Diari de Girona 19-11-07Tot passejant entre verns i salzes entristits i despullats, per les ribes del Ter a Sant Ponç, ahir recordava que, anys enrere, sempre calien botes d´aigua i una mica d´habilitat per creuar un Ter generós i sorollós fins a l´Illa de Pedret sense mullar-se. Ahir, i gairebé sempre durant els darrers anys, un fil d´aigua, tímid i dubtós, discret i silenciós, malaltís, podia ser creuat fent saltirons entre els rierencs que afloren de l´aigua. L´estat ecològic actual del riu Ter ja no és només preocupant com fa uns anys, sinó crític. Les previsions més pessimistes advertides fa algunes dècades s´han acomplert i la suma de factors com la manca de pluges, juntament amb el desproporcionat transvasament constant cap a altres conques, han provocat efectes sinèrgics alarmants. Reflexionant en veu alta, i adherint-me a la campanya «Territori Ter» que ja engegat l´Ateneu Naturalista de Girona, m´adono d´algunes evidències que caldria tenir presents i que vull fer extensives.
a) En l´actualitat, la mateixa administració està incomplint (i de llarg), la llei vigent d´11 de maig de 1959, la qual diu que només si a Girona hi circula un cabal de 3 m3/s, a la Costa Brava 1 m3/s i comptem amb prou aigua per satisfer les necessitats de regadiu del Baix Ter, aleshores es poden derivar 8 m3/s a Barcelona. En l´actualitat, massa sovint el riu Ter compta amb menys d´1 m3/s al seu pas, per exemple, de la ciutat de Girona.
b) Sense entrar amb més dades numèriques, és evident que un país que ha rebutjat socialment el transvasament d´un gran riu com l´Ebre, està amagant el cap sota l´ala davant d´un transvasament més sistemàtic, problemàtic i constant com el del Ter.
c) Si d´un riu com l´Ebre, amb un cabal 150 vegades superior al Ter, li extraiem la quantitat d´aigua que actualment derivem del riu Ter, els seus ecosistemes i paisatges pràcticament no ho noten; en l´actualitat, al més feble, malmenat i deteriorat dels rius, li seguim extraient fins a la darrera gota d´aigua. Si de 150 en traiem 8, en queden 142. Si de 10 en traiem 8, en queden 2; és qüestió de proporcions.
d) Més d´un 70% de l´aigua extreta del Ter va a les comarques de Barcelona. Des de les «generoses» comarques gironines no ens sap gens de greu haver contribuït -i seguir-ho fent-, al desenvolupament social i econòmic del país. Només demanem que s´expliqui obertament, i que es reconegui públicament la gran aportació que el Ter ha fet al conjunt del país, sovint en detriment del seu afeblit i fràgil equilibri ecològic. I, actuant en conseqüència, destinar també part dels recursos que el Ter ha ajudat a generar, a preocupar-nos d´invertir en la seva millora, encara que sigui a mitjà termini.
e) La manca d´avingudes naturals o «riuades» (pel fet de mantenir l´aigua als embassaments i pel fet de comptar amb cabals ja de per si menors), que amb major o menor freqüència havien estat sempre periòdiques, ha provocat un nou fenomen: El creixement desorbitat dels boscos de ribera a l´interior de la pròpia llera del riu, amb les conseqüències evidents de substitució d´uns hàbitats aquàtics cada dia més escassos, d´una manca d´aportació de nutrients, d´un risc real de danys en cas d´alguna riuada imprevisible o sobtada i d´un elevat cost de manteniment, neteja i desbrossada «artificial» d´aquesta densa vegetació (amb les riuades, aquesta «neteja» era natural i periòdica). Per què no «gestionar» aquest fet mitjançant riuades «provocades», previstes i comunicades als municipis i sectors implicats, garantint-ne alguna cada 2 o 3 anys?
f) L´alteració del règim hídric (no ja només per la poca aigua disponible, sinó per la paradoxa de comptar amb més aigua a l´estiu quan cal regar al Baix Ter, que a l´hivern i tardor quan «guardem» la poca aigua de pluja als embassaments), provoca conseqüències evidents als ecosistemes fluvials; alguns exemples són la proliferació d´espècies de fauna al·lòctones com els visons i crancs americans o els peixos (avui en dia ja ens és difícil trobar-ne d´autòctons com bagres, anguiles i barbs i, per contra, mirallets, carpes, barbs de l´Ebre, carpins o gardins són els grans protagonistes de la fauna íctica del Ter). L´alteració del cabal també provoca booms de plantes forànies com l´Azolla, que té episodis de creixement fins a recobrir tota la làmina d´aigua, o la manca d´hàbitat per a espècies que requereixen codolars provocats per les riuades, com els corriols o becadells. A més, possibles episodis d´abocaments de substàncies tòxiques, nitrats o purins al riu es dissolen amb molta més dificultat a causa del baix cabal, fet que provoca major incidència sobre l´ecosistema.
Tanmateix, amb veritable vocació constructiva i com a persona optimista que sóc, estic convençut que les institucions i la societat serem capaços de donar-hi la volta, sigui amb dessaladores, sigui amb altres transvassaments alternatius des de cursos fluvials on el riu donant no en surti tan malparat, o sigui, sobretot, amb les imprescindibles polítiques d´estalvi d´aigua. Estic segur que d´aquí a uns anys tornarem a veure un Ter cabalós, viu, ample i sorollós. I llavors, els gironins i gironines, orgullosos, direm: «... i aquí tornem a tenir el nostre Ter sencer, després d´uns anys en què ha contribuït a desenvolupar Catalunya, gràcies a l´aigua que el país li ha manllevat».
Ponç Feliu. Regidor de Medi Natural de Girona i Vicepresident del Consorci Alba-Ter
Font:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2879_3_231369__Comarques-cabal-digne-ecolgic
