitransvasament. El plenari de la Cambra de Comerç de Sabadell ha aprovat una resolució perquè la interconnexió entre les xarxes d'aigües de Tarragona i Barcelona tiri endavant per poder donar "una resposta adequada" a les necessitats d'aigua que es plantegin en un futur, independentment de la recuperació dels embassaments.
http://www.lamalla.net/politica/article?id=198671
Els populars i convergents demanaran en el plenari de l'Ajuntament de Barcelona que Hereu es manifesti sobre la possible supressió de la interconnexió
Renunciar ara a la interconnexió de xarxes pel bon moment de la pluviometria seria "una bogeria", ha assegurat el secretari adjunt de la federació convergent, Xavier Trias. El també president del grup municipal de CiU ha afirmat que deixar de fer la canonada podria abocar a la Generalitat a fer el ridícul en una propera situació de sequera.
"A la vida hi ha coses que es poden fer malament, però pitjor del que s'està fent jo crec que és impossible", ha sentenciat Xavier Trias. Per al polític convergent, renunciar a la canonada, així com a la interconnexió amb el Roine, és una bogeria perquè el que cal "és tenir una infraestructura necessària" perquè això no torni a passar. Trias ha dit que no construir la canonada vol dir que "d'aquí a un any o any i mig pots tornar a fer el ridícul com hem fet en aquesta ocasió".
També el president del grup, Artur Mas, ha reclamat que els governs català i espanyol "no donin marxa enrere" i mantinguin el projecte, perquè no fer-ho seria un "desgavell monumental". Els grups municipals de CiU i PP plantejaran en el plenari de divendres que l'alcalde Jordi Hereu es pronunciï sobre la necessitat o no de la infraestructura.
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha admès que la gestió de la sequera ha provocat un cert desgast a l'Executiu. No obstant, Zaragona considera que la Generalitat "ha demostrat que no té por a prendre decisions" i que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, "ha donat la cara" i no ha defugit de prendre mesures "encara que algunes d'aquestes li han provocat problemes".
Des del partit del conseller, qüestionat per molts dels seus companys d'ICV, s'ha posat èmfasi en què ara és moment de pensar en les dessalinitzadores i "deixar de parlar de tubs i canonades", segons Jordi Guillot, secretari general de la formació ecosocialista.
A banda dels partits polítics, alguns empresaris també han reclamat el manteniment de la canonada del minitransvasament. El plenari de la Cambra de Comerç de Sabadell ha aprovat una resolució perquè la interconnexió entre les xarxes d'aigües de Tarragona i Barcelona tiri endavant per poder donar "una resposta adequada" a les necessitats d'aigua que es plantegin en un futur, independentment de la recuperació dels embassaments.
El Consorci Alba-Ter es fa sentir al Parlament
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268561__Comarques-Consorci-AlbaTer-sentir-Parlament
DdeG, Girona.
Tres representants del Consorci Alba -Ter, que agrupa a diversos municipis de la conca hidrogràfica del Ter, van comparèixer ahir a la tarda a la comissió de Medi Ambient i habitatge del Parlament de Catalunya, amb l'objectiu que els diputats coneguessin de primera mà la problemàtica de la sobreexplotació dels recurssos hídrics del riu. També els van informar de la feina que realitzen des del consorci. Davant l'hemicicle van comparèixer l'alcalde de Manlleu, Pere Prats, el regidor de l'Ajuntament de Girona Ponç Feliu i l'alcalde de Celrà, Francesc Camps.
Camps va apel·lar a la responsabilitat dels diferents grups polítics i els va demanar que aparquin les picabaralles partidistes quan es disposin a parlar del riu Ter. Per Camps, el problema és important i cal que es trobin solucions al Parlament i que aquestes tinguin un ampli consens.
Els representants del consorci Alba - Ter es van mostrar satisfets amb la resposta dels diputats, que van assegurar que estan al corrent de la situació de sobreexplotació de la conca hidrogràfica del Ter. Els diferents grups parlamentaris van reconèixer i van agrair la feina feta pel consorci i es van proposar treballar per millorar la situació del riu.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268561__Comarques-Consorci-AlbaTer-sentir-Parlament
DdeG, Girona.
Tres representants del Consorci Alba -Ter, que agrupa a diversos municipis de la conca hidrogràfica del Ter, van comparèixer ahir a la tarda a la comissió de Medi Ambient i habitatge del Parlament de Catalunya, amb l'objectiu que els diputats coneguessin de primera mà la problemàtica de la sobreexplotació dels recurssos hídrics del riu. També els van informar de la feina que realitzen des del consorci. Davant l'hemicicle van comparèixer l'alcalde de Manlleu, Pere Prats, el regidor de l'Ajuntament de Girona Ponç Feliu i l'alcalde de Celrà, Francesc Camps.
Camps va apel·lar a la responsabilitat dels diferents grups polítics i els va demanar que aparquin les picabaralles partidistes quan es disposin a parlar del riu Ter. Per Camps, el problema és important i cal que es trobin solucions al Parlament i que aquestes tinguin un ampli consens.
Els representants del consorci Alba - Ter es van mostrar satisfets amb la resposta dels diputats, que van assegurar que estan al corrent de la situació de sobreexplotació de la conca hidrogràfica del Ter. Els diferents grups parlamentaris van reconèixer i van agrair la feina feta pel consorci i es van proposar treballar per millorar la situació del riu.
El pantà de Sau continua augmentant i ja supera el 56% de la seva capacitat
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268558__Comarques-pant-continua-augmentant-supera-seva-capacitat
DdeG, Girona.
Els pantans que abasteixen Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona es troben ja al 45,04% de la seva capacitat. Malgrat tot, l'aigua emmagatzemada encara no ha arribat als nivells de l'any passat, quan els embassaments es trobaven al 56,5% de la seva capacitat.
Pel que fa als tres pantans importants per l'abastiment de les comarques gironines, el de Sau es troba al 56% de capacitat, quasi 7 punts més que l'any passat. El pantà de Boadella es troba a un 27,93%, molt lluny encara del 52,8% d'aigua que tenia l'any passat per aquest temps, i el de Susqueda es troba al 31,87%, mentre que l'any passat se situava en un 75,66%.
Els pantans de l'Ebre, d'altra banda, estan a un 75,66% de la seva capacitat total.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268558__Comarques-pant-continua-augmentant-supera-seva-capacitat
DdeG, Girona.
Els pantans que abasteixen Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona es troben ja al 45,04% de la seva capacitat. Malgrat tot, l'aigua emmagatzemada encara no ha arribat als nivells de l'any passat, quan els embassaments es trobaven al 56,5% de la seva capacitat.
Pel que fa als tres pantans importants per l'abastiment de les comarques gironines, el de Sau es troba al 56% de capacitat, quasi 7 punts més que l'any passat. El pantà de Boadella es troba a un 27,93%, molt lluny encara del 52,8% d'aigua que tenia l'any passat per aquest temps, i el de Susqueda es troba al 31,87%, mentre que l'any passat se situava en un 75,66%.
Els pantans de l'Ebre, d'altra banda, estan a un 75,66% de la seva capacitat total.
Regants i pagesos de la conca del Ter demanen més suport als alcaldes
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268560__Comarques-Regants-pagesos-conca-demanen-suport-alcaldes
L'ACA encara no els ha informat de quina quantitat d'aigua disposaran aquest any
Laura Fanals, Torroella.
Els regants i pagesos de la conca del Ter demanen a la societat gironina, i especialment als alcaldes dels municipis afectats, un esforç més intens en la defensa del territori, davant dels problemes que ha comportat la falta d'aigua en aquesta zona. I és que, segons va indicar ahir un dels representants dels regants, Jordi Ponsjoan, malgrat les últimes pluges, a hores d'ara l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) encara no els ha indicat de quina aigua disposaran per fer front a aquesta campanya.
Per a Ponsjoan, es tracta d'un fracàs en la planificació de ?l'ACA que "ratlla el ridícul" i va advertir que malgrat la gran quantitat d'aigua que porten actualment l'Ebre o el Segre, a la conca del Ter li costarà més aconseguir la normalitat. Segons va assenyalar, les reserves actuals "se les emportarà Barcelona en tres mesos", i llavors caldrà tornar de nou al Decret de Sequera. A més, va alertar que això també els farà començar la campanya de l'any que ve "hipotecats".
Regants i pagesos van celebrar ahir a Torroella una reunió amb el sindicat agrari Unió de Pagesos. El seu coordinador general, Joan Caball, va demanar que s'estudiïn totes les opcions possibles per posar fi a la sequera que pateix la conca del Ter. Caball va recordar que l'any 2002 ja es va produir una situació similar, i llavors es va desaprofitar l'oportunitat de solucionar-la definitivament. Ara, per tal de buscar solucions a la manca d'aigua, Unió de Pagesos proposa utilitzar els excedents que hi pot haver a les conques lleidatanes per cedir-los a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a canvi d'una millora dels regadius. D'aquesta manera, es podria rebaixar la pressió que exerceix Barcelona sobre les aigües del riu Ter.
Els assistents a l'acte van demanar que l'Agència Catalana de l'Aigua tracti el riu Ter com a independent, sense formar part del sistema Ter-Llobregat. També reclamen que, ara que hi ha aigua, se'ls cedeixin els hectòmetres cúbics que els corresponen. Avui es tornaran a reunir amb l'ACA per seguir negociant aquesta qüestió.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052900_3_268560__Comarques-Regants-pagesos-conca-demanen-suport-alcaldes
L'ACA encara no els ha informat de quina quantitat d'aigua disposaran aquest any
Laura Fanals, Torroella.
Els regants i pagesos de la conca del Ter demanen a la societat gironina, i especialment als alcaldes dels municipis afectats, un esforç més intens en la defensa del territori, davant dels problemes que ha comportat la falta d'aigua en aquesta zona. I és que, segons va indicar ahir un dels representants dels regants, Jordi Ponsjoan, malgrat les últimes pluges, a hores d'ara l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) encara no els ha indicat de quina aigua disposaran per fer front a aquesta campanya.
Per a Ponsjoan, es tracta d'un fracàs en la planificació de ?l'ACA que "ratlla el ridícul" i va advertir que malgrat la gran quantitat d'aigua que porten actualment l'Ebre o el Segre, a la conca del Ter li costarà més aconseguir la normalitat. Segons va assenyalar, les reserves actuals "se les emportarà Barcelona en tres mesos", i llavors caldrà tornar de nou al Decret de Sequera. A més, va alertar que això també els farà començar la campanya de l'any que ve "hipotecats".
Regants i pagesos van celebrar ahir a Torroella una reunió amb el sindicat agrari Unió de Pagesos. El seu coordinador general, Joan Caball, va demanar que s'estudiïn totes les opcions possibles per posar fi a la sequera que pateix la conca del Ter. Caball va recordar que l'any 2002 ja es va produir una situació similar, i llavors es va desaprofitar l'oportunitat de solucionar-la definitivament. Ara, per tal de buscar solucions a la manca d'aigua, Unió de Pagesos proposa utilitzar els excedents que hi pot haver a les conques lleidatanes per cedir-los a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a canvi d'una millora dels regadius. D'aquesta manera, es podria rebaixar la pressió que exerceix Barcelona sobre les aigües del riu Ter.
Els assistents a l'acte van demanar que l'Agència Catalana de l'Aigua tracti el riu Ter com a independent, sense formar part del sistema Ter-Llobregat. També reclamen que, ara que hi ha aigua, se'ls cedeixin els hectòmetres cúbics que els corresponen. Avui es tornaran a reunir amb l'ACA per seguir negociant aquesta qüestió.
Dades de cabals
La consulta d'avui (dades del 27/5/2008) a la web de l'ACA dóna:
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll: 96,82 m3/s
Ter a Girona: 3,24 m3/s
Ter a Torroella: 4,37 m3/s
Aforaments a l'Ebre
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Saragossa: 988,67 m3/s
Ebre a Ascó: ---- no hi ha dades (inundat?)
Ebre a Tortosa: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Serós: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Balaguer: 402,80 m3/s
En quant als embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 167 hm3
Total conques internes: 313 hm3
Total tram català conca de l'Ebre: 2688 hm3
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll: 96,82 m3/s
Ter a Girona: 3,24 m3/s
Ter a Torroella: 4,37 m3/s
Aforaments a l'Ebre
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Saragossa: 988,67 m3/s
Ebre a Ascó: ---- no hi ha dades (inundat?)
Ebre a Tortosa: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Serós: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Balaguer: 402,80 m3/s
En quant als embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 167 hm3
Total conques internes: 313 hm3
Total tram català conca de l'Ebre: 2688 hm3
Montilla, "encantado" de renunciar al minitrasvase del Ebro si hay agua suficiente
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080528/53470119595.html
Montilla, "encantado" de renunciar si hay agua suficiente
El conseller Baltasar aclara que es "impensable" que se derogue el decreto y se mantenga la construcción de la tubería
Sólo llegarán a Barcelona los cerca de 60 buques con agua que ya están contratados
Los embalses de la cuencas internas catalanas están al 45% de su capacidad
El pantano de Rialb logra su máximo histórico al alcanzar los 211,7 hectómetros cúbicos de agua
Barcelona. (Agencias).- El presidente de la Generalitat, José Montilla, ha declarado que, desde la Generalitat, estarán "encantados" de renunciar al minitrasvase del Ebro si, con las lluvias de los últimos días, las reservas son suficientes para garantizar el suministro y "desaparece la situación de excepcionalidad".
En una entrevista a Onda Cero, Montilla ha afirmado: "Puede darse el escenario en el que no sea necesario la aportación del agua del Ebro, y si no es necesario, seremos los primeros que estaremos encantados de renunciar" a esta medida.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, admitía horas antes por primera vez que el Govern se plantea ahora no realizar el trasvase del Ebro a Barcelona si las lluvias garantizan que habrá suficientes reservas de agua en los pantanos como para abastecer a la población hasta junio.
Baltasar ha asegurado, en declaraciones a los periodistas, que el ejecutivo catalán está analizando cómo se podría garantizar el suministro de la población de Barcelona si finalmente se derogara el real decreto ley que posibilita la prolongación del denominado minitrasvase del Ebro desde Tarragona hasta Barcelona. "Habrá analizar qué medidas hay que poner en marcha. También estamos analizando la no materialización de la tubería y, por tanto, estamos analizando cómo funcionaría el sistema con la derogación del real decreto ley", ha dicho Baltasar.
El conseller ha aclarado que es "impensable" que se derogue el decreto y se mantenga el proyecto de construcción de la tubería entre Tarragona y Olèrdola (Barcelona), a la vez que ha subrayado que la Generalitat está en permanente contacto con el Gobierno central para tomar una decisión al respecto.
Precisamente, el portavoz del grupo del PSOE en el Congreso, José Antonio Alonso, avanzó ayer que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino tendrá listo entre hoy y mañana un informe que permitirá saber si las últimas lluvias son suficientes para derogar el traslado de agua a Barcelona.
En cualquier caso, esta es la primera vez que un miembro del ejecutivo catalán admite en público la posibilidad de que finalmente no se lleve a cabo la interconexión de la cuenca del Ebro con la del Ter-Llobregat.
Sólo llegarán a Barcelona los buques que están pagados
Respecto al traslado de agua en barcos procedentes de Marsella (Francia) y Tarragona, Baltasar ha explicado que llegarán sólo los cerca de sesenta buques que se han contratado hasta el 15 de agosto y que ya están pagados. Barcelona, pues, no recibirá finalmente ningún barco con agua procedente de la planta desalinizadora de Carboneras (Almería), pese a las obras que se están llevando a cabo en el puerto andaluz para hacer efectiva la carga de líquido en los buques.
Los embalses están al 45% de su capacidad
Las últimas lluvias que han caído en los últimos días en Catalunya han permitido elevar el nivel de los embalses de las cuencas internas hasta el 45 por ciento de su capacidad máxima.
Esta mejora ha sido especialmente significativa en los pantanos del sistema Ter-Llobregat, que abastecen al área metropolitana de Barcelona, que ya están al 46,28 por ciento de capacidad.
Rialb alcanza el máximo histórico
De hecho, el pantano de Rialb ha logrado su máximo histórico al haber alcanzado los 211,7 hectómetros cúbicos de agua, una cifra que supera la conseguida en junio de 2004, cuando durante su puesta en carga se alcanzaron los 203 hectómetros cúbicos, ha informado la Confederación Hidrográfica del Ebro. Con esta cifra el pantano de Rialb se sitúa al 52,35 por ciento de su capacidad y está previsto que siga subiendo.
Los cinco embalses situados en la cuenca de estos ríos (Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa del Cavall y Sant Ponç) acumulan 284,44 hectómetros cúbicos de agua, el doble que hace menos de dos meses.
Las previsiones meteorológicas apuntan que en los próximos días seguirá lloviendo en buena parte de Catalunya, sobre todo en las zonas de montaña, lo que contribuirá a aumentar, aún más, las reservas de los embalses de las cuencas internas.
