L´ACA preveu acabar la recuperació de l´aigua del TER el 2013 si no hi ha sequera

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112600_3_300559__Comarques-LACA-preveu-acabar-recuperacio-laigua-2013-sequera

El retorn progressiu s'iniciaria l'any vinent i està supeditat a altres mesures com dessalinitzadores o millora de xarxes

GIRONA | XAVIER PI-ACN/DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti 5 metres cúbics per segon. El director de planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar ahir que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter al gener. Des de l'Agència s'espera que aquests propers 4 anys no hi hagi sequera per poder començar al 2009 i acabar entre el 2012 i 2013. Aquestes previsions, se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització, recuperació d'aqüífers i reutilització i millora de xarxes.
Segons les declaracions de Borràs realitzades durant la seva intervenció dins del Congrés Internacional de l'Aigua que va concloure ahir, les mesures que la Generalitat està portant a terme són per alleugerir la pressió que pateix el riu Ter. En aquest sentit va indicar que, de manera progressiva, es preveu abastir la xarxa de la regió metropolitana amb 300 hectòmetres cúbics més procedents de diferents processos. Es repartiran en les quantitats següents: 200 provinents de processos de dessalinització; 75 més, de reutilització i millora de xarxes, i finalment, 25 de recuperació d'aqüífers.
Respecte a la situació actual del Ter, Borràs va reconèixer que el Ter és un riu "sobreexplotat i maltractat", però que això comencarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, de 60 hectòmetres cúbics per any. En aquest sentit, Gabriel Borràs va recordar que el retorn progressiu de l'aigua del Ter no es pot desvincular del "cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn". El director de Planificació va explicar que, amb la nova disponibilitat d'aigua, "es podrà no només eixugar el dèficit estructural sinó també engegar el retorn".
Borràs va concretar que serà el proper mes de gener quan l'ACA preveu fer "una proposta de calendarització i quantificació del retorn de l'aigua del Ter" per presentar-la a la comissió específica creada amb el consorici Alba-Ter.
El director de Planificació ha indicat que el retorn es començarà a aplicar l'any vinent a mesura que vagi entrant la nova disponibilitat d'aigua procedent dels diferents processos. "De fet, una part important d'aquests ja han entrat durant la sequera, perquè hem tornat a utilitzar 256 pous i n'hem obert 39 de nous".

Aigua, natura i parcs a la costa brava

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: HYPERLINK http://www.biodiversityhotspots.org i http://www.biodiversityhotspots.org)-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!

El Ter no arriba al cabal ecològic tot i aixecar-se el decret de sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298982__Comarques-arriba-cabal-ecologic-aixecarse-decret-sequera

El consorci Alba-Ter vol que el decret es mantingui
fins que el riu gaudeixi d'unes "condicions mínimes"

GIRONA | ACN/DDG
El consorci Alba-Ter ha demanat al Govern que no aixequi la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat, ja que el riu no arriba encara al cabal ecològic i de manteniment mínim. Segons va denunciar ahir el vicepresident del consorci, Ponç Feliu, a partir d'ara es donarà per finalitzat el decret de sequera però "el riu encara no gaudeix d'unes condicions mínimes" i, malgrat que els embassaments del sistema estan a més del 70%, no es deixa anar aigua suficient perquè els rius s'omplin. "No és lògic que es permeti que l'aigua del Ter s'utilitzi per omplir piscines i per les fonts ornamentals i no per mantenir el seu cabal ecològic", va assenyalar.
Per aquest motiu, des del consorci han demanat al Govern que estudiï "amb deteniment" la mesura perquè consideren que, fins que el riu no recuperi el cabal ecològic, el decret s'hauria de mantenir i extremar mesures per no fer despeses d'aigua.
Feliu va criticar també que el riu continua estant a uns nivells molt per sota dels mínims i que continua l'enviament d'aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per exemple, aquest passat dilluns el Ter duia un cabal de 2,7 metres per segon al seu pas per la ciutat de Girona, quan el cabal mínim marcat per l'Agència Catalana de l'Aigua és de 4,6 metres per segon. Per aquest motiu, el consorci s'està plantejant adreçar-se per carta al Departament de Medi Ambient i també a l'Agència Catalana de l'Aigua perquè deixin sobre la taula les mesures restrictives d'aigua.
Feliu va fer aquestes declaracions després que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, anunciés dilluns que el Govern preveu aprovar d'aquí uns quinze dies la finalització de la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat i entrar en fase de normalitat. Segons els Govern, les darreres pluges han fet pujar els embassaments i no és necessària una restricció en l'ús d'aigua.

