http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052700_6_268117__Catalunya-insisteix-faci-canonada-supera-fase-demergncia-sequera
El CAT nega que hi hagués compra de vots de municipis per ampliar el transvasament
Efe/DdeG, Barcelona
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va precisar ahir que, si Catalunya supera la fase d'emergència per la sequera abans que s'iniciïn les obres de prolongació del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona, el seu partit demanarà que no es construeixi la canonada que permetria el transvasament.
Guillot, que diumenge va avançar que ICV reclamarà la derogació del decret de l'aigua quan estigui assegurat el proveïment a Catalunya, va anar ahir més enllà. "Si es complissin les condicions abans que comencin les obres de la canonada que ha de portar aigua des de l'Ebre, demanaríem que no es realitzés, perquè ja no estaria justificada", va dir el dirigent ecosocialista, la formació del qual ha optat per marcar perfil en aquest assumpte.
Així mateix, Guillot va instar el Govern català a "determinar els cabals d'aigua i les condicions necessàries per garantir el subministrament d'aigua per a tota la població de l'àrea metropolitana de Barcelona".
"Amb la crisi de l'aigua s'han fet evidents els desequilibris ter?ritorials que pateix el país", va subratllar Guillot, per a qui "fa falta insistir que es tirin endavant polítiques concretes de reequilibri territorial".
El CAT desmenteix compra de vots
Per una altra part el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) va negar ahir les crítiques abocades per l'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, que diumenge va denunciar una possible compra de vots per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per afavorir l'ampliació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Andreu va manifestar que la ACA es va comprometre a modificar alguns informes desfavorables de projectes urbanístics de municipis de Tarragona a canvi d'un vot favorable a aquesta ampliació per part dels alcaldes.
El CAT va desmentir ahir "rotundament" aquestes acusacions, que va titllar de "difamatòries i falses". En cas d'haver-se produït, segons va assenyalar, resulta "inversemblant" que no denunciessin pressions per part de més assistents i recorda que les esmentades pressions haurien estat "absolutament innecessàries" donada la majoria més que qualificada dels vots a favor de la proposta de la presidència.
dimarts, 27 de maig del 2008
La canonada per portar aigua de Blanes a Barcelona costa 2,7 milions per quilòmetre
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008052700_3_268063__Comarques-canonada-portar-aigua-Blanes-Barcelona-costa-milions-quilmetre
Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions
E.Padilla, Blanes.
La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.
La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.
La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.
Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.
Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions
E.Padilla, Blanes.
La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.
La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.
La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.
Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.
dilluns, 26 de maig del 2008
Els regants del Ter no volen cedir «ni un litre» de la taula de cabals proposada per l'ACA
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2870280
Temen que el govern els redueixi la cessió de cabals
ORIOL MAS. Girona
Els regants del Ter temen que l'ACA redueixi els cabals per a reg agrícola que va proposar en un document, en funció dels volums embassats a Sau i Susqueda, i han dit que no cediran «ni un litre». Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no va garantir el compliment de la taula, i va deixar la decisió a les mans de la negociació amb els regants.
L'ACA va entregar als regants del Ter, a principi de març, la taula amb els cabals a desembassar per a reg agrícola durant l'estiu, en funció del volum embassat a la conca del Ter, Sau i Susqueda, amb data 1 de juny. Fa 15 dies, la llevantada va fer augmentar el nivell dels pantans del Ter per sobre els 100 hm³, i l'ACA ja els va garantir els 19 hm³ que els corresponien segons la taula, més 13 hm³ d'obres com les canonades de les depuradores de Palamós i l'Escala. Des d'aleshores, les pluges han continuat i els embassaments han augmentat fins als 132,5 hm³ que registraven ahir, i augmentaran encara més els pròxims dies.
Però una trucada a finals de la setmana passada de Manel Hernández, director de l'ACA, va fer disparar les alarmes als regants, que temen que el govern no compleixi els compromisos de la taula per no posar en perill el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'actitud del president Montilla en la reunió de divendres a Torroella –on asseguren que desconeixia el document– ha preocupat encara més el col·lectiu, que afirmen que el president estava més pendent de la mala imatge internacional de Barcelona pels vaixells que per la situació del Ter. Segons Francesc Fuster, dels regants de Pals, «patim perquè sembla que vulguin convertir la taula en paper mullat, però que tinguin clar que no cedirem ni un litre del que s'hi contempla».
