dimecres, 5 de desembre del 2012

Acciona 1 - Agbar 0

La Generalitat frena l’adjudicació dAigües Ter Llobregat i la reprèn el mateix dia



                                                                                                                                                                       Font: Diari de Girona
L’Òrgan de Recursos Contractuals va anul·lar la suspensió per l’interès públic d’un procés que afecta 5 milions d’usuaris
La polèmica per la concessió de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat, fins ara una empresa pública, a la companyia madrilenya Acciona continua. Si la setmana passada es va conèixer que l’única competidora de l’adjudicatària en el concurs, Agbar, havia presentat un recurs especial en matèria de contractació davant l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC) denunciant que el Departament de Territori i Sostenibilitat no li havia facilitat la documentació de l’oferta tècnica i econòmica d’Acciona per tal de poder elaborar les seves al·legacions; divendres passat va ser aquest mateix òrgan el qui va escriure una nova pàgina dins d’aquesta convulsa història.
I és que en base al recurs presentat per Agbar afirmant que no se li havia facilitat la vista de l’expedient sencer, l’OARCC va anunciar divendres la suspensió de la tramitació del procediment. Com a fonaments per prendre aquesta determinació, s’al·legava la l’estimació de la sol·licitud de «mesures cautelars plantejada per l’actora, tot requerint al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal que, de forma immediata, posi a disposició de la recurrent» la informació demanada. Entre aquesta documentació que es detallava, hi havia el llistat de tots els documents continguts a l’expedient administratiu del contracte, entre els l’oferta econòmica. A més, l’anunci determinava que en cas d’haver-hi documentació que es titlli de confidencial, s’ha d’acompanyar d’una justificació dels motius.
Amb això, es deixava en suspens la tramitació de l’expedient de l’adjudicació, donant 10 dies a Agbar per presentar les al·legacions., i es requeria a Territori i Sostenibilitat que transmetés a l’OARCC el document que acredités que s’havia complert amb aquestes directrius.
Rectificació el mateix dia
L’alegria per la part demandant, Agbar, només va durar unes hores. Poc després d’informar sobre aquesta resolució, l’OARCC va emetre un nou document en el que informava de l’aixecament de la suspensió cautelar. Ho feia fonamentant-se amb el fet que «ponderant els interessos en joc», es considerava que «l’interès públic que s’al·lega és superior als perjudicis que podrien derivar-se per la recurrent de l’aixecament de la suspensió». És a dir, al cap d’unes hores es va decidir que l’interès públic d’una adjudicació que afecta més de 5 milions d’usuaris passava per davant dels fets denunciats per Agbar, que manté la manca de transparència i també la denúncia de la presència d’un alt càrrec de la Generalitat en en Consell d’Administració d’Acciona.
Segons informava ahir Economia Digital, Agbar va presentar ahir una nova interlocutòria davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el Departament de Territori i Sostenibilitat li permeti tenir accés a la informació de l’oferta d’Acciona.
Aquesta és ja la tercera vegada que Aigües de Barcelona demana veure aquesta documentació, ja que ja ho ha requerit en dues interlocutòries anteriors presentades davant el TSJC. De fet, el mateix mitjà afirmava ahir que divendres passat hi va haver una reunió
convocada pel conseller de Territori, Lluís Recoder, en la que no es va permetre als representants d’Agbar consultar l’expedient de concessió de l’ATLL, un procediment necessari per poder presentar les seves al·legacions basades amb uns fonaments exactes. De fet, segons algunes fonts, el conseller va convidar alguns representants d’Acciona a la reunió, un procediment poc habitual en reunions d’aquest tipus, amb la tramitació de l’adjudicació en qüestió.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Els ajuntaments reclamen el que és seu.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/598857-abastament-de-laigua-i-drets-de-la-ciutadania.html

Abastament de l'aigua i drets de la ciutadania

L'adjudicació d'ATLL a Acciona aixeca la contestació dels municipis, que van participar en el finançament de la xarxa