S´aixequen les restriccions hÍdriques

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_4_299023__Opinio-Saixequen-restriccions-hIdriques

El Departament de Medi Ambient ha decidit aixexar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals d'aquest mes. No serà així a la conca de la Muga, on continuarà l'excepcionalitat 2 que prohibeix usar aigua potable per regar o netejar el cotxe.

L' actual situació hídrica era impensable fa només uns mesos, sobretot quan va entrar la primavera amb l'amenaça de dur a terme greus restriccions fins i tot en el consum domèstic. Aleshores, els pantans estaven sota mínims i les reserves eren escasses. La tempesta política que es va desencadenar ha quedat esvaïda en els últims mesos per la generositat de la pluja, no pas per les accions d'un govern que va ser incapaç de gestionar un problema d'extrema gravetat. Així, el pantà de Susqueda es troba actualment al 67,59% de la seva capacitat, més del doble que fa un any i per sobre de la seva mitjana en els últims deu anys. Es pot dir que la seva situació és gairebé immillorable a curt termini. L'únic que continua patint les conseqüències de la sequera és el de Boadella, amb només un 23% de la seva capacitat. A finals de mes, segons ha anunciat el conseller Francesc Baltasar, el sistema Ter-Llobregat recuperarà la fase de normalitat. Tots ens n'alegrem. Ara és el moment de recordar al titular de Medi Ambient la promesa que va fer el passat 28 de juliol en un acte celebrat a la Cambra de Comerç de Girona. Baltasar va assegurar que el cabal del riu Ter a Torroella seria de dos metres cúbics per segon a principis de 2009. Tot i situar-se molt lluny dels quatre metres cúbics que aconselleria el cabal ecològic i que amb tanta insistència han reclamat els regants de la zona, ja suposaria un increment del doble respecte a l'estiu passat. Està en condicions la Conselleria de Medi Ambient de complir aquesta promesa? Segur que regants, organitzacions ecologistes i ajuntaments estan amatents per veure si es compleix. D'altra banda, a part d'esperar que la dessaladora del Baix Llobregat sigui la panacea per resoldre la cíclica falta d'aigua a Catalunya, no hi ha constància de cap projecte per evitar problemes futurs.

Aixequen les restriccions del Ter-Llobregat però mantenen les de cap de Creus i la Muga

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111800_3_298782__COMARQUES-Govern-aixeca-restriccions-TerLlobregat-pero-mante-Creus-Muga

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar que retiraran l'excepcionalitat a finals de mes

SEQUERA Les pluges de les últimes setmanes han fet que el Departament de Medi Ambient hagi decidit retirar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals de mes. No obstant, continua la fase d'excepcionalitat 2, que prohibeix utilizar aigua potable per regar o netejar el cotxe, a la conca de la Muga, que està al 23% de la seva capacitat, i al cap de Creus.


GIRONA | ACN/DDG
El sistema Ter-Llobregat deixarà la fase d'excepcionalitat 1 i entrarà en fase de normalitat d'aquí a uns "quinze dies", segons va anunciar el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, en una visita a la planta potabilitzadora del Baix Llobregat, a Abrera (Baix Llobregat). El sistema Ter-Llobregat abasteix d'aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana. Baltasar, però, també va informar que les restriccions es mantindran a la conca de la Muga, que continua en fase d'excepcionalitat 2; així com al Catllar, a Tarragona; i al cap de Creus, a la província de Girona.
Les pluges de les últimes setmanes han deixat els embassaments del sistema Ter-Llobregat al 72,43% de la seva capacitat. Actualment, aquest sistema continua en fase d'excepcionalitat 1 a causa de la sequera que s'ha viscut d'aquest 2008. Això implica, per exemple, la prohibició de desembassaments exclusius per a usos hidroelèctrics i el 15% de reducció de les dotacions per al reg.

15 dies per a la normalitat

En aquest sentit, Baltasar, va anunciar que d'aquí "quinze dies" s'aixecaran aquestes restriccions i que aquest sistema tornarà en la fase de normalitat. El conseller de Medi Ambient va explicar que aquesta decisió serà presa pel Govern, que és qui actualment té competències per decidir quan o es deixa la fase d'excepció d'un sistema o quan s'hi entra.

De moment, aquesta setmana, el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recomanarà oficialment aquesta mesura.
Per la seva banda, la conca de la Muga continuarà en la fase d'excepcionalitat 2, cosa que implica per exemple la prohibició de la utilització d'aigua potable per regar o per netejar el cotxe.

Segons fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge, els embassaments del Sistema Ter-Llobregat estan actualment al 72,4% de la seva capacitat, mentre que a la zona de la Muga estan al 23%.