Temen que el govern els redueixi la cessió de cabals
ORIOL MAS. Girona
Els regants del Ter temen que l'ACA redueixi els cabals per a reg agrícola que va proposar en un document, en funció dels volums embassats a Sau i Susqueda, i han dit que no cediran «ni un litre». Dissabte, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, no va garantir el compliment de la taula, i va deixar la decisió a les mans de la negociació amb els regants.
L'ACA va entregar als regants del Ter, a principi de març, la taula amb els cabals a desembassar per a reg agrícola durant l'estiu, en funció del volum embassat a la conca del Ter, Sau i Susqueda, amb data 1 de juny. Fa 15 dies, la llevantada va fer augmentar el nivell dels pantans del Ter per sobre els 100 hm³, i l'ACA ja els va garantir els 19 hm³ que els corresponien segons la taula, més 13 hm³ d'obres com les canonades de les depuradores de Palamós i l'Escala. Des d'aleshores, les pluges han continuat i els embassaments han augmentat fins als 132,5 hm³ que registraven ahir, i augmentaran encara més els pròxims dies.
Però una trucada a finals de la setmana passada de Manel Hernández, director de l'ACA, va fer disparar les alarmes als regants, que temen que el govern no compleixi els compromisos de la taula per no posar en perill el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'actitud del president Montilla en la reunió de divendres a Torroella –on asseguren que desconeixia el document– ha preocupat encara més el col·lectiu, que afirmen que el president estava més pendent de la mala imatge internacional de Barcelona pels vaixells que per la situació del Ter. Segons Francesc Fuster, dels regants de Pals, «patim perquè sembla que vulguin convertir la taula en paper mullat, però que tinguin clar que no cedirem ni un litre del que s'hi contempla».
Cabals del 25 de maig de 2008
Riu Ter: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 172,10
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,51
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,10
* Ni plovent a bots i barrals deixen anar una mica d'aigua!!*
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 1.846,38
Ebre a Tortosa, m3/s: 851,36
Segre a Serós, m3/s: 86,23
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 143
Total conques internes, hm3: 274
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.688
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 172,10
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,51
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,10
* Ni plovent a bots i barrals deixen anar una mica d'aigua!!*
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 1.846,38
Ebre a Tortosa, m3/s: 851,36
Segre a Serós, m3/s: 86,23
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 143
Total conques internes, hm3: 274
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.688
La solidaritat dels regants del Ter fa quaranta anys que dura
Editorial d'El Punt, 24 de maig de 2008
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d’Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació.
L’enfrontament d’ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d’objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n’havia d’extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s’incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta.
Ara, davant d’una situació que es qualifica d’emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s’ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter
veuen com el territori s’esvalota davant d’un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l’any 1959. Amb l’agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica.
Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n’hagi estat justament el detonant.
La visita, ahir, del president de la Generalitat a Torroella de Montgrí va ser presidida en tot moment per la crispació, i es va acabar convertint en una «revolta» dels regants del Baix Ter, que van increpar-lo i que es van enfrontar amb els Mossos d’Esquadra. I, tot i que el president José Montilla es va reunir amb els representants de les comunitats de regants de la conca del Ter en un ambient distès, aquests tampoc en van sortir satisfets i van mostrar també la seva indignació.
L’enfrontament d’ahir entre Mossos i pagesos, amb llançament d’objectes inclòs, és un fet del tot condemnable que només es pot entendre si es té en compte la situació en què es troba aquest col·lectiu no només en aquests moments sinó al llarg dels darrers quaranta anys. Els regants han vist com des dels anys seixanta, quan del Ter se n’havia d’extreure per llei un cabal determinat, aquest acord s’incompleix sistemàticament i el cabal mínim ecològic establert no es respecta.
Ara, davant d’una situació que es qualifica d’emergència, el govern ha demanat un altre cop la solidaritat dels regants gironins, però el cert és que aquesta solidaritat –la que els impedeix regar i posa en perill les seves collites– s’ha complert, i amb escreix, al llarg de la història recent. Els regants del Ter
veuen com el territori s’esvalota davant d’un transvasament al sud del país i com es resta impassible davant la interconnexió que ells ja pateixen des de l’any 1959. Amb l’agreujant, a més, que per aquest transvasament històric ells no en reben pas cap, de compensació econòmica.
