dijous, 17 de març del 2011

Què ha passat amb els cabals del Ter abans de les llevantades?

Abans de les llevantades, l'hivern havia estat poc plujós, però l'aplicatiu de l'Agència Catalana de l'Aigua seguia donant cabals propers o superiors als 5 m3/s al seu pas per Girona durant la major part del temps. No obstant, l'aspecte visual era molt més proper a l'aspecte que el riu tenia a inicis del 2008, durant el moment àlgid de la sequera.
Foto del riu Ter el 23/2/2008, quan segons l'aplicatiu web de l'ACA hi passaven 1,06 m3/s (Foto: Lluís Sala, http://www.flickr.com/photos/lluissala/3444395481) 


Foto del riu Ter el 2/3/2011, quan segons l'aplicatiu web de l'ACA hi passaven 4,74 m3/s (Foto: Eva Naranjo)

Des de l'Observatori del Ter hem requerit a l'ACA la revisió dels valors que es donen des d'aquesta estació d'aforament, però se'ns ha respost dient que les dades eren correctes. Nosaltres seguim pensant que el que s'ha estat donant com a compliment durant molts mesos en realitat eren dades incorrectes, amb uns cabals molt més propers als de l'any de sequera.

El pantà de Susqueda torna a vessar quinze anys després

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/384469-el-panta-de-susqueda-torna-a-vessar-quinze-anys-despres.html

El pantà de Susqueda torna a vessar quinze anys després

Les pluges de dimarts porten al límit l'embassament, que sobreeixirà fins divendres

El Ter registra una espectacular crescuda i es desborda entre Verges i Ultramort

Continuava desguassant, però a menys ritme


17/03/11 02:00 - Susqueda - Oriol Mas

La presa de Susqueda va ser ahir una immensa cascada, amb el pantà vessant pel llavi del sobreeixidor de l'estructura. Per a tots els curiosos que ho vulguin veure, es preveu que la situació es mantingui fins divendres. Les pluges d'aquests últims dies estan provocant una gran entrada d'aigua a Sau, i l'ACA no ha tingut més remei que desembassar Sau i Susqueda perquè ja no hi cabia ni una gota més.

Segons l'ACA, ahir sortien de Susqueda 400m³/s, una quantitat que es vol mantenir fins divendres. Durant el dia, però, l'aigua que es desembassava de Sau ja va anar a la baixa, però a la tarda encara es mantenia en 260 m³/s. A la matinada, s'havia arribat a una punta de 540m³/s. Tot això va provocar un augment espectacular del cabal del riu, que va negar camps i zones properes a la llera en diversos punts del Gironès i el Baix Empordà. A més, al vespre es va haver de tallar la carretera C-252 entre Ultramort i Verges a l'altura on travessa el Ter, perquè el riu es va desbordar.

De fet, es va començar a desembassar la nit de dimarts. Primer a través dels difusors que hi ha a la presa, però poc després –al voltant de les nou de la nit– l'ACA va ordenar a Endesa que tanqués els difusors, perquè el pantà desguassés per la part superior de la presa.

Boadella i les pluges

Pel que fa a Boadella, el pantà també estava ahir al 100% de la capacitat, i l'ACA va continuar desembassant fins a 83 m³/s, que es van reduir lleugerament a mesura que va avançar el dia i hi entrava menys aigua. De fet, la Muga ja baixava ahir amb “només” 160 m³/s a Castelló, i el Fluvià va baixar fins als 80m³/s al vespre.

Les conseqüències dels aiguats van fer que Protecció Civil mantingués activat el pla Inuncat pel cabal dels rius. Es van haver de tallar diverses carreteres locals a Boadella, Garrigàs i Vilafant, tot i que ahir les pluges ja van ser molt menors. Des de dissabte, s'han superat els 300 l/m² a Maçanet de Cabrenys i Viladrau, i els 200 a Molló, Anglès i la Vall d'en Bas.
Un cas viscut en poques ocasions

El vessament de Susqueda és un fet molt poc habitual, com també ho és arribar a veure el municipi a causa de sequeres. En tot cas, el sobreeiximent de la presa va tenir lloc per última vegada el 1996, però curiosament aquell any va passar en tres episodis diferents. Un va ser del 30 de gener al 4 de febrer, el segon del 17 al 20 de novembre i el tercer del 8 al 10 de desembre. El dia 8 es va registrar la cota màxima històrica del pantà. Anteriorment, hi havia hagut vessaments els anys 1991, 1982, 1977, 1976, 1972, 1971 i 1969, un divendres sant.