La Generalitat aixeca les restriccions d'aigua a la conca del Ter però les manté a la Muga i el cap de Creus

Font: El Punt-Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070182

L'ACA presentarà la proposta al Consell de Govern i s'aplicarà a final de mes

ROSA M. BRAVO. Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que a finals de mes s'aixecaran les restriccions d'aigua a la conca del Ter-Llobregat, ja que els embassaments del sistema estan al 72,4%. Així, es deixaran d'aplicar restriccions com ara l'ús d'aigua potable a les fonts ornamentals, per al reg a parcs i jardins públics i per a les piscines. En canvi, a la conca de la Muga encara es manté el nivell d'excepcionalitat 2, i al Catllar i el cap de Creus la 1.

Baltasar va explicar ahir que els pantans del sistema Ter-Llobregat estan al 72,4% de la seva capacitat, motiu pel qual el consell d'administració de l'ACA proposarà al Consell de Govern, a finals d'aquest mes, que aixequi l'excepcionalitat 1 sobre el sistema que abasteix Barcelona i l'àrea metropolitana i el torni a la normalitat que tenia abans de la sequera. Quedaran llavors sense vigència les restriccions que es van imposar el 13 d'abril del 2007. En un primer moment, el sistema Ter-Llobregat es va classificar amb el nivell d'excepcionalitat 2 pel baix nivell dels embassaments, fet que va suposar que no es podia destinar aigua potable a omplir piscines públiques i privades, a regar jardins particulars i en instal·lacions lúdiques. Després de les pluges de la primavera passada, el govern va decidir passar el sistema Ter-Llobregat al nivell d'excepcionalitat 1, ja que els embassaments estaven al 53%. Ara que els pantans d'aquest sistema superen el 72%, l'ACA proposarà l'aixecament de les restriccions.

No es deroga, però, el decret de sequera, que s'ha prorrogat durant el 2008 i és vigent fins a finals d'aquest any, sempre que no es torni a prorrogar. Quan es va prorrogar, es va decidir fer-ho fins al 31 de desembre del 2008 excepte si es dóna el cas que les reserves d'aigua de totes les conques superin el nivell 1 d'excepcionalitat. Això no ha passat, ja que la conca de la Muga encara es manté al nivell 2, donat que els seus embassaments estan al 23% de la capacitat. També es mantenen les restriccions al cap de Creus-Costa Brava Nord i a l'àrea de l'embassament del Catllar. Aquests dos casos es troben afectats pel nivell d'excepcionalitat 1.

La vigència del decret obliga a mantenir unes mesures generals. Per exemple, les entitats subministradores de municipis de més de 2.000 habitants i els industrials que consumeixin més de 1.000 m³ al dia hauran de declarar les seves captacions. Les hidroelèctriques que no siguin de peu de presa funcionaran sense provocar oscil·lacions als cabals dels rius i l'ACA pot substituir part del reg agrícola per aigües regenerades.

L´Ateneu Naturalista es queixa que l´ACA no compleix els cabals tot i les pluges

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110900_3_297088__COMARQUES-LAteneu-Naturalista-Girona-denuncia-lACA-incompleix-Cabals

Vol que es derogui el decret de sequera perquè no permet mantenir l'aigua necessària

L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona troba incomprensible que l'Agència Catalana de l'Aigua mantingui el decret de sequera vigent i incompleixi el Pla de Cabals de Manteniment al Baix Ter malgrat les elevades precipitacions que s'han registrat durant aquesta tardor i, molt especialment, durant la setmana passada. L'entitat recorda que el passat dilluns l'ACA, a través de la seva pàgina web, va emetre una nota de premsa titulada "Les pluges del cap de setmana permeten recuperar els embassaments del sistema Ter-Llobregat" en la qual s'esmenta textualment que "els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon" i que "els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics". En la mateixa nota, l'ACA recorda, però, que "el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1".

No obstant això, l'Ateneu assegura que en la consulta realitzada al web de l'ACA tres dies després sobre els cabals circulants en el Ter al seu pas per Girona va donar un valor de 2,95 metres cúbics per segon, per sota dels 3 que estableix la llei del Ter de 1959, i clarament inferiors als 4,60 que el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa ACA estableix que en aquesta època de l'any haurien de circular pel riu Ter al seu pas per Girona.

Així, l'entitat considera que ateses les generoses pluges de les darreres setmanes en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat, i ateses les elevades reserves que disposen els embassaments d'aquestes dues conques, l'Observatori del Ter qüestiona que el Decret de Sequera segueixi vigent a data d'avui quan "no sembla haver-hi raons objectives per a sustentar-ho, així com que fins i tot en situacions d'elevada pluviometria a la capçalera d'aquests rius s'estiguin incomplint tant la llei de 1959 com el Pla de Cabals de Manteniment de l'ACA pel que fa al riu Ter".