Iglesias cree que el Gobierno podría derogar "en cualquier momento" el decreto
Al respecto, el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, ha afirmado que el Ejecutivo central podría derogar "en cualquier momento" el decreto-ley que permite el abastecimiento de agua del Ebro a Barcelona. Iglesias ha insistido en que el decreto ya "no tiene vigencia porque la emergencia ha dejado de existir". "Si no hay emergencia, no hay problema de agua, y si no hay problema de agua, no hay decreto ley", ha subrayado el presidente aragonés, quien ha apuntado que las últimas lluvias han incrementado las reservas hídricas de las cuencas internas de 125 a 300 hectómetros cúbicos.
Montilla, "encantado" de renunciar si hay agua suficiente
El conseller Baltasar aclara que es "impensable" que se derogue el decreto y se mantenga la construcción de la tubería
Sólo llegarán a Barcelona los cerca de 60 buques con agua que ya están contratados
Los embalses de la cuencas internas catalanas están al 45% de su capacidad
El pantano de Rialb logra su máximo histórico al alcanzar los 211,7 hectómetros cúbicos de agua
Barcelona. (Agencias).- El presidente de la Generalitat, José Montilla, ha declarado que, desde la Generalitat, estarán "encantados" de renunciar al minitrasvase del Ebro si, con las lluvias de los últimos días, las reservas son suficientes para garantizar el suministro y "desaparece la situación de excepcionalidad".
En una entrevista a Onda Cero, Montilla ha afirmado: "Puede darse el escenario en el que no sea necesario la aportación del agua del Ebro, y si no es necesario, seremos los primeros que estaremos encantados de renunciar" a esta medida.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, admitía horas antes por primera vez que el Govern se plantea ahora no realizar el trasvase del Ebro a Barcelona si las lluvias garantizan que habrá suficientes reservas de agua en los pantanos como para abastecer a la población hasta junio.
Baltasar ha asegurado, en declaraciones a los periodistas, que el ejecutivo catalán está analizando cómo se podría garantizar el suministro de la población de Barcelona si finalmente se derogara el real decreto ley que posibilita la prolongación del denominado minitrasvase del Ebro desde Tarragona hasta Barcelona. "Habrá analizar qué medidas hay que poner en marcha. También estamos analizando la no materialización de la tubería y, por tanto, estamos analizando cómo funcionaría el sistema con la derogación del real decreto ley", ha dicho Baltasar.
El conseller ha aclarado que es "impensable" que se derogue el decreto y se mantenga el proyecto de construcción de la tubería entre Tarragona y Olèrdola (Barcelona), a la vez que ha subrayado que la Generalitat está en permanente contacto con el Gobierno central para tomar una decisión al respecto.
Precisamente, el portavoz del grupo del PSOE en el Congreso, José Antonio Alonso, avanzó ayer que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino tendrá listo entre hoy y mañana un informe que permitirá saber si las últimas lluvias son suficientes para derogar el traslado de agua a Barcelona.
En cualquier caso, esta es la primera vez que un miembro del ejecutivo catalán admite en público la posibilidad de que finalmente no se lleve a cabo la interconexión de la cuenca del Ebro con la del Ter-Llobregat.
Sólo llegarán a Barcelona los buques que están pagados
Respecto al traslado de agua en barcos procedentes de Marsella (Francia) y Tarragona, Baltasar ha explicado que llegarán sólo los cerca de sesenta buques que se han contratado hasta el 15 de agosto y que ya están pagados. Barcelona, pues, no recibirá finalmente ningún barco con agua procedente de la planta desalinizadora de Carboneras (Almería), pese a las obras que se están llevando a cabo en el puerto andaluz para hacer efectiva la carga de líquido en los buques.
Los embalses están al 45% de su capacidad
Las últimas lluvias que han caído en los últimos días en Catalunya han permitido elevar el nivel de los embalses de las cuencas internas hasta el 45 por ciento de su capacidad máxima.
Esta mejora ha sido especialmente significativa en los pantanos del sistema Ter-Llobregat, que abastecen al área metropolitana de Barcelona, que ya están al 46,28 por ciento de capacidad.
Rialb alcanza el máximo histórico
De hecho, el pantano de Rialb ha logrado su máximo histórico al haber alcanzado los 211,7 hectómetros cúbicos de agua, una cifra que supera la conseguida en junio de 2004, cuando durante su puesta en carga se alcanzaron los 203 hectómetros cúbicos, ha informado la Confederación Hidrográfica del Ebro. Con esta cifra el pantano de Rialb se sitúa al 52,35 por ciento de su capacidad y está previsto que siga subiendo.
Los cinco embalses situados en la cuenca de estos ríos (Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa del Cavall y Sant Ponç) acumulan 284,44 hectómetros cúbicos de agua, el doble que hace menos de dos meses.
Las previsiones meteorológicas apuntan que en los próximos días seguirá lloviendo en buena parte de Catalunya, sobre todo en las zonas de montaña, lo que contribuirá a aumentar, aún más, las reservas de los embalses de las cuencas internas.
Iglesias cree que el Gobierno podría derogar "en cualquier momento" el decreto
Al respecto, el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, ha afirmado que el Ejecutivo central podría derogar "en cualquier momento" el decreto-ley que permite el abastecimiento de agua del Ebro a Barcelona. Iglesias ha insistido en que el decreto ya "no tiene vigencia porque la emergencia ha dejado de existir". "Si no hay emergencia, no hay problema de agua, y si no hay problema de agua, no hay decreto ley", ha subrayado el presidente aragonés, quien ha apuntado que las últimas lluvias han incrementado las reservas hídricas de las cuencas internas de 125 a 300 hectómetros cúbicos.
dimecres, 28 de maig del 2008
Un assessor de Baltasar troba "absurd" el decret de sequera
http://www.e-noticies.com/actualitat/un-assessor-de-baltasar-troba-absurd-el-decret-de-sequera-39039.html
Narcís Prat és assessor del conseller Baltasar
El catedràtric d'ecologia Narcís Prat, assessor de Medi Ambient, qüestiona al seu bloc les previsions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), un organisme que depèn de la conselleria, després de la seva assistència aquest dimarts a la reunió de la Taula Nacional de la Sequera. Prat admet que la convocatòria "ha estat molt decebedora per a mi" perquè, malgrat que les reserves del Ter-Llobregat superen el 44%, "encara continua defensant que calen totes les mesures (inclòs el transvassament) de cara a garantir l'aigua".
"Jo esperaria de l'ACA -afegeix- una anàlisi més moderna de un problema tant important. Per això avui he demanat que examini les dades una comissió independent, ja no m'en fio de l'ànalisi que fan els tècnics de l'ACA de la situació. Es requereix una evaluació independent de la situació de risc de que es talli l'abastament. I a més ja s'ha acabat la sequera, no en parlem més de sequera, parlem de risc per a una espècie que no li arribi a un apart de la població l'aigua. Parlem de gestió de l'aigua i no se sequera i l'avaluació que es fa des de l'ACA i del govern es massa simple. Estem al segle XXI".
"Ara mateix -continua- només queda un argument per el minitrasvasament a BCN des de l'Ebre el "pers si un cas". Ja el tenim fet hi passi o no aigua. Aquesta justificació és una burla a la Nova Cultura de l'Aigua i a la gent intel.ligent. No es pot acceptar aquest argument per una obra que te una incidència social tant gran. I ha quedat clar que interessa a la majoria d'associacions empresarials i grups de pressió que demanen per sobre de tot garantía sense tenir en compte cap altra consideració. Tornem a la vella cultura de l'aigua".
El catedràtic també considera que "un altre aspecte és incomprensible és com es fa servir el decret de sequera. Amb aquest decret no es poden regar els jardins ni tenir aigua a les fonts de la regió metropolitana. Avui hem sabut que significa això: 183 hm3/mes (177 Ha a 2200 m3/ha.any). És a dir 32291 m3/mes (un vaixell petit), 0,3 hm3/any (el que gasta la regió metropolitana en 1/3 de dia). 12 litres/segon, un filet de riu. Per aquesta misèria hem de privar a 5 milions de persones de les seves fonts i parcs urbans?".
"Com li podem negar a una ciutat com l'Hospitalet que gasta menys de 100 litres al dia i que ha estalviat més que això el plaer de tenir una ciutat verda?. Aquest decret es absurd i els ciutadans de la regió metropolitana no és mereixen aquest tracte. Amb la reutilització de l'aigua de la Depuradora de BCN es faran servir fins a 2000 litres per segon. No es podem estalviar 12 per mantenir els jardins com cal?. El decret de sequera es absurd, prové d'una pràctica política anterior".
Narcís Prat també explica que "hi ha números que fan pensar. Per exemple a BCN han caigut fins ara al Maig més de 100 litres d'aigua per metre quadrat. El dia 9 de Maig en van caure 52 a l'observatori Fabra, com que el dia anterior en van caure 32, segur que tota l'aigua que va caure sobre la ciutat va anar a para a les clavegueres. Només aquest dia les clavegueres es van empassar (si multipliquem per una superfície urbanitzada de 50 Km2 com a mínim dels 101 Km2 que te la ciutat) 250000 m3 d'aigua, gairebé suficient per regar tot l'any el verd urbà de tota l'àrea metropolitana. Molta d'aquesta aigua està als dipòsits de pluvials de la ciutat. Per què no la reutilitzem?. Hem de tenir les fonts seques amb tota l'aigua que hem pogut recollir?."
Finalment, acaba dient que "ha arribat un moment en que hem perdut el nord, la insistència del govern de Catalunya en mantenir el minitrasvassament i la seva ceguesa per poder veure que és un mal innecessari i que podem seguir un altra model es manifesta. Fins a quan haurem de seguir aguantant aquesta situació?. Fins que Madrid derogui unilateralment el decret?."
Narcís Prat és assessor del conseller Baltasar
El catedràtric d'ecologia Narcís Prat, assessor de Medi Ambient, qüestiona al seu bloc les previsions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), un organisme que depèn de la conselleria, després de la seva assistència aquest dimarts a la reunió de la Taula Nacional de la Sequera. Prat admet que la convocatòria "ha estat molt decebedora per a mi" perquè, malgrat que les reserves del Ter-Llobregat superen el 44%, "encara continua defensant que calen totes les mesures (inclòs el transvassament) de cara a garantir l'aigua".
"Jo esperaria de l'ACA -afegeix- una anàlisi més moderna de un problema tant important. Per això avui he demanat que examini les dades una comissió independent, ja no m'en fio de l'ànalisi que fan els tècnics de l'ACA de la situació. Es requereix una evaluació independent de la situació de risc de que es talli l'abastament. I a més ja s'ha acabat la sequera, no en parlem més de sequera, parlem de risc per a una espècie que no li arribi a un apart de la població l'aigua. Parlem de gestió de l'aigua i no se sequera i l'avaluació que es fa des de l'ACA i del govern es massa simple. Estem al segle XXI".
"Ara mateix -continua- només queda un argument per el minitrasvasament a BCN des de l'Ebre el "pers si un cas". Ja el tenim fet hi passi o no aigua. Aquesta justificació és una burla a la Nova Cultura de l'Aigua i a la gent intel.ligent. No es pot acceptar aquest argument per una obra que te una incidència social tant gran. I ha quedat clar que interessa a la majoria d'associacions empresarials i grups de pressió que demanen per sobre de tot garantía sense tenir en compte cap altra consideració. Tornem a la vella cultura de l'aigua".
El catedràtic també considera que "un altre aspecte és incomprensible és com es fa servir el decret de sequera. Amb aquest decret no es poden regar els jardins ni tenir aigua a les fonts de la regió metropolitana. Avui hem sabut que significa això: 183 hm3/mes (177 Ha a 2200 m3/ha.any). És a dir 32291 m3/mes (un vaixell petit), 0,3 hm3/any (el que gasta la regió metropolitana en 1/3 de dia). 12 litres/segon, un filet de riu. Per aquesta misèria hem de privar a 5 milions de persones de les seves fonts i parcs urbans?".
"Com li podem negar a una ciutat com l'Hospitalet que gasta menys de 100 litres al dia i que ha estalviat més que això el plaer de tenir una ciutat verda?. Aquest decret es absurd i els ciutadans de la regió metropolitana no és mereixen aquest tracte. Amb la reutilització de l'aigua de la Depuradora de BCN es faran servir fins a 2000 litres per segon. No es podem estalviar 12 per mantenir els jardins com cal?. El decret de sequera es absurd, prové d'una pràctica política anterior".
Narcís Prat també explica que "hi ha números que fan pensar. Per exemple a BCN han caigut fins ara al Maig més de 100 litres d'aigua per metre quadrat. El dia 9 de Maig en van caure 52 a l'observatori Fabra, com que el dia anterior en van caure 32, segur que tota l'aigua que va caure sobre la ciutat va anar a para a les clavegueres. Només aquest dia les clavegueres es van empassar (si multipliquem per una superfície urbanitzada de 50 Km2 com a mínim dels 101 Km2 que te la ciutat) 250000 m3 d'aigua, gairebé suficient per regar tot l'any el verd urbà de tota l'àrea metropolitana. Molta d'aquesta aigua està als dipòsits de pluvials de la ciutat. Per què no la reutilitzem?. Hem de tenir les fonts seques amb tota l'aigua que hem pogut recollir?."
Finalment, acaba dient que "ha arribat un moment en que hem perdut el nord, la insistència del govern de Catalunya en mantenir el minitrasvassament i la seva ceguesa per poder veure que és un mal innecessari i que podem seguir un altra model es manifesta. Fins a quan haurem de seguir aguantant aquesta situació?. Fins que Madrid derogui unilateralment el decret?."
El Consorci Alba-Ter serà avui al Parlament
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052800_3_268334__Comarques-Consorci-AlbaTer-avui-Parlament
Laura Fanals, Girona.
Els representants del Consorci Alba-Ter compareixeran avui davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament per demanar "solucions concretes" per posar fi al transvasament del Ter, "i no bones paraules com hem rebut fins ara". Segons va recordar el president del Consorci, Francesc Camps, l'objectiu és explicar l'actual situació en què es troba el riu Ter i els problemes que ha causat el fet de transvasar més del 50% de la seva aigua cap a Barcelona. "La situació ja és insostenible", va assenyalar Camps.
El Consorci va demanar aquesta compareixença el passat mes de gener, però no ha estat fins cinc mesos més tard que els seus membres podran exposar les seves reivindicacions davant del Parlament. Les pluges dels darrers dies han fet que la situació no sigui tant apremiant, però les reivindicacions continuen essent les mateixes. Respecte ERC i ICV, que en els darrers dies han proposat que no es construeixi la canonada de l'Ebre si es comprova que hi ha prou aigua, els demana que pensin "solucions tan concretes com aquesta" per al problema del transvasament del Ter.
"Qualsevol suggeriment per alleugerir el transvasament del Ter el veurem bé", va assenyalar Camps. I és que, segons va afirmar, els ajuntaments s'han sentit "abandonats" per part dels partits: "Bones paraules en té tothom, però nosaltres el que necessitem són solucions concretes", va assenyalar.
Per tal de posar-hi solució, Camps recorda que el Consorci va proposar al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), treballar conjuntament perquè d'aquí a 12 anys no sigui necessari transvasar aigua del Ter al Llobregat. Tot i això, segons assenyala, Baltasar no va acceptar la seva proposta. Davant d'això, demanen mesures concretes. Les dessaladores en principi els semblarien bé.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052800_3_268334__Comarques-Consorci-AlbaTer-avui-Parlament
Laura Fanals, Girona.
Els representants del Consorci Alba-Ter compareixeran avui davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament per demanar "solucions concretes" per posar fi al transvasament del Ter, "i no bones paraules com hem rebut fins ara". Segons va recordar el president del Consorci, Francesc Camps, l'objectiu és explicar l'actual situació en què es troba el riu Ter i els problemes que ha causat el fet de transvasar més del 50% de la seva aigua cap a Barcelona. "La situació ja és insostenible", va assenyalar Camps.
El Consorci va demanar aquesta compareixença el passat mes de gener, però no ha estat fins cinc mesos més tard que els seus membres podran exposar les seves reivindicacions davant del Parlament. Les pluges dels darrers dies han fet que la situació no sigui tant apremiant, però les reivindicacions continuen essent les mateixes. Respecte ERC i ICV, que en els darrers dies han proposat que no es construeixi la canonada de l'Ebre si es comprova que hi ha prou aigua, els demana que pensin "solucions tan concretes com aquesta" per al problema del transvasament del Ter.
"Qualsevol suggeriment per alleugerir el transvasament del Ter el veurem bé", va assenyalar Camps. I és que, segons va afirmar, els ajuntaments s'han sentit "abandonats" per part dels partits: "Bones paraules en té tothom, però nosaltres el que necessitem són solucions concretes", va assenyalar.
Per tal de posar-hi solució, Camps recorda que el Consorci va proposar al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), treballar conjuntament perquè d'aquí a 12 anys no sigui necessari transvasar aigua del Ter al Llobregat. Tot i això, segons assenyala, Baltasar no va acceptar la seva proposta. Davant d'això, demanen mesures concretes. Les dessaladores en principi els semblarien bé.
