ELS PROBLEMES DEL TER
Per Francesc Ferrer i Gironès
El riu Ter sempre havia estat un riu industrial atès que era el que tenia més salts d’aigua, en xifres absolutes, de tota la península Ibérica. Tanmateix en la seva trajectòria històrica ha viscut diverses contrarietats. El 1864 (Merli i Viralta) ja es demana permís per portar aigües a Barcelona i l’oposició no ho permet, s’hi torna el 1869 (Pous i Dalmau), cosa que es torna a insistir el 1882 i el 1896 (Duran i Gost). El 1909 i 1912 (Echevarrieta i Larriñaga) fan un projecte nou sense èxit. La qüestió acaba en la dictadura franquista quan el 1950 s’ordena el projecte definitiu, la qual cosa s’acaba d’una manera efectiva el 1958.
Amb aquesta decisió política per la qual hom llevava el 40% del cabal del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, feta a contracor de totes les institucions gironines, i dic totes malgrat el règim dictatorial, es varen fer promeses verbals, i es varen adquirir compromisos legals. Per primera vegada a la història un riu va disposar d’una llei que el regulava. La llei de l’11 de maig del 1959 proclamava d’una forma inqüestionable i amb una claredat indubtable que només cobertes les necessitats ecològiques o sanitàries al seu pas per la ciutat de Girona, els subministrament de la Costa Brava i de Girona, així com els cabals necessaris pel regadiu del Baix Ter, els “cabals sobrants del riu Ter”, podrien derivar-se cap a l’abastament de Barcelona. És a dir, primer servir a les necessitats de Girona, després un cop cobertes les necessitats gironines, se’n podrien enviar cap a Barcelona.
I en aquests compromisos legals també es referien a que es construirien els regadius del Baix Ter, atès que la triple utilització agrària, industrial (Susqueda) i abastament de l’aigua havia de ser “simultània”. De simultània res de res. El regadius es varen declarar de “alto interes nacional” el 1966 i aquest interès encara avui l’estem esperant. Els regadius estan pendents de fer i els pagesos pendents de ser compensats. I el més trist de tot això és que la Generalitat no és que hagi preferit enviar aigua cap Barcelona, abans de que els pagesos poguessin gaudir dels seus drets ancestrals i històrics, sinó que tampoc no ha fet res per evitar-ho. La resclosa de Colomers fou construïda pel franquisme, però després de més de vint anys, la Generalitat l’ha tingut sense posar-la en servei. D’igual manera tampoc no ha expropiat el canal principal de Sentmenat. I per més vergonya ha fet pagar el 40% a la marge dreta, i a l’esquerra el 30%. ¿Per que han pagat diferent si tots dos eren ‘alt interès?.
I així veiem com en els trenta anys que fa que el Ter es espoliat amb el 40% del seu cabal, tot el Baix Ter ha vist davallar els nivells dels aquifers subterranis, i qualitativament s’ha verificat la purinització i salinització en alguns pous, etc. La indemnització dels industrials propietaris dels salts d’aigua el 1984 va arribar a més de 1.000 milions de pessetes, però a la multitud de la pagesia ningú no els paga cap indemnització, i a més a més se’ls escatima l’aigua quan hi tenen tot el dret. CiU va votar en contra d’establir un cànon ecològic en compensació dels danys que es causa als usuaris del Baix Ter quan al Parlament es va regular l’empresa “Aigües Ter-Llobregat”, i les coses continuen sense que ningú no hi tingui la més mínima diligència per acabar aquest tema d’una vegada.
La justícia en el reequilibri territorial és un principi que ningú no pot negar. Doncs bé, cal que després de més de trenta anys de l’espoli, els que manen des de Barcelona, ultimin aquest afer, primer de tot, que mai més no es deixi d’acomplir la llei de 1959 que regula el Ter i primer siguin les necessitats ancestrals del Baix Ter incloses les agrícoles abans de derivar l’aigua cap a Barcelona. Després connectar la resclosa de Colomers amb els canals principals dels regadius de la dreta i l’esquerra. Que els afectats de cada marge paguin el mateix sense diferències.. Que sigui expropiat i adecentat el canal principal de Sentmenat, que el riu Daró sigui regulat per evitar les inundacions, que per subministrar aigua a la Costa Brava s’obtingui d’aigua superficial i no de subterrània, que es reutilitzin per l’agricultura les aigües residuals de les estacions depuradores, etc. etc. I no oblidem de reivindicar el tribut ecològic del “cànon de transvasament” per compensar els afectats des d’El Pasteral fins al mar per la derivació del quaranta per cent del Ter cap el Llobregat.
divendres, 14 de juliol del 2006
dissabte, 13 de maig del 2006
L´Ateneu Juvenil i Naturalista de Girona s´adhereix al Dia del Ter
Diari de Girona, 13/05/2006
L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona s´ha s´ha adherit al Dia del Ter, organitzat pel Grup de Defensa del Ter per demà al llarg de tots els municipis que es troben a la conca d´aquest riu. En aquest sentit, l´Ateneu ha col·laborat en una de les activitats paral·leles a la interessant exposició sobre les Aus que hi ha muntada a l´Estació Espai Jove, organitzant, conjuntament amb la Caseta de la Devesa (Ajuntament de Girona), una visita guiada per les Ribes del Ter. A part de signar el manifest del Grup de Defensa del Ter que porta per títol «en defensa del Ter», l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha volgut tornar a mostrar la seva preocupació pel reduït cabal que circula per aquest riu al seu pas per Girona, «malgrat les explicacions que últimament ha rebut per part de l´Agència Catalana de l´Aigua, que ho posen en dubte». L´entitat naturalista gironina acaba de crear una comissió de seguiment del cabal d´aigua del Ter i reclama que l´aigua per Barcelona es reparteixi entre el Ter, l´Ebre, el Besòs i el Llobregat.
