divendres, 21 de maig del 2010
La Plataforma del Ter a Barcelona
dissabte, 15 de maig del 2010
La proposta: Aigua per Unir
AIGUA PER UNIR: UNA NOVA PROPOSTA PER A LA GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
En els darrers anys a Catalunya s’han accentuat les ocasions en les quals els serveis s’han col·lapsat o arribat al llindar del col·lapse, tot posant de relleu serioses mancances estructurals. Tots hem trobat motius per anar en contra, però en poques ocasions ens hem unit per proposar i recolzar solucions, ni tan sols allò que podia ser necessari o fins i tot imprescindible. Però les diverses circumstàncies actuals, començant per la important crisi econòmica i acabant per la immensa fatiga de la societat, fan que calgui arraconar pràctiques i plantejaments estèrils i que sigui urgent generar solucions d’ampli consens per a resoldre els gravíssims problemes que té el país; l'aigua n'és un.
El creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter, que ha donat de beure a la creixent població que s’hi ha concentrat, alhora que ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona. Tot i que la filosofia inicial era emprar per a aquest abastament l’aigua retinguda pels embassaments i que tradicionalment ocasionava problemes d’inundacions a Girona, la realitat dels darrers anys és que l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha abastit i continua encara abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter.
Entre finals de 2007 i inicis de 2008, exhaurits els rius Ter i Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona va estar en risc real de desabastiment. No és fàcil imaginar les conseqüències socioeconòmiques de talls reals en el subministrament d’aigua a la principal àrea productiva tant de Catalunya com d’Espanya, però és evident que haurien estat molt severes. Des d’aleshores, s’ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat i una segona està en construcció a Blanes, per reforçar amb un màxim de 3 m3/s un abastament com el de l’àrea metropolitana de Barcelona que en necessita 15 m3/s, per la qual cosa en cas de sequera extrema tan sols representa un allargament de l’agonia a l’espera de les pluges salvadores. La garantia d’abastament de l’àrea metropolitana, de la seva gent i de l’activitat que s’hi desenvolupa, continua essent precària.
Catalunya té aigua suficient com per abastir la seva capital amb majors garanties i sense haver d’eixugar cap riu. Cal però una visió àmplia i generosa, de reequlibri territorial, com la que fem amb aquesta proposta. La gestió de l’aigua s’ha de plantejar en l’òptica de resoldre problemes, per enfortir la societat i per unir-la, no per separar-la i enfrontar-la.
La nostra proposta, que fem pública a la societat catalana per al seu debat lliure, obert i democràtic, passa per solucionar els problemes d’aigua de la Catalunya metropolitana, tot pensant en una solució estructural i a mig i llarg termini del conjunt dels problemes de l’aigua del país i tenint en compte el creixement equilibrat del conjunt de territoris que el composen i les garanties d’un funcionament ambientalment correcte del cicle de
l’aigua.
Per tot això considerem que:
1. Ateses les interrelacions humanes i econòmiques actuals, la garantia d’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona no solament és necessària per al desenvolupament de la metròpoli, sinó pel del conjunt de Catalunya. Però, al mateix temps, l’abastament d’aigua de Barcelona es pot i s’hauria d’aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris.
2. La garantia de l’abastament de Barcelona, així com d’altres àrees costaneres amb un subministrament problemàtic, implica posar en marxa una diversitat de solucions que ja s’han posat sobre la taula, entre les quals les plantes dessalinitzadores en representen una més. Es fa necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d’aigua corresponents per tal d’assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori.
3. Els regadius de Lleida, que representen de llarg el principal consum d’aigua de Catalunya, tenen un ampli marge per a la modernització i la seva agricultura per a la racionalització dels cultius. La millora del regadiu de Lleida pot facilitar els recursos per a l’estabilitat de l’abastament de l’àrea metropolitana; per arribar-hi es disposa de les disponibilitats financeres que poden sortir del mateix abastament de Barcelona, les quals haurien de servir per altres projectes territorials a Ponent.
4. La interconnexió i la diversitat de solucions per a l’abastament de Barcelona i les àrees deficitàries litorals s’ha de fer en qualsevol cas tenint en compte la garantia del correcte funcionament del cicle natural de l’aigua i del manteniment dels medis continentals humits, tot preveient en particular l’eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat.
