Entrevista a Lluís Sala, per Alejandro Maceira:
http://iagua.es/2008/09/lluis-sala-espana-es-la-primera-potencia-europea-en-reutilizacion-de-aguas-residuales/
Lluís Sala es biólogo por la Universidad de Barcelona y trabaja en los servicios técnicos del Consorcio de la Costa Brava desde 1993, donde coordina las tareas de reutilización de aguas y de investigación aplicada.
Ha sido secretario del Water Reuse Group de la IWA (1995-2003) y actualmente es presidente de la entidad Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona y miembro de la Plataforma del Ter, una entidad institucional y ciudadana que desde inicios de 2008 intenta dar a conocer la situación por la que pasa el río Ter para promover una solución a los graves problemas que le afectan.
Lluís ha atendido muy amablemente la propuesta de iAgua para realizar una entrevista y ha respondido (con todo detalle como podreis ver) a las siguientes preguntas:
Alejandro Maceira.- Para comenzar, Lluís, ¿podrías explicarnos cual son los objetivos y actividades principales del Consorci de la Costa Brava?
Lluís Sala.- El Consorci de la Costa Brava (CCB) es una entidad supramunicipal creada en 1971 por los 27 municipios del litoral de la provincia de Girona y por la Diputación de Girona para mancomunar esfuerzos en la gestión del ciclo del agua.
En aquel momento, finales de los años 60 y primeros 70, se estaba produciendo el despegue de la actividad turística como motor del desarrollo económico de la zona, lo que trajo consigo nuevos problemas y agravó algunos ya existentes, como la insuficiencia de los recursos locales para atender las nuevas demandas o como el creciente impacto de los vertidos de las aguas residuales, que había que resolver. El CCB fue el marco de cooperación entorno al cual esos municipios se agruparon para solucionar dichos problemas.
Hoy, 37 años más tarde, el CCB se ocupa el ciclo del agua de la siguiente manera:
1. Gestión de tres abastecimientos en alta que complementan, en base a recursos externos, la demanda de 14 municipios (3 externos al CCB), lo que supuso un aporte de 19 hm3/año en 2007.
2. Saneamiento y depuración biológica de aguas residuales a 28 municipios (2 externos al CCB), lo que supuso 30 hm3/año en 2007. Los dos municipios restantes se espera que queden conectados a EDAR en 2010, lo que completará el saneamiento de la zona.
3. Desde 1989, creciente actividad en el marco de regeneración y reutilización de aguas en 14 instalaciones, para atender demandas no potables, con una producción de 5,5 hm3/año en 2007.
Además, periódicamente el CCB ha organizado jornadas técnicas sobre temas regeneración y reutilización y también ha participado en congresos nacionales e internacionales, cursos, talleres, etc., lo cual denota un interés por la divulgación de las experiencias llevadas a cabo.
Finalmente, desde 2007 se ha iniciado de forma sistemática una colaboración con distintos departamentos de universidades para desarrollar pequeños proyectos de investigación aplicada, con la idea de mejorar procesos y contestar de forma científica a problemas concretos o a situaciones determinadas que se pueden presentar en la explotación de nuestras instalaciones.
En resumen, ésta es a grandes rasgos la actividad que se lleva a cabo en el CCB.
A. M. .- ¿Cómo resumirías la situación de la reutilización de aguas en España en la actualidad?. ¿Somos una potencia a nivel mundial en este aspecto?
L.S. .- Empezaré por dar respuesta a la segunda pregunta: somos, sin duda, la principal potencia europea en este apartado y, por ello, creo que deberíamos marcar pauta a este nivel, mucho más de lo que lo hacemos.
No podemos dejar, en este caso al menos, que los países del norte de Europa decidan por nosotros sobre temas de los cuales su experiencia es prácticamente nula, primero porque no les corresponde y en segundo lugar porque el riesgo de no acertar con las decisiones es más elevado si las toma alguien que no conoce con detalle el tema.
Por tanto, tendríamos que sacudirnos un poco nuestra ancestral pereza a escribir, divulgar y a explicar nuestras experiencias y, por tanto, decidirnos a tomar las riendas y marcar pauta. También es necesario, si queremos ser referencia en Europa, el centrarnos más en los datos técnicos y en la objetividad científica y dejar aparcados determinados apriorismos.
Me gustaría poner un ejemplo relativo al Real Decreto de reutilización -1620/2007- para que se entienda a qué me refiero. Creo que la base del RD es buena y que el objetivo principal, el que se cumplan determinados criterios de calidad de una forma regular (cumplimiento de un percentil 90), están perfectamente expresados; sin embargo, el RD sufre de unas anotaciones colaterales a las que yo llamo “excentricidades” que son las que lo convierten en criticable y que, por tanto, y visto desde fuera, nos restan credibilidad a los que trabajamos en este campo. Por ejemplo, en los criterios de calidad del uso 5.1 “Recarga de acuíferos por percolación localizada a través del terreno”, se pide que el agua regenerada no contenga más de 25 mg NO3/L, cuando el límite de nitratos en aguas potables es de 50 mg NO3/L. Es decir, uno no podría recargar un acuífero con un agua potable de, pongamos por caso, 30 mg NO3/L, lo cual es un absurdo.
Éste es el tipo de cosas –alguna más considero que hay- que deben ser revisadas en el RD para que pueda ser una normativa sólida y eficaz, y para que nos ayude a ejercer este liderazgo en Europa que, por instalaciones existentes y volúmenes producidos, en la práctica ya estamos ejerciendo.
Esta reflexión contesta también, de manera parcial al menos, a la primera pregunta: la situación de la reutilización en España es de crecimiento año a año. Las sequías periódicas, los incrementos de demanda y los límites a los transvases fuerzan a ello, sobretodo en zonas costeras, donde la ganancia de recurso es neta e indiscutible. Este incremento de la reutilización también forzará a una mayor protección de las EDAR y de los vertidos que reciben, para que el agua depurada pueda ser regenerada y aprovechada a posteriori, lo cual lleva a una espiral positiva en la que la mejora de la calidad del agua es el motivo principal de la toma de decisiones.
Por ejemplo, en California recientemente han prohibido el uso de descalcificadores domésticos, por la cantidad de sodio que añadían al agua residual y por la disminución de los aprovechamientos que ello representaba en cuanto al agua regenerada. Yo estoy convencido de que en España las EDAR mejorarán muchísimo sus prestaciones y sus rendimientos gracias a la necesidad de la reutilización.
A. M. .- ¿Cómo valoras el Real Decreto recientemente publicado que regula el régimen jurídico de la reutilización de aguas residuales?
L.S. .- Aunque ya he respondido un poco a esta cuestión en la anterior pregunta, voy a extenderme un poco más en la valoración. Es bueno tener un marco en el cual basar las actuaciones a realizar, de manera que si uno cumple con los criterios de calidad requeridos sepa que está amparado por la ley.
