dissabte, 29 de novembre del 2008

Invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar els recs del Baix Ter

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3087503

El Departament d'Agricultura ha destacat que el repte és poder estalviar un 25% d'aigua

MÒNICA CABRUJA. La Tallada d'Empordà
Un «deute històric» saldat. Així va qualificar ahir el secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, el protocol de col·laboració que s'ha signat amb els regants del Baix Ter. El DAR ha anunciat que s'invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec, amb l'objectiu bàsic de poder estalviar un 25% d'aigua. La meitat de la inversió prevista va destinada a la modernització de les canalitzacions de la comunitat de regants del rec de Molí de Pals i la de la presa de Colomers, una actuació ja anunciada que està previst començar abans de final d'any.


El secretari general del DAR i els representants de les set comunitats de regants del Baix Ter van signar ahir el protocol de col·laboració. Les set comunicats gestionen una superfície regable de 8.814 hectàrees, propietat de 3.967 regants. El portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter, Narcís Illa, es va mostrar molt satisfet amb l'anunci de les inversions, tot i que manté que ara per ara es tracta d'una «declaració d'intencions» i cal esperar que any rere any es destini una partida en el pressupost per anar desenvolupant el protocol.



ESTUDIS PREVIS
De moment, la meitat de les inversions ja tenen un destinatari clar, que són els projectes de canalització de la comunitat del Molí de Pals i de la presa de Colomers. Pel que fa a la resta, el DAR vol analitzar primer l'estat actual de les canalitzacions i estudiar les mesures que s'han de portar a terme. Un cop fet aquest pas, s'assignaran les partides per modernitzar els recs, segons es va assegurar.

Les set comunitats de regants que han signat el protocol són la del Molí de Pals; la de la presa de Colomers; la de la sèquia d'en Vinyals; la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre; la de la sèquia Monar, la de Salt-Vilablareix, i la de la sèquia del Molí de la Pardina i de la riera d'Osor. Tot i que l'anunci del DAR es considera una «bona notícia», el portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter va destacar ahir que encara queda un problema per solucionar i va reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter. «Un riu del qual es transvasa el 70% està condemnat a morir», va sentenciar Illa.


divendres, 28 de novembre del 2008

Endesa estudia bombar aigua de Susqueda a Sau per doblar la capacitat de generar electricitat

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085395

Seria un circuit tancat entre els pantans per poder tenir 90 megawatts més

ORIOL MAS. Susqueda
Endesa ha presentat un projecte a la Generalitat per poder bombar aigua del pantà de Susqueda cap al de Sau, de manera que es pogués reutilitzar aquest recurs per a la generació d'energia i es pogués aprofitar més la central hidroelèctrica del pantà de Sau. La companyia elèctrica està estudiant la viabilitat del projecte, que ara es troba en una fase molt inicial, i si finalment es portés a terme suposaria disposar d'entre 80 i 90 megawatts més, doblant la capacitat de generació actual.

Per ara, Endesa ha presentat només el projecte de bombament de l'aigua de Susqueda cap a Sau, un document que va entregar a la Generalitat l'estiu passat. Aquest és tot just un primer pas, i encara no ha presentat cap estudi sobre la resta de canvis que caldria fer, com ara posar en marxa uns altres grups per poder generar més electricitat, o bé la modificació de les turbines.

El projecte permetria augmentar la capacitat de generar més energia a través de la central hidràulica de Sau, ja que es reaprofitaria l'aigua en funció de les necessitats del mercat elèctric. Aquest sistema, que s'anomena «central reversible», ja s'aplica en casos determinats com ara el de Sallent, a la vall Fosca del Pirineu lleidatà, i no deixa de ser una mena de circuit tancat l'objectiu del qual és reaprofitar el salt d'aigua per generar més energia. Consisteix a desembassar aigua des d'un pantà superior cap a un altre d'inferior, com en qualsevol central hidràulica, i que és el que es faria entre Sau i Susqueda. La particularitat és que aquesta aigua es bomba novament cap al pantà superior per tal de poder repetir el mateix procés sense perdre aigua riu avall. Això representa una despesa energètica aproximada del 20% de la que es genera.

