Quan tindrem una Plataforma del Ter que faci exactament el mateix que la Plataforma de Defensa del Ebre?
Quan anirem a Brussel·les nosaltres?
dimarts, 14 de maig del 2013
I la Plataforma del Ter?
http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2013/05/14/noticia-la-pde-viatja-a-brussel%C2%B7les-perque-europa-intervingui-en-el-pla-de-conca/
Quan tindrem una Plataforma del Ter que faci exactament el mateix que la Plataforma de Defensa del Ebre?
Quan anirem a Brussel·les nosaltres?
Quan tindrem una Plataforma del Ter que faci exactament el mateix que la Plataforma de Defensa del Ebre?
Quan anirem a Brussel·les nosaltres?
divendres, 26 d’abril del 2013
A les illes Canaries i a tot arreu: gestió pública de l'aigua
L'alcalde de Les Palmes de Gran Canaria vol recuperar la gestió municipal de l'aigua (clica aquí)
Ni a les illes Canarias ni a enlloc cal privatitzar l'aigua:
gestió pública de l'aigua!
.JPG)
Mural (acabat) al Pasteral (La Cellera de Ter, La Selva)
Ni a les illes Canarias ni a enlloc cal privatitzar l'aigua:
gestió pública de l'aigua!
- Per què malvendre patrimoni públic?
- Per què enriquir a grans corporacions privades amb bens públics?
L'aigua és un recurs natural cada cop mes escàs i que no pot quedar en mans privades.
.JPG)
dissabte, 20 d’abril del 2013
Roda premsa i Palanganada pel Ter. El Pasteral. La Cellera de Ter, 13/04/2013
Pintant el mural abans de travessar el riu direcció Amer
[ Clica aquí per veure el vídeo ]
Ara, abans d'aquest estiu 2013, el seguit
d'embassaments de Sau - Susqueda - Pasteral justegen pel damunt del 60%. Les dessalinitzadores han funcionat sota els mínims
legals durant anys. Però tant se val. No son una alternativa d'abastament ni
continuo (massa car el m/3), ni tampoc suficient (tant sols 60 Hm i això
si les fessin anar al 100% i no al 10%) Hem de gastar menys aigua i sobre tot
molta menys energia. Mica en mica hem de canviar costums i anar a un model de
menys "desarrolisme boig". Menys infraestructures faraòniques i mes
serveis públics de qualitat i fins i tot rendibles (quan es pugui). No podem
canviar un problema com és intentar aconseguir una administració eficient i
econòmica d'un recurs públic cada cop mes escàs com l'aigua, i anar a ficar-nos
en un problema de consum energètic indiscriminat, abusiu. Una energia que és
cara i encara massa contaminant i perillosa. En aquest sentit, i a modus
d'exemple tant sols, no entenc com en l'enllumenat públic de molts barris de
Girona no s'ha mirat de rebaixar-ne el consum. Molts carrers estarien prou ben
il·luminats i segurs de sobres, amb una tercera part menys de fanals encesos.
Segur! En canvi els imposts municipals no han parat de pujar esbojarradament
els darrers anys. A tota la conca fluvial del riu Ter no plou regularment i la
sobre-explotació de tota mena que pateix el seu cabal, fa que tinguem sequeres
cícliques garantides. Ara, igual que fa cinc anys (foto de la manifestació a
Girona a l'estiu del 2008) "si no plou" ho tenim pelut. Susqueda i Sau
son estrictament dipòsits d'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona, i
del Vallès, i del Maresme, i del Garraf i de . . . . Fins on ? Fins quan?
.jpg)
IIa Palanganada Ter
El Pasteral
La Cellera de Ter
La Selva
13/04/2013
dijous, 4 d’abril del 2013
Acte reivindicatiu al Pasteral: Dissabte 13 abril 2013
L'inici de campanya reivindicativa del cabal del Ter i en contra de la privatització de la gestió de l'aigua, serà el dissabte dia 13 d'abril d'enguany al Pasteral
(La Cellera de Ter).
FEU-NE DIFUSIÓ.
US HI ESPEREM!
dimecres, 3 d’abril del 2013
Intervenció Ateneu Naturalista a l'ajuntament de Girona
L'Aleix Pagès en nom de l'Ateneu Naturalista de Girona, en relació a la ampliació de 8 anys a la empresa mixta GISA (Girona S.A.), demana una prorroga que permetés una audiència pública, i en tot cas un posicionament clar de l'ajuntament sobre el futur de la gestió de l'aigua a Girona.
dissabte, 30 de març del 2013
"Abuela Grillo" (dibuixos animats - Una al·legoria de la privatització de l'aigua)
"Avia Grill" ´<<<----- CLICA ALLÀ
Uns dibuixos molt . . . "poc animats". Però realment molt ben fets i sobre tot molt didàctics.
Des de ben petits val la pena que tinguin claríssim que l'aigua és un recurs natural per a tothom. L'aigua és senzillament un be públic, que s'ha de pagar pel que costa i prou. Que no cal que ningú guanyi diners amb un tema així. O en tot cas, cas de fer-ho, que siguin calers que quedin al calaix públic. Recursos assequibles per a tots, i no tant sols uns beneficis enormes per a uns quants (Entrecanales, Agbar, La Caixa, etc.)
NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA ! ! ! !
Uns dibuixos molt . . . "poc animats". Però realment molt ben fets i sobre tot molt didàctics.
Des de ben petits val la pena que tinguin claríssim que l'aigua és un recurs natural per a tothom. L'aigua és senzillament un be públic, que s'ha de pagar pel que costa i prou. Que no cal que ningú guanyi diners amb un tema així. O en tot cas, cas de fer-ho, que siguin calers que quedin al calaix públic. Recursos assequibles per a tots, i no tant sols uns beneficis enormes per a uns quants (Entrecanales, Agbar, La Caixa, etc.)
NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA ! ! ! !
dimecres, 20 de març del 2013
Bacteris al Ter
L´Institut Català de l´Aigua detecta al Ter un bacteri multiresistent als antibiòtics
Científics del centre de recerca alerten que pot causar "un greu problema de salut pública"
20.03.2013 | 15:09
GIRONA | P.T.V. Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -l'ICRA, amb seu al Parc Científic de la Universitat de Girona- ha detectat, al pas del Ter per Ripoll, una nova bactèria resistent a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen habitualment tant en medicina com en veterinària. Els científics alerten que això pot causar "un greu problema de salut pública".
El director de la investigació, José Luis Balcázar, va assenyalar que "la resistència bacteriana ja s'ha estudiat en l'entorn clínic, però hi ha pocs estudis en l'entorn ambiental". Tot i que encara no ho han constatat, l'investigador alerta que "és possible que aquests mecanismes es puguin transferir a bactèries d'humans", ja que se n'han trobat de resistents a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen amb persones. Balcázar va explicar que "el més destacat, i el que pot causar més preocupació, és que (la bactèria) és multiresistent". Per aquest motiu, l'objectiu principal de la recerca és "conèixer les vies implicades en la disseminació de les resistències, per tal de prendre mesures per contrarestar-les".
El científic va remarcar que el tram del Ter objecte d'estudi rep "afluents que vénen de depuradores d'aigües residuals" i ara -va afegir-, utilitzen tècniques clàssiques i de biologia mol·lecular per tal de determinar el seu impacte en el riu. La recerca es realitza en el marc d'una tesi doctoral que encara està oberta.
Al costat de José Luis Balcázar, Elisabet Martí és l'altra investigadora implicada en el projecte. Els experts han publicat el seu estudi sobre la caracterització d'un nou bacteri multiresistent -del gènere d'Aeromonas- en un mitjà especialitzat, el Clinical Microbiology and Infection. En els últims anys, s'han publicat diversos estudis, en els quals han participat investigadors de l'ICRA, sobre la presència d'antibiòtics en els rius espanyols. Ara, la gran aportació de Balcázar i Martí és la demostració de com aquests antibiòtics incideixen en l'aparició i la disseminació d'un nou bacteri multiresistent en el medi aquàtic.
Una eina sanitària en perill
Els responsables de la recerca recorden en un comunicat que els antibiòtics són la principal arma del sistema de salut per defensar-se dels bacteris responsables d'una infinitat de malalties infeccioses. Però -alerten-, aquests bacteris desenvolupen diferents mecanismes per resistir l'efecte dels antibiòtics produïts per elles mateixes; i aquests, a més, "són intercanviats amb facilitat entre els membres de la comunitat microbiana, la qual cosa resulta evolutivament molt avantatjosa per a ells, però constitueix una veritable amenaça des del punt de vista clínic i epidemiològic". Per aquest motiu, els investigadors alerten que la resistència bacteriana als antibiòtics són "un greu problema de Salut Pública", perquè "cada vegada és més freqüent que aquests compostos, eficaços fins fa poc, resultin ineficaços o innocus per a molts patògens". Però, a més de la ineficàcia mèdica, els científics també adverteixen de la despesa econòmica que suposarà substituir-los, ja que cada cop caldrà utilitzar "antibiòtics més costosos".
dijous, 7 de març del 2013
Breu vídeo sobre la remunicipalització de l'aigua
RE MU NI CI PA LIT ZA CIÓ (Vídeo)
A Paris a Buenos Aires i a moltes mes ciutats, han fet marxa endarrere.
Han tornat a gestionar l'aigua des dels ajuntaments.
A Catalunya i a Girona en concret, hem de poder revertir la privatització neo-liberal de l'aigua que estigmatitza la gestió pública com quelcom abocat al fracàs.
Mes del 70% de les concessions d'aigua al mon modifiquen en benefici de les seves privades comptes d'explotació, un cop tenen signats els contractes d'adjudicació.
A Girona prorrogar a la empresa Girona S.A. el seu 80% dins Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, sense obrir aquesta decisió a un debat ciutadà, és un error. Senzillament un error. Un error que algun dia s'haurà d'esmenar. Mes val aviat que tard. No serà tant car . . . .
A Paris a Buenos Aires i a moltes mes ciutats, han fet marxa endarrere.
Han tornat a gestionar l'aigua des dels ajuntaments.
A Catalunya i a Girona en concret, hem de poder revertir la privatització neo-liberal de l'aigua que estigmatitza la gestió pública com quelcom abocat al fracàs.
Mes del 70% de les concessions d'aigua al mon modifiquen en benefici de les seves privades comptes d'explotació, un cop tenen signats els contractes d'adjudicació.
A Girona prorrogar a la empresa Girona S.A. el seu 80% dins Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, sense obrir aquesta decisió a un debat ciutadà, és un error. Senzillament un error. Un error que algun dia s'haurà d'esmenar. Mes val aviat que tard. No serà tant car . . . .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)