La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

La conca del Ter es rebel·la contra Medi Ambient per l'incompliment del retorn del cabal del riu

Font: Avui

Els municipis, institucions i pagesos se senten enganyats per la promesa incomplerta del conseller Francesc Baltasar, que l'any passat va anunciar que s'iniciaria el procés per reduir el transvasament d'aigua del riu cap a l'àrea de Barcelona

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va prometre l'any passat en plena crisi per la sequera que afectava Catalunya que, a partir de la segona meitat d'aquest 2009 i quan es posés en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el govern començaria el procés per fer realitat una de les demandes històriques de Girona: el retorn del cabal del Ter. Aquesta promesa, però, s'ha anat diluint fins al punt que fa unes setmanes el mateix conseller va fer marxa enrere i va reconèixer que el govern encara no havia fixat ni dates ni quantitats per garantir un cabal d'aigua suficient al riu.

La notícia ha indignat els municipis, els pagesos i els col·lectius que des de fa anys denuncien que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona està provocant la mort del riu i del seu ecosistema. Els afectats, agrupats en la seva majoria a la Plataforma del Ter, confiaven que la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al 20 de juliol, reduís la “pressió” que pateix el riu. “El Ter està arribant a l'esgotament”, assegura Josep Maria Rufi, diputat de medi ambient de la Diputació de Girona i alcalde de Torroella de Montgrí.

La dessalinitzadora no serveix

Baltasar va anunciar que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% tret que hi hagi un nivell d'alerta per sequera, ja que té un elevat cost energètic. Per tant, l'entrada en funcionament d'aquesta infraestructura no representarà un canvi gaire important pel que fa al transvasament del Ter. “Ara resulta que la infraestructura, si la fan funcionar al 100%, té un elevat cost energètic que faria augmentar el rebut de l'aigua i, a més, no compliria el Protocol de Kioto”, es queixa Francesc Camps, alcalde de Celrà, portaveu de la Plataforma del Ter i president del Consorci Alba-Ter, que agrupa tots els municipis de la conca del riu, que assegurat sentir-se "enganyat" i "decebut" amb Baltasar.

La Diputació de Girona no ha trigat a reaccionar i fa uns dies va aprovar una moció, consensuada entre el PSC, ERC i CiU, en què exigeix al conseller de Medi Ambient que “mantingui el compromís” i que concreti una data per al retorn del cabal al Ter. A més, des de la Plataforma del Ter estudien anar a Brussel·les per denunciar l'incompliment que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. També es plantegen organitzar algun acte simbòlic de protesta quan s'inauguri la dessalinitzadora.

Les queixes i les protestes gironines semblen haver tingut algun efecte, ja que la setmana que ve el conseller Baltasar es reunirà amb el Consorci Alba-Ter i amb la Cambra de Comerç de Girona, reunió en què podria exposar algun canvi sobre el procés de retorn del cabal.

Els orígens

El problema té el seu origen en l'època franquista, quan es va decidir abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l'aigua del Ter. Per portar-ho a terme, però, es va aprovar una llei, la 15/1959, que regula el cabal del riu i especifica que el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona es farà un cop cobertes les necessitats de Girona, la Costa Brava i els regants. Però aquesta directiva s'incompleix constantment. Rufi ho demostra amb xifres. La setmana passada el cabal del riu al seu pas pel poble de Torroella de Montgrí estava per sota dels 4 metres cúbics per segon, quan hauria d'estar, segons està regulat en el pla sectorial de cabals de manteniment de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en 4,8 metres cúbics per segon. “I això que aquest any els embassaments estan plens!”, s'exclama Rufi.

En aquest sentit, el president del Grup de Defensa del Ter, Jesús Soler, que considera que la Plataforma del Ter es va crear en un moment “inadequat” i que es movia per “interessos econòmics”, reclama a l'ACA que compleixi el pla de cabals de manteniment per preservar el sistema ecològic del riu. Soler defensa els cabals de manteniment i assegura que són de difícil aplicació, perquè, sobretot a l'alt Ter, hi ha molts concessionaris, majoritàriament empreses hidroelèctriques, amb “drets adquirits” sobre l'extracció d'aigua, que impedeixen que es respecti el cabal de manteniment. Segons Soler, aquestes concessions fan que en algunes èpoques de l'any “el llit del riu es quedi sec”.