DOBLAR LA CAPACITAT

Actualment el sistema d'embassaments del Ter –Sau, Susqueda i el Pasteral– té una capacitat d'uns 70 megawatts per hora, 45 a Sau i 25 a Susqueda, en què funciona només un dels grups instal·lats, una quantitat que està lluny de les grans centrals hidràuliques del país com ara les del Segre o de l'Ebre. Si al final aquest projecte prospera, s'haurien de modificar i potenciar, segurament, alguns dels aparells, com ara les turbines, per poder generar entre vuitanta i noranta megawatts més. Aquesta quantitat permetria disposar de més energia en casos d'alta demanda, ja que la hidràulica és justament la que té una major flexibilitat per posar-se en marxa i oferir més electricitat davant d'un augment sobtat de consum. A més, faria que es pogués fer servir més sovint la central, perquè no influiria en els usos de boca ni dels regants o de cabal ecològic.

Agricultura destina 60 milions per modernitzar els recs del Baix Ter i complir «un deute històric»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112800_3_301123__COMARQUES-Agricultura-destina-milions-modernitzar-recs-Baix-complir-deute-historic

El repte que es fixen des del departament és poder estalviar un 25% d'aigua

ACN/DDG

El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha anunciat una inversió d'uns 60 MEUR (milions d'euros) en un termini de deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec de les comunitats de regants del Baix Ter. El repte que es fixen és poder estalviar un 25% d'aigua. 'Que sigui possible depèn de molts factors', ha matisat el director general del DAR Xavier Castella però es mostra convençut que la modernització dels sistemes de rec suposaran un estalvi en la despesa hídrica a la conca. Castella ha afirmat que amb aquest protocol d'actuació salden un 'deute històric' amb els regants i la conca del Ter.

Aquest divendres Castella i els representants de les set comunitats de regants han signat un conveni que formalitza aquesta actuació. Segons el portaveu de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa, es tracta d'una declaració d'intencions però s'haurà d'anar veient any rere any que el Govern realment destina la partida necessària al pressupost per anar desenvolupant el protocol de col·laboració. 'Hi estarem a sobre', ha afegit Illa, que assegura que des de la Comunitat de Regants faran la pressió 'que faci falta' perquè aquesta modernització pendent des dels anys 60 es dugui a terme.

L'àrea que abarca el protocol de col·laboració entre el DAR i les comunitats de regants és d'unes 9.000 hectàrees en les quals hi ha 3.976 regants. Segons ha explicat Castella, les canalitzacions que en alguns casos són de fa segles han fet que el sistema de rec perdés aigua pel camí i que, a més, no es pugui distribuir equitativament entre els regants. Així, preveuen crear un 'sistema d'aixetes' i arreglar les juntes perquè no es perdi aigua i el repartiments sigui 'més just'.

La meitat de la inversió prevista d'uns 60 MEUR són per la modernització de les canalitzacions de la Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals i de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, una inversió ja anunciada per modernitzar 26 quilòmetres de regadius i que es preveu que comenci a finals del pròxim mes.

En relació amb la resta, Castella ha explicat que es marquen un termini de temps, fins el 2011, per analitzar l'estat actual de les canalitzacions i estudiar quines són les mesures que s'han d'emprendre. A partir de llavors, han de començar les tasques concretes per modernitzar el rec. El DAR ha explicat que aquest protocol s'emmarca en la necessitat de renovar el sistema, posar un gra de sorra més per evitar que la sequera afecti de forma més radical als regants i perquè han patit que des de l'any 1966 el Ter es transvasi a Barcelona.

Reivindicant el retorn del cabal del Ter

Malgrat haver rebut com una 'bona notícia' la inversió que el DAR preveu fer en els pròxims deu anys per modernitzar els regadius de les comunitats de regants del Baix Ter, Illa ha aprofitat l'ocasió per reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter i ha recordat que, sinó, el riu està sentenciat a desaparèixer. 'Un riu del qual es transvasa el 70% del cabal està condemnat a morir', ha afirmat Illa.