dimarts, 2 de maig del 2006
L’Ateneu Naturalista de Girona crea una nova comissió sobre el riu Ter
El Punt, 02/05/2006
L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat un nou grup de treball que tractarà el cabal i l’estat de conservació del riu Ter. L’entitat afirma que cal ser rigorosos amb les administracions i que no es pot acceptar un transvasament agressiu com el que pateix el Ter, i més tenint en compte que el riu més important de Catalunya, l’Ebre, no pateix aquest procés. «La cerca d’una solució satisfactòria d’un problema tan complex no inclou transvasar el problema allà on hi hagi menys oposició social», conclou l’entitatc
dijous, 20 d’abril del 2006
L´Ateneu Naturalista demana que no es transvasi tanta aigua del Ter
Diari de Girona, 30/04/2006
L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat un nou grup de treball, sota el nom de Comissió del Ter. Tractarà principalment sobre el cabal i estat de conservació d´aquest riu a les comarques gironines. A l´editorial de l´últim butlletí intern de l´associació, ja es destacava entre altres qüestions que: «Durant els episodis de poques pluges o de gran retenció d´aigua als embassaments el nostre principal riu pateix situacions preocupants. El reduït cabal que el riu Ter acostuma a portar al seu pas per Girona ens obliga, cada cop més sovint, a recordar aquella llei tan pre-constitucional (de l´any 1959) que regula l´ús de l´aigua del riu Ter i estableix un cabal mínim instantani de 3 m3/s a la nostra ciutat». Així, recorden que «la realitat, tristament, és que sovint aigües avall de l´embassament del Pasteral -comarques de la Selva, Gironès i Baix Empordà- no només no s´arriba al cabal que marca el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència Catalana de l´Aigua» que el situa per sobre d´aquest mínim durant tot l´any, «sinó que moltes vegades ni tan sols s´arriba al mínim que marca la llei de l´any 59: especialment durant l´hivern i la primavera, el minvat Ter s´acosta a la trista xifra d´1 m3/s!
De fet, durant les últimes setmanes, el riu a prop de La Pilastra (Bescanó - Sant Gregori), Salt i Girona (Illa del Ter) ha circulat pràcticament sec.»Greuge respecte a l´EbreDes de l´Ateneu també s´afirma que cal ser rigorosos amb l´Administració: «No podem acceptar un transvasament així d´agressiu, per bé que poc denunciat i, potser, fins i tot socialment acceptat (o ignorat?), que compromet els nostres ecosistemes aquàtics i riparis». Arribats a aquest punt, l´entitat es pregunta com perquè el riu més important del Principat -l´Ebre- no pugui cedir ni un m3/s per a l´abastament de l´àrea metropolitana de Barcelona i, en canvi, el Ter hagi de cedir 8 m3/s, quan és un riu 20 cops més petit. Paradoxalment, recorden que els postulats de la Nova Cultura de l´Aigua, que en poc temps han passat de ser oposició a ser línia d´acció de govern, han portat al fet que el «riu ric» quedi lliure de compromís i de responsabilitat vers el territori català, i el «riu pobre» passi penúries en benefici de la «solidaritat territorial».
El mateix butlletí afirma que, atès que el mínim impacte és aquell que està més repartit, «potser es podria valorar reduir l´impacte del consum barceloní repartint-lo al màxim entre les principals conques catalanes (Ter, Besòs, Llobregat i, evidentment, Ebre), de manera proporcional a la dimensió de cada riu, sense perjudici, és clar, d´avançar cap a polítiques de major base ambiental a mig i llarg termini, com ara la reducció en el consum, la reutilització, l´aplicació de determinats cànons i, per què no, la construcció de dessaladores, on i quan esdevinguin necessàries». Els seus responsables han declarat que «la cerca d´una solució satisfactòria (i alhora, sostenible) d´un problema així de complex no passa per transvasar el problema allà on hi hagi menys oposició social. Si l´aigua és de tots, tots tenim el dret -i gairebé el deure- d´exigir transparència i responsabilitat en les derivacions cap a la conca barcelonina i en els cabals que circulen a la nostra ciutat».
dimecres, 19 d’octubre del 2005
El naixement de la Comissió del Ter
La creació de la Comissió del Ter de l'Ateneu -actualment, l'Observatori del Ter- té una gènesi que es remunta a l'octubre de l'any 2005, quan des de l'Ateneu vam convidar el llavors regidor a l'Ajuntament de Girona Francesc Ferrer, un polític gironí que va fer molt per posar sobre la taula la problemàtica del cabal del riu Ter i proposar -lamentablement, sense massa èxit- algunes solucions. Aquesta era la convocatòria que es va publicar als mitjans:
La Plataforma i l´Ateneu fan una xerrada sobre el transvasament del riu Ter
Diari de Girona, 18/10/2005
La Plataforma de les Ribes del Ter amb la col•laboració de l´Ateneu Naturalista de Girona organitzen demà al local del carrer Ciutadans la conferència El transvassament d´aigües del Ter cap a Barcelona, a càrrec de Francesc Ferrer. El regidor de Participació explicarà a partir de les vuit del vespre l´origen del projecte de portada d´aigües a Barcelona -fent un repàs històric des de 1855- que inclourà els plans del pantà de Sau per als regadius -a la Segona República-; la llei que regula el riu Ter, de 1959; la transferència de les competències a la Generalitat i acabarà amb la impossibilitat d´aplicar a Girona un decret de sequera per les garanties legals existents.
dilluns, 20 de juny del 2005
Restriccions per usos agraris
La Vanguardia 20-6-05
Ja feia mesos que es preveia que s'entraria en un període de retallades en l'ús d'aigua per les escasses pluges hagudes a tota la costa mediterrània. Des de maig o juny s'han endegat les restriccions per a consums agrícoles i industrials que es perllongaran en el temps si no hi ha precipitacions suficients. Fins i tot, a partir de setembre, si la situació no canvia aquestes mesures es poden extendre al consum humà.