De todas formas, me gustaría que hubiera los mecanismos necesarios para que aquello que se demuestre que es erróneo, o que a través de la práctica se descubra que puede ser corregido y mejorado, pueda ser cambiado en un plazo razonable de tiempo. En nuestro país a veces parece que las normas tengan naturaleza divina y sean poco menos que eternas, cuando no es así: son diseñadas por el hombre y el hombre las debe poder cambiar, matizar, mejorar, siempre que sea necesario. Mantener lo contrario es pretender una supuesta infalibilidad del legislador, cuando lo verdaderamente adecuado y útil para la sociedad es ir puliendo y mejorando la norma a medida que pasa el tiempo.
Otra cuestión importante a matizar sería la del enfoque que respira todo el documento: regenerar no es sólo darle más tratamiento a un agua residual, que es lo que se lee entre líneas, sino que significa cambiar de terreno de juego. La partida deja de jugarse en la liga del saneamiento, para pasar a jugarse en la del abastecimiento; aunque se trate de un agua no potable, los usos serán no potables también, y habrá unos usuarios-clientes a quienes atender, por lo que la lógica imperante deberá ser la del suministro de un recurso, no la de un residuo que ha sido tratado un poco más que antes.
Sin embargo, ésta es una reflexión que puedo formular después de casi 20 años de suministro de este tipo de aguas –se empezó en septiembre de 1989 con un efluente secundario clorado para el riego del Golf Mas Nou, en Castell-Platja d’Aro-, pero que no habría sido capaz de proponer ni de entender a principios de los 90. Es por ello por lo que creo que el RD debe tener espacio legal para respirar, crecer y evolucionar, porque las percepciones sobre la reutilización de las personas que lo han redactado van a ir cambiando también a medida que su práctica avance.
A. M. .- En 2007 se publicó el Plan Nacional de Calidad de las Aguas. Tanto en éste como en el mencionado Real Decreto se hace referencia a un Plan Nacional de Reutilización, pero no conocemos mucho más sobre él. ¿Tienes alguna información al respecto?
L.S. .- No, no tengo información de este Plan Nacional de Reutilización. En Cataluña hay un Plan de Reutilización autonómico que está a punto de ser presentado en público por la Agencia Catalana del Agua y que identifica allí donde el aprovechamiento de las aguas depuradas, después de una adecuada regeneración, va a ser útil para resolver problemas o mejorar la situación preexistente.
La Agencia Catalana del Agua se ha dado cuenta de que una nueva fuente de agua en la que hasta ahora no había reparado es el agua depurada que se vierte al mar y que, en el área metropolitana de Barcelona, se sitúa alrededor de los 400-500 hm3/año. Ciertamente es imposible pensar en un aprovechamiento en porcentajes elevados, y además está el reto de encontrar la forma de recuperar esta agua y darle un uso que ayude a mejorar la situación de los recursos en Cataluña. Pero esa agua está ahí y una vez captada, transportada, utilizada, recogida y depurada es vertida al mar. Creo realmente que se puede hacer algo más con ella y es lo que la Agencia Catalana quiere desarrollar.
A. M. .- Cambiando de asunto. Eres una de las cabezas visibles de la Plataforma de Defensa del Ter. ¿Podrías explicarnos cuales son los objetivos de esta asociación?
L.S. .- Bien, más que cabeza visible yo diría que por formación me ha tocado intentar analizar y explicar por qué al río Ter le pasa lo que le pasa, lo cual lo hemos hecho utilizando solamente datos oficiales publicados. Era importante hacerlo así para que se viera que no dábamos opiniones, sino que presentábamos hechos. El primer estudio de diagnosis de la situación del Ter lo presentamos desde la entidad que en este momento me honro en presidir, el Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona en febrero de 2007.
En el Ateneu tenemos a gente realizando campañas de anillamiento científico de aves en una estación situada en la llamada Illa del Ter (Isla del Ter), una pequeña isla que se forma en la confluencia del río Ter y de su afluente, el Onyar, en pleno centro de la ciudad de Girona. Desde 2005 se venían observando situaciones bastante dramáticas para el río (falta de agua, mortaldad de peces, colonización de especies exóticas flotantes, como Azolla sp., etc), lo que encendió las luces de alarma y decidimos investigar sobre el tema. La verdad es que la contundencia de los datos nos sorprendió a nosotros mismos y ha seguido sorprendiendo a quienes se los hemos contado.
La sequía de otoño de 2007 e invierno de 2008 (con pluviometrías de menos de un tercio de las medias climáticas en las cabeceras de los ríos Ter y Llobregat, justo en los meses en los que se supone en que se deben llenarse los embalses) fue la estocada final a un período de tres años con lluvias ya por debajo de la media y confirmó con la máxima de las contundencias todo aquello que desde el Ateneu ya habíamos apuntado en el estudio de diagnosis: que el abastecimiento del área metropolitana de Barcelona dependía principalmente de los aportes del Ter bajo cualquier circunstancia pluviométrica y que el crecimiento de la demanda y la reducción de los recursos disponibles era lo que dejaba al río sin caudal de mantenimiento en años de pluviometria poco generosa.
Y como la sequía, al menos la oficial, se mide no por las lluvias, sino por el nivel de los embalses, y éste depende no sólo de las entradas, sino también de sus salidas, tenemos que como que las salidas se han ido incrementando con el tiempo, a poco que se reduce la pluviometría en las cuencas del Ter y del Llobregat entramos técnicamente en la situación que se ha venido en llamar “decreto de sequía”, que restringe los usos del agua en la cuenca cedente para poder garantizar el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona.
Así, en todo este período, y en otros similares, el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona se ha basado en quitarle al río una parte importante de su caudal de mantenimiento y a los regantes del Bajo Ter una parte de sus dotaciones de riego.
Sin embargo, en estos meses de invierno de 2008 no se veía la forma de garantizar en el futuro inmediato el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona, porque ya no había caudal de mantenimiento que restringir y porque ya se había prohibido a los regantes del Bajo Ter cualquier tipo de riego, con la consiguiente amenaza de graves pérdidas para el sector frutícola y viverista de la zona. Y todo ello, además, estando vigente la Ley del Ter, de 1959, que regula el transvase de agua del Ter al área metropolitana de Barcelona, y que indica que sólo puede hacerse si los usos de la cuenca (caudal de mantenimiento, abastecimiento a Girona y Costa Brava centro y regadíos del Bajo Ter) están cubiertos.
Como se puede comprobar, esta ley no se puede cumplir sencillamente porque el área metropolitana de Barcelona no dispone de los recursos necesarios para cubrir su demanda si tuvieran que respetarse los derechos de la cuenca del Ter reconocidos en ella.
Existen unos datos que presenta el Dr. Joan Armengol (UB) en sus charlas que son demoledores: los embalses del río Ter, a mediados de los 60, fueron diseñados para un río con un caudal medio en cabecera de 20 m3/s; hoy en día, en parte por la reducción de la pluviometría y en parte por la menor escorrentía debida a la mayor cobertura boscosa de la zona, la media se sitúa en 12 m3/s. De ellos, 8 m3/s van al área metropolitana de Barcelona, por lo que en un año promedio se estima que se trasvasa el 75% del agua recogida en la cuenca del Ter; y en estos recientes meses de fuerte sequía se estima que el porcentaje ha llegado a casi un 90%.
