L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter
Font: La Malla
L'aportació cap a la regió barcelona serà de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous que el 2015 la regió metropolitana de Barcelona rebrà un cinquanta per cent menys d'aigua procedent del cabal del riu Ter. Segons que ha explicat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, des de 2010 es deixarà de captar, de mitjana, 40 hectòmetres cúbics (hm³); 60 hm³ des de 2012, i 75 hm³ el 2015, ha informat el departament per mitjà d'una nota de premsa.
Baltasar, juntament amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, ha presentat als alcaldes de diversos municipis gironins, membres de la Cambra de Comerç de Girona, representants del Consorci Alba-Ter i als presidents de les comunitats de regants les mesures de reducció progressiva de les aportacions d'aigua de la conca del Ter.
Les previsions del departament són que amb les noves infraestructures i amb les mesures previstes es possibilitarà una aportació cap a la regió de Barcelona de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys. L'Agència Catalana de l'Aigua garantirà els cabals ambientals del riu, d'acord amb el pla zonal, que oscil·larien entre els 3 i els 4,8 metres cúbics per segon des del Pasteral.
Fonts del departament afegeixen que així s'estableix un nou model de gestió basat en la plena satisfacció de les garanties del Baix Ter i de les demandes urbanes a tot el sistema Ter-Llobregat, aconseguint a la vegada, el bon estat ecològic del riu.
divendres, 3 de juliol del 2009
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys
Font: Avui
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol, quan es posi en funcionament la nova dessalinitzadora del Llobregat. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 hectòmetres cúbics anuals. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha ressaltat que, abans que garantir l'abastament a Barcelona, l'aigua del Ter ha de servir a la demanda del territori gironí.
Font: Avui
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol, quan es posi en funcionament la nova dessalinitzadora del Llobregat. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 hectòmetres cúbics anuals. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha ressaltat que, abans que garantir l'abastament a Barcelona, l'aigua del Ter ha de servir a la demanda del territori gironí.
diumenge, 28 de juny del 2009
La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu
La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu
Font: Avui
Els municipis, institucions i pagesos se senten enganyats per la promesa incomplerta del conseller Francesc Baltasar, que l'any passat va anunciar que s'iniciaria el procés per reduir el transvasament d'aigua del riu cap a l'àrea de Barcelona
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va prometre l'any passat en plena crisi per la sequera que afectava Catalunya que, a partir de la segona meitat d'aquest 2009 i quan es posés en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el govern començaria el procés per fer realitat una de les demandes històriques de Girona: el retorn del cabal del Ter. Aquesta promesa, però, s'ha anat diluint fins al punt que fa unes setmanes el mateix conseller va fer marxa enrere i va reconèixer que el govern encara no havia fixat ni dates ni quantitats per garantir un cabal d'aigua suficient al riu.
La notícia ha indignat els municipis, els pagesos i els col·lectius que des de fa anys denuncien que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona està provocant la mort del riu i del seu ecosistema. Els afectats, agrupats en la seva majoria a la Plataforma del Ter, confiaven que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al 20 de juliol, reduís la “pressió” que pateix el riu. “El Ter està arribant a l'esgotament”, assegura Josep Maria Rufi, diputat de medi ambient de la Diputació de Girona i alcalde de Torroella de Montgrí.
La dessalinitzadora no serveix
Baltasar va anunciar que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% tret que hi hagi un nivell d'alerta per sequera, ja que té un elevat cost energètic. Per tant, l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura no representarà un canvi gaire important pel que fa al transvasament del Ter. “Ara resulta que la infraestructura, si la fan funcionar al 100%, té un elevat cost energètic que faria augmentar el rebut de l'aigua i, a més, no compliria el Protocol de Kioto”, es queixa Francesc Camps, alcalde de Celrà, portaveu de la Plataforma del Ter i president del Consorci Alba-Ter, que agrupa tots els municipis de la conca del riu, que assegurat sentir-se "enganyat" i "decebut" amb Baltasar.
La Diputació de Girona no ha trigat a reaccionar i fa uns dies va aprovar una moció, consensuada entre el PSC, ERC i CiU, en què exigeix al conseller de Medi Ambient que “mantingui el compromís” i que concreti una data per al retorn del cabal al Ter. A més, des de la Plataforma del Ter estudien anar a Brussel·les per denunciar l'incompliment que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. També es plantegen organitzar algun acte simbòlic de protesta quan s'inauguri la dessalinitzadora.
Les queixes i les protestes gironines semblen haver tingut algun efecte, ja que la setmana que ve el conseller Baltasar es reunirà amb el Consorci Alba-Ter i amb la Cambra de Comerç de Girona, reunió en què podria exposar algun canvi sobre el procés de retorn del cabal.
Els orígens
El problema té el seu origen en l'època franquista, quan es va decidir abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l'aigua del Ter. Per portar-ho a terme, però, es va aprovar una llei, la 15/1959, que regula el cabal del riu i especifica que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona es farà un cop cobertes les necessitats de Girona, la Costa Brava i els regants. Però aquesta directiva s'incompleix constantment. Rufi ho demostra amb xifres. La setmana passada el cabal del riu al seu pas pel poble de Torroella de Montgrí estava per sota dels 4 metres cúbics per segon, quan hauria d'estar, segons està regulat en el pla sectorial de cabals de manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en 4,8 metres cúbics per segon. “I això que aquest any els embassaments estan plens!”, s'exclama Rufi.