Tots els experts, sense matisos, admeten en veu alta que la situació del Ter és insostenible. I ara, després de quaranta anys, sembla que els afectats han dit prou. Però no deixa de ser curiós que la mala gestió que el govern ha fet amb la suposada sequera que pateix el país, amb contínues i contradictòries versions, n’hagi estat justament el detonant.
Fotos de la ploguda del dia 25 de maig al Ripollès
Les podeu veure a l'adreça següent, per cortesia de l'Arnau Urgell.
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=59
http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=fotos&gal=59
diumenge, 25 de maig del 2008
Cabals (dades del 24/5/2008)
Riu Ter: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 25,97
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,02
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,14
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 594,15
Ebre a Tortosa, m3/s: 634,31
Segre a Serós, m3/s: 58,05
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 132
Total conques internes, hm3: 251
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.555
Riu Ter a Ripoll, m3/s: 25,97
Riu Ter a Girona, m3/s: 1,02
Riu Ter a Torroella de Montgrí, m3/s: 1,14
Riu Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Ascó, m3/s: 594,15
Ebre a Tortosa, m3/s: 634,31
Segre a Serós, m3/s: 58,05
Embassaments (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
Sau + Susqueda, hm3: 132
Total conques internes, hm3: 251
Tram català de la conca de l'Ebre, hm3: 2.555
Els colors polítics de l'aigua
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2869549
El debat de l'aigua està marcat en bona part per les posicions dels partits, mentre que els experts demanen contínuament que es materialitzi un gran pacte polític i social
ORIOL MAS.
Si vostè és partidari dels transvasaments és que és de dretes. Si, en canvi, és favorable als principis de la nova cultura de l'aigua, segur que és d'esquerres. Fins i tot podem afinar més. Creu que el Roine és la solució als problemes d'aigua de Catalunya? Doncs és votant de CiU. És l'Ebre qui ha de resoldre la manca de recursos hídrics de la costa mediterrània? Segurament aquests dies es deu debatre entre en Mariano i l'Esperanza. Si no vol ni sentir a parlar d'això de tocar l'Ebre, llavors és d'ERC. Opina que les dessalinitzadores són la solució? No m'ho digui, vostè vota el PSC. I si, a més, creu que aquesta última opció s'ha d'acompanyar de l'estalvi i la reutilització d'aigua i, sobretot, d'un decreixement urbanístic, deu apuntar cap a ICV. En canvi, si vol posar fi al transvasament del Ter, llavors aposto que vota en blanc, perquè encara és un riu orfe de promeses polítiques suficients com perquè ens les puguem creure.
A grans trets, així és com funcionen els apriorismes polítics que estan marcant tot el debat de l'aigua a Catalunya. Uns apriorismes gairebé inamovibles, i que vénen ja de l'època del Plan Hidrológico Nacional del PP. Als polítics els reclamem solucions als problemes, i en el tema de l'aigua encara continuen enrocats en les opinions de quan governava el PP. I ha plogut molt des d'aleshores.
Amb aquesta sequera s'han organitzat a les comarques gironines multitud de jornades des de totes les perspectives possibles, amb ponències i debats. Experts, científics, catedràtics, professionals d'empreses de subministrament, tècnics, enginyers industrials, empresaris, pagesos i naturalistes. Tots, absolutament tots, han donat la seva opinió des dels seus àmbits, han explicat detalladament el perquè de tot plegat en allò que els afecta i han analitzat els problemes i les possibles solucions. Tots des d'una perspectiva apartidista, sense tabús i amb la rigorositat que se'ls pressuposava.
Hi ha hagut moltes divergències, però també coincidències. La més evident: Catalunya no té un problema de sequera, som en un clima mediterrani i les èpoques seques s'alternen amb les humides. En tot cas, sí que és cert que cada cop més sovintegen les sequeres, potser pel canvi climàtic. El problema, doncs, és estructural, de país: hi ha dues conques, la de l'Ebre i les internes –bàsicament Ter i Llobregat–. I la població, cada vegada més elevada, està en la seva majoria a les internes. Precisament on menys aigua hi ha. A partir d'aquí, les solucions són múltiples, però ens hem de decidir ja per quina apostem, i que ens doni prou garanties a llarg termini perquè no es torni a la situació actual. «No podem especular mirant al cel», han dit.
Un gran pacte nacional polític i social per l'aigua és el que han proposat als polítics arreu en aquestes jornades, amb un debat serè i tranquil. No una taula d'opinions, sinó un pacte que se'l creguin. Partint de zero, amb totes les cartes sobre la taula, amb visió de país i fora dels dogmes i els vicis d'aquests últims temps. Entre tots els sectors i tots els territoris. Que escoltin els que hi entenen, que tenen molt a dir-hi, i que llavors decideixin.
Ho estan predicant dia rere dia, allà on els conviden. Però prediquen en un desert, precisament, de polítics. El que en totes aquestes jornades són realitats indiscutibles i obvietats, queden com a ciència ficció quan poses els telenotícies. Malaguanyades.
El debat de l'aigua està marcat en bona part per les posicions dels partits, mentre que els experts demanen contínuament que es materialitzi un gran pacte polític i social
ORIOL MAS.
Si vostè és partidari dels transvasaments és que és de dretes. Si, en canvi, és favorable als principis de la nova cultura de l'aigua, segur que és d'esquerres. Fins i tot podem afinar més. Creu que el Roine és la solució als problemes d'aigua de Catalunya? Doncs és votant de CiU. És l'Ebre qui ha de resoldre la manca de recursos hídrics de la costa mediterrània? Segurament aquests dies es deu debatre entre en Mariano i l'Esperanza. Si no vol ni sentir a parlar d'això de tocar l'Ebre, llavors és d'ERC. Opina que les dessalinitzadores són la solució? No m'ho digui, vostè vota el PSC. I si, a més, creu que aquesta última opció s'ha d'acompanyar de l'estalvi i la reutilització d'aigua i, sobretot, d'un decreixement urbanístic, deu apuntar cap a ICV. En canvi, si vol posar fi al transvasament del Ter, llavors aposto que vota en blanc, perquè encara és un riu orfe de promeses polítiques suficients com perquè ens les puguem creure.
A grans trets, així és com funcionen els apriorismes polítics que estan marcant tot el debat de l'aigua a Catalunya. Uns apriorismes gairebé inamovibles, i que vénen ja de l'època del Plan Hidrológico Nacional del PP. Als polítics els reclamem solucions als problemes, i en el tema de l'aigua encara continuen enrocats en les opinions de quan governava el PP. I ha plogut molt des d'aleshores.
Amb aquesta sequera s'han organitzat a les comarques gironines multitud de jornades des de totes les perspectives possibles, amb ponències i debats. Experts, científics, catedràtics, professionals d'empreses de subministrament, tècnics, enginyers industrials, empresaris, pagesos i naturalistes. Tots, absolutament tots, han donat la seva opinió des dels seus àmbits, han explicat detalladament el perquè de tot plegat en allò que els afecta i han analitzat els problemes i les possibles solucions. Tots des d'una perspectiva apartidista, sense tabús i amb la rigorositat que se'ls pressuposava.
Hi ha hagut moltes divergències, però també coincidències. La més evident: Catalunya no té un problema de sequera, som en un clima mediterrani i les èpoques seques s'alternen amb les humides. En tot cas, sí que és cert que cada cop més sovintegen les sequeres, potser pel canvi climàtic. El problema, doncs, és estructural, de país: hi ha dues conques, la de l'Ebre i les internes –bàsicament Ter i Llobregat–. I la població, cada vegada més elevada, està en la seva majoria a les internes. Precisament on menys aigua hi ha. A partir d'aquí, les solucions són múltiples, però ens hem de decidir ja per quina apostem, i que ens doni prou garanties a llarg termini perquè no es torni a la situació actual. «No podem especular mirant al cel», han dit.
Un gran pacte nacional polític i social per l'aigua és el que han proposat als polítics arreu en aquestes jornades, amb un debat serè i tranquil. No una taula d'opinions, sinó un pacte que se'l creguin. Partint de zero, amb totes les cartes sobre la taula, amb visió de país i fora dels dogmes i els vicis d'aquests últims temps. Entre tots els sectors i tots els territoris. Que escoltin els que hi entenen, que tenen molt a dir-hi, i que llavors decideixin.
Ho estan predicant dia rere dia, allà on els conviden. Però prediquen en un desert, precisament, de polítics. El que en totes aquestes jornades són realitats indiscutibles i obvietats, queden com a ciència ficció quan poses els telenotícies. Malaguanyades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)