L'aigua passa pel damunt la presa de Susqueda per primer cop en quinze anys

Front: http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2011/03/17/susqueda-obre-comportes/472786.html

Multitud de curiosos s'apropen fins a l'embassament, que deixa anar 400 metres cúbics d'aigua per segon

ACN | Les pluges persistents dels darrers dies han fet que el pantà de Susqueda (Selva) vessi aigua per damunt la presa per primer cop en quinze anys. Els veïns dels pobles propers, com Amer o la Cellera de Ter, expliquen que des del desembre del 1996 no vivien una situació com aquesta. Nombrosos curiosos s'han apropat aquest dimecres a l'embassament per fotografiar o filmar la immensa cascada d'aigua que surt de la presa. En total, entre la que sobreïx i la que es desembassa per turbina, es deixen anar 400 metres cúbics d'aigua per segon des de Susqueda. 'Avui serà una atracció; jo tinc 71 anys i ho he vist poques vegades', explica un veí de la Cellera de Ter (Selva), Jordi Planas.

Els episodis de pluja que cauen insistentment des d'aquest cap de setmana arreu de Catalunya han fet incrementar, de manera notable, el cabal de rius, rieres i l'aigua embassada als pantans. Tant, que fins i tot ha arribat a sobreeixir per damunt de la presa. Aquest és el cas de l'embassament de Susqueda, on aquest matí es podia veure una immensa cascada que baixava per davant del pantà.

En total, la cascada deixa anar al riu 400 metres cúbics d'aigua per segon, entre l'aigua que vessa i la que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) desembassa per les turbines. La imatge que es pot veure aquest dimecres no és usual i, d'ençà que es va construir l'embassament -l'any 1968- que l'aigua vessi ha passat poques vegades. L'última va ser ara fa quinze anys, el desembre del 1996.

La imatge ha provocat que nombrosos veïns dels pobles dels voltants (com Amer, la Cellera de Ter o Anglès) i també curiosos s'apropessin tant a aquest embassament com al del Pasteral. Amb càmeres digitals, els qui estaven al costat de la presa immortalitzaven el moment.

Jordi Planas era un d'ells. Aquest veí de la Cellera de Ter de 71 anys recorda que, la darrera vegada que Susqueda va vessar, els seus fills encara eren petits. 'No és massa habitual veure el pantà així de ple; jo encara recordo quan el van construir, i això ha passat molt poques vegades', explicava. I hi afegia: 'Avui això serà una atracció, i un continu d'anar i venir de gent'.

Protecció Civil manté encara activada l'alerta de l'Inuncat arran de la situació de fort cabal de rius i rieres, tot i que també preveu que les pluges remetin al llarg de dijous. De totes maneres, les precipitacions que han caigut fins ara ja han arribat a deixar quantitats com els 252,3 litres a la Vall d'en Bas (Garrotxa), 202, 6 a Anglès (Selva) o 132,4 a Torroella de Fluvià (Alt Empordà).

Desembassar pantans

Segons recull l'ACA, han augmentat de forma creixent i per damunt del que és habitual les conques del Fluvià a Esponellà (Pla de l'Estany), el riu Onyar a Girona o el Ter a Ripoll. A més, el pantà de Susqueda no és l'únic que s'està desembassant; també es fa la mateixa operació a les preses de Boadella, Sau, la Baells, Foix, Portbou i Siurana.

L'ACA recomana extremar les precaucions en aquests punts i evitar l'accés a zones properes als rius. L'alcalde de Susqueda, Joan Mercader, ha dit que s'està en contacte permanent amb el Centre de Coordinació d'Emergències.