L'Observatori del Ter denuncia que, si l'ACA no pot complir aquestes normatives ni tan sols en episodis de pluges generoses, el compliment del mandat de disposar d'un bon estat ecològic que imposa la Directiva Marc de la Unió Europea "va camí d'esdevenir una pura quimera, alhora que qüestiona la factibilitat de complir amb el Pla de Cabals de Manteniment no ja en situacions de sequera, sinó fins i tot en situacions de pluviometria a l'entorn de la mitjana climàtica".

Per aquests motius, l'Observatori del Ter sol·licita a la Generalitat: la finalització immediata del Decret de Sequera; la restitució immediata al riu Ter dels cabals que per normativa del mateix Govern li pertoquen, i que en aquests moments són presents en els embassaments; l'explicació del full de ruta per a l'assoliment dels cabals de manteniment establerts pel propi Govern sota situacions de pluviometria normals; i l'explicació del full de ruta per a l'assoliment del bon estat ecològic del riu Ter.

Les pluges omplen Susqueda però no permeten que l´Empordà oblidi la sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110400_21_296293__TEMA-DEL-DIA-pluges-omplen-panta-Susqueda-doble-reserves-lany-passat

Sau i el pantà selvatà doblen les seves reserves en comparació amb l'any passat però Boadella es manté sota mínims

GIRONA | M. ROVIRA
Mai plou a gust de tothom. Ho saben prou bé a l'Alt Empordà on, tot i els ruixats que durant els darrers dies han afectat les comarques gironines, la conca de la Muga amb prou feines n'ha sortit beneficiada i la capacitat del pantà de Boadella està tot just al 23%, una xifra molt baixa i preocupantment semblant a la de la setmana passada o, el que és el mateix, les precipitacions amb prou feines si han fet pujar les reserves d'aigua a la zona. Per aquesta raó, malgrat que l'abastament d'aigua a la comarca està garantit, es manté l'estat d'excepcionalitat 2. Concretament el pantà de Boadella es troba, en aquests moments, al 22,74% de la seva capacitat, mentre que el pantà de Sau, a la conca del Ter, es troba al 40,75% i el de Susqueda, també a la conca del Ter, al 63,95% de la seva capacitat.
El sistema Ter-Llobregat ha incrementat les seves reserves i retorna als llindars de l'estiu, ja que ha passat en els darrers tres dies del 59% al 65,5%. Per contra, les conques del Nord, especialment la de la Muga, que continua en excepcionalitat 2, han estat les menys beneficiades per les pluges i ha enregistrat un increment gairebé inapreciable.
De fet, aquest episodi de precipitacions ha repercutit favorablement a les capçaleres de les conques del Ter i el Llobregat. En aquest sentit, els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon; a l'entrada de la Baells, s'han enregistrat més de 150 metres cúbics per segon, mentre que a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall els cabals d'entrada han assolit els 90 metres cúbics per segon. Els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics, és a dir, presenten un increment proper als 50 hectòmetres cúbics més que fa dos dies. La tendència de creixement encara es prolongarà tota la setmana vinent.
Malgrat les darreres crescudes, aquesta xifra és encara inferior a l'enregistrada l'estiu passat, quan a finals de juliol el sistema Ter-Llobregat estava a prop del 70%. Per tant, aquestes pluges han permès recuperar tot el que s'havia consumit durant els darrers quatre mesos.

A l'Empordà no arriba aigua
La Muga, contràriament, ha estat la conca menys beneficiada per les pluges i ara se situa a prop del 23% de la seva capacitat, una xifra molt semblant a la de la setmana passada. Així les coses, el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1 però a la conca de la Muga segueixen encesos els llums vermells d'alerta ja que no ha desaparegut l'excepcionalitat 2.
En termes generals, Catalunya ha viscut un mes d'octubre farcit d'alts i baixos des del punt de vista de la climatologia, ja que al llarg d'aquest mes s'ha produït una variació molt gran de les temperatures, amb oscil·lacions de fins a 26 graus de diferècia a la demarcació de Girona.
Encara que el mes va començar amb les temperatures habituals per l'època, en la primera setmana ja es va registrar un episodi de fred que va deixar el termòmetre tremolant.
A partir d'aquí, els termòmetres van iniciar una remuntada, i així, es van recuperar temperatures més pròpies de la primavera que no pas de la tardor, com ara els 28,6 que es van registrar a Girona el 14 d'octubre. El temporal de fred de la setmana passada va tornar a fer anar de bòlit el mercuri i Girona va baixar fins els 2 graus.
A l'Empordà les pluges han estat escasses. Exemple en són els 15,8 litres de Roses (enfront als 59 de l'any passat, i els 111 de la mitjana del període 1961-1990); els 19,4 d'Espolla (37,2 el 2007, i 115,4 de la mitjana); els 23 de Portbou (60 litres fa un any i 115 en la mitjana) i els 30 de Cabanes (enfront als 75,3 de 2007).