En aquest sentit, el president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, que considera que la Plataforma del Ter es va crear en un moment “inadequat” i que es movia per “interessos econòmics”, reclama a l'ACA que compleixi el pla de cabals de manteniment per preservar el sistema ecològic del riu. Soler defensa els cabals de manteniment i assegura que són de difícil aplicació, perquè, sobretot a l'alt Ter, hi ha molts concessionaris, majoritàriament empreses hidroelèctriques, amb “drets adquirits” sobre l'extracció d'aigua, que impedeixen que es respecti el cabal de manteniment. Segons Soler, aquestes concessions fan que en algunes èpoques de l'any “el llit del riu es quedi sec”.
La reducció del cabal afecta l'ecosistema del riu. “Està en perill el manteniment dels arrossars i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà”, remarca Rufi, que recorda que el Ter “subministra una de les zones agrícoles més importants de Catalunya”. En aquest sentit, el biòleg i professor de la Universitat de Girona, Albert Ruhí, assegura que "no s'entén que un terreny, com és el baix Ter, que passarà a ser parc natural en breu" ofereixi una imatge del riu "amb tan males condicions". A més, Ruhí destaca la importància que té la relació entre la quantitat i la qualitat de l'aigua. Amb menys cabal, la qualitat disminueix, fet que redueix la capacitat de dissolució d'efectes contaminants que perjudiquen la flora i la fauna del riu. A més, amb menys aigua hi ha més possibilitats d'augmentar l'aparició d'espècies invasores, com les algues, que impedeixen la filtració de la llum, que pot provocar, com ja ha passat, la mort de peixos i amfibis i la reducció del fons vegetal.
Però el cabal del riu també afecta altres activitats importants per al territori, com indica la geògrafa i professora de la Universitat de Girona, Anna Ribas, que remarca la importància "creixent d'altres usos nous cada cop més reivindicats", com pot ser oferir un turisme de qualitat que a la vegada també reverteix en el desenvolupament productiu de la zona. Cada cop, explica Ribas, es dóna més importància al paisatge, a l'aigua, a l'ecologisme, al lleure, aspectes que queden afectats quan el cabal del riu es redueix.
Un 75% de l'aigua, a BCN
Segons el president del Consorci Alba-Ter, el cabal del riu Ter ha anat disminuint un 40% en els últims 40 anys, i en èpoques de sequera, com la de l'any passat, les comarques gironines que viuen del Ter són les que en pateixen més les conseqüències. Un 75% del cabal del Ter es transvasa cap a Barcelona, assegura Camps.
“Volem que els continuats incompliments s'acabin i que retornin el cabal al riu Ter”, reivindica Antoni Casademont, portaveu d'Unió de Pagesos en aquesta qüestió, que recorda que hi ha “molts pagesos i les seves famílies que viuen gràcies a l'aigua del Ter”. A la conca del riu hi ha 4.000 hectàrees de fruiters, 600 hectàrees d'arrossars i d'horta i també camps de cereals. Amb tot, Casademont remarca que “el primer que pateix” per la falta de cabal és “el mateix riu”.
La política de l'aigua
Però, més enllà de reivindicar el retorn del cabal del riu, per als municipis afectats el problema principal és definir una política de l'aigua al país. “S'està gestionant de forma tercermundista la qüestió de l'aigua”, assegura el portaveu del Consorci Alba-Ter, que recorda que cal redreçar la situació, perquè és fonamental “per al desenvolupament econòmic, agrícola i turístic de les nostres comarques”. “No hi ha cap partit que hagi fet els deures en el tema de l'aigua”, assegura Camps, que reclama “un acord polític per concretar un full de ruta”.
“Aquesta és una situació crònica i caldria buscar solucions definitives”, remarca Rufi, que considera que el problema rau també en el fet que Catalunya només té competència per gestionar les conques internes però no sobre el gran riu que és l'Ebre. “Quan es va parlar del transvasament de l'Ebre, el país es va revolucionar, però pel que fa al Ter hi ha silenci”, es queixa Rufi. I és que, tot i les mobilitzacions de la Plataforma i altres col·lectius que han fet sentir la seva veu en els últims anys, el transvasament del Ter sembla un problema oblidat.
Font: Avui
Els municipis, institucions i pagesos se senten enganyats per la promesa incomplerta del conseller Francesc Baltasar, que l'any passat va anunciar que s'iniciaria el procés per reduir el transvasament d'aigua del riu cap a l'àrea de Barcelona
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va prometre l'any passat en plena crisi per la sequera que afectava Catalunya que, a partir de la segona meitat d'aquest 2009 i quan es posés en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el govern començaria el procés per fer realitat una de les demandes històriques de Girona: el retorn del cabal del Ter. Aquesta promesa, però, s'ha anat diluint fins al punt que fa unes setmanes el mateix conseller va fer marxa enrere i va reconèixer que el govern encara no havia fixat ni dates ni quantitats per garantir un cabal d'aigua suficient al riu.
La notícia ha indignat els municipis, els pagesos i els col·lectius que des de fa anys denuncien que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona està provocant la mort del riu i del seu ecosistema. Els afectats, agrupats en la seva majoria a la Plataforma del Ter, confiaven que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al 20 de juliol, reduís la “pressió” que pateix el riu. “El Ter està arribant a l'esgotament”, assegura Josep Maria Rufi, diputat de medi ambient de la Diputació de Girona i alcalde de Torroella de Montgrí.