'Hem de tenir en compte que, en quatre dies, ha plogut més que en tot l'any anterior; és molta aigua de cop i això vol dir que s'han de vigilar els accessos a rieres i a rius', ha precisat Mercader. L'alcalde també ha dit que, al seu municipi, el desembassament de Susqueda suposa 'que hi hagi una casa que es pot quedar aïllada'.

De moment, arran de les pluges persistents, també es mantenen tallades diverses carreteres locals. Aquest és el cas, per exemple, del gual del riu Fluvià a la GI-V6226 per Arenys d'Empordà a Garrigàs (Alt Empordà) i del gual del riu Manol a la GI-V5129 a Vilafant (Alt Empordà).

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Feia trenta-tres anys que Sau i Susqueda no estaven tan plens

Article d'Oriol Mas al Punt - http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/324041-feia-trenta-tres-anys-que-sau-i-susqueda-no-estaven-tan-plens.html


Les pluges d'aquest últim mes han omplert fins a dalt els dos embassaments

L'ACA diu que està complint el Compromís pel Ter, i els sectors gironins vinculats al riu demanen un canvi real en la gestió

31/10/10 02:00 - Susqueda - Oriol Mas


La llevantada de fa quinze dies va concentrar les precipitacions al sector oriental dels Pirineus, beneficiant sobretot la capçalera del Ter. La quantitat d'aigua que va caure es va afegir a un nivell dels pantans de Sau i Susqueda ja molt elevat, que des de mitjan mes de maig no ha baixat, conjuntament, del 80%. Això ha fet que dijous passat el pantà de Sau estigués al 93,8%, i el de Susqueda, al 98,3%, sumant 384,2 hectòmetres cúbics dels 398 totals de capacitat conjunta. Aquestes xifres no s'havien assolit des de fa 33 anys, quan el novembre del 1977 es van superar els 386 hm³, si bé és cert que en diverses ocasions s'havia superat el 90% de capacitat. En tot cas, i per deixar espai als pantans en cas de pluja i per l'aigua que hi continua entrant, l'ACA ha començat a desembassar, i això es tradueix en uns cabals circulants per Girona i fins a la desembocadura, a Torroella, superiors als habituals, al voltant de 10 i 17 m³/s, respectivament. El pantà de Boadella també ha tingut un augment considerable d'aigua, i ja supera el 53%, la millor xifra des de la primavera de l'any 2009.

La gestió, a debat
La bonança hídrica després de la sequera del 2007 i el 2008 no s'ha aprofitat per replantejar el model de gestió amb vista a evitar situacions semblants. Aquesta és la conclusió unànime a què han arribat els representants d'algunes de les institucions gironines que més es van mullar durant aquell episodi, reclamant un tracte millor al riu Ter i els usos que se'n deriven i una reducció del transvasament. Reconeixen que s'ha avançat, i que l'ACA ha posat en marxa diverses actuacions encaminades a augmentar el recurs disponible com ara la dessalinitzadora del Prat, però troben a faltar canvis estructurals i pronostiquen que quan hi hagi una altra sequera –“cada dia falta un dia menys”– la conca del Ter tornarà a ser la gran perjudicada. “No queda clar quin recurs ha de substituir el cabal del Ter per abastir Barcelona, perquè la dessalinitzadora, a més de ser cara només garanteix una petita part del cabal necessari”, segons explica Albert Ruhí, de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, una opinió que també comparteix Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter. Illa recorda que el canvi climàtic afectarà la capçalera del Ter, que cada vegada hi ha més bosc i que, per tant, aquest absorbeix més aigua, i que només està previst utilitzar les dessalinitzadores quan els pantans no estiguin tan plens: “S'han fet coses, però són pedaços que només allarguen una mica el temps abans d'entrar en fases d'excepcionalitat o d'emergència, però la realitat és que continuem sense cap gran aportació nova d'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona”. Des de l'ateneu recorden, a més, que abans de les pluges de fa quinze dies el volum d'aigua que es deixava anar Ter avall no complia els cabals mínims i que això demostra que no s'ha canviat de filosofia en la gestió hídrica.