La reducció del cabal afecta l'ecosistema del riu. “Està en perill el manteniment dels arrossars i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà”, remarca Rufi, que recorda que el Ter “subministra una de les zones agrícoles més importants de Catalunya”. En aquest sentit, el biòleg i professor de la Universitat de Girona, Albert Ruhí, assegura que "no s'entén que un terreny, com és el baix Ter, que passarà a ser parc natural en breu" ofereixi una imatge del riu "amb tan males condicions". A més, Ruhí destaca la importància que té la relació entre la quantitat i la qualitat de l'aigua. Amb menys cabal, la qualitat disminueix, fet que redueix la capacitat de dissolució d'efectes contaminants que perjudiquen la flora i la fauna del riu. A més, amb menys aigua hi ha més possibilitats d'augmentar l'aparició d'espècies invasores, com les algues, que impedeixen la filtració de la llum, que pot provocar, com ja ha passat, la mort de peixos i amfibis i la reducció del fons vegetal.

Però el cabal del riu també afecta altres activitats importants per al territori, com indica la geògrafa i professora de la Universitat de Girona, Anna Ribas, que remarca la importància "creixent d'altres usos nous cada cop més reivindicats", com pot ser oferir un turisme de qualitat que a la vegada també reverteix en el desenvolupament productiu de la zona. Cada cop, explica Ribas, es dóna més importància al paisatge, a l'aigua, a l'ecologisme, al lleure, aspectes que queden afectats quan el cabal del riu es redueix.

Un 75% de l'aigua, a BCN

Segons el president del Consorci Alba-Ter, el cabal del riu Ter ha anat disminuint un 40% en els últims 40 anys, i en èpoques de sequera, com la de l'any passat, les comarques gironines que viuen del Ter són les que en pateixen més les conseqüències. Un 75% del cabal del Ter es transvasa cap a Barcelona, assegura Camps.

“Volem que els continuats incompliments s'acabin i que retornin el cabal al riu Ter”, reivindica Antoni Casademont, portaveu d'Unió de Pagesos en aquesta qüestió, que recorda que hi ha “molts pagesos i les seves famílies que viuen gràcies a l'aigua del Ter”. A la conca del riu hi ha 4.000 hectàrees de fruiters, 600 hectàrees d'arrossars i d'horta i també camps de cereals. Amb tot, Casademont remarca que “el primer que pateix” per la falta de cabal és “el mateix riu”.

La política de l'aigua

Però, més enllà de reivindicar el retorn del cabal del riu, per als municipis afectats el problema principal és definir una política de l'aigua al país. “S'està gestionant de forma tercermundista la qüestió de l'aigua”, assegura el portaveu del Consorci Alba-Ter, que recorda que cal redreçar la situació, perquè és fonamental “per al desenvolupament econòmic, agrícola i turístic de les nostres comarques”. “No hi ha cap partit que hagi fet els deures en el tema de l'aigua”, assegura Camps, que reclama “un acord polític per concretar un full de ruta”.

“Aquesta és una situació crònica i caldria buscar solucions definitives”, remarca Rufi, que considera que el problema rau també en el fet que Catalunya només té competència per gestionar les conques internes però no sobre el gran riu que és l'Ebre. “Quan es va parlar del transvasament de l'Ebre, el país es va revolucionar, però pel que fa al Ter hi ha silenci”, es queixa Rufi. I és que, tot i les mobilitzacions de la Plataforma i altres col·lectius que han fet sentir la seva veu en els últims anys, el transvasament del Ter sembla un problema oblidat.

El preu de la dessalinització

El preu de la dessalinització

Font: El Punt

El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera

La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.

El cas de la Tordera

Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.

A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.

ICV insisteix que complirà amb el Ter

ICV ha insistit que complirà la promesa de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reiterar al Parlament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora permetrà complir aquest objectiu. Segons el diputat per Girona Lluís Postigo estan treballant en aquest camí, «perquè juntament amb el parc natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter són els grans objectius d'aquesta legislatura». En aquest sentit, ha afirmat que l'aprovació del parc ha de ser una garantia que es compleixin sempre els cabals mínims estipulats. Postigo també ha explicat que la dessalinitzadora necessitarà uns mesos de proves, i que no serà fins a finals d'any o començament del vinent que acabarà aquest procés.

L'Observatori del Ter hi veu «engany»

L'Observatori del Ter, de l'Ateneu Naturalista de Girona, veu en la falta de dates per al retorn de cabal «un engany i una marxa enrere», i ha denunciat els costos ambientals que té el transvasament en els ecosistemes.

Que van a dar a la arena… - Article de Félix de Azúa

El País, 26 de juny de 2009

Félix de Azúa, escriptor

En esta región los ríos vuelven a bajar secos. Ha sido una primavera lluviosa, pero los ciclos naturales ya no son lo que eran. Antes bastaba con esperar a que la Gran Madre cumpliera con su obligación y renovara las venas con chorros violentos que arrancaban los carrizales de la ribera y limpiaban de ramas muertas y bichos dañinos los cauces. Si la Gran Madre se dormía, pues aunque era de suyo cariñosa no dejaba de ser olvidadiza, llegaba el momento de sacar los santos con mucho ropón, figurilla de escayola y salmodia, para que el Gran Padre le metiera prisa a su señora. Ahora, francamente, los Grandes Padres y Madres nos han dejado solos, porque ya ni ellos son capaces de ordenar el sindiós que hemos montado.

El año pasado, el Ter ni siquiera desembocaba en el mar. Llegaba hasta allí medio muerto y luego, resignado, se filtraba dócilmente en la arena como buscando su tumba, pero desembocar,
lo que se dice desembocar, nada de nada. Se formaba allí un enorme charco quieto sobre el que volaban los insectos caníbales y los chupasangres. Poco a poco, un verdín globuloso cubrió con un manto hediondo la hectárea. Algunos bañistas de las calas adyacentes, por lo general broncíneos nudistas, retiraban sus toallas hasta un kilómetro para escapar al contagio. En ciertas noches sin luna se vio desde Torroella el fulgor de las aguas muertas como un fuego de San Telmo. Los ríos han dejado de ser venas y arterias de la circulación sanguínea del agro. Son ahora máquinas y artefactos que aún mantienen la forma de los viejos ríos, pero que nada tienen que ver con ellos. Se les trata con la misma neutra condición que a una siderúrgica o a un hospital de infecciosos. Es cuestión de ver cómo succionamos el producto y a cuánto sale el litro. Todo lo demás queda para los poetas.

Inciso sobre los poetas. Sin la menor duda, los ríos fueron una creación de los poetas. Cada aldea
tenía su corriente, su orilla, sus vegetales y su animalia, en fin, su peculiaridad a lo largo del cauce. En unos pueblos las aguas hacían pozas donde se bañaban las criaturas y en otros no, los había de corriente rápida y espumosa, los había de remanso para libélulas y zapateros. Nadie
podía pensar en el río como totalidad, siendo un organismo tan prolongado, tan diverso, tan
contradictorio. Un minucioso y excelente observador como Heráclito, el griego, afirmaba algo que es perfectamente incompatible con el río entero, y es aquello de que “no puede uno bañarse dos veces en el mismo río”. En efecto, es imposible, pero porque Heráclito, que no era poeta sino científico, veía en el río un conjunto de secciones cuya totalidad no podría darse por unificada hasta que Leibniz inventara el cálculo integral, de modo que el río le parecía al heleno una continuidad discontinua que no se dejaba pensar de un solo golpe, a la manera del tiempo de Zenón y al contrario del sonido de las olas del mar, que no hay modo de oírlas una a una porque siempre van de colectivas y solidarias.