Todo ello, además, en un entorno político-social en el que los transvases eran fuertemente cuestionados a nivel de opinión pública general y poco menos que demonizados en ámbitos muy influyentes, pero que rehusaban incoporar al Ter y a su situación en la ecuación del problema a resolver. Se podía estar en contra de los transvases, especialmente si se proponían del Ebro, pero se miraba hacia otro lado cuando se mostraba la situación del Ter porque ésta era una inoportuna realidad (un transvase de proporciones gigantescas) que estropeaba una bella teoría (la del mundo feliz sin transvases).
En base a esta realidad hoy se puede comprobar que en 2004 se pudo descartar el refuerzo del abastecimiento del área metropolitana de Barcelona con agua del Ebro porque se creía –o quizás no se pensó- que el Ter podría dar 200 hm3/año bajo cualquier circunstancia climática y todo seguir igual, algo que ha quedado claramente desmentido por esta reciente sequía.
Es por todo ello por lo que en enero de 2008 se crea la Plataforma del Ter, que agrupa a entidades de todo tipo (ayuntamientos, consejos comarcales, consorcios, como el propio de la Costa Brava, Diputación de Girona, comunidades de regantes, asociaciones empresariales, entidades conservacionistas), con los objetivos de:
* a) dar a conocer a nivel político y mediático la grave situación del río Ter y su impacto sobre la actividad socio-económica y ambiental de la cuenca; y
* b) reclamar medidas concretas para corregir la situación y conseguir el cumplimiento de dicha Ley de 1959.
La Plataforma del Ter es presidida por el alcalde de Celrà, Sr. Francesc Camps, quien es además presidente del Consorci Alba-Ter, un ente supramunicipal que agrupa a 46 ayuntamientos y a 5 consejos comarcales, por lo que la representación ciudadana de esta Plataforma es realmente importante y podríamos decir que prácticamente en ella está representada la provincia de Girona en pleno.
A. M. .- En el pasado mes de julio, la Plataforma presentó un recurso denunciando el incumplimiento del caudal de mantenimiento que establece la ley del Ter de 1959 reclamando al juez medidas para obligar al ACA tomar medidas en este sentido. ¿Qué respuesta esperais al respecto?
L.S. .- La disyuntiva que queremos dilucidar con la presentación de este recurso es la siguiente: desde el ACA se argumenta que en base al artículo 58 de la Ley de Aguas de 1985 es legal restringir las dotaciones de riego y los caudales de mantenimiento para asegurar el abastecimiento de las poblaciones porque en la prelación de usos éste es el de máxima prioridad.
En cambio, desde la Plataforma del Ter argumentamos que esta prioridad tiene que tener un límite, ya que si no, y por reducción al absurdo, ello querría decir que sería legal secar totalmente el río con la condición de suministrar agua sólo a poblaciones.
Entendemos que dicho límite es el que impone la Ley de 1959, que es de igual rango que la Ley de 1985, y que define qué condiciones necesariamente deben cumplirse para que pueda realizarse el transvase al área metropolitana de Barcelona, que no son otras que garantizar prioritariamente la atención de las demandas en la propia cuenca, y que las prelaciones de usos de la Ley de 1985 serían de aplicación sólo para la priorización de los usos de la cuenca del Ter, en caso de necesidad.
Entendemos, además, que la falta de atención durante varias décadas de los diferentes gobiernos a asegurar la estabilidad del abastecimiento al área metropolitana de Barcelona no es algo imputable al territorio de Girona ni a su gente, y que por ello no es justo que deban sufrir las consecuencias con la frecuencia e intensidad con que se vienen sufriendo recientemente.
Esperamos, pues, que se respete la legalidad vigente para que el río vuelva a presentar un aspecto saludable, la actividad socio-económica de la llanura aluvial del Bajo Ter no esté expuesta a riesgos de este calibre y los pozos de la zona cercana a la costa puedan ver frenada la intrusión salina y recuperar unos niveles de calidad adecuados.
A. M. .- Para finalizar Lluís. Te vemos a menudo en la organización de eventos relacionados con el agua. ¿Cuales son tus planes en este sentido a corto plazo?
L.S. .- Ahora mismo no tengo planes en concreto, pero en el horizonte se anuncia ya el 7º Congreso Internacional de Reutilización de la IWA, que se celebrará en Australia en septiembre de 2009 y donde estaría bien poder seguir presentando trabajos realizados en nuestra zona, como ya hicimos en el pasado congreso de octubre de 2007, que se celebró en Amberes.
Además, recientemente el profesor Rafael Mujeriego (UPC) ha comentado que se acerca el 2010, año en que se celebrará el 25 aniversario de las primeras jornadas de reutilización que se celebraron en la Costa Brava en 1985, por lo que ha propuesto la organización de algún evento conmemorativo.
Ya más en lo cotidiano, vamos a intentar seguir documentando nuestras actividades y divulgándolas, para ayudar a confeccionar un conocimiento técnico y científico que nos permita seguir avanzando en la mejora de la gestión del agua en sus diversos ámbitos.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Dades 28 setembre
Font: Web ACA - http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Data de consulta: 29 de setembre de 2008
Cabals del riu Ter, m3/s:
* Ripoll: 3,73
* Girona: 3,26
* Torroella de Montgrí: 1,25
Segons normatives:
- Llei de 1959: 3,0 m3/s a Girona
- Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat de Catalunya (mes de setembre)
* Ripoll: 2,90
* Girona: 3,68
* Torroella de Montgrí: 4,40
Data de consulta: 29 de setembre de 2008
Cabals del riu Ter, m3/s:
* Ripoll: 3,73
* Girona: 3,26
* Torroella de Montgrí: 1,25
Segons normatives:
- Llei de 1959: 3,0 m3/s a Girona
- Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat de Catalunya (mes de setembre)
* Ripoll: 2,90
* Girona: 3,68
* Torroella de Montgrí: 4,40
dimecres, 24 de setembre del 2008
El futur és reutilitzar l'aigua regenerada
Entrevista a Rafael Mujeriego, El Punt, 24 setembre 2008
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=3007083
La regeneració de l'aigua per poder-la aprofitar per a la xarxa d'abastament o per a usos agrícoles i ecològics permetria estalviar conflictes territorials i solucionar el problema hídric de Catalunya. Això és el que defensa Rafael Mujeriego, que posa com a exemple el cas de Califòrnia
-La sequera ha servit per millorar la política de gestió de l'aigua?
-«La primera reflexió que faig és felicitar els usuaris urbans, per l'esforç d'estalvi que han fet i que ha permès de passar a l'àrea metropolitana dels 135 litres per habitant i dia de fa 10 anys als 115-120 de la sequera. I l'alternativa de fer transferències entre conques ha sigut una experiència poc positiva i desagradable, perquè no ens hem aconseguit entendre. Per això crec que el futur és potenciar la reutilització indirecta de l'aigua regenerada per a l'abastament d'aigua potable. La regeneració pot aportar solucions a moltes zones, com ara l'àrea metropolitana.»
-Més que la dessalinització, que és l'opció que ha pres el govern?
-«Tot són solucions tècniques amb beneficis i exigències. La dessalinització té el benefici que agafa aigua de mar, que és molt abundant, i la fa gairebé potable. Té unes exigències que són la inversió, al voltant de 4 euros per metre cúbic anual, i l'energia que fa falta per dessalinitzar, que està al voltant de 3,5 quilowatts/hora/m³. El procés és bàsicament el mateix amb la regeneració de les aigües, a través de membranes, amb la diferència que es recupera un percentatge més alt de l'aigua que es tracta. Com a beneficis també hi ha que podem tenir una aigua de gran qualitat, però amb un cost d'entre 1 i 2 euros/m³ i al voltant d'1,5 quilowatts/hora/m³. Des del punt de vista econòmic i tècnic és preferible la regeneració d'aigües que la dessalinització.»
-Per què s'opta doncs per la dessalinització?
-«És un problema de percepció del públic. Agafar l'aigua de mar es considera una activitat innòcua, en canvi la reutilització d'aigües depurades ens porta al cap la idea d'aigües residuals, contaminació fecal..., si bé això no s'adiu amb la realitat. Encara que la gent pagui l'aigua regenerada més barata, això condiciona la decisió.»
-A Catalunya podem ser autosuficients en gestió d'aigua?
-«Les conques internes i en particular l'àrea metropolitana de Barcelona té una alternativa addicional per resoldre el seu abastament. Capta uns 180 hm³ del Ter, uns 160 del Llobregat i la resta, d'aqüífers... Part d'aquesta aigua es depura sobretot en dues plantes, una de 100 hm³ al Prat i una altra de 160 hm³ al Besòs, i després es llança al Mediterrani. Una possibilitat és tractar l'aigua a un nivell suficient per tornar-la al curs dels rius i barrejar-la i incorporar-la de nou al sistema d'abastament. Això significaria més de 200 hm³ dels més de 500 que cada any gasta l'àrea metropolitana, i ens faria més autosuficients. La dessalinitzadora del Prat portarà 60 hm³ a l'any, en canvi la regeneració d'aigua dóna molt més marge de maniobra.»
-Això permetria no entrar en conflictes territorials?
-«Faria que per ara no ens haguéssim de plantejar la necessitat d'anar a buscar aigua a altres llocs, com l'Ebre, i significaria una disminució progressiva i proporcionada de l'aigua que es transvasa del Ter. A l'àrea metropolitana, sempre que es mantingués el cabal del Llobregat, seríem gairebé autosuficients. Perquè el que sí és segur és que tindrem sequeres similars per irregularitats climatològiques en un curt termini d'anys, i convindria que no repetíssim els mateixos debats.»
-Creu que la situació del Ter és injusta?
-«No sé si és justa o injusta, però vista en el seu conjunt em recorda el cas del sud de Califòrnia. Allà als anys 60 es van fer transvasaments del riu Sacramento, del Colorado i d'un altre de Sierra Nevada. Tots tres porten aigua al sud de Califòrnia, on viuen uns 20 milions de persones, més de la meitat de tot l'estat. En canvi, més de la meitat de l'aigua es troba al nord. Les decisions judicials més recents han fet que hagin hagut de reduir un 30% el transvasament del Sacramento, perquè l'extracció d'aigua del riu significava l'extinció de determinades espècies de peixos a la badia de San Francisco. A més, també s'ha reduït el transvasament del Colorado. Aquí el transvasament del Ter, sobretot en els termes d'aquests últims temps quan el cabal circulant ha sigut mínim, possiblement requeriria un tractament similar. Ara es pot dir quina és la magnitud de les pèrdues ambientals pel transvasament. O simplement, una cosa que no ha d'espantar ningú: apliquem la llei vigent tal com està redactada. Posaria l'àrea metropolitana en una situació difícil, però ens obligaria a ser més autosuficients i podríem arribar a aquesta meta acordant un període de transició entre les parts.»
-El cas de Califòrnia és un exemple a seguir a Catalunya?
-«Califòrnia té coses que mai hauríem de seguir. Allà cada habitant gasta de 400 a 700 litres per dia. Ells poden estalviar, però nosaltres gairebé no tenim marge per millorar a àmbit domèstic. Però reutilitzar l'aigua per a usos potables indirectes sí que és una cosa que podríem adoptar, i que també s'està fent a Anvers, a Singapur, en part a Berlín... És una realitat actual, no un misteri tecnològic.»
-Allà han superat la reticència de la gent a l'aigua regenerada?
-«Tenen més experiència en la reutilització, i hi ha casos com Orange County on han sigut pioners en les facetes d'informació a la ciutadania. Tenen 2,5 milions d'habitants, i han sabut informar i convèncer els ciutadans per aquesta opció. En canvi, al comtat del costat les reticències són tals que els alcaldes no s'atreveixen a fer-ho. Però aquí ja tenim el Consorci de la Costa Brava, que tracta uns 30 hm³ l'any, dels quals en regenera 6, i es reutilitzen en camps de golf, neteja, com a recàrrega d'aqüífers, etc... Hi ha aquesta experiència, i del que es tractaria és d'ampliar l'escala.»
ORIOL MAS
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=3007083
La regeneració de l'aigua per poder-la aprofitar per a la xarxa d'abastament o per a usos agrícoles i ecològics permetria estalviar conflictes territorials i solucionar el problema hídric de Catalunya. Això és el que defensa Rafael Mujeriego, que posa com a exemple el cas de Califòrnia
-La sequera ha servit per millorar la política de gestió de l'aigua?
-«La primera reflexió que faig és felicitar els usuaris urbans, per l'esforç d'estalvi que han fet i que ha permès de passar a l'àrea metropolitana dels 135 litres per habitant i dia de fa 10 anys als 115-120 de la sequera. I l'alternativa de fer transferències entre conques ha sigut una experiència poc positiva i desagradable, perquè no ens hem aconseguit entendre. Per això crec que el futur és potenciar la reutilització indirecta de l'aigua regenerada per a l'abastament d'aigua potable. La regeneració pot aportar solucions a moltes zones, com ara l'àrea metropolitana.»
-Més que la dessalinització, que és l'opció que ha pres el govern?
-«Tot són solucions tècniques amb beneficis i exigències. La dessalinització té el benefici que agafa aigua de mar, que és molt abundant, i la fa gairebé potable. Té unes exigències que són la inversió, al voltant de 4 euros per metre cúbic anual, i l'energia que fa falta per dessalinitzar, que està al voltant de 3,5 quilowatts/hora/m³. El procés és bàsicament el mateix amb la regeneració de les aigües, a través de membranes, amb la diferència que es recupera un percentatge més alt de l'aigua que es tracta. Com a beneficis també hi ha que podem tenir una aigua de gran qualitat, però amb un cost d'entre 1 i 2 euros/m³ i al voltant d'1,5 quilowatts/hora/m³. Des del punt de vista econòmic i tècnic és preferible la regeneració d'aigües que la dessalinització.»
-Per què s'opta doncs per la dessalinització?
-«És un problema de percepció del públic. Agafar l'aigua de mar es considera una activitat innòcua, en canvi la reutilització d'aigües depurades ens porta al cap la idea d'aigües residuals, contaminació fecal..., si bé això no s'adiu amb la realitat. Encara que la gent pagui l'aigua regenerada més barata, això condiciona la decisió.»
-A Catalunya podem ser autosuficients en gestió d'aigua?
-«Les conques internes i en particular l'àrea metropolitana de Barcelona té una alternativa addicional per resoldre el seu abastament. Capta uns 180 hm³ del Ter, uns 160 del Llobregat i la resta, d'aqüífers... Part d'aquesta aigua es depura sobretot en dues plantes, una de 100 hm³ al Prat i una altra de 160 hm³ al Besòs, i després es llança al Mediterrani. Una possibilitat és tractar l'aigua a un nivell suficient per tornar-la al curs dels rius i barrejar-la i incorporar-la de nou al sistema d'abastament. Això significaria més de 200 hm³ dels més de 500 que cada any gasta l'àrea metropolitana, i ens faria més autosuficients. La dessalinitzadora del Prat portarà 60 hm³ a l'any, en canvi la regeneració d'aigua dóna molt més marge de maniobra.»
-Això permetria no entrar en conflictes territorials?
-«Faria que per ara no ens haguéssim de plantejar la necessitat d'anar a buscar aigua a altres llocs, com l'Ebre, i significaria una disminució progressiva i proporcionada de l'aigua que es transvasa del Ter. A l'àrea metropolitana, sempre que es mantingués el cabal del Llobregat, seríem gairebé autosuficients. Perquè el que sí és segur és que tindrem sequeres similars per irregularitats climatològiques en un curt termini d'anys, i convindria que no repetíssim els mateixos debats.»
-Creu que la situació del Ter és injusta?
-«No sé si és justa o injusta, però vista en el seu conjunt em recorda el cas del sud de Califòrnia. Allà als anys 60 es van fer transvasaments del riu Sacramento, del Colorado i d'un altre de Sierra Nevada. Tots tres porten aigua al sud de Califòrnia, on viuen uns 20 milions de persones, més de la meitat de tot l'estat. En canvi, més de la meitat de l'aigua es troba al nord. Les decisions judicials més recents han fet que hagin hagut de reduir un 30% el transvasament del Sacramento, perquè l'extracció d'aigua del riu significava l'extinció de determinades espècies de peixos a la badia de San Francisco. A més, també s'ha reduït el transvasament del Colorado. Aquí el transvasament del Ter, sobretot en els termes d'aquests últims temps quan el cabal circulant ha sigut mínim, possiblement requeriria un tractament similar. Ara es pot dir quina és la magnitud de les pèrdues ambientals pel transvasament. O simplement, una cosa que no ha d'espantar ningú: apliquem la llei vigent tal com està redactada. Posaria l'àrea metropolitana en una situació difícil, però ens obligaria a ser més autosuficients i podríem arribar a aquesta meta acordant un període de transició entre les parts.»
-El cas de Califòrnia és un exemple a seguir a Catalunya?
-«Califòrnia té coses que mai hauríem de seguir. Allà cada habitant gasta de 400 a 700 litres per dia. Ells poden estalviar, però nosaltres gairebé no tenim marge per millorar a àmbit domèstic. Però reutilitzar l'aigua per a usos potables indirectes sí que és una cosa que podríem adoptar, i que també s'està fent a Anvers, a Singapur, en part a Berlín... És una realitat actual, no un misteri tecnològic.»
-Allà han superat la reticència de la gent a l'aigua regenerada?
-«Tenen més experiència en la reutilització, i hi ha casos com Orange County on han sigut pioners en les facetes d'informació a la ciutadania. Tenen 2,5 milions d'habitants, i han sabut informar i convèncer els ciutadans per aquesta opció. En canvi, al comtat del costat les reticències són tals que els alcaldes no s'atreveixen a fer-ho. Però aquí ja tenim el Consorci de la Costa Brava, que tracta uns 30 hm³ l'any, dels quals en regenera 6, i es reutilitzen en camps de golf, neteja, com a recàrrega d'aqüífers, etc... Hi ha aquesta experiència, i del que es tractaria és d'ampliar l'escala.»
ORIOL MAS
dilluns, 22 de setembre del 2008
Un estudi alerta de la presència de peixos exòtics al Ter per culpa del seu baix nivell
L'informe de l'Observatori de la Sostenibilitat adverteix que el canvi climàtic pot empitjorar encara aquesta situació
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092200_3_288287__Comarques-estudi-alerta-presencia-peixos-exotics-culpa-baix-nivell
GIRONA | MIREIA RECASENS
Segons un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), les funcions ambientals de l'aigua del riu Ter estan profundament modificades. A causa del cabal constant i la falta de creixement del riu juntament amb els valors mínims que s'hi han registrat, especialment a l'estiu, han afavorit la proliferació a la part baixa del riu d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes i també la presència de plagues -la mosca negra- que obliguen a tractar l'aigua amb insecticides per evitar problemes de salut pública.
Com l'OSE esmenta en el seu informe, aquesta situació empitjorarà en el futur a causa del canvi climàtic. Per aquest motiu, s'està intentant prendre algunes mesures amb la pretensió de compensar el futur creixement de la població. Amb la dessalació i un ús més eficient dels recursos, a més de la reutilització, es pretén arribar a incrementar a 300 hm3 els recursos de la regió. També es vol intentar enfortir les funcions ecosistèmiques millorant així el cabal ambiental de la part baixa del riu Ter.
La conca del Ter
Les conques del riu Ter i el riu Llobregat abasteixen la regió metropolitana de Barcelona. Cal destacar, que la pressió sobre els ecosistemes acuàtics del consum d'aigua que la Ciutat Comtal produeix és molt significativa. Es pot dir que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en exclusiva, al proveïment de l'àrea barcelonina. Gran part d'aquesta aigua s'utilitza per a usos urbans i industrials de la zona. El baix Ter rep només el 20% o el 30% de tot el vessament generat a la seva conca en un any normal, és a dir, que en un any sec la quantitat és menor.
Les aportacions del cabal del riu Ter es deriven de 6 a 8 m3/seg cap a la regió de Barcelona, que teòricament era només una part del cabal mitjà del riu dels anys seixanta (20 m3/seg). Però actualment el cabal mitjà del riu és menor i les derivacions actuals (260 hm3) s'aproximen a les aportacions naturals del riu en anys secs. Una part de l'aigua derivada s'aporta al Mediterrani a través del riu Besòs. Per aquest motiu, els cabals que els rius transporten són insuficients per la seva funcionalitat ecològica. Cal destacar que aquesta situació actual ha anat empitjorant al llarg dels anys.