L'Ebre es desborda
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2873285
La crescuda controlada del riu perjudica els presseguers, inunda la plaça de l'Arenal de Miravet i malmet embarcadors
LURDES MORESO. Tortosa
Mequinensa, Riba-roja i Flix desembassaven ahir 1.800 metres cúbics per segon, una mesura que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sosté que permetrà fer front a l'increment de cabals que es preveu a l'eix de l'Ebre i als rius Cinca i Segre. De tota manera, la crescuda controlada de l'Ebre ja va tenir efectes ahir al tram final del riu, sobretot a la Ribera, on es va desbordar i va negar camps de presseguer que aquests dies estan en plena campanya de recol·lecció. A Miravet, com cada vegada que hi ha una crescuda d'aquestes dimensions, l'aigua va arribar fins a la plaça de l'Arenal. A Tortosa, va superar els 2.000 metres cúbics per segon, comptant les aportacions dels barrancs, va malmetre l'embarcador i va inundar el soterrani del pavelló firal.
La crescuda de l'Ebre i la pluja persistent de les darreres setmanes està posant en perill la campanya de fruita dolça de la Ribera d'Ebre. El director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, va explicar ahir que ha encarregat un informe tècnic sobre els danys que ha causat la inundació dels camps més pròxims al riu, així com la davallada de producció que pot provocar la pluja dels darrers dies tant en préssec com en cirerer. «Hi ha finques de Miravet i Benissanet que tenen més d'un metre d'aigua, si aquesta aigua es manté durant moltes hores pot matar els arbres per asfíxia», va dir Espanya. En aquest sentit, Agricultura reclamarà al Ministeri de Medi Ambient que es publique una ordre per indemnitzar els productors afectats. Per la seua banda, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, es va desplaçar ahir fins Miravet, on va constatar la preocupació per part dels propietaris de les finques agrícoles de la riba del riu. També el responsable de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre d'Unió de Pagesos (UP), Jaume Miquel Aleu, va alertar del perill que corre la producció a la comarca. «En cirera la producció ha minvat un 75% i en préssec encara és aviat per valorar-ho, però si els arbres estan humits molts de dies es moriran», va dir Aleu.
Miravet és una de les localitats més afectades per la crescuda de l'Ebre, i el seu Ajuntament està estudiant la possibilitat de sol·licitar la declaració de situació d'emergència, segons va explicar el regidor Josep Maria Sáez en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. A Tortosa, l'Ebre va inundar camps de conreu de Jesús, Bítem, Campredó i Vinallop, va malmetre l'embarcador de la zona de l'Escorxador, que es va enretirar, i va inundar el soterrani del pavelló firal de Remolins.
La crescuda controlada del riu perjudica els presseguers, inunda la plaça de l'Arenal de Miravet i malmet embarcadors
LURDES MORESO. Tortosa
Mequinensa, Riba-roja i Flix desembassaven ahir 1.800 metres cúbics per segon, una mesura que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sosté que permetrà fer front a l'increment de cabals que es preveu a l'eix de l'Ebre i als rius Cinca i Segre. De tota manera, la crescuda controlada de l'Ebre ja va tenir efectes ahir al tram final del riu, sobretot a la Ribera, on es va desbordar i va negar camps de presseguer que aquests dies estan en plena campanya de recol·lecció. A Miravet, com cada vegada que hi ha una crescuda d'aquestes dimensions, l'aigua va arribar fins a la plaça de l'Arenal. A Tortosa, va superar els 2.000 metres cúbics per segon, comptant les aportacions dels barrancs, va malmetre l'embarcador i va inundar el soterrani del pavelló firal.
La crescuda de l'Ebre i la pluja persistent de les darreres setmanes està posant en perill la campanya de fruita dolça de la Ribera d'Ebre. El director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, va explicar ahir que ha encarregat un informe tècnic sobre els danys que ha causat la inundació dels camps més pròxims al riu, així com la davallada de producció que pot provocar la pluja dels darrers dies tant en préssec com en cirerer. «Hi ha finques de Miravet i Benissanet que tenen més d'un metre d'aigua, si aquesta aigua es manté durant moltes hores pot matar els arbres per asfíxia», va dir Espanya. En aquest sentit, Agricultura reclamarà al Ministeri de Medi Ambient que es publique una ordre per indemnitzar els productors afectats. Per la seua banda, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, es va desplaçar ahir fins Miravet, on va constatar la preocupació per part dels propietaris de les finques agrícoles de la riba del riu. També el responsable de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre d'Unió de Pagesos (UP), Jaume Miquel Aleu, va alertar del perill que corre la producció a la comarca. «En cirera la producció ha minvat un 75% i en préssec encara és aviat per valorar-ho, però si els arbres estan humits molts de dies es moriran», va dir Aleu.
Miravet és una de les localitats més afectades per la crescuda de l'Ebre, i el seu Ajuntament està estudiant la possibilitat de sol·licitar la declaració de situació d'emergència, segons va explicar el regidor Josep Maria Sáez en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. A Tortosa, l'Ebre va inundar camps de conreu de Jesús, Bítem, Campredó i Vinallop, va malmetre l'embarcador de la zona de l'Escorxador, que es va enretirar, i va inundar el soterrani del pavelló firal de Remolins.
L'Estat es dóna dos dies de marge per decidir si deroga el minitransvasament de l'Ebre
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2873448
El govern, però, manté la necessitat de fer la canonada perquè les últimes pluges no garanteixen aigua fins al maig
E. ANSOLA A.SERRANO. Barcelona
El perllongament del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona sembla que té les hores comptades atesa la decisió del Ministeri de Medi Ambient d'elaborar d'aquí a dos dies un informe que permeti saber si les últimes pluges han posat fi a la situació d'emergència que requeria el reial decret de l'Estat per portar aigua a la regió metropolitana. El portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, considera que, si es constata que no hi ha risc en l'abastament d'aigua per a la població, caldria derogar el decret. El govern català, però, discrepa, ja que creu que a hores d'ara, amb els pantans a un 44% de la capacitat, no es pot garantir l'abastament fins al maig, en què entrarà en funcionament la dessalinitzadora. ERC, però, va demanar ahir a Madrid la derogació del decret.
La canonada de l'Ebre, mesura d'emergència o infraestructura de futur? Aquest és el nou debat, i molt probablement el motiu d'una altra crisi, que s'ha obert en el si del govern i també entre els executius català i espanyol ja que, si el primer considera que encara no pot garantir l'abastament d'aigua per a la població fins al maig, el segon ja ha encarregat un estudi per conèixer en detall si les últimes pluges han deixat enrere la situació d'emergència que va obligar el Congrés dels Diputats a aprovar un reial decret que permetés allargar fins a Barcelona la canonada que porta aigua de l'Ebre a Tarragona. Així ho va manifestar el portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, que considera que, si ja no es donen les circumstàncies d'excepcionalitat sobre les quals es fonamenta la portada d'aigua de l'Ebre, s'haurà de derogar el decret, i «tant de bo que sigui així gràcies a les últimes pluges», hi va afegir. I és que el govern de l'Estat, a més, està pressionat pel govern d'Aragó, que ahir reclamava «una decisió política» abans que es pronunciïn els tribunals, ja que el reial decret «ja no té cobertura» perquè s'ha superat l'emergència, segons va dir el president aragonès, Marcel·lí Iglesias.
TOPADA ESTAT-GENERALITAT
Però mentre Alonso feia aquestes declaracions, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ahir actuava de portaveu del govern, malgrat que moments abans el consell de l'executiu català havia tractat durant gairebé dues hores la situació de sequera, aclaria que les últimes pluges no garanteixen l'abastament d'aigua potable, ja que els pantans estan per sota dels nivells que l'abril de l'any passat van propiciar l'aprovació del decret de sequera.
És per aquest motiu que el govern ha decidit mantenir totes les actuacions d'emergència previstes, que inclouen la canonada, i amb les quals, segons l'informe presentat pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es preveu «superar el mes de juny de l'any que ve sense restriccions». D'acord amb el mateix informe, sense aquestes mesures l'emergència s'activaria a inicis del 2009. Aquesta és la mateixa informació que va oferir el conseller de Medi Ambient a la tarda abans d'entrar en la segona trobada de la taula de la sequera. Baltasar va reiterar que serà el govern, fent servir les seves competències, qui dictarà quan s'acaba la sequera.
Aquestes dades s'oposen a les informacions que els experts han repetit els últims dies; «Catalunya ja no pateix cap sequera hidrològica», va dir el catedràtic en ecologia de la UB Narcís Prat, i el catedràtic del departament de geografia física de la UB Javier Martin Vide ho va reiterar ahir.
DISCREPÀNCIES EN EL GOVERN
De fet, són les informacions dels experts les que ahir va utilitzar ERC per demanar al govern espanyol que derogui el minitransvasament en considerar que «a Catalunya ja no hi ha sequera», en paraules del seu diputat a Madrid, Joan Ridao. «La pluja ha deixat 120 hectòmetres cúbics, més del doble del que es preveia portar amb la canonada de l'Ebre», va dir Ridao. Però si ERC a Madrid demanava el derogament, a Palau guardava silenci, segons assegurava la consellera de Justícia. Tanmateix, altres fonts del govern contradeien aquesta versió i insistien que el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, feia explícit el seu rebuig al minitransvasament i posava damunt la taula la necessitat de replantejar la construcció de la canonada a causa de les pluges. A aquestes afirmacions s'hi van afegir, segons les mateixes fonts, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena (PSC), i el d'Interior i Participació Ciutadana, Joan Saura (ICV). Aquest últim, conjuntament amb Carod-Rovira, va reclamar, tal com un dia abans ho havia fet el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, que es fixi un llindar que determini quan queda garantit l'abastament a la població. El conseller de Medi Ambient no va donar cap xifra que marqués la sortida de la sequera. Unes dues-centes persones, membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), van escridassar ahir els membres de la Taula Nacional de la Sequera que es van reunir ahir per segon cop per tractar les mesures que cal aplicar per garantir l'abastament a la població. La PDE considera que ara més que mai ja no hi ha arguments per defensar el minitransvasament a Barcelona, ateses les últimes pluges. «Volen l'aigua per especular», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la PDE.
El govern, però, manté la necessitat de fer la canonada perquè les últimes pluges no garanteixen aigua fins al maig
E. ANSOLA A.SERRANO. Barcelona
El perllongament del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona sembla que té les hores comptades atesa la decisió del Ministeri de Medi Ambient d'elaborar d'aquí a dos dies un informe que permeti saber si les últimes pluges han posat fi a la situació d'emergència que requeria el reial decret de l'Estat per portar aigua a la regió metropolitana. El portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, considera que, si es constata que no hi ha risc en l'abastament d'aigua per a la població, caldria derogar el decret. El govern català, però, discrepa, ja que creu que a hores d'ara, amb els pantans a un 44% de la capacitat, no es pot garantir l'abastament fins al maig, en què entrarà en funcionament la dessalinitzadora. ERC, però, va demanar ahir a Madrid la derogació del decret.
La canonada de l'Ebre, mesura d'emergència o infraestructura de futur? Aquest és el nou debat, i molt probablement el motiu d'una altra crisi, que s'ha obert en el si del govern i també entre els executius català i espanyol ja que, si el primer considera que encara no pot garantir l'abastament d'aigua per a la població fins al maig, el segon ja ha encarregat un estudi per conèixer en detall si les últimes pluges han deixat enrere la situació d'emergència que va obligar el Congrés dels Diputats a aprovar un reial decret que permetés allargar fins a Barcelona la canonada que porta aigua de l'Ebre a Tarragona. Així ho va manifestar el portaveu del grup parlamentari del PSOE, José Antonio Alonso, que considera que, si ja no es donen les circumstàncies d'excepcionalitat sobre les quals es fonamenta la portada d'aigua de l'Ebre, s'haurà de derogar el decret, i «tant de bo que sigui així gràcies a les últimes pluges», hi va afegir. I és que el govern de l'Estat, a més, està pressionat pel govern d'Aragó, que ahir reclamava «una decisió política» abans que es pronunciïn els tribunals, ja que el reial decret «ja no té cobertura» perquè s'ha superat l'emergència, segons va dir el president aragonès, Marcel·lí Iglesias.
TOPADA ESTAT-GENERALITAT
Però mentre Alonso feia aquestes declaracions, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ahir actuava de portaveu del govern, malgrat que moments abans el consell de l'executiu català havia tractat durant gairebé dues hores la situació de sequera, aclaria que les últimes pluges no garanteixen l'abastament d'aigua potable, ja que els pantans estan per sota dels nivells que l'abril de l'any passat van propiciar l'aprovació del decret de sequera.
És per aquest motiu que el govern ha decidit mantenir totes les actuacions d'emergència previstes, que inclouen la canonada, i amb les quals, segons l'informe presentat pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es preveu «superar el mes de juny de l'any que ve sense restriccions». D'acord amb el mateix informe, sense aquestes mesures l'emergència s'activaria a inicis del 2009. Aquesta és la mateixa informació que va oferir el conseller de Medi Ambient a la tarda abans d'entrar en la segona trobada de la taula de la sequera. Baltasar va reiterar que serà el govern, fent servir les seves competències, qui dictarà quan s'acaba la sequera.
Aquestes dades s'oposen a les informacions que els experts han repetit els últims dies; «Catalunya ja no pateix cap sequera hidrològica», va dir el catedràtic en ecologia de la UB Narcís Prat, i el catedràtic del departament de geografia física de la UB Javier Martin Vide ho va reiterar ahir.
DISCREPÀNCIES EN EL GOVERN
De fet, són les informacions dels experts les que ahir va utilitzar ERC per demanar al govern espanyol que derogui el minitransvasament en considerar que «a Catalunya ja no hi ha sequera», en paraules del seu diputat a Madrid, Joan Ridao. «La pluja ha deixat 120 hectòmetres cúbics, més del doble del que es preveia portar amb la canonada de l'Ebre», va dir Ridao. Però si ERC a Madrid demanava el derogament, a Palau guardava silenci, segons assegurava la consellera de Justícia. Tanmateix, altres fonts del govern contradeien aquesta versió i insistien que el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, feia explícit el seu rebuig al minitransvasament i posava damunt la taula la necessitat de replantejar la construcció de la canonada a causa de les pluges. A aquestes afirmacions s'hi van afegir, segons les mateixes fonts, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena (PSC), i el d'Interior i Participació Ciutadana, Joan Saura (ICV). Aquest últim, conjuntament amb Carod-Rovira, va reclamar, tal com un dia abans ho havia fet el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, que es fixi un llindar que determini quan queda garantit l'abastament a la població. El conseller de Medi Ambient no va donar cap xifra que marqués la sortida de la sequera. Unes dues-centes persones, membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), van escridassar ahir els membres de la Taula Nacional de la Sequera que es van reunir ahir per segon cop per tractar les mesures que cal aplicar per garantir l'abastament a la població. La PDE considera que ara més que mai ja no hi ha arguments per defensar el minitransvasament a Barcelona, ateses les últimes pluges. «Volen l'aigua per especular», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la PDE.
dimarts, 27 de maig del 2008
Cabals d'avui
La consulta d'avui (dades d'ahir 26/5/2008) a la web de l'ACA dóna:
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll: 162,42 m3/s
Ter a Girona: 3,83 m3/s
Ter a Torroella: 2,25 m3/s
Aforaments a l'Ebre
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Saragossa: 800,48 m3/s
Ebre a Ascó: ---- no hi ha dades (inundat?)
Ebre a Tortosa: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Serós: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Balaguer: 483,40 m3/s
En quant als embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 164 hm3
Total conques internes: 307 hm3
Total tram català conca de l'Ebre: 2688 hm3
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll: 162,42 m3/s
Ter a Girona: 3,83 m3/s
Ter a Torroella: 2,25 m3/s
Aforaments a l'Ebre
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Saragossa: 800,48 m3/s
Ebre a Ascó: ---- no hi ha dades (inundat?)
Ebre a Tortosa: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Serós: ---- no hi ha dades (inundat?)
Segre a Balaguer: 483,40 m3/s
En quant als embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 164 hm3
Total conques internes: 307 hm3
Total tram català conca de l'Ebre: 2688 hm3
ERC, ICV i EUiA insten el govern a fixar quanta aigua cal per evitar la canonada
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2871292
Tots tres partits demanaran a l'Estat que derogui el decret quan es garanteixi l'abastament d'aigua
EL PUNT. Barcelona
Les executives d'ERC, ICV i EUiA van demanar ahir al govern del qual formen part que determini la quantitat d'aigua que caldria tenir emmagatzemada als pantans per garantir el subministrament d'aigua potable a la població i conèixer, per tant, en quin moment ja no caldrà executar les obres de la canonada per portar aigua de l'Ebre. Si es compleixen els llindars, tots tres partits demanaran que es derogui el reial decret aprovat el 18 d'abril pel govern de l'Estat. L'executiva d'ERC instava el govern a fer «una avaluació tècnica amb profunditat per saber si es podria prescindir del transvasament de l'Ebre cap a Barcelona».