5. En el sentit anterior cal portar una atenció especial a la conservació i regeneració dels cursos baixos del riu Segre i Ebre i en particular al manteniment de les qualitats i equilibris ecològics del Delta de l’Ebre , tot assegurant els cabals que ha de facilitar el conjunt de la conca i l’execució dels projectes de restitució de sediments.
Per tot plegat els membres del Compromís per Lleida i de la Plataforma del Ter que hem organitzat aquesta jornada sotmetem a la societat civil catalana i als seus representants polítics una proposta de racionalització dels recursos hídrics a Catalunya compromesa, solidària i necessària. La solució del problema de l’aigua es troba a Catalunya i la solidaritat entre catalans farà que l’aigua ja no serveixi per separar, sinó per unir.
Girona, 15 de maig de 2010
divendres, 7 de maig del 2010
Aigua per unir
Amb aquest objectiu, representants de la societat civil lleidatana i gironina hem sumat esforços per tal de fer una proposta entorn de la gestió de l'aigua i del territori que camini en el sentit abans descrit i que permeti una resolució civilitzada de qüestions com l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament socioeconòmic de les terres de Lleida, la sobreexplotació dels rius Ter i Llobregat i la protecció del cabal de manteniment del riu Segre i, per tant, també del tram final del riu Ebre. A Catalunya hi ha aigua per atendre de manera enraonada i raonable totes les demandes, tan sols cal una visió generosa, dialogada i serena, que és el que volem propiciar.
El primer pas en aquest sentit és l'organització de la jornada "Aigua per Unir" el proper dissabte 15 de maig de 2010, a la Casa de Cultura de Girona, de les 10 h a les 14 h. En aquesta jornada tindrem la intervenció de reputats tècnics, científics i especialistes en la gestió de l'aigua i del territori, i la clourem llegint i fent pública una proposta de manifest, titulada també "Aigua per Unir", que pretenem que sigui debatuda, comentada, analitzada i, si cal, criticada, per la societat catalana.
A Girona, i amb la col·laboració inestimable de destacades persones de les terres de Lleida i de Barcelona, volem començar a redreçar la situació que hem viscut aquests anys recents, en la qual l'aigua ha servit per enfrontar, per passar a un escenari nou, en el qual l'aigua serveixi per unir.
Els que ho desitgeu, us podeu descarregar el programa de la jornada a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_per_unir_programa.pdf. La nota de premsa associada a l'acte la trobareu a http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornada_Aigua_%20per_unir_nota_premsa.pdf.
Us hi esperem!
dijous, 6 de maig del 2010
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
CiU diu que la dessaladora del Prat no repercutirà en el Ter
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
Font: Diari de Girona
GIRONA | DDG
El diputat de CiU Eudald Casadesús va alertar ahir que l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat no tindrà repercussió en el cabal del Ter, sinó que aquest podrà ser reduït gràcies a les nevades i les fortes pluges d'aquest any, "no per una iniciativa del Govern". Va explicar que l'aigua de la dessaladora servirà com a garantia de subministrament, de manera que "els recursos bàsics continuaran essent rius, embassaments i aqüífers", o sigui que, segons CiU, la nova dessaladora no tindrà repercussió en el cabal del Ter. Casadesús va explicar que el cost per potibilitzar l'aigua del Ter a Cardedeu serà de 8 cèntims/m3, mentre que al Prat oscil·larà entre els 38 i els 50 cèntims.
dijous, 29 d’abril del 2010
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
L’estudi El Niño i les tendències climàtiques afecten la qualitat de l’aigua als embassaments analitza dades sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua recollides des que es va omplir per primer cop l’embassament al 1964 fins el 2007. Amb aquestes s’ha pogut detectar l’efecte del Niño i de canvis climàtics recents.
La quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau des del riu Ter ha disminuït un 44% en els darrers 44 anys. Així doncs, mentre que a la dècada dels 60 entrava prou aigua per omplir l’embassament 4 cops l’any, actualment el riu Ter només el pot omplir 2.2 cops l’any. Això representa aproximadament el volum d’aigua potable urbana consumida a tot Catalunya durant 4 mesos.
Els resultats de l’estudi indiquen que la principal causa de la reducció dels cabals al Ter és el canvi en el clima de la conca, principalment l’augment de les temperatures que hauria provocat un augment significatiu de la transpiració dels boscos. Cal destacar que la relació d’aquesta tendència climàtica al Ter amb el fenomen de l’escalfament global, tot i que és plausible, no es demostra en aquest estudi.
La baixa quantitat d’aigua que entra al pantà de Sau ha repercutit negativament en la qualitat de l’aigua. Així doncs, a l’estudi podem comprovar que les situacions de dèficit d’oxigen dissolt a l’aigua de l’embassament -paràmetre indicador de baixa qualitat de l’aigua- han augmentat un 23% de mitjana degut al descens dels cabals provocats pel canvi en el clima a la conca. Tanmateix, aquest efecte és més intens durant anys secs, quan l’embassament presenta un augment del 30% de les situacions d’anòxia provocada per la tendència climàtica.
D'altra banda, la disminució de cabals provocada pel canvi climàtic a la conca ha contrarestat parcialment els beneficis provocats per la implantació del Pla de Sanejament a la conca del Ter durant els anys 80-90. La construcció de depuradores als principals nuclis urbans aigües amunt de l’embassament va provocar-hi una millora ostensible de la qualitat de l’aigua al mateix, amb un descens del 30% de les situacions de dèficit d’oxigen dissolt. L’estudi, però, estima que sense la presència del canvi climàtic el descens de les situacions d’anòxia hauria arribat al 48%.
Finalment, l’estudi demostra que tant els cabals a la conca del Ter com la qualitat de l’aigua al pantà de Sau es veuen afectats pel fenomen climàtic El Niño. Aquest es reflecteix a la conca del Ter en oscil·lacions del seu cabal i en la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua del pantà de Sau en períodes entre 2 i 5 anys, coincidint amb els cicles del Niño.
Tot això suggereix que els recursos aquàtics al nostre país estan afectats per fenòmens climàtics globals com els canvis climàtics o les oscil·lacions climàtiques com El Niño. Si les prediccions climàtiques per a la nostra regió es compleixen, això implicarà una reducció important de la qualitat de l’aigua als nostres embassaments, que només podria ser contrarestada amb l’afinament dels processos de depuració de les aigües residuals.
Tanmateix, aquest estudi no només té implicacions locals ja que moltes regions basen l’abastament d’aigua potable en els embassaments, com poden ser Europa, Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Estats Units, com a reginons de clima mediterrani, i Estats Units, Amèrica Central, el Nord de Brasil i l’Orient Mitjà, com a regions àrides. Aquests resultats suposen un avís als gestors de l’aigua en aquests països en el sentit que el canvi climàtic pot ser un risc futur pel que fa no només a la quantitat d’aigua, sinó també a la seva qualitat i els costos de tractament de l’aigua.
Enllaç a l'estudi
El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic
El cabal del Ter abans d'arribar a Sau s'ha reduït un 44% en poc més de quaranta anys pel canvi climàtic
Font: El Punt
Un estudi demostra que això ha afectat la qualitat de l'aigua del pantà
Un estudi ha posat de manifest l'afectació que el canvi climàtic està tenint a la part alta de la conca del Ter. Segons les dades que s'han analitzat, el cabal del riu a l'entrada del pantà de Sau s'ha reduït un 44% en també 44 anys. Això ha tingut un efecte directe sobre la qualitat de l'aigua de l'embassament, i ha reduït els efectes positius del pla de sanejament que s'havia desenvolupat a la conca. Finalment, l'estudi demostra com el fenomen del Niño també afecta el règim climàtic de la conca.
La importància del document recau en el fet que és un dels primers d'àmbit internacional que relaciona el canvi climàtic amb la qualitat de les aigües, segons va explicar ahir un dels seus autors, Rafael Marcé. De fet, s'ha agafat el pantà de Sau com a objecte de l'estudi perquè hi ha dades des de la construcció del pantà el 1964, la sèrie més llarga de la mediterrània. L'anàlisi que n'han fet ha permès constatar que ara el Ter, en la part alta, ha anat portant cada vegada menys aigua, una tendència que s'ha accentuat a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. A la dècada dels seixanta, el Ter aportava a Sau uns 20 m³/s, mentre que en l'actualitat la xifra ha baixat fins als 12 m³/s. La principal causa és el canvi climàtic, ja que abans d'aquest punt no hi ha encara cap transvasament ni tampoc hi ha hagut durant aquest període canvis destacats en els usos del sòl, com per exemple més regadius. La major transpiració dels boscos per l'augment de la temperatura, de prop d'1,5 graus entre el 1964 i el 2007, també hi ha influït.
Menys qualitat
Aquesta reducció de cabal ha repercutit directament en la qualitat de l'aigua, que s'ha mesurat a través de l'oxigen dissolt en l'aigua del pantà. Segons Joan Armengol, codirector de l'estudi, la disminució de cabal ha fet que les millores que van significar el pla de sanejament de la Generalitat dels anys vuitanta i noranta hagin tingut un efecte més limitat sobre la qualitat. Finalment, Marcé va insistir que cal tenir en compte les dades tant de qualitat com de quantitat de la conca del Ter al moment de plantejar com gestionar els recursos hídrics de Catalunya a mitjà termini.
L'afectació del Niño
Un dels punts més interessants que tracta l'estudi és l'afectació que té el fenomen del Niño sobre el comportament de les aigües del pantà i també de tota la conca alta del Ter. Segons va explicar ahir Miquel Àngel Rodríguez-Arias, climatòleg que també hi ha participat, s'han observat oscil·lacions en el cabal del Ter cada vegada que hi ha hagut el Niño, algunes vegades augmentant i en d'altres reduint el cabal. Tot i així, la complexitat del fenomen i de la seva repercussió en el clima de la península ibèrica no ha permès establir una relació més concreta, però «el que demostren les dades és que entre 8 i 13 mesos després del Niño s'altera el cabal de la conca i el comportament del pantà». L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el grup d'investigació FLUMEN de la UPC
Font: El Punt
Un estudi demostra que això ha afectat la qualitat de l'aigua del pantà
Un estudi ha posat de manifest l'afectació que el canvi climàtic està tenint a la part alta de la conca del Ter. Segons les dades que s'han analitzat, el cabal del riu a l'entrada del pantà de Sau s'ha reduït un 44% en també 44 anys. Això ha tingut un efecte directe sobre la qualitat de l'aigua de l'embassament, i ha reduït els efectes positius del pla de sanejament que s'havia desenvolupat a la conca. Finalment, l'estudi demostra com el fenomen del Niño també afecta el règim climàtic de la conca.
La importància del document recau en el fet que és un dels primers d'àmbit internacional que relaciona el canvi climàtic amb la qualitat de les aigües, segons va explicar ahir un dels seus autors, Rafael Marcé. De fet, s'ha agafat el pantà de Sau com a objecte de l'estudi perquè hi ha dades des de la construcció del pantà el 1964, la sèrie més llarga de la mediterrània. L'anàlisi que n'han fet ha permès constatar que ara el Ter, en la part alta, ha anat portant cada vegada menys aigua, una tendència que s'ha accentuat a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. A la dècada dels seixanta, el Ter aportava a Sau uns 20 m³/s, mentre que en l'actualitat la xifra ha baixat fins als 12 m³/s. La principal causa és el canvi climàtic, ja que abans d'aquest punt no hi ha encara cap transvasament ni tampoc hi ha hagut durant aquest període canvis destacats en els usos del sòl, com per exemple més regadius. La major transpiració dels boscos per l'augment de la temperatura, de prop d'1,5 graus entre el 1964 i el 2007, també hi ha influït.
Menys qualitat
Aquesta reducció de cabal ha repercutit directament en la qualitat de l'aigua, que s'ha mesurat a través de l'oxigen dissolt en l'aigua del pantà. Segons Joan Armengol, codirector de l'estudi, la disminució de cabal ha fet que les millores que van significar el pla de sanejament de la Generalitat dels anys vuitanta i noranta hagin tingut un efecte més limitat sobre la qualitat. Finalment, Marcé va insistir que cal tenir en compte les dades tant de qualitat com de quantitat de la conca del Ter al moment de plantejar com gestionar els recursos hídrics de Catalunya a mitjà termini.
L'afectació del Niño
Un dels punts més interessants que tracta l'estudi és l'afectació que té el fenomen del Niño sobre el comportament de les aigües del pantà i també de tota la conca alta del Ter. Segons va explicar ahir Miquel Àngel Rodríguez-Arias, climatòleg que també hi ha participat, s'han observat oscil·lacions en el cabal del Ter cada vegada que hi ha hagut el Niño, algunes vegades augmentant i en d'altres reduint el cabal. Tot i així, la complexitat del fenomen i de la seva repercussió en el clima de la península ibèrica no ha permès establir una relació més concreta, però «el que demostren les dades és que entre 8 i 13 mesos després del Niño s'altera el cabal de la conca i el comportament del pantà». L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el grup d'investigació FLUMEN de la UPC
El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter
El canvi climàtic reduirà la qualitat de l´aigua del Ter
Font: Diari de Girona
La investigació de l'ICRA apunta que els pantans baixaran l'actual volum de líquid embassat
GIRONA | EFE/DDG L'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, els nous usos del terra i l'"efecte remot" del fenomen d'El Niño provoquen una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels embassaments, segons un estudi elaborat en el pantà de Sau, que obligarà a millorar els processos de depuració. L'estudi codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i el grup d'investigació de dinàmica fluvial Flumen, es basa en l'anàlisi de dades sobre la quantitat i qualitat de l'aigua recollida a la conca del riu Ter i a l'embassament de Sau, un pantà on les aportacions han disminuït un 44% entre 1964 (primer any del qual es tenen dades) i 2007.
Aquesta reducció, especialment evident a partir dels anys 80, es tradueix en el fet que mentre a la dècada dels 60 entrava aigua per omplir cada any quatre vegades l'embassament, a l'actualitat només es pot omplir 2,2 vegades, o el que és el mateix, el volum d'aigua potable urbana que consumeix tot Catalunya en quatre mesos. L'estudi estima que la disminució de cabals -atribuïble sobretot a l'augment de les temperatures i a un increment de l'evaporació i transpiració dels boscos, més que una disminució de les precipitacions- ha contrarestat els efectes beneficiosos aconseguits amb la implantació del Pla de Sanejament de la Conca del Ter a la dècada dels anys 80 i 90.Aquest pla va aconseguir reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua (anòxia) un 30%, una millora que sense els efectes acumulats del canvi climàtic hagués estat del 48%, apunten els autors de l'estudi. Totes aquestes dades suggereixen que si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya empitjorarà la qualitat de l'aigua dels embassaments, de la qual se subministren molts municipis, una situació que només podrà ser contrarestada amb una millora dels processos depuratius. L'informe demostra que tots els cabals de la conca del Ter, així com la qualitat de l'aigua de l'embassament de Sau, es veuran afectats pel fenomen climàtic d'El Niño. Aquest "efecte remot" i de "sincronia" entre el règim de pluges de la conca del Ter i El Niño, provoca una oscil·lació en els cabals i en la quantitat d'oxigen de l'aigua de Sau.
"Predictibilitat"
El Nió és una anomalia de caràcter cíclic que es produeix en el Pacífic, i que té repercussions climàtiques a escala global, amb un canvi en els patrons dels moviments de les masses d'aigua de l'oceà. Miquel Àngel Rodríguez-Arias, un dels autors d'aquest treball afirma que l'objectiu és intentar buscar les "fonts de predictibilidat" que permetin anticipar, amb tres o quatre mesos, què passarà des del punt de vista meteorològic al Mediterrani. Els autors de l'informe apunten que aquest treball no només té implicacions locals, ja que moltes zones del món basen el seu proveïment en embassaments, així que els resultats obtinguts a Sau són un avís global pels gestors dels recursos hídrics, tant en la quantitat com en la qualitat de l'aigua.
Font: Diari de Girona
La investigació de l'ICRA apunta que els pantans baixaran l'actual volum de líquid embassat
GIRONA | EFE/DDG L'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic, els nous usos del terra i l'"efecte remot" del fenomen d'El Niño provoquen una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels embassaments, segons un estudi elaborat en el pantà de Sau, que obligarà a millorar els processos de depuració. L'estudi codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i el grup d'investigació de dinàmica fluvial Flumen, es basa en l'anàlisi de dades sobre la quantitat i qualitat de l'aigua recollida a la conca del riu Ter i a l'embassament de Sau, un pantà on les aportacions han disminuït un 44% entre 1964 (primer any del qual es tenen dades) i 2007.
Aquesta reducció, especialment evident a partir dels anys 80, es tradueix en el fet que mentre a la dècada dels 60 entrava aigua per omplir cada any quatre vegades l'embassament, a l'actualitat només es pot omplir 2,2 vegades, o el que és el mateix, el volum d'aigua potable urbana que consumeix tot Catalunya en quatre mesos. L'estudi estima que la disminució de cabals -atribuïble sobretot a l'augment de les temperatures i a un increment de l'evaporació i transpiració dels boscos, més que una disminució de les precipitacions- ha contrarestat els efectes beneficiosos aconseguits amb la implantació del Pla de Sanejament de la Conca del Ter a la dècada dels anys 80 i 90.Aquest pla va aconseguir reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua (anòxia) un 30%, una millora que sense els efectes acumulats del canvi climàtic hagués estat del 48%, apunten els autors de l'estudi. Totes aquestes dades suggereixen que si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya empitjorarà la qualitat de l'aigua dels embassaments, de la qual se subministren molts municipis, una situació que només podrà ser contrarestada amb una millora dels processos depuratius. L'informe demostra que tots els cabals de la conca del Ter, així com la qualitat de l'aigua de l'embassament de Sau, es veuran afectats pel fenomen climàtic d'El Niño. Aquest "efecte remot" i de "sincronia" entre el règim de pluges de la conca del Ter i El Niño, provoca una oscil·lació en els cabals i en la quantitat d'oxigen de l'aigua de Sau.
"Predictibilitat"
El Nió és una anomalia de caràcter cíclic que es produeix en el Pacífic, i que té repercussions climàtiques a escala global, amb un canvi en els patrons dels moviments de les masses d'aigua de l'oceà. Miquel Àngel Rodríguez-Arias, un dels autors d'aquest treball afirma que l'objectiu és intentar buscar les "fonts de predictibilidat" que permetin anticipar, amb tres o quatre mesos, què passarà des del punt de vista meteorològic al Mediterrani. Els autors de l'informe apunten que aquest treball no només té implicacions locals, ja que moltes zones del món basen el seu proveïment en embassaments, així que els resultats obtinguts a Sau són un avís global pels gestors dels recursos hídrics, tant en la quantitat com en la qualitat de l'aigua.
dilluns, 29 de març del 2010
Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona
Els experts reconeixen l´expoli hídric de Barcelona a Girona
Font: Diari de Girona
El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.
Font: Diari de Girona
El biòleg Gabriel Borràs considera que hi ha un "cantonalisme hidràulic" injustificat a Catalunya
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG Catalunya té previst invertir gairebé 10.000 milions d'euros fins al 2015 per evitar que es repeteixi una sequera com la que es va patir entre el 2007 i el 2008. El programa, que supoosa el 0,54% del PIB, ha d'aconseguir que la comunitat torni a patir sequeres fins al 2027. Per això la planificació inclou la construcció de depuradores, la millora de la xarxa de sanejament, la posada en marxa i ampliació de les tres dessalinitzadores i l'augment en la reutilització de l'aigua.
Totes aquestes mesures es recullen en el llibre Els guardians de l'aigua, on el biòleg gironí Gabriel Borràs recorda en el pròleg que el repartiment de l'aigua a Catalunya encara no està justificat i que existeix un "cantonalisme hidràulic" que converteix en més que acceptable la reivindicació de Girona per recuperar part del cabal del riu Ter. I és que des del 1966 Barcelona s'enduu prop del 50% de l'aigua del curs fluvial gironí.
No obstant això, Borràs considera que les mesures adoptades per recuperar part d'aquest cabal, i l'"esforç monumental" realitzat des del 1991 per depurar aigües residuals i l'estalvi generat en la província de Barcelona durant els últims anys són exemples, per a l'autor, de gestió correcta. De fet, Borràs defensa que els 4,8 milions d'habitants de Barcelona i 127 municipis més que depenen de l'abastament del sistema Ter-Llobregat han reduït progressivament des de 2003 el seu consum d'aigua, fins als 108 litres per habitant i dia, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 100 litres l'dotació domèstica de "confort".
D'altra banda, el biòleg creu que Catalunya encara és un país malalt pel que fa a recursos hídrics perquè segons la situació geogràfica "els partits diuen una cosa o una altra" en matèria de gestió d'aigua. Per això considera que s'ha d'actuar ràpid, perquè hi haurà problemes en un futur, perquè l'actual factura no assumeix el cost real de la provisió del servei, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) arrossega un deute de més de 1.300 MEUR que fa que el 25% de les factures vagin a crèdits bancaris.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)