Els usos de l'aigua han canviat de forma profunda el cicle hidrològic de tots els rius de manera que les aportacions majoritàries no es realitzen a través dels rius sinó de les depuradores (la del Besòs tracta prop de 4 m3/seg, una xifra igual que la del Llobregat) o del riu Besòs que no portaria tant cabal de forma natural.
Així doncs, com l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya esmenta, el cas del riu Ter pot empitjorar a causa del canvi climàtic i per aquest motiu és important prendre les mesures adients que es proposen.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092200_3_288287__Comarques-estudi-alerta-presencia-peixos-exotics-culpa-baix-nivell
GIRONA | MIREIA RECASENS
Segons un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), les funcions ambientals de l'aigua del riu Ter estan profundament modificades. A causa del cabal constant i la falta de creixement del riu juntament amb els valors mínims que s'hi han registrat, especialment a l'estiu, han afavorit la proliferació a la part baixa del riu d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes i també la presència de plagues -la mosca negra- que obliguen a tractar l'aigua amb insecticides per evitar problemes de salut pública.
Com l'OSE esmenta en el seu informe, aquesta situació empitjorarà en el futur a causa del canvi climàtic. Per aquest motiu, s'està intentant prendre algunes mesures amb la pretensió de compensar el futur creixement de la població. Amb la dessalació i un ús més eficient dels recursos, a més de la reutilització, es pretén arribar a incrementar a 300 hm3 els recursos de la regió. També es vol intentar enfortir les funcions ecosistèmiques millorant així el cabal ambiental de la part baixa del riu Ter.
La conca del Ter
Les conques del riu Ter i el riu Llobregat abasteixen la regió metropolitana de Barcelona. Cal destacar, que la pressió sobre els ecosistemes acuàtics del consum d'aigua que la Ciutat Comtal produeix és molt significativa. Es pot dir que les conques del Ter i el Llobregat es dediquen, quasi en exclusiva, al proveïment de l'àrea barcelonina. Gran part d'aquesta aigua s'utilitza per a usos urbans i industrials de la zona. El baix Ter rep només el 20% o el 30% de tot el vessament generat a la seva conca en un any normal, és a dir, que en un any sec la quantitat és menor.
Les aportacions del cabal del riu Ter es deriven de 6 a 8 m3/seg cap a la regió de Barcelona, que teòricament era només una part del cabal mitjà del riu dels anys seixanta (20 m3/seg). Però actualment el cabal mitjà del riu és menor i les derivacions actuals (260 hm3) s'aproximen a les aportacions naturals del riu en anys secs. Una part de l'aigua derivada s'aporta al Mediterrani a través del riu Besòs. Per aquest motiu, els cabals que els rius transporten són insuficients per la seva funcionalitat ecològica. Cal destacar que aquesta situació actual ha anat empitjorant al llarg dels anys.
Els usos de l'aigua han canviat de forma profunda el cicle hidrològic de tots els rius de manera que les aportacions majoritàries no es realitzen a través dels rius sinó de les depuradores (la del Besòs tracta prop de 4 m3/seg, una xifra igual que la del Llobregat) o del riu Besòs que no portaria tant cabal de forma natural.
Així doncs, com l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya esmenta, el cas del riu Ter pot empitjorar a causa del canvi climàtic i per aquest motiu és important prendre les mesures adients que es proposen.
dissabte, 20 de setembre del 2008
ICV veu ´bàsic´ que els arrossars del Parc tinguin garantida l´aigua
Es mostra disposat al diàleg amb els crítics, a qui vol convèncer de les bondats de la protecció
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_288027__Comarques-basic-arrossars-Parc-tinguin-garantida-laigua
GIRONA | CARLES TORRAMADÉ
ICV i EUiA consideren que el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és "la màxima garantia" que els arrossaires tindran subministrament d'aigua per a les pròximes campanyes. Després del període de sequera de principis d'aquest any -que quasi elimina la present campanya de l'arròs de Pals ja que l'ACA va restringir l'aigua per inundar els camps-, els arrossaires consideren que la seva inclusió dins del Parc -asseguren no haver estat consultats- els porta més perjudicis que beneficis i un dels seus cavalls de batalla és el subminsitrament d'aigua, que en l'avanprojecte no se'n parla. El Departament de Medi Ambient, redactor del document, està en mans d'ICV.
El diputat gironí d'ICV, Lluís Postigo, va explicar ahir que la declaració de Parc Natural ha de garantir el manteniment dels hàbitats, cosa que enten que ha de garantir l'aigua per als arrossars. Postigo, que va voler explicar el posicionament del seu partit, va manifestar que "estem convençuts que sabrem convèncer de les bondats dels límits que proposa Medi Ambient i aquesta serà la nostra tasca des d'ara". I va fer una crida perquè els que estan a favor dels límits del Parc també presentin al·legacions per fer-se notar. Alhora, va dir que davant la poca "cura" que s'ha tingut durant els darrers anys del territori, "sorprèn que hi hagi oposició a la creació del Parc o que hi hagi discussió sobre si la línia del límit va més cap aquí o més cap allà", uns límits que diferents sectors han qüestionat. "Hauríem de ser generosos en la inclusió de territori al Parc Natural, va sentenciar.
Un altre dels aspectes que sectors del territori han posat en dubte sobre la limitació de les activitats econòmiques el va respondre Postigo: "La declaració de Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i conservació amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i de l'activitat dels seus habitants".
Així, ICV i EUiA de Girona creuen que la declaració del Parc Natural comportarà una dinamització turística del territori, representarà un increment de recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals -al revés del que pensen els arrossaires-, i garantirà l'aigua.
Postigo també va explicar, "com passa amb altres lleis, sempre voldríem que digués el que no pot dir", i que la garantia d'aigua o els òrgans rectors es determinen, posteriorment, amb la normativa de la llei. Tot i això, va manifestar que "entenc que els involucrats vulguin certa tranquilitat i, des de Medi Ambient, es podria respondre algun d'aquests dubtes". El diputat va reiterar la voluntat de diàleg amb els crítics, però també de convèncer-los.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_288027__Comarques-basic-arrossars-Parc-tinguin-garantida-laigua
GIRONA | CARLES TORRAMADÉ
ICV i EUiA consideren que el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és "la màxima garantia" que els arrossaires tindran subministrament d'aigua per a les pròximes campanyes. Després del període de sequera de principis d'aquest any -que quasi elimina la present campanya de l'arròs de Pals ja que l'ACA va restringir l'aigua per inundar els camps-, els arrossaires consideren que la seva inclusió dins del Parc -asseguren no haver estat consultats- els porta més perjudicis que beneficis i un dels seus cavalls de batalla és el subminsitrament d'aigua, que en l'avanprojecte no se'n parla. El Departament de Medi Ambient, redactor del document, està en mans d'ICV.
El diputat gironí d'ICV, Lluís Postigo, va explicar ahir que la declaració de Parc Natural ha de garantir el manteniment dels hàbitats, cosa que enten que ha de garantir l'aigua per als arrossars. Postigo, que va voler explicar el posicionament del seu partit, va manifestar que "estem convençuts que sabrem convèncer de les bondats dels límits que proposa Medi Ambient i aquesta serà la nostra tasca des d'ara". I va fer una crida perquè els que estan a favor dels límits del Parc també presentin al·legacions per fer-se notar. Alhora, va dir que davant la poca "cura" que s'ha tingut durant els darrers anys del territori, "sorprèn que hi hagi oposició a la creació del Parc o que hi hagi discussió sobre si la línia del límit va més cap aquí o més cap allà", uns límits que diferents sectors han qüestionat. "Hauríem de ser generosos en la inclusió de territori al Parc Natural, va sentenciar.
Un altre dels aspectes que sectors del territori han posat en dubte sobre la limitació de les activitats econòmiques el va respondre Postigo: "La declaració de Parc Natural persegueix compatibilitzar la protecció i conservació amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i de l'activitat dels seus habitants".
Així, ICV i EUiA de Girona creuen que la declaració del Parc Natural comportarà una dinamització turística del territori, representarà un increment de recursos públics, consolidarà les ajudes agroambientals -al revés del que pensen els arrossaires-, i garantirà l'aigua.
Postigo també va explicar, "com passa amb altres lleis, sempre voldríem que digués el que no pot dir", i que la garantia d'aigua o els òrgans rectors es determinen, posteriorment, amb la normativa de la llei. Tot i això, va manifestar que "entenc que els involucrats vulguin certa tranquilitat i, des de Medi Ambient, es podria respondre algun d'aquests dubtes". El diputat va reiterar la voluntat de diàleg amb els crítics, però també de convèncer-los.
Comencen el túnel que connectarà les conques del Llobregat i el Ter
El conseller de Medi Ambient va relacionar l'obra amb el retorn del cabal ecològic del riu gironí
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_287998__Comarques-Comencen-tunel-connectara-conques-Llobregat
SANT JUST DESVERN | ACN/DDG
Les obres de perforació per construir el túnel que ha de connectar les conques dels rius Llobregat i Ter van començar ahir, una construcció que el conseller de Medi Ambient va relacionar amb l'inici del procés per retornar el cabal ecològic del Ter a les comarques de Girona. El túnel passarà per sota la serra de Collserola i permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats", segons va explicar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, durant la seva visita a les obres.
Aquest túnel tindrà un total de dotze quilòmetres de llargada i sis metres de diàmetre. La canonada que s'introduirà per tal de transportar aigua tindrà 1,8 metres de diàmetre. Es preveu que el transport d'aigua entri en funcionament d'aquí a dos anys. El pressupost és de 200 milions d'euros, i compta amb una aportació de la Unió Europea.
El conseller Francesc Baltasar va explicar que les tuneladores comencen a treballar des de dos fronts. D'una banda, des de Sant Just Desvern i, de l'altra, des de l'estació distribuïdora de Trinitat. La previsió és que aquestes dues tuneladores s'acabin trobant d'aquí a un any.
Pendents d'infraestructures
L'aigua del Llobregat que passarà pel túnel estarà produïda a la planta dessalanitzadora del Llobregat, que es preveu que entri en funcionament a partir del maig del 2009. També estarà produïda per la potabilitzadora d'Abrera, que en aquest cas estarà acabada a finals d'aquest 2008.
Per aquest motiu, Francesc Baltasar va relacionar aquesta interconnexió amb el retorn del cabal ecològic del riu Ter -tal com s'hi ha compromès des de la Conselleria que dirigeix al govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va explicar que aquest retorn "té una data d'inici", que és la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat, l'aigua de la qual s'articularà precisament des d'aquest túnel.
Baltasar va explicar que aquesta nova canonada serà "reversible" i que permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats". La connexió té un recorregut total de 14.960 metres, dels quals 12.035 són túnel.
Les obres que van començar ahir tenen un pressupost de més de 200 milions d'euros, el 57 per cent de qual prové del Fons de Cohesió de la Unió Europea.
Detalls tècnics
La tuneladora que es fa servir té 6 metres de diàmetre i 260 metres de longitud, que avança mitjançant cilindres hidràulics i fa girar un capçal que talla la roca que troba al davant.
Els trossos de pedra i terra s'extreuen cap a l'exterior utilitzant una cinta transportadora. Val a dir que questa interconnexió és una actuació planificada com a alternativa al derogat Pla Hidrològic Nacional.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Frances Baltasar, d'altra banda, també va parlar sobre la conca de la Muga, que a hores d'ara encara està en la fase d'excepcionalitat 2 a causa de la manca d'aigua.
En aquest sentit, el conseller d'Iniciativa per Catalunya Verds va explicar que per sortir d'aquesta fase, haurien de caure pluges importants que permetessin omplir el pantà de Boadella.
Tot i així, Francesc Baltasar va dir que encara "estem lluny" que això pugui passar, però també ha recalcat que cap municipi que depèn d'aquesta conca patirà restriccions.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092000_3_287998__Comarques-Comencen-tunel-connectara-conques-Llobregat
SANT JUST DESVERN | ACN/DDG
Les obres de perforació per construir el túnel que ha de connectar les conques dels rius Llobregat i Ter van començar ahir, una construcció que el conseller de Medi Ambient va relacionar amb l'inici del procés per retornar el cabal ecològic del Ter a les comarques de Girona. El túnel passarà per sota la serra de Collserola i permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats", segons va explicar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, durant la seva visita a les obres.
Aquest túnel tindrà un total de dotze quilòmetres de llargada i sis metres de diàmetre. La canonada que s'introduirà per tal de transportar aigua tindrà 1,8 metres de diàmetre. Es preveu que el transport d'aigua entri en funcionament d'aquí a dos anys. El pressupost és de 200 milions d'euros, i compta amb una aportació de la Unió Europea.
El conseller Francesc Baltasar va explicar que les tuneladores comencen a treballar des de dos fronts. D'una banda, des de Sant Just Desvern i, de l'altra, des de l'estació distribuïdora de Trinitat. La previsió és que aquestes dues tuneladores s'acabin trobant d'aquí a un any.
Pendents d'infraestructures
L'aigua del Llobregat que passarà pel túnel estarà produïda a la planta dessalanitzadora del Llobregat, que es preveu que entri en funcionament a partir del maig del 2009. També estarà produïda per la potabilitzadora d'Abrera, que en aquest cas estarà acabada a finals d'aquest 2008.
Per aquest motiu, Francesc Baltasar va relacionar aquesta interconnexió amb el retorn del cabal ecològic del riu Ter -tal com s'hi ha compromès des de la Conselleria que dirigeix al govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va explicar que aquest retorn "té una data d'inici", que és la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat, l'aigua de la qual s'articularà precisament des d'aquest túnel.
Baltasar va explicar que aquesta nova canonada serà "reversible" i que permetrà transportar aigua d'una conca a l'altra en funció de les "necessitats". La connexió té un recorregut total de 14.960 metres, dels quals 12.035 són túnel.
Les obres que van començar ahir tenen un pressupost de més de 200 milions d'euros, el 57 per cent de qual prové del Fons de Cohesió de la Unió Europea.
Detalls tècnics
La tuneladora que es fa servir té 6 metres de diàmetre i 260 metres de longitud, que avança mitjançant cilindres hidràulics i fa girar un capçal que talla la roca que troba al davant.
Els trossos de pedra i terra s'extreuen cap a l'exterior utilitzant una cinta transportadora. Val a dir que questa interconnexió és una actuació planificada com a alternativa al derogat Pla Hidrològic Nacional.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Frances Baltasar, d'altra banda, també va parlar sobre la conca de la Muga, que a hores d'ara encara està en la fase d'excepcionalitat 2 a causa de la manca d'aigua.
En aquest sentit, el conseller d'Iniciativa per Catalunya Verds va explicar que per sortir d'aquesta fase, haurien de caure pluges importants que permetessin omplir el pantà de Boadella.
Tot i així, Francesc Baltasar va dir que encara "estem lluny" que això pugui passar, però també ha recalcat que cap municipi que depèn d'aquesta conca patirà restriccions.
dimecres, 10 de setembre del 2008
Pessimisme al Consorci Alba-Ter en referència a la Taula de la Sequera
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008091000_3_286242__COMARQUES-Consorci-AlbaTer-regants-dubten-Taula-Sequera-aporti-solucions-conflicte-laigua
La Comunitat de Regants del Baix Ter també dubta que aporti solucions estructurals
GIRONA | R.REYNER
"Pessimisme" i "escepticisme". Aquestes són, respectivament, les sensacions que han expressat el Consorci Alba-Ter i la Comunitat de Regants del Baix Ter després de les tres reunions que ha celebrat la Taula de la Sequera, que es va constituir a finals d'abril per afrontar la situació de manca d'aigua, que va tenir el seu punt àlgid la primavera passada a les comarques gironines i a tot el territori català. Els representants gironins que han participat en les trobades d'aquest organisme, que en un futur es pot acabar convertint en la Taula de l'Aigua, coincideixen a posar en dubte que permeti solucionar els "problemes estructurals" que, respecte a l'aigua, presenta Catalunya. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, s'ha mostrat "decebut" després de la tercera reunió de la Taula de la Sequera, que es va celebrar el 3 de setembre passat al Palau de Pedralbes de Barcelona. Camps ha explicat que "amb l'actual plantejament de l'organisme no tinc la sensació que hi hagi una voluntat clara de donar sortida a l'abastament d'aigua a Catalunya". En opinió del president d'Alba-Ter, "sembla que ja no preocupa el tema de l'aigua, que no es buscaran solucions estructurals a aquesta qüestió".
En la mateixa línia s'ha manifestat el representant de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa: "Tinc la sensació que no hi ha una voluntat clara d'afrontar el problema". Illa ha recordat que, tot i que en la majoria de territoris catalans la sequera ja ha passat, "el problema hi continua essent" i, encara que les reserves d'aigua són ara més quantioses que fa dotze mesos, "la situació es pot repetir d'aquí a dos anys".
La temporada de reg s'acaba aquest mes, "i quan s'acabi, el Ter al seu pas per les comarques gironines tornarà a portar 1 metre cúbic per segon", ha recordat el portaveu dels regants. Per tant, segons Illa, "no n'hi ha per felicitar-nos, com es va fer en l'última reunió de la Taula de la Sequera", on el representant ha criticat que no hi assistís el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Per Narcís Illa, aquestes solucions estructurals passen per planificar les necessitats i administrar l'aigua "tenint en compte tot el país, i no només les conques internes". "En el cas de l'aigua, hi hauria d'haver una interconnexió de les xarxes de tot el país, com passa en el cas de la llum, dels trens i de les carreteres", ha afirmat.
Encara queda la Muga
Tant Camps com Illa han coincidit també a recordar que a les comarques gironines la manca d'aigua no s'ha solucionat completament ja que, si bé els embassaments del Ter s'han recuperat, la conca de la Muga encara es troba en el nivell II d'Excepcionalitat del Decret de Sequera. Però això, ha dit Camps, "preocupa molt poca gent". "Sembla que la Muga no existeixi", ha lamentat el representant dels regants del Baix Ter.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008091000_3_286242__COMARQUES-Consorci-AlbaTer-regants-dubten-Taula-Sequera-aporti-solucions-conflicte-laigua
La Comunitat de Regants del Baix Ter també dubta que aporti solucions estructurals
GIRONA | R.REYNER
"Pessimisme" i "escepticisme". Aquestes són, respectivament, les sensacions que han expressat el Consorci Alba-Ter i la Comunitat de Regants del Baix Ter després de les tres reunions que ha celebrat la Taula de la Sequera, que es va constituir a finals d'abril per afrontar la situació de manca d'aigua, que va tenir el seu punt àlgid la primavera passada a les comarques gironines i a tot el territori català. Els representants gironins que han participat en les trobades d'aquest organisme, que en un futur es pot acabar convertint en la Taula de l'Aigua, coincideixen a posar en dubte que permeti solucionar els "problemes estructurals" que, respecte a l'aigua, presenta Catalunya. El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, s'ha mostrat "decebut" després de la tercera reunió de la Taula de la Sequera, que es va celebrar el 3 de setembre passat al Palau de Pedralbes de Barcelona. Camps ha explicat que "amb l'actual plantejament de l'organisme no tinc la sensació que hi hagi una voluntat clara de donar sortida a l'abastament d'aigua a Catalunya". En opinió del president d'Alba-Ter, "sembla que ja no preocupa el tema de l'aigua, que no es buscaran solucions estructurals a aquesta qüestió".
En la mateixa línia s'ha manifestat el representant de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa: "Tinc la sensació que no hi ha una voluntat clara d'afrontar el problema". Illa ha recordat que, tot i que en la majoria de territoris catalans la sequera ja ha passat, "el problema hi continua essent" i, encara que les reserves d'aigua són ara més quantioses que fa dotze mesos, "la situació es pot repetir d'aquí a dos anys".
La temporada de reg s'acaba aquest mes, "i quan s'acabi, el Ter al seu pas per les comarques gironines tornarà a portar 1 metre cúbic per segon", ha recordat el portaveu dels regants. Per tant, segons Illa, "no n'hi ha per felicitar-nos, com es va fer en l'última reunió de la Taula de la Sequera", on el representant ha criticat que no hi assistís el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Per Narcís Illa, aquestes solucions estructurals passen per planificar les necessitats i administrar l'aigua "tenint en compte tot el país, i no només les conques internes". "En el cas de l'aigua, hi hauria d'haver una interconnexió de les xarxes de tot el país, com passa en el cas de la llum, dels trens i de les carreteres", ha afirmat.
Encara queda la Muga
Tant Camps com Illa han coincidit també a recordar que a les comarques gironines la manca d'aigua no s'ha solucionat completament ja que, si bé els embassaments del Ter s'han recuperat, la conca de la Muga encara es troba en el nivell II d'Excepcionalitat del Decret de Sequera. Però això, ha dit Camps, "preocupa molt poca gent". "Sembla que la Muga no existeixi", ha lamentat el representant dels regants del Baix Ter.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)