Los poetas, en cambio, cuando hablaban de los ríos se referían a ellos como a un todo, con su carácter y demás espíritus adyacentes. Quizás me dejo llevar por el oficio, pero el Rin es un
río que Hölderlin entregó a los alemanes como quien deja en tus manos el cachorro de un tigre,
el Moldava se lo dio Smetana a los checos, y cuando Garcilaso decidió que las “corrientes aguas, puras, cristalinas” estaban festoneadas por unos árboles que se miraban en ellas como Narciso en el espejo, le dio a Castilla la mayor parte de sus regatos estacionales e innominados. Y esto sigue siendo así tan tarde como en el siglo XX, cuando Eliot escribe aquello de que el río “es un inmenso dios pardo”, refiriéndose nada menos que al Támesis lodoso, el cual, sin embargo, había dejado de
ser un dios cien años antes y es el modelo originario de cómo los ríos han pasado de ser animales
vivientes a industrias integradas en el ramo químico y farmacéutico.

Que el Ter vaya muriendo no se debe tan sólo a que ya no esté entre los seres vivos, sino a que tiene clavada en su lomo una sanguijuela hercúlea que le roba toda la sustancia. La mayor parte de sus aguas van a dar de beber y duchar a los barceloneses, los cuales, como se sabe, aunque la oficialía cuenta dos millones de ciudadanos, en la realidad material, en esa mancha de petróleo que es la ciudad de Barcelona, reúne casi cinco millones de vecinos.

Es perfectamente imposible dar agua a tanta gente, entretener sus jardines, cuidar sus campos de golf, sus fuentes ornamentales, sus industrias, y pretender que alguna gota llegue hasta la desembocadura gerundense. De hecho, el agua que llega hasta allí en los años malos, como el pasado, no es agua del Ter, sino de las depuradoras.

He aquí de nuevo el actual carácter técnico de lo que antes fue un animal vivo. Las aguas residuales discurren por el camino que en otro tiempo abrió el río Ter, pero ya no son del río
Ter, sino de un ente advenedizo y pestífero generado por las industrias que desean ver a todo
río convertido en su cloaca privada.

Ya el año pasado (¿o fue el anterior?, da lo mismo, volverá a suceder de inmediato) los barceloneses estuvieron a punto de quedarse sin agua. Recuerdo las carreras, los embarazos, el desconcierto boquiabierto, los empujones de las autoridades para no salir en la tele afirmando que traerían agua en cargueros valencianos, en camiones aragoneses, por canales franceses que
chisporrotean de radiactividad. Juraron que ya estaban a punto de dar agua las desalinizadoras
(otra máquina acuífera temible), y los ayatolás amenazaban con tomar el Ebro al asalto.

De pronto, y sin que nadie lo esperase, la Gran Madre despertó, o quizás había vuelto por allí
para recoger unas pertenencias olvidadas, y remojó el desierto catalán.

Como por milagro, las voces callaron, los políticos se pusieron el bañador, chuparon el tubo, calzaron los pies de pato y se largaron a Miami (la izquierda) y a Port Aventura (los nacionales).
Un silencio magnífico arropó los campos frescos, los torrentes renacidos, la potente masa
del río que corrió hacia el mar con el ímpetu de los resucitados.

Había sido un milagro, porque la sed de Barcelona no tiene remedio si no se hace algo inteligente y peliagudo, pero los políticos creen que no creen en los milagros, cuando en verdad son los únicos que aún creen en ellos. Y por haber sido un milagro, todo regresa. Este año, ya por junio el río Ter viene pálido e inapetente, baja cargado de fecalidad y química. Barcelona y sus turistas (si acaso en Barcelona hay algo más que turistas) bebe insaciablemente, riega sus parques, llena sus piscinas, cuida sus campos de golf, sin memoria, sin pasado.

Creo que nadie ha derogado todavía una ley del franquismo, según la cual el agua del Ter debía
destinarse por entero a Gerona y sólo cuando hubiera exceso de caudal podía llevarse a Barcelona. Aquél también creía en los milagros.

Eliminan las estatuas de Franco porque no hay caballo de bronce capaz de cocear al que lo derriba, pero a ver quién es el guapo que borra de una vez a Franco de la legislación del agua. Se necesitaría un milagro de los que incluso el Vaticano pone en duda. Otra razón para que los políticos españoles crean en los milagros.