ERC, ICV i EUiA volen que el govern «es mulli» i aclareixi quina és la quantitat d'aigua que cal tenir emmagatzemada als pantans per poder garantir l'abastament d'aigua potable a la població i, consegüentment, evitar les obres per construir la canonada que ha de permetre connectar la xarxa d'abastament d'aigua potable del Consorci Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATL). Les últimes pluges van protagonitzar ahir el debat en les executives de tots tres partits i més tenint en compte que en un sol dia els pantans del sistema Ter-Llobregat han augmentant les reserves d'aigua en 21 hectòmetres cúbics, una xifra que situa els pantans en 246 hectòmetres cúbics, el doble de fa un mes i només a uns 50 hectòmetres cúbics per sortir tècnicament de la situació de sequera, d'acord amb els nivells que estableix el decret de sequera aprovat pel govern català. Uns llindars, però, que, d'acord amb la modificació feta fa dues setmanes per l'executiu per evitar aixecar les restriccions al mateix temps que arribava agua en vaixell a Barcelona, han quedat supeditats a la decisió del govern, que, amb informes favorables del consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, serà el que decideixi quan s'aixequen les restriccions i es desactiva l'actual fase d'excepcionalitat 2 per passar a la fase 1 o fins i tot entrar en la normalitat.
La petició dels tres partits que, amb el PSC, governen Catalunya, arriba tot just una setmana després que la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, anunciés que, si entrava un mínim necessari als pantans, deixava de tenir sentit el decret i l'obra de la nova canonada. Tanmateix, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), replicava llavors que era impensable aturar les obres perquè no hi havia prou aigua als pantans. Dos dies després, en la sessió de control al President, José Montilla assegurava que, encara que s'omplin els pantans, les obres de la nova canonada no s'aturarien. Una altra cosa és que, malgrat que les obres estiguin enllestides, el transvasament no s'arribi a posar en marxa perquè ja s'ha sortit de la situació de sequera.
Les demandes d'ICV, EUiA i ERC no van obtenir resposta ahir del Departament de Medi Ambient ni de la resta del govern. De fet, el conseller tenia programada una roda de premsa davant els mitjans però hi va delegar en la directora general d'Habitatge, Carme Trilla.
Avui al vespre és previst que es torni a reunir per segon cop la taula de la sequera, que agrupa el món polític, social, empresarial i científic de Catalunya per tractar la deficiència hídrica que afecta el país i les mesures que cal aplicar.
Tots tres partits demanaran a l'Estat que derogui el decret quan es garanteixi l'abastament d'aigua
EL PUNT. Barcelona
Les executives d'ERC, ICV i EUiA van demanar ahir al govern del qual formen part que determini la quantitat d'aigua que caldria tenir emmagatzemada als pantans per garantir el subministrament d'aigua potable a la població i conèixer, per tant, en quin moment ja no caldrà executar les obres de la canonada per portar aigua de l'Ebre. Si es compleixen els llindars, tots tres partits demanaran que es derogui el reial decret aprovat el 18 d'abril pel govern de l'Estat. L'executiva d'ERC instava el govern a fer «una avaluació tècnica amb profunditat per saber si es podria prescindir del transvasament de l'Ebre cap a Barcelona».
ERC, ICV i EUiA volen que el govern «es mulli» i aclareixi quina és la quantitat d'aigua que cal tenir emmagatzemada als pantans per poder garantir l'abastament d'aigua potable a la població i, consegüentment, evitar les obres per construir la canonada que ha de permetre connectar la xarxa d'abastament d'aigua potable del Consorci Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATL). Les últimes pluges van protagonitzar ahir el debat en les executives de tots tres partits i més tenint en compte que en un sol dia els pantans del sistema Ter-Llobregat han augmentant les reserves d'aigua en 21 hectòmetres cúbics, una xifra que situa els pantans en 246 hectòmetres cúbics, el doble de fa un mes i només a uns 50 hectòmetres cúbics per sortir tècnicament de la situació de sequera, d'acord amb els nivells que estableix el decret de sequera aprovat pel govern català. Uns llindars, però, que, d'acord amb la modificació feta fa dues setmanes per l'executiu per evitar aixecar les restriccions al mateix temps que arribava agua en vaixell a Barcelona, han quedat supeditats a la decisió del govern, que, amb informes favorables del consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, serà el que decideixi quan s'aixequen les restriccions i es desactiva l'actual fase d'excepcionalitat 2 per passar a la fase 1 o fins i tot entrar en la normalitat.
La petició dels tres partits que, amb el PSC, governen Catalunya, arriba tot just una setmana després que la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, anunciés que, si entrava un mínim necessari als pantans, deixava de tenir sentit el decret i l'obra de la nova canonada. Tanmateix, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), replicava llavors que era impensable aturar les obres perquè no hi havia prou aigua als pantans. Dos dies després, en la sessió de control al President, José Montilla assegurava que, encara que s'omplin els pantans, les obres de la nova canonada no s'aturarien. Una altra cosa és que, malgrat que les obres estiguin enllestides, el transvasament no s'arribi a posar en marxa perquè ja s'ha sortit de la situació de sequera.
Les demandes d'ICV, EUiA i ERC no van obtenir resposta ahir del Departament de Medi Ambient ni de la resta del govern. De fet, el conseller tenia programada una roda de premsa davant els mitjans però hi va delegar en la directora general d'Habitatge, Carme Trilla.
Avui al vespre és previst que es torni a reunir per segon cop la taula de la sequera, que agrupa el món polític, social, empresarial i científic de Catalunya per tractar la deficiència hídrica que afecta el país i les mesures que cal aplicar.
L'ecòleg Narcís Prat diu que ja no es pot parlar de sequera
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2871291
EL PUNT.
L'ecòleg i assessor del govern Narcís Prat considera que «parlar ara de sequera és absurd, en aquest país ja no hi ha sequera», després que les últimes pluges hagin augmentat el nivell dels pantans fins a gairebé un 40%. Per aquest motiu, Prat creu convenient que «certes mesures que poden generar problemes més greus com ara el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona s'haurien de repensar i veure si són necessàries o no». La millora dels embassaments obliga a reflexionar i a plantejar la possibilitat de no portar a terme determinades actuacions com el perllongament del minitransvasament. Prat va fer aquestes declaracions a l'emissora RAC1 i també va explicar que aquesta mesura pal·liativa de la sequera que vol portar a terme el govern és clarament un transvasament, malgrat ser una paraula «maleïda» que s'intenta evitar. Els embassaments de les conques internes estan al doble de fa un mes, quan ranejaven el 20% de la capacitat i s'estava a un pas d'entrar en fase d'emergència. Aquesta fase i les conseqüents restriccions que comportava no es van arribar a activar mai.
EL PUNT.
L'ecòleg i assessor del govern Narcís Prat considera que «parlar ara de sequera és absurd, en aquest país ja no hi ha sequera», després que les últimes pluges hagin augmentat el nivell dels pantans fins a gairebé un 40%. Per aquest motiu, Prat creu convenient que «certes mesures que poden generar problemes més greus com ara el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona s'haurien de repensar i veure si són necessàries o no». La millora dels embassaments obliga a reflexionar i a plantejar la possibilitat de no portar a terme determinades actuacions com el perllongament del minitransvasament. Prat va fer aquestes declaracions a l'emissora RAC1 i també va explicar que aquesta mesura pal·liativa de la sequera que vol portar a terme el govern és clarament un transvasament, malgrat ser una paraula «maleïda» que s'intenta evitar. Els embassaments de les conques internes estan al doble de fa un mes, quan ranejaven el 20% de la capacitat i s'estava a un pas d'entrar en fase d'emergència. Aquesta fase i les conseqüents restriccions que comportava no es van arribar a activar mai.
Els regants lamenten els incidents de divendres amb Montilla
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2871579
O.M..
El portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa, va lamentar ahir els incidents de divendres amb la visita del president José Montilla a Torroella de Montgrí, i així ho va comentar també a responsables de l'ACA i del Departament de Medi Ambient en converses telefòniques. En declaracions a aquest diari, Illa va explicar: «Ens sap greu el que va passar, però s'ha magnificat i ens han carregat el mort a nosaltres. No sé si és culpa de la gent o dels Mossos, però els fets són independents a la reunió entre regants i Montilla.» Pel que fa a la trobada, el portaveu dels regants va afirmar: «Montilla va donar la cara i hi vam poder dialogar, però no era el dia per arribar a acords.» Illa, a més, hi va afegir: «A garrotades les coses no se solucionen, perquè sempre hem dialogat amb l'administració, però sap greu que això sigui notícia, i no el fet que no passi aigua pel Ter.» En canvi, si el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, qualificava dissabte els fets d'«incomprensibles», ahir Illa opinava diferent: «Són coses que passen, comprensibles perquè els ànims estan exaltats i perquè existeix un greuge amb el Ter des de fa molts anys.»
D'altra banda, les pluges d'aquests últims dies garantiran aigua per als camps quinze dies més, de manera que els regants no necessitaran aigua dels pantans fins a mitjan juny. Illa, però, va explicar: «Aquestes pluges no ens han de fer oblidar el problema del Ter.»
O.M..
El portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa, va lamentar ahir els incidents de divendres amb la visita del president José Montilla a Torroella de Montgrí, i així ho va comentar també a responsables de l'ACA i del Departament de Medi Ambient en converses telefòniques. En declaracions a aquest diari, Illa va explicar: «Ens sap greu el que va passar, però s'ha magnificat i ens han carregat el mort a nosaltres. No sé si és culpa de la gent o dels Mossos, però els fets són independents a la reunió entre regants i Montilla.» Pel que fa a la trobada, el portaveu dels regants va afirmar: «Montilla va donar la cara i hi vam poder dialogar, però no era el dia per arribar a acords.» Illa, a més, hi va afegir: «A garrotades les coses no se solucionen, perquè sempre hem dialogat amb l'administració, però sap greu que això sigui notícia, i no el fet que no passi aigua pel Ter.» En canvi, si el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, qualificava dissabte els fets d'«incomprensibles», ahir Illa opinava diferent: «Són coses que passen, comprensibles perquè els ànims estan exaltats i perquè existeix un greuge amb el Ter des de fa molts anys.»
D'altra banda, les pluges d'aquests últims dies garantiran aigua per als camps quinze dies més, de manera que els regants no necessitaran aigua dels pantans fins a mitjan juny. Illa, però, va explicar: «Aquestes pluges no ens han de fer oblidar el problema del Ter.»
Els pantans del sistema Ter-Llobregat són a només 50 hm³ de sortir de la sequera
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2871285
Als cinc embassaments que abasteixen la regió de Barcelona n'hi han entrat 29 en tres dies i 117 en un mes i una setmana
XAVIER MIRÓ. Barcelona
Els cinc embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona són a 50 hectòmetres cúbics de sortir tècnicament de la situació de sequera, tot i que el govern català va modificar el decret per atorgar-se la decisió independentment del llindar que el text estableix per superar automàticament la crisi. No és un volum inabastable tenint en compte que només en els darrers tres dies el sistema Ter-Llobregat ha recollit 29 hectòmetres cúbics per les pluges del cap de setmana. Des que el 18 d'abril el govern espanyol va aprovar el reial decret llei per transvasar aigua de l'Ebre, se n'han recollit 117 i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya indiquen pluges tota la setmana, amb nivells «molt abundants» i «extremadament abundants» per avui.
Fa un mes era impensable que Catalunya estigués a un pas de sortir tècnicament de la situació de sequera. Ho era perquè el 18 d'abril els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat tenien en reserva només 128,7 hectòmetres cúbics, un 21% de la seva capacitat. Per sota del 20%, el govern havia de decretar l'estat d'emergència, una situació mai vista a Catalunya des que existeix el decret que estableix restriccions progressives segons disminueixen les reserves als pantans. Es tenia clar que si continuava sense ploure o ho feia tan poc com en els darrers anys, a la tardor s'haurien de començar a fer restriccions a l'aigua de boca de la regió de Barcelona. Per això el govern espanyol va aprovar, aquell 18 d'abril, el reial decret de mesures urgents que donava el vistiplau a l'obra per portar fins a Barcelona l'aigua excedent del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona.
Però ahir, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç emmagatzemaven conjuntament 246,65 hectòmetres cúbics i superaven el 40% de les seves reserves, el doble del que tenien fa un mes i una setmana, quan es va impulsar el reial decret estatal. Si els pantans recullen els propers dies o setmanes 50 hectòmetres cúbics més, el sistema Ter-Llobregat estarà tècnicament fora de la situació de sequera tot i que el govern català va modificar el decret per atorgar-se la potestat d'aixecar o no la situació de crisi hídrica. 50 hectòmetres cúbics semblen un volum difícil d'as solir després d'una llarga sequera amb precipitacions minses i després d'un any seguit amb els embassaments minvats. Però no ho és si es té en compte que en només tres dies han entrat als cinc em bassaments 29,8 hectòmetres cúbics per les pluges d'aquest cap de setmana a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat i que en un mes i una setmana les reserves han augmentat en 117. I és que aquesta primavera ja és la més plujosa que es recorda des de fa anys. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no farà una comparativa històrica fins que s'acabi el maig perquè encara preveu pluges importants per aquesta setmana, però en alguns registres locals ja se sap que aquesta és la primavera més generosa i plujosa des de fa dècades, en un any en què fins i tot hi ha hagut nevades tardanes importants. La possibilitat d'assolir els 300 hectòmetres cúbics que permeten sortir tècnicament de la sequera és relativament a prop, tenint en compte que, des de fa unes setmanes, el subsòl està xop, els aqüífers subterranis s'han reomplert i que avui tota l'aigua que cau a les capçaleres dels rius es filtra directament als embassaments. Aquest cap de setmana s'han superat registres de 100 litres per metre quadrat en punts de la capçalera del Ter i 80 en punts del Llobregat. El servei meteorològic de la Generalitat anuncia pluja durant tota la setmana, amb episodis intensos com el d'avui, en què es preveuen fins i tot precipitacions «molt abundoses» o «extremadament abundoses» al Pirineu, Prepirineu i la Catalunya central, precisament àrees de Catalunya on es recull l'aigua que serveix per abastar la regió metropolitana de Barcelona.
Als cinc embassaments que abasteixen la regió de Barcelona n'hi han entrat 29 en tres dies i 117 en un mes i una setmana
XAVIER MIRÓ. Barcelona
Els cinc embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona són a 50 hectòmetres cúbics de sortir tècnicament de la situació de sequera, tot i que el govern català va modificar el decret per atorgar-se la decisió independentment del llindar que el text estableix per superar automàticament la crisi. No és un volum inabastable tenint en compte que només en els darrers tres dies el sistema Ter-Llobregat ha recollit 29 hectòmetres cúbics per les pluges del cap de setmana. Des que el 18 d'abril el govern espanyol va aprovar el reial decret llei per transvasar aigua de l'Ebre, se n'han recollit 117 i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya indiquen pluges tota la setmana, amb nivells «molt abundants» i «extremadament abundants» per avui.
Fa un mes era impensable que Catalunya estigués a un pas de sortir tècnicament de la situació de sequera. Ho era perquè el 18 d'abril els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat tenien en reserva només 128,7 hectòmetres cúbics, un 21% de la seva capacitat. Per sota del 20%, el govern havia de decretar l'estat d'emergència, una situació mai vista a Catalunya des que existeix el decret que estableix restriccions progressives segons disminueixen les reserves als pantans. Es tenia clar que si continuava sense ploure o ho feia tan poc com en els darrers anys, a la tardor s'haurien de començar a fer restriccions a l'aigua de boca de la regió de Barcelona. Per això el govern espanyol va aprovar, aquell 18 d'abril, el reial decret de mesures urgents que donava el vistiplau a l'obra per portar fins a Barcelona l'aigua excedent del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona.
Però ahir, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç emmagatzemaven conjuntament 246,65 hectòmetres cúbics i superaven el 40% de les seves reserves, el doble del que tenien fa un mes i una setmana, quan es va impulsar el reial decret estatal. Si els pantans recullen els propers dies o setmanes 50 hectòmetres cúbics més, el sistema Ter-Llobregat estarà tècnicament fora de la situació de sequera tot i que el govern català va modificar el decret per atorgar-se la potestat d'aixecar o no la situació de crisi hídrica. 50 hectòmetres cúbics semblen un volum difícil d'as solir després d'una llarga sequera amb precipitacions minses i després d'un any seguit amb els embassaments minvats. Però no ho és si es té en compte que en només tres dies han entrat als cinc em bassaments 29,8 hectòmetres cúbics per les pluges d'aquest cap de setmana a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat i que en un mes i una setmana les reserves han augmentat en 117. I és que aquesta primavera ja és la més plujosa que es recorda des de fa anys. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no farà una comparativa històrica fins que s'acabi el maig perquè encara preveu pluges importants per aquesta setmana, però en alguns registres locals ja se sap que aquesta és la primavera més generosa i plujosa des de fa dècades, en un any en què fins i tot hi ha hagut nevades tardanes importants. La possibilitat d'assolir els 300 hectòmetres cúbics que permeten sortir tècnicament de la sequera és relativament a prop, tenint en compte que, des de fa unes setmanes, el subsòl està xop, els aqüífers subterranis s'han reomplert i que avui tota l'aigua que cau a les capçaleres dels rius es filtra directament als embassaments. Aquest cap de setmana s'han superat registres de 100 litres per metre quadrat en punts de la capçalera del Ter i 80 en punts del Llobregat. El servei meteorològic de la Generalitat anuncia pluja durant tota la setmana, amb episodis intensos com el d'avui, en què es preveuen fins i tot precipitacions «molt abundoses» o «extremadament abundoses» al Pirineu, Prepirineu i la Catalunya central, precisament àrees de Catalunya on es recull l'aigua que serveix per abastar la regió metropolitana de Barcelona.
El cabal del Ter a Ripoll va superar els 172 metres cúbics
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=6356
La crescuda dels rius el passat diumenge 25 va suposar assolir un cabal de fins a 172,10 litres per segon, més de 150 litres més que el dia anterior (25,97). Tot i això, aquestes xifres no han permès que el cabal més avall del Pasteral es recuperi per sobre dels límits legals -la Llei de 1959 obliga a deixar 3 metres cúbics- ja que a Girona el diumenge passaven 1,51 metres cúbics i a Torroella tan sols 1,10. El record històric negatiu va ser el passat dia 7 amb tan sols 0,47 metres cúbics a Girona.
A Sant Joan de les Abadesses per la seva banda el cabal va superar els 41,87 metres cúbics -el dia abans havia estat de 7,77-. Ahir de fet, encara va ser major 42,26 mentre que a Ripoll va disminuir lleugerament fins als 162,42. El fet que ahir no plogués -després de tretze dies consecutius- provocarà de ben segur que avui els cabals disminueixin (veure galeria fotogràfica del Ter al seu pas per Sant Joan de les Abadesses).
Cabal del Ter a Girona
Les dades amb les que s'ha fet aquest gràfic han estat obtingudes de la web de l'ACA, i van des del 18-11-2006 fins el 25-5-08.
Des del 16 d'octubre de 2007 fins el 10 de maig de 2008 no es va arribar ni un sol dia als 3 m3/s a Girona (mínim legal) i només dos dies a partir de llavors tot i les intenses pluges.
S'està transvasant el cabal ecològic del riu Ter i a més s'està vulnerant de manera conscient la legalitat vigent. I llavors encara hem de sentir com una colla d'indocumentats que malauradament tenen la responsabilitat de governar que estan dient que s'ha acabat la sequera i estan demanant que no s'executin les obres que han de permetre millorar la garantia de subministrament de l'àrea metropolitana de Barcelona i que a més hauria de permetre com a mínim que pel Ter hi passés el cabal ecològic que li correspon.
ICV pide al Govern que determine las condiciones que harían innecesario el trasvase
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080526/53468445608.html
ERC pedirá revaluar la obra si los técnicos dicen que hay agua suficiente
Un asesor de la Agència de l'Aigua dice que en Catalunya ya no hay sequía
El PSC subraya que se mantiene la situación de emergencia pese a las lluvias
CiU pide a Baltasar ignorar a ICV y el PP también se muestra favorable a la obra
Barcelona. (Agencias y redacción).- La crecida de los pantanos, que ya rozan el 40% de su capacidad, por las lluvias de los últimos días ha reabierto el debate sobre la necesidad del minitrasvase del Ebro a Barcelona. El secretario general de ICV, Jordi Guillot, ha pedido al Govern que determine los caudales y las condiciones para garantizar el abastecimiento de agua a Barcelona y que harían innecesario el trasvase. En la misma línea, ERC pedirá revaluar la obra si los técnicos dicen que hay agua suficiente. Al respecto, un asesor de la Agencia del Agua dice que en Catalunya ya no hay sequía. Por contra, el PSC subraya que se mantiene la situación de emergencia pese a las lluvias. Y es que los embalses de las cuencas internas de Catalunya se encuentran ya al 39,39 por ciento de su capacidad, casi diez puntos por encima que hace sólo diez días.
Guillot ha pedido que no se construya la tubería para prolongar hasta Barcelona el minitrasvase del Ebro a Tarragona si se garantiza el abastecimiento de agua al área metropolitana antes de iniciarse las obras. En rueda de prensa, Guillot insistió en la idea que ya lanzó ayer en una visita al Aplec del Cargol de Lleida, donde aseguró que ICV pedirá la derogación del Decreto de Sequía cuando haya "riesgo cero" para el abastecimiento. "Si se cumpliesen las condiciones antes de que se comiencen las obras de la tubería que tiene que llevar agua desde el Ebro, pediríamos que no se realizase porque ya no estaría justificada", aseguró hoy Guillot.
ERC, dispuesta a revaluar la obra
En la misma línea, la dirección de ERC se ha mostrado dispuesta a pedir que se "revalúe" el trasvase del Ebro si las lluvias caídas en las últimas semanas hacen innecesarias las medidas excepcionales, pero primero quiere que sean los técnicos quienes digan si hay suficiente agua como para llegar a mayo de 2009.
Según ha indicado la portavoz de ERC, Marina Llansana, si se demuestra que las lluvias que están cayendo en Catalunya, sobre todo en las cabeceras de los ríos, comportan que los embalses se sitúen por encima del 40% de su capacidad, la situación de crisis y de emergencia podría finalizar.
En este supuesto, ha explicado, ERC podría pedir una "revaluación" de las medidas excepcionales que ya están aprobadas, como por ejemplo la que prevé una mayor utilización del agua del minitrasvase del Ebro para conducirla hasta el área de Barcelona.
Marina Llansana ha precisado, sin embargo, que lo que no va hacer su partido es pedir la paralización del comienzo de las obras de instalación de la tubería bidireccional prevista en el decreto del gobierno central para trasvasar el agua del Ebro, "sólo por la percepción de la gente de que está lloviendo mucho o por determinadas noticias de prensa". "Queremos -ha añadido- que los técnicos calculen con precisión qué reservas hay de agua y las que se necesitan para llegar hasta mayo de 2009", que es cuando tiene que entrar en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat (Barcelona).
"Catalunya ya no sufre sequía"
Al respecto, el ecólogo Narcís Prat, asesor de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha asegurado que Catalunya "ya no sufre sequía". "Ahora hablar de sequía es absurdo, este país no tiene sequía", ha afirmado Prat, catedrático de Ecología de la Universidad de Barcelona (UB), en declaraciones a RAC1 recogidas en un comunicado de la emisora. El experto ha señalado que la notable mejora de los embalses "obliga a reflexionar" y a plantear la posibilidad de no llevar a cabo determinadas actuaciones previstas, como la prolongación del denominado minitrasvase del Ebro hasta Barcelona.
PSC: Catalunya se mantiene en situación de emergencia
Por contra, el secretario de Organización del PSC, José Zaragoza, ha subrayado que, a pesar de las últimas lluvias, se mantiene la situación de emergencia en Catalunya por la sequía y que las reservas de agua en los embalses están hoy veinte puntos por debajo de los niveles de hace un año.
Zaragoza ha respondido de este modo en rueda de prensa a las declaraciones del secretario general de ICV, Jordi Guillot, quien ayer aseguró que su partido reclamará la derogación del decreto contra la sequía cuando finalice la situación de riesgo de un desabastecimiento en el área metropolitana de Barcelona.
Zaragoza, que ha defendido la actuación del gobierno catalán en materia de agua, ha dicho que Guillot se ha limitado a comentar lo que establece el decreto, y que "más racionalidad que esto no hay".
CiU pide a Baltasar ignorar a ICV
El diputado de CiU en el Parlamento catalán Ramon Espadaler ha pedido al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que haga caso omiso de su partido, ICV, y no revoque el compromiso de prolongar el minitrasvase.
En su 'blog' personal en Internet, Espadaler ha avanzado que en la reunión de mañana de la Mesa Nacional de la Sequía pedirá a Baltasar que "no haga caso de las voces que le reclaman que se olvide de la conexión de las redes de abastecimiento de agua del Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) y Aguas Ter-Llobregat (ATLL)".
El PP, a favor de la obra
El presidente del PPC, Daniel Sirera, ha discrepado de la tesis de ICV de derogar el decreto contra la sequía cuando finalice la situación de riesgo, y ha defendido construir la tubería que hará posible la prolongación del minitrasvase del Ebro a Barcelona.
En rueda de prensa, Sirera ha asegurado que hay que apostar por "soluciones definitivas por lo que pueda pasar en el futuro", y no por infraestructuras "desmontables". En este sentido, ha pedido al presidente catalán, José Montilla, que "no tenga miedo de sus socios de gobierno" y le ha recordado que el PPC le apoyará en el Parlamento catalán para sacar adelante infraestructuras positivas para Catalunya.
Recuperación de los pantanos
Los pantanos internos llegaron a una situación crítica a principios de abril, cuando el nivel de las reservas se situó al 21 por ciento y, por lo tanto, a un paso de entrar en fase de emergencia, tal y como establecía el anterior decreto de sequía de la Generalitat.
Sin embargo, en apenas un mes y medio, las abundantes lluvias, que han favorecido a prácticamente toda Catalunya, han permitido una notable mejora de los embalses, que a día de hoy acumulan 273,52 hectómetros cúbicos de agua, casi el doble que a principios de abril, según datos de la Agencia Catalana del Agua (ACA).
Estas precipitaciones han beneficiado especialmente a los pantanos del sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa del Cavall y Sant Ponç), que son los que abastecen el área metropolitana de Barcelona, pues se encuentran ya al 47,5 por ciento de su capacidad y almacenan 246,6 hectómetros cúbicos de agua.
La situación de los embalses es aún más favorable en la cuenca del Ebro, donde el pantano de Oliana (Lleida) ha abierto sus compuertas para trasvasar agua al de Rialb (Lleida), ya que se encuentra a más del 90 por ciento de su capacidad tras las persistentes lluvias de las últimas semanas.
Por otro lado el pantano de Boadella se encuentra al 26,2%, el de Siurana, al 38,5% y el de Riudecanyes, al 44,4%. Pese a esta notable mejora de los pantanos, Cataluña sigue en situación de excepcionalidad por la sequía y, por tanto, se mantienen las prohibiciones en algunos usos del agua potable, como el llenado de piscinas o el riego de jardines.
Con los embalses al 40 por ciento de su capacidad se mantienen asimismo, por el momento, las obras de prolongación del minitrasvase del Ebro a Barcelona, una conducción de unos 62 kilómetros que permitirá conectar el sistema Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) con Aguas Ter-Llobregat (ATLL).
La actual situación, no obstante, podría hacer replantearse a los gobiernos español y catalán la necesidad de esta infraestructura, que se aprobó para garantizar el abastecimiento del área de Barcelona entre finales de año y junio del próximo año, cuando entrará en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat de Llobregat (Barcelona).
La ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, ya advirtió hace unos días que si los embalses catalanes alcanzaban el "mínimo necesario" para abastecer a Barcelona el trasvase de agua del Ebro al área metropolitana "no tendría razón de ser" y, por lo tanto, no se ejecutaría.
La previsión es que el nivel de los pantanos siga creciendo en los próximos días, ya que se prevén nuevas lluvias que afectarán a gran parte del territorio.
ERC pedirá revaluar la obra si los técnicos dicen que hay agua suficiente
Un asesor de la Agència de l'Aigua dice que en Catalunya ya no hay sequía
El PSC subraya que se mantiene la situación de emergencia pese a las lluvias
CiU pide a Baltasar ignorar a ICV y el PP también se muestra favorable a la obra
Barcelona. (Agencias y redacción).- La crecida de los pantanos, que ya rozan el 40% de su capacidad, por las lluvias de los últimos días ha reabierto el debate sobre la necesidad del minitrasvase del Ebro a Barcelona. El secretario general de ICV, Jordi Guillot, ha pedido al Govern que determine los caudales y las condiciones para garantizar el abastecimiento de agua a Barcelona y que harían innecesario el trasvase. En la misma línea, ERC pedirá revaluar la obra si los técnicos dicen que hay agua suficiente. Al respecto, un asesor de la Agencia del Agua dice que en Catalunya ya no hay sequía. Por contra, el PSC subraya que se mantiene la situación de emergencia pese a las lluvias. Y es que los embalses de las cuencas internas de Catalunya se encuentran ya al 39,39 por ciento de su capacidad, casi diez puntos por encima que hace sólo diez días.
Guillot ha pedido que no se construya la tubería para prolongar hasta Barcelona el minitrasvase del Ebro a Tarragona si se garantiza el abastecimiento de agua al área metropolitana antes de iniciarse las obras. En rueda de prensa, Guillot insistió en la idea que ya lanzó ayer en una visita al Aplec del Cargol de Lleida, donde aseguró que ICV pedirá la derogación del Decreto de Sequía cuando haya "riesgo cero" para el abastecimiento. "Si se cumpliesen las condiciones antes de que se comiencen las obras de la tubería que tiene que llevar agua desde el Ebro, pediríamos que no se realizase porque ya no estaría justificada", aseguró hoy Guillot.
ERC, dispuesta a revaluar la obra
En la misma línea, la dirección de ERC se ha mostrado dispuesta a pedir que se "revalúe" el trasvase del Ebro si las lluvias caídas en las últimas semanas hacen innecesarias las medidas excepcionales, pero primero quiere que sean los técnicos quienes digan si hay suficiente agua como para llegar a mayo de 2009.
Según ha indicado la portavoz de ERC, Marina Llansana, si se demuestra que las lluvias que están cayendo en Catalunya, sobre todo en las cabeceras de los ríos, comportan que los embalses se sitúen por encima del 40% de su capacidad, la situación de crisis y de emergencia podría finalizar.
En este supuesto, ha explicado, ERC podría pedir una "revaluación" de las medidas excepcionales que ya están aprobadas, como por ejemplo la que prevé una mayor utilización del agua del minitrasvase del Ebro para conducirla hasta el área de Barcelona.
Marina Llansana ha precisado, sin embargo, que lo que no va hacer su partido es pedir la paralización del comienzo de las obras de instalación de la tubería bidireccional prevista en el decreto del gobierno central para trasvasar el agua del Ebro, "sólo por la percepción de la gente de que está lloviendo mucho o por determinadas noticias de prensa". "Queremos -ha añadido- que los técnicos calculen con precisión qué reservas hay de agua y las que se necesitan para llegar hasta mayo de 2009", que es cuando tiene que entrar en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat (Barcelona).
"Catalunya ya no sufre sequía"
Al respecto, el ecólogo Narcís Prat, asesor de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha asegurado que Catalunya "ya no sufre sequía". "Ahora hablar de sequía es absurdo, este país no tiene sequía", ha afirmado Prat, catedrático de Ecología de la Universidad de Barcelona (UB), en declaraciones a RAC1 recogidas en un comunicado de la emisora. El experto ha señalado que la notable mejora de los embalses "obliga a reflexionar" y a plantear la posibilidad de no llevar a cabo determinadas actuaciones previstas, como la prolongación del denominado minitrasvase del Ebro hasta Barcelona.
PSC: Catalunya se mantiene en situación de emergencia
Por contra, el secretario de Organización del PSC, José Zaragoza, ha subrayado que, a pesar de las últimas lluvias, se mantiene la situación de emergencia en Catalunya por la sequía y que las reservas de agua en los embalses están hoy veinte puntos por debajo de los niveles de hace un año.
Zaragoza ha respondido de este modo en rueda de prensa a las declaraciones del secretario general de ICV, Jordi Guillot, quien ayer aseguró que su partido reclamará la derogación del decreto contra la sequía cuando finalice la situación de riesgo de un desabastecimiento en el área metropolitana de Barcelona.
Zaragoza, que ha defendido la actuación del gobierno catalán en materia de agua, ha dicho que Guillot se ha limitado a comentar lo que establece el decreto, y que "más racionalidad que esto no hay".
CiU pide a Baltasar ignorar a ICV
El diputado de CiU en el Parlamento catalán Ramon Espadaler ha pedido al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que haga caso omiso de su partido, ICV, y no revoque el compromiso de prolongar el minitrasvase.
En su 'blog' personal en Internet, Espadaler ha avanzado que en la reunión de mañana de la Mesa Nacional de la Sequía pedirá a Baltasar que "no haga caso de las voces que le reclaman que se olvide de la conexión de las redes de abastecimiento de agua del Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) y Aguas Ter-Llobregat (ATLL)".
El PP, a favor de la obra
El presidente del PPC, Daniel Sirera, ha discrepado de la tesis de ICV de derogar el decreto contra la sequía cuando finalice la situación de riesgo, y ha defendido construir la tubería que hará posible la prolongación del minitrasvase del Ebro a Barcelona.
En rueda de prensa, Sirera ha asegurado que hay que apostar por "soluciones definitivas por lo que pueda pasar en el futuro", y no por infraestructuras "desmontables". En este sentido, ha pedido al presidente catalán, José Montilla, que "no tenga miedo de sus socios de gobierno" y le ha recordado que el PPC le apoyará en el Parlamento catalán para sacar adelante infraestructuras positivas para Catalunya.
Recuperación de los pantanos
Los pantanos internos llegaron a una situación crítica a principios de abril, cuando el nivel de las reservas se situó al 21 por ciento y, por lo tanto, a un paso de entrar en fase de emergencia, tal y como establecía el anterior decreto de sequía de la Generalitat.