La dessalinitzadora no serveix
Baltasar va anunciar que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% tret que hi hagi un nivell d'alerta per sequera, ja que té un elevat cost energètic. Per tant, l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura no representarà un canvi gaire important pel que fa al transvasament del Ter. “Ara resulta que la infraestructura, si la fan funcionar al 100%, té un elevat cost energètic que faria augmentar el rebut de l'aigua i, a més, no compliria el Protocol de Kioto”, es queixa Francesc Camps, alcalde de Celrà, portaveu de la Plataforma del Ter i president del Consorci Alba-Ter, que agrupa tots els municipis de la conca del riu, que assegurat sentir-se "enganyat" i "decebut" amb Baltasar.
La Diputació de Girona no ha trigat a reaccionar i fa uns dies va aprovar una moció, consensuada entre el PSC, ERC i CiU, en què exigeix al conseller de Medi Ambient que “mantingui el compromís” i que concreti una data per al retorn del cabal al Ter. A més, des de la Plataforma del Ter estudien anar a Brussel·les per denunciar l'incompliment que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. També es plantegen organitzar algun acte simbòlic de protesta quan s'inauguri la dessalinitzadora.
Les queixes i les protestes gironines semblen haver tingut algun efecte, ja que la setmana que ve el conseller Baltasar es reunirà amb el Consorci Alba-Ter i amb la Cambra de Comerç de Girona, reunió en què podria exposar algun canvi sobre el procés de retorn del cabal.
Els orígens
El problema té el seu origen en l'època franquista, quan es va decidir abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l'aigua del Ter. Per portar-ho a terme, però, es va aprovar una llei, la 15/1959, que regula el cabal del riu i especifica que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona es farà un cop cobertes les necessitats de Girona, la Costa Brava i els regants. Però aquesta directiva s'incompleix constantment. Rufi ho demostra amb xifres. La setmana passada el cabal del riu al seu pas pel poble de Torroella de Montgrí estava per sota dels 4 metres cúbics per segon, quan hauria d'estar, segons està regulat en el pla sectorial de cabals de manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en 4,8 metres cúbics per segon. “I això que aquest any els embassaments estan plens!”, s'exclama Rufi.
En aquest sentit, el president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, que considera que la Plataforma del Ter es va crear en un moment “inadequat” i que es movia per “interessos econòmics”, reclama a l'ACA que compleixi el pla de cabals de manteniment per preservar el sistema ecològic del riu. Soler defensa els cabals de manteniment i assegura que són de difícil aplicació, perquè, sobretot a l'alt Ter, hi ha molts concessionaris, majoritàriament empreses hidroelèctriques, amb “drets adquirits” sobre l'extracció d'aigua, que impedeixen que es respecti el cabal de manteniment. Segons Soler, aquestes concessions fan que en algunes èpoques de l'any “el llit del riu es quedi sec”.
La reducció del cabal afecta l'ecosistema del riu. “Està en perill el manteniment dels arrossars i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà”, remarca Rufi, que recorda que el Ter “subministra una de les zones agrícoles més importants de Catalunya”. En aquest sentit, el biòleg i professor de la Universitat de Girona, Albert Ruhí, assegura que "no s'entén que un terreny, com és el baix Ter, que passarà a ser parc natural en breu" ofereixi una imatge del riu "amb tan males condicions". A més, Ruhí destaca la importància que té la relació entre la quantitat i la qualitat de l'aigua. Amb menys cabal, la qualitat disminueix, fet que redueix la capacitat de dissolució d'efectes contaminants que perjudiquen la flora i la fauna del riu. A més, amb menys aigua hi ha més possibilitats d'augmentar l'aparició d'espècies invasores, com les algues, que impedeixen la filtració de la llum, que pot provocar, com ja ha passat, la mort de peixos i amfibis i la reducció del fons vegetal.
Però el cabal del riu també afecta altres activitats importants per al territori, com indica la geògrafa i professora de la Universitat de Girona, Anna Ribas, que remarca la importància "creixent d'altres usos nous cada cop més reivindicats", com pot ser oferir un turisme de qualitat que a la vegada també reverteix en el desenvolupament productiu de la zona. Cada cop, explica Ribas, es dóna més importància al paisatge, a l'aigua, a l'ecologisme, al lleure, aspectes que queden afectats quan el cabal del riu es redueix.
Un 75% de l'aigua, a BCN
Segons el president del Consorci Alba-Ter, el cabal del riu Ter ha anat disminuint un 40% en els últims 40 anys, i en èpoques de sequera, com la de l'any passat, les comarques gironines que viuen del Ter són les que en pateixen més les conseqüències. Un 75% del cabal del Ter es transvasa cap a Barcelona, assegura Camps.
“Volem que els continuats incompliments s'acabin i que retornin el cabal al riu Ter”, reivindica Antoni Casademont, portaveu d'Unió de Pagesos en aquesta qüestió, que recorda que hi ha “molts pagesos i les seves famílies que viuen gràcies a l'aigua del Ter”. A la conca del riu hi ha 4.000 hectàrees de fruiters, 600 hectàrees d'arrossars i d'horta i també camps de cereals. Amb tot, Casademont remarca que “el primer que pateix” per la falta de cabal és “el mateix riu”.
La política de l'aigua
Però, més enllà de reivindicar el retorn del cabal del riu, per als municipis afectats el problema principal és definir una política de l'aigua al país. “S'està gestionant de forma tercermundista la qüestió de l'aigua”, assegura el portaveu del Consorci Alba-Ter, que recorda que cal redreçar la situació, perquè és fonamental “per al desenvolupament econòmic, agrícola i turístic de les nostres comarques”. “No hi ha cap partit que hagi fet els deures en el tema de l'aigua”, assegura Camps, que reclama “un acord polític per concretar un full de ruta”.
“Aquesta és una situació crònica i caldria buscar solucions definitives”, remarca Rufi, que considera que el problema rau també en el fet que Catalunya només té competència per gestionar les conques internes però no sobre el gran riu que és l'Ebre. “Quan es va parlar del transvasament de l'Ebre, el país es va revolucionar, però pel que fa al Ter hi ha silenci”, es queixa Rufi. I és que, tot i les mobilitzacions de la Plataforma i altres col·lectius que han fet sentir la seva veu en els últims anys, el transvasament del Ter sembla un problema oblidat.
El preu de la dessalinització
El preu de la dessalinització
Font: El Punt
El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera
La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.
El cas de la Tordera
Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.
A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.
ICV insisteix que complirà amb el Ter
ICV ha insistit que complirà la promesa de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reiterar al Parlament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora permetrà complir aquest objectiu. Segons el diputat per Girona Lluís Postigo estan treballant en aquest camí, «perquè juntament amb el parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter són els grans objectius d'aquesta legislatura». En aquest sentit, ha afirmat que l'aprovació del parc ha de ser una garantia que es compleixin sempre els cabals mínims estipulats. Postigo també ha explicat que la dessalinitzadora necessitarà uns mesos de proves, i que no serà fins a finals d'any o començament del vinent que acabarà aquest procés.
L'Observatori del Ter hi veu «engany»
L'Observatori del Ter, de l'Ateneu Naturalista de Girona, veu en la falta de dates per al retorn de cabal «un engany i una marxa enrere», i ha denunciat els costos ambientals que té el transvasament en els ecosistemes.
Font: El Punt
El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera
La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.
El cas de la Tordera
Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.
A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.
ICV insisteix que complirà amb el Ter
ICV ha insistit que complirà la promesa de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reiterar al Parlament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora permetrà complir aquest objectiu. Segons el diputat per Girona Lluís Postigo estan treballant en aquest camí, «perquè juntament amb el parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter són els grans objectius d'aquesta legislatura». En aquest sentit, ha afirmat que l'aprovació del parc ha de ser una garantia que es compleixin sempre els cabals mínims estipulats. Postigo també ha explicat que la dessalinitzadora necessitarà uns mesos de proves, i que no serà fins a finals d'any o començament del vinent que acabarà aquest procés.
L'Observatori del Ter hi veu «engany»
L'Observatori del Ter, de l'Ateneu Naturalista de Girona, veu en la falta de dates per al retorn de cabal «un engany i una marxa enrere», i ha denunciat els costos ambientals que té el transvasament en els ecosistemes.
dissabte, 27 de juny del 2009
Que van a dar a la arena… - Article de Félix de Azúa
El País, 26 de juny de 2009
Félix de Azúa, escriptor
En esta región los ríos vuelven a bajar secos. Ha sido una primavera lluviosa, pero los ciclos naturales ya no son lo que eran. Antes bastaba con esperar a que la Gran Madre cumpliera con su obligación y renovara las venas con chorros violentos que arrancaban los carrizales de la ribera y limpiaban de ramas muertas y bichos dañinos los cauces. Si la Gran Madre se dormía, pues aunque era de suyo cariñosa no dejaba de ser olvidadiza, llegaba el momento de sacar los santos con mucho ropón, figurilla de escayola y salmodia, para que el Gran Padre le metiera prisa a su señora. Ahora, francamente, los Grandes Padres y Madres nos han dejado solos, porque ya ni ellos son capaces de ordenar el sindiós que hemos montado.
El año pasado, el Ter ni siquiera desembocaba en el mar. Llegaba hasta allí medio muerto y luego, resignado, se filtraba dócilmente en la arena como buscando su tumba, pero desembocar,
lo que se dice desembocar, nada de nada. Se formaba allí un enorme charco quieto sobre el que volaban los insectos caníbales y los chupasangres. Poco a poco, un verdín globuloso cubrió con un manto hediondo la hectárea. Algunos bañistas de las calas adyacentes, por lo general broncíneos nudistas, retiraban sus toallas hasta un kilómetro para escapar al contagio. En ciertas noches sin luna se vio desde Torroella el fulgor de las aguas muertas como un fuego de San Telmo. Los ríos han dejado de ser venas y arterias de la circulación sanguínea del agro. Son ahora máquinas y artefactos que aún mantienen la forma de los viejos ríos, pero que nada tienen que ver con ellos. Se les trata con la misma neutra condición que a una siderúrgica o a un hospital de infecciosos. Es cuestión de ver cómo succionamos el producto y a cuánto sale el litro. Todo lo demás queda para los poetas.
Inciso sobre los poetas. Sin la menor duda, los ríos fueron una creación de los poetas. Cada aldea
tenía su corriente, su orilla, sus vegetales y su animalia, en fin, su peculiaridad a lo largo del cauce. En unos pueblos las aguas hacían pozas donde se bañaban las criaturas y en otros no, los había de corriente rápida y espumosa, los había de remanso para libélulas y zapateros. Nadie
podía pensar en el río como totalidad, siendo un organismo tan prolongado, tan diverso, tan
contradictorio. Un minucioso y excelente observador como Heráclito, el griego, afirmaba algo que es perfectamente incompatible con el río entero, y es aquello de que “no puede uno bañarse dos veces en el mismo río”. En efecto, es imposible, pero porque Heráclito, que no era poeta sino científico, veía en el río un conjunto de secciones cuya totalidad no podría darse por unificada hasta que Leibniz inventara el cálculo integral, de modo que el río le parecía al heleno una continuidad discontinua que no se dejaba pensar de un solo golpe, a la manera del tiempo de Zenón y al contrario del sonido de las olas del mar, que no hay modo de oírlas una a una porque siempre van de colectivas y solidarias.
