Diari de Girona 28-12-07
Els antitransvasaments proposen iniciar les restriccions d'aigua per la zona barcelonina
P.T.V., Girona
La Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT) reclama mesures per protegir la conca del Ter i augmentar-ne el cabal, entre les quals destaquen limitar el creixement urbanístic, revisar la quantitat d'aigua d'aquest riu que subministra l'àrea de Barcelona i començar les restriccions per aquesta zona, demanant-li «que sigui solidària amb els donadors d'aigua del Ter». Els motius d'aquestes demandes, tal com remarquen els seus autors, són la sequera i la situació de precarietat en què es troba la conca.
Aquestes són algunes de les peticions incloses en un manifest aprovat el 15 de desembre i que la plataforma presentarà dimecres vinent al matí, 2 de gener, en una parada informativa que instal·larà al pont de Pedra de Girona. La POT farà arribar el document -que ha anomenat Manifest pel decreixement a la conca del Ter- als departaments de Medi ambient i Habitatge i de Política territorial i Obres públiques de la Generalitat, així com també a les diputacions de Girona i Barcelona i a d'altres institucions.
De manera paral·lela, la Plataforma d'Oposició als Transvasaments també ha decidit recollir adhesions a la seva proposta per protegir la conca del Ter, que segueix la directiva europea i els principis de la nova cultura de l'aigua. Aquest col·lectiu està obert a suports individuals, d'associacions o grups polítics.
El manifest s'obre demanant que es compleixi la llei del Ter del 15 de maig de 1959, que estableix el repartiment dels cabals «regulats amb els embassaments de Sau i Susqueda atorgant 8 m3/segon dels 20 m3/segon teòrics del riu a Barcelona, sempre que es garanteixin 3 m3/segon per al mínim ecològic del riu i per als cabals necessaris per als regs del Ter»; a més de «1 m3/segon per Girona i els ajuntaments de la Costa Brava». Sobre aquest punt, la plataforma vol que es tinguin en compte les circumstàncies i les responsabilitats de l'incompliment d'aquesta llei.
La POT també reclama poder accedir a tota la informació de l'Agència Catalana de l'Aigua a través de la seva delegació a Girona, complint les directives europees sobre l'accés públic a la informació mediambiental aprovades el 2003.
La tercera petició afecta la construcció. En concret, la plataforma vol que es creï una figura d'autoritat ambiental «que limiti el creixement urbanístic per sota de la capacitat de càrrega del territori» i «que s'apliquin els principis d'una economia ecològica per decreixement».
El manifest inclou el rebuig a un punt de l'Estatut de Catalunya perquè, segons alerten, es pot convertir en «una coartada per demanar el transvasament del Roine»; en comptes d'això, la POT reclama que «es defensi el cabal ecològic de les conques».
La plataforma sol·licita als diputats gironins al Parlament que «es responsabilitzin» en la gestió i el respecte pels recursos hídrics. A més, proposa que si calen restriccions d'aigua es comencin a aplicar a Barcelona i el Maresme.
Finalment, el document es tanca demanant una moratòria d'obres hidràuliques majors «fins que s'hagi arribat a una reflexió dels grans errors comesos els últims 50 anys».
Les adhesions a aquet manifest es poden adreçar al correu gentdelter@telefonica.net o a l'apartat de correus 126-17257 de Torroella de Montgrí.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2918_3_238890__Comarques-Demanen-protegir-conca-limitant-construccio-revisant-laportacio-Barcelona
divendres, 28 de desembre del 2007
dijous, 27 de desembre del 2007
'El país pot proporcionar aigua a tothom si canviem el model'
Vilaweb 27-12-07
Entrevista amb Gabriel Borràs, director de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua
Entrevista completa a:
http://www.vilaweb.tv/?video=5068
Des de l'any 2005 ha plogut molt poc i, malgrat les precipitacions recents, les reserves d'aigua continuen essent molt minses. VilaWeb TV ha entrevistat el director de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs, perquè analitzi a fons la sequera que ens afecta. Borràs apunta les causes de la crisi, les possibles solucions i les actuacions previstes per l'ACA.
Canvi de model
La industrialització (del segle XIX a la segona meitat del segle XX) ha contaminat la majoria de les nostres aigües subterrànies i ja fa molts anys que els pous i aqüífers de molts municipis no es poden fer servir. Per Borràs, aquest fet és una de les causes principals de les crisis periòdiques d'abastament d'aigua que ens afecten. I l'únic camí, creu, per a evitar aquestes crisis és de canviar radicalment el model de gestió de l'aigua. La recuperació d'aqüífers, la interconnexió de xarxes i la construcció de plantes dessalinitzadores són algunes de les actuacions que contribuirien a aquest canvi de model. Borràs assegura que l'ACA ja treballa en aquesta línia i que confia a rebre el finançament adequat, previst pel nou estatut, per a fer-lo efectiu. Si aquests anys vinents es fan les obres previstes, 'el país pot arribar a tenir prou aigua per a tothom sense necessitat d'afectar el medi'.
Pacte nacional de l'aigua
El dirigent de l'ACA lamenta que la classe política 'utilitzi l'aigua com una arma de demagògia', de lluita entre els partits polítics, i reivindica la necessitat d'un pacte nacional de l'aigua. Tan solament d'aquesta manera, prossegueix, l'ACA podrà tenir el marge de maniobra necessari per a planificar la gestió de l'aigua a llarg terme. També reclama més sentit de país: 'Hem de tractar l'aigua com un problema de tots els catalans' i evitar la confrontació entre territoris.
Transvasament des del Roine
El transvasament d'aigua del riu Roine és una proposta defensada, sobretot, per Convergència i Unió, amb vista a satisfer la creixent demanda d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Borràs, aquesta idea no s'ajusta al canvi de model 'necessari per al país'; a més a més, els costos, terminis i peatges que tindria aquest transvasament serien massa elevats per a poder-lo portar a terme.
Font:http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2675773
Socialisme i aigua
Avui 27-12-07
La recent presentació del macroprojecte impulsat per inversors nord-americans, i avalat pel govern socialista, que té per objectiu aixecar una ciutat d'oci a l'estil de Las Vegas a la zona desèrtica dels Monegres no solament és un despropòsit des del punt de vista de la gestió del territori i la sostenibilitat de recursos naturals tan limitats com l'aigua i l'energia, sinó que confirma que socialisme és allò que fan els socialistes, aquí, a l'Aragó i a la Xina Popular. Cal recordar que, durant el llarg debat que va tenir lloc al voltant del transvasament de l'Ebre en l'anterior legislatura a les Corts de l'Estat, mentre uns intentàvem fer pedagogia de la necessitat de portar aigua del Roine, altres defensaven un transvasament salvatge des de l'Ebre, i els socialistes, liderats parlamentàriament pel seu portaveu de medi ambient, l'aragonès Víctor Morlán, es negaven a acceptar qualsevol proposta. Doncs ara, amb la ciutat dels casinos que els socialistes aragonesos i espanyols han avalat als Monegres, algú haurà d'explicar a la ciutadania com és possible que els que impulsen la nova cultura de l'aigua permeten que es pugui aixecar un monstre que amenaça de consumir no solament l'aigua de l'Ebre, sinó també la que pugui arribar en un futur d'altres indrets.
Jordi Martí, exdiputat de CiU al CongrésFont:
http://paper.avui.cat/article/opinio/110159/carta/dia.html
dimecres, 26 de desembre del 2007
Cunit dessalinitzarà aigua per a les xarxes del Ter i de Tarragona
Avui 26-12-07
"Serà una instal·lació ròtula entre la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona i la del Ter-Llobregat". El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir la inversió de 85 milions d'euros per posar en marxa una planta dessalinitzadora a Cunit (Baix Penedès), amb capacitat per potabilitzar 20 hm3 d'aigua del mar a l'any, i bombejar-la segons la necessitat tant a la xarxa d'abastiment de Barcelona (ATLL) com a la de Tarragona (CAT), que té el punt de captació a l'Ebre.
En ple debat sobre els rigors del subministrament a què aboca la sequera, Baltasar va remarcar l'aposta del govern per obtenir nous recursos a partir de la dessalinització. A la planta de Blanes, que funciona des del 2002 i s'ampliarà pròximament perquè potabilitzi 20 hm3 a l'any, se sumaran noves instal·lacions al Prat de Llobregat, a Blanes mateix i a Cunit, que fabricaran 160 hm3 cada any, a més de la concessió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci del ministransvasament (120 hm3/any). "És el sistema més barat de tots els possibles", va explicar Baltasar.
Una "oportunitat"
Davant l'històric recel de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre que la dessalinitzadora es converteixi en un bypass d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, Baltasar va negar amb rotunditat que el sistema permeti "la interconnexió de xarxes". "Cal canviar el xip en aquest aspecte", va afirmar el conseller, que va definir la dessalinitzadora com "una oportunitat" per abastir la xarxa de l'Ebre en cas de necessitat.
Daniel Pi, president del consorci que gestiona el minitransvasament, va assegurar en aquest sentit que tècnicament és "inviable" enviar aigua de l'Ebre cap a Barcelona a través de la planta de Cunit.
"L'aigua només surt de la dessalinitzadora. No hi pot entrar", va afirmar Pi, que va subratllar que "no hi ha previsió ni voluntat d'emprendre la interconnexió", un projecte plantejat durant l'últim govern de CiU, i que inicialment va generar divisió a les files del partit socialista.
La previsió és que la planta de Cunit subministri aigua a la xarxa del Ter-Llobregat durant els mesos de tardor i hivern -per ser emmagatzemada als embassaments-, i a la del CAT durant l'estiu.
Font:
http://paper.avui.cat/article/societat/109823/cunit/dessalinitzara/aigua/xarxes/ter/tarragona.html
"Serà una instal·lació ròtula entre la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona i la del Ter-Llobregat". El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir la inversió de 85 milions d'euros per posar en marxa una planta dessalinitzadora a Cunit (Baix Penedès), amb capacitat per potabilitzar 20 hm3 d'aigua del mar a l'any, i bombejar-la segons la necessitat tant a la xarxa d'abastiment de Barcelona (ATLL) com a la de Tarragona (CAT), que té el punt de captació a l'Ebre.
En ple debat sobre els rigors del subministrament a què aboca la sequera, Baltasar va remarcar l'aposta del govern per obtenir nous recursos a partir de la dessalinització. A la planta de Blanes, que funciona des del 2002 i s'ampliarà pròximament perquè potabilitzi 20 hm3 a l'any, se sumaran noves instal·lacions al Prat de Llobregat, a Blanes mateix i a Cunit, que fabricaran 160 hm3 cada any, a més de la concessió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci del ministransvasament (120 hm3/any). "És el sistema més barat de tots els possibles", va explicar Baltasar.
Una "oportunitat"
Davant l'històric recel de la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre que la dessalinitzadora es converteixi en un bypass d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, Baltasar va negar amb rotunditat que el sistema permeti "la interconnexió de xarxes". "Cal canviar el xip en aquest aspecte", va afirmar el conseller, que va definir la dessalinitzadora com "una oportunitat" per abastir la xarxa de l'Ebre en cas de necessitat.
Daniel Pi, president del consorci que gestiona el minitransvasament, va assegurar en aquest sentit que tècnicament és "inviable" enviar aigua de l'Ebre cap a Barcelona a través de la planta de Cunit.
"L'aigua només surt de la dessalinitzadora. No hi pot entrar", va afirmar Pi, que va subratllar que "no hi ha previsió ni voluntat d'emprendre la interconnexió", un projecte plantejat durant l'últim govern de CiU, i que inicialment va generar divisió a les files del partit socialista.
La previsió és que la planta de Cunit subministri aigua a la xarxa del Ter-Llobregat durant els mesos de tardor i hivern -per ser emmagatzemada als embassaments-, i a la del CAT durant l'estiu.
Font:
http://paper.avui.cat/article/societat/109823/cunit/dessalinitzara/aigua/xarxes/ter/tarragona.html
dilluns, 24 de desembre del 2007
L’aigua del Roine i la unitat d’Espanya
e-notícies
Catalunya ja ha viscut el en darrer any situacions bastant surrealistes i indignes d’un país del Primer Món, com l’apagada elèctrica de l’estiu o la tallada de les línies de Rodalies. Potser una de les coses més delirants és que arribés a plantejar crear una línia de vaixells de Vilanova i la Geltrú a Barcelona per garantir el transport de passatgers. De república bananera!
Però tot això pot quedar-se del tot curt si no comença a ploure de manera de manera abundosa al Pirineu i s’omplen d’aigua els embassaments que abasteixen l’àrea de Barcelona. El president José Montilla ja porta setmanes avisant la població que estalviï aigua i que podrien haver-hi restriccions a la primavera. I si la sequera continua, em pregunto: té el nostre tripartit progressista, d’esquerres, ecologista i sostenible alguna alternativa?
Doncs sí: el pla B de Montilla és portar aigua en vaixells-cisterna per alimentar la xarxa. Poca broma. Més o menys el mateix que es va fer fa ja alguns anys amb una gran sequera a Mallorca. Ara: la diferència és patent. Que succeeixi una cosa així a Mallorca pot tenir justificació, però que passi a Barcelona, que és a quatre passes del Pirineu, sona a incompetència i manca de previsió. El que tampoc no queda clar és d’on traurien l’aigua dels vaixells cisterna. Del l’Oceà Àrtic, com algunes aigües minerals de moda? O potser de l’Ebre, com l’aigua que va a Mallorca? Tant d’enrenou per aturar el transvassament de l’Ebre per això?
A tot això, el problema de fons del subministrament d’aigua continuarà. El Govern, en principi, vol primar les dessalinitzadores d’aigua del mar, però és una fet bastant establerta que resulten molt cares i (paradoxalment) antiecològiques, a causa se l’energia que consumeixen i els residus que produeixen.
Hi ha una alternativa plantejada des de fa molts anys: el transvassament de l’aigua del Roine, des de Nîmes fins a Cardedeu. És una opció no gaire costosa, ràpida d’execució i molt segura, perquè els excedents hídrics del Roine (que s’alimenta dels Alps) són molt segurs. El problema és que aquesta opció, promoguda per CiU, ha estat sistemàticament desqualificada des d’Espanya. El PP preferia el transvassament de l’Ebre. EL PSOE s’estima més unes dessalinitzadores caríssimes.
I què hi ha al darrere de tot això? Nacionalisme espanyol del més barat i més cutre. Ni PP ni PSOE no volen dependre de l’aigua francesa. Aigua gavatxa? Ecs! Per a ells, Espanya és “una unidad de destino en lo hídrico”. I, als que no hi estiguem d’acord, que ens bombin.
Francesc Puigpelat
Font:
http://www.e-noticies.com/opinions/l%92aigua-del-roine-i-la-unitat-d%92espanya-33195.html
Catalunya ja ha viscut el en darrer any situacions bastant surrealistes i indignes d’un país del Primer Món, com l’apagada elèctrica de l’estiu o la tallada de les línies de Rodalies. Potser una de les coses més delirants és que arribés a plantejar crear una línia de vaixells de Vilanova i la Geltrú a Barcelona per garantir el transport de passatgers. De república bananera!
Però tot això pot quedar-se del tot curt si no comença a ploure de manera de manera abundosa al Pirineu i s’omplen d’aigua els embassaments que abasteixen l’àrea de Barcelona. El president José Montilla ja porta setmanes avisant la població que estalviï aigua i que podrien haver-hi restriccions a la primavera. I si la sequera continua, em pregunto: té el nostre tripartit progressista, d’esquerres, ecologista i sostenible alguna alternativa?
Doncs sí: el pla B de Montilla és portar aigua en vaixells-cisterna per alimentar la xarxa. Poca broma. Més o menys el mateix que es va fer fa ja alguns anys amb una gran sequera a Mallorca. Ara: la diferència és patent. Que succeeixi una cosa així a Mallorca pot tenir justificació, però que passi a Barcelona, que és a quatre passes del Pirineu, sona a incompetència i manca de previsió. El que tampoc no queda clar és d’on traurien l’aigua dels vaixells cisterna. Del l’Oceà Àrtic, com algunes aigües minerals de moda? O potser de l’Ebre, com l’aigua que va a Mallorca? Tant d’enrenou per aturar el transvassament de l’Ebre per això?
A tot això, el problema de fons del subministrament d’aigua continuarà. El Govern, en principi, vol primar les dessalinitzadores d’aigua del mar, però és una fet bastant establerta que resulten molt cares i (paradoxalment) antiecològiques, a causa se l’energia que consumeixen i els residus que produeixen.
Hi ha una alternativa plantejada des de fa molts anys: el transvassament de l’aigua del Roine, des de Nîmes fins a Cardedeu. És una opció no gaire costosa, ràpida d’execució i molt segura, perquè els excedents hídrics del Roine (que s’alimenta dels Alps) són molt segurs. El problema és que aquesta opció, promoguda per CiU, ha estat sistemàticament desqualificada des d’Espanya. El PP preferia el transvassament de l’Ebre. EL PSOE s’estima més unes dessalinitzadores caríssimes.
I què hi ha al darrere de tot això? Nacionalisme espanyol del més barat i més cutre. Ni PP ni PSOE no volen dependre de l’aigua francesa. Aigua gavatxa? Ecs! Per a ells, Espanya és “una unidad de destino en lo hídrico”. I, als que no hi estiguem d’acord, que ens bombin.
Francesc Puigpelat
Font:
http://www.e-noticies.com/opinions/l%92aigua-del-roine-i-la-unitat-d%92espanya-33195.html
dissabte, 22 de desembre del 2007
L´ACA garanteix aigua durant tot l´any a Caldes i Vidreres
Diari de Girona 22-12-07
Les tres parts han signat un conveni
DdeG, Blanes.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els ajuntaments de Vidreres i Caldes de Malavella han acordat establir un conveni que garanteixi el subministrament d'aigua en alta procedent de la canonada del Pasteral a la Costa Brava centre. Abans de dos anys aquesta canonada haurà estat reforçada fins a Montfullà i podrà garantir un subministre durant tot l'any, independentment de les necessitats d'estiu dels municipis costaners.
El nou conveni a tres bandes absorbirà el que tenien signat l'ACA i Vidreres i el que estava impulsant Caldes. El primer el van negociar els anteriors governs de Caldes i Vidreres, però només aquest darrer s'hi va comprometre.
S'ha acordat també estudiar una variant del traçat respecte a l'anterior negociada: en un primer tram la canonada serà conjunta de Llagostera al pou més proper del servei d'aigua de Caldes. En aquest punt s'hi farà un dipòsit a partir del que entrarà en el servei de Caldes. Alhora, a partir d'aquí la canonada anirà directament al nou dipòsit d'aigua que s'està construint junt al cementiri de Vidreres, pel camí més recte possible sense travessar per carrers del centre de Caldes. La totalitat d'obra serà realitzada per l'administració de la Generalitat. Pels dos primers anys en que no estarà del tot garantida la portada d'aigua a l'estiu, els dos municipis faran petites intervencions amb els suports que dóna el decret de sequera. Vidreres tindrà una subvenció per obrir un nou pou, atès que el darrer obert no ha donat l'aigua esperada.
Font:http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2912_3_238083__Comarques-LACA-garanteix-aigua-durant-lany-Caldes-Vidreres
divendres, 21 de desembre del 2007
Fotos de l'embassament de Sau
Al següent enllaç podeu veure unes quantes fotografies de l'embassament de Sau ben buit, es pot visitar l'església i tot...
http://www.naciodigital.cat/meteoclub/index.php?seccio=fotos&gal=12
http://www.naciodigital.cat/meteoclub/index.php?seccio=fotos&gal=12
La posibilitat de restringir l´aigua s´ajorna fins maig
Diari de Girona 21-12-07
Catalunya passarà el 2008 sense talls
Efe/DdeG, Girona
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar,va afirmar ahir que, en cas que no plogui suficient per pal·liar l'actual sequera que pateix Catalunya, les restriccions en el subministrament domèstic no arribarien fins a «maig o juny», uns tres mesos més tard d'allò previst inicialment. Baltasar, en declaracions a TV3, ha explicat que les actuacions que ha posat en marxa el Departament per fer davant de la sequera permeten garantir que Catalunya passi pràcticament tota la primavera sense restriccions en el subministrament d'aigua de boca.«Si no plou, hi haurà d'haver talls en el subministrament, però no a partir de març, com s'havia dit en un principi, sinó a partir dels mesos de maig o juny», ha assenyalat Baltasar, que ha subratllat que des de la conselleria es farà «el possible i l'impossible» per evitar restriccions, ja que l'objectiu és que Catalunya passi «tot el 2008 sense talls d'aigua».
En aquest sentit ha explicat que el Govern català està treballant «intensament» per resoldre la problemàtica de la sequera,i que aquesta tasca, va indicar Baltasar, va començar el mes d'abril passat amb l'aprovació del decret de sequera, una actuació que ha donat els seus primers resultats, com és la reducció del 5 per cent del consum d'aigua. Medi Ambient, a més, ha ordenat realitzar diverses obres d'emergència, ha impulsat la reutilització de l'aigua i ha accelerat aquelles mesures que permetran solucionar el problema de l'escassetat de precipitacions, com és la posada en marxa de la planta dessaladora del Prat de Llobregat o l'ampliació de la de Tordera (Maresme). Baltasar també ha dit que els transvasaments d'aigua «actualment són impensables per normativa europea i per les lleis de l'Estat i perquè, a més, serien més costosos des del punt de vista econòmic i de consum».
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2911_3_237950__Comarques-posibilitat-restringir-laigua-sajorna-fins-maig
Catalunya passarà el 2008 sense talls
Efe/DdeG, Girona
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar,va afirmar ahir que, en cas que no plogui suficient per pal·liar l'actual sequera que pateix Catalunya, les restriccions en el subministrament domèstic no arribarien fins a «maig o juny», uns tres mesos més tard d'allò previst inicialment. Baltasar, en declaracions a TV3, ha explicat que les actuacions que ha posat en marxa el Departament per fer davant de la sequera permeten garantir que Catalunya passi pràcticament tota la primavera sense restriccions en el subministrament d'aigua de boca.«Si no plou, hi haurà d'haver talls en el subministrament, però no a partir de març, com s'havia dit en un principi, sinó a partir dels mesos de maig o juny», ha assenyalat Baltasar, que ha subratllat que des de la conselleria es farà «el possible i l'impossible» per evitar restriccions, ja que l'objectiu és que Catalunya passi «tot el 2008 sense talls d'aigua».
En aquest sentit ha explicat que el Govern català està treballant «intensament» per resoldre la problemàtica de la sequera,i que aquesta tasca, va indicar Baltasar, va començar el mes d'abril passat amb l'aprovació del decret de sequera, una actuació que ha donat els seus primers resultats, com és la reducció del 5 per cent del consum d'aigua. Medi Ambient, a més, ha ordenat realitzar diverses obres d'emergència, ha impulsat la reutilització de l'aigua i ha accelerat aquelles mesures que permetran solucionar el problema de l'escassetat de precipitacions, com és la posada en marxa de la planta dessaladora del Prat de Llobregat o l'ampliació de la de Tordera (Maresme). Baltasar també ha dit que els transvasaments d'aigua «actualment són impensables per normativa europea i per les lleis de l'Estat i perquè, a més, serien més costosos des del punt de vista econòmic i de consum».
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2911_3_237950__Comarques-posibilitat-restringir-laigua-sajorna-fins-maig
CiU reclama recórrer al transvasament del Roine i la Generalitat ho descarta
Diari de Girona 20-12-07
L'exconseller de Medi Ambient Ramon Espadaler (CiU) ha reclamat avui al govern català que, davant la situació de sequera que travessa Catalunya, recorri a la via del "transvasament del Roine", una solució que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha descartat assumir.
EFE Durant una interpel·lació al Parlament, Baltasar ha arribat a afirmar fins i tot que "si fa falta es portarà aigua en vaixells per garantir el proveïment", i ha insistit que les dessaladores previstes pel govern català, sumades a una bona política d'estalvi, poden aportar tants recursos com aquest transvasament.
Espadaler ha anunciat que demanarà empara al president del Parlament, Ernest Benach, per considerar que Baltasar "va mentir" sobre el grau d'execució del pressupost del seu departament, i ha denunciat que, a 30 de novembre de 2007, el conseller només havia executat el 51% del pressupost destinat al "cicle de l'aigua".
De la seva banda, Baltasar ha acusat CiU de no aprovar ni un decret amb mesures concretes per fer front a situacions de sequera mentre va governar, i ha anunciat que al gener compareixerà al Parlament per informar sobre la gestió de la sequera per part del govern català.
En la pràctica, la interpel·lació s'ha convertit en un debat sobre si la millor solució davant la sequera que travessa Catalunya és apostar pel transvasament del Roine o bé per les dessaladores.
Espadaler ha argumentat que davant un "problema estructural" fan falta "mesures estructurals", i ha subratllat que la "pèssima gestió" de la política de l'aigua de l'executiu català "ens porta al caos".
L'exconseller ha proposat connectar les xarxes de proveïment d'aigua de Catalunya entre elles, i aquestes amb la conca de Roine, si bé ha donat el seu suport a l'executiu en la construcció de noves dessaladores.
Ha afirmat que és mentida que el transvasament del Roine sigui més car que apostar únicament per la dessalació d'aigua, i ha dit que el govern català ja ha optat pel transvasament en connectar les xarxes del Ter i el Llobregat amb la de la Tordera, a l'hora que ha negat que la dessalació aporti els recursos hídrics suficients per proveir l'àrea metropolitana de Catalunya.
De la seva banda, Baltasar ha assegurat que el transvasament del Roine implicaria una inversió de 1.270 milions d'euros, davant als 1.060 milions previstos pel govern català per construir més dessaladores.
Encara que ha admès que la despesa energètica és més elevada en el cas de les dessaladores, ha assegurat el cost final d'un metre cúbic d'aigua és de 0,85 euros en cas del transvasament i de 0,55 en cas de la dessalació.
Així mateix, Baltasar ha dit que el transvasament planteja la dificultat de la negociació entre dos Estats i la Unió Europea, que tardaria deu anys a ser operatiu, que implicaria "fer una traça" al llarg de 500 quilòmetres de terrenys entre Espanya i França, i ha alertat que portaria Catalunya a dependre "d'una comunitat de regants francesa".
Ha defensat que la política d'estalvi d'aigua impulsada pel govern català ja ha comportat la reducció del consum d'aigua tant entre les indústries com entre els consumidors, i que quan entrin en marxa les noves dessaladores hi haurà prou recursos hídrics per proveir tota la població catalana.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_6_237895__Catalunya-reclama-recorrer-transvasament-Roine-Generalitat-descarta
L'exconseller de Medi Ambient Ramon Espadaler (CiU) ha reclamat avui al govern català que, davant la situació de sequera que travessa Catalunya, recorri a la via del "transvasament del Roine", una solució que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha descartat assumir.
EFE Durant una interpel·lació al Parlament, Baltasar ha arribat a afirmar fins i tot que "si fa falta es portarà aigua en vaixells per garantir el proveïment", i ha insistit que les dessaladores previstes pel govern català, sumades a una bona política d'estalvi, poden aportar tants recursos com aquest transvasament.
Espadaler ha anunciat que demanarà empara al president del Parlament, Ernest Benach, per considerar que Baltasar "va mentir" sobre el grau d'execució del pressupost del seu departament, i ha denunciat que, a 30 de novembre de 2007, el conseller només havia executat el 51% del pressupost destinat al "cicle de l'aigua".
De la seva banda, Baltasar ha acusat CiU de no aprovar ni un decret amb mesures concretes per fer front a situacions de sequera mentre va governar, i ha anunciat que al gener compareixerà al Parlament per informar sobre la gestió de la sequera per part del govern català.
En la pràctica, la interpel·lació s'ha convertit en un debat sobre si la millor solució davant la sequera que travessa Catalunya és apostar pel transvasament del Roine o bé per les dessaladores.
Espadaler ha argumentat que davant un "problema estructural" fan falta "mesures estructurals", i ha subratllat que la "pèssima gestió" de la política de l'aigua de l'executiu català "ens porta al caos".
L'exconseller ha proposat connectar les xarxes de proveïment d'aigua de Catalunya entre elles, i aquestes amb la conca de Roine, si bé ha donat el seu suport a l'executiu en la construcció de noves dessaladores.
Ha afirmat que és mentida que el transvasament del Roine sigui més car que apostar únicament per la dessalació d'aigua, i ha dit que el govern català ja ha optat pel transvasament en connectar les xarxes del Ter i el Llobregat amb la de la Tordera, a l'hora que ha negat que la dessalació aporti els recursos hídrics suficients per proveir l'àrea metropolitana de Catalunya.
De la seva banda, Baltasar ha assegurat que el transvasament del Roine implicaria una inversió de 1.270 milions d'euros, davant als 1.060 milions previstos pel govern català per construir més dessaladores.
Encara que ha admès que la despesa energètica és més elevada en el cas de les dessaladores, ha assegurat el cost final d'un metre cúbic d'aigua és de 0,85 euros en cas del transvasament i de 0,55 en cas de la dessalació.
Així mateix, Baltasar ha dit que el transvasament planteja la dificultat de la negociació entre dos Estats i la Unió Europea, que tardaria deu anys a ser operatiu, que implicaria "fer una traça" al llarg de 500 quilòmetres de terrenys entre Espanya i França, i ha alertat que portaria Catalunya a dependre "d'una comunitat de regants francesa".
Ha defensat que la política d'estalvi d'aigua impulsada pel govern català ja ha comportat la reducció del consum d'aigua tant entre les indústries com entre els consumidors, i que quan entrin en marxa les noves dessaladores hi haurà prou recursos hídrics per proveir tota la població catalana.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_6_237895__Catalunya-reclama-recorrer-transvasament-Roine-Generalitat-descarta
Qué serà del nostre riu Ter?
Diari de Girona 20-12-07
Fa uns quants mesos que el riu Ter és notícia als nostres diaris i n´és protagonista. Malauradament les notícies que es donen no sempre són positives. És cert i evident: el cabal del riu és molt inferior al mínim exigit per la llei del 1959 i pel Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Si per llei haurien de passar uns 4m3/segon, actualment en passen uns 0,7. I el més greu de tot plegat és que d´aquí a uns anys hi ha previsió d´ampliar els municipis als quals abasteix?
Només cal apropar-nos a la seva llera per veure i adonar-nos que el futur del nostre riu és força negre, i són tres els factors principals que causen aquest estat tan lamentable. L´un està clar que és la manca de pluja, molt per sota de la mitjana anual dels darrers anys i en tendència a empitjorar si tenim en compte les previsions negres del famós canvi climàtic. Un altre és el degut a les derivacions excessives d´aigua (actualment més del 70%) cap a l´àrea metropolitana de Barcelona, una quantitat totalment exagerada: el riu abasteix -per fi ara ho hem sabut- més de la meitat de catalans, fet que agreuja i repercuteix molt negativament sobre la quantitat i la qualitat de l´aigua, i també sobre la fauna, flora i boscos de ribera. I finalment, el tercer factor són els abocaments, controlats i incontrolats que hi ha en molts punts del riu, sovint per la manca de depuradores.
El riu no és ni pot ser mai una claveguera. És un bé natural i tenim l´obligació moral de cuidar-lo i preservar-lo per a les futures generacions. La meva dona i jo, per exemple, som naturalistes i aficionats a fer documentals de natura. Vivim al costat mateix del riu Ter i ell és el protagonista de la majoria dels nostres documentals. Només cal veure´ls per adonar-se que fa pena?però tot sovint ens preguntem, com fan molts gironins: I nosaltres, què hi podem fer?
Hem d´estalviar aigua -com més millor-, hem de denunciar qualsevol atac directe o indirecte al nostre riu, però allò realment important és exigir que es compleixi la llei referent al cabal ecològic del riu Ter. La salut del riu ha d´estar per damunt de qualsevol interès polític, és una qüestió de principis. I és per això que animem a tots els polítics gironins a defensar els interessos del riu, que són els de tots. Si properament hem d´estar a l´alçada d´Europa, quan entri en vigor la Directiva Marc de l´Aigua, cal que el Ter millori -i molt!- la seva qualitat i quantitat d´aigua. Evidentment que hem de ser solidaris amb altres comarques, però l´extracció que es faci ha de ser racional i, com a mínim, s´ha de respectar el cabal ecològic que marca la llei.
Ara el riu està malalt, però encara som a temps de posar-hi remei. Si baixem del nivell mínim exigit? què serà del nostre riu Ter?
Narcís Rubio i Marta Palmada. Sant Julià de Ramis.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_4_237848__Opinio-Cartes-Director
Fa uns quants mesos que el riu Ter és notícia als nostres diaris i n´és protagonista. Malauradament les notícies que es donen no sempre són positives. És cert i evident: el cabal del riu és molt inferior al mínim exigit per la llei del 1959 i pel Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat. Si per llei haurien de passar uns 4m3/segon, actualment en passen uns 0,7. I el més greu de tot plegat és que d´aquí a uns anys hi ha previsió d´ampliar els municipis als quals abasteix?
Només cal apropar-nos a la seva llera per veure i adonar-nos que el futur del nostre riu és força negre, i són tres els factors principals que causen aquest estat tan lamentable. L´un està clar que és la manca de pluja, molt per sota de la mitjana anual dels darrers anys i en tendència a empitjorar si tenim en compte les previsions negres del famós canvi climàtic. Un altre és el degut a les derivacions excessives d´aigua (actualment més del 70%) cap a l´àrea metropolitana de Barcelona, una quantitat totalment exagerada: el riu abasteix -per fi ara ho hem sabut- més de la meitat de catalans, fet que agreuja i repercuteix molt negativament sobre la quantitat i la qualitat de l´aigua, i també sobre la fauna, flora i boscos de ribera. I finalment, el tercer factor són els abocaments, controlats i incontrolats que hi ha en molts punts del riu, sovint per la manca de depuradores.
El riu no és ni pot ser mai una claveguera. És un bé natural i tenim l´obligació moral de cuidar-lo i preservar-lo per a les futures generacions. La meva dona i jo, per exemple, som naturalistes i aficionats a fer documentals de natura. Vivim al costat mateix del riu Ter i ell és el protagonista de la majoria dels nostres documentals. Només cal veure´ls per adonar-se que fa pena?però tot sovint ens preguntem, com fan molts gironins: I nosaltres, què hi podem fer?
Hem d´estalviar aigua -com més millor-, hem de denunciar qualsevol atac directe o indirecte al nostre riu, però allò realment important és exigir que es compleixi la llei referent al cabal ecològic del riu Ter. La salut del riu ha d´estar per damunt de qualsevol interès polític, és una qüestió de principis. I és per això que animem a tots els polítics gironins a defensar els interessos del riu, que són els de tots. Si properament hem d´estar a l´alçada d´Europa, quan entri en vigor la Directiva Marc de l´Aigua, cal que el Ter millori -i molt!- la seva qualitat i quantitat d´aigua. Evidentment que hem de ser solidaris amb altres comarques, però l´extracció que es faci ha de ser racional i, com a mínim, s´ha de respectar el cabal ecològic que marca la llei.
Ara el riu està malalt, però encara som a temps de posar-hi remei. Si baixem del nivell mínim exigit? què serà del nostre riu Ter?
Narcís Rubio i Marta Palmada. Sant Julià de Ramis.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_4_237848__Opinio-Cartes-Director
Cantarelles d'aigua
Diari de Girona 20-12-07
JORDI DALMAU Viatgers, excursionistes, poetes, naturalistes, professors i molts col·lectius més, tothom sensible a l'oferta de les belleses naturals, parla i escriu de l'espectacle de l'aigua a muntanya. És el líquid màgic que amb la seva cantarella recorda una companyia entranyable.
Però ja es comença de dir, també, que l'aigua serà un dels motius de les guerres que s'esdevindran al segle XXI. L'escassetat del líquid, tant com la seva necessitat de primer ordre, poden fer-nos fixar en una altra cara, gens bucòlica, ben a l'inrevés de les placideses naturals que semblaven eternes. Escoltant els rierols que baixen dels Pirines amb la seva cançó semblaria que no hi ha data de caducitat. Ara bé, resulta que els gironins, quan se'ns parla de l'aigua, ja tenim els nostres motius de fundada preocupació.
Aquesta preocupació va lligada amb el Ter. Li podríem fer aquesta fitxa de presentació: fill predilecte del Pirineu gironí, saltador de naixement, protagonista de la revolució industrial de Catalunya, tot baixant tasta la plana de Vic, hi fa un colze, s'hi repensa, i torna a terres gironines, amic de les muntanyes es deixa domesticar pels embassaments i després continua cap al mar. Feta aquesta honorada fitxa, sembla que una mà negra li pertorba la seva vida natural. Ara mateix, amb la falta de pluja, una ombra planeja sobre el seu cabal i des de Girona ja s'ha anunciat la probabilitat d'haver de patir restriccions de quatre hores diàries en el subministrament d'aigua potable. El contrasentit, la paradoxa o la bajanada és que una bona part de l'aigua del nostre Ter és destinada al consum de Barcelona, peruna decisió política de peix gros contra peix petit, determini que ja es va prendre quan es va construir l'embassament de Susqueda als anys seixanta. El visitant d'aquella presa hi pot observar que hi ha dues torres al mig de l'embassament, una és per a la regulació del saltant per a producció elèctrica, i l'altra torre és el lloc des d'on es pren la conducció de l'aigua cap a Barcelona, exactament cap a una central situada a Sant Joan Despí. Aquest és l'estirabot: a Girona ens podran tallar el subministrament d'aigua quatre hores mentre que a Barcelona tindran aigua procedent del Ter. És una vella cançó de l'enfadós fins a les últimes conseqüències, és la cantarella gironina, la veu que clama en el desert perquè les decisions governamentals obliden ja històricament les necessitats de la conca del Ter.
Les reclamacions gironines ja es varen iniciar quan es feia aquella construcció, als anys seixanta. La premsa d'aquells anys ja deixava endevinar-ho tot: un articulista d'aquí es lamentava que «El Ter ya desemboca en Barcelona», mentre un altre articulista d'allà li contestava que els gironins ens devíem a la «sacrosanta solidaridad catalana». És a dir, tot sentenciat i perpetrat. La Cambra de Comerç de Girona en aquella època va treballar una lluita oberta per retenir els cabals del Ter a la seva conca natural, però la fatalitat, disfressada de solidaritat forçada (i a més, amb el romanço de «sacrosanta») va eixugar les esperances del sentit comú. Fidel a aquell esperit reivindicatiu, l'actual Cambra de Comerç continua encara amb la voluntat de debat sobre el mateix tema, ja massa trist. Seria bo de saber quantes i quines institucions que porten el nom de Girona alcen la veu i emprenen alguna acció.