Imatge dels pous radials de la potabilitzadora d'Abrera.Foto: JUANMA RAMOS.
1
El preu del rebut de l'aigua a les llars podria arribar a pujar un 30% i un 35%
Molts municipis volen apostar per la gestió pública del cicle de l'aigua
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) potser no és el fet consumat que alguns voldrien, i el cert és que, quan l'empresa compradora, Acciona, està a punt de constituir una societat per aconseguir la gestió de la companyia que proveeix d'aigua l'àrea metropolitana, al Departament de Territori i Sostenibilitat s'acumulen fins a tres contenciosos administratius, que atien el foc sobre la discussió de si és lícit privatitzar un servei, el de l'aigua, prou estratègic, i si es pot fer tot passant per damunt dels drets adquirits pels municipis.
En un dels recursos, el de l'Associació de Treballadors d'Aigües de Barcelona (ATAB), es denuncia que es privatitza “amb la voluntat exclusiva de fer caixa”, i en l'altre, de l'Ajuntament de Vilafranca, hom considera que en el procés hi ha hagut una “apropiació indeguda” d'infraestructures del cicle de l'aigua que han de ser considerades patrimoni municipal, amb el benentès que les administracions locals han sufragat en un 50% actius que ara passen a mans d'Acciona, que ha pagat 298 milions en aquesta operació. Un tercer recurs seria el d'Agbar, en principi el candidat més ben col·locat per obtenir la concessió, que ara impugna.
Eloi Badia, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que defensa un model públic de gestió del recurs, observa que “en els pròxims mesos hi haurà un degoteig de recursos, si tenim en compte que fins a 33 municipis han signat una moció contra la privatització d'ATLL”. Com diu, “els ajuntaments poden argumentar que hi ha hagut un error de procediment, ja que se'ls ha expropiat de facto un bé, les infraestructures del cicle de l'aigua que han contribuït a finançar, sense rebre les compensacions pertinents”. Com diu Alejandra Sevilla, regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, “no pot ser que la Generalitat faci seus aquests actius per privatitzar-los, sense compensar la ciutadania i els ajuntaments, que han finançat el 50% de les obres de connexions a la xarxa”. Val a dir que el parc d'instal·lacions d'ATLL constitueix un actiu que es valora en 950 milions d'euros. Un dels fets que causen perplexitat, i que reflecteix la moció, és que una empresa eficient, que subministra anualment 229 hm³, amb un rendiment del 95,14%, apugés les tarifes un 70% a l'estiu precisament per eixugar dèficit i ser viable, i que al cap de dos mesos es deixés en mans privades.
El desfici més gran potser el genera una pujada futura del rebut de l'aigua. Les llars, després que ATLL fes el juliol passat una pujada del 70% de la tarifa que cobra als ajuntaments, poden acabar pagant a final d'any entre un 25% i un 35%, tot depenent del municipi.
L'adjudicació d'ATLL fixa que Acciona no pot revisar preus fins d'aquí a cinc anys, però abans “pot justificar una pujada tot justificant-ho amb la necessitat de construir més canonades, per exemple, o perquè puja el rebut de la llum”, assenyala Eloi Badia. Com sentencia Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), “un cop s'ha privatitzat ATLL, el terreny és adobat per a noves puges de tarifa, en serveis com ara el sanejament i altres del cicle de l'aigua”. Des de la plataforma Aigua és Vida s'afirma que l'encariment del cost de l'aigua en alta podria arribar a estar en una forquilla que oscil·laria entre 30 i 50 milions anuals, i multiplicaria per tres la tarifa que ara paguen els municipis, amb poca capacitat financera per assumir-ho. Hom denuncia que l'externalització pot esdevenir abús de mercat, segons les lleis estatal i comunitària, si l'empresa en alta és alhora distribuïdora en baixa.
La privatització també fa dubtar que s'arribi a racionalitzar l'aportació del Ter a l'abastament, perquè no pateixi el seu cabal. Com diu Gregorio Camacho, regidor de Medi Ambient de Sant Adrià de Besòs, “cal dubtar que amb una empresa privada es pugui revertir l'actual transvasament del Ter al Llobregat per millorar el cabal del primer”.
Algú podria pensar que tot és dat i beneït, i que, tot depassant el que diu la llei d'aigües, en què ATLL figura com a “servei públic d'interès de la Generalitat”, la xarxa d'abastament passa a ser un afer privat. Tanmateix, la flama del debat de quin model de gestió de l'aigua volem no s'apaga, i bona prova d'això en donen exemples els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Manresa, Reus i el Prat de Llobregat, que mostren el sender cap a un servei genuïnament municipal, públic. “Són molts els municipis que volen avançar cap a una gestió directa de l'aigua, amb la creació d'una empresa pública, i guanyar capacitat de gestió integral del cicle.” Molts han quedat escarmentats, han vist com lliurar l'aigua a una empresa privada pot suposar pagar més per aquest recurs que un municipi veí. La municipalització del servei de l'aigua comporta que “els beneficis que se'n derivin de la tarifa que paga l'usuari es reinverteixin en el cicle, per fer-lo més eficient”. Així mateix, en un model d'empresa pública és més fàcil arribar a la unió d'esforços entre municipis per “tenir capacitat de negociació amb el proveïdor del recurs hídric i aconseguir preus avantatjosos”, com diu el portaveu d'Aigua és Vida.

