Al bloc d'Aigua per Unir es recopilen les entrevistes que a TV Girona han fet recentment a membres de la Plataforma del Ter. Les podeu veure a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/
dilluns, 16 d’agost del 2010
dijous, 17 de juny del 2010
La bona salut del Ter
La bona salut del Ter
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Compromís per Lleida i Plataforma del Ter participen al CUSA
divendres, 21 de maig del 2010
La Plataforma del Ter a Barcelona
dissabte, 15 de maig del 2010
La proposta: Aigua per Unir
AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
divendres, 7 de maig del 2010
Aigua per unir
Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.
El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.
A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.
Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.
Us hi esperem!
dijous, 6 de maig del 2010
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
dijous, 29 d’abril del 2010
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)