Donoso Cortés, polític del segle XIX, ja deia que el vertader caràcter d'un polític es coneix perquè sap distingir les qüestions en què hi pot haver transacció i es pot cedir, de les altres qüestions que ni poden ser transigides ni poden ser abandonades.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_4_237760__Opinio-Cantarelles-laigua
dijous, 20 de desembre del 2007
Fan proves als pous de Girona, Salt i Sarrià per saber quanta aigua es pot treure en un dia
Diari de Girona 20-12-07
Caldria una inversió de quasi 500.000 d'euros per connectar els dipòsits a la potabilitzadora
Tapi Carreras, Girona.
L'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA ha començat a fer un seguit de proves als pous situats al terme municipal de Salt per determinar exactament quanta aigua es pot extreure d'aquests pous per si s'han d'utilitzar per la poca aigua als pantans.Durant tot un dia, s'ha deixat caure aigua d'almenys un dels pous, a tocar de la carretera d'accés a l'autopista. Només d'aquesta manera es podrà saber el cabal exacte. Posteriorment, l'aigua dels pous encara s'hauria potabilitzar, per exemple, connectant-la a la planta potabilitzadora de Montullà. Aquests treballs de connexió costaran prop de mig milió d'euros. Aquestes obres només es poden fer si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) activa la segona fase del decret de sequera. Llavors però, les obres es podran executar per la via d'urgència.
L'aigua no aniria a la Costa Brava
El Pla de Contingència en cas d'activació de la segona fase del decret de sequera preveu utilitzar aquests tres pous per abastir d'aigua els tres termes municipals. El fet que els tres pous estiguin al terme municipal de Salt ha provocat que el regidor saltenc del grup municipal de CiU, Robert Fàbregas, reclami a l'Ajuntament i en concret a l'alcaldessa, Iolanda Pineda (PSC), que actualment és a més la presidenta de torn d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA, que es garanteixi que l'aigua que s'extregui sigui només per abastir Girona, Salt i Sarrià i no es derivi una part a la Costa Brava. L'alcaldessa ha assegurarat que vetllarà perquè així sigui.
Font:http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_2_237704__GIRONA-proves-pous-Salt-Girona-Sarri-saber-quanta-aigua-surt
Iolanda Pineda: «Si hi ha restriccions, no serà fins al maig»
Diari de Girona 20-12-07
Tapi Carreras, Salt.
L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), és actualment la presidenta, per les rotacions que s'estableixen, de l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià. Malgrat que fa unes setmanes des de l'Ajuntament de Girona, el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, va anunciar que a partir del gener podria haver-hi talls d'aigua diaris de quatre hores, l'alcaldessa saltenca ha matisat aquesta periodicitat. Iolanda Pineda explica que aquesta situació només es produirà si s'acaba entrant en la fase dos del decret de sequera. Aquesta fase s'activaria quan els pantants estiguessin a menys del quinze per cent de la seva capacitat. Segons l'alcaldessa, els càlculs actuals, si no plogués, podrien provocar l'activació de la fase dos al mes de maig. No abans. No obstant, Pineda espera que no s'hagi d'arribar a aquesta situació i que arribi finalment la pluja que provoqui un augment d'aigua als pantans.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), ja va explicar que s'hi s'activés aquesta segona fase, es podrien començar a utilitzar els pous situats al terme municipal de Salt.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_2_237705__Girona-Iolanda-Pineda-restriccions-fins-maig
Tapi Carreras, Salt.
L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), és actualment la presidenta, per les rotacions que s'estableixen, de l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià. Malgrat que fa unes setmanes des de l'Ajuntament de Girona, el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, va anunciar que a partir del gener podria haver-hi talls d'aigua diaris de quatre hores, l'alcaldessa saltenca ha matisat aquesta periodicitat. Iolanda Pineda explica que aquesta situació només es produirà si s'acaba entrant en la fase dos del decret de sequera. Aquesta fase s'activaria quan els pantants estiguessin a menys del quinze per cent de la seva capacitat. Segons l'alcaldessa, els càlculs actuals, si no plogués, podrien provocar l'activació de la fase dos al mes de maig. No abans. No obstant, Pineda espera que no s'hagi d'arribar a aquesta situació i que arribi finalment la pluja que provoqui un augment d'aigua als pantans.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), ja va explicar que s'hi s'activés aquesta segona fase, es podrien començar a utilitzar els pous situats al terme municipal de Salt.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2910_2_237705__Girona-Iolanda-Pineda-restriccions-fins-maig
dimecres, 19 de desembre del 2007
Racionar l´aigua per seguir creixent
Diari de Girona 19-12-07
Fa unes setmanes vaig fer pública la situació de les reserves d'aigua a la conca del Ter i de les previsions que hi ha d'entrar en la fase de restriccions a finals de gener si la climatologia no canvia. L'anunci no tenia altre pretensió que posar al centre del debat polític l'ús que en fem de l'aigua i evidenciar les conseqüències del canvi climàtic. Alguns dels que van sortir al pas de l'anunci titllant-lo de alarmista curiosament són els mateixos que ara l'utilitzen per a fer demagògia enfrontant als territoris amb l'objectiu de treure'n un rèdit electoral. Totes les opinions són vàlides però l'article del diputat senyor Xuclà aparegut en aquest diari supera tots els llindars de respecte a la veracitat i de la informació objectiva. Crec doncs que ha arribat l'hora de centrar el tema del debat.
ÉS CERT QUE EL RIU TER porta menys aigua de la que li correspondria per mantenir el cabal ecològic. És una situació que cal resoldre amb urgència perquè perjudica la qualitat i quantitat d'aigua disponible en els aqüífers del Baix Ter. També és cert que el transvassament de la conca del Ter cap a la conca del Llobregat és excessiu si el posem en relació al cabal total circulant. Però ens equivocariem si reduïssim el problema a un simple enfrontament entre territoris.
El vertader problema que amenaça a deixar-nos sense aigua es dona a banda i banda de les Guilleries. Es tracta del model econòmic desenvolupista que creu en el creixement ilimitat sense veure una obvietat tan simple com que el territori és limitat i els recursos naturals també. Cada cop hem que subministrar aigua a més abonats, a més zones urbanes, a més zones verdes i resulta que l'aigua ja no dona per més. El final d'aquesta estratègia econòmica tan suicida no podia ser un altre. Ha arribat l'hora de triar si volem racionar per seguir creixent o bé ens aturem per conservar el que tenim. El senyor Xuclà recomana portar-la de més lluny i seguir creixent sense pensar en que tard o d'hora, si seguim creixent, tampoc no n'hi haurà prou. És exactament el mateix argument que utilitzava Murcia per demanar el transvassament de l'Ebre.
Per si fos poc aquest model econòmic de creixement ens ha abocat a un procés de canvi climàtic que ha acabat per agreujar la situació. L'informe sobre els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània confirma que la tendència serà la de estius molt calorosos seguits de tardors seques, concentrant les pluges a la primavera. Voliem caldo Doncs dues tasses. Ara a més de superar els periodes estivals haurem de superar també els de tardor i hivern. En aquesta situació creuen que és prudent seguir creixent No és hora de replantejar-nos si anem en la bona direcció No seria hora d'aplicar de debó la Directiva marc d'aigues de la Unió Europea i establir una gestió per conques acceptant l'aigua com un factor limitador de les implantacions humanes en el territori
Aquest és el debat senyor Xuclà. És un debat entre els desenvolupistes al preu que sigui com vostè i els qui, com jo, a més del pà per avui ens preocupa el món que deixarem als nostres fills. I aquest debat s'ha de fer tant a Barcelona com a Girona. Si el fem de debò i comencem a reduir junts la pressió sobre el riu potser descobrim que el conficte territorial pot donar lloc a la col·laboració mutua per assolir un objectiu comú.
Enric Pardo, Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2909_2_237495__Girona-Racionar-laigua-seguir-creixent
Fa unes setmanes vaig fer pública la situació de les reserves d'aigua a la conca del Ter i de les previsions que hi ha d'entrar en la fase de restriccions a finals de gener si la climatologia no canvia. L'anunci no tenia altre pretensió que posar al centre del debat polític l'ús que en fem de l'aigua i evidenciar les conseqüències del canvi climàtic. Alguns dels que van sortir al pas de l'anunci titllant-lo de alarmista curiosament són els mateixos que ara l'utilitzen per a fer demagògia enfrontant als territoris amb l'objectiu de treure'n un rèdit electoral. Totes les opinions són vàlides però l'article del diputat senyor Xuclà aparegut en aquest diari supera tots els llindars de respecte a la veracitat i de la informació objectiva. Crec doncs que ha arribat l'hora de centrar el tema del debat.
ÉS CERT QUE EL RIU TER porta menys aigua de la que li correspondria per mantenir el cabal ecològic. És una situació que cal resoldre amb urgència perquè perjudica la qualitat i quantitat d'aigua disponible en els aqüífers del Baix Ter. També és cert que el transvassament de la conca del Ter cap a la conca del Llobregat és excessiu si el posem en relació al cabal total circulant. Però ens equivocariem si reduïssim el problema a un simple enfrontament entre territoris.
El vertader problema que amenaça a deixar-nos sense aigua es dona a banda i banda de les Guilleries. Es tracta del model econòmic desenvolupista que creu en el creixement ilimitat sense veure una obvietat tan simple com que el territori és limitat i els recursos naturals també. Cada cop hem que subministrar aigua a més abonats, a més zones urbanes, a més zones verdes i resulta que l'aigua ja no dona per més. El final d'aquesta estratègia econòmica tan suicida no podia ser un altre. Ha arribat l'hora de triar si volem racionar per seguir creixent o bé ens aturem per conservar el que tenim. El senyor Xuclà recomana portar-la de més lluny i seguir creixent sense pensar en que tard o d'hora, si seguim creixent, tampoc no n'hi haurà prou. És exactament el mateix argument que utilitzava Murcia per demanar el transvassament de l'Ebre.
Per si fos poc aquest model econòmic de creixement ens ha abocat a un procés de canvi climàtic que ha acabat per agreujar la situació. L'informe sobre els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània confirma que la tendència serà la de estius molt calorosos seguits de tardors seques, concentrant les pluges a la primavera. Voliem caldo Doncs dues tasses. Ara a més de superar els periodes estivals haurem de superar també els de tardor i hivern. En aquesta situació creuen que és prudent seguir creixent No és hora de replantejar-nos si anem en la bona direcció No seria hora d'aplicar de debó la Directiva marc d'aigues de la Unió Europea i establir una gestió per conques acceptant l'aigua com un factor limitador de les implantacions humanes en el territori
Aquest és el debat senyor Xuclà. És un debat entre els desenvolupistes al preu que sigui com vostè i els qui, com jo, a més del pà per avui ens preocupa el món que deixarem als nostres fills. I aquest debat s'ha de fer tant a Barcelona com a Girona. Si el fem de debò i comencem a reduir junts la pressió sobre el riu potser descobrim que el conficte territorial pot donar lloc a la col·laboració mutua per assolir un objectiu comú.
Enric Pardo, Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2909_2_237495__Girona-Racionar-laigua-seguir-creixent
Aigua i sol
Diari Avui 19-12-07
MENYS POLÍTICA I MÉS AIGUA I MÉS ENERGIA
Aigua i sol
Lluís Foix / Periodista
No tenim grans rius a la península Ibèrica. A Catalunya rebem les aigües de l'Ebre que ja arriben cansades i minses al Delta. El Segre entrega el seu minvat cabdal a l'Ebre després d'aturar-se als embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai i omplir-los. Neix al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, als peus del Puigmal, i recorre 265 quilòmetres fins que desemboca al seu pas pel poble aragonès de Mequinensa. El Segre és un riu molt ben aprofitat. Del seu curs surten els canals i sèquies de regadiu que transporten les aigües pel canal d'Urgell, Balaguer, Seròs i el d'Aragó i Catalunya. Ara també hi beurà el canal Segarra-Garrigues, que portarà riquesa a desenes de milers d'hectàrees de terres lleidatanes. No se'n perd ni una gota.
LA NOGUERA PALLARESA ÉS UN AFLUENT del Segre. Neix a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, que s'escapa cap a l'Atlàntic, i es dirigeix cap al sud travessant els dos Pallars. També és aturada al seu pas per Tremp, formant un gran embassament que arriba fins als peus de la Pobla de Segur. Tampoc la Noguera Pallaresa desaprofita les aigües. Es torna a embassar prop del poble de Cellers i després de penetrar pel congost de Terradets omple novament el pantà de Camarasa abans de trobar-se amb el Segre. La Noguera Ribagorçana també és un riu lleidatà que neix a la Vall d'Aran i marca la línia fronterera entre Catalunya i Aragó fins que desemboca a Corbins, a la comarca del Segrià. Les seves aigües també són aprofitades per totes dues comunitats. El Llobregat i el Besòs arriben a Barcelona ja molt espremuts. Tenim el Francolí i el Foix, que van directes a la Mediterrània aturant-se en petits pantans que es construïren al llarg el segle passat. A les comarques gironines el Ter mana sobre tots els altres i també és aprofitat per al consum dels pobles i viles del seu recorregut.
CATALUNYA NECESSITA MÉS AIGUA de la que disposa. No cal ser tècnic ni polític ni enginyer per arribar a aquesta conclusió. Per tant, s'ha de treballar en dues direccions: estalviar l'aigua que es malgasta i buscar-ne en un altre lloc. A la Península ens en falta i a França els en sobra. Al ministre Josep Borrell se li atribueix haver dit al seu moment que manllevar aigua francesa podria trencar la unitat hidràulica nacional. El president Aznar ho va repetir de manera encara més contundent i enèrgica. No en va voler ni sentir a parlar. Això és una bestiesa. És hora, doncs, de recuperar la idea que l'aigua del Roine arribi a Catalunya per acabar amb el problema, totalment o parcialment. Si els capitals, els béns i la gent poden transitar d'un lloc a l'altre d'Europa és ridícul que l'aigua s'hagi d'aturar en una frontera cada vegada més artificial i obsoleta.
EL QUE PASSA AMB L'AIGUA també passa amb l'energia, principalment l'electricitat, que s'ha de manllevar a d'altres indrets. No volem centrals nuclears, no volem malmetre el paisatge, no volem que les grans multinacionals trafiquin amb l'energia que hem de consumir i, a la vegada, volem una gran qualitat de vida que necessàriament comporta un alt consum d'energia. És natural que la gent que viu al territori per on es transporta l'electricitat de molt alta tensió es queixi, es manifesti i reclami el que considera que són els seus drets o les seves preferències de tipus ecològic i mediambiental. Així i això és la democràcia. Les protestes han fet que l'excomissari europeu, Mario Monti, proposi ara que les línies de molta alta tensió siguin soterrades. D'acord. Encara que sigui car o molt car. Però que es faci. I si no fos possible, penso que seria una equivocació privar de l'energia necessària per al funcionament del país. L'argument que l'AVE no interessa el territori per on passa el trobo insolidari, per no dir reaccionari.
EL PRESIDENT MONTILLA VISITAVA el cap de setmana passat els pantans eixuts de les conques pirinenques. Diu que hem d'estalviar més aigua i ens hem de preparar per a les conseqüències de les sequeres que ja són alarmants. Molt bé. Però cal que el govern de Catalunya activi amb urgència la compra i transport de l'aigua de França. Fets i no paraules. Que no ens vinguin ara amb la nacionalitat de les lleres dels rius.
EL MATEIX S'HA DE FER AMB L'ENERGIA. Les alternatives són moltes, tot i que si hem d'importar electricitat de França és perquè els veïns del nord disposen d'una xarxa important de reactors nuclears que els permet exportar el que aquí no hem volgut produir. Tímidament s'ha començat amb els parcs eòlics que també embruten visualment el paisatge. Les plaques fotovoltaiques estan imposant-se gradualment en parts del territori. El sol i el vent son més nets que el carbó i segurament menys perillosos que l'energia nuclear.
PER ACABAR VOLDRIA RECORDAR AQUELL CRIT que s'imposà a tot el territori en declarar-se la guerra de Crimea entre l'imperi rus dels Romanov i Anglaterra, França i l'Imperi Otomà, l'any 1854. El crit era "aigua i sol, i guerra a Sebastòpol". Avui ho podríem dir novament i seria subscrit per pagesos, ramaders, industrials i consumidors de tot Catalunya. Menys política i més aigua i més energia.
Font:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/109475/aigua/sol.html
MENYS POLÍTICA I MÉS AIGUA I MÉS ENERGIA
Aigua i sol
Lluís Foix / Periodista
No tenim grans rius a la península Ibèrica. A Catalunya rebem les aigües de l'Ebre que ja arriben cansades i minses al Delta. El Segre entrega el seu minvat cabdal a l'Ebre després d'aturar-se als embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai i omplir-los. Neix al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, als peus del Puigmal, i recorre 265 quilòmetres fins que desemboca al seu pas pel poble aragonès de Mequinensa. El Segre és un riu molt ben aprofitat. Del seu curs surten els canals i sèquies de regadiu que transporten les aigües pel canal d'Urgell, Balaguer, Seròs i el d'Aragó i Catalunya. Ara també hi beurà el canal Segarra-Garrigues, que portarà riquesa a desenes de milers d'hectàrees de terres lleidatanes. No se'n perd ni una gota.
LA NOGUERA PALLARESA ÉS UN AFLUENT del Segre. Neix a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, que s'escapa cap a l'Atlàntic, i es dirigeix cap al sud travessant els dos Pallars. També és aturada al seu pas per Tremp, formant un gran embassament que arriba fins als peus de la Pobla de Segur. Tampoc la Noguera Pallaresa desaprofita les aigües. Es torna a embassar prop del poble de Cellers i després de penetrar pel congost de Terradets omple novament el pantà de Camarasa abans de trobar-se amb el Segre. La Noguera Ribagorçana també és un riu lleidatà que neix a la Vall d'Aran i marca la línia fronterera entre Catalunya i Aragó fins que desemboca a Corbins, a la comarca del Segrià. Les seves aigües també són aprofitades per totes dues comunitats. El Llobregat i el Besòs arriben a Barcelona ja molt espremuts. Tenim el Francolí i el Foix, que van directes a la Mediterrània aturant-se en petits pantans que es construïren al llarg el segle passat. A les comarques gironines el Ter mana sobre tots els altres i també és aprofitat per al consum dels pobles i viles del seu recorregut.
CATALUNYA NECESSITA MÉS AIGUA de la que disposa. No cal ser tècnic ni polític ni enginyer per arribar a aquesta conclusió. Per tant, s'ha de treballar en dues direccions: estalviar l'aigua que es malgasta i buscar-ne en un altre lloc. A la Península ens en falta i a França els en sobra. Al ministre Josep Borrell se li atribueix haver dit al seu moment que manllevar aigua francesa podria trencar la unitat hidràulica nacional. El president Aznar ho va repetir de manera encara més contundent i enèrgica. No en va voler ni sentir a parlar. Això és una bestiesa. És hora, doncs, de recuperar la idea que l'aigua del Roine arribi a Catalunya per acabar amb el problema, totalment o parcialment. Si els capitals, els béns i la gent poden transitar d'un lloc a l'altre d'Europa és ridícul que l'aigua s'hagi d'aturar en una frontera cada vegada més artificial i obsoleta.
EL QUE PASSA AMB L'AIGUA també passa amb l'energia, principalment l'electricitat, que s'ha de manllevar a d'altres indrets. No volem centrals nuclears, no volem malmetre el paisatge, no volem que les grans multinacionals trafiquin amb l'energia que hem de consumir i, a la vegada, volem una gran qualitat de vida que necessàriament comporta un alt consum d'energia. És natural que la gent que viu al territori per on es transporta l'electricitat de molt alta tensió es queixi, es manifesti i reclami el que considera que són els seus drets o les seves preferències de tipus ecològic i mediambiental. Així i això és la democràcia. Les protestes han fet que l'excomissari europeu, Mario Monti, proposi ara que les línies de molta alta tensió siguin soterrades. D'acord. Encara que sigui car o molt car. Però que es faci. I si no fos possible, penso que seria una equivocació privar de l'energia necessària per al funcionament del país. L'argument que l'AVE no interessa el territori per on passa el trobo insolidari, per no dir reaccionari.
EL PRESIDENT MONTILLA VISITAVA el cap de setmana passat els pantans eixuts de les conques pirinenques. Diu que hem d'estalviar més aigua i ens hem de preparar per a les conseqüències de les sequeres que ja són alarmants. Molt bé. Però cal que el govern de Catalunya activi amb urgència la compra i transport de l'aigua de França. Fets i no paraules. Que no ens vinguin ara amb la nacionalitat de les lleres dels rius.
EL MATEIX S'HA DE FER AMB L'ENERGIA. Les alternatives són moltes, tot i que si hem d'importar electricitat de França és perquè els veïns del nord disposen d'una xarxa important de reactors nuclears que els permet exportar el que aquí no hem volgut produir. Tímidament s'ha començat amb els parcs eòlics que també embruten visualment el paisatge. Les plaques fotovoltaiques estan imposant-se gradualment en parts del territori. El sol i el vent son més nets que el carbó i segurament menys perillosos que l'energia nuclear.
PER ACABAR VOLDRIA RECORDAR AQUELL CRIT que s'imposà a tot el territori en declarar-se la guerra de Crimea entre l'imperi rus dels Romanov i Anglaterra, França i l'Imperi Otomà, l'any 1854. El crit era "aigua i sol, i guerra a Sebastòpol". Avui ho podríem dir novament i seria subscrit per pagesos, ramaders, industrials i consumidors de tot Catalunya. Menys política i més aigua i més energia.
Font:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/109475/aigua/sol.html
dilluns, 17 de desembre del 2007
Paraules que s´emporta l´aigua
Diari de Girona 17-12-07
Si la memòria no em falla, va ser el conseller Joaquim Nadal qui mesos enrere va afirmar que «hi haurà un retorn parcial i a mig termini del cabal del riu Ter». Sort que no va dir quan seria això perquè resulta que el govern del qual ell forma part va aprovar el mes passat la inversió necessària per connectar les aigües Ter-Llobregat amb el Tordera. O sigui que en aquest cas es pot ben dir que les paraules se les emporta l'aigua més que no pas el vent. Dels fets, ja no cal ni que en parlem sinó és per denunciar un altre exemple d'incoherència governamental tripartita.
ÉS ABSOLUTAMENT DE CALAIX que en una època de continuada manca de pluja i de disminució constant del nivell dels embassaments cal adoptar mesures per conscienciar encara més sobre la necessitat de fer un ús racional de l'aigua. Ara bé, tenint en compte el cabal que les comarques gironines aporten des del Ter cap a Barcelona no sembla lògic que algú anunciés, com va fer, restriccions de quatre hores al dia a partir de gener als ciutadans de Girona. Sembla, com ha denunciat Carles Puigdemont, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Girona, que als gironins i a les gironines se'ls demani una doble solidaritat, contradint, a més, allò que la llei assenyala en aquests supòsits pel que fa a la prioritat de les conques donants.
Que quedi clar que tots compartim, CiU inclosa, que és vital fer un ús racional de l'aigua, estalviar-la, reutilitzar-la i usar la política tarifària si cal per evitar un consum excessiu.
Ara bé, davant la incompetència demostrada pel govern tripartit també en aquesta qüestió, CiU defensa amb contundència les connexions de conques i alguna cosa més. És a dir, una Catalunya igualment en xarxa pel que fa a l'aigua i que s'admeti que Catalunya té un dèficit hídric que no se solventa només amb les polítiques abans esmentades sinó que es requereix aportació externa d'aigua al sistema. Això ja ho dèiem quan ens trobàvem amb una Catalunya de sis milions d'habitants i ho seguim dient ara que anem cap als vuit milions.
Ja sé que segurament ens fem pesats, però des de CiU seguim defensant el transvasament del Roina. Per què Doncs perquè les dades ens diuen que quan a Catalunya hi ha sequera severa com l'actual, totes les conques la pateixen: la del Ter, el Llobregat, la Tordera i l'Ebre. Per tant, en una situació de gran sequera no n'hi ha prou amb la interconnexió de conques.
El govern tripartit no admet públicament el dèficit hídric, però en canvi vol construir dessaladores. No és això admetre implícitament el dèficit hídric de Catalunya. O és que una dessaladora no aporta aigua, en aquest cas del mar, al sistema.
Abans que ningú pugui dir allò de «vosaltres també ho feieu», ja dic jo que CiU també defensa la construcció de dessaladores. Però no com a fórmula única.
Adequar els usos de l'aigua de mar amb una dessaladora requereix una quantitat molt gran d'energia, molt més que la portada d'aigua del Roina. Per tant, sí que hem de promoure l'estalvi energètic, com insisteix el govern, resultaria molt millor el transvasament del Roina.I que consti que ho diem en bé del que defensa el tripartit, que es promulga com el principal valedor d'aquest estalvi. O és que no ho diu de debò.
Des de les comarques gironines els demanem menys demagògia i més transparència i, sobretot, un tracte just. I al conseller Nadal, que és de la terra, si realment creu el que diu i encara té un mínim d'influència en el govern tripartit, cosa que dubtem, li demanem que treballi per tal que el que va dir sigui una realitat. De moment, i ho lamentem, les seves paraules van en una direcció i els fets en una altra. De fet, des d'aquest punt de vista, això no representa cap novetat.
*Diputat de CiU al Parlament
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2907_3_237085__Comarques-Paraules-semporta-laigua
Si la memòria no em falla, va ser el conseller Joaquim Nadal qui mesos enrere va afirmar que «hi haurà un retorn parcial i a mig termini del cabal del riu Ter». Sort que no va dir quan seria això perquè resulta que el govern del qual ell forma part va aprovar el mes passat la inversió necessària per connectar les aigües Ter-Llobregat amb el Tordera. O sigui que en aquest cas es pot ben dir que les paraules se les emporta l'aigua més que no pas el vent. Dels fets, ja no cal ni que en parlem sinó és per denunciar un altre exemple d'incoherència governamental tripartita.
ÉS ABSOLUTAMENT DE CALAIX que en una època de continuada manca de pluja i de disminució constant del nivell dels embassaments cal adoptar mesures per conscienciar encara més sobre la necessitat de fer un ús racional de l'aigua. Ara bé, tenint en compte el cabal que les comarques gironines aporten des del Ter cap a Barcelona no sembla lògic que algú anunciés, com va fer, restriccions de quatre hores al dia a partir de gener als ciutadans de Girona. Sembla, com ha denunciat Carles Puigdemont, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Girona, que als gironins i a les gironines se'ls demani una doble solidaritat, contradint, a més, allò que la llei assenyala en aquests supòsits pel que fa a la prioritat de les conques donants.
Que quedi clar que tots compartim, CiU inclosa, que és vital fer un ús racional de l'aigua, estalviar-la, reutilitzar-la i usar la política tarifària si cal per evitar un consum excessiu.
Ara bé, davant la incompetència demostrada pel govern tripartit també en aquesta qüestió, CiU defensa amb contundència les connexions de conques i alguna cosa més. És a dir, una Catalunya igualment en xarxa pel que fa a l'aigua i que s'admeti que Catalunya té un dèficit hídric que no se solventa només amb les polítiques abans esmentades sinó que es requereix aportació externa d'aigua al sistema. Això ja ho dèiem quan ens trobàvem amb una Catalunya de sis milions d'habitants i ho seguim dient ara que anem cap als vuit milions.
Ja sé que segurament ens fem pesats, però des de CiU seguim defensant el transvasament del Roina. Per què Doncs perquè les dades ens diuen que quan a Catalunya hi ha sequera severa com l'actual, totes les conques la pateixen: la del Ter, el Llobregat, la Tordera i l'Ebre. Per tant, en una situació de gran sequera no n'hi ha prou amb la interconnexió de conques.
El govern tripartit no admet públicament el dèficit hídric, però en canvi vol construir dessaladores. No és això admetre implícitament el dèficit hídric de Catalunya. O és que una dessaladora no aporta aigua, en aquest cas del mar, al sistema.
Abans que ningú pugui dir allò de «vosaltres també ho feieu», ja dic jo que CiU també defensa la construcció de dessaladores. Però no com a fórmula única.
Adequar els usos de l'aigua de mar amb una dessaladora requereix una quantitat molt gran d'energia, molt més que la portada d'aigua del Roina. Per tant, sí que hem de promoure l'estalvi energètic, com insisteix el govern, resultaria molt millor el transvasament del Roina.I que consti que ho diem en bé del que defensa el tripartit, que es promulga com el principal valedor d'aquest estalvi. O és que no ho diu de debò.
Des de les comarques gironines els demanem menys demagògia i més transparència i, sobretot, un tracte just. I al conseller Nadal, que és de la terra, si realment creu el que diu i encara té un mínim d'influència en el govern tripartit, cosa que dubtem, li demanem que treballi per tal que el que va dir sigui una realitat. De moment, i ho lamentem, les seves paraules van en una direcció i els fets en una altra. De fet, des d'aquest punt de vista, això no representa cap novetat.
*Diputat de CiU al Parlament
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2907_3_237085__Comarques-Paraules-semporta-laigua
diumenge, 16 de desembre del 2007
Quan la solidaritat esdevé expoli
Diari de Girona 16/12/07
Mentre escric aquestes ratlles, el riu principal de la nostra demarcació, el Ter, està desembocant a Barcelona. O, per ser del tot correcte, hauria de dir que està patint una gran derivació del seu cabal que comporta que gairebé el 90% de l'aigua que hauria de dur se'n vagi cap a la conca de Barcelona, mentre que els habitants d'aigües avall del Pasteral ens estem abastint amb el 10% restant. No només s'incompleix, doncs, l'anomenada Llei del Ter, de l'any 1959; ni l'aprovat recentment Pla de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és l'organisme competent en la matèria: es vulnera, miri com es miri, qualsevol principi de justícia social, ecològica i territorial que hauria de regir el repartiment dels recursos naturals al nostre país.
Si bé és veritat que estem en un context de sequera generalitzada, també és cert que aquests anys anormalment secs cada cop ho són menys, d'extraordinaris, i l'anomalia que representa que ja per llei es pugui extreure tanta aigua del riu per abastir més de la meitat de població del Principat, esdevé un llast tan impactant com desconegut quan l'aigua que passa pel riu és, per raons naturals, poca. Més que derivació -que és la paraula políticament correcta per parlar de transvasament, concepte que pel que sembla només és perjudicial quan s'aplica a l'Ebre-, podem parlar, sense massa complexos, d'expoli. Podem parlar d'expoli perquè mentre aquí se'ns plantegen restriccions -a Girona, municipi on tirant llarg habitarem els futurs 240.000 gironins que estableix el Pla Director-, l'abastiment d'aigua d'aquest riu ha permès un creixement exponencial de l'àrea urbana de Barcelona -comprenent des del Garraf, Alt Penedès i Anoia fins als Vallesos i Maresme- i es veu que en aquestes 7 comarques que concentren més de la meitat de catalans, les restriccions serien impopulars. Tot i tenir una de les mitjanes de consum d'aigua més baixes d'Europa, segurament els catalans encara podem fer un esforç i gastar encara un xic menys. En tot cas, però, crec que l'estalvi s'ha de produir arreu on es consumeix aigua i, si del que es tracta és prioritzar actuacions, on primer s'ha d'implantar és on pot tenir més efecte -és a dir, on es produeix el consum majoritari que, en el cas del riu Ter, segurament ja haureu endevinat que no és pas a Girona.
La llista de greuges i contradiccions és molt llarga però si una cosa és clara és que cada cop som més els col·lectius socials i moviments polítics que posem aquesta injustícia sobre la taula. I, per tant, tot fa pensar que la solució s'acosta. Potser és clar que un transvasament no s'arregla amb nous transvasaments que permetin rebaixar la pressió sobre el Ter. O podria no ser tan clar Cal que se'ns demostri que és possible complir la Llei sense fer cap nou transvasament amb arguments tècnics, amb mesures viables i calendaritzades, creïbles, que no es quedin en retòriques estèrils que tothom sap que no aniran gaire més lluny dels calaixos de declaracions de bones intencions: estalviar més; apostar per una nova cultura de l'aigua que pregonitza que la (in)disponibilitat d'aigua ha de ser un vector que limiti el creixement del país; optar per un creixement mesurat. El problema és que pràcticament totes les solucions que se'ns han proposat fins ara responen a estudis que parteixen del fet que al Principat hi ha un riu sagrat, intocable, i que per estranyes hipoteques polítiques els gironins hem de carregar amb l'abastiment de l'àrea més poblada. I això no és just: si la política del Govern actual és dir «no als transvasaments», aquí en patim un -i força més impactant del que hauria estat el de l'Ebre. Com se'ns pot dir que avancem cap reduir-ne la seva magnitud si ni tan sols som capaços de fer complir la Llei que el regula.
Finalment, tal com s'ha demanat repetidament a l'ACA, també cal que tothom pugui saber el volum d'aigua que s'està transvasant cada moment a Barcelona; i l'aigua que aconsegueix superar l'embassament del Pasteral i circula pel llit del nostre riu, fins arribar a l'Estartit. La conca donant ha de saber quanta aigua dóna; la conca receptora ha de saber d'on treu l'aigua que li permet mantenir l'activitat -i seguir creixent. I a partir d'aquí, de la transparència i la cor responsabilització en els consums, es podrien incloure taxes a la conca receptora, mesures compensatòries per als soferts gironins que permetem que ens eixuguin el riu, etc; però sempre des de la base que la ciutadania té dret a saber, a cada moment, quanta aigua segueix per cadascun dels dos camins.O és que un cop més cometrem la hipocresia de pensar que el problema de tot plegat és el centralisme espanyol, i exigirem balances fiscals a Espanya mentre ens oblidem de les balances hídriques d'un recurs natural molt més proper, com és l'aigua del nostre riu principal, el riu Ter
Albert Ruhí, Biòleg i membre de l'Obervatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2906_2_236937__Girona-Quan-solidaritat-esdeve-expoli
Mentre escric aquestes ratlles, el riu principal de la nostra demarcació, el Ter, està desembocant a Barcelona. O, per ser del tot correcte, hauria de dir que està patint una gran derivació del seu cabal que comporta que gairebé el 90% de l'aigua que hauria de dur se'n vagi cap a la conca de Barcelona, mentre que els habitants d'aigües avall del Pasteral ens estem abastint amb el 10% restant. No només s'incompleix, doncs, l'anomenada Llei del Ter, de l'any 1959; ni l'aprovat recentment Pla de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua, que és l'organisme competent en la matèria: es vulnera, miri com es miri, qualsevol principi de justícia social, ecològica i territorial que hauria de regir el repartiment dels recursos naturals al nostre país.
Si bé és veritat que estem en un context de sequera generalitzada, també és cert que aquests anys anormalment secs cada cop ho són menys, d'extraordinaris, i l'anomalia que representa que ja per llei es pugui extreure tanta aigua del riu per abastir més de la meitat de població del Principat, esdevé un llast tan impactant com desconegut quan l'aigua que passa pel riu és, per raons naturals, poca. Més que derivació -que és la paraula políticament correcta per parlar de transvasament, concepte que pel que sembla només és perjudicial quan s'aplica a l'Ebre-, podem parlar, sense massa complexos, d'expoli. Podem parlar d'expoli perquè mentre aquí se'ns plantegen restriccions -a Girona, municipi on tirant llarg habitarem els futurs 240.000 gironins que estableix el Pla Director-, l'abastiment d'aigua d'aquest riu ha permès un creixement exponencial de l'àrea urbana de Barcelona -comprenent des del Garraf, Alt Penedès i Anoia fins als Vallesos i Maresme- i es veu que en aquestes 7 comarques que concentren més de la meitat de catalans, les restriccions serien impopulars. Tot i tenir una de les mitjanes de consum d'aigua més baixes d'Europa, segurament els catalans encara podem fer un esforç i gastar encara un xic menys. En tot cas, però, crec que l'estalvi s'ha de produir arreu on es consumeix aigua i, si del que es tracta és prioritzar actuacions, on primer s'ha d'implantar és on pot tenir més efecte -és a dir, on es produeix el consum majoritari que, en el cas del riu Ter, segurament ja haureu endevinat que no és pas a Girona.
La llista de greuges i contradiccions és molt llarga però si una cosa és clara és que cada cop som més els col·lectius socials i moviments polítics que posem aquesta injustícia sobre la taula. I, per tant, tot fa pensar que la solució s'acosta. Potser és clar que un transvasament no s'arregla amb nous transvasaments que permetin rebaixar la pressió sobre el Ter. O podria no ser tan clar Cal que se'ns demostri que és possible complir la Llei sense fer cap nou transvasament amb arguments tècnics, amb mesures viables i calendaritzades, creïbles, que no es quedin en retòriques estèrils que tothom sap que no aniran gaire més lluny dels calaixos de declaracions de bones intencions: estalviar més; apostar per una nova cultura de l'aigua que pregonitza que la (in)disponibilitat d'aigua ha de ser un vector que limiti el creixement del país; optar per un creixement mesurat. El problema és que pràcticament totes les solucions que se'ns han proposat fins ara responen a estudis que parteixen del fet que al Principat hi ha un riu sagrat, intocable, i que per estranyes hipoteques polítiques els gironins hem de carregar amb l'abastiment de l'àrea més poblada. I això no és just: si la política del Govern actual és dir «no als transvasaments», aquí en patim un -i força més impactant del que hauria estat el de l'Ebre. Com se'ns pot dir que avancem cap reduir-ne la seva magnitud si ni tan sols som capaços de fer complir la Llei que el regula.
Finalment, tal com s'ha demanat repetidament a l'ACA, també cal que tothom pugui saber el volum d'aigua que s'està transvasant cada moment a Barcelona; i l'aigua que aconsegueix superar l'embassament del Pasteral i circula pel llit del nostre riu, fins arribar a l'Estartit. La conca donant ha de saber quanta aigua dóna; la conca receptora ha de saber d'on treu l'aigua que li permet mantenir l'activitat -i seguir creixent. I a partir d'aquí, de la transparència i la cor responsabilització en els consums, es podrien incloure taxes a la conca receptora, mesures compensatòries per als soferts gironins que permetem que ens eixuguin el riu, etc; però sempre des de la base que la ciutadania té dret a saber, a cada moment, quanta aigua segueix per cadascun dels dos camins.O és que un cop més cometrem la hipocresia de pensar que el problema de tot plegat és el centralisme espanyol, i exigirem balances fiscals a Espanya mentre ens oblidem de les balances hídriques d'un recurs natural molt més proper, com és l'aigua del nostre riu principal, el riu Ter
Albert Ruhí, Biòleg i membre de l'Obervatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2906_2_236937__Girona-Quan-solidaritat-esdeve-expoli
dissabte, 15 de desembre del 2007
Massa aigua del Ter per a Barcelona
Empordà.info 15-12-07
A vegades l'explicació d'un cas concret és més il·lustrativa que molta teoria i molta retòrica.
QUAN INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS estava a l'oposició, ara fa quatre anys que està al Govern, s'oposava frontalment a qualsevol tipus de transvasament en matèria de política hidràulica i apostava per «una nova cultura de l'aigua».
Els fets són els següents:El 70% del cabdal del riu Ter es transvasa a l'àrea de Barcelona. Mai, insisteixo: MAI, una part tan important del cabdal del riu Ter havia estat transvasada a l'àrea metropolitana. Els científics, que no els polítics, són els que diuen que el riu Ter pateix un empobriment alarmant de la flora i la fauna. I en la part final del riu, la Comunitat de Regants del Baix Ter es queixen que les fecundes terres de la Gola del Ter ja no són productives com abans. Aquest increment del traspàs d'aigua del Ter a Barcelona s'ha produït amb els governs tripartits i més concretament amb Iniciativa per Catalunya-Verds dirigint el Departament de Medi Ambient. Frontal contradicció entre les paraules d'abans i els fets d'ara.
No vull dir amb això que sigui contrari a connectar en xarxa les conques hidrogràfiques. El que fou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va arribar a afirmar que «s'oposava absolutament» als transvasaments de conques.
Vull dir que sóc partidari dels transvasaments entre l'Europa humida i l'Europa seca. I que fa anys que hem proposat el transvasament d'aigua del Roine, que afavoriria Barcelona i Girona i també, solidàriament, les Terres de l'Ebre. Aquest és un projecte que el Govern tripartit ha abandonat amb gran miopia.
Però «la nova cultura de l'aigua» sembla que és el «fer el contrari del que es diu sense que es noti per continuar dient el que hem dit».
Només així s'entén que el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, anunciï «restriccions de subministrament d'aigua de quatre hores cada dia» en el terme municipal de Girona a partir del mes de gener. I només així s'entén que s'hagi organitzat un gran «debat» de dimensions provincianes sobre la pista nadalenca de patinatge de gel que s'ha instal·lat a Girona. Perquè l'aigua gastada per la pista de gel deu anar «contra una nova cultura de l'aigua».
Resumint: estic a favor del transvasament del Roine, estic absolutament a favor de reduir el transvasament del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona, estic a favor de tenir aigua corrent les 24 hores del dia i estic a favor de la pista de gel perquè tothom pugui patinar i caure de cul com vulgui.
Estic en contra del messianisme d'Iniciativa per Catalunya-Verds que predica «una nova cultura de l'aigua» i que ha autoritzat que el Ter sigui literalment «xuclat» amb greus conseqüències mediambientals. Coherència entre les paraules i els fets!
Jordi Xuclà. Diputat de CiU al Congrés
A vegades l'explicació d'un cas concret és més il·lustrativa que molta teoria i molta retòrica.
QUAN INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS estava a l'oposició, ara fa quatre anys que està al Govern, s'oposava frontalment a qualsevol tipus de transvasament en matèria de política hidràulica i apostava per «una nova cultura de l'aigua».
Els fets són els següents:El 70% del cabdal del riu Ter es transvasa a l'àrea de Barcelona. Mai, insisteixo: MAI, una part tan important del cabdal del riu Ter havia estat transvasada a l'àrea metropolitana. Els científics, que no els polítics, són els que diuen que el riu Ter pateix un empobriment alarmant de la flora i la fauna. I en la part final del riu, la Comunitat de Regants del Baix Ter es queixen que les fecundes terres de la Gola del Ter ja no són productives com abans. Aquest increment del traspàs d'aigua del Ter a Barcelona s'ha produït amb els governs tripartits i més concretament amb Iniciativa per Catalunya-Verds dirigint el Departament de Medi Ambient. Frontal contradicció entre les paraules d'abans i els fets d'ara.
No vull dir amb això que sigui contrari a connectar en xarxa les conques hidrogràfiques. El que fou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va arribar a afirmar que «s'oposava absolutament» als transvasaments de conques.
Vull dir que sóc partidari dels transvasaments entre l'Europa humida i l'Europa seca. I que fa anys que hem proposat el transvasament d'aigua del Roine, que afavoriria Barcelona i Girona i també, solidàriament, les Terres de l'Ebre. Aquest és un projecte que el Govern tripartit ha abandonat amb gran miopia.
Però «la nova cultura de l'aigua» sembla que és el «fer el contrari del que es diu sense que es noti per continuar dient el que hem dit».
Només així s'entén que el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, anunciï «restriccions de subministrament d'aigua de quatre hores cada dia» en el terme municipal de Girona a partir del mes de gener. I només així s'entén que s'hagi organitzat un gran «debat» de dimensions provincianes sobre la pista nadalenca de patinatge de gel que s'ha instal·lat a Girona. Perquè l'aigua gastada per la pista de gel deu anar «contra una nova cultura de l'aigua».
Resumint: estic a favor del transvasament del Roine, estic absolutament a favor de reduir el transvasament del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona, estic a favor de tenir aigua corrent les 24 hores del dia i estic a favor de la pista de gel perquè tothom pugui patinar i caure de cul com vulgui.
Estic en contra del messianisme d'Iniciativa per Catalunya-Verds que predica «una nova cultura de l'aigua» i que ha autoritzat que el Ter sigui literalment «xuclat» amb greus conseqüències mediambientals. Coherència entre les paraules i els fets!
Jordi Xuclà. Diputat de CiU al Congrés
La Cambra de Comerç de Girona vol recuperar l´aigua del Ter
Diari de Girona 15-12-07
Jesús Badenes/Acn, Girona
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va anunciar ahir que durant l'any vinent l'aigua es convertirà en el principal tema de debat i reivindicació de l'ens cameral. Espadalé va explicar que estudiaran les necessitats d'aigua de les indústries gironines i ha plantejat reclamar el final del transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Espadalé va avançar que la setmana que ve presentaran un estudi en el qual donaran dades de l'estalvi d'aigua que suposa l'aprofitament de les aigües depurades per les indústries. «Una vintena d'empreses de Tordera i Igualada ja s'han adherit al programa que estem desenvolupant amb l'Agència Catalana de l'Aigua i creiem que s'ha d'estendre al conjunt de Catalunya perquè estalviarem milions de litres».
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2905_5_236842__Economia-Cambra-Comer-Girona-recuperar-laigua
Jesús Badenes/Acn, Girona
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va anunciar ahir que durant l'any vinent l'aigua es convertirà en el principal tema de debat i reivindicació de l'ens cameral. Espadalé va explicar que estudiaran les necessitats d'aigua de les indústries gironines i ha plantejat reclamar el final del transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Espadalé va avançar que la setmana que ve presentaran un estudi en el qual donaran dades de l'estalvi d'aigua que suposa l'aprofitament de les aigües depurades per les indústries. «Una vintena d'empreses de Tordera i Igualada ja s'han adherit al programa que estem desenvolupant amb l'Agència Catalana de l'Aigua i creiem que s'ha d'estendre al conjunt de Catalunya perquè estalviarem milions de litres».
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2905_5_236842__Economia-Cambra-Comer-Girona-recuperar-laigua
divendres, 14 de desembre del 2007
Una tesi preveu que els silurs puguin arribar al Baix Ter d´aquí a deu anys
Diari de Girona 14/12/07
Actualment es troben a les zones d'embassaments, com els de Sau i Susqueda
L.Fanals, Girona. Una tesi de Joaquim Carol, de la Universitat de Girona, apunta que d'aquí a deu anys els silurs poden arribar fins al Baix Ter. Es tracta d'uns peixos ja presents a diverses conques del país, després d'haver-se introduït ara fa 30 anys a l'Ebre, i ara també se'n troben al Ter i al Llobregat. En el curs del Ter, de moment es troben als pantans de Sau i Susqueda, però a l'Ebre, per exemple, ja han començat a aparèixer en el seu curs baix. Per aquest motiu, la tesi de Carol n'ha estudiat els costums i l'impacte que genera en els ecosistemes que envaeix, preveient que d'aquí uns 10 anys puguin arribar fins i tot al Baix Ter.
Tal com s'informa des de la UdG, el silur és una espècie originària de l'est d'Europa, concretament dels rius Danubi i Volga. Els exemplars adults poden arribar a tenir grans dimensions (més de dos metres de longitud) i la seva boca supera els 30 centímetres de diàmetre. Són uns grans depredadors i, segons explica l'autor de la tesi (dirigida pels doctors Emili Garcia i Lluís Zamora), s'han introduït a les conques catalanes majoritàriament de forma il·legal a través dels pescadors esportius, significant un factor de risc per als ecosistemes on s'instal·len. Segons Carol, la tesi explica com ha anat evolucionant l'espècie als rius catalans, trobant-se en aquests moments en una fase d'expansió.
També s'han confirmat algunes dades que ja es coneixien, com que es tracta d'una espècie nocturna i que pot tenir un impacte sobre els altres peixos que conviuen al riu. L'estudi de Carol ha permès aprofundir en el coneixement dels costums d'aquest peix -el més gran del continent- i la seva estratègia d'aclimatació, així com també la identificació de la seva presència i les possibilitats d'expansió. Dels resultats es desprèn que és probable que d'aquí a deu anys es puguin trobar aquests grans peixos nedant pel curs baix del Ter, a prop de Girona.
Altres efectes
Els efectes, però, potser no només es deixaran en l'àmbit aquàtic. Segons la tesi, els silurs fins i tot poden arribar menjar parts d'ocells, de manera que també podrien tenir efectes sobre les aus de la zona. Una vegada s'han introduït els peixos al riu, indica Carol, és molt difícil eradicar l'espècie, ja que fàcilment poden saltar de l'embassament al curs natural del riu i arribar fins pràcticament a la seva desembocadura, com pot passar en el cas del Ter.
Carol llegirà la tesi (que va sorgir a partir d'uns treballs previs encarregats per l'Agència Catalana de l'Aigua i el Ministeri de Medi Ambient) avui a les 11 del matí a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències.
Font:http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2904_3_236616__Comarques-tesi-preveu-silurs-puguin-arribar-Baix-daqui-anys
dimecres, 12 de desembre del 2007
El PP presenta una proposta sobre la destinació de l´aigua del riu Ter
Diari de Girona 12-12-07
DdeG, Girona.
Enric Millo, diputat gironí del PP al Parlament, va presentar ahir una proposta de resolució amb relació a les restriccions d'aigua de consum humà que es preveuen a Girona en cas que a principis d'any el sistema hidrogràfic Sau-Susqueda quedi per sota del 8% de la seva capacitat.La proposta preveu instar el Consell Executiu a assegurar que els cabals del riu Ter, regulats pels embassaments de Sau i Susqueda, es destinin amb caràcter preferent de la següent manera: un metre cúbic per segon per abastament de Girona i poblacions de la conca i la costa Brava; un cabal mínim al Ter aigües avall del Pasteral que doni a Girona un mínim de tres metres cúbics per segon; i els cabals necessaris per a les zones de rec.
Font:http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2901_3_235937__Comarques-presenta-proposta-sobre-destinacio-laigua
dilluns, 10 de desembre del 2007
Medi Ambient garanteix el subministrament d’aigua sense restriccions fins a la primavera
La Malla 10-12-07
Una trentena de petits nuclis i urbanitzacions utilitzan ja aigua de camions cisterna i l'Espluga de Francolí té restriccions a la nit
Les reserves actuals d'aigua dels embassaments asseguren el subministrament d'aigua de boca fins al mes de març. Així ho ha assegurat a Catalunya Informació el director de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs. De moment, l'única població on s'estan aplicant restriccions, només a la nit i des de fa dos dies, és l'Espluga de Francolí. En total, vint-i-set municipis, la majoria petits nuclis dels Pirineus, han demanat a l'ACA subministrament d'aigua a través de camions cisterna.
Si durant els propers mesos no plou, l'Agència Catalana d'Aigua té previstes mesures alternatives per garantir el susministrament. Segons Gabriel Borràs, les reserves d'aigua es podrien estirar fins al mes de juny reaprofitant els aqüífers del Baix Llobregat i de l'antic Rec Comtal de Barcelona.
Les àrees més vulnerables seran les àrees metropolitanes de Girona i Barcelona, mentre que les comarques de Lleida i Tarragona no tindran problemes de subministrament gràcies al mini transvasament de l'Ebre i el canal de Pinyana.
De moment, a banda del cas extrem de l'Espluga de Francolí, l'ACA està abastint uns 27 municipis amb aigua de cuba. La majoria són petits nuclis rurals dels Pirineus com Lles de Cerdanya, el Pont de Bar o el Coll de Nargó. Altres poblacions de la província de Barcelona, com l'urbanització Plana Novella d'Olivella (Garraf) o Sant Salvador de Guardiola (Berguedà) també estan comprant aigua de cuba per cobrir les necessitats de les llars.
En la majoria dels casos es tracta de nuclis aïllats que abans s'abastien d'una font concreta que ara s'ha assecat. En cap cas s'està subministrant aigua en camions cisterna a municipis sencers, asseguren fonts de l'ACA.
Font:http://www.lamalla.net/medi_ambient/article?id=184471
dijous, 6 de desembre del 2007
CiU diu que el cas gironí és l´exemple de la cultura de l´aigua que fa el tripartit
Diari de Girona 6-12-07
TONI CUQUERELLA, GIRONA El portaveu de Ciu al Parlament, Oriol Pujol, va afirmar ahir que el ple que es desenvoluparà a la cambra els propers dies 18 i 19 se centrarà especialment en el problema de l´aigua per les qüestions que plantejarà la federació nacionalista. Així Pujol va afirmar que actualment hi ha una nova cultura de l´aigua que s´ha posat en marxa per part del tripartit i que Girona és «l´aneguet lleig» de la pràctica que està desenvolupant en referència a l´avanç de possibles restriccions per al proper mes de gener. El dirigent nacionalista va recordar que el Ter «fa 40 anys que dóna aigua a l´àrea de Barcelona» i que a més a més ara «volen connectar-la amb el Tordera, la qual cosa va en detriment de Girona i volem explicacons de com es resoldrà aquest problema».Per una altra banda Oriol Pujol ha advertit que la Llei de qualitat i garantia del subministrament Energètic que ha aprovat el govern pot afectar en gran mesura la demarcació de Girona per projectes com la MAT, el gasoducte i la construcció de noves estructures energètiques, ja que aquest nova llei pot fer que el Govern decideixi els traçats i ubicacions «trepitjant sense manies i sense consens el poder local».A més a més el portaveu parlamentari convergent ha destacat la qüestió de la prostitució a les carreteres gironines com un «despropòsit» que s´està intensificat i que s´ha d´evitar per l´efecte fronterer amb França. Aquestes crítiques s´han fet paleses en la primera reunió territorial que mantindrà de forma periòdica el partit amb els seus diputats del parlament. CiU preten que aquestes reunions ofereixin un seguiment de les iniciatives parlamentàries.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2896_3_235034__Comarques-gironi-lexemple-cultura-laigua-tripartit
TONI CUQUERELLA, GIRONA El portaveu de Ciu al Parlament, Oriol Pujol, va afirmar ahir que el ple que es desenvoluparà a la cambra els propers dies 18 i 19 se centrarà especialment en el problema de l´aigua per les qüestions que plantejarà la federació nacionalista. Així Pujol va afirmar que actualment hi ha una nova cultura de l´aigua que s´ha posat en marxa per part del tripartit i que Girona és «l´aneguet lleig» de la pràctica que està desenvolupant en referència a l´avanç de possibles restriccions per al proper mes de gener. El dirigent nacionalista va recordar que el Ter «fa 40 anys que dóna aigua a l´àrea de Barcelona» i que a més a més ara «volen connectar-la amb el Tordera, la qual cosa va en detriment de Girona i volem explicacons de com es resoldrà aquest problema».Per una altra banda Oriol Pujol ha advertit que la Llei de qualitat i garantia del subministrament Energètic que ha aprovat el govern pot afectar en gran mesura la demarcació de Girona per projectes com la MAT, el gasoducte i la construcció de noves estructures energètiques, ja que aquest nova llei pot fer que el Govern decideixi els traçats i ubicacions «trepitjant sense manies i sense consens el poder local».A més a més el portaveu parlamentari convergent ha destacat la qüestió de la prostitució a les carreteres gironines com un «despropòsit» que s´està intensificat i que s´ha d´evitar per l´efecte fronterer amb França. Aquestes crítiques s´han fet paleses en la primera reunió territorial que mantindrà de forma periòdica el partit amb els seus diputats del parlament. CiU preten que aquestes reunions ofereixin un seguiment de les iniciatives parlamentàries.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2896_3_235034__Comarques-gironi-lexemple-cultura-laigua-tripartit
dimecres, 5 de desembre del 2007
L´aigua del Ter (Editorial del Diari de Girona)
Diari de Girona 5-12-07
Les restriccions d´aigua anunciades pel regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo, han aixecat polseguera i han reobert el vell debat sobre la portada d´aigua del riu Ter a Barcelona. I molt més després que diumenge Diari de Girona publiqués que el 70% de l´aigua de la conca d´aquest riu gironí se´n va a la capital catalana. El primer que s´ha preguntat tothom és per què Girona ha d´aplicar restriccions d´aigua i Barcelona no. Una altra cosa seria que, tenint en compte la preocupant sequera, les restriccions afectessin a tothom per igual, com seria el més lògic. Fins i tot CiU ha anat més enllà i ha demanat que es facin abans a Barcelona que a Girona. També podríem preguntar al diputat per CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadalé, què va fer en la seva etapa al Govern per resoldre aquest greuge de les comarques gironines, però això forma part del passat i ara correspon a altres governants resoldre un problema que, si no plou en les properes setmanes, pot ser d´una dimensió extraordinària. I no es tracta només de si Barcelona rep més aigua del que li pertocaria o no -s´espera que la dessaladora del Prat que ha d´entrar en funcionament l´any vinent resolgui una part del problema-, sinó també dels efectes mediambientals que això comporta. A conseqüència del transvasament d´aigua a la regió metropolitana de Barcelona, el descens del cabal del Ter a Girona és més baix i afecta la fauna i la flora. S´ha arribat a qualificar de crítica la situació del pas del Ter per la ciutat de Girona i en la seva desembocadura (a l´Estartit). Les diverses queixes dels regants de Cervià, Sant Jordi i Colomers i de l´Ajuntament de Girona no han obtingut cap resultat. D´altra banda, alguns experts també han incidit en el malbaratament que es produeix perquè les administracions locals no comptabilitzen amb cura quina aigua es capta i quina s´enregistra. Estem, probablement, en l´inici d´un greu problema de falta d´aigua a casa nostra.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2895_4_234800__Opinio-Laigua
Les restriccions d´aigua anunciades pel regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo, han aixecat polseguera i han reobert el vell debat sobre la portada d´aigua del riu Ter a Barcelona. I molt més després que diumenge Diari de Girona publiqués que el 70% de l´aigua de la conca d´aquest riu gironí se´n va a la capital catalana. El primer que s´ha preguntat tothom és per què Girona ha d´aplicar restriccions d´aigua i Barcelona no. Una altra cosa seria que, tenint en compte la preocupant sequera, les restriccions afectessin a tothom per igual, com seria el més lògic. Fins i tot CiU ha anat més enllà i ha demanat que es facin abans a Barcelona que a Girona. També podríem preguntar al diputat per CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadalé, què va fer en la seva etapa al Govern per resoldre aquest greuge de les comarques gironines, però això forma part del passat i ara correspon a altres governants resoldre un problema que, si no plou en les properes setmanes, pot ser d´una dimensió extraordinària. I no es tracta només de si Barcelona rep més aigua del que li pertocaria o no -s´espera que la dessaladora del Prat que ha d´entrar en funcionament l´any vinent resolgui una part del problema-, sinó també dels efectes mediambientals que això comporta. A conseqüència del transvasament d´aigua a la regió metropolitana de Barcelona, el descens del cabal del Ter a Girona és més baix i afecta la fauna i la flora. S´ha arribat a qualificar de crítica la situació del pas del Ter per la ciutat de Girona i en la seva desembocadura (a l´Estartit). Les diverses queixes dels regants de Cervià, Sant Jordi i Colomers i de l´Ajuntament de Girona no han obtingut cap resultat. D´altra banda, alguns experts també han incidit en el malbaratament que es produeix perquè les administracions locals no comptabilitzen amb cura quina aigua es capta i quina s´enregistra. Estem, probablement, en l´inici d´un greu problema de falta d´aigua a casa nostra.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2895_4_234800__Opinio-Laigua
dimarts, 4 de desembre del 2007
CiU demana que les restriccions d´aigua es facin abans a Barcelona que a Girona
TONI CUQUERELLA, GIRONA
El diputat per CiU i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadalé, va afirmar ahir que, davant la situació de sequera que ha provocat que des del consistori gironi s´apunten a possibles talls de subministrament d´aigua des de gener, ha afirmat que «per lògica els primers que haurien de patir restriccions són els ciutadans de l´àrea metropolitana de Barcelona»; d´aquesta forma assegura que «és esgarrifós ara penalitzar els que estan a la riba del Ter». En la mateixa línia ha parlat també el líder dels convergents a la ciutat, Carles Puigdemont, el qual ha afirmat que els gironins realitzen una «doble solidaritat» perquè a més d´aportar l´aigua a l´àrea de Barcelona també són els que han de patir les restriccions.
Per aportar solucions respecte a la sequera el responsable de l´àrea de Medi Ambient de Convergència ha afirmat que «cal diversificar els recursos» per a l´obtenció d´aigua i que s´hauria de fer un transvasament d´aigua des del riu Roine a França. Així Espadalé ha donat suport a les mesures prèvies com la de sensibilització per a l´estalvi de la ciutadania, reutilització amb tractaments terciaris o les dessaladores; no obstant el parlamentari nacionalista ha afirmat que «el tripartit ho fia tot a l´aigua de les dessaladores» i que això «és un error que es pagarà, perquè tenir diversitat és tenir més seguretat».
No dependre de l´Ebre
CiU ha rebutjat que els trasvassaments depenguin únicament del riu Ebre perquè «quan hi ha un escenari a les conques internes catalanes també el tindrem a l´Ebre, i per això no s´ha de treure d´aquí». D´aquesta forma Ramon Espadalé ha demaat recuperar el projecte de trasvassament del Roine perquè el seu règim hídric i pluviomètric «és completament diferent al nostre i infinitament superior». els calculs, segons els convergents, hauria de ser d´una quantitat superior a l´aportació que hauria de realitzar la dessaladora de Barcelona de 60 hm3.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2894_3_234550__COMARQUES-demana-talls-daigua-facin-abans-Barcelona-GironaLa guerra de l´aigua
Diari de Girona 4-12-07
ENRIC Roca
L´endemà d´haver hagut de baixar d´una ampla vorera que rodeja el Parc del Migdia perquè un aspersor amb deliris de grandesa regava la gespa i també el carrer, llegeixo en el Diari de Girona que l´Ajuntament es prepara per a un inici de l´any amb restriccions d´aigua, si no plou amb abundància en els propers dies. L´entrada en la fase II de la sequera suposarà talls en el subministrament durant quatre hores al dia en comerços, habitatges i indústries. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat (paraula de moda que tan agrada als ecosocialistes) ha manifestat que la situació és crítica i ha anunciat que en cas que segueixi la sequera s´adoptaran mesures complementàries, com l´explotació de tres pous situats a Salt.
No sé si l´Ajuntament de Girona espera amb aquest anunci apocalíptic un canvi dràstic en les actituds dels ciutadans i les empreses envers el consum d´aigua. A aquest líquid cada vegada més preuat li passa com a la salut: Només se les valora quan falten. Les declaracions del regidor han estat atacades des de diversos àmbits polítics i socials assenyalant que altres poblacions que també s´abasteixen del Ter tenen un consum molt més elevat i per tant hauria d´ésser «allà» on comencessin a aplicar restriccions (i tothom sap de quin lloc parlo).Els experts que es dediquen a fer prediccions ja fa temps que ens ho adverteixen: Les guerres del futur no seran pel petroli, si no per l´aigua. De moment, el Partit Popular, amb la vista posada en les eleccions, torna a ressuscitar el tema dels transvasaments. Poca broma, doncs, perquè no estem parlant d´un líquid viscós que manté l´economia del món occidental en funcionament. L´aigua és indispensable per a la vida. No podem provocar la pluja però sí que es poden prendre mesures per gastar menys, com per exemple deixar de regar la gespa dels jardins i parcs públics. Ja ens hem acostumat a la visió de les fonts ornamentals totalment buides. També ens habituarem a veure l´herba groguenca i seca.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2894_4_234565__Opinio-guerra-laigua
ENRIC Roca
L´endemà d´haver hagut de baixar d´una ampla vorera que rodeja el Parc del Migdia perquè un aspersor amb deliris de grandesa regava la gespa i també el carrer, llegeixo en el Diari de Girona que l´Ajuntament es prepara per a un inici de l´any amb restriccions d´aigua, si no plou amb abundància en els propers dies. L´entrada en la fase II de la sequera suposarà talls en el subministrament durant quatre hores al dia en comerços, habitatges i indústries. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat (paraula de moda que tan agrada als ecosocialistes) ha manifestat que la situació és crítica i ha anunciat que en cas que segueixi la sequera s´adoptaran mesures complementàries, com l´explotació de tres pous situats a Salt.
No sé si l´Ajuntament de Girona espera amb aquest anunci apocalíptic un canvi dràstic en les actituds dels ciutadans i les empreses envers el consum d´aigua. A aquest líquid cada vegada més preuat li passa com a la salut: Només se les valora quan falten. Les declaracions del regidor han estat atacades des de diversos àmbits polítics i socials assenyalant que altres poblacions que també s´abasteixen del Ter tenen un consum molt més elevat i per tant hauria d´ésser «allà» on comencessin a aplicar restriccions (i tothom sap de quin lloc parlo).Els experts que es dediquen a fer prediccions ja fa temps que ens ho adverteixen: Les guerres del futur no seran pel petroli, si no per l´aigua. De moment, el Partit Popular, amb la vista posada en les eleccions, torna a ressuscitar el tema dels transvasaments. Poca broma, doncs, perquè no estem parlant d´un líquid viscós que manté l´economia del món occidental en funcionament. L´aigua és indispensable per a la vida. No podem provocar la pluja però sí que es poden prendre mesures per gastar menys, com per exemple deixar de regar la gespa dels jardins i parcs públics. Ja ens hem acostumat a la visió de les fonts ornamentals totalment buides. També ens habituarem a veure l´herba groguenca i seca.
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2894_4_234565__Opinio-guerra-laigua
diumenge, 2 de desembre del 2007
Pardo qüestiona que a l´àrea urbana de Girona hi hagi aigua per a 240.000 persones
Diari de Girona 2-12-07
T.C.C.C., LGIRONA. El regidor de Medi Ambient de l´Ajuntament de Girona, Enric Pardo (ICV-EUiA), ha qüestionat que hi hagi suficent aigua i altres recursos naturals com per poder abastir 240.000 persones. Aquesta és la xifra que marca el Pla Director pel que fa a demografia a la ciutat de Girona i poblacions del seu entorn. Més enllà del pla de contingència presentat per l´Ajuntament de Girona a l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), on es plantegen possibles talls d´aigua durant el primer trimestre de l´any vinent, si no plou, el regidor ecosocialista considera que s´ha d´obrir un debat sobre el creixement de les poblacions i la limitació pel que fa a recursos hídrics. El regidor gironí d´Iniciativa considera que la manca d´aigua es podria anar repetint i «ens situaria en uns límits que no podria assumir Girona ni la conca del Ter».Enric Pardo ha afegit que, sovint, quan es parla del Pla Director, s´oblida que hi ha aquests límits. El regidor de Girona afirma que la seva voluntat quan va explicar que a la ciutat podrien haver-hi talls d´aigua no era concretar que serien de quatre hores diàries o que les restriccions s´iniciarien el mes de gener, si no obrir un debat d´una situació que es va repetint cada any, que és la sequera per manca de pluja que cada cop dificulta més que es pugui garantir el consum d´aigua per a tots els ciutadans.L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha explicat que a partir del gener es podrien començar a utilitzar tres pous per garantir el subministrament i va fer una crida als residents i a les empreses a fer un consum responsable d´aigua.
Font:http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2892_3_234184__Comarques-Pardo-qestiona-lrea-urbana-Girona-hagi-aigua-240000-persones
El 70% de l´aigua del Ter va a Barcelona mentre Girona en projecta restriccions
Diari de Girona 2-12-07
JOAQUIM BOHIGAS, GIRONA.
Girona projecta instaurar restriccions d´aigua mentre que la regió de Barcelona continua emportant-se el 70% que s´extreu del riu Ter. Diverses institucions, de diferents sectors, coincideixen en què és necessari modificar les actuals condicions del transvasament. La Generalitat de Catalunya va preveure que la creació de la dessaladora situada al Prat de Llobregat, l´ampliació de la de la Tordera -entre Blanes i Malgrat-, amb funcionament previst inicialment al 2008, i la millora dels aquífers, l´àrea metropolitana de Barcelona no necessitaria tanta aigua del Ter.
Segons diferents fonts, la quantitat d´aigua trasvassada se situa, actualment, entre els 230 i 250 hectòmetres cúbics a l´any. L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) assegura que la futura aportació baixarà fins els 130 o 160. La conca del Ter ha tingut més pes hídric que la del Llobregat -veure gràfic-. L´empresa pública Aigües Ter Llobregat, creada al 1990, és l´encarregada del transvasament. En referència al riu gironí, i segons ha explicat l´empresa, l´aigua és extreta i transportada mitjançant un túnel de 56 quilòmetres que surt del Pasteral i arriba fins a la Planta del Ter, als termes municipals de Cardedeu, la Roca del Vallès i Llinars del Vallès. L´aigua és potabilitzada i distribuïda als dipòsits municipals abans d´arribar als consumidors.
Des de Girona, s´ha reclamat una aportació més racional d´aigua a Barcelona. Fruit del transvasament d´aigua a la regió metropolitana, el cabal del Ter a Girona és significativament més baix i té implicacions, entre d´altres, en la fauna i flora. S´ha arribat a titllar de crítica la situació de pas del Ter per la ciutat de Girona i la desembocadura (l´Estartit). També s´ha comparat amb què passaria si, en comptes del Ter, es trasvassés aigua de l´Ebre cap a Barcelona. Amb conseqüències menys significatives a causa del major cabal. L´ACA ha reconegut que el trasvasament és excessiu. Hi ha factors, com els demogràfics i els efectes del canvi climàtic, que són de més difícil previsió per a la gestió de l´aigua.
Cabal mínim
La ciutat de Girona ha de tenir un cabal mínim de tres metres cúbics per segon, expressa una llei de 1959. S´ha de registrar al Pont de la Barca. En una comissió de desembassament del riu Ter celebrada a finals del passat mes de març, el representant de l´Ajuntament de Girona, Miquel Poch (ERC), es va queixar que la regió de Barcelona s´emporti tanta aigua, alhora que a Girona no arriba el mínim exigit. Va demanar mesures a fi de «no estressar» més el riu. Amb la situació actual, és interpretable que es prioritzen els interessos de Barcelona i va sol.licitar un «replantejament». En la mateixa reunió, el representant de la comunitat de regants de Cervià, Sant Jordi i Colomers, Narcís Illa, va subratllar la fragilitat del sistema d´abastament d´aigües. I el representant del Consorci Costa Brava, Manel Serra, va sol·licitar l´execució d´unes accions que garantitzin els transvasament de menys aigua a Barcelona. Abans d´aquesta reunió, l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista, amb seu a Girona, havia explicat que, durant la major part de l´any, no hi ha el cabal mínim exigible per llei.
L´ACA ha acabat admetent, en una reunió amb naturalistes de Girona (juliol de 2007), que la derivació d´aigua del Ter cap a Barcelona és «exagerada» i preveu accions per esmenar-ho que no seran efectives fins el 2010. El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Xavier Dilmé, va explicar, la setmana passada, que el transvassament d´aigua del Ter a Barcelona «ha superat els límits tolerables». És del parer que Girona ha estat «més que solidària». Ha presentat vint preguntes al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, a fi que aclareixi allò que la Generalitat considera com a «límit» en el transvassament d´aigua del Ter a Barcelona. Dilmé va remarcar les conseqüències de l´actual sistema per la zona del Baix Ter. Va posar com a exemple l´augment del fitoplàcton, que «afecta» la fauna i la flora. El diputat va recordar que l´Ajuntament de Torroella de Montgrí s´havia adreçat a Medi Ambient a fi de mostrar preocupació pel fet que la desembocadura del riu pogués acabar tancada per manca de cabal.
La darrera aportació ha estat la del diputat gironí del PPC, Josep Enric Millo, que ha demanat, a través d´una proposta de resolució, que el Govern de la Generalitat «garanteixi els cabals mínims i el subministrament d´aigua de la ciutat de Girona per tal d´evitar les restriccions anunciades pel mes de gener». Millo ha recordat que el PP va preguntar per escrit al govern autonòmic quin era el cabal d´aigua del Ter al seu pas per l´estació 10 a fi de conèixer la «situació real» a propòsit que es creu que la llei que regula el cabal és «incomplida reiteradament». Millo ha explicat que, durant aquesta setmana, el govern ha demanat una pròrroga per contestar la petició del PP. Segons el diputat popular, això és una mostra que la llei que ara és vigent «segueix sense complir-se».
Font:
dissabte, 1 de desembre del 2007
El PP també s'oposa a les restriccions d'aigua a Girona
El Punt Diari, 1/12/2007
El diputat gironí al Parlament de Catalunya pel PP, Josep Enric Millo, ha presentat una proposta de resolució demanant a la Generalitat que garanteixi els cabals mínims al riu Ter i, alhora, el subministrament d'aigua a Girona per evitar-hi restriccions. L'Ajuntament ha anunciat que, si s'entra en la fase 2 del decret de sequera, aplicarà restriccions d'aigua diàries, tot i que no sigui obligatori. Aquest fet ha causat un munt de crítiques, a les quals s'afegeix el Partit Popular.
No tot passa per restringir l´aigua (Editorial del Diari de Girona, 1/12/2007)
Diari de Girona, 1/12/2007
L`escassetat d´aigua, després d´un seguit de mesos amb poca pluja, no és encara crítica, però sí que comença a ser alarmant. Les comarques gironines, tal com va publicar ahir Diari de Girona, pateixen la major sequera dels últims 62 anys en aquesta època. Fins a 49 municipis estan en nivells de risc, la Muga es troba en excepcionalitat 2 i l´estany de Banyoles està 18 centímetres per sota de la seva cota. A aquests exemples, cal afegir-hi l´anunci formulat pel regidor de Medi Ambient de l´Ajuntament de Girona, Enric Pardo, sobre les restriccions del servei a habitatges i comerços de l´àrea urbana a partir del mes de gener si no plou. Els talls del subministrament podrien arribar fins a les quatre hores diàries. La mesura de Pardo ha estat criticada per CiU i per l´Observatori del Ter, que han coincidit a recordar que el cabal del Ter a Girona és molt més baix del que seria convenient a causa dels transvasament d´aigua que es fa a Barcelona, de manera que el consistori gironí no hauria d´admetre restriccions d´ús domèstic si els principals beneficiats no redueixen el consum. Efectivament, ¿per què les restriccions només haurien d´afectar Girona i no Barcelona, que es beneficia de l´aigua del Ter? És evident que si la sequera persisteix s´hauran d´adoptar mesures, tal vegada dràstiques, però per a tothom. L´anunci de Pardo, tot i que és comprensible que treballi amb la hipòtesi d´una situació límit, sembla precipitat. També seria un bon moment per reflexionar sobre la gestió de l´aigua a Catalunya. A criteri d´alguns experts, ha estat deficient, fins a l´extrem que les infraestructures que alimenten d´aigua l´area metropolitana són les mateixes que hi havia abans que la població creixés un 40%. Com en tants temes, llargs anys de discussions, amb propostes d´allò més variades, no han servit per resoldre el servei més bàsic d´una societat: l´aigua. També es podria analitzar la que es malbarata per fugues o per mal ús.
divendres, 30 de novembre del 2007
L'Observatori del Ter reclama restriccions d'aigua a tots els municipis que abasteix el riu i no només a Girona
Més reaccions a la nostra oposició a les restriccions d'aigua limitades al municipi de Girona:
Diari Avui, 30/11/2007
L'entitat naturalista l'Observatori del Ter denuncia que les restriccions d'aigua a Girona anunciades ahir dimecres per el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, només es duguin a terme a la ciutat i no a la resta de municipis que s'abasteixen de l'aigua del riu.
L'entitat naturalista l'Observatori del Ter denuncia que les restriccions d'aigua a Girona anunciades ahir dimecres per el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, només es duguin a terme a la ciutat i no a la resta de municipis que s'abasteixen de l'aigua del riu. Segons l'Observatori, un 80% de l'aigua del Ter de Girona va a parar a Barcelona i, per aquest motiu, les restriccions haurien d'afectar per igual els dos municipis.
Reaccions al plantejament de restriccions
Part de la premsa gironina i catalana s'ha fet ressò de la nostra oposició al plantejament de restriccions al consum d'aigua al municipi de Girona, mentre no es parli, també, d'aplicar-les a la resta de municipis abastits per la derivació del nostre riu.
El Punt Diari, 30/11/2007: Rebuig a les possibles restriccions d'aigua a Girona i Salt per la sequeraERC es desvincula de la proposta dels seus socis i CiU hi carrega en contra
El responsable de Medi Ambient a Girona, Enric Pardo (ICV), llançava dimecres la proposta de restriccions diàries si s'entra en la fase 2 del decret de sequera, tot i que els talls del consum només es preveuen en la fase d'emergència. Una proposta que també s'aplicaria a Salt, a més d'altres mesures com limitadors de pressió a les cases o la potabilització d'aigua del freàtic. Això ha causat una gran controvèrsia, fins al punt que un dels seus socis de govern, ERC, se'n desmarca. No només a Girona, sinó també a Salt, on també governa. La seva portaveu a Girona, Cristina Alsina, va considerar alarmista la proposta i va insistir que el primer que s'ha de fer és demanar el compliment de la llei del 1959, que regula el transvasament d'aigua a Barcelona des del Ter i que garanteix 3 m³/s a Girona, quan ara no arriba a 1 m³/s. Joan Boada, d'ERC a Salt, va dir que «queda molt recorregut i el departament no ha previst restriccions per al consum humà».
A CiU tampoc ha agradat. Jaume Torramadé, portaveu a Salt, no troba lògic el plantejament, perquè abans s'hauria de limitar el transvasament d'aigua a Barcelona i insisteix que les decisions que afecten Salt s'haurien de prendre des del municipi. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va carregar contra la política d'ICV en recursos hídrics, assegurant que ha «estressat més el Ter que mai». Va denunciar la «manca» d'inversions previstes per anteriors governs de Catalunya i de l'Estat en matèria de planificació d'interconnexions amb el sistema Ter-Llobregat. En el mateix sentit, Carles Puigdemont, CiU a Girona, va qualificar la proposta d'inaudita i va assegurar que l'Ajuntament ha de tirar endavant la reivindicació de garantir el cabal al Ter. Va dir que Girona és la víctima i que, per tant, és Barcelona la que primer ha de plantejar restriccions. També demana saber si la proposta és subscrita per l'alcaldessa, Anna Pagans. Aquesta, amb to conciliador, va dir que la situació és crítica a tot Catalunya i que abans de fer restriccions s'estan posant en marxa altres mesures.
Els ecologistes, tampoc
El Punt Diari, 30/11/2007: Rebuig a les possibles restriccions d'aigua a Girona i Salt per la sequeraERC es desvincula de la proposta dels seus socis i CiU hi carrega en contra
La possibilitat que a Girona i Salt s'apliquin restriccions diàries del consum d'aigua a causa de la sequera, en un moment en què no és obligat fer-ho, ha generat un munt de crítiques. Els grups municipals d'ERC als dos municipis –que formen part dels governs– s'han desvinculat de la proposta i han coincidit amb CiU a recordar que es desvia gran quantitat d'aigua del Ter cap a Barcelona i que abans hi hauria d'haver restriccions allà. Una posició també coincident amb la de l'Observatori del Ter.
El responsable de Medi Ambient a Girona, Enric Pardo (ICV), llançava dimecres la proposta de restriccions diàries si s'entra en la fase 2 del decret de sequera, tot i que els talls del consum només es preveuen en la fase d'emergència. Una proposta que també s'aplicaria a Salt, a més d'altres mesures com limitadors de pressió a les cases o la potabilització d'aigua del freàtic. Això ha causat una gran controvèrsia, fins al punt que un dels seus socis de govern, ERC, se'n desmarca. No només a Girona, sinó també a Salt, on també governa. La seva portaveu a Girona, Cristina Alsina, va considerar alarmista la proposta i va insistir que el primer que s'ha de fer és demanar el compliment de la llei del 1959, que regula el transvasament d'aigua a Barcelona des del Ter i que garanteix 3 m³/s a Girona, quan ara no arriba a 1 m³/s. Joan Boada, d'ERC a Salt, va dir que «queda molt recorregut i el departament no ha previst restriccions per al consum humà».
A CiU tampoc ha agradat. Jaume Torramadé, portaveu a Salt, no troba lògic el plantejament, perquè abans s'hauria de limitar el transvasament d'aigua a Barcelona i insisteix que les decisions que afecten Salt s'haurien de prendre des del municipi. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va carregar contra la política d'ICV en recursos hídrics, assegurant que ha «estressat més el Ter que mai». Va denunciar la «manca» d'inversions previstes per anteriors governs de Catalunya i de l'Estat en matèria de planificació d'interconnexions amb el sistema Ter-Llobregat. En el mateix sentit, Carles Puigdemont, CiU a Girona, va qualificar la proposta d'inaudita i va assegurar que l'Ajuntament ha de tirar endavant la reivindicació de garantir el cabal al Ter. Va dir que Girona és la víctima i que, per tant, és Barcelona la que primer ha de plantejar restriccions. També demana saber si la proposta és subscrita per l'alcaldessa, Anna Pagans. Aquesta, amb to conciliador, va dir que la situació és crítica a tot Catalunya i que abans de fer restriccions s'estan posant en marxa altres mesures.
Els ecologistes, tampoc
L'Observatori del Ter tampoc creu que aquesta sigui la solució: la situació és crítica però és injust que es plantegin restriccions a Girona amb un cabal de 0,7 m³/s quan Barcelona supera els 6 m³/s. Per l'entitat, no es poden admetre restriccions fins que no s'apliquin a la resta de pobles abastits pel Ter. Pel Consorci Alba-Ter, «per al riu és bo fer restriccions per estalviar aigua però no han de ser els pobles del Ter els primers d'aplicar-les».
dijous, 29 de novembre del 2007
L’Observatori del Ter denuncia que es plantegin restriccions d’aigua tan sols a la ciutat de Girona
L’entitat lamenta que el Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, anunciés la possibilitat de tallar el subministrament d’aigua de fins a 4 hores diàries a partir de gener, si la situació no millora, sense que es reclami una reducció simultània en la part responsable de la major part del consum.
A l’Observatori del Ter de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, no han agradat gens les delcaracions del regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, que va manifestar que la situació és crítica i que, segons els càlculs «més optimistes» de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Girona podria entrar en fase II del decret de sequera a finals de gener del 2008, fase en què s´hauria de tallar l´aigua. L’Observatori comparteix que la situació és crítica però considera una injustícia que, quan estan passant uns 0,7 metres cúbics per segon pel llit del riu Ter al seu pas per Girona (la llei vigent n’estableix un mínim de 3) i més de 6 s’estan enviant, cada segon, a l’àrea urbana de Barcelona, es puguin plantejar restriccions tan sols a Girona.
“Els talls d’aigua a comerços, habitatges i indústries de Girona no són la solució al fet que més d’un 80% de l’aigua que hauria de passar al riu Ter per Girona se’n vagi a l’àrea urbana de Barcelona. Si hi ha escassetat, les restriccions s’han d’imposar tant a la part de Ter que segueix el curs natural com a la part que es transvasa”, declaren els seus responsables. “Seria una perversió que a sobre de patir aquesta extracció tan injusta per desmesurada, les restriccions per la sequera només es patissin a les comarques gironines”. L’entitat també creu que, si les coses segueixen així, l’Ajuntament de Girona no hauria d’admetre les restriccions d’aigua a Girona sense que, abans o de manera simultània, s’apliquin a la resta de municipis abastits per l’aigua del Ter.
Aquesta notícia està relacionada amb les declaracions següents: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2889_2_233496__Girona-Girona-preveu-talls-subministrament-daigua-fins-hores-partir-gener
A l’Observatori del Ter de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, no han agradat gens les delcaracions del regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, que va manifestar que la situació és crítica i que, segons els càlculs «més optimistes» de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Girona podria entrar en fase II del decret de sequera a finals de gener del 2008, fase en què s´hauria de tallar l´aigua. L’Observatori comparteix que la situació és crítica però considera una injustícia que, quan estan passant uns 0,7 metres cúbics per segon pel llit del riu Ter al seu pas per Girona (la llei vigent n’estableix un mínim de 3) i més de 6 s’estan enviant, cada segon, a l’àrea urbana de Barcelona, es puguin plantejar restriccions tan sols a Girona.
“Els talls d’aigua a comerços, habitatges i indústries de Girona no són la solució al fet que més d’un 80% de l’aigua que hauria de passar al riu Ter per Girona se’n vagi a l’àrea urbana de Barcelona. Si hi ha escassetat, les restriccions s’han d’imposar tant a la part de Ter que segueix el curs natural com a la part que es transvasa”, declaren els seus responsables. “Seria una perversió que a sobre de patir aquesta extracció tan injusta per desmesurada, les restriccions per la sequera només es patissin a les comarques gironines”. L’entitat també creu que, si les coses segueixen així, l’Ajuntament de Girona no hauria d’admetre les restriccions d’aigua a Girona sense que, abans o de manera simultània, s’apliquin a la resta de municipis abastits per l’aigua del Ter.
Aquesta notícia està relacionada amb les declaracions següents: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2889_2_233496__Girona-Girona-preveu-talls-subministrament-daigua-fins-hores-partir-gener
dilluns, 19 de novembre del 2007
Per un cabal digne i ecològic al riu Ter
Diari de Girona 19-11-07
Tot passejant entre verns i salzes entristits i despullats, per les ribes del Ter a Sant Ponç, ahir recordava que, anys enrere, sempre calien botes d´aigua i una mica d´habilitat per creuar un Ter generós i sorollós fins a l´Illa de Pedret sense mullar-se. Ahir, i gairebé sempre durant els darrers anys, un fil d´aigua, tímid i dubtós, discret i silenciós, malaltís, podia ser creuat fent saltirons entre els rierencs que afloren de l´aigua. L´estat ecològic actual del riu Ter ja no és només preocupant com fa uns anys, sinó crític. Les previsions més pessimistes advertides fa algunes dècades s´han acomplert i la suma de factors com la manca de pluges, juntament amb el desproporcionat transvasament constant cap a altres conques, han provocat efectes sinèrgics alarmants. Reflexionant en veu alta, i adherint-me a la campanya «Territori Ter» que ja engegat l´Ateneu Naturalista de Girona, m´adono d´algunes evidències que caldria tenir presents i que vull fer extensives.
a) En l´actualitat, la mateixa administració està incomplint (i de llarg), la llei vigent d´11 de maig de 1959, la qual diu que només si a Girona hi circula un cabal de 3 m3/s, a la Costa Brava 1 m3/s i comptem amb prou aigua per satisfer les necessitats de regadiu del Baix Ter, aleshores es poden derivar 8 m3/s a Barcelona. En l´actualitat, massa sovint el riu Ter compta amb menys d´1 m3/s al seu pas, per exemple, de la ciutat de Girona.
b) Sense entrar amb més dades numèriques, és evident que un país que ha rebutjat socialment el transvasament d´un gran riu com l´Ebre, està amagant el cap sota l´ala davant d´un transvasament més sistemàtic, problemàtic i constant com el del Ter.
c) Si d´un riu com l´Ebre, amb un cabal 150 vegades superior al Ter, li extraiem la quantitat d´aigua que actualment derivem del riu Ter, els seus ecosistemes i paisatges pràcticament no ho noten; en l´actualitat, al més feble, malmenat i deteriorat dels rius, li seguim extraient fins a la darrera gota d´aigua. Si de 150 en traiem 8, en queden 142. Si de 10 en traiem 8, en queden 2; és qüestió de proporcions.
d) Més d´un 70% de l´aigua extreta del Ter va a les comarques de Barcelona. Des de les «generoses» comarques gironines no ens sap gens de greu haver contribuït -i seguir-ho fent-, al desenvolupament social i econòmic del país. Només demanem que s´expliqui obertament, i que es reconegui públicament la gran aportació que el Ter ha fet al conjunt del país, sovint en detriment del seu afeblit i fràgil equilibri ecològic. I, actuant en conseqüència, destinar també part dels recursos que el Ter ha ajudat a generar, a preocupar-nos d´invertir en la seva millora, encara que sigui a mitjà termini.
e) La manca d´avingudes naturals o «riuades» (pel fet de mantenir l´aigua als embassaments i pel fet de comptar amb cabals ja de per si menors), que amb major o menor freqüència havien estat sempre periòdiques, ha provocat un nou fenomen: El creixement desorbitat dels boscos de ribera a l´interior de la pròpia llera del riu, amb les conseqüències evidents de substitució d´uns hàbitats aquàtics cada dia més escassos, d´una manca d´aportació de nutrients, d´un risc real de danys en cas d´alguna riuada imprevisible o sobtada i d´un elevat cost de manteniment, neteja i desbrossada «artificial» d´aquesta densa vegetació (amb les riuades, aquesta «neteja» era natural i periòdica). Per què no «gestionar» aquest fet mitjançant riuades «provocades», previstes i comunicades als municipis i sectors implicats, garantint-ne alguna cada 2 o 3 anys?
f) L´alteració del règim hídric (no ja només per la poca aigua disponible, sinó per la paradoxa de comptar amb més aigua a l´estiu quan cal regar al Baix Ter, que a l´hivern i tardor quan «guardem» la poca aigua de pluja als embassaments), provoca conseqüències evidents als ecosistemes fluvials; alguns exemples són la proliferació d´espècies de fauna al·lòctones com els visons i crancs americans o els peixos (avui en dia ja ens és difícil trobar-ne d´autòctons com bagres, anguiles i barbs i, per contra, mirallets, carpes, barbs de l´Ebre, carpins o gardins són els grans protagonistes de la fauna íctica del Ter). L´alteració del cabal també provoca booms de plantes forànies com l´Azolla, que té episodis de creixement fins a recobrir tota la làmina d´aigua, o la manca d´hàbitat per a espècies que requereixen codolars provocats per les riuades, com els corriols o becadells. A més, possibles episodis d´abocaments de substàncies tòxiques, nitrats o purins al riu es dissolen amb molta més dificultat a causa del baix cabal, fet que provoca major incidència sobre l´ecosistema.
Tanmateix, amb veritable vocació constructiva i com a persona optimista que sóc, estic convençut que les institucions i la societat serem capaços de donar-hi la volta, sigui amb dessaladores, sigui amb altres transvassaments alternatius des de cursos fluvials on el riu donant no en surti tan malparat, o sigui, sobretot, amb les imprescindibles polítiques d´estalvi d´aigua. Estic segur que d´aquí a uns anys tornarem a veure un Ter cabalós, viu, ample i sorollós. I llavors, els gironins i gironines, orgullosos, direm: «... i aquí tornem a tenir el nostre Ter sencer, després d´uns anys en què ha contribuït a desenvolupar Catalunya, gràcies a l´aigua que el país li ha manllevat».
Ponç Feliu. Regidor de Medi Natural de Girona i Vicepresident del Consorci Alba-Ter
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2879_3_231369__Comarques-cabal-digne-ecolgic
Tot passejant entre verns i salzes entristits i despullats, per les ribes del Ter a Sant Ponç, ahir recordava que, anys enrere, sempre calien botes d´aigua i una mica d´habilitat per creuar un Ter generós i sorollós fins a l´Illa de Pedret sense mullar-se. Ahir, i gairebé sempre durant els darrers anys, un fil d´aigua, tímid i dubtós, discret i silenciós, malaltís, podia ser creuat fent saltirons entre els rierencs que afloren de l´aigua. L´estat ecològic actual del riu Ter ja no és només preocupant com fa uns anys, sinó crític. Les previsions més pessimistes advertides fa algunes dècades s´han acomplert i la suma de factors com la manca de pluges, juntament amb el desproporcionat transvasament constant cap a altres conques, han provocat efectes sinèrgics alarmants. Reflexionant en veu alta, i adherint-me a la campanya «Territori Ter» que ja engegat l´Ateneu Naturalista de Girona, m´adono d´algunes evidències que caldria tenir presents i que vull fer extensives.
a) En l´actualitat, la mateixa administració està incomplint (i de llarg), la llei vigent d´11 de maig de 1959, la qual diu que només si a Girona hi circula un cabal de 3 m3/s, a la Costa Brava 1 m3/s i comptem amb prou aigua per satisfer les necessitats de regadiu del Baix Ter, aleshores es poden derivar 8 m3/s a Barcelona. En l´actualitat, massa sovint el riu Ter compta amb menys d´1 m3/s al seu pas, per exemple, de la ciutat de Girona.
b) Sense entrar amb més dades numèriques, és evident que un país que ha rebutjat socialment el transvasament d´un gran riu com l´Ebre, està amagant el cap sota l´ala davant d´un transvasament més sistemàtic, problemàtic i constant com el del Ter.
c) Si d´un riu com l´Ebre, amb un cabal 150 vegades superior al Ter, li extraiem la quantitat d´aigua que actualment derivem del riu Ter, els seus ecosistemes i paisatges pràcticament no ho noten; en l´actualitat, al més feble, malmenat i deteriorat dels rius, li seguim extraient fins a la darrera gota d´aigua. Si de 150 en traiem 8, en queden 142. Si de 10 en traiem 8, en queden 2; és qüestió de proporcions.
d) Més d´un 70% de l´aigua extreta del Ter va a les comarques de Barcelona. Des de les «generoses» comarques gironines no ens sap gens de greu haver contribuït -i seguir-ho fent-, al desenvolupament social i econòmic del país. Només demanem que s´expliqui obertament, i que es reconegui públicament la gran aportació que el Ter ha fet al conjunt del país, sovint en detriment del seu afeblit i fràgil equilibri ecològic. I, actuant en conseqüència, destinar també part dels recursos que el Ter ha ajudat a generar, a preocupar-nos d´invertir en la seva millora, encara que sigui a mitjà termini.
e) La manca d´avingudes naturals o «riuades» (pel fet de mantenir l´aigua als embassaments i pel fet de comptar amb cabals ja de per si menors), que amb major o menor freqüència havien estat sempre periòdiques, ha provocat un nou fenomen: El creixement desorbitat dels boscos de ribera a l´interior de la pròpia llera del riu, amb les conseqüències evidents de substitució d´uns hàbitats aquàtics cada dia més escassos, d´una manca d´aportació de nutrients, d´un risc real de danys en cas d´alguna riuada imprevisible o sobtada i d´un elevat cost de manteniment, neteja i desbrossada «artificial» d´aquesta densa vegetació (amb les riuades, aquesta «neteja» era natural i periòdica). Per què no «gestionar» aquest fet mitjançant riuades «provocades», previstes i comunicades als municipis i sectors implicats, garantint-ne alguna cada 2 o 3 anys?
f) L´alteració del règim hídric (no ja només per la poca aigua disponible, sinó per la paradoxa de comptar amb més aigua a l´estiu quan cal regar al Baix Ter, que a l´hivern i tardor quan «guardem» la poca aigua de pluja als embassaments), provoca conseqüències evidents als ecosistemes fluvials; alguns exemples són la proliferació d´espècies de fauna al·lòctones com els visons i crancs americans o els peixos (avui en dia ja ens és difícil trobar-ne d´autòctons com bagres, anguiles i barbs i, per contra, mirallets, carpes, barbs de l´Ebre, carpins o gardins són els grans protagonistes de la fauna íctica del Ter). L´alteració del cabal també provoca booms de plantes forànies com l´Azolla, que té episodis de creixement fins a recobrir tota la làmina d´aigua, o la manca d´hàbitat per a espècies que requereixen codolars provocats per les riuades, com els corriols o becadells. A més, possibles episodis d´abocaments de substàncies tòxiques, nitrats o purins al riu es dissolen amb molta més dificultat a causa del baix cabal, fet que provoca major incidència sobre l´ecosistema.
Tanmateix, amb veritable vocació constructiva i com a persona optimista que sóc, estic convençut que les institucions i la societat serem capaços de donar-hi la volta, sigui amb dessaladores, sigui amb altres transvassaments alternatius des de cursos fluvials on el riu donant no en surti tan malparat, o sigui, sobretot, amb les imprescindibles polítiques d´estalvi d´aigua. Estic segur que d´aquí a uns anys tornarem a veure un Ter cabalós, viu, ample i sorollós. I llavors, els gironins i gironines, orgullosos, direm: «... i aquí tornem a tenir el nostre Ter sencer, després d´uns anys en què ha contribuït a desenvolupar Catalunya, gràcies a l´aigua que el país li ha manllevat».
Ponç Feliu. Regidor de Medi Natural de Girona i Vicepresident del Consorci Alba-Ter
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2879_3_231369__Comarques-cabal-digne-ecolgic
dilluns, 12 de novembre del 2007
L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter
Punt Diari 12-11-07
L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter
De tota l'aigua que s'extreu del riu, uns 320 hectòmetres cúbics per any, només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona i la resta és per als regants
ORIOL MAS. Girona
Gairebé la meitat dels catalans es proveeixen de l'aigua del Ter per als usos domèstics. El principal riu de les comarques gironines és el gran subministrador de Catalunya, però això també l'ha convertit en un riu, Pasteral avall, sense personalitat i amb un cabal circulant massa sovint inferior al que marca la mateixa normativa d'acord amb criteris ecològics. De l'aixeta del Ter cada any surten cap a l'àrea metropolitana de Barcelona –més de 100 municipis de 8 comarques– entre 210 i 240 hm³, que representa gairebé la meitat del consum total d'aquesta àrea, o sigui, més de 2,5 milions de persones. Cap a 20 hm³ per any es destinen a les comarques gironines, més de la meitat per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i la resta per la part central de la Costa Brava. Poc més de 200.000 persones en total, si bé aquesta xifra a l'estiu es multiplica. I encara no 60 hm³ a l'any són per als regants. Percentualment, de l'aigua que se n'extreu només al voltant d'un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines, mentre que el transvasament cap a Barcelona i l'àrea metropolitana és d'un 71%. La resta es destina als regants del Ter, molt sovint els més perjudicats per la falta d'aigua, perquè en moments de sequera són a qui primer es redueix el cabal a què tenen dret. I uns 10 hm³ a l'any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. De tota aquesta extracció d'aigua els ecosistemes fluvials són els altres grans damnificats.
La desviació de l'aigua del Ter cap a Barcelona està regulada per la llei del 1959, i des de llavors sectors polítics, econòmics i socials gironins han denunciat sistemàticament la situació en què aquesta llei deixava el riu. La situació s'ha anat agreujant els últims anys amb els successius i cada vegada més freqüents episodis de sequera, sense que per ara s'hagin establert solucions a curt termini que ajudin el Ter a recuperar el seu estat normal. La dessaladora del Prat, que facilitarà 70 hm³ d'aigua per a l'àrea metropolitana, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé també existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines i que en la pràctica no ajudi gens el Ter.
Manel Serra, el gerent del Consorci de la Costa Brava –organisme que s'encarrega de l'abastament a 27 municipis del litoral gironí–, sentencia en el llibre L'aigua a Catalunya: una perspectiva per als ciutadans, editat per la càtedra Agbar de la UPC el 2006, que «ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola per regar, ni l'abastament amb garanties raonables poden suportar gaire més temps aquest autèntic estrès hídric». Aquesta reflexió la comparteixen gairebé tots els sectors gironins involucrats en la gestió del riu, des dels regants fins a entitats ambientalistes, passant també per representants de partits polítics i empreses d'abastament. A més, quatre ajuntaments –Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí– han firmat ja una moció que dóna suport a la campanya encetada per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per recuperar part del cabal, i altres com Celrà i la Cellera s'hi afegiran properament. Els regants fa anys que protesten perquè puguin disposar de més aigua per als seus regadius, i la Cambra de Comerç històricament també ha fet seva aquesta petició, perquè la falta d'aigua pot afectar indústries i centrals hidràuliques.
COMPARACIÓ AMB L'EBRE
La situació del Ter contrasta amb la de l'Ebre, un riu molt més cabalós que només abasta la zona de Tarragona. Compartir entre el Ter i l'Ebre el subministrament a Barcelona és una de les propostes més freqüents des del territori gironí, en una operació que seria relativament senzilla. Segons dades de l'Ateneu, l'Ebre porta a Tortosa 146 vegades més cabal que el Ter a Girona, de manera que si se'n treiessin uns quants metres cúbics, l'Ebre amb prou feines ho notaria i en canvi s'alleujaria molt l'estat del Ter. El problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l'Ebre a fora de la seva conca. El Roine seria una altra solució, perquè la reducció en la despesa d'aigua no compensa el creixement demogràfic del país.
Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625714
L'aigua de l'aixeta de 3 milions de catalans ve del Ter
De tota l'aigua que s'extreu del riu, uns 320 hectòmetres cúbics per any, només un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines. Un 71% va cap a Barcelona i la resta és per als regants
ORIOL MAS. Girona
Gairebé la meitat dels catalans es proveeixen de l'aigua del Ter per als usos domèstics. El principal riu de les comarques gironines és el gran subministrador de Catalunya, però això també l'ha convertit en un riu, Pasteral avall, sense personalitat i amb un cabal circulant massa sovint inferior al que marca la mateixa normativa d'acord amb criteris ecològics. De l'aixeta del Ter cada any surten cap a l'àrea metropolitana de Barcelona –més de 100 municipis de 8 comarques– entre 210 i 240 hm³, que representa gairebé la meitat del consum total d'aquesta àrea, o sigui, més de 2,5 milions de persones. Cap a 20 hm³ per any es destinen a les comarques gironines, més de la meitat per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i la resta per la part central de la Costa Brava. Poc més de 200.000 persones en total, si bé aquesta xifra a l'estiu es multiplica. I encara no 60 hm³ a l'any són per als regants. Percentualment, de l'aigua que se n'extreu només al voltant d'un 6% es destina al consum humà de les comarques gironines, mentre que el transvasament cap a Barcelona i l'àrea metropolitana és d'un 71%. La resta es destina als regants del Ter, molt sovint els més perjudicats per la falta d'aigua, perquè en moments de sequera són a qui primer es redueix el cabal a què tenen dret. I uns 10 hm³ a l'any es deixen per al cabal circulant del riu a Torroella. De tota aquesta extracció d'aigua els ecosistemes fluvials són els altres grans damnificats.
La desviació de l'aigua del Ter cap a Barcelona està regulada per la llei del 1959, i des de llavors sectors polítics, econòmics i socials gironins han denunciat sistemàticament la situació en què aquesta llei deixava el riu. La situació s'ha anat agreujant els últims anys amb els successius i cada vegada més freqüents episodis de sequera, sense que per ara s'hagin establert solucions a curt termini que ajudin el Ter a recuperar el seu estat normal. La dessaladora del Prat, que facilitarà 70 hm³ d'aigua per a l'àrea metropolitana, és una esperança per restar pressió al Ter, si bé també existeix el temor que aquesta aigua es faci servir per a noves necessitats barcelonines i que en la pràctica no ajudi gens el Ter.
Manel Serra, el gerent del Consorci de la Costa Brava –organisme que s'encarrega de l'abastament a 27 municipis del litoral gironí–, sentencia en el llibre L'aigua a Catalunya: una perspectiva per als ciutadans, editat per la càtedra Agbar de la UPC el 2006, que «ni la supervivència del riu Ter, ni la zona agrícola per regar, ni l'abastament amb garanties raonables poden suportar gaire més temps aquest autèntic estrès hídric». Aquesta reflexió la comparteixen gairebé tots els sectors gironins involucrats en la gestió del riu, des dels regants fins a entitats ambientalistes, passant també per representants de partits polítics i empreses d'abastament. A més, quatre ajuntaments –Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí– han firmat ja una moció que dóna suport a la campanya encetada per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona per recuperar part del cabal, i altres com Celrà i la Cellera s'hi afegiran properament. Els regants fa anys que protesten perquè puguin disposar de més aigua per als seus regadius, i la Cambra de Comerç històricament també ha fet seva aquesta petició, perquè la falta d'aigua pot afectar indústries i centrals hidràuliques.
COMPARACIÓ AMB L'EBRE
La situació del Ter contrasta amb la de l'Ebre, un riu molt més cabalós que només abasta la zona de Tarragona. Compartir entre el Ter i l'Ebre el subministrament a Barcelona és una de les propostes més freqüents des del territori gironí, en una operació que seria relativament senzilla. Segons dades de l'Ateneu, l'Ebre porta a Tortosa 146 vegades més cabal que el Ter a Girona, de manera que si se'n treiessin uns quants metres cúbics, l'Ebre amb prou feines ho notaria i en canvi s'alleujaria molt l'estat del Ter. El problema, però, és que la llei no permet portar aigua de l'Ebre a fora de la seva conca. El Roine seria una altra solució, perquè la reducció en la despesa d'aigua no compensa el creixement demogràfic del país.
Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2625714
dijous, 18 d’octubre del 2007
Contradicciones en el ciclo del agua
UN PASO A FAVOR DEL RÍO QUE TAL VEZ LLEGUE TARDE // NARCÍS PRAT
La aprobación por el Parlament de un caudal ambiental para el Ebro es positiva, pero va a ser inviable
NARCÍS Prat*
A principios de octubre, el Parlament de Catalunya aprobó una resolución en la que propuso que el caudal ambiental del río Ebro se mantuviera en el futuro en una horquilla entre 7.000 y 12.000 Hm3/año. Esto implica una cantidad que supone entre el 30% y el 60% de la aportación media anual del río. Además, no se trata de dejar en el río un caudal fijo, sino de aplicar un régimen de avenidas y de mínimos prefijado en función del año hidro- lógico (con máximos de, por lo menos, 2.000 m3/seg). Esto ocurre cuatro años después de que un grupo de investigadores debatiéramos en Bruselas, frente a la Comisión Europea y contra el Gobierno de España (sin ningún apoyo del entonces Gobierno catalán) el mismo tema y defendiendo una cifra similar. Desde luego, nos alegramos de esta decisión del Parlament, sobre todo por las gentes del bajo Ebro que con sus acciones paralizaron el Plan Hidrológico Nacional y el trasvase del Ebro, y que estuvieron presentes en el momento histórico en que se aprobaba la moción.
ESTE HECHO no esconde algunas contradicciones que van a hacer imposible la garantía de este caudal. Es decir, que auguramos para el futuro que la decisión del Parlament se va a tornar inviable. Y ello, en gran parte, por las decisiones del propio Gobierno y del Parlament catalán. Sobre el bajo Ebro están pendientes diversas espadas de Damocles que harán de esta decisión solemne probablemente un papel mojado (y ojalá nos equivoquemos).
En primer lugar están los nuevos regadíos del Ebro. Este verano el presidente de la Generalitat sobrevolaba con un helicóptero, y luego inauguraba, la primera fase del Canal Segarra-Garrigues. Este canal una vez terminado derivará (junto al de Urgell) 700 Hm3 de agua del río al año, una buena parte de la cual ahora llega al delta del Ebro. Finalizado el canal, llegará menos agua y de menor calidad al tramo bajo del río. Parece claro que el Departamento de Agricultura no está de acuerdo con lo que el Parlament decide, ya que parece que lo único que interesa es regar sin tener en cuenta los aspectos ambientales.
Debe de pensar que el agua llegará de otros ríos (¿los aragoneses?), y que la del Segre no es imprescindible. Pero los aragoneses se han apresurado a introducir en su Estatuto una cláusula de reserva de hasta 6.000 Hm3 para su uso, lo que implica que gran parte del agua no llegará al delta. Mientras tanto, los navarros están completando el canal de Navarra para regar unos cuantos miles de hectáreas más. Al mismo tiempo, el Gobierno de España ha autorizado una transferencia de aguas desde la cabecera del Ebro a Cantabria. ¿Alguien se cree seriamente que, con todas estas acciones, es posible garantizar un caudal ambiental suficiente al Ebro para cumplir lo que demanda la directiva marco del agua, es decir, preservar el estado ecológico del río en buenas condiciones?
Además, la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat está desarrollando otro canal, el Xerta-Sénia, para regar 12.000 Ha en la parte baja del Ebro, en gran parte de naranjos. Pero en el bajo Ebro algunos agricultores están arrancando los naranjos porque es más caro recoger las naranjas que dejarlas pudrir en los árboles. Y el canal Xerta-Sénia es la antesala del trasvase de agua del Ebro a Valencia. Si el canal está construido y no sirve para regar, ¿por qué no vamos a llevar el agua a las urbanizaciones y campos de golf de la Comunidad Valenciana? Los valencianos ya han introducido una cláusula en su Estatuto sobre su derecho a las aguas sobrantes de los ríos "excedentes" españoles, y ello ha desatado lo que se llama la "guerra del agua", que está sobre la mesa del atribulado Tribunal Constitucional.
TODOS ESTOS cálculos (parecería que el Ebro es un pastel inacabable que da para todo) se han hecho, además, sin tener en cuenta que, con el cambio climático, probablemente ni siquiera los riegos del Canal d'Urgell serán sostenibles. Por la tozudez de un ministro socialista oriundo de las tierras leridanas, se construyó en el pasado el embalse de Rialp. Un gran embalse que nunca se ha llenado, porque los caudales del Segre han ido disminuyendo en los últimos años (cerca de un 10%) y todavía lo harán mas. El cambio climático ni siquiera ha sido tenido en cuenta en los números que Agricultura ha considerado. Sería interesante conocer la opinión del premio Nobel Al Gore sobre este tema: ¿incredulidad?En síntesis, que agua para el bajo Ebro habrá muy poca y estará llena de contaminantes provenientes de todos los destilados de los campos agrícolas (pesticidas, abonos) y de las ciudades. A pesar de la depuración, el agua del Ebro sigue llena de muchos contaminantes, lo que ahora se llaman "microcontaminantes", que incluyen, entre otras cosas, los fármacos que nos tomamos (antidepresivos, por ejemplo), que no son descompuestos en las depuradoras actuales.
Parece que el cambio climático solo sirve para hacer discursos de buenas intenciones, pero no hemos comprendido realmente lo que significa, y en gestión de agua supone menos recursos y peor calidad. ¿Alguien ha pensado en incluir en los Estatutos el cambio climático? En resumen, un aplauso para el Parlament de Catalunya por su decisión, pero dudamos que sirva para algo.
*Catedrático de Ecología de la Universitat de Barcelona
La aprobación por el Parlament de un caudal ambiental para el Ebro es positiva, pero va a ser inviable
NARCÍS Prat*
A principios de octubre, el Parlament de Catalunya aprobó una resolución en la que propuso que el caudal ambiental del río Ebro se mantuviera en el futuro en una horquilla entre 7.000 y 12.000 Hm3/año. Esto implica una cantidad que supone entre el 30% y el 60% de la aportación media anual del río. Además, no se trata de dejar en el río un caudal fijo, sino de aplicar un régimen de avenidas y de mínimos prefijado en función del año hidro- lógico (con máximos de, por lo menos, 2.000 m3/seg). Esto ocurre cuatro años después de que un grupo de investigadores debatiéramos en Bruselas, frente a la Comisión Europea y contra el Gobierno de España (sin ningún apoyo del entonces Gobierno catalán) el mismo tema y defendiendo una cifra similar. Desde luego, nos alegramos de esta decisión del Parlament, sobre todo por las gentes del bajo Ebro que con sus acciones paralizaron el Plan Hidrológico Nacional y el trasvase del Ebro, y que estuvieron presentes en el momento histórico en que se aprobaba la moción.
ESTE HECHO no esconde algunas contradicciones que van a hacer imposible la garantía de este caudal. Es decir, que auguramos para el futuro que la decisión del Parlament se va a tornar inviable. Y ello, en gran parte, por las decisiones del propio Gobierno y del Parlament catalán. Sobre el bajo Ebro están pendientes diversas espadas de Damocles que harán de esta decisión solemne probablemente un papel mojado (y ojalá nos equivoquemos).
En primer lugar están los nuevos regadíos del Ebro. Este verano el presidente de la Generalitat sobrevolaba con un helicóptero, y luego inauguraba, la primera fase del Canal Segarra-Garrigues. Este canal una vez terminado derivará (junto al de Urgell) 700 Hm3 de agua del río al año, una buena parte de la cual ahora llega al delta del Ebro. Finalizado el canal, llegará menos agua y de menor calidad al tramo bajo del río. Parece claro que el Departamento de Agricultura no está de acuerdo con lo que el Parlament decide, ya que parece que lo único que interesa es regar sin tener en cuenta los aspectos ambientales.
Debe de pensar que el agua llegará de otros ríos (¿los aragoneses?), y que la del Segre no es imprescindible. Pero los aragoneses se han apresurado a introducir en su Estatuto una cláusula de reserva de hasta 6.000 Hm3 para su uso, lo que implica que gran parte del agua no llegará al delta. Mientras tanto, los navarros están completando el canal de Navarra para regar unos cuantos miles de hectáreas más. Al mismo tiempo, el Gobierno de España ha autorizado una transferencia de aguas desde la cabecera del Ebro a Cantabria. ¿Alguien se cree seriamente que, con todas estas acciones, es posible garantizar un caudal ambiental suficiente al Ebro para cumplir lo que demanda la directiva marco del agua, es decir, preservar el estado ecológico del río en buenas condiciones?
Además, la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat está desarrollando otro canal, el Xerta-Sénia, para regar 12.000 Ha en la parte baja del Ebro, en gran parte de naranjos. Pero en el bajo Ebro algunos agricultores están arrancando los naranjos porque es más caro recoger las naranjas que dejarlas pudrir en los árboles. Y el canal Xerta-Sénia es la antesala del trasvase de agua del Ebro a Valencia. Si el canal está construido y no sirve para regar, ¿por qué no vamos a llevar el agua a las urbanizaciones y campos de golf de la Comunidad Valenciana? Los valencianos ya han introducido una cláusula en su Estatuto sobre su derecho a las aguas sobrantes de los ríos "excedentes" españoles, y ello ha desatado lo que se llama la "guerra del agua", que está sobre la mesa del atribulado Tribunal Constitucional.
TODOS ESTOS cálculos (parecería que el Ebro es un pastel inacabable que da para todo) se han hecho, además, sin tener en cuenta que, con el cambio climático, probablemente ni siquiera los riegos del Canal d'Urgell serán sostenibles. Por la tozudez de un ministro socialista oriundo de las tierras leridanas, se construyó en el pasado el embalse de Rialp. Un gran embalse que nunca se ha llenado, porque los caudales del Segre han ido disminuyendo en los últimos años (cerca de un 10%) y todavía lo harán mas. El cambio climático ni siquiera ha sido tenido en cuenta en los números que Agricultura ha considerado. Sería interesante conocer la opinión del premio Nobel Al Gore sobre este tema: ¿incredulidad?En síntesis, que agua para el bajo Ebro habrá muy poca y estará llena de contaminantes provenientes de todos los destilados de los campos agrícolas (pesticidas, abonos) y de las ciudades. A pesar de la depuración, el agua del Ebro sigue llena de muchos contaminantes, lo que ahora se llaman "microcontaminantes", que incluyen, entre otras cosas, los fármacos que nos tomamos (antidepresivos, por ejemplo), que no son descompuestos en las depuradoras actuales.
Parece que el cambio climático solo sirve para hacer discursos de buenas intenciones, pero no hemos comprendido realmente lo que significa, y en gestión de agua supone menos recursos y peor calidad. ¿Alguien ha pensado en incluir en los Estatutos el cambio climático? En resumen, un aplauso para el Parlament de Catalunya por su decisión, pero dudamos que sirva para algo.
*Catedrático de Ecología de la Universitat de Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)