Com es pot gestionar si no hi ha contracte?

Amb l'adjudicació a Agbar feta per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la gestió integral de l'aigua a l'àrea metropolitana per 35 anys, s'obre un gran debat de fins on ha d'arribar la presència del sector privat en el servei d'un recurs bàsic. Aigua és Vida ha encapçalat la denúncia del que es considera un fet “irregular”, atès que no es fa mitjançant un contracte, sinó per invitació, una figura excepcional. Com explica Eloi Badia, “no és acceptable que l'AMB justifiqui la concessió pel fet que ja estaven operant des del 1983”, quan el jutge ja ha dictaminat que si no hi ha contracte l'actuació de l'operador és il·legítima. “L'exercici de malabarisme”, com defineixen l'afer a Aigua és Vida, no s'acaba aquí. S'ha creat una empresa pública que es responsabilitzaria de la gestió integral, en què el sector públic, l'AMB, és un 15%, i el privat, Agbar, arriba al 85%. S'ha establert que Agbar pagarà un cànon anual de 20 milions d'euros, que l'AMB assegura que no es traslladarà als consumidors via tarifa. Diverses veus, com la del tinent d'alcalde del Prat de Llobregat, Ricard Gomà, pensen que “inevitablement augmentarà el preu per als usuaris.” Fonts de l'administració de l'aigua de la Generalitat també observen que “Agbar només pot obtenir els diners per pagar el cànon via tarifa”. El fet que, davant la sorpresa de tots, Agbar no aconseguís l'adjudicació d'ATLL podria explicar aquesta concessió del servei a l'àrea metropolitana, segons Aigua és Vida,“on Agbar s'hi jugava molt més, ja que és aquí, amb l'abastament en baixa a 28 municipis, que el negoci es fa gran”, comenta Eloi Badia. Aigua és Vida estudia ara presentar una demanda penal per prevaricació.

dissabte, 24 de novembre del 2012

A Girona el Debat Electoral 25-N (L'aigua - El Ter)


A Girona el Debat Electoral 25-N  organitzat per la Mesa d’Entitats, va aportar molta informació de tots els partits sobre la problemàtica de la gestió del cicle complet de l’aigua a Catalunya i en concret del sobreexplotat i agònic riu Ter.

Link del vídeo: http://vimeo.com/54028040

dimarts, 13 de novembre del 2012

La tristíssima situació actual del riu Ter

Us convidem a llegir aquest article de l'Oriol Mas publicat ahir al Punt. És un molt bon resum de la tristíssima situació actual del riu Ter i de com hem arribat fins aquí. El Ter, un riu segrestat i sense vida. No obstant això, continuarem treballant per donar la volta a la situació, cosa que només podrem fer si més gent s'hi implica. Ens hi acompanyes?