VICENT CANET Les zones més afectades per les restriccions són les comarques de Lleida i de Tarragona, però també la conca del riu Besòs i la del Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona. Als municipis de la província de Girona encara no es troben signes que es puguin considerar preocupants. El conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Antoni Siurana, ha quantificat en 305.000 les hectàrees de conreus herbacis de secà afectades per la sequera, situades sobretot a Lleida (prop d'unes 150.000).
Els sectors més afectats actualment per la sequera són els cereals d'hivern (blat, ordi, civada, sègol i colza) i la ramaderia extensiva en tant en quant durant aquests mesos no han pogut alimentar-se de pastures amb el consegüent increment de costos per compra. Altres sectors com l'ametller, l'olivera i la vinya també s'han vist afectats per aquesta situació, tot i que en menor mesura.
Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de Catalunya s'han iniciat una sèrie de mesures i s'han realitzat diverses demandes com ara la reducció dels impostos que afecten els pagesos i la condonació de les quotes de la Seguretat Social. A més, s'han ampliat fins a 40.000 euros els préstecs per als perjudicats per les inclemències climatològiques i s'ha creat una Comissió de Seguiment de la Sequera formada pels representants del DARP, del Departament de Treball i Indústria, d'Unió de Pagesos, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).
Eficiència dels sistemes de rec agraris
La sequera ha agreujat els problemes de gestió de l'aigua que ja patia la conca mediterrània. El Pla Hidrològic Nacional va posar de manifest les seves carències i les mobilitzacions en contra del transvasament van evidenciar la necessitat d'una nova cultura d'aigua que tingués en compte l'impacte ambiental i l'escasesa dels recursos hídrics. Els usos agraris suposen un 75% del consum de l'aigua a la nostra societat, això fa necessari que hi hagi una regulació i un control al respecte.
En els darrers 10 anys han augmentat en 350.000 les hectàrees de regadiu a l'estat espanyol i està previst que en els propers quatre s'incrementin en 130.000 més. Els regadius poden tenir, segons el Ministeri de Medi Ambient i diferents grups ecologistes, un important impacte ambiental per l'augment de la demanda de consum d'aigua que suposen, més en un territori amb un clima com el mediterrani amb escassesa d'aigua i cícliques sequeres. Segons aquestes fonts, pot agreujar la situació actual i fer-ne més difícil la gestió.
En canvi, tant des del DARP com des del Ministeri d'Agricultura veuen els regadius com una possibilitat de revaloritzar la producció agrària i afavorir el desenvolupament rural. Des dels que defensen la implantació d'aquests conreus s'argumenta que la modernització dels sistemes de rec permeten reduir-ne notablement el consum d'aigua dels mateixos, fins a un seixanta per cent.
En aquest sentit, el DARP concedirà ajudes al sector agrari per instal·lar nous sistemes de rec amb la finalitat de reduir els efectes de les possibles restriccions d'aigua. Les ajudes "hauran d'estar destinades a la millora de les instal•lacions i a nous sistemes de gestió de l'aigua", assenyala Siurana. El departament d'Agricultura finançarà entre el 60 i el 70 per cent de les inversions i fins a un màxim de 100.000 euros per cada beneficiari de l'ajuda.
Siurana indica que "a Catalunya encara hi ha zones que tenen infraestructures antigues en els sistemes de rec que dificulten una gestió eficient dels recursos hídrics", pel que ha insistit en la necessitat de modernitzar-les. La Generalitat està compromesa amb les obres de millora de l'eficiència de tots els regadius que poden arribar a perdre fins el 30% de l'aigua en els recs antics. Les conques internes de Catalunya tenen uns canals que van ser construïts a finals del segle dinou o principis del vint.
"Els sistemes de distribució més moderns opten per canonades a pressió per substituir els grans canals a cel obert com els de Segarra-Garrigues o del Xerta-Sènia. Aquests sistemes fan un ús molt més eficient de l'aigua perquè només s'empra aquella que és estrictament necessària", assenyala Francesc Farreras, responsable de Projectes de l'Àrea de Planificació d'Usos d'Aigua. "El sistema de rec a manta, per inundació del terreny, ja és pràcticament inexistent, en canvi predominen els aspersors o miniaspersors o per goteig", conclou Farreras.
Fonts alternatives de recursos hídrics
Un cop aturat el transvasament de l'Ebre, tant des de l'Agència Catalana de l'Aigua, dependent de la Generalitat, com des del Ministeri de Medi Ambient existeixen nous plantejaments per obtenir aigua amb un menor impacte ambiental com ara les dessaladores, les plantes potabilitzadores i l'ús de les aigües subterrànies. De fet, està previst que les necessitats hídriques que plantejava el PHN siguen suplides en un 50% per dessaladores, en un 21% per la reutilització d'aigua residual depurada, en un 16% per la millora de l'eficiència en el seu ús, i en un 13% per l'estalvi en modernitzar els sistemes de rec dels regadius.
Font:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20050620/51262810450.html
Ja feia mesos que es preveia que s'entraria en un període de retallades en l'ús d'aigua per les escasses pluges hagudes a tota la costa mediterrània. Des de maig o juny s'han endegat les restriccions per a consums agrícoles i industrials que es perllongaran en el temps si no hi ha precipitacions suficients. Fins i tot, a partir de setembre, si la situació no canvia aquestes mesures es poden extendre al consum humà.
VICENT CANET Les zones més afectades per les restriccions són les comarques de Lleida i de Tarragona, però també la conca del riu Besòs i la del Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona. Als municipis de la província de Girona encara no es troben signes que es puguin considerar preocupants. El conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Antoni Siurana, ha quantificat en 305.000 les hectàrees de conreus herbacis de secà afectades per la sequera, situades sobretot a Lleida (prop d'unes 150.000).
Els sectors més afectats actualment per la sequera són els cereals d'hivern (blat, ordi, civada, sègol i colza) i la ramaderia extensiva en tant en quant durant aquests mesos no han pogut alimentar-se de pastures amb el consegüent increment de costos per compra. Altres sectors com l'ametller, l'olivera i la vinya també s'han vist afectats per aquesta situació, tot i que en menor mesura.
Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de Catalunya s'han iniciat una sèrie de mesures i s'han realitzat diverses demandes com ara la reducció dels impostos que afecten els pagesos i la condonació de les quotes de la Seguretat Social. A més, s'han ampliat fins a 40.000 euros els préstecs per als perjudicats per les inclemències climatològiques i s'ha creat una Comissió de Seguiment de la Sequera formada pels representants del DARP, del Departament de Treball i Indústria, d'Unió de Pagesos, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).
Eficiència dels sistemes de rec agraris
La sequera ha agreujat els problemes de gestió de l'aigua que ja patia la conca mediterrània. El Pla Hidrològic Nacional va posar de manifest les seves carències i les mobilitzacions en contra del transvasament van evidenciar la necessitat d'una nova cultura d'aigua que tingués en compte l'impacte ambiental i l'escasesa dels recursos hídrics. Els usos agraris suposen un 75% del consum de l'aigua a la nostra societat, això fa necessari que hi hagi una regulació i un control al respecte.
En els darrers 10 anys han augmentat en 350.000 les hectàrees de regadiu a l'estat espanyol i està previst que en els propers quatre s'incrementin en 130.000 més. Els regadius poden tenir, segons el Ministeri de Medi Ambient i diferents grups ecologistes, un important impacte ambiental per l'augment de la demanda de consum d'aigua que suposen, més en un territori amb un clima com el mediterrani amb escassesa d'aigua i cícliques sequeres. Segons aquestes fonts, pot agreujar la situació actual i fer-ne més difícil la gestió.
En canvi, tant des del DARP com des del Ministeri d'Agricultura veuen els regadius com una possibilitat de revaloritzar la producció agrària i afavorir el desenvolupament rural. Des dels que defensen la implantació d'aquests conreus s'argumenta que la modernització dels sistemes de rec permeten reduir-ne notablement el consum d'aigua dels mateixos, fins a un seixanta per cent.
En aquest sentit, el DARP concedirà ajudes al sector agrari per instal·lar nous sistemes de rec amb la finalitat de reduir els efectes de les possibles restriccions d'aigua. Les ajudes "hauran d'estar destinades a la millora de les instal•lacions i a nous sistemes de gestió de l'aigua", assenyala Siurana. El departament d'Agricultura finançarà entre el 60 i el 70 per cent de les inversions i fins a un màxim de 100.000 euros per cada beneficiari de l'ajuda.
Siurana indica que "a Catalunya encara hi ha zones que tenen infraestructures antigues en els sistemes de rec que dificulten una gestió eficient dels recursos hídrics", pel que ha insistit en la necessitat de modernitzar-les. La Generalitat està compromesa amb les obres de millora de l'eficiència de tots els regadius que poden arribar a perdre fins el 30% de l'aigua en els recs antics. Les conques internes de Catalunya tenen uns canals que van ser construïts a finals del segle dinou o principis del vint.
"Els sistemes de distribució més moderns opten per canonades a pressió per substituir els grans canals a cel obert com els de Segarra-Garrigues o del Xerta-Sènia. Aquests sistemes fan un ús molt més eficient de l'aigua perquè només s'empra aquella que és estrictament necessària", assenyala Francesc Farreras, responsable de Projectes de l'Àrea de Planificació d'Usos d'Aigua. "El sistema de rec a manta, per inundació del terreny, ja és pràcticament inexistent, en canvi predominen els aspersors o miniaspersors o per goteig", conclou Farreras.
Fonts alternatives de recursos hídrics
Un cop aturat el transvasament de l'Ebre, tant des de l'Agència Catalana de l'Aigua, dependent de la Generalitat, com des del Ministeri de Medi Ambient existeixen nous plantejaments per obtenir aigua amb un menor impacte ambiental com ara les dessaladores, les plantes potabilitzadores i l'ús de les aigües subterrànies. De fet, està previst que les necessitats hídriques que plantejava el PHN siguen suplides en un 50% per dessaladores, en un 21% per la reutilització d'aigua residual depurada, en un 16% per la millora de l'eficiència en el seu ús, i en un 13% per l'estalvi en modernitzar els sistemes de rec dels regadius.
Font:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20050620/51262810450.html
dissabte, 25 de maig del 2002
PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE "LES NECESSITAT HÍDRIQUES LEGALS DELS REGADIUS DEL BAIX TER"
PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE "LES NECESSITAT HÍDRIQUES LEGALS DELS REGADIUS DEL BAIX TER"
En data del 25 de maig del 2002, en Francesc Ferrer presenta a la Mesa del Parlament de Catalunya la següent proposició:
A LA MESA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francesc Ferrer i Gironès diputat elegit per la circumscripció de Girona, adscrit al grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’empara del reglament de la cambra, formula amb les signatures pertinents, una Proposició No de Llei sobre “les necessitats hídriques legals dels regadius del Baix Ter”.
Exposició de Motius
La realitat hidrològica no es pot observar amb equitat quan hi ha sobrants d’aigua. La veritable situació hidrològica s’observa quan hi ha escassetat i el consum arriba al límit de les disponibilitats. És en aquest moment que cal conèixer el veritable comportament dels agents diversos que gestionen els recursos hídrics. En la sequera d’aquest any del 2002 el Govern mitjançant el Decret 22/2002 d’establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics, ha vulnerat la llei, atès que mitjançant un simple Decret ha conculcat les normes previstes en la Llei de l’onze de maig del 1959 que regula els cabals del Ter.
Les queixes han estat diverses. El diputat subscrit va preguntar al Govern ¿perquè s’oblidava sistemàticament de l’acompliment de la Llei 11 de maig del 1959, que dona prioritat i preferència als regadius del Baix Ter?, i la resposta del Govern fou incongruent, va dir que la Llei d’aigües donava prioritat a l’abastament de la població. O sigui, que d’entrada una llei genèrica i de caire global supera una “llei específica” que es regula amb especial garantia pels ciutadans del Baix Ter de que mai se’ls retirarà l’aigua. La mentida s’ha legalitzat. Si això ha passat amb el riu Ter, no podem oblidar que també passarà amb el riu Ebre. El President de la Generalitat en el ple del dia 15 de maig, va afirmar que del riu Ebre, no se’n podien treure més cabals, sinó quedava garantit un mínim previst, i que per aital vigilància s’havia constituït un Consorci. Tot es mentida.
Al riu Ter també es va constituir una Junta de Desembassament. ¿ I què?. Doncs que la llei es va fer per una garantia d’uns mínims que quedaven assegurats. Algun Conseller ha dit que els gironins si no hi estaven d’acord havien d’anar davant dels Tribunals de Justícia. Siguem seriosos¡. Si la justificació de la mateixa existència del poder públic de la Generalitat és per protegir i defensar els ciutadans, ¿per que quan es necessari que s’apliqui la Llei en majúscules, els que ens han de defensar ens porten i ens fan anar cap a la justícia?.
L’altra raonament és que els regadius del Baix Ter no tenen cap concessió administrativa. Una altra incongruència. Els regadius del Baix Ter son ancestrals. Secularment els pagesos venen regant de forma pacífica. Aquesta realitat és tan evident, que el 1958 quan es va portar l’aigua cap a Barcelona, es va prometre millorar els regadius, i fins i tot ampliar-los. Es varen exposar al públic en diverses ocasions els projectes d’aquests regadius, la mateixa Generalitat ha fet exposició al públic d’aquestes millores i ha cobrat dels pagesos afectats per les infrastructures. ¿Com pot dir el Govern que no existeix cap concessió?. Cobra als pagesos per fer el tub, i no els dona aigua?. A més a més la mateix llei 11 del maig del 1959, diu que tenen prioritat i preferència els cabals necessaris “para el riego de la zona regable del Ter, que figura en el anteproyecto de la misma, modificada en la forma señalada en la prescripción segunda de la Orden Ministerial de 5 de febrero del presente año, de aprobación de dicho anteproyecto”. ¿Quin cabal preferent és aquest que ningú no pot tocar?.
¿Quins són aquests cabals necessaris que figuren a l’avant-projecte de la portada d’aigües a Barcelona?. Segons totes les dades expressades pel Ministeri d’Obres Públiques la reserva era de 12’7 m3/s.i així s’expressa reiteradament en tota la documentació oficial. L’avant-projecte preveia pels regadius d’estiu 68 Hm3. Quan el 1978 la Comissió Tècnica Mixta, configurada per funcionaris del Ministeri d’Obres Públiques i del Ministeri d’Agricultura varen exposar al públic la Memòria del Plan Coordinado de Obras de la Zona Regable del Bajo Ter, a la pag. 29 varen dir que aquestes necessitats eren de 1.591’3 m3/Ha en el mes de màxim consum, la qual cosa considerant 18 hores de regar era equivalent a 0’79 l/s/ha. Els cabals necessaris per regar a l’àrea del riu Ter han estat oficialment divulgades en diversos estudis en el seu còmput de m3 per Ha.. Societat General d’Aigües (7.300), Muñoz Oms (6.000), Compte Guinovart (7.300), II Plan de Desarrollo (9.345), Informe de la C.H.P.O. (7.318), etc. Si al Baix Ter actualment hi ha un total de 13.000 Ha. de regadiu hom podria considerar que les seves necessitats son en els tres mesos d’estiu de 65 Hm3.
El Govern no pot anar contra la llei, i tampoc no pot anar contra les seves pròpies normes. El Decret 22/2002 regula que quan el sistema del Ter superi el volum de 145 hm3 els sobrants seran dedicats al reg, contradient la llei, però en aquesta data el sistema Sau-Susqueda és superior a 235 Hm3, i per tant hom podria cedir-ne 90 hm3 als regants, però l’ACA s’hi ha negat fent referència a la conca del Llobregat, cosa que el decret no menciona. De tot plegat hom hi pot veure un escarni a la llei i als drets adquirits ancestralment per una conca que no es mereix ésser espoliada.
I per això, formulem la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament insta al Govern de la Generalitat que en funció de la Llei 11 de maig de 1959, siguin aplicades totes les garanties administratives i polítiques suficients per donar prioritat i preferència als cabals necessaris pels regadius del Baix Ter, atès que el seu caràcter preferent no pot ser eliminat per ningú ni per cap norma inadequada o de rang inferior.
En aplicació de la Llei 11 de maig del 1959, per establir aquestes garanties amb rigor, el Parlament insta al Govern, que en funció de les actuals superfícies en regadiu a la zona del Baix Ter sigui assignat de forma objectiva, i prèvia consulta amb les Comunitats de Regants del Baix Ter, el volum hídric que hom pugui considerar necessari per al reg, amb còmput anual i per l’època de la campanya de reg.
Girona, 25 maig del 2002
En data del 25 de maig del 2002, en Francesc Ferrer presenta a la Mesa del Parlament de Catalunya la següent proposició:
A LA MESA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francesc Ferrer i Gironès diputat elegit per la circumscripció de Girona, adscrit al grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’empara del reglament de la cambra, formula amb les signatures pertinents, una Proposició No de Llei sobre “les necessitats hídriques legals dels regadius del Baix Ter”.
Exposició de Motius
La realitat hidrològica no es pot observar amb equitat quan hi ha sobrants d’aigua. La veritable situació hidrològica s’observa quan hi ha escassetat i el consum arriba al límit de les disponibilitats. És en aquest moment que cal conèixer el veritable comportament dels agents diversos que gestionen els recursos hídrics. En la sequera d’aquest any del 2002 el Govern mitjançant el Decret 22/2002 d’establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics, ha vulnerat la llei, atès que mitjançant un simple Decret ha conculcat les normes previstes en la Llei de l’onze de maig del 1959 que regula els cabals del Ter.
Les queixes han estat diverses. El diputat subscrit va preguntar al Govern ¿perquè s’oblidava sistemàticament de l’acompliment de la Llei 11 de maig del 1959, que dona prioritat i preferència als regadius del Baix Ter?, i la resposta del Govern fou incongruent, va dir que la Llei d’aigües donava prioritat a l’abastament de la població. O sigui, que d’entrada una llei genèrica i de caire global supera una “llei específica” que es regula amb especial garantia pels ciutadans del Baix Ter de que mai se’ls retirarà l’aigua. La mentida s’ha legalitzat. Si això ha passat amb el riu Ter, no podem oblidar que també passarà amb el riu Ebre. El President de la Generalitat en el ple del dia 15 de maig, va afirmar que del riu Ebre, no se’n podien treure més cabals, sinó quedava garantit un mínim previst, i que per aital vigilància s’havia constituït un Consorci. Tot es mentida.
Al riu Ter també es va constituir una Junta de Desembassament. ¿ I què?. Doncs que la llei es va fer per una garantia d’uns mínims que quedaven assegurats. Algun Conseller ha dit que els gironins si no hi estaven d’acord havien d’anar davant dels Tribunals de Justícia. Siguem seriosos¡. Si la justificació de la mateixa existència del poder públic de la Generalitat és per protegir i defensar els ciutadans, ¿per que quan es necessari que s’apliqui la Llei en majúscules, els que ens han de defensar ens porten i ens fan anar cap a la justícia?.
L’altra raonament és que els regadius del Baix Ter no tenen cap concessió administrativa. Una altra incongruència. Els regadius del Baix Ter son ancestrals. Secularment els pagesos venen regant de forma pacífica. Aquesta realitat és tan evident, que el 1958 quan es va portar l’aigua cap a Barcelona, es va prometre millorar els regadius, i fins i tot ampliar-los. Es varen exposar al públic en diverses ocasions els projectes d’aquests regadius, la mateixa Generalitat ha fet exposició al públic d’aquestes millores i ha cobrat dels pagesos afectats per les infrastructures. ¿Com pot dir el Govern que no existeix cap concessió?. Cobra als pagesos per fer el tub, i no els dona aigua?. A més a més la mateix llei 11 del maig del 1959, diu que tenen prioritat i preferència els cabals necessaris “para el riego de la zona regable del Ter, que figura en el anteproyecto de la misma, modificada en la forma señalada en la prescripción segunda de la Orden Ministerial de 5 de febrero del presente año, de aprobación de dicho anteproyecto”. ¿Quin cabal preferent és aquest que ningú no pot tocar?.
¿Quins són aquests cabals necessaris que figuren a l’avant-projecte de la portada d’aigües a Barcelona?. Segons totes les dades expressades pel Ministeri d’Obres Públiques la reserva era de 12’7 m3/s.i així s’expressa reiteradament en tota la documentació oficial. L’avant-projecte preveia pels regadius d’estiu 68 Hm3. Quan el 1978 la Comissió Tècnica Mixta, configurada per funcionaris del Ministeri d’Obres Públiques i del Ministeri d’Agricultura varen exposar al públic la Memòria del Plan Coordinado de Obras de la Zona Regable del Bajo Ter, a la pag. 29 varen dir que aquestes necessitats eren de 1.591’3 m3/Ha en el mes de màxim consum, la qual cosa considerant 18 hores de regar era equivalent a 0’79 l/s/ha. Els cabals necessaris per regar a l’àrea del riu Ter han estat oficialment divulgades en diversos estudis en el seu còmput de m3 per Ha.. Societat General d’Aigües (7.300), Muñoz Oms (6.000), Compte Guinovart (7.300), II Plan de Desarrollo (9.345), Informe de la C.H.P.O. (7.318), etc. Si al Baix Ter actualment hi ha un total de 13.000 Ha. de regadiu hom podria considerar que les seves necessitats son en els tres mesos d’estiu de 65 Hm3.
El Govern no pot anar contra la llei, i tampoc no pot anar contra les seves pròpies normes. El Decret 22/2002 regula que quan el sistema del Ter superi el volum de 145 hm3 els sobrants seran dedicats al reg, contradient la llei, però en aquesta data el sistema Sau-Susqueda és superior a 235 Hm3, i per tant hom podria cedir-ne 90 hm3 als regants, però l’ACA s’hi ha negat fent referència a la conca del Llobregat, cosa que el decret no menciona. De tot plegat hom hi pot veure un escarni a la llei i als drets adquirits ancestralment per una conca que no es mereix ésser espoliada.
I per això, formulem la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament insta al Govern de la Generalitat que en funció de la Llei 11 de maig de 1959, siguin aplicades totes les garanties administratives i polítiques suficients per donar prioritat i preferència als cabals necessaris pels regadius del Baix Ter, atès que el seu caràcter preferent no pot ser eliminat per ningú ni per cap norma inadequada o de rang inferior.
En aplicació de la Llei 11 de maig del 1959, per establir aquestes garanties amb rigor, el Parlament insta al Govern, que en funció de les actuals superfícies en regadiu a la zona del Baix Ter sigui assignat de forma objectiva, i prèvia consulta amb les Comunitats de Regants del Baix Ter, el volum hídric que hom pugui considerar necessari per al reg, amb còmput anual i per l’època de la campanya de reg.
Girona, 25 maig del 2002
dilluns, 18 de febrer del 2002
L'AIGUA I EL TERRITORI
L'AIGUA I EL TERRITORI
Per Francesc Ferrer i Gironès
Aquesta temporada amb la sequera que hem viscut s'han plantejat una sèrie de problemes, els quals només es fan palpables en moments límits. Si l'aigua és suficient, tothom va tirant, i no pensa que és un bé escàs. La gent va tirant de veta. És quan vénen les restriccions que aleshores comencen a plantejar-se les prioritats i els drets. Tot això, ens ha fet pensar en els transvasaments de rius, i naturalment amb la controvertida llei del pla hidrològic que el Govern de Madrid ha fet aprovar en el seu congrés de diputats on hi té una folgada majoria.
Abans, quan no hi havia possibilitat de fer derivacions o transvasaments, les poblacions creixien allà on hi havia capacitat de trobar aigua a prop. En canvi ara es fan plans d'ordenació urbana arreu, i mai els òrgans gestors, els ajuntaments, o qui sigui, no pensa en l'aigua. De primer es fan les cases, s'ocupen aquests habitatges i després ja vindrà l'aigua. Entenent que d'una manera o altra ja se solucionarà el problema.
¿Per què parlo així?. Doncs per dues qüestions ben simples que he pogut veure en llegir el pla hidrològic nacional. Una és la que garanteix que si al riu Ebre necessiten l'aigua no es farà cap derivació cap al sud, i que només hi podran anar els sobrants. L'altra és que els beneficiaris de l'aigua derivada hauran de pagar un "cànon de transvasament" dins del qual hi haurà una "quota ecològica" amb concepte tributari per compensar a la conca cedint l'aigua transvasada.
Doncs bé. Això cal tenir-ho molt en compte i sobretot cal fer-ne cas en funció de les experiències que s'han viscut els darrers anys. El primer transvasament important que es va fer a la península ibèrica fou al 1959 quan es va portar el 40% dels cabals del riu Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per fer aquesta derivació tan important d'emportar-se gairebé la meitat dels cabals del Ter, es va fer una llei específica. Una llei que regula els cabals que han de passar pel Ter, on hi garanteix un mínim circulant de 3m3/segon instantani, després garanteix 1 m3 per la Costa Brava, i el que sigui necessari pels regadius del Baix Ter. Un cop fetes aquestes assegurances legals, i garantides aquestes necessitats, exactament diu que allò que sobri podrà ser enviat cap a Barcelona fins un màxim de 8 m3/s.
Des del 1959 fins ara han passat prou anys per tenir-ne experiència i conèixer el que ha passat. Doncs bé, moltes vegades el mínim ecològic de 3 m3 no ha tingut presència pel riu, i als regants se’ls ha restringit el seu ús quan ha convingut. La llei no ha tingut absolutament cap valor. Quan preguntaves el perquè d'aquesta il•legalitat, l'excusa era de que primer són les necessitats dels homes, que no pas les de l'agricultura. D'aquesta manera ha funcionat la llei sense que mai ningú no pogués tenir prou poder com per contradir als funcionaris que obren les aixetes. Això que ha passat al riu Ter ha de servir d'exemple pel riu Ebre. ¿És creu algú que quan al sud estiguin acostumats a tenir l'aigua a cor que vols, hi haurà algú que els tallarà el subministrament per que els arrossars del delta de l'Ebre necessiten l'aigua?. Que ningú es faci il•lusions, ni quan governava la Confederació, ni ara que governa la Generalitat, mai han tingut prioritat les terres gironines del Baix Ter davant dels acostumats usuaris de l'àrea metropolitana barcelonina. I el que es meu greu es que aquests usuaris no tenen consciència de que l'aigua que feien servir la treien del Ter. ¿A Barcelona qui sap que l'aigua de l'aixeta li ve del Ter?.
I és que tampoc no es paguen els cànons ecològics, ni transvasament. Diverses vegades s'ha proposat que cal compensar als afectats per la pèrdua del 40% dels cabals del Ter. L'Estat va indemnitzar als fabricants de quilovats dels salts d'aigua, però mai no ha compensat als pagesos. Ni ara la Generalitat s'ha fet càrrec de compensar els que han estat afectats per la manca d'aigua. Els arrossars de Pals aquest any no tenien aigua, doncs bé, els pagesos ningú els ha garantit cap indemnització, ni cap compensació.
Entenem que la fiabilitat de l'Administració ja sigui la catalana, o l'espanyola, ha de ser nul•la. Les lleis estan fetes per incomplir-les quan el Govern l'interessa. I la justícia quan hauria fet el dictamen de la raó, ja hauria passat la sequera, que és el moment exacta que es necessita l'aigua. Ciutadans de les terres de l'Ebre, vigileu. L'experiència del que ha passat al riu Ter us ha de ser de gran exemple. Els que manen a la Generalitat estan en deute amb el Baix Ter i van passant els anys sense fer-hi res, tot i que hi han resolucions del Parlament que els ho manen. L'aigua un cop treta ja no te la torna ningú. Ni ningú et compensa pels danys causats.