Tots coincideixen que la solució és assumir els postulats del moviment Compromís per Lleida, que advoca perquè la Generalitat inverteixi en la modernització de regadius per tal que l'aigua que ara es malgasta es pugui desviar per a les necessitats de Barcelona. Aquest moviment i el del Ter s'han ajuntat sota el lema Aigua per unir. Pel president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, “és decebedor que qui havia de liderar el consens, el govern, no ho està fent, tot i que han tingut dos anys i mig des que es va acabar la sequera. La gestió de l'aigua és un tema complex, i ara que hi ha aigua hem desaprofitat un temps preciós per gestionar més bé el recurs”. Un pacte nacional per a l'aigua és la sortida que consideren bàsica per a unes noves bases i per garantir el subministrament. Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava, diu que “creia que en aquest temps s'avançaria més, però el model continua sent el mateix; Barcelona penja del Ter i això no s'ha resolt. A la Muga, on la situació també es preocupant, ja fa 10 anys que tenen l'ai al cor. Tenim el recurs, però cal adequar les xarxes”.

Les frases

“Qualsevol solució passa pel retorn del Ter, perquè quan hi hagi una altra sequera el riu tornarà a ser el que més patirà” – Francesc Camps, President del Consorci Alba-Ter
“Només s’ha fet la dessalinitzadora pel que fa a grans obres, i això només resol una petita part del problema” – Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava
“Hem aconseguit coses, però el país ha de ser valent i treure les barreres entre conques. Si no, depenem de la pluja” – Albert Ruhí, portaveu de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
“El Compromís pel Ter es complirà si el temps hi acompanya, quan Girona hauria de ser només una reserva estratègica” – Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del baix Ter
Les xifres

384 hectòmetres cúbics són els que sumen Sau i Susqueda, dels 398 de capacitat que tenen entre tots dos
53% de capacitat és l'actual estat del pantà de Boadella, un percentatge al qual no arribava des de l'estiu del 2009

dissabte, 30 d’octubre del 2010

El Ter només recupera cabal per les pluges del Pilar

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/29/ter-nomes-recupera-cabal-pluges-del-pilar/441963.html 

Durant els dies anteriors no es va arribar al mínim ecològic de 3 m3/s 

El Ter mostra la seva millor cara quan la climatologia acompanya o quan el pantà de Susqueda allibera més aigua de l'habitual. Si bé això és el que es desprén de les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua del darrer mes. Només a partir del cap de setmana del pont de Pilar, quan es van recollir més de 100 l/m2 a diversos municipis, el Ter va superar el cabal ecològic que s'estableix en 3 m3/s al seu pas per Girona. 

D'aquesta manera, les dades recollides per la xarxa de control de l'aforament de Girona revelen que des del 8 d'octubre i fins al 29 de setembre la quantitat d'aigua que arrossega el riu era inferior al que s'estipula com el cabal necesari per mantenir la biodiversitat de la conca. Només el passat 28 d'octubre, amb un registre de 3,17 m3/s, es va conseguir superar el cabal ecològic. 

La diferència entre els dies anteriors i l'episodi de pluges torrencials d'aquells dies queda clarament reflectit en aquestes estadístiques. Per exemple, el passat 10 i 11 d'octubre, dies en els quals més va ploure, el cabal va passar d'estar per sota dels 3 m3/s a 69,89 i 51,31 m3/s, respectivament. 

Les precipitacions, però, no només van beneficiar el cabal del Ter, sinó que van ajudar a reomplir els embassaments de les comarques de Girona. En el cas de Susqueda les pluges van deixar el pantà a gairebé el 100% de la seva capacitat. Davant d'aquesta situació, i a partir del 12 d'octubre, l'ACA va passar a desembassar un cabal d'entre 15 i 18 m3/s quan, en condicions normals, el cabal és de 9-10 m3/s a la presa del Pasteral. Un mesura que, de moment, s'aplicarà de forma indefinida i que s'aturarà en funció de les previsions meteorològiques. 

