Observar el país con ojos de Miguel Ángel: tal como es y, a pesar de ello, amándolo
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100822/53987094176.html
Mi ventana de agosto tiene vistas sobre el Ritort, un primer afluente del Ter que procede de las montañas de Molló, en la ratlla de França. Hoy su murmullo es risueño: una corriente de cristal, vivaz y sugestiva como una mujer de mediana edad. En días pasados, en cambio, empujado por constantes lluvias, bajaba tumultuoso e irascible como uno de estos tipos malhumorados que, a la menor discrepancia, te manda a freír espárragos con gestos intimidatorios.
"Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar / que es el morir". La célebre metáfora de Manrique es preciosa. Pero exageradísima. Ni el más sabio, santo o poderoso de los humanos puede compararse, no ya con el Nilo o el Amazonas, sino con el modesto Ter. Pequeño y sobreexplotado, pero más peleón y resistente que un héroe de la antigüedad, el Ter sobrevive con tenacidad trágica. Desde su curso más alto, pone en funcionamiento decenas de pequeñas centrales eléctricas. Riega y fertiliza comarcas de gran importancia agrícola. Fue, junto al no menos heroico Llobregat, el gran factor de la industrialización catalana. Y, por si todos estos hercúleos esfuerzos no bastaran, gracias al sistema de pantanos Sau-Susqueda, ofrece el Ter agua de boca a la conurbación barcelonesa. Millones de ciudadanos catalanes (y millones de turistas), se duchan, lavan ropa y vajilla, beben e higienizan sus baños gracias al Ter, que, sin embargo, a partir de Susqueda sufre un trato de esclavo: su caudal está siempre por debajo del mínimo ecológico (excepto en temporadas de racha lluviosa, como la que consiguió el muy laico Baltasar rezando a laMoreneta). Un sufrimiento inútil, pues ni políticos ni ecólogos se acuerdan del Ter cuando se habla de los problemas del agua en Catalunya.
Por fortuna, el ejemplo del Compromís per Lleida empieza a arraigar en Girona. La iniciativa cívica de los leridanos es modélica. Ya saben: es un movimiento reivindicativo que apela al sí. Defienden sus comarcas demostrando, con datos y números, que es posible casar egoísmo y altruismo territorial. En la misma línea, los defensores del Ter, acompañados por los leridanos, proclamaron antes del verano el manifiesto Aigua per unir, que propone salvar el caudal del heroico Ter sin olvidar los intereses de boca de la conurbación barcelonesa y situando la problemática del agua en un marco general, en el que todos los ríos deben ofrecer y todos los territorios recibir. El 18 de septiembre se encontrarán en Lleida. ¿Eclipsará la frenética batalla electoral que empezará en septiembre el realismo crítico de estas bellas corrientes cívicas? No podemos permitirnos tal eclipse. En la campaña que se avecina, los partidos idealizarán un país que imaginan. Mientras que estas corrientes observan el país como el escultor Miguel Ángel observaba el mundo: tal como es y, a pesar de ello, amándolo.
Benvinguts a aquest blog! Ens preocupa l'estat ecològic del riu Ter. Volem acabar amb l'espoli del Ter: solidaritat o abús?
dilluns, 23 d’agost del 2010
dilluns, 16 d’agost del 2010
Entrevistes a TV Girona
Al bloc d'Aigua per Unir es recopilen les entrevistes que a TV Girona han fet recentment a membres de la Plataforma del Ter. Les podeu veure a:
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/
http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/08/16/entrevistes-a-tv-girona/
dijous, 17 de juny del 2010
La bona salut del Ter
La bona salut del Ter
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Font: El Punt
El riu porta aquests dies molta més aigua de l'habitual i desemboca amb força a Torroella
Estable dins la gravetat. Aquest és el diagnòstic habitual de l'estat del Ter a les comarques gironines. Les pluges dels últims dies, sumades a uns pantans que ja estaven plens gràcies al desglaç i les precipitacions de l'hivern, han fet que el riu tingui una revifalla considerable. Baixa cabalós, l'aigua se sent córrer i mostra un aspecte vitalista, saludable. El pacient ja feia dies que mostrava símptomes de millora, i aquesta setmana es podria dir que per fi l'han baixat a planta. L'ACA està deixant anar més aigua que mai i, tot i ser en època de rec, a la desembocadura a Torroella de Montgrí hi baixen 23 m³ per segon, quatre cops més que fa un any.