Les set comunitats que han signat el protocol són la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, la Comunitat de Regants del rec del Molí de Pals, la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre, la de la Sèquia Monar, la de Salt- Vilablareix i la de la Sèquia del Molí de la Pardina i de la Riera d'Osor.

dijous, 27 de novembre del 2008

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

CELRÀ | ACN/DDG

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

dimecres, 26 de novembre del 2008

L'ACA i el retorn del cabal del Ter

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3082050

El director de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs, va reiterar ahir que el 2009 començarà el retorn de l'aigua al riu Ter, fins que el 2013 porti 5 m³/s. «En condicions normals, és a dir, si no hi ha sequera quatre anys seguits, aquest retorn seria progressiu», va afirmar ahir. Les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (200), de reutilització i millora de xarxes (75) i, finalment, de recuperació d'aqüífers (25). Borràs va fer aquestes declaracions amb motiu de les jornades sobre l'escassetat de l'aigua organitzades a Girona per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Va admetre que el Ter ha estat un riu «sobreexplotat i maltractat», però es va mostrar convençut que la situació començarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, que tindrà una producció de 60 hectòmetres cúbics l'any i que resoldrà una part del subministrament d'aigua a Barcelona. En aquest sentit, Borràs va recordar que el retorn de l'aigua del Ter no es pot desvincular del «cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn».

L´ACA preveu acabar la recuperació de l´aigua del TER el 2013 si no hi ha sequera

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112600_3_300559__Comarques-LACA-preveu-acabar-recuperacio-laigua-2013-sequera

El retorn progressiu s'iniciaria l'any vinent i està supeditat a altres mesures com dessalinitzadores o millora de xarxes

GIRONA | XAVIER PI-ACN/DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti 5 metres cúbics per segon. El director de planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar ahir que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter al gener. Des de l'Agència s'espera que aquests propers 4 anys no hi hagi sequera per poder començar al 2009 i acabar entre el 2012 i 2013. Aquestes previsions, se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització, recuperació d'aqüífers i reutilització i millora de xarxes.
Segons les declaracions de Borràs realitzades durant la seva intervenció dins del Congrés Internacional de l'Aigua que va concloure ahir, les mesures que la Generalitat està portant a terme són per alleugerir la pressió que pateix el riu Ter. En aquest sentit va indicar que, de manera progressiva, es preveu abastir la xarxa de la regió metropolitana amb 300 hectòmetres cúbics més procedents de diferents processos. Es repartiran en les quantitats següents: 200 provinents de processos de dessalinització; 75 més, de reutilització i millora de xarxes, i finalment, 25 de recuperació d'aqüífers.
Respecte a la situació actual del Ter, Borràs va reconèixer que el Ter és un riu "sobreexplotat i maltractat", però que això comencarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, de 60 hectòmetres cúbics per any. En aquest sentit, Gabriel Borràs va recordar que el retorn progressiu de l'aigua del Ter no es pot desvincular del "cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn". El director de Planificació va explicar que, amb la nova disponibilitat d'aigua, "es podrà no només eixugar el dèficit estructural sinó també engegar el retorn".
Borràs va concretar que serà el proper mes de gener quan l'ACA preveu fer "una proposta de calendarització i quantificació del retorn de l'aigua del Ter" per presentar-la a la comissió específica creada amb el consorici Alba-Ter.
El director de Planificació ha indicat que el retorn es començarà a aplicar l'any vinent a mesura que vagi entrant la nova disponibilitat d'aigua procedent dels diferents processos. "De fet, una part important d'aquests ja han entrat durant la sequera, perquè hem tornat a utilitzar 256 pous i n'hem obert 39 de nous".

dimecres, 19 de novembre del 2008

Aigua, natura i parcs a la costa brava

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: HYPERLINK http://www.biodiversityhotspots.org i http://www.biodiversityhotspots.org)-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!