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/591968-mobilitzacio-social-per-al-cabal-del-riu.html#comentaris



dijous, 8 de novembre del 2012


MEDI AMBIENT

Crítiques a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat

Entitats que agrupen ecologistes, administracions i regants anuncien que continuaran les mobilitzacions a favor del Ter

Preveuen que el cabal del riu n'acabarà sortint perjudicat

EL PUNT AVUI - 08/11/12 02:00 - TORROELLA DE MONTGRÍ - O.MAS / E.AGULLÓ

El pas del Ter al pont de Torroella de Montgrí. 
Foto:J. Sabater
1
La privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va ser rebuda ahir amb crítiques per les entitats territorials que agrupen els agents situats a la conca del riu. La Generalitat va anunciar dimarts que havia adjudicat la gestió al grup encapçalat per Acciona, i ara espera cobrar mil milions d'euros al llarg dels 50 anys que durarà la concessió, on s'inclou també la gestió d'infraestructures com ara la dessalinitzadora de Blanes. La concessió permetrà que s'extreguin cada any fins a 166 hm³ del Ter, i enterra el compromís amb el Ter per reduir-ne el transvasament. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha reiterat que es complirà el cabal ecològic, i ahir va insistir que el procés s'ha fet amb “pulcritud”, que s'ha escollit “la millor opció” i que el servei continuarà sent públic.
Reaccions territorials
Des del territori, diverses veus van reaccionar ahir entre la cautela i la desaprovació, anunciant que es continuaran mobilitzant per la defensa del Ter. El portaveu de l'Observatori del Ter, Pau Masramon, va indicar que en el plec de condicions “no hi ha cap compromís pel retorn de cabal al Ter”, i va lamentar que la mala gestió d'ATLL serà la que ara “hipotecarà” el riu 50 anys. A més, va anunciar més accions per denunciar la situació que viu el riu. Per part del Consorci del Ter, on s'agrupen les administracions vinculades a la conca, el president Jordi Munell va explicar que ja han demanat una entrevista amb els responsables d'Acciona, i considera que “més enllà de la privatització, cal que es compleixin els compromisos amb el Ter”. En aquest sentit, creu que si fins ara no es podien complir per la manca de diners de la Generalitat per fer inversions, “ara una empresa té capacitat per fer les obres que calguin per reduir l'extracció de cabal del riu”. Finalment, el president de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet, adverteix que quan hi hagi sequera tindran problemes, i va alertar: “Si els últims 50 anys el cabal del Ter s'ha reduït a la meitat, a veure què passa d'aquí a 50 més”.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Entrecanales, Rodés i Godia-Torreblanca seran les famílies que ens vendran l'aigua del Ter-Llobregat

Acciona al final serà l'empresa concessionària per 50 anys de l'aigua del Ter i del Llobregat.

Es sabut que les concessions d'aigua en mans privades aproximadament en el 75% dels casos arreu del mon, acaben modificant les condicions inicials de licitació. Per que en aquest cas no hauria d'ésser així?

No és que les condicions de Acciona siguin fantàstiques (apujaran l'aigua el 100% i el seu compromís de mantenir la plantilla te data de caducitat), però l'experiència a tots els països on s'ha privatitzat la gestió i comercialització de l'aigua és aquesta: les condicions inicials tant sols un rosari d'intencions.

Agbar recorrerà, segur. Però tant se val. S'ho quedi qui s'ho quedi, lluitarem pel que és nostre. I el riu, l'aigua, sempre serà un recurs natural propietat de la gent. Un be públic. 

http://www.ara.cat/economia/Acciona-vencera-Agbar-lATLL_0_804519593.html

dilluns, 5 de novembre del 2012

Imatges de la 1a Palanganada pel Ter

Doble acció al Pont de la Barca de Girona
                  
  Instal·lació banderola "Cabal il·legal"                                    La 1a Palanganada pel Ter en acció






dilluns, 29 d’octubre del 2012

(Cliqueu al minut 15:23)

Entrevista a TV Gi sobre la ICE (Iniciativa Ciutadana Europea) 
per tal d'aconseguir 50.000 adhesions a Catalunya. 

Durant 20 minuts la Lidia Vidal (TVGi) i en Pau Masramon (Ateneu Naturalista - Plataforma Aigua és Vida) repassen les problemàtiques del riu Ter: transvasament, sobre-explotació i, ara, privatització de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL)