El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores
Font: Avui
| L'òrgan assessor de Medi Ambient considera que no es justifiquen els projectes de Blanes i Cunit per l'elevat cost que impliquen | Baltasar desatén el dictamen crític | Les noves plantes es tramiten ara per "raons d'urgència"
Joaquim Elcacho
El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), òrgan assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA, del departament de Medi Ambient i Habitatge-, considera que "no es justifica suficientment" que la construcció de dues noves dessalinitzadores a Blanes (Tordera 2) i Cunit-Cubelles (Foix) que planteja la mateixa ACA "sigui preferible a altres solucions alternatives que podrien presentar avantatges d'eficàcia, eficiència i economia". El CUSA qüestiona que la construcció de les noves dessalinitzadores "sigui la millor solució (o la més eficient) a la manca de garantia de subministrament que patim", segons un dictamen aprovat l'octubre passat per aquest òrgan assessor després que l'ACA proposés incloure les noves dessalinitzadores en la planificació hidrològica (tràmit legal per facilitar-ne la construcció).
En el seu dictamen, el CUSA manifesta "la seva preocupació" per la proposta de dues noves dessalinitzadores immediatament després d'haver completat la planta del Prat, que continua funcionant molt per sota de la seva capacitat màxima.
El dictamen del CUSA recorda que la dessalinització té "el cost d'implantació i el consum energètic més elevat de totes les alternatives viables" i proposa "fomentar decididament i igualment d'altres [alternatives] com la reutilització, la regulació i l'intercanvi de recursos".
El CUSA va ser creat el 1998 com a "òrgan deliberant i d'assessorament de l'ACA" i està format per gairebé mig centenar de representants d'universitats, empreses, sindicats, pagesos i organitzacions de veïns, de consumidors i ecologistes. El seu president és el catedràtic de la UPC Rafael Mujeriego.
Contràriament al dictamen del CUSA, el 22 de desembre passat, el departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar un acord pel qual s'inclouen les futures dessalinitzadores Tordera-2 i del Foix en la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya. Les noves dessalinitzadores van ser projectades en plena crisi de sequera però fins ara no estaven recollides en el pla hidrològic català. El departament de Medi Ambient s'acull ara a les suposades "raons d'urgència" que preveu la legislació per incloure noves obres sense necessitat de elaborar un nou pla hidrològic. L'acord aprovat per Medi Ambient en contra de l'opinió del CUSA permetrà declarar aquestes obres d'utilitat pública i facilita l'ocupació urgent dels terrenys afectats.
dijous, 28 de gener del 2010
dimecres, 27 de gener del 2010
La ressaca de la sequera
La ressaca de la sequera
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
diumenge, 24 de gener del 2010
El migrat cabal del Ter, a Rac1
En relació a la planta desalinitzadora i a l'inexistent retorn de cabals del riu Ter, ens han trucat des dels informatius de Rac1, on hem fet aquestes declaracions. Podeu anar directament al minut 9:25.
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
dijous, 21 de gener del 2010
Acaben les obres del túnel que unirà els rius Ter i Llobregat
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/21/acaben-obres-del-tunel-que-unira-rius-ter-llobregat/382359.html
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
dissabte, 16 de gener del 2010
Un estudi alerta que els boscos de ribera del Ter i del Fluvià estan molt degradats
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/16/estudi-alerta-que-boscos-ribera-del-ter-del-fluvia-degradats/381297.html
L'informe de l'estat dels rius i rieres a Catalunya el 2009 destaca la recuperació de la qualitat de l'aigua després del periode de sequera
L'informe de l'estat dels rius i rieres a Catalunya el 2009 destaca la recuperació de la qualitat de l'aigua després del periode de sequera
GIRONA | DDG
Els rius de les comarques de Girona i de Catalunya gaudeixen de bona salut però els boscos de ribera d'ambdós costats dels cursos fluvials estan molt degradats. Sobretot els del Ter i Fluvià i els trams baixos dels rius. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'informe de l'Associació Hàbitats-Projecte Rius durant el 2009.
La conclusió generalitzada és que la qualitat de les aigües, en funció de l'índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Una dada que revela que la sequera dels últims anys, i especialment la del 2008, ja està superada i que els ecosistemes s'han regenerat. El que ha empitjorat és la qualitat dels boscos de ribera, ja que en 132 dels 136 trams analitzats la qualitat és moderada o dolenta. La Unió Europea ha definit com objectiu que pel 2015 la qualificació sigui bona. La instal·lació de depuradores, la major conscienciació ciutadana sobre la importància dels rius, i la major afluència de pluges de l'últim any han ajudat molt a millorar la qualitat química de l'aigua. Mentre que respecte als boscos de Ribera, l'informe constata que la major part dels trams degradats se situen als trams baixos dels rius i en zones en les quals la pressió urbanística és més gran. Destaca la invasió de les zones inundables per la construcció i l'ocupació d'aquestes zones. Tot plegat fa que la qualitat de la ribera no millori i que estigui pitjor que altres anys.
Els rius de les comarques de Girona i de Catalunya gaudeixen de bona salut però els boscos de ribera d'ambdós costats dels cursos fluvials estan molt degradats. Sobretot els del Ter i Fluvià i els trams baixos dels rius. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'informe de l'Associació Hàbitats-Projecte Rius durant el 2009.
La conclusió generalitzada és que la qualitat de les aigües, en funció de l'índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Una dada que revela que la sequera dels últims anys, i especialment la del 2008, ja està superada i que els ecosistemes s'han regenerat. El que ha empitjorat és la qualitat dels boscos de ribera, ja que en 132 dels 136 trams analitzats la qualitat és moderada o dolenta. La Unió Europea ha definit com objectiu que pel 2015 la qualificació sigui bona. La instal·lació de depuradores, la major conscienciació ciutadana sobre la importància dels rius, i la major afluència de pluges de l'últim any han ajudat molt a millorar la qualitat química de l'aigua. Mentre que respecte als boscos de Ribera, l'informe constata que la major part dels trams degradats se situen als trams baixos dels rius i en zones en les quals la pressió urbanística és més gran. Destaca la invasió de les zones inundables per la construcció i l'ocupació d'aquestes zones. Tot plegat fa que la qualitat de la ribera no millori i que estigui pitjor que altres anys.
dilluns, 28 de desembre del 2009
La malastrugança dels dimarts i 13
Editorial d'El Xot, octubre 2009
http://elriudelavida.blogspot.com/2009/12/la-malaestruganca-dels-dimarts-i-13.html
http://elriudelavida.blogspot.com/2009/12/la-malaestruganca-dels-dimarts-i-13.html
dijous, 24 de desembre del 2009
Fan proves als tres pous de l´Onyar per poder-los utilitzar en cas de sequera
Servirien per abocar més de cent litres d'aigua per segon del freàtic per dotar el riu de cabal
http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/12/24/proves-als-tres-pous-lonyar-los-utilitzar-cas-sequera/377416.html
GIRONA | T.CARRERAS
L'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià està fent aquests dies proves en els tres pous situats a la llera de l'Onyar per tal d'analitzar l'aigua que s'extreu del subsòl i si pot tenir suficient qualitat per fer-la servir en èpoques de sequera i augmentar el cabal del riu.
Aquestes proves s'estan fent a petició de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és la propietària dels pous del riu Onyar. Aquestes instal·lacions han de permetre aportar grans quantitats d'aigua al riu en moment en què baixa pràcticament sense aigua. Amb els testos d'aquestes dies es vol deixar tot a punt per quan s'hagin d'activar, segons va assenyalar ahir el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, Xavier Ballell.
Els pous, les bombes i el quadre elèctric ja estan fets i només queda pendent fer l'escomesa elèctrica per evitar que cada cop que s'hagin de posar en marxa s'hagin de baixar els grups electrògens al riu. Aquesta obra l'ha d'assumir l'ACA. Els pous passen força ?desapercebuts i estan situats en el tram que ressegueix el carrer del Carme. En cada un d'aquests només es veuen un parell de tapes, el final d'una canonada (per on cau al riu l'aigua que s'extreu del subsòl) i la caixa que protegeix el quadre elèctric.
Aquests dies, per fer les proves, l'empresa d'aigües ha col·locat un grup electrogen en cadascun dels tres pous que es preveu que en un futur puguin entrar en funcionament. Els testos s'estan fent aquesta setmana aprofitant que el riu té més cabal de l'habitual gràcies a la pluja caiguda. L'aigua del subsòl, té bona qualitat però encara està bruta perquè l'extreu d'una profunditat que ronda els quaranta-cinc i cinquanta metres. Des que es van construir els tres pous, fa un parell d'anys, només s'havien fet servir un cop: els dies que es van fer els forats.
Un cop s'aconsegueixi treure neta aquesta aigua, l'aportació d'aigua neta i abundant provinent del freàtic permetria, a més d'una millora estètica del darrer tram del curs de l'Onyar a la ciutat abans de l'aportació de la séquia Monar, una millora de l'ecosistema, que permetés que el riu actués com a corredor biològic, un aspecte que en l'actualitat és pràcticament inexistent, segons ha indicat el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu. Cada un dels pous, segons va indicar el director tècnic d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, extreu uns 35 litres per segon.
També possibilitaria altres millores evidents com són la reducció de les pudors, l'existència novament d'un ecosistema fluvial en un tram on no fa aquesta funció en l'actualitat o la reducció de la mortalitat de peixos. Fa un parell d'anys l'absència d'aigua va matar uns 400 barbs i carpes.
Fa uns mesos l'Ajuntament de Girona va enviar una carta a l'ACA demanant que, en col·laboració amb l'Agència i la companyia d'aigües, pogués gestionar els tres pous. El consistori està pendent de la resposta.
dissabte, 19 de desembre del 2009
Text del "Compromís pel Ter"
Des de l'Observatori del Ter ens hem adonat que el text del "Compromís pel Ter", presentat a l'opinió pública a inicis d'any 2009, no es troba en la xarxa. Per aquest motiu, el copiem íntegrament en el bloc de l'Observatori, perquè pugui ser conegut per tothom que ho desitgi i difós activament.
COMPROMÍS PEL TER
El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.
A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.
Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.
Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.
La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.
En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.
Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:
1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;
2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;
3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;
4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;
5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.
Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:
a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;
b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;
c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);
d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;
e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;
f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);
g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;
h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.
Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009
Notes:
(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.
(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).
(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.
(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).
(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.
(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.
(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.
(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.
COMPROMÍS PEL TER
El principal dret d’un riu és poder ser un riu de debò i una de les principals obligacions de qualsevol administració hidràulica és la de vetllar per fer que això sigui realitat, sobretot en el segle XXI amb la perspectiva de la propera entrada en vigor de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Vetllar per un riu significa vetllar per la qualitat de les seves aigües i per la quantitat d’aigua que hi circula. Avui en dia, per sentit comú i sense necessitat de recórrer a directives comunitàries, legislacions o principis nous i vells de qualsevol cultura de l’aigua, ningú no permetria que es derivés un 90% del cabal natural d’un riu de manera permanent, continuada, conscient i deliberada. Això que és senzillament inadmissible és el que està passant en el cas del riu Ter, un riu que ha configurat una part substancial del paisatge de les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; un riu amb ecosistemes remarcables i ben conservats que hostatgen espècies singulars; un riu que històricament ha estat aprofitat per una gran part de les activitats econòmiques de la zona, des de Setcases fins a Torroella de Montgrí.