El Ter no arriba al cabal ecològic tot i aixecar-se el decret de sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298982__Comarques-arriba-cabal-ecologic-aixecarse-decret-sequera

El consorci Alba-Ter vol que el decret es mantingui
fins que el riu gaudeixi d'unes "condicions mínimes"

GIRONA | ACN/DDG
El consorci Alba-Ter ha demanat al Govern que no aixequi la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat, ja que el riu no arriba encara al cabal ecològic i de manteniment mínim. Segons va denunciar ahir el vicepresident del consorci, Ponç Feliu, a partir d'ara es donarà per finalitzat el decret de sequera però "el riu encara no gaudeix d'unes condicions mínimes" i, malgrat que els embassaments del sistema estan a més del 70%, no es deixa anar aigua suficient perquè els rius s'omplin. "No és lògic que es permeti que l'aigua del Ter s'utilitzi per omplir piscines i per les fonts ornamentals i no per mantenir el seu cabal ecològic", va assenyalar.
Per aquest motiu, des del consorci han demanat al Govern que estudiï "amb deteniment" la mesura perquè consideren que, fins que el riu no recuperi el cabal ecològic, el decret s'hauria de mantenir i extremar mesures per no fer despeses d'aigua.
Feliu va criticar també que el riu continua estant a uns nivells molt per sota dels mínims i que continua l'enviament d'aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per exemple, aquest passat dilluns el Ter duia un cabal de 2,7 metres per segon al seu pas per la ciutat de Girona, quan el cabal mínim marcat per l'Agència Catalana de l'Aigua és de 4,6 metres per segon. Per aquest motiu, el consorci s'està plantejant adreçar-se per carta al Departament de Medi Ambient i també a l'Agència Catalana de l'Aigua perquè deixin sobre la taula les mesures restrictives d'aigua.
Feliu va fer aquestes declaracions després que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, anunciés dilluns que el Govern preveu aprovar d'aquí uns quinze dies la finalització de la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat i entrar en fase de normalitat. Segons els Govern, les darreres pluges han fet pujar els embassaments i no és necessària una restricció en l'ús d'aigua.

S´aixequen les restriccions hÍdriques

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_4_299023__Opinio-Saixequen-restriccions-hIdriques

El Departament de Medi Ambient ha decidit aixexar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals d'aquest mes. No serà així a la conca de la Muga, on continuarà l'excepcionalitat 2 que prohibeix usar aigua potable per regar o netejar el cotxe.

L' actual situació hídrica era impensable fa només uns mesos, sobretot quan va entrar la primavera amb l'amenaça de dur a terme greus restriccions fins i tot en el consum domèstic. Aleshores, els pantans estaven sota mínims i les reserves eren escasses. La tempesta política que es va desencadenar ha quedat esvaïda en els últims mesos per la generositat de la pluja, no pas per les accions d'un govern que va ser incapaç de gestionar un problema d'extrema gravetat. Així, el pantà de Susqueda es troba actualment al 67,59% de la seva capacitat, més del doble que fa un any i per sobre de la seva mitjana en els últims deu anys. Es pot dir que la seva situació és gairebé immillorable a curt termini. L'únic que continua patint les conseqüències de la sequera és el de Boadella, amb només un 23% de la seva capacitat. A finals de mes, segons ha anunciat el conseller Francesc Baltasar, el sistema Ter-Llobregat recuperarà la fase de normalitat. Tots ens n'alegrem. Ara és el moment de recordar al titular de Medi Ambient la promesa que va fer el passat 28 de juliol en un acte celebrat a la Cambra de Comerç de Girona. Baltasar va assegurar que el cabal del riu Ter a Torroella seria de dos metres cúbics per segon a principis de 2009. Tot i situar-se molt lluny dels quatre metres cúbics que aconselleria el cabal ecològic i que amb tanta insistència han reclamat els regants de la zona, ja suposaria un increment del doble respecte a l'estiu passat. Està en condicions la Conselleria de Medi Ambient de complir aquesta promesa? Segur que regants, organitzacions ecologistes i ajuntaments estan amatents per veure si es compleix. D'altra banda, a part d'esperar que la dessaladora del Baix Llobregat sigui la panacea per resoldre la cíclica falta d'aigua a Catalunya, no hi ha constància de cap projecte per evitar problemes futurs.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Aixequen les restriccions del Ter-Llobregat però mantenen les de cap de Creus i la Muga

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111800_3_298782__COMARQUES-Govern-aixeca-restriccions-TerLlobregat-pero-mante-Creus-Muga

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar que retiraran l'excepcionalitat a finals de mes

SEQUERA Les pluges de les últimes setmanes han fet que el Departament de Medi Ambient hagi decidit retirar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals de mes. No obstant, continua la fase d'excepcionalitat 2, que prohibeix utilizar aigua potable per regar o netejar el cotxe, a la conca de la Muga, que està al 23% de la seva capacitat, i al cap de Creus.


GIRONA | ACN/DDG
El sistema Ter-Llobregat deixarà la fase d'excepcionalitat 1 i entrarà en fase de normalitat d'aquí a uns "quinze dies", segons va anunciar el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, en una visita a la planta potabilitzadora del Baix Llobregat, a Abrera (Baix Llobregat). El sistema Ter-Llobregat abasteix d'aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana. Baltasar, però, també va informar que les restriccions es mantindran a la conca de la Muga, que continua en fase d'excepcionalitat 2; així com al Catllar, a Tarragona; i al cap de Creus, a la província de Girona.
Les pluges de les últimes setmanes han deixat els embassaments del sistema Ter-Llobregat al 72,43% de la seva capacitat. Actualment, aquest sistema continua en fase d'excepcionalitat 1 a causa de la sequera que s'ha viscut d'aquest 2008. Això implica, per exemple, la prohibició de desembassaments exclusius per a usos hidroelèctrics i el 15% de reducció de les dotacions per al reg.

15 dies per a la normalitat

En aquest sentit, Baltasar, va anunciar que d'aquí "quinze dies" s'aixecaran aquestes restriccions i que aquest sistema tornarà en la fase de normalitat. El conseller de Medi Ambient va explicar que aquesta decisió serà presa pel Govern, que és qui actualment té competències per decidir quan o es deixa la fase d'excepció d'un sistema o quan s'hi entra.

De moment, aquesta setmana, el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recomanarà oficialment aquesta mesura.
Per la seva banda, la conca de la Muga continuarà en la fase d'excepcionalitat 2, cosa que implica per exemple la prohibició de la utilització d'aigua potable per regar o per netejar el cotxe.

Segons fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge, els embassaments del Sistema Ter-Llobregat estan actualment al 72,4% de la seva capacitat, mentre que a la zona de la Muga estan al 23%.

La Generalitat aixeca les restriccions d'aigua a la conca del Ter però les manté a la Muga i el cap de Creus

Font: El Punt-Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070182

L'ACA presentarà la proposta al Consell de Govern i s'aplicarà a final de mes

ROSA M. BRAVO. Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que a finals de mes s'aixecaran les restriccions d'aigua a la conca del Ter-Llobregat, ja que els embassaments del sistema estan al 72,4%. Així, es deixaran d'aplicar restriccions com ara l'ús d'aigua potable a les fonts ornamentals, per al reg a parcs i jardins públics i per a les piscines. En canvi, a la conca de la Muga encara es manté el nivell d'excepcionalitat 2, i al Catllar i el cap de Creus la 1.

Baltasar va explicar ahir que els pantans del sistema Ter-Llobregat estan al 72,4% de la seva capacitat, motiu pel qual el consell d'administració de l'ACA proposarà al Consell de Govern, a finals d'aquest mes, que aixequi l'excepcionalitat 1 sobre el sistema que abasteix Barcelona i l'àrea metropolitana i el torni a la normalitat que tenia abans de la sequera. Quedaran llavors sense vigència les restriccions que es van imposar el 13 d'abril del 2007. En un primer moment, el sistema Ter-Llobregat es va classificar amb el nivell d'excepcionalitat 2 pel baix nivell dels embassaments, fet que va suposar que no es podia destinar aigua potable a omplir piscines públiques i privades, a regar jardins particulars i en instal·lacions lúdiques. Després de les pluges de la primavera passada, el govern va decidir passar el sistema Ter-Llobregat al nivell d'excepcionalitat 1, ja que els embassaments estaven al 53%. Ara que els pantans d'aquest sistema superen el 72%, l'ACA proposarà l'aixecament de les restriccions.

No es deroga, però, el decret de sequera, que s'ha prorrogat durant el 2008 i és vigent fins a finals d'aquest any, sempre que no es torni a prorrogar. Quan es va prorrogar, es va decidir fer-ho fins al 31 de desembre del 2008 excepte si es dóna el cas que les reserves d'aigua de totes les conques superin el nivell 1 d'excepcionalitat. Això no ha passat, ja que la conca de la Muga encara es manté al nivell 2, donat que els seus embassaments estan al 23% de la capacitat. També es mantenen les restriccions al cap de Creus-Costa Brava Nord i a l'àrea de l'embassament del Catllar. Aquests dos casos es troben afectats pel nivell d'excepcionalitat 1.

La vigència del decret obliga a mantenir unes mesures generals. Per exemple, les entitats subministradores de municipis de més de 2.000 habitants i els industrials que consumeixin més de 1.000 m³ al dia hauran de declarar les seves captacions. Les hidroelèctriques que no siguin de peu de presa funcionaran sense provocar oscil·lacions als cabals dels rius i l'ACA pot substituir part del reg agrícola per aigües regenerades.

diumenge, 9 de novembre del 2008

L´Ateneu Naturalista es queixa que l´ACA no compleix els cabals tot i les pluges

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110900_3_297088__COMARQUES-LAteneu-Naturalista-Girona-denuncia-lACA-incompleix-Cabals

Vol que es derogui el decret de sequera perquè no permet mantenir l'aigua necessària

L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona troba incomprensible que l'Agència Catalana de l'Aigua mantingui el decret de sequera vigent i incompleixi el Pla de Cabals de Manteniment al Baix Ter malgrat les elevades precipitacions que s'han registrat durant aquesta tardor i, molt especialment, durant la setmana passada. L'entitat recorda que el passat dilluns l'ACA, a través de la seva pàgina web, va emetre una nota de premsa titulada "Les pluges del cap de setmana permeten recuperar els embassaments del sistema Ter-Llobregat" en la qual s'esmenta textualment que "els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon" i que "els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics". En la mateixa nota, l'ACA recorda, però, que "el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1".

No obstant això, l'Ateneu assegura que en la consulta realitzada al web de l'ACA tres dies després sobre els cabals circulants en el Ter al seu pas per Girona va donar un valor de 2,95 metres cúbics per segon, per sota dels 3 que estableix la llei del Ter de 1959, i clarament inferiors als 4,60 que el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa ACA estableix que en aquesta època de l'any haurien de circular pel riu Ter al seu pas per Girona.

Així, l'entitat considera que ateses les generoses pluges de les darreres setmanes en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat, i ateses les elevades reserves que disposen els embassaments d'aquestes dues conques, l'Observatori del Ter qüestiona que el Decret de Sequera segueixi vigent a data d'avui quan "no sembla haver-hi raons objectives per a sustentar-ho, així com que fins i tot en situacions d'elevada pluviometria a la capçalera d'aquests rius s'estiguin incomplint tant la llei de 1959 com el Pla de Cabals de Manteniment de l'ACA pel que fa al riu Ter".

L'Observatori del Ter denuncia que, si l'ACA no pot complir aquestes normatives ni tan sols en episodis de pluges generoses, el compliment del mandat de disposar d'un bon estat ecològic que imposa la Directiva Marc de la Unió Europea "va camí d'esdevenir una pura quimera, alhora que qüestiona la factibilitat de complir amb el Pla de Cabals de Manteniment no ja en situacions de sequera, sinó fins i tot en situacions de pluviometria a l'entorn de la mitjana climàtica".