Fa just un any, a l'estació d'aforament del pont de Torroella de Montgrí s'hi comptaven 5 m³/s, dos menys dels que hi havia a Ripoll i tres menys que els de Girona. Segons les dades de l'ACA, abans-d'ahir les xifres eren molt diferents: 23,6 m³ a Torroella, 31 a Girona i 46 a Ripoll. Al Pasteral hi desembassaven 30 m³/s, perquè a la quantitat d'aigua que baixava del curs alt del riu s'hi ha d'afegir que Sau estava ahir al 90%, i Susqueda, gairebé al 98%. Unes xifres només una mica superiors que les de l'any passat, però és que aleshores el Ter baixava molt més buit de Ripoll.
Després d'un hivern i una primavera plujosos i amb molta neu, els forts xàfecs del cap de setmana a muntanya han estat les gotes que podrien haver fet vessar els pantans de Sau i Susqueda. Per això, igual que ha fet a moltes altres conques, l'ACA va decidir desembassar més aigua del que és normal en aquesta època, quan ja se'n deixa anar més per als regants del Baix Ter.
Revifalla
De fet, ja fa unes quantes setmanes que això està passant, però no amb la quantitat d'aigua d'aquesta. L'habitual han estat entre els 17 i els 20 m³/s, arribant a pics de 25, però sense superar els 30 com abans-d'ahir. Aquest episodi, per la seva continuïtat durant diverses setmanes, està significant una autèntica revifalla per al riu. En diversos trams del riu, pantans avall, es veu córrer l'aigua en marges i espais on, com a molt, estem acostumats a veure-la estancada. A la gola del Ter ha aconseguit trencar la sorra i arribar a mar amb força. Per travessar la desembocadura, ja no n'hi ha prou amb quatre passes i els pantalons arremangats. L'aigua que baixa neteja i ha donat vida a les ribes, i als aqüífers els permetrà recuperar nivell. Ara caldrà veure fins quan durarà l'alegria i quan es tornarà a la normalitat: als 3, 4 o 5 m³ per segon.
El futur del riu
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, ha estat qui ha elaborat l'informe L'aigua a les comarques gironines, encarregat per la Taula d'Enginyeria de les comarques gironines. En l'informe analitza l'estat actual de tots els rius gironins, la seva evolució i les seves previsions de futur. Gaya ha quantificat en 78 hm³ les futures necessitats de la conca del Ter durant l'estiu, i considera que amb els condicionants actuals serà una xifra difícil d'assolir: «Fins que no s'apugi la factura de l'aigua serà molt difícil complir el retorn del Ter, perquè l'aigua de la dessalinitzadora és molt cara.» Partidari d'assegurar la garantia de subministrament d'aigua a tot el país, Gaya reclama una millora de totes les infraestructures per assolir aquest objectiu.
Compromís per Lleida i Plataforma del Ter participen al CUSA
El 16 de juny de 2010 representants de Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter van participar al Consell per l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) de l'Agència Catalana de l'Aigua per explicar i defensar el projecte Aigua per Unir.
divendres, 21 de maig del 2010
La Plataforma del Ter a Barcelona
El 20 de maig de 2010, la Plataforma del Ter, representada per Manel Serra, va participar en una taula rodona organitzada dins dels actes d'"Aigua, rius i pobles". El títol d'aquesta taula rodona era "El nou Pla d'Aigües de Catalunya: riscos d'inundació i sequera en un escenari de canvi climàtic" i a banda de la presència de Manel Serra també hi van assistir Josep Alabern Valentí (Aigües de Manresa, SA, Conseller del CADS), Manuel Hernádez (Agència Catalana de l’Aigua, ACA) y Pedro Arrojo Agudo (Universidad de Zaragoza, UNIZAR), fent de moderador Antonio Cerrillo (La Vanguardia). Aquest acte es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona.
dissabte, 15 de maig del 2010
La proposta: Aigua per Unir
AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
divendres, 7 de maig del 2010
Aigua per unir
Com segurament tots vosaltres heu pogut constatar, els problemes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics són de complexa resolució. La sequera del 2007 - 2008 ens va portar a una situació extrema que es pot repetir si aquesta qüestió no s'enfoca des d'un punt de vista obert i generós, en el qual tots hi cedim una mica perquè qui en surti reforçat sigui el país. Així ho perceben les persones que lideren el moviment Compromís per Lleida i així ho percebem també les persones i entitats que formem la Plataforma del Ter.
Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.
El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.
A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.
Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.
Us hi esperem!
Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.
El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.
A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.
Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.
Us hi esperem!
dijous, 6 de maig del 2010
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