La política no està feta per administrar amb justícia. Els vots vénen de les ciutats, no es troben entre els arrossars. Les necessitats humanes és ben veritat que són primer que no pas les necessitats dels vegetals. Però quan el treball i la riquesa és produeix a l'agricultura, hom no pot prescindir de la matèria primera del pagès, perquè també ell és una persona. Poques persones són els que treballen a l'agricultura, però per això no menys subjectes de la justícia equitativa.
Article publicat al diari El Punt l'any 2002
Per Francesc Ferrer i Gironès
Aquesta temporada amb la sequera que hem viscut s'han plantejat una sèrie de problemes, els quals només es fan palpables en moments límits. Si l'aigua és suficient, tothom va tirant, i no pensa que és un bé escàs. La gent va tirant de veta. És quan vénen les restriccions que aleshores comencen a plantejar-se les prioritats i els drets. Tot això, ens ha fet pensar en els transvasaments de rius, i naturalment amb la controvertida llei del pla hidrològic que el Govern de Madrid ha fet aprovar en el seu congrés de diputats on hi té una folgada majoria.
Abans, quan no hi havia possibilitat de fer derivacions o transvasaments, les poblacions creixien allà on hi havia capacitat de trobar aigua a prop. En canvi ara es fan plans d'ordenació urbana arreu, i mai els òrgans gestors, els ajuntaments, o qui sigui, no pensa en l'aigua. De primer es fan les cases, s'ocupen aquests habitatges i després ja vindrà l'aigua. Entenent que d'una manera o altra ja se solucionarà el problema.
¿Per què parlo així?. Doncs per dues qüestions ben simples que he pogut veure en llegir el pla hidrològic nacional. Una és la que garanteix que si al riu Ebre necessiten l'aigua no es farà cap derivació cap al sud, i que només hi podran anar els sobrants. L'altra és que els beneficiaris de l'aigua derivada hauran de pagar un "cànon de transvasament" dins del qual hi haurà una "quota ecològica" amb concepte tributari per compensar a la conca cedint l'aigua transvasada.
Doncs bé. Això cal tenir-ho molt en compte i sobretot cal fer-ne cas en funció de les experiències que s'han viscut els darrers anys. El primer transvasament important que es va fer a la península ibèrica fou al 1959 quan es va portar el 40% dels cabals del riu Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per fer aquesta derivació tan important d'emportar-se gairebé la meitat dels cabals del Ter, es va fer una llei específica. Una llei que regula els cabals que han de passar pel Ter, on hi garanteix un mínim circulant de 3m3/segon instantani, després garanteix 1 m3 per la Costa Brava, i el que sigui necessari pels regadius del Baix Ter. Un cop fetes aquestes assegurances legals, i garantides aquestes necessitats, exactament diu que allò que sobri podrà ser enviat cap a Barcelona fins un màxim de 8 m3/s.
Des del 1959 fins ara han passat prou anys per tenir-ne experiència i conèixer el que ha passat. Doncs bé, moltes vegades el mínim ecològic de 3 m3 no ha tingut presència pel riu, i als regants se’ls ha restringit el seu ús quan ha convingut. La llei no ha tingut absolutament cap valor. Quan preguntaves el perquè d'aquesta il•legalitat, l'excusa era de que primer són les necessitats dels homes, que no pas les de l'agricultura. D'aquesta manera ha funcionat la llei sense que mai ningú no pogués tenir prou poder com per contradir als funcionaris que obren les aixetes. Això que ha passat al riu Ter ha de servir d'exemple pel riu Ebre. ¿És creu algú que quan al sud estiguin acostumats a tenir l'aigua a cor que vols, hi haurà algú que els tallarà el subministrament per que els arrossars del delta de l'Ebre necessiten l'aigua?. Que ningú es faci il•lusions, ni quan governava la Confederació, ni ara que governa la Generalitat, mai han tingut prioritat les terres gironines del Baix Ter davant dels acostumats usuaris de l'àrea metropolitana barcelonina. I el que es meu greu es que aquests usuaris no tenen consciència de que l'aigua que feien servir la treien del Ter. ¿A Barcelona qui sap que l'aigua de l'aixeta li ve del Ter?.
I és que tampoc no es paguen els cànons ecològics, ni transvasament. Diverses vegades s'ha proposat que cal compensar als afectats per la pèrdua del 40% dels cabals del Ter. L'Estat va indemnitzar als fabricants de quilovats dels salts d'aigua, però mai no ha compensat als pagesos. Ni ara la Generalitat s'ha fet càrrec de compensar els que han estat afectats per la manca d'aigua. Els arrossars de Pals aquest any no tenien aigua, doncs bé, els pagesos ningú els ha garantit cap indemnització, ni cap compensació.
Entenem que la fiabilitat de l'Administració ja sigui la catalana, o l'espanyola, ha de ser nul•la. Les lleis estan fetes per incomplir-les quan el Govern l'interessa. I la justícia quan hauria fet el dictamen de la raó, ja hauria passat la sequera, que és el moment exacta que es necessita l'aigua. Ciutadans de les terres de l'Ebre, vigileu. L'experiència del que ha passat al riu Ter us ha de ser de gran exemple. Els que manen a la Generalitat estan en deute amb el Baix Ter i van passant els anys sense fer-hi res, tot i que hi han resolucions del Parlament que els ho manen. L'aigua un cop treta ja no te la torna ningú. Ni ningú et compensa pels danys causats.
La política no està feta per administrar amb justícia. Els vots vénen de les ciutats, no es troben entre els arrossars. Les necessitats humanes és ben veritat que són primer que no pas les necessitats dels vegetals. Però quan el treball i la riquesa és produeix a l'agricultura, hom no pot prescindir de la matèria primera del pagès, perquè també ell és una persona. Poques persones són els que treballen a l'agricultura, però per això no menys subjectes de la justícia equitativa.
Article publicat al diari El Punt l'any 2002
Subscriure's a:
Missatges (Atom)