Sin embargo, en apenas un mes y medio, las abundantes lluvias, que han favorecido a prácticamente toda Catalunya, han permitido una notable mejora de los embalses, que a día de hoy acumulan 273,52 hectómetros cúbicos de agua, casi el doble que a principios de abril, según datos de la Agencia Catalana del Agua (ACA).
Estas precipitaciones han beneficiado especialmente a los pantanos del sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa del Cavall y Sant Ponç), que son los que abastecen el área metropolitana de Barcelona, pues se encuentran ya al 47,5 por ciento de su capacidad y almacenan 246,6 hectómetros cúbicos de agua.
La situación de los embalses es aún más favorable en la cuenca del Ebro, donde el pantano de Oliana (Lleida) ha abierto sus compuertas para trasvasar agua al de Rialb (Lleida), ya que se encuentra a más del 90 por ciento de su capacidad tras las persistentes lluvias de las últimas semanas.
Por otro lado el pantano de Boadella se encuentra al 26,2%, el de Siurana, al 38,5% y el de Riudecanyes, al 44,4%. Pese a esta notable mejora de los pantanos, Cataluña sigue en situación de excepcionalidad por la sequía y, por tanto, se mantienen las prohibiciones en algunos usos del agua potable, como el llenado de piscinas o el riego de jardines.
Con los embalses al 40 por ciento de su capacidad se mantienen asimismo, por el momento, las obras de prolongación del minitrasvase del Ebro a Barcelona, una conducción de unos 62 kilómetros que permitirá conectar el sistema Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) con Aguas Ter-Llobregat (ATLL).
La actual situación, no obstante, podría hacer replantearse a los gobiernos español y catalán la necesidad de esta infraestructura, que se aprobó para garantizar el abastecimiento del área de Barcelona entre finales de año y junio del próximo año, cuando entrará en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat de Llobregat (Barcelona).
La ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, ya advirtió hace unos días que si los embalses catalanes alcanzaban el "mínimo necesario" para abastecer a Barcelona el trasvase de agua del Ebro al área metropolitana "no tendría razón de ser" y, por lo tanto, no se ejecutaría.
La previsión es que el nivel de los pantanos siga creciendo en los próximos días, ya que se prevén nuevas lluvias que afectarán a gran parte del territorio.
ICV insisteix que no es faci la canonada si se supera la fase d´emergència de la sequera
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052700_6_268117__Catalunya-insisteix-faci-canonada-supera-fase-demergncia-sequera
El CAT nega que hi hagués compra de vots de municipis per ampliar el transvasament
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va precisar ahir que, si Catalunya supera la fase d'emergència per la sequera abans que s'iniciïn les obres de prolongació del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona, el seu partit demanarà que no es construeixi la canonada que permetria el transvasament.
Guillot, que diumenge va avançar que ICV reclamarà la derogació del decret de l'aigua quan estigui assegurat el proveïment a Catalunya, va anar ahir més enllà. "Si es complissin les condicions abans que comencin les obres de la canonada que ha de portar aigua des de l'Ebre, demanaríem que no es realitzés, perquè ja no estaria justificada", va dir el dirigent ecosocialista, la formació del qual ha optat per marcar perfil en aquest assumpte.
Així mateix, Guillot va instar el Govern català a "determinar els cabals d'aigua i les condicions necessàries per garantir el subministrament d'aigua per a tota la població de l'àrea metropolitana de Barcelona".
"Amb la crisi de l'aigua s'han fet evidents els desequilibris ter?ritorials que pateix el país", va subratllar Guillot, per a qui "fa falta insistir que es tirin endavant polítiques concretes de reequilibri territorial".
El CAT desmenteix compra de vots
Per una altra part el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) va negar ahir les crítiques abocades per l'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, que diumenge va denunciar una possible compra de vots per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per afavorir l'ampliació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Andreu va manifestar que la ACA es va comprometre a modificar alguns informes desfavorables de projectes urbanístics de municipis de Tarragona a canvi d'un vot favorable a aquesta ampliació per part dels alcaldes.
El CAT va desmentir ahir "rotundament" aquestes acusacions, que va titllar de "difamatòries i falses". En cas d'haver-se produït, segons va assenyalar, resulta "inversemblant" que no denunciessin pressions per part de més assistents i recorda que les esmentades pressions haurien estat "absolutament innecessàries" donada la majoria més que qualificada dels vots a favor de la proposta de la presidència.
El CAT nega que hi hagués compra de vots de municipis per ampliar el transvasament
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va precisar ahir que, si Catalunya supera la fase d'emergència per la sequera abans que s'iniciïn les obres de prolongació del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona, el seu partit demanarà que no es construeixi la canonada que permetria el transvasament.
Guillot, que diumenge va avançar que ICV reclamarà la derogació del decret de l'aigua quan estigui assegurat el proveïment a Catalunya, va anar ahir més enllà. "Si es complissin les condicions abans que comencin les obres de la canonada que ha de portar aigua des de l'Ebre, demanaríem que no es realitzés, perquè ja no estaria justificada", va dir el dirigent ecosocialista, la formació del qual ha optat per marcar perfil en aquest assumpte.
Així mateix, Guillot va instar el Govern català a "determinar els cabals d'aigua i les condicions necessàries per garantir el subministrament d'aigua per a tota la població de l'àrea metropolitana de Barcelona".
"Amb la crisi de l'aigua s'han fet evidents els desequilibris ter?ritorials que pateix el país", va subratllar Guillot, per a qui "fa falta insistir que es tirin endavant polítiques concretes de reequilibri territorial".
El CAT desmenteix compra de vots
Per una altra part el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) va negar ahir les crítiques abocades per l'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, que diumenge va denunciar una possible compra de vots per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per afavorir l'ampliació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Andreu va manifestar que la ACA es va comprometre a modificar alguns informes desfavorables de projectes urbanístics de municipis de Tarragona a canvi d'un vot favorable a aquesta ampliació per part dels alcaldes.
El CAT va desmentir ahir "rotundament" aquestes acusacions, que va titllar de "difamatòries i falses". En cas d'haver-se produït, segons va assenyalar, resulta "inversemblant" que no denunciessin pressions per part de més assistents i recorda que les esmentades pressions haurien estat "absolutament innecessàries" donada la majoria més que qualificada dels vots a favor de la proposta de la presidència.
La canonada per portar aigua de Blanes a Barcelona costa 2,7 milions per quilòmetre
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052700_3_268063__Comarques-canonada-portar-aigua-Blanes-Barcelona-costa-milions-quilmetre
Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions
E.Padilla, Blanes.
La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.
La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.
La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.
Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.
Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions
E.Padilla, Blanes.
La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.
La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.
La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.
Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.
dilluns, 26 de maig del 2008
Els regants del Ter no volen cedir «ni un litre» de la taula de cabals proposada per l'ACA
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2870280
Temen que el govern els redueixi la cessió de cabals
ORIOL MAS. Girona
Els regants del Ter temen que l'ACA redueixi els cabals per a reg agrícola que va proposar en un document, en funció dels volums embassats a Sau i Susqueda, i han dit que no cediran «ni un litre». Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no va garantir el compliment de la taula, i va deixar la decisió a les mans de la negociació amb els regants.
L'ACA va entregar als regants del Ter, a principi de març, la taula amb els cabals a desembassar per a reg agrícola durant l'estiu, en funció del volum embassat a la conca del Ter, Sau i Susqueda, amb data 1 de juny. Fa 15 dies, la llevantada va fer augmentar el nivell dels pantans del Ter per sobre els 100 hm³, i l'ACA ja els va garantir els 19 hm³ que els corresponien segons la taula, més 13 hm³ d'obres com les canonades de les depuradores de Palamós i l'Escala. Des d'aleshores, les pluges han continuat i els embassaments han augmentat fins als 132,5 hm³ que registraven ahir, i augmentaran encara més els pròxims dies.
Però una trucada a finals de la setmana passada de Manel Hernández, director de l'ACA, va fer disparar les alarmes als regants, que temen que el govern no compleixi els compromisos de la taula per no posar en perill el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'actitud del president Montilla en la reunió de divendres a Torroella –on asseguren que desconeixia el document– ha preocupat encara més el col·lectiu, que afirmen que el president estava més pendent de la mala imatge internacional de Barcelona pels vaixells que per la situació del Ter. Segons Francesc Fuster, dels regants de Pals, «patim perquè sembla que vulguin convertir la taula en paper mullat, però que tinguin clar que no cedirem ni un litre del que s'hi contempla».
Temen que el govern els redueixi la cessió de cabals
ORIOL MAS. Girona
Els regants del Ter temen que l'ACA redueixi els cabals per a reg agrícola que va proposar en un document, en funció dels volums embassats a Sau i Susqueda, i han dit que no cediran «ni un litre». Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no va garantir el compliment de la taula, i va deixar la decisió a les mans de la negociació amb els regants.
L'ACA va entregar als regants del Ter, a principi de març, la taula amb els cabals a desembassar per a reg agrícola durant l'estiu, en funció del volum embassat a la conca del Ter, Sau i Susqueda, amb data 1 de juny. Fa 15 dies, la llevantada va fer augmentar el nivell dels pantans del Ter per sobre els 100 hm³, i l'ACA ja els va garantir els 19 hm³ que els corresponien segons la taula, més 13 hm³ d'obres com les canonades de les depuradores de Palamós i l'Escala. Des d'aleshores, les pluges han continuat i els embassaments han augmentat fins als 132,5 hm³ que registraven ahir, i augmentaran encara més els pròxims dies.
Però una trucada a finals de la setmana passada de Manel Hernández, director de l'ACA, va fer disparar les alarmes als regants, que temen que el govern no compleixi els compromisos de la taula per no posar en perill el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'actitud del president Montilla en la reunió de divendres a Torroella –on asseguren que desconeixia el document– ha preocupat encara més el col·lectiu, que afirmen que el president estava més pendent de la mala imatge internacional de Barcelona pels vaixells que per la situació del Ter. Segons Francesc Fuster, dels regants de Pals, «patim perquè sembla que vulguin convertir la taula en paper mullat, però que tinguin clar que no cedirem ni un litre del que s'hi contempla».
Cabals del 25 de maig de 2008
Riu Ter: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 172,10
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,51
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,10
* Ni plovent a bots i barrals deixen anar una mica d'aigua!!*
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 1.846,38
Ebre a Tortosa, m3/s: 851,36
Segre a Serós, m3/s: 86,23
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 143
Total conques internes, hm3: 274
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.688
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 172,10
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,51
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,10
* Ni plovent a bots i barrals deixen anar una mica d'aigua!!*
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 1.846,38
Ebre a Tortosa, m3/s: 851,36
Segre a Serós, m3/s: 86,23
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 143
Total conques internes, hm3: 274
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.688
La solidaritat dels regants del Ter fa quaranta anys que dura
Editorial d'El Punt, 24 de maig de 2008
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d’Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació.
L’enfrontament d’ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d’objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n’havia d’extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s’incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta.
Ara, davant d’una situació que es qualifica d’emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s’ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter
veuen com el territori s’esvalota davant d’un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l’any 1959. Amb l’agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica.
Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n’hagi estat justament el detonant.
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d’Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació.
L’enfrontament d’ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d’objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n’havia d’extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s’incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta.
Ara, davant d’una situació que es qualifica d’emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s’ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter
veuen com el territori s’esvalota davant d’un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l’any 1959. Amb l’agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica.
Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n’hagi estat justament el detonant.
Fotos de la ploguda del dia 25 de maig al Ripollès
Les podeu veure a l'adreça següent, per cortesia de l'Arnau Urgell.
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=59
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=59
diumenge, 25 de maig del 2008
Cabals (dades del 24/5/2008)
Riu Ter: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 25,97
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,02
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,14
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 594,15
Ebre a Tortosa, m3/s: 634,31
Segre a Serós, m3/s: 58,05
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 132
Total conques internes, hm3: 251
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.555
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 25,97
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,02
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,14
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 594,15
Ebre a Tortosa, m3/s: 634,31
Segre a Serós, m3/s: 58,05
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 132
Total conques internes, hm3: 251
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.555
Els colors polítics de l'aigua
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2869549
El debat de l'aigua està marcat en bona part per les posicions dels partits, mentre que els experts demanen contínuament que es materialitzi un gran pacte polític i social
ORIOL MAS.
Si vostè és partidari dels transvasaments és que és de dretes. Si, en canvi, és favorable als principis de la nova cultura de l'aigua, segur que és d'esquerres. Fins i tot podem afinar més. Creu que el Roine és la solució als problemes d'aigua de Catalunya? Doncs és votant de CiU. És l'Ebre qui ha de resoldre la manca de recursos hídrics de la costa mediterrània? Segurament aquests dies es deu debatre entre en Mariano i l'Esperanza. Si no vol ni sentir a parlar d'això de tocar l'Ebre, llavors és d'ERC. Opina que les dessalinitzadores són la solució? No m'ho digui, vostè vota el PSC. I si, a més, creu que aquesta última opció s'ha d'acompanyar de l'estalvi i la reutilització d'aigua i, sobretot, d'un decreixement urbanístic, deu apuntar cap a ICV. En canvi, si vol posar fi al transvasament del Ter, llavors aposto que vota en blanc, perquè encara és un riu orfe de promeses polítiques suficients com perquè ens les puguem creure.
A grans trets, així és com funcionen els apriorismes polítics que estan marcant tot el debat de l'aigua a Catalunya. Uns apriorismes gairebé inamovibles, i que vénen ja de l'època del Plan Hidrológico Nacional del PP. Als polítics els reclamem solucions als problemes, i en el tema de l'aigua encara continuen enrocats en les opinions de quan governava el PP. I ha plogut molt des d'aleshores.
Amb aquesta sequera s'han organitzat a les comarques gironines multitud de jornades des de totes les perspectives possibles, amb ponències i debats. Experts, científics, catedràtics, professionals d'empreses de subministrament, tècnics, enginyers industrials, empresaris, pagesos i naturalistes. Tots, absolutament tots, han donat la seva opinió des dels seus àmbits, han explicat detalladament el perquè de tot plegat en allò que els afecta i han analitzat els problemes i les possibles solucions. Tots des d'una perspectiva apartidista, sense tabús i amb la rigorositat que se'ls pressuposava.
Hi ha hagut moltes divergències, però també coincidències. La més evident: Catalunya no té un problema de sequera, som en un clima mediterrani i les èpoques seques s'alternen amb les humides. En tot cas, sí que és cert que cada cop més sovintegen les sequeres, potser pel canvi climàtic. El problema, doncs, és estructural, de país: hi ha dues conques, la de l'Ebre i les internes –bàsicament Ter i Llobregat–. I la població, cada vegada més elevada, està en la seva majoria a les internes. Precisament on menys aigua hi ha. A partir d'aquí, les solucions són múltiples, però ens hem de decidir ja per quina apostem, i que ens doni prou garanties a llarg termini perquè no es torni a la situació actual. «No podem especular mirant al cel», han dit.
Un gran pacte nacional polític i social per l'aigua és el que han proposat als polítics arreu en aquestes jornades, amb un debat serè i tranquil. No una taula d'opinions, sinó un pacte que se'l creguin. Partint de zero, amb totes les cartes sobre la taula, amb visió de país i fora dels dogmes i els vicis d'aquests últims temps. Entre tots els sectors i tots els territoris. Que escoltin els que hi entenen, que tenen molt a dir-hi, i que llavors decideixin.
Ho estan predicant dia rere dia, allà on els conviden. Però prediquen en un desert, precisament, de polítics. El que en totes aquestes jornades són realitats indiscutibles i obvietats, queden com a ciència ficció quan poses els telenotícies. Malaguanyades.
El debat de l'aigua està marcat en bona part per les posicions dels partits, mentre que els experts demanen contínuament que es materialitzi un gran pacte polític i social
ORIOL MAS.
Si vostè és partidari dels transvasaments és que és de dretes. Si, en canvi, és favorable als principis de la nova cultura de l'aigua, segur que és d'esquerres. Fins i tot podem afinar més. Creu que el Roine és la solució als problemes d'aigua de Catalunya? Doncs és votant de CiU. És l'Ebre qui ha de resoldre la manca de recursos hídrics de la costa mediterrània? Segurament aquests dies es deu debatre entre en Mariano i l'Esperanza. Si no vol ni sentir a parlar d'això de tocar l'Ebre, llavors és d'ERC. Opina que les dessalinitzadores són la solució? No m'ho digui, vostè vota el PSC. I si, a més, creu que aquesta última opció s'ha d'acompanyar de l'estalvi i la reutilització d'aigua i, sobretot, d'un decreixement urbanístic, deu apuntar cap a ICV. En canvi, si vol posar fi al transvasament del Ter, llavors aposto que vota en blanc, perquè encara és un riu orfe de promeses polítiques suficients com perquè ens les puguem creure.