Los poetas, en cambio, cuando hablaban de los ríos se referían a ellos como a un todo, con su carácter y demás espíritus adyacentes. Quizás me dejo llevar por el oficio, pero el Rin es un
río que Hölderlin entregó a los alemanes como quien deja en tus manos el cachorro de un tigre,
el Moldava se lo dio Smetana a los checos, y cuando Garcilaso decidió que las “corrientes aguas, puras, cristalinas” estaban festoneadas por unos árboles que se miraban en ellas como Narciso en el espejo, le dio a Castilla la mayor parte de sus regatos estacionales e innominados. Y esto sigue siendo así tan tarde como en el siglo XX, cuando Eliot escribe aquello de que el río “es un inmenso dios pardo”, refiriéndose nada menos que al Támesis lodoso, el cual, sin embargo, había dejado de
ser un dios cien años antes y es el modelo originario de cómo los ríos han pasado de ser animales
vivientes a industrias integradas en el ramo químico y farmacéutico.
Que el Ter vaya muriendo no se debe tan sólo a que ya no esté entre los seres vivos, sino a que tiene clavada en su lomo una sanguijuela hercúlea que le roba toda la sustancia. La mayor parte de sus aguas van a dar de beber y duchar a los barceloneses, los cuales, como se sabe, aunque la oficialía cuenta dos millones de ciudadanos, en la realidad material, en esa mancha de petróleo que es la ciudad de Barcelona, reúne casi cinco millones de vecinos.
Es perfectamente imposible dar agua a tanta gente, entretener sus jardines, cuidar sus campos de golf, sus fuentes ornamentales, sus industrias, y pretender que alguna gota llegue hasta la desembocadura gerundense. De hecho, el agua que llega hasta allí en los años malos, como el pasado, no es agua del Ter, sino de las depuradoras.
He aquí de nuevo el actual carácter técnico de lo que antes fue un animal vivo. Las aguas residuales discurren por el camino que en otro tiempo abrió el río Ter, pero ya no son del río
Ter, sino de un ente advenedizo y pestífero generado por las industrias que desean ver a todo
río convertido en su cloaca privada.
Ya el año pasado (¿o fue el anterior?, da lo mismo, volverá a suceder de inmediato) los barceloneses estuvieron a punto de quedarse sin agua. Recuerdo las carreras, los embarazos, el desconcierto boquiabierto, los empujones de las autoridades para no salir en la tele afirmando que traerían agua en cargueros valencianos, en camiones aragoneses, por canales franceses que
chisporrotean de radiactividad. Juraron que ya estaban a punto de dar agua las desalinizadoras
(otra máquina acuífera temible), y los ayatolás amenazaban con tomar el Ebro al asalto.
De pronto, y sin que nadie lo esperase, la Gran Madre despertó, o quizás había vuelto por allí
para recoger unas pertenencias olvidadas, y remojó el desierto catalán.
Como por milagro, las voces callaron, los políticos se pusieron el bañador, chuparon el tubo, calzaron los pies de pato y se largaron a Miami (la izquierda) y a Port Aventura (los nacionales).
Un silencio magnífico arropó los campos frescos, los torrentes renacidos, la potente masa
del río que corrió hacia el mar con el ímpetu de los resucitados.
Había sido un milagro, porque la sed de Barcelona no tiene remedio si no se hace algo inteligente y peliagudo, pero los políticos creen que no creen en los milagros, cuando en verdad son los únicos que aún creen en ellos. Y por haber sido un milagro, todo regresa. Este año, ya por junio el río Ter viene pálido e inapetente, baja cargado de fecalidad y química. Barcelona y sus turistas (si acaso en Barcelona hay algo más que turistas) bebe insaciablemente, riega sus parques, llena sus piscinas, cuida sus campos de golf, sin memoria, sin pasado.
Creo que nadie ha derogado todavía una ley del franquismo, según la cual el agua del Ter debía
destinarse por entero a Gerona y sólo cuando hubiera exceso de caudal podía llevarse a Barcelona. Aquél también creía en los milagros.
Eliminan las estatuas de Franco porque no hay caballo de bronce capaz de cocear al que lo derriba, pero a ver quién es el guapo que borra de una vez a Franco de la legislación del agua. Se necesitaría un milagro de los que incluso el Vaticano pone en duda. Otra razón para que los políticos españoles crean en los milagros.
Félix de Azúa, escriptor
En esta región los ríos vuelven a bajar secos. Ha sido una primavera lluviosa, pero los ciclos naturales ya no son lo que eran. Antes bastaba con esperar a que la Gran Madre cumpliera con su obligación y renovara las venas con chorros violentos que arrancaban los carrizales de la ribera y limpiaban de ramas muertas y bichos dañinos los cauces. Si la Gran Madre se dormía, pues aunque era de suyo cariñosa no dejaba de ser olvidadiza, llegaba el momento de sacar los santos con mucho ropón, figurilla de escayola y salmodia, para que el Gran Padre le metiera prisa a su señora. Ahora, francamente, los Grandes Padres y Madres nos han dejado solos, porque ya ni ellos son capaces de ordenar el sindiós que hemos montado.
El año pasado, el Ter ni siquiera desembocaba en el mar. Llegaba hasta allí medio muerto y luego, resignado, se filtraba dócilmente en la arena como buscando su tumba, pero desembocar,
lo que se dice desembocar, nada de nada. Se formaba allí un enorme charco quieto sobre el que volaban los insectos caníbales y los chupasangres. Poco a poco, un verdín globuloso cubrió con un manto hediondo la hectárea. Algunos bañistas de las calas adyacentes, por lo general broncíneos nudistas, retiraban sus toallas hasta un kilómetro para escapar al contagio. En ciertas noches sin luna se vio desde Torroella el fulgor de las aguas muertas como un fuego de San Telmo. Los ríos han dejado de ser venas y arterias de la circulación sanguínea del agro. Son ahora máquinas y artefactos que aún mantienen la forma de los viejos ríos, pero que nada tienen que ver con ellos. Se les trata con la misma neutra condición que a una siderúrgica o a un hospital de infecciosos. Es cuestión de ver cómo succionamos el producto y a cuánto sale el litro. Todo lo demás queda para los poetas.
Inciso sobre los poetas. Sin la menor duda, los ríos fueron una creación de los poetas. Cada aldea
tenía su corriente, su orilla, sus vegetales y su animalia, en fin, su peculiaridad a lo largo del cauce. En unos pueblos las aguas hacían pozas donde se bañaban las criaturas y en otros no, los había de corriente rápida y espumosa, los había de remanso para libélulas y zapateros. Nadie
podía pensar en el río como totalidad, siendo un organismo tan prolongado, tan diverso, tan
contradictorio. Un minucioso y excelente observador como Heráclito, el griego, afirmaba algo que es perfectamente incompatible con el río entero, y es aquello de que “no puede uno bañarse dos veces en el mismo río”. En efecto, es imposible, pero porque Heráclito, que no era poeta sino científico, veía en el río un conjunto de secciones cuya totalidad no podría darse por unificada hasta que Leibniz inventara el cálculo integral, de modo que el río le parecía al heleno una continuidad discontinua que no se dejaba pensar de un solo golpe, a la manera del tiempo de Zenón y al contrario del sonido de las olas del mar, que no hay modo de oírlas una a una porque siempre van de colectivas y solidarias.
Los poetas, en cambio, cuando hablaban de los ríos se referían a ellos como a un todo, con su carácter y demás espíritus adyacentes. Quizás me dejo llevar por el oficio, pero el Rin es un
río que Hölderlin entregó a los alemanes como quien deja en tus manos el cachorro de un tigre,
el Moldava se lo dio Smetana a los checos, y cuando Garcilaso decidió que las “corrientes aguas, puras, cristalinas” estaban festoneadas por unos árboles que se miraban en ellas como Narciso en el espejo, le dio a Castilla la mayor parte de sus regatos estacionales e innominados. Y esto sigue siendo así tan tarde como en el siglo XX, cuando Eliot escribe aquello de que el río “es un inmenso dios pardo”, refiriéndose nada menos que al Támesis lodoso, el cual, sin embargo, había dejado de
ser un dios cien años antes y es el modelo originario de cómo los ríos han pasado de ser animales
vivientes a industrias integradas en el ramo químico y farmacéutico.
Que el Ter vaya muriendo no se debe tan sólo a que ya no esté entre los seres vivos, sino a que tiene clavada en su lomo una sanguijuela hercúlea que le roba toda la sustancia. La mayor parte de sus aguas van a dar de beber y duchar a los barceloneses, los cuales, como se sabe, aunque la oficialía cuenta dos millones de ciudadanos, en la realidad material, en esa mancha de petróleo que es la ciudad de Barcelona, reúne casi cinco millones de vecinos.
Es perfectamente imposible dar agua a tanta gente, entretener sus jardines, cuidar sus campos de golf, sus fuentes ornamentales, sus industrias, y pretender que alguna gota llegue hasta la desembocadura gerundense. De hecho, el agua que llega hasta allí en los años malos, como el pasado, no es agua del Ter, sino de las depuradoras.
He aquí de nuevo el actual carácter técnico de lo que antes fue un animal vivo. Las aguas residuales discurren por el camino que en otro tiempo abrió el río Ter, pero ya no son del río
Ter, sino de un ente advenedizo y pestífero generado por las industrias que desean ver a todo
río convertido en su cloaca privada.
Ya el año pasado (¿o fue el anterior?, da lo mismo, volverá a suceder de inmediato) los barceloneses estuvieron a punto de quedarse sin agua. Recuerdo las carreras, los embarazos, el desconcierto boquiabierto, los empujones de las autoridades para no salir en la tele afirmando que traerían agua en cargueros valencianos, en camiones aragoneses, por canales franceses que
chisporrotean de radiactividad. Juraron que ya estaban a punto de dar agua las desalinizadoras
(otra máquina acuífera temible), y los ayatolás amenazaban con tomar el Ebro al asalto.
De pronto, y sin que nadie lo esperase, la Gran Madre despertó, o quizás había vuelto por allí
para recoger unas pertenencias olvidadas, y remojó el desierto catalán.
Como por milagro, las voces callaron, los políticos se pusieron el bañador, chuparon el tubo, calzaron los pies de pato y se largaron a Miami (la izquierda) y a Port Aventura (los nacionales).
Un silencio magnífico arropó los campos frescos, los torrentes renacidos, la potente masa
del río que corrió hacia el mar con el ímpetu de los resucitados.
Había sido un milagro, porque la sed de Barcelona no tiene remedio si no se hace algo inteligente y peliagudo, pero los políticos creen que no creen en los milagros, cuando en verdad son los únicos que aún creen en ellos. Y por haber sido un milagro, todo regresa. Este año, ya por junio el río Ter viene pálido e inapetente, baja cargado de fecalidad y química. Barcelona y sus turistas (si acaso en Barcelona hay algo más que turistas) bebe insaciablemente, riega sus parques, llena sus piscinas, cuida sus campos de golf, sin memoria, sin pasado.
Creo que nadie ha derogado todavía una ley del franquismo, según la cual el agua del Ter debía
destinarse por entero a Gerona y sólo cuando hubiera exceso de caudal podía llevarse a Barcelona. Aquél también creía en los milagros.
Eliminan las estatuas de Franco porque no hay caballo de bronce capaz de cocear al que lo derriba, pero a ver quién es el guapo que borra de una vez a Franco de la legislación del agua. Se necesitaría un milagro de los que incluso el Vaticano pone en duda. Otra razón para que los políticos españoles crean en los milagros.
divendres, 19 de juny del 2009
El silenci de medi ambient amb el riu Ter
El silenci de medi ambient amb el riu Ter
Editorial del Diari de Girona
La moció de la Corporació Provincial demana a Medi Ambient que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter, que des de 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre". La moció va ser presentada per CiU, que està a l'oposició, i consensuada amb els dos partits de l'equip de govern: PSC i ERC. La veritat és que els tres partits són corresponsables d'aquesta permanent agressió al riu Ter, perquè el problema, tot i que agreujat en els últims temps, no és nou, sinó que ve de lluny. I CiU ha governat 23 anys la Generalitat i PSC i ERC són els partits majoritaris de l'actual tripartit, que és el que sistemàticament, tot i que la Conselleria de Medi Ambient estigui encapçalada per ICV, es nega a retornar el cabal d'aigua. No obstant, també és cert que, encara que els seus principals dirigents pertanyin als mateixos partits polítics, cada institució és autònoma. La Diputació, per tant, no té per què compartir ni assumir les decisions de la Generalitat. En aquest sentit és saludable que la Diputació vulgui liderar els interessos del seu territori i, pel que fa al Ter, no per un exacerbat localisme o per insolidaritat, sinó perquè és de justícia protegir-lo. La unanimitat gironina amb la preservació del Ter és indiscutible. El que inquieta és la passivitat de la Generalitat i el silenci que manté el Departament de Medi Ambient. ¿Quina credibilitat pot tenir un Govern que acusa l'Executiu central d'incompliments amb a Catalunya quan ell mateix incompleix sense donar explicacions un compromís amb una part del seu territori? El 28 de juliol de l'any passat el conseller Francesc Baltasar es va comprometre a la Cambra de Comerç a retornar progressivament el cabal del riu Ter i que arribaria als 2 metres cúbics a principis d'any. Tot continua igual.
Editorial del Diari de Girona
La moció de la Corporació Provincial demana a Medi Ambient que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter, que des de 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre". La moció va ser presentada per CiU, que està a l'oposició, i consensuada amb els dos partits de l'equip de govern: PSC i ERC. La veritat és que els tres partits són corresponsables d'aquesta permanent agressió al riu Ter, perquè el problema, tot i que agreujat en els últims temps, no és nou, sinó que ve de lluny. I CiU ha governat 23 anys la Generalitat i PSC i ERC són els partits majoritaris de l'actual tripartit, que és el que sistemàticament, tot i que la Conselleria de Medi Ambient estigui encapçalada per ICV, es nega a retornar el cabal d'aigua. No obstant, també és cert que, encara que els seus principals dirigents pertanyin als mateixos partits polítics, cada institució és autònoma. La Diputació, per tant, no té per què compartir ni assumir les decisions de la Generalitat. En aquest sentit és saludable que la Diputació vulgui liderar els interessos del seu territori i, pel que fa al Ter, no per un exacerbat localisme o per insolidaritat, sinó perquè és de justícia protegir-lo. La unanimitat gironina amb la preservació del Ter és indiscutible. El que inquieta és la passivitat de la Generalitat i el silenci que manté el Departament de Medi Ambient. ¿Quina credibilitat pot tenir un Govern que acusa l'Executiu central d'incompliments amb a Catalunya quan ell mateix incompleix sense donar explicacions un compromís amb una part del seu territori? El 28 de juliol de l'any passat el conseller Francesc Baltasar es va comprometre a la Cambra de Comerç a retornar progressivament el cabal del riu Ter i que arribaria als 2 metres cúbics a principis d'any. Tot continua igual.
dijous, 18 de juny del 2009
El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal
El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal
Dins del Memorial Francesc Ferrer, es farà el 26 de juliol de Bescanó a Girona
La vuitena edició del descens en piragua pel Ter –Memorial Francesc Ferrer–, que es farà el 26 de juliol vinent, variarà el recorregut per potenciar el caràcter popular i reivindicatiu. Es pretén ajudar a conscienciar els participants i la ciutadania en general de la necessitat de tornar al Ter el cabal que des de fa anys es deriva a Barcelona. Alcaldes i regidors de Bescanó, Salt, Sant Gregori i Girona i el delegat d'Esports van coincidir en aquesta reivindicació en la presentació de l'activitat.