Per aquests motius, l'Observatori del Ter sol·licita a la Generalitat: la finalització immediata del Decret de Sequera; la restitució immediata al riu Ter dels cabals que per normativa del mateix Govern li pertoquen, i que en aquests moments són presents en els embassaments; l'explicació del full de ruta per a l'assoliment dels cabals de manteniment establerts pel propi Govern sota situacions de pluviometria normals; i l'explicació del full de ruta per a l'assoliment del bon estat ecològic del riu Ter.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Les pluges omplen Susqueda però no permeten que l´Empordà oblidi la sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110400_21_296293__TEMA-DEL-DIA-pluges-omplen-panta-Susqueda-doble-reserves-lany-passat

Sau i el pantà selvatà doblen les seves reserves en comparació amb l'any passat però Boadella es manté sota mínims

GIRONA | M. ROVIRA
Mai plou a gust de tothom. Ho saben prou bé a l'Alt Empordà on, tot i els ruixats que durant els darrers dies han afectat les comarques gironines, la conca de la Muga amb prou feines n'ha sortit beneficiada i la capacitat del pantà de Boadella està tot just al 23%, una xifra molt baixa i preocupantment semblant a la de la setmana passada o, el que és el mateix, les precipitacions amb prou feines si han fet pujar les reserves d'aigua a la zona. Per aquesta raó, malgrat que l'abastament d'aigua a la comarca està garantit, es manté l'estat d'excepcionalitat 2. Concretament el pantà de Boadella es troba, en aquests moments, al 22,74% de la seva capacitat, mentre que el pantà de Sau, a la conca del Ter, es troba al 40,75% i el de Susqueda, també a la conca del Ter, al 63,95% de la seva capacitat.
El sistema Ter-Llobregat ha incrementat les seves reserves i retorna als llindars de l'estiu, ja que ha passat en els darrers tres dies del 59% al 65,5%. Per contra, les conques del Nord, especialment la de la Muga, que continua en excepcionalitat 2, han estat les menys beneficiades per les pluges i ha enregistrat un increment gairebé inapreciable.
De fet, aquest episodi de precipitacions ha repercutit favorablement a les capçaleres de les conques del Ter i el Llobregat. En aquest sentit, els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon; a l'entrada de la Baells, s'han enregistrat més de 150 metres cúbics per segon, mentre que a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall els cabals d'entrada han assolit els 90 metres cúbics per segon. Els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics, és a dir, presenten un increment proper als 50 hectòmetres cúbics més que fa dos dies. La tendència de creixement encara es prolongarà tota la setmana vinent.
Malgrat les darreres crescudes, aquesta xifra és encara inferior a l'enregistrada l'estiu passat, quan a finals de juliol el sistema Ter-Llobregat estava a prop del 70%. Per tant, aquestes pluges han permès recuperar tot el que s'havia consumit durant els darrers quatre mesos.

A l'Empordà no arriba aigua
La Muga, contràriament, ha estat la conca menys beneficiada per les pluges i ara se situa a prop del 23% de la seva capacitat, una xifra molt semblant a la de la setmana passada. Així les coses, el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1 però a la conca de la Muga segueixen encesos els llums vermells d'alerta ja que no ha desaparegut l'excepcionalitat 2.
En termes generals, Catalunya ha viscut un mes d'octubre farcit d'alts i baixos des del punt de vista de la climatologia, ja que al llarg d'aquest mes s'ha produït una variació molt gran de les temperatures, amb oscil·lacions de fins a 26 graus de diferècia a la demarcació de Girona.
Encara que el mes va començar amb les temperatures habituals per l'època, en la primera setmana ja es va registrar un episodi de fred que va deixar el termòmetre tremolant.
A partir d'aquí, els termòmetres van iniciar una remuntada, i així, es van recuperar temperatures més pròpies de la primavera que no pas de la tardor, com ara els 28,6 que es van registrar a Girona el 14 d'octubre. El temporal de fred de la setmana passada va tornar a fer anar de bòlit el mercuri i Girona va baixar fins els 2 graus.
A l'Empordà les pluges han estat escasses. Exemple en són els 15,8 litres de Roses (enfront als 59 de l'any passat, i els 111 de la mitjana del període 1961-1990); els 19,4 d'Espolla (37,2 el 2007, i 115,4 de la mitjana); els 23 de Portbou (60 litres fa un any i 115 en la mitjana) i els 30 de Cabanes (enfront als 75,3 de 2007).