A grans trets, així és com funcionen els apriorismes polítics que estan marcant tot el debat de l'aigua a Catalunya. Uns apriorismes gairebé inamovibles, i que vénen ja de l'època del Plan Hidrológico Nacional del PP. Als polítics els reclamem solucions als problemes, i en el tema de l'aigua encara continuen enrocats en les opinions de quan governava el PP. I ha plogut molt des d'aleshores.
Amb aquesta sequera s'han organitzat a les comarques gironines multitud de jornades des de totes les perspectives possibles, amb ponències i debats. Experts, científics, catedràtics, professionals d'empreses de subministrament, tècnics, enginyers industrials, empresaris, pagesos i naturalistes. Tots, absolutament tots, han donat la seva opinió des dels seus àmbits, han explicat detalladament el perquè de tot plegat en allò que els afecta i han analitzat els problemes i les possibles solucions. Tots des d'una perspectiva apartidista, sense tabús i amb la rigorositat que se'ls pressuposava.
Hi ha hagut moltes divergències, però també coincidències. La més evident: Catalunya no té un problema de sequera, som en un clima mediterrani i les èpoques seques s'alternen amb les humides. En tot cas, sí que és cert que cada cop més sovintegen les sequeres, potser pel canvi climàtic. El problema, doncs, és estructural, de país: hi ha dues conques, la de l'Ebre i les internes –bàsicament Ter i Llobregat–. I la població, cada vegada més elevada, està en la seva majoria a les internes. Precisament on menys aigua hi ha. A partir d'aquí, les solucions són múltiples, però ens hem de decidir ja per quina apostem, i que ens doni prou garanties a llarg termini perquè no es torni a la situació actual. «No podem especular mirant al cel», han dit.
Un gran pacte nacional polític i social per l'aigua és el que han proposat als polítics arreu en aquestes jornades, amb un debat serè i tranquil. No una taula d'opinions, sinó un pacte que se'l creguin. Partint de zero, amb totes les cartes sobre la taula, amb visió de país i fora dels dogmes i els vicis d'aquests últims temps. Entre tots els sectors i tots els territoris. Que escoltin els que hi entenen, que tenen molt a dir-hi, i que llavors decideixin.
Ho estan predicant dia rere dia, allà on els conviden. Però prediquen en un desert, precisament, de polítics. El que en totes aquestes jornades són realitats indiscutibles i obvietats, queden com a ciència ficció quan poses els telenotícies. Malaguanyades.
El conseller Baltasar demana «tranquil·litat» als regants del Ter i confia a trobar un acord per l'aigua
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2869640
Tres dels manifestants de divendres han presentat denúncia per agressió dels Mossos
ORIOL MAS. Santa Coloma de Farners
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va demanar ahir «tranquil·litat» als regants del Ter, després dels incidents que hi va haver en la visita del president, José Montilla, divendres a Torroella de Montgrí, que va qualificar d'«incomprensibles». Baltasar va dir que estan negociant amb els regants l'aigua que tindran a l'estiu, i que confia d'arribar aviat a un acord. Per altra banda, tres dels manifestants van presentar ahir denúncia per agressió dels Mossos d'Esquadra.
«Per mi, els incidents d'ahir m'han semblat incomprensibles. Demanem tranquil·litat a tothom, s'està gestionant crec que molt bé i fins ara tenim una molt bona interlocució amb els regants del Ter; per tant, ningú ha d'estar nerviós.» Així es va manifestar ahir el conseller Baltasar respecte als incidents amb els regants a Torroella. Pel que fa a la taula de l'ACA que marca el cabal a subministrar per a reg en funció del volum embassat a Sau i Susqueda, Baltasar no va aclarir si es complirà: «Estem en ple procés de negociacions», i va afegir-hi: «Estem molt a prop de trobar un acord, i estem convençuts que el trobarem.» El conseller va fer aquestes declaracions a Santa Coloma de Farners, dins l'assemblea del Consorci Forestal de Catalunya. També va fer referència a les actuacions del govern per evitar restriccions: «La pluja d'aquests dies no canviarà els plans, estem feliços però calen totes les mesures per evitar restriccions.»
Per altra banda, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, va valorar ahir la reunió entre els regants i Montilla de manera positiva: «Així, el President és conscient de manera directa de la problemàtica que tenim al Baix Ter, i que li vam poder manifestar els regants i també l'Ajuntament.» Margall, però, va lamentar els incidents finals, «que no hauria volgut ningú».
TRES DENÚNCIES
Ahir al matí, tres dels manifestants de divendres van interposar les seves denúncies per agressió amb lesions contra els Mossos. Segons una de les implicades, la veïna Maria Teresa Esplugues, «els antiavalots ja van venir amb la idea de provocar».
Tres dels manifestants de divendres han presentat denúncia per agressió dels Mossos
ORIOL MAS. Santa Coloma de Farners
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va demanar ahir «tranquil·litat» als regants del Ter, després dels incidents que hi va haver en la visita del president, José Montilla, divendres a Torroella de Montgrí, que va qualificar d'«incomprensibles». Baltasar va dir que estan negociant amb els regants l'aigua que tindran a l'estiu, i que confia d'arribar aviat a un acord. Per altra banda, tres dels manifestants van presentar ahir denúncia per agressió dels Mossos d'Esquadra.
«Per mi, els incidents d'ahir m'han semblat incomprensibles. Demanem tranquil·litat a tothom, s'està gestionant crec que molt bé i fins ara tenim una molt bona interlocució amb els regants del Ter; per tant, ningú ha d'estar nerviós.» Així es va manifestar ahir el conseller Baltasar respecte als incidents amb els regants a Torroella. Pel que fa a la taula de l'ACA que marca el cabal a subministrar per a reg en funció del volum embassat a Sau i Susqueda, Baltasar no va aclarir si es complirà: «Estem en ple procés de negociacions», i va afegir-hi: «Estem molt a prop de trobar un acord, i estem convençuts que el trobarem.» El conseller va fer aquestes declaracions a Santa Coloma de Farners, dins l'assemblea del Consorci Forestal de Catalunya. També va fer referència a les actuacions del govern per evitar restriccions: «La pluja d'aquests dies no canviarà els plans, estem feliços però calen totes les mesures per evitar restriccions.»
Per altra banda, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, va valorar ahir la reunió entre els regants i Montilla de manera positiva: «Així, el President és conscient de manera directa de la problemàtica que tenim al Baix Ter, i que li vam poder manifestar els regants i també l'Ajuntament.» Margall, però, va lamentar els incidents finals, «que no hauria volgut ningú».
TRES DENÚNCIES
Ahir al matí, tres dels manifestants de divendres van interposar les seves denúncies per agressió amb lesions contra els Mossos. Segons una de les implicades, la veïna Maria Teresa Esplugues, «els antiavalots ja van venir amb la idea de provocar».
¿Sequera? ¿Quina sequera? - Article de Narcís Prat a El Periódico, 22/5/2008
El risc de desproveïment abans del 2009 és menor que el risc de ruptura social a Catalunya
NARCÍS Prat*
Un visitant que arribés avui a Catalunya i la recorregués visitant primer el Montseny, després es dirigís al Cadí, des d'allà baixés pel Segre i tornés a Barcelona travessant la Segarra, al ser informat al final del seu recorregut que el principal problema dels catalans és avui la sequera, preguntaria intrigat: "¿Quina sequera? He vist els rius amb un bon cabal, les fonts brollant, les plantes florint, els camps verds... ¿On és la sequera?". A Catalunya no hi ha sequera. Si els embassaments no s'han omplert prou per al consum humà futur no és per la sequera: és un problema de gestió.
És a dir: el problema és el risc de talls d'aigua a la regió metropolitana en una data anterior al mes de maig del 2009. No parlem, doncs, més d'una sequera que és inexistent. Parlem d'un risc... ¿realment greu? La gestió del risc no es pot fer des de la recerca de la certesa absoluta que una cosa no passarà. Això és impossible, i no obstant és el que estan fent els governs català i espanyol amb la hipòtesi que no plourà més. I per minimitzar un risc físic (la falta d'aigua) estan generant un perill molt més gran: la fractura de la societat catalana en dos: els pro i els antitransvasament de l'Ebre.
LA GESTIÓ sostenible de l'aigua requereix avaluar els riscos tenint en compte tant la garantia del recurs com la sostenibilitat ambiental i els aspectes socioeconò- mics. El problema del proveïment urbà de Barcelona es veu, per part dels governs central i autonòmic, únicament des del primer punt de vista, i en canvi està generant un risc molt gran de bancarrota econòmica i de desafecció social cap a la política que no es percep.
Però, realment, ¿el risc de desproveïment és tan gran?
En aquests moments ja han entrat als embassaments de les conques internes de Catalunya més de 60 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat superior als hectò- metres cúbics que el futur microtransvasament de l'Ebre pot proporcionar abans del maig del 2009. Per tant, el decret llei que el permet hauria de ser suspès immediatament, i l'obra, anul.lada. Per una altra part, les previsions meteorològiques fetes a mitjà termini assenyalen que aquest any 2008 serà humit, amb precipitacions superiors a la mitjana. Per tant, la suposició que no plourà més fins al maig del 2009 té una probabilitat molt baixa de convertir-se en realitat, i hauríem d'acceptar com a hipòtesi que arribarà aigua als embassaments abans del maig del 2009, i no només que no plourà gens ni mica.
CADA VEGADA hi ha un risc més baix de desproveïment abans de la data fatídica, mentre que cada vegada el risc de confrontació social és més gran si s'insisteix en un microtransvasament costós i innecessari. ¿Quin dels dos riscos és el pitjor? Un partit que va governar Catalunya durant gairebé un quart de segle va perdre el poder per minimitzar el risc social.
A més a més, econòmicament aquest transvasament és una ruïna, i molt ineficient. Fent una inversió de 90 milions d'euros (la meitat del que s'ha pressupostat que costarà la canonada) seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual.
AQUESTA SERIA una infraestructura permanent que podria treballar sempre. I encara es disposaria de 90 milions d'euros més per escometre altres obres necessàries. A més a més, amb aquesta opció, s'invertiria en tecnologies d'última generació, no només en una canonada que no aporta res a la innovació, una paraula molt en voga en els programes polítics i a la qual s'apunten els països que miren al segle XXI. Que s'ofereixi a les empreses a les quals s'han promès els milions del microtransvasament el canvi de cromos, innovació en lloc de canonades en el cicle de l'aigua, i tots hi sortirem guanyant.
És una llàstima que l'administració de l'aigua a Catalunya, una comunitat que ho havia fet mitjanament bé fins al present i que semblava que realment es creia això de la sostenibilitat ambiental i la nova cultura de l'aigua, ara sigui qüestionada per la vella cultura del formigó, en què els problemes es miren de solucionar mitjançant canonades, sense consens social i sense racionalitat econòmica, just al revés del que exigeix la directiva marc de l'aigua.
Però encara podem recuperar el temps perdut: que s'anul.li aquest maleït microtransvasament, que es recuperi el consens social a la mesa nacional de la sequera i que es demostri que és possible posar en marxa un model diferent de gestió de l'aigua a Catalunya.
*Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
NARCÍS Prat*
Un visitant que arribés avui a Catalunya i la recorregués visitant primer el Montseny, després es dirigís al Cadí, des d'allà baixés pel Segre i tornés a Barcelona travessant la Segarra, al ser informat al final del seu recorregut que el principal problema dels catalans és avui la sequera, preguntaria intrigat: "¿Quina sequera? He vist els rius amb un bon cabal, les fonts brollant, les plantes florint, els camps verds... ¿On és la sequera?". A Catalunya no hi ha sequera. Si els embassaments no s'han omplert prou per al consum humà futur no és per la sequera: és un problema de gestió.
És a dir: el problema és el risc de talls d'aigua a la regió metropolitana en una data anterior al mes de maig del 2009. No parlem, doncs, més d'una sequera que és inexistent. Parlem d'un risc... ¿realment greu? La gestió del risc no es pot fer des de la recerca de la certesa absoluta que una cosa no passarà. Això és impossible, i no obstant és el que estan fent els governs català i espanyol amb la hipòtesi que no plourà més. I per minimitzar un risc físic (la falta d'aigua) estan generant un perill molt més gran: la fractura de la societat catalana en dos: els pro i els antitransvasament de l'Ebre.
LA GESTIÓ sostenible de l'aigua requereix avaluar els riscos tenint en compte tant la garantia del recurs com la sostenibilitat ambiental i els aspectes socioeconò- mics. El problema del proveïment urbà de Barcelona es veu, per part dels governs central i autonòmic, únicament des del primer punt de vista, i en canvi està generant un risc molt gran de bancarrota econòmica i de desafecció social cap a la política que no es percep.
Però, realment, ¿el risc de desproveïment és tan gran?
En aquests moments ja han entrat als embassaments de les conques internes de Catalunya més de 60 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat superior als hectò- metres cúbics que el futur microtransvasament de l'Ebre pot proporcionar abans del maig del 2009. Per tant, el decret llei que el permet hauria de ser suspès immediatament, i l'obra, anul.lada. Per una altra part, les previsions meteorològiques fetes a mitjà termini assenyalen que aquest any 2008 serà humit, amb precipitacions superiors a la mitjana. Per tant, la suposició que no plourà més fins al maig del 2009 té una probabilitat molt baixa de convertir-se en realitat, i hauríem d'acceptar com a hipòtesi que arribarà aigua als embassaments abans del maig del 2009, i no només que no plourà gens ni mica.
CADA VEGADA hi ha un risc més baix de desproveïment abans de la data fatídica, mentre que cada vegada el risc de confrontació social és més gran si s'insisteix en un microtransvasament costós i innecessari. ¿Quin dels dos riscos és el pitjor? Un partit que va governar Catalunya durant gairebé un quart de segle va perdre el poder per minimitzar el risc social.
A més a més, econòmicament aquest transvasament és una ruïna, i molt ineficient. Fent una inversió de 90 milions d'euros (la meitat del que s'ha pressupostat que costarà la canonada) seria possible construir un tractament terciari en la depuradora del Besòs i totes les conduccions necessàries per establir al pla de Barcelona i a la cubeta de la Llagosta un sistema de reutilització de les aigües que podria proveir la zona amb més aigua que la que els proporcionarà el transvasament que la transportarà de manera puntual.
AQUESTA SERIA una infraestructura permanent que podria treballar sempre. I encara es disposaria de 90 milions d'euros més per escometre altres obres necessàries. A més a més, amb aquesta opció, s'invertiria en tecnologies d'última generació, no només en una canonada que no aporta res a la innovació, una paraula molt en voga en els programes polítics i a la qual s'apunten els països que miren al segle XXI. Que s'ofereixi a les empreses a les quals s'han promès els milions del microtransvasament el canvi de cromos, innovació en lloc de canonades en el cicle de l'aigua, i tots hi sortirem guanyant.
És una llàstima que l'administració de l'aigua a Catalunya, una comunitat que ho havia fet mitjanament bé fins al present i que semblava que realment es creia això de la sostenibilitat ambiental i la nova cultura de l'aigua, ara sigui qüestionada per la vella cultura del formigó, en què els problemes es miren de solucionar mitjançant canonades, sense consens social i sense racionalitat econòmica, just al revés del que exigeix la directiva marc de l'aigua.
Però encara podem recuperar el temps perdut: que s'anul.li aquest maleït microtransvasament, que es recuperi el consens social a la mesa nacional de la sequera i que es demostri que és possible posar en marxa un model diferent de gestió de l'aigua a Catalunya.
*Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
Podria no arribar més aigua de França
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052500_6_267767__Catalunya-Podria-arribar-aigua-Frana
ALFONS QUINTÀ
El prefecte de la regió de Provença, Alps i Costa Blava, ha enviat una carta al director general del grup Aigües de Marsella. Li demana explicacions respecte a la legalitat, o no, del transferiment a Barcelona d'aigua de la qual l'empresa és concessionària, per part de l' Estat francès.
La carta és datada de dijous de la setmana passada. Demana a l'empresa que "refermi formalment la consideració jurídica d'aquesta venda d'aigua", referint-se a la que ja envia a Barcelona, per vaixell. Com a Espanya, a França l'aigua és un recurs del qual l' Estat en pot concedir l'ús o no. Totes les concessions tenen limitacions jurídiques que l'ara l'empresa francesa pot haver violat.
La carta del màxim representat de l' Estat francès a la tercera regió més rica de França, amb capital Marsella, requereix que se li aportin "els elements jurídics que han portat a considerar que la societat (concessionària) podia respondre favorablement a les necessitats de l'aglomeració barcelonesa".
La carta està signada, per delegació, pel secretari general de la prefectura. Cita abundant legislació aplicable al cas. Recorda que la concessió de que gaudeix l'empresa és per l'abastament de "la ciutat de Marsella" i també per "alimentar els departaments de les Boques del Roïna, del Var i de la ciutat de Marsella en aigua d' ús agrícola, domèstic i industrial".
Si l' Estat francès considera, com dóna a entendre el text de la carta, que l'empresa concessionària ha anat més enllà de les finalitats especificades en la concessió, pot anul·lar la venda d'aigua a Barcelona.