El descens en piragua pel Ter és una activitat organitzada conjuntament pel Club Piragüisme Salt-Ter i l'empresa Caiac i Natura. El recorregut s'ha escurçat en aquesta edició, i se centra en una zona fàcilment navegable per fer-lo més accessible i popular. El recorregut anirà des de la Barca de Bescanó fins al davant del pavelló de Fontajau a Girona. Implica un recorregut de 6 quilòmetres travessant els termes de Sant Gregori i Salt. Acabarà amb un dinar a Fontajau i el sorteig d'obsequis entre tots els participants.
Per poder participar en la prova, cal complir el reglament. Es tracta d'una activitat no competitiva oberta a totes les persones, però és imprescindible saber nedar. Entre els requisits establerts en el reglament hi ha el fet de disposar de la corresponent assegurança de piragüisme o la que tramitarà l'organització. Les embarcacions hauran de disposar de sistema de flotabilitat i els participants han de portar casc i armilla.
En record de Francesc Ferrer
Un dels defensors més assenyalats de la reivindicació del retorn del cabal del riu a la conca del Ter ha estat Francesc Ferrer i Gironès. D'aquí ve que, amb l'objectiu de recordar i donar a conèixer la seva tasca en defensa del riu, s'ha incorporat el seu nom en aquesta activitat reivindicativa, lúdica i esportiva. En les set edicions anteriors, els organitzadors han portat a terme un recorregut més llarg i difícil, però a partir d'aquesta edició el tram serà molt més fàcil i es redueix a la meitat amb el principal objectiu de potenciar el seu caràcter popular. Els menors han de presentar l'autorització dels pares.
Dins del Memorial Francesc Ferrer, es farà el 26 de juliol de Bescanó a Girona
La vuitena edició del descens en piragua pel Ter –Memorial Francesc Ferrer–, que es farà el 26 de juliol vinent, variarà el recorregut per potenciar el caràcter popular i reivindicatiu. Es pretén ajudar a conscienciar els participants i la ciutadania en general de la necessitat de tornar al Ter el cabal que des de fa anys es deriva a Barcelona. Alcaldes i regidors de Bescanó, Salt, Sant Gregori i Girona i el delegat d'Esports van coincidir en aquesta reivindicació en la presentació de l'activitat.
El descens en piragua pel Ter és una activitat organitzada conjuntament pel Club Piragüisme Salt-Ter i l'empresa Caiac i Natura. El recorregut s'ha escurçat en aquesta edició, i se centra en una zona fàcilment navegable per fer-lo més accessible i popular. El recorregut anirà des de la Barca de Bescanó fins al davant del pavelló de Fontajau a Girona. Implica un recorregut de 6 quilòmetres travessant els termes de Sant Gregori i Salt. Acabarà amb un dinar a Fontajau i el sorteig d'obsequis entre tots els participants.
Per poder participar en la prova, cal complir el reglament. Es tracta d'una activitat no competitiva oberta a totes les persones, però és imprescindible saber nedar. Entre els requisits establerts en el reglament hi ha el fet de disposar de la corresponent assegurança de piragüisme o la que tramitarà l'organització. Les embarcacions hauran de disposar de sistema de flotabilitat i els participants han de portar casc i armilla.
En record de Francesc Ferrer
Un dels defensors més assenyalats de la reivindicació del retorn del cabal del riu a la conca del Ter ha estat Francesc Ferrer i Gironès. D'aquí ve que, amb l'objectiu de recordar i donar a conèixer la seva tasca en defensa del riu, s'ha incorporat el seu nom en aquesta activitat reivindicativa, lúdica i esportiva. En les set edicions anteriors, els organitzadors han portat a terme un recorregut més llarg i difícil, però a partir d'aquesta edició el tram serà molt més fàcil i es redueix a la meitat amb el principal objectiu de potenciar el seu caràcter popular. Els menors han de presentar l'autorització dels pares.
dimecres, 17 de juny del 2009
La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter
La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter
Font: El Punt
El ple de la Diputació de Girona va tornar a aprovar ahir per unanimitat una moció per reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge el compromís d'iniciar el retorn de l'aigua del Ter durant el segon semestre d'aquest any. En la moció, impulsada per CiU i consensuada els dos grups de l'equip de govern, PSC i ERC, s'acorda exigir que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable. En plena sequera, el ple del 19 de febrer del 2008 ja va aprovar una altra moció en el mateix sentit i per unanimitat. Es recordava que des del 1959 es transvasa aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aleshores, el ple va demanar mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne al cabal ecològic i reconèixer el paper solidari dels municipis del territori d'aquest riu, que pateix un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, amb el deteriorament dels aqüífers i alteracions a l'ecosistema. Recorden el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'ICV-EUiA, de retornar el 100 per cent de l'aigua i que el retorn començaria a la segona meitat del 2009, quan comencés a funcionar la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Font: El Punt
El ple de la Diputació de Girona va tornar a aprovar ahir per unanimitat una moció per reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge el compromís d'iniciar el retorn de l'aigua del Ter durant el segon semestre d'aquest any. En la moció, impulsada per CiU i consensuada els dos grups de l'equip de govern, PSC i ERC, s'acorda exigir que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable. En plena sequera, el ple del 19 de febrer del 2008 ja va aprovar una altra moció en el mateix sentit i per unanimitat. Es recordava que des del 1959 es transvasa aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aleshores, el ple va demanar mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne al cabal ecològic i reconèixer el paper solidari dels municipis del territori d'aquest riu, que pateix un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, amb el deteriorament dels aqüífers i alteracions a l'ecosistema. Recorden el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'ICV-EUiA, de retornar el 100 per cent de l'aigua i que el retorn començaria a la segona meitat del 2009, quan comencés a funcionar la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)