dissabte, 25 de febrer del 2012

Lo riu es vida (Murals a Tarragona en defensa de l'Ebre)

Son aquest tipus de expressions directes en espais públics, que permeten ajudar a prendre consciència popular sobre el manteniment escrupolós dels cabals de manteniment necessaris.

Al Ter encara hem d'aprendre molt per saber defensar el nostre patrimoni natural.

Gràfica de la espoliació soferta pel riu TER


Informació donada per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
a la darrera reunió de la Comissió de Desembassament de Susqueda d'enguany

diumenge, 19 de febrer del 2012

Reunió amb el Grup de Defensa del Ter a Manlleu (Osona)

Enguany hem aconseguit iniciar una línia de col·laboració i recolzament mutu, amb associacions ecologistes properes com l'Associació Naturalistes de Girona (ANG) i també amb el
Grup de Defensa del Ter (GDT)

dimarts, 14 de febrer del 2012



Ateneu, Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Comunicat de premsa

L'Ajuntament de Girona ha aprovat reclamar el retorn del cabal que marxa a Barcelona al Ter

Ho havien demanat en una instància l'Ateneu i l'ANG

L’Ajuntament de Girona en la seva sessió plenària del dilluns va aprovar per unanimitat reclamar a la Generalitat el retorn de cabal al riu Ter, atenent la instància en que les dues associacions naturalistes de la ciutat (Ateneu i ANG) ho varen sol·licitar conjuntament.

Ambdues entitats ara esperen no tant sols el compliment de la llei per part del Govern, si no també tot un seguit d’accions proposades per tal de reivindicar sobre el territori municipal aquest greuge. En concret reclamen a l’Ajuntament que recolzi i financi plafons informatius i murals pictòrics als llocs que consideri mes oportuns, qüestió que no es va tractar en el plenari d’ahir.

D’altra banda durant el Ple, es van fer sentir nombrosos plantejaments sobre la gestió de l’aigua, com el possible transvasament del Roine o de l’Ebre, i també l’ampliació en infraestructures com la dessaladora de Blanes. Totes elles són considerades, des de l’Ateneu, mesures faraòniques que condueixen Catalunya a un escenari de desequilibris territorials. L’Ateneu aposta per una suma de solucions basades en l’estalvi de la demanda i la reutilització de l’oferta en primer lloc, i en la proposta seriosa i factible d’Aigua per Unir sorgida de l’acord entre Compromís per Lleida i la Plataforma del Ter. Un plantejament políticament valent i realista, basat en una major solidaritat territorial i una modernització del reg agrícola a Lleida, que podria comportar la cessió d’aigua sobrant de l’agricultura de les terres de ponent cap a Barcelona, en benefici de la millora de l’estat ecològic del riu Ter.

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Més informació sobre Aigua per Unir a: http://aiguaperunir.wordpress.com/




dilluns, 23 de gener del 2012

Manifest de l'Observatori del Ter contra la privatització d'ATLL

Des de l’Observatori del Ter de l’Ateneu Naturalista de Girona, davant la possible privatització d’Aigües Ter- Llobregat (ATLL), manifestem que:
L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs. Per a una bona gestió, se’n fa indispensable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió transparent.
En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abandonar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esquivant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.
A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públiques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.
La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua, han portat a un greu dèficit econòmic i a solucions insuficients i parcials, com són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica actual. La solució no és esquivar un debat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plantejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment en la distribució en alta.
Els últims anys, el Govern de la Generalitat ha actuat d’una forma poc sostenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestionable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesures, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatització d’un recurs bàsic.
L’aigua no pot ser un negoci!
Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.
Al riu Ter, durant llargs períodes no s’ha complert el cabal mínim legal de manteniment. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contraprestació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot decisori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys, (ni les dessaladores, ni els reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon).
Celebrem la resposta social contrària a la privatització d’ATLL a la que ens sumem, i instem al Govern de la Generalitat a reconsiderar-la, apostant per una gestió de l’aigua enterament pública, on la participació ciutadana, la transparència i el control social siguin els eixos vertebradors d’aquest servei. L’aigua és vida!
Observatori del Ter
Ateneu Naturalista de Girona
Gener de 2012

dimecres, 18 de gener del 2012

dijous, 22 de desembre del 2011

L'estat ecològic del riu Ter (desembre 2011)

Al Baix Ter els 100 m3/segon que varen arribar a baixar Pasteral avall aquestes ultimes setmanes , han deixat un panorama de plàstics i porqueria que son banderes llardoses de l’abandonament en que es troba el sobreexplotat Ter. Si és remou sobtadament la llera del riu, és el que passa. La porqueria surt a la vista de tothom.