En la pràctica, l'administració francesa podria obrar de forma immediata. El seu parer és jurídicament determinant, particularment a França. Ho podrà fer si l'enviament d'aigua a Barcelona es perllonga o bé genera una reacció entre els usuaris d'aquella regió francesa. Dret, política i economia ( el bon preu que la Generalitat i després tots nosaltres paguem per aquella aigua) constitueixen tres immensos conjunts, sempre interrelacionats.
De moment a Marsella ja hi ha una reacció popular crítica. Un portaveu d'un col·lectiu de defensa del medi ambient marsellès, Bertrand Cressens, ha declarat: "Si aquests transferiments s'efectuen en nom de la solidaritat i a títol excepcional, no ens hi oposem. Però si això esdevé un hàbit, és catastròfic. Aquesta situació (de penúria a Barcelona) revela una mala gestió de l'aigua: és un senyal d'alarma. Hi ha el risc de que es reprodueixi a altres llocs. Seria més lògic transferir les tecnologies existents i el saber fer per a economitzar l'aigua més que no pas enviar el recurs pròpiament dit".
Una altra font afirma: "A finals dels anys vuitanta, es van organitzar transferiments d'aigua (des de Marsella) vers Algèria, per raons humanitàries. Però avui (en el cas de Barcelona) es tracta de la mala gestió de l'aigua i de malgastament (gaspillage). No és el mateix". La font afegeix: "per cada transferiment (en vaixell) es tracta de trenta tones de carburant que es gasten".
Atès que estan previstos seixanta-tres lliuraments d'aigua per vaixell i per mes, resulta molt previsible s'agreugi que el marc exposat, de reacció política i popular. Són probables noves queixes d'usuaris i, per descomptat, el govern francès podria, en el marc jurídic exposat pel prefecte, limitar o posar fi als transferiments.
Decennis de desenfocament, per part de la Generalitat, del problema de l'aigua, per la influència o el predomini de visions ideològiques extremistes, han generat una guerra que té més fronts que no pas dies l'any. Les diverses solucions miraculoses exposades pels partits i ara improvisades des de la Generalitat només poden semblar bones sobre el paper, i encara.
ALFONS QUINTÀ
El prefecte de la regió de Provença, Alps i Costa Blava, ha enviat una carta al director general del grup Aigües de Marsella. Li demana explicacions respecte a la legalitat, o no, del transferiment a Barcelona d'aigua de la qual l'empresa és concessionària, per part de l' Estat francès.
La carta és datada de dijous de la setmana passada. Demana a l'empresa que "refermi formalment la consideració jurídica d'aquesta venda d'aigua", referint-se a la que ja envia a Barcelona, per vaixell. Com a Espanya, a França l'aigua és un recurs del qual l' Estat en pot concedir l'ús o no. Totes les concessions tenen limitacions jurídiques que l'ara l'empresa francesa pot haver violat.
La carta del màxim representat de l' Estat francès a la tercera regió més rica de França, amb capital Marsella, requereix que se li aportin "els elements jurídics que han portat a considerar que la societat (concessionària) podia respondre favorablement a les necessitats de l'aglomeració barcelonesa".
La carta està signada, per delegació, pel secretari general de la prefectura. Cita abundant legislació aplicable al cas. Recorda que la concessió de que gaudeix l'empresa és per l'abastament de "la ciutat de Marsella" i també per "alimentar els departaments de les Boques del Roïna, del Var i de la ciutat de Marsella en aigua d' ús agrícola, domèstic i industrial".
Si l' Estat francès considera, com dóna a entendre el text de la carta, que l'empresa concessionària ha anat més enllà de les finalitats especificades en la concessió, pot anul·lar la venda d'aigua a Barcelona.
En la pràctica, l'administració francesa podria obrar de forma immediata. El seu parer és jurídicament determinant, particularment a França. Ho podrà fer si l'enviament d'aigua a Barcelona es perllonga o bé genera una reacció entre els usuaris d'aquella regió francesa. Dret, política i economia ( el bon preu que la Generalitat i després tots nosaltres paguem per aquella aigua) constitueixen tres immensos conjunts, sempre interrelacionats.
De moment a Marsella ja hi ha una reacció popular crítica. Un portaveu d'un col·lectiu de defensa del medi ambient marsellès, Bertrand Cressens, ha declarat: "Si aquests transferiments s'efectuen en nom de la solidaritat i a títol excepcional, no ens hi oposem. Però si això esdevé un hàbit, és catastròfic. Aquesta situació (de penúria a Barcelona) revela una mala gestió de l'aigua: és un senyal d'alarma. Hi ha el risc de que es reprodueixi a altres llocs. Seria més lògic transferir les tecnologies existents i el saber fer per a economitzar l'aigua més que no pas enviar el recurs pròpiament dit".
Una altra font afirma: "A finals dels anys vuitanta, es van organitzar transferiments d'aigua (des de Marsella) vers Algèria, per raons humanitàries. Però avui (en el cas de Barcelona) es tracta de la mala gestió de l'aigua i de malgastament (gaspillage). No és el mateix". La font afegeix: "per cada transferiment (en vaixell) es tracta de trenta tones de carburant que es gasten".
Atès que estan previstos seixanta-tres lliuraments d'aigua per vaixell i per mes, resulta molt previsible s'agreugi que el marc exposat, de reacció política i popular. Són probables noves queixes d'usuaris i, per descomptat, el govern francès podria, en el marc jurídic exposat pel prefecte, limitar o posar fi als transferiments.
Decennis de desenfocament, per part de la Generalitat, del problema de l'aigua, per la influència o el predomini de visions ideològiques extremistes, han generat una guerra que té més fronts que no pas dies l'any. Les diverses solucions miraculoses exposades pels partits i ara improvisades des de la Generalitat només poden semblar bones sobre el paper, i encara.
No és solidaritat!
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052500_3_267743__Comarques-solidaritat
RAMON IGLESIAS
El president Montilla ha decidit reunir-se a Torroella de Montgrí amb els regants de Girona per, entre d'altres coses, repartir copets a l'esquena i agrair la solidaritat hídrica amb Barcelona. Aplicar a això l'expressió solidaritat és de dubtós encert, ja que: 1) No parteix de la voluntat dels pagesos enviar aigua del Ter cap a Barcelona 2) Els regants se senten perjudicats per la mesura 3) La solidaritat parteix de la base de compartir i, en aquest cas, no es comparteix l'aigua, sinó que els regants se'n queden sense.
Pervertir i transgredir el llenguatge i el significat de les coses s'ha convertit en una especialitat del tripartit. Encara no sabem quan ens és permès de dir transvasament.
Pel que fa a la batalla campal entre els regants i els pagesos que esperaven a l'exterior, si la visita de Montilla era per repartir elogis i copets a l'esquena, com és que va venir acompanyat d'una tropa de goril·les famèlics de porra?
RAMON IGLESIAS
El president Montilla ha decidit reunir-se a Torroella de Montgrí amb els regants de Girona per, entre d'altres coses, repartir copets a l'esquena i agrair la solidaritat hídrica amb Barcelona. Aplicar a això l'expressió solidaritat és de dubtós encert, ja que: 1) No parteix de la voluntat dels pagesos enviar aigua del Ter cap a Barcelona 2) Els regants se senten perjudicats per la mesura 3) La solidaritat parteix de la base de compartir i, en aquest cas, no es comparteix l'aigua, sinó que els regants se'n queden sense.
Pervertir i transgredir el llenguatge i el significat de les coses s'ha convertit en una especialitat del tripartit. Encara no sabem quan ens és permès de dir transvasament.
Pel que fa a la batalla campal entre els regants i els pagesos que esperaven a l'exterior, si la visita de Montilla era per repartir elogis i copets a l'esquena, com és que va venir acompanyat d'una tropa de goril·les famèlics de porra?
dissabte, 24 de maig del 2008
Els vídeos de la trifulca de Torroella, 23/5/2008
Versió curta i comentada de Canal Nord
http://www.youtube.com/watch?v=Rs0QWaELWKc
Versió llarga i sense comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=qtFpAFiXxRw
Versió de vídeoaficionat
http://www.youtube.com/watch?v=sMHRuLCYrgA
http://www.youtube.com/watch?v=Rs0QWaELWKc
Versió llarga i sense comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=qtFpAFiXxRw
Versió de vídeoaficionat
http://www.youtube.com/watch?v=sMHRuLCYrgA
«Prou! Volem aigua per al Ter»
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868486
La Plataforma del Ter convoca la manifestació a Girona per reclamar el retorn de cabal al riu, el 14 de juny a les 6 de la tarda
ORIOL MAS. La Tallada d'Empordà
«Prou! Volem aigua per al Ter» serà el lema que encapçalarà la manifestació per reclamar el retorn de cabal al riu. Serà el dissabte 14 de juny, a les 6 de la tarda, i sortirà de la plaça de Catalunya de Girona. Així ho va aprovar ahir definitivament l'assemblea de la Plataforma del Ter, que es va fer a la tarda a Mas Badia, a la Tallada d'Empordà. La plataforma, una associació que agrupa una vuitantena d'entitats i administracions de les comarques gironines, és l'ens que ha convocat la protesta. Segons el seu president, Francesc Camps, la voluntat és denunciar la situació injusta del riu de manera cívica: «El Ter ha sigut una font de riquesa, i ho ha de continuar sent.» Camps també va valorar com «una decepció» la visita del president Montilla ahir a Torroella de Montgrí.
La convocatòria de la manifestació es va plantejar en l'assemblea de la plataforma d'ahir a la tarda, després de la reunió que el president Montilla havia tingut amb els regants al matí a Torroella. Encara s'ha de decidir el punt final del recorregut –podria ser la plaça de la Constitució o a la de les Botxes–, i també qui llegirà el manifest, però ara els membres de la plataforma començaran a mobilitzar la gent perquè assisteixi a la manifestació: «Fem una crida a la ciutadania, apel·lem a la solidaritat de tot Catalunya, no volem anar contra ningú sinó sumar les preocupacions de tothom», resumia Francesc Camps. Des de la seva creació, el gener passat, l'entitat s'ha reunit amb diversos sectors i grups polítics per expressar la seva preocupació sobre el Ter, i aquest serà el primer acte massiu que organitzaran. Camps explicava: «La situació del riu és injusta i ens aboca al desastre, perquè un 70% de l'aigua va cap a Barcelona, i això no és culpa de la sequera.»
Camps també es va demostrar decebut i escèptic amb les declaracions de Montilla: «Ens agradaria que el govern assumís el problema, però sembla que qui ens governa no n'és prou conscient o n'és tan conscient que no s'atreveix a plantejar-lo.»
La Plataforma del Ter convoca la manifestació a Girona per reclamar el retorn de cabal al riu, el 14 de juny a les 6 de la tarda
ORIOL MAS. La Tallada d'Empordà
«Prou! Volem aigua per al Ter» serà el lema que encapçalarà la manifestació per reclamar el retorn de cabal al riu. Serà el dissabte 14 de juny, a les 6 de la tarda, i sortirà de la plaça de Catalunya de Girona. Així ho va aprovar ahir definitivament l'assemblea de la Plataforma del Ter, que es va fer a la tarda a Mas Badia, a la Tallada d'Empordà. La plataforma, una associació que agrupa una vuitantena d'entitats i administracions de les comarques gironines, és l'ens que ha convocat la protesta. Segons el seu president, Francesc Camps, la voluntat és denunciar la situació injusta del riu de manera cívica: «El Ter ha sigut una font de riquesa, i ho ha de continuar sent.» Camps també va valorar com «una decepció» la visita del president Montilla ahir a Torroella de Montgrí.
La convocatòria de la manifestació es va plantejar en l'assemblea de la plataforma d'ahir a la tarda, després de la reunió que el president Montilla havia tingut amb els regants al matí a Torroella. Encara s'ha de decidir el punt final del recorregut –podria ser la plaça de la Constitució o a la de les Botxes–, i també qui llegirà el manifest, però ara els membres de la plataforma començaran a mobilitzar la gent perquè assisteixi a la manifestació: «Fem una crida a la ciutadania, apel·lem a la solidaritat de tot Catalunya, no volem anar contra ningú sinó sumar les preocupacions de tothom», resumia Francesc Camps. Des de la seva creació, el gener passat, l'entitat s'ha reunit amb diversos sectors i grups polítics per expressar la seva preocupació sobre el Ter, i aquest serà el primer acte massiu que organitzaran. Camps explicava: «La situació del riu és injusta i ens aboca al desastre, perquè un 70% de l'aigua va cap a Barcelona, i això no és culpa de la sequera.»
Camps també es va demostrar decebut i escèptic amb les declaracions de Montilla: «Ens agradaria que el govern assumís el problema, però sembla que qui ens governa no n'és prou conscient o n'és tan conscient que no s'atreveix a plantejar-lo.»
El consum d'aigua ha baixat en un any a la Costa Brava
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868484
O.M.. S'Agaró
El consum d'aigua ha baixat a la Costa Brava durant el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el mateix període del 2007. Segons el director nacional de la zona nord de l'empresa Agbar, Sergi Soriano, en municipis com ara Calonge i l'Escala, el consum ha baixat un 12%; a Palafrugell, un 5%; a Roses, un 3%, i a Palamós, un 14%. Per Soriano, en el segon trimestre la davallada serà encara més forta, perquè es notarà més l'efecte de la prohibició de regar o d'omplir piscines. El directiu d'Agbar creu que la conscienciació per la sequera és un dels aspectes que han motivat aquesta davallada, juntament amb la desacceleració econòmica i la crisi de la construcció.
Soriano va participar ahir en un debat sobre els recursos hídrics de què disposa la Costa Brava que es va fer a s'Agaró i que va organitzar el Cercle d'Infraestructures i les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El catedràtic d'hidràulica de la UPC Josep Dolz i el gerent del Consorci per a la Gestió Integrada d'Aigües de Catalunya, Joan Gaya, van ser els altres ponents. Dolz va afirmar que la sequera actual no és excepcio nal: «El que passa és que hi ha una manca estructural d'aigua a les conques internes», i va considerar «injustificable» que no s'hagi fet la interconnexió de xarxes. Finalment, va apostar per un pacte polític i social per garantir l'abastament a Catalunya a llarg termini. Per la seva part, Gaya va lloar el sistema de gestió de l'aigua del Consorci de la Costa Brava, i va explicar que el futur són les dessaladores, la regeneració i els nous tractaments.
Tant en les ponències com en el debat va sorgir també la qüestió del transvasament del Ter. Gaya va dir que el retorn de cabal és «imprescindible» tant per al riu com per a les activitats gironines, i Dolz es va estranyar de la falta de reivindicació de la societat gironina per recuperar el riu: «Amb tot el que se li fa, sembla estrany, però els del Ter no piulen.»
O.M.. S'Agaró
El consum d'aigua ha baixat a la Costa Brava durant el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el mateix període del 2007. Segons el director nacional de la zona nord de l'empresa Agbar, Sergi Soriano, en municipis com ara Calonge i l'Escala, el consum ha baixat un 12%; a Palafrugell, un 5%; a Roses, un 3%, i a Palamós, un 14%. Per Soriano, en el segon trimestre la davallada serà encara més forta, perquè es notarà més l'efecte de la prohibició de regar o d'omplir piscines. El directiu d'Agbar creu que la conscienciació per la sequera és un dels aspectes que han motivat aquesta davallada, juntament amb la desacceleració econòmica i la crisi de la construcció.
Soriano va participar ahir en un debat sobre els recursos hídrics de què disposa la Costa Brava que es va fer a s'Agaró i que va organitzar el Cercle d'Infraestructures i les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El catedràtic d'hidràulica de la UPC Josep Dolz i el gerent del Consorci per a la Gestió Integrada d'Aigües de Catalunya, Joan Gaya, van ser els altres ponents. Dolz va afirmar que la sequera actual no és excepcio nal: «El que passa és que hi ha una manca estructural d'aigua a les conques internes», i va considerar «injustificable» que no s'hagi fet la interconnexió de xarxes. Finalment, va apostar per un pacte polític i social per garantir l'abastament a Catalunya a llarg termini. Per la seva part, Gaya va lloar el sistema de gestió de l'aigua del Consorci de la Costa Brava, i va explicar que el futur són les dessaladores, la regeneració i els nous tractaments.
Tant en les ponències com en el debat va sorgir també la qüestió del transvasament del Ter. Gaya va dir que el retorn de cabal és «imprescindible» tant per al riu com per a les activitats gironines, i Dolz es va estranyar de la falta de reivindicació de la societat gironina per recuperar el riu: «Amb tot el que se li fa, sembla estrany, però els del Ter no piulen.»
La solidaritat dels regants del Ter fa quaranta anys que dura
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2868277
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d'Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació. L'enfrontament d'ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d'objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n'havia d'extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s'incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta. Ara, davant d'una situació que es qualifica d'emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s'ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter veuen com el territori s'esvalota davant d'un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l'any 1959. Amb l'agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica. Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n'hagi estat justament el detonant.
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d'Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació. L'enfrontament d'ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d'objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n'havia d'extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s'incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta. Ara, davant d'una situació que es qualifica d'emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s'ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter veuen com el territori s'esvalota davant d'un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l'any 1959. Amb l'agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica. Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n'hagi estat justament el detonant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)