La major sortida de cabal també ha beneficiat en aquest cas el Ter, ja que si durant els dies de més plues el cabal va ser extraordinàri, a partir del 14 d'octubre i fins al dia d'avui aquest cabal ha estat entorn als 10 m3/s. És a dir, el triple del que marca el cabal ecològic del Ter. 

Medi Ambient i Habitatge tenen l'objectiu de reduir progressivament la derivació del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades anunciades aquest any pel conseller, Francesc Baltassar, seran de 150 hm3 l'any 2010, de 130 hm3 el 2012, fins a 115 hm3 el 2015. 

En aquest sentit, també va manifestar durant la visita a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera al febrer que la previsió era augmentar, al llarg d'aquest any, el cabal circulant del Ter a Girona a una mitjana de 3,7 m3/s.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Disponibles les presentacions de la jornada Aigua per Unir de Lleida

El bloc Aigua per Unir ha publicat les presentacions de la jornada celebrada a Lleida el proppassat 18 de setembre de 2010. Aquestes presentacions es poden descarregar de l'enllaç següent:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/presentacions-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/

També s'hi poden observar les fotos fetes per Narcís Rubio i Marta Palmada clicant a l'enllaç següent:

http://aiguaperunir.wordpress.com/2010/10/12/fotos-de-la-jornada-aigua-per-unir-de-lleida/


El grup de l'Observatori que vam assistir a la jornada Aigua per Unir de Lleida

dijous, 7 d’octubre del 2010

L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011

L´aportació del cabal del Ter a Barcelona es reduirà el 2011

Font: Diari de Girona

La interconnexió de la xarxa amb la del Llobregat es farà per una canonada de 15 quilòmetres

GIRONA | AGÈNCIES/DDG La interconnexió de les xarxes de subministrament d'aigua del Ter i del Llobregat a través de Collserola permetrà reduir l'aportació de cabal del Ter a Barcelona durant el primer semestre del 2011. Les obres de la canonada que connecta les plantes distribuïdores de Fontsanta, a Sant Joan Despí, i Trinitat, a Barcelona, ja estan molt avançades, segons va explicar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
Fins ara, Barcelona rebia subministrament de les dues conques més o menys a parts iguals. Quan la conca del Llobregat tingui prou aigua, podrà arribar a tota la ciutat, cosa que farà que es redueixi l'aportació del Ter. Francesc Baltasar ha assegurat que les obres no faran augmentar la factura de l'aigua en aquests moments de crisi.

La canonada d'acer fa 1,8 metres de diàmetre i uns 15 quilòmetres de longitud, dels quals onze ja estan construïts, i permetrà transportar quatre metres cúbics per segon. La galeria té uns rails perquè hi passin vehicles elèctrics que portaran treballadors i material per fer el manteniment de la instal·lació. L'obra costarà uns 220 milions d'euros i ha estat finançada en un 57% pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i amb aportacions del Ministeri de Medi Ambient.

La connexió, reversible, permetrà connectar en el futur l'aigua de la potabilitzadora d'Abrera i de la futura ampliació de la dessalinitzadora de Tordera.

Després de visitar les obres a la zona de la Trinitat, el conseller va destacar la "important" inversió que suposa aquesta infraestructura, que permetrà, a més, millorar la qualitat de l'aigua i equilibrar la xarxa de subministrament de Barcelona. També va recordar diverses inversions en plantes potabilitzadores i distribuïdores que s'han fet per tot el territori en els últims anys.

Baltasar va enviar un missatge tranquil·litzador a la població assegurant que tot i que la directiva europea sobre l'aigua obliga els governs a repercutir en les factures el cost de les obres, això no passarà en els propers mesos, ja que el Govern català és sensible a la situació de crisi del país, segons va dir.

Fet el 73%

De moment, el 73% de la canonada que unirà les distribuïdores de Trinitat i Fontsanta -els dos centres principals de distribució d'aigua de les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATL)- ja està construïda, a l'espera de finalitzar durant el primer semestre de 2011 la conducció d'aquests 15 quilòmetres de longitud. La nova conducció, que serà reversible, ajudarà a la recuperació del cabal del riu Ter, d'acord amb els criteris del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya.