L'Agrupament Escolta Sant Narcís i l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona denuncien el reduït cabal que circula pel riu Ter, sobretot en període de poques pluges, i reiteren la necessitat de reduir el gran volum d'aigua que es deriva cap a l'àrea de Barcelona. Les dues entitats denuncien que això «posa en compromís» els ecosistemes que hi ha riu avall, de l'embassament del Pasteral a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, i que «rarament es compleix la llei, tant pel que fa al volum d'extraccions com pel que fa al manteniment del cabal» que hauria de passar per Girona, «el qual és inferior al que s'hauria de tenir garantit per llei», afegeixen. Així mateix, l'Ateneu també lamenta la falta d'informació sobre el tema i insisteix en el fet que totes les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic; per això, demana la implicació de les administracions competents per seguir el problema. A més, la comissió del Ter de l'Ateneu, estrenada recentment, es pregunta com és possible que el riu més important de Catalunya, l'Ebre, «no pugui cedir ni un m³/s per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona i hagi de ser el Ter el que cedeixi 8 m³/s, «quan és un riu vint vegades més petit», afirmen.
dimecres, 23 d’agost del 2006
dimarts, 1 d’agost del 2006
L´Ateneu i els escoltes de Sant Narcís denuncien el poc cabal del riu Ter
Diari de Girona, 01/08/2006
L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l´Agrupament Escolta Sant Narcís han denunciat la manca de cabal al riu Ter, sobretot durant els mesos d´estiu o quan cauen poques pluges. Segons l´Ateneu, cal reduir el gran volum d´aigua que es deriva cap a l´àrea de Barcelona, i que posa en compromís els ecosistemes del riu que es troben més avall de l´embassament del Pasteral, a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. La branca de pioners i caravel•les de l´Agrupament Escolta ha organitzat durant tot el curs un projecte de descoberta del riu Ter i el seu entorn. Durant els campaments d´estiu estava previst construir uns rais de fusta per fer un descens pel riu, des del municipi de Bonmatí-Sant Julià del Llor fins arribar a Girona. Tot i això, la baixada en balses no ha sigut possible a causa de la manca de cabal del riu. «Al principi les dificultats semblaven superables però finalment vam haver d´acabar renunciant a la iniciativa i es va frustrar una il•lusió col•lectiva», explica un dels seus monitors. El grup format per una vintena de participants van arribar amb les barques sobre les espatlles. «Ens pensàvem que podríem gaudir de la ciutat dels quatre rius i ens hem trobat amb un riu malalt, brut i escarransit», va lamentar.
La Llei de 15/1959 regula l´ús de l´aigua del Ter i estableix un cabal mínim instantani de tres metres cúbics per segon, que és el que hauria de quedar garantit, d´acord amb aquesta llei, a l´altura de la ciutat de Girona. Tot i que l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) va assegurar ahir que aquests dies el cabal és d´uns nou metres cúbics per segon a Girona i també a Bonmatí, els escoltistes i naturalistes mantenen que va ser impossible baixar. Les últimes dades que ha fet públiques l´Ajuntament de Girona corresponen a l'any hidrològic entre l´octubre de 1998 i el setembre de 1999, com ja va advertir l´Ateneu el març passat. Les dades mostren que el cabal mitjà del riu Ter al Pont de la Barca de Girona fou tan sols de 3,04 metres cúbics per segon, xifra per sota del rang que diversos experts qualifiquen com a cabal mínim ecològic, que ronda entre els 4 i 7 m3/s. Per això, l´Ateneu ha lamentat la manca d´informació i insisteix en el fet que les dades dels cabals del riu haurien de tenir caràcter públic. L´entitat assegura que ha demanat la implicació de les administracions a seguir l´evolució del cabal i a l´ACA la revisió de la derivació cap a la conca de Barcelona, que l´entitat considera «injusta per ser excessiva». A més, insta que s´hi impliquin les entitats i els ciutadans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)