El 76 % de l’aigua es transvasa a Barcelona i l’estat de l’aigua a les comarques gironines ja no es tant sols una qüestió estrictament medi ambiental, conservacionista, ecologista o com es vulgui dir, sinó que ara fins i tot es qüestiona el perill que pot arribar a suposar per la salut de les persones. Això sense oblidar que aquí la primera font de ingressos és des de fa molt temps el turisme. I sense prou aigua i prou neta, aquest sector també se’n resenteix. No tant sols la pagesia en surt perjudicada.

El Roine està lluny i el cost seria faraònic. I mes en un moment de crisi com l'actual. D’aquí unes dècades potser s’hi haurà de pensar. Però de moment amb una petita ajuda del Segre / Ebre per aigua de boca a la conurbació barcelonina, n'hi hauria prou i de sobres per no rematar el Ter. I ara que no tenim sequera, és mes que mai un bon moment per poder parlar-ne tranquil•lament.

¿ Quan tindrem polítics valents que procurin un mínim equilibri territorial en això de la solidaritat hídrica catalana?

De moment pensar en privatitzar ATLL ve a ser com un got d’aigua per avui i molta mes set per demà. No és la solució. Un be públic tant bàsic com l’aigua, el que necessita és una gestió publica eficient, raonable i democràtica. Realment democràtica. I ara que no hi ha sequera és mes que mai el moment de parlar-ne tranquil•lament. Privatitzar la explotació del Ter fa molta por que empitjori les coses encara mes. I de moment la por és lliure.

Pau Masramon
Observatori del Ter
+H2O TER!

dimecres, 23 de març del 2011

El Ter recuperarà cabal a partir de juny gràcies a una nova canonada

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/03/23/ter-recuperara-cabal-partir-juny-gracies-nova-canonada/474265.html


La conducció, que serà reversible, permetrà fer circular l'aigua de la conca del Llobregat cap a la potabilitzadora del Ter

DDG

El cabal de la conca del Ter es recuperarà a finals de juny gràcies a l'entrada en funcionament d'una canonada que travessa Collserola pel subsòl. Aquesta conducció donarà una major flexibilitat al sistema Ter-Llobregat ja que actualment els dos centres de distribució no estan connectats directament i amb capacitat suficient. De la mateixa manera, el Ter ha baixat i ha superat el cabal ecològic (2 m3/s) durant els últims 30 dies. Fins i tot ha assolit cabals desmesurtas com els 298 m3/s del dimecres de la setmana passada, 16 de març.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Leonard Carcolé , i el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Josep Rodríguez van visitar ahir l'evolució de les obres de la canonada que transcorre per sota de Collserola. Segons van informar, la canonada ja està acabada i els treballs se centren en habilitar la instal·lació dels serveis auxiliars com per exemple la ventilació, l'enllumenat, la telefonia, la comunicació per fibra òptica i el sistema antincendis.

Des del departament de Territori i Sostenibilitat (Tes) van explicar que la nova canonada, de 15 quilòmtres de longitud i 1.800 mil·límetres de diàmtre en acer, té capacitat per transportar fins a 4 m3/s. Les proves amb aigua s'iniciaran a finals d'abril i la conducció estarà operativa a partir del mes de juny.

La canonada connecta els dos principals centres de distribució d'aigua de les xarxes del sistema Ter-Llobregat: El dipòsit de la Fontsanta (situat a Sant Joan Despí), on arriba l'aigua procedent de la potabilitzadora d'Abrera i també de la dessalinitzadora del Llobregat, i l'estació distribuïdora de Trinitat, situada al nord-est de Barcelona i que distribueix l'aigua captada al riu Ter i, en el futur, de la dessalinitzadora de la Tordera.

Els dos centres de distribució no es troben connectats actualment de manera directa i amb capacitat suficient. La nova conducció, que serà reversible, permetrà la circulació de l'aigua de la conca del Llobregat produïda a la dessalinitzadora i a la planta potabilitzadora d'Abrera cap a l'àmbit d'abastament que rep aigua de la potabilitzadora del Ter, incrementant així la flexibilitat i garantia de tota la xarxa i, en conseqüència, també ajudarà a la recuperació dels cabals del Ter, d'acord amb els criteris del pla de gestió de l'aigua de Catalunya.
El pressupost total d'aquesta actuació és superior als 205 milions d'euros i compta amb finançament del 57% del Fons de Cohesió de la Unió Europea.

El Ter és una de les conques catalanes més castigades. Des del Pasteral, i a partir del 1959, pateix un transvasament al Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i provoca que en molts trams no s'arribi al cabal ecòlògic de 2 m3/s.

Cabal suficient

Durant els últims 3o dies, la conca ha superat el cabal i fins i tot ha arribat a xifres poques vegades vistes. Com per exemple els 298 m3/s del 16 i els 146 del 15.