A partir de la segona meitat del segle XX, la construcció de les preses de Sau i Susqueda va permetre regular els cabals naturals del riu i des del moment en què es van acabar les obres, fa poc més de quaranta anys, el Ter va perdre gairebé la totalitat del seu cabal natural. Del Pasteral se’n deriven les aigües per una galeria soterrada i una conducció de 3 metres de diàmetre que arriba fins a Cardedeu i que s’emporta, subreptíciament i silenciosament, un cabal molt superior al que es deixa circular pel riu aigües avall de l’embassament. En aquests darrers anys, el cabal mitjà natural del Ter abans dels embassaments ha estat, en xifres arrodonides, de 12 m3 per segon. El cabal transvasat cap a Barcelona ha estat, de mitjana, de quasi 7 m3 per segon (1), amb puntes lleugerament superiors a 8 m3 per segon, mentre que el cabal del riu en el seu pas per Girona ha estat sovint de menys d’1 m3 per segon (2). Expressat en percentatge, això significa que es transvasa un 70% del cabal natural del riu (3). Cal afegir que, en determinats moments del primer semestre del 2008, el transvasament ha superat fins i tot el 90% del seu cabal natural. Literalment, el riu Ter és poc més que el sobreeixidor del sistema d’embassaments que abasta l’àrea metropolitana de Barcelona. Les generacions més joves només han conegut un Ter domesticat, esllanguit, esmorteït, envellit i mandrós, que ja no pot arribar a mar si la pluviometria no és veritablement extraordinària. S’ha perdut la memòria històrica del cabal natural del riu.
Davant d’aquestes xifres, es fa prou evident que no es pot continuar així. Fruit de l’espoliació, l’estat del riu Ter aigües avall dels embassaments és deplorable, i probablement constitueix el problema ecològic i mediambiental més greu que s’ha produït a Catalunya en els darrers anys (4). El patrimoni natural del Ter, tant pel que fa a l’ecosistema aquàtic com pel que fa als ecosistemes adjacents, està amenaçat per la banalització del curs del riu. En els casos d’algunes espècies, les solucions potser arribaran massa tard (5). Fins avui, aquest problema mediambiental ha estat menystingut gairebé per la totalitat de les forces polítiques, ateses les responsabilitats compartides al llarg dels anys d’administració autonòmica, i fins fa poc era desconegut pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Ha estat minimitzat i relativitzat per no haver d’afrontar les dificultats que se’n derivarien de cara a l’abastament de l’àrea metropolitana barcelonina, és a dir, a més de quatre milions de persones. És evident que el riu Ter és massa petit, com ha demostrat la sequera del 2007-2008, per abastir poblacions de la mida de l’actual àrea metropolitana de Barcelona. La sequera també ha posat de manifest que el retard de dècades en la solució de l’abastament d’aquesta àrea està portant el riu Ter, el territori i l’economia de les comarques gironines cap a una situació agònica, en alguns casos al límit de la irreversibilitat. Cal capgirar la situació i resoldre el problema del Ter des de l’òptica de les necessitats del riu i del seu territori, amb tots els requeriments que imposa la Directiva Marc de l’Aigua. La reducció de la pressió del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona ha de permetre que s’atenguin millor les demandes de totes les comarques gironines, aspecte fonamental per no perdre competitivitat econòmica i, naturalment, per no haver de suportar tots els danys ambientals i econòmics, com ha passat aquests últims anys.
Hi ha dos instruments legals que regulen, almenys teòricament, els cabals del riu Ter: la Llei 15/1959, d’11 de maig (d’ara endavant, Llei 15/1959), i el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya del 2006. S’hi han afegit, en els darrers anys, els diferents decrets de sequera de la Generalitat de Catalunya, resolucions de menor grau que tot i així han alterat l’ordenament jurídic, ja que s’han imposat i s’han fet servir per restringir les dotacions de reg i per reduir els cabals circulants aigües avall dels embassaments, que han arribat a mínims probablement històrics des de la construcció dels embassaments.
La Llei 15/1959 és formalment garantista. Segons aquesta llei, només es podrà derivar un màxim de 8 m3 per segon cap a Barcelona si es garanteixen: a) un cabal del riu Ter de 3 m3 per segon en el seu pas per la ciutat de Girona; b) 1 m3 per segon per a l’abastament de Girona i la Costa Brava centre (6); i c) els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter, al voltant de 4 m3 per segon. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya és més generós amb els cabals circulants mesurats en diferents punts del riu i en diferents èpoques de l’any i, per tant, millora formalment la Llei 15/1959, tot i que admet situacions d’excepcionalitat per a les quals no determina criteris ni per als cabals circulants ni per als transvasats.
En aquests darrers anys, el grau d’incompliment de la Llei 15/1959 i del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, en vigor des del juliol del 2006, ha estat elevat. L’incompliment més greu és el de la Llei 15/1959, ja que no s’han respectat les condicions necessàries definides per la llei per al transvasament d’aigua del Ter a la regió de Barcelona. A més a més, s’ha produït la situació inversa a la regulada per la llei: per poder continuar transvasant aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha deixat circular aigua al riu, s’ha prohibit el reg agrícola i s’ha limitat l’ús d’aigua potable a la mateixa conca, a l’empara –discutible i discutida– dels decrets de sequera i de les mesures en situació d’excepcionalitat. En conclusió, en aquests darrers anys, l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit en gran mesura i de manera reiterada amb els cabals ecològics del riu Ter i amb una part de l’aigua que per llei s’havia de destinar als regadius situats aigües avall dels embassaments.
Per tots aquests motius, cal una nova regulació del riu Ter que s’inspiri en principis clars i equitatius:
1) Que fomenti el bon estat ecològic del riu Ter, com a requeriment ineludible per al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua;
2) Que atengui preferentment les necessitats dels territoris per on circula el Ter, tal com preveu la Llei 15/1959, encara vigent;
3) Que garanteixi la participació de les institucions i de les diverses entitats més properes del territori en la formulació de les propostes de regulació de la conca, que es presentaran als representants dels partits polítics parlamentaris perquè siguin tramitades al Parlament de Catalunya;
4) Que garanteixi la participació de representants de la conca del Ter a les institucions que actualment decideixen el repartiment de l’aigua del Ter, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter-Llobregat;
5) Que doni un tractament equitatiu, ponderat i proporcionat a tots els rius que transcorren per Catalunya, per tal d’atendre les necessitats d’aigua potable de l’àrea de Barcelona mitjançant la interconnexió de xarxes, per no deixar sense recursos la conca del Ter cada cop que la pluviometria no és abundant, i que incorpori les solucions adequades per dotar de nous recursos d’abastament l’àrea metropolitana de Barcelona que permetin alleugerir les extraccions a la conca del Ter.
Mentre no s’estudia i es tramita la nova regulació del Ter, cal un compromís clar, explícit i normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que propiciï la recuperació significativa, programada i respectada dels cabals circulants pel riu Ter aigües avall dels embassaments, i que doni una atenció preferent a les necessitats de cabals per als usos de la conca, tal com determina la Llei 15/1959. Aquest compromís per una solució respectuosa amb els valors econòmics, socials i ambientals del territori, i al mateix temps solidària amb l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa els recursos excedents, s’ha batejat amb el nom de Compromís pel Ter (7). La regulació normativa d’aquesta situació transitòria, fins a l’entrada en vigor de la nova Llei del Ter, hauria de preveure el compliment d’unes bases mínimes, que serien:
a) Compliment de la Llei 15/1959 pel que fa a la satisfacció de les demandes del Baix Ter, en especial els cabals necessaris per al reg agrícola i per al manteniment de les funcions ecològiques dels recs històrics, estimats en 4 m3 per segon;
b) Compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en tots els punts d’aforament previstos en el Pla, aigües avall dels embassaments;
c) Disminució dels volums d’aigua del Ter transvasada a Barcelona equivalent a l’aportació de les noves fonts de subministrament d’aigua (dessalinitzadores, noves captacions, reutilització) per a l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat (8);
d) Limitació progressiva en sis anys (2009-2015) dels cabals màxims transvasables, que parteixi d’una derivació màxima de fins a un 50% de les aportacions mitjanes de la conca el 2009 (6 m3 per segon d’un total de 12 m3 per segon), i que arribi a una derivació màxima del 15% del cabal natural del riu el 2015 (màxim d’1,8 m3 per segon per un cabal mitjà de 12 m3 per segon), equivalent a 55 hm3 per any;
e) Atorgament de les concessions d’aigua als regadius, establertes per la Llei 15/1959, però mai no formalitzades, per tal de consolidar l’agricultura i el paisatge del Baix Ter;
f) Establiment de compensacions econòmiques pels danys causats al Baix Ter (mediambientals, relatius a les activitats socioeconòmiques) pels incompliments de la Llei 15/1959 durant el període 2004-2008. A partir del 2009, establiment de compensacions econòmiques pels cabals transvasats en el període transitori, basades en el cost d’oportunitat d’altres alternatives per a l’abastament de l’àrea metropolitana de Barcelona i que internalitzin els costos ambientals i econòmics assumits per la conca cedent (9). Els beneficiaris d’aquesta compensació haurien de ser els ajuntaments i els sectors econòmics afectats pel transvasament. La compensació s’hauria d’invertir a corregir els esmentats impactes negatius (modernització dels regadius, disminució de la intrusió salina, recuperació dels aqüífers contaminats, recuperació del bosc de ribera i altres ecosistemes aquàtics, etc.);
g) Publicació periòdica de les dades de cabals naturals, cabals circulants, cabals transvasats (mesurats a la sortida dels embassaments), dels balanços anuals dels recursos recollits a la conca i del seu destí, així com dels seguiments de paràmetres fisicoquímics i biològics amb els quals s’avalua la qualitat ambiental del riu;
h) Seguiment de les espècies i els ecosistemes més afectats per la manca de cabal, l’estancament de les aigües i l’eutròfia, per poder prendre les mesures necessàries per recuperar-ne la funció ecològica.
Girona - La Tallada d'Empordà, gener del 2009
Notes:
(1) Dada que correspon al cabal mesurat a l’arribada a Cardedeu; probablement és superior a l’inici de la captació.
(2) Les dades dels cabals circulants pel Ter es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (www.gencat.cat/aca).
(3) En comparació, el que va motivar la reacció contra el PHN del Partit Popular era un transvasament del 6% del volum generat per la conca de l’Ebre, és a dir, transvasar 1.100 hm3/any dels 18.200 hm3/any que recull la conca de l’Ebre, segons les dades consultades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
(4) Caldrà tenir en compte, també, els efectes del canvi climàtic, que suposaran una pressió addicional sobre la conca del Ter que pot esdevenir insuportable i letal.
(5) A les aigües del riu Ter, hi viuen espècies amenaçades o protegides, com la bavosa de riu, el barb de muntanya o la bagra, o invertebrats destacables com les nàiades. Pel que fa als ecosistemes adjacents, hi trobem vernedes i altres boscos de ribera ben constituïts i d’interès comunitari. Algunes d’aquestes espècies es veuen amenaçades tant per l’extensió d’espècies exòtiques invasores (per passiva) com per la deterioració dels ecosistemes aquàtics i riparis (per activa).
(6) Per limitacions en la canonada que connecta el Pasteral i la potabilitzadora de Montfullà, mai no s’ha pogut arribar a aquesta quantitat. Actualment, el nivell màxim actual se situa en 0,66 m3 per segon.
(7) Per remarcar la semblança i la sintonia amb les propostes fetes en el Compromís per Lleida, pel que fa a la manera d’entendre la gestió de l’aigua a Catalunya i al model de país que es planteja.
(8) Així, l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, prevista pel maig de 2009, ja hauria de permetre rebaixar la captació màxima de 8 a 6 m3 per segon.
(9) Per exemple, suposant un cost de 0,40 euros per m3, la compensació a l’àrea cedent hauria de ser de 40 milions d’euros per cada 100 hm3 d’aigua transvasada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)