El silenci de medi ambient amb el riu Ter

El silenci de medi ambient amb el riu Ter

Editorial del Diari de Girona

La moció de la Corporació Provincial demana a Medi Ambient que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter, que des de 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre". La moció va ser presentada per CiU, que està a l'oposició, i consensuada amb els dos partits de l'equip de govern: PSC i ERC. La veritat és que els tres partits són corresponsables d'aquesta permanent agressió al riu Ter, perquè el problema, tot i que agreujat en els últims temps, no és nou, sinó que ve de lluny. I CiU ha governat 23 anys la Generalitat i PSC i ERC són els partits majoritaris de l'actual tripartit, que és el que sistemàticament, tot i que la Conselleria de Medi Ambient estigui encapçalada per ICV, es nega a retornar el cabal d'aigua. No obstant, també és cert que, encara que els seus principals dirigents pertanyin als mateixos partits polítics, cada institució és autònoma. La Diputació, per tant, no té per què compartir ni assumir les decisions de la Generalitat. En aquest sentit és saludable que la Diputació vulgui liderar els interessos del seu territori i, pel que fa al Ter, no per un exacerbat localisme o per insolidaritat, sinó perquè és de justícia protegir-lo. La unanimitat gironina amb la preservació del Ter és indiscutible. El que inquieta és la passivitat de la Generalitat i el silenci que manté el Departament de Medi Ambient. ¿Quina credibilitat pot tenir un Govern que acusa l'Executiu central d'incompliments amb a Catalunya quan ell mateix incompleix sense donar explicacions un compromís amb una part del seu territori? El 28 de juliol de l'any passat el conseller Francesc Baltasar es va comprometre a la Cambra de Comerç a retornar progressivament el cabal del riu Ter i que arribaria als 2 metres cúbics a principis d'any. Tot continua igual.

El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal

El vuitè descens en piragua pel Ter reivindica el retorn del cabal

Dins del Memorial Francesc Ferrer, es farà el 26 de juliol de Bescanó a Girona

La vuitena edició del descens en piragua pel Ter –Memorial Francesc Ferrer–, que es farà el 26 de juliol vinent, variarà el recorregut per potenciar el caràcter popular i reivindicatiu. Es pretén ajudar a conscienciar els participants i la ciutadania en general de la necessitat de tornar al Ter el cabal que des de fa anys es deriva a Barcelona. Alcaldes i regidors de Bescanó, Salt, Sant Gregori i Girona i el delegat d'Esports van coincidir en aquesta reivindicació en la presentació de l'activitat.

El descens en piragua pel Ter és una activitat organitzada conjuntament pel Club Piragüisme Salt-Ter i l'empresa Caiac i Natura. El recorregut s'ha escurçat en aquesta edició, i se centra en una zona fàcilment navegable per fer-lo més accessible i popular. El recorregut anirà des de la Barca de Bescanó fins al davant del pavelló de Fontajau a Girona. Implica un recorregut de 6 quilòmetres travessant els termes de Sant Gregori i Salt. Acabarà amb un dinar a Fontajau i el sorteig d'obsequis entre tots els participants.

Per poder participar en la prova, cal complir el reglament. Es tracta d'una activitat no competitiva oberta a totes les persones, però és imprescindible saber nedar. Entre els requisits establerts en el reglament hi ha el fet de disposar de la corresponent assegurança de piragüisme o la que tramitarà l'organització. Les embarcacions hauran de disposar de sistema de flotabilitat i els participants han de portar casc i armilla.

En record de Francesc Ferrer
Un dels defensors més assenyalats de la reivindicació del retorn del cabal del riu a la conca del Ter ha estat Francesc Ferrer i Gironès. D'aquí ve que, amb l'objectiu de recordar i donar a conèixer la seva tasca en defensa del riu, s'ha incorporat el seu nom en aquesta activitat reivindicativa, lúdica i esportiva. En les set edicions anteriors, els organitzadors han portat a terme un recorregut més llarg i difícil, però a partir d'aquesta edició el tram serà molt més fàcil i es redueix a la meitat amb el principal objectiu de potenciar el seu caràcter popular. Els menors han de presentar l'autorització dels pares.

La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter

La Diputació exigeix per unanimitat el retorn immediat de l'aigua del Ter

Font: El Punt

El ple de la Diputació de Girona va tornar a aprovar ahir per unanimitat una moció per reclamar al Departament de Medi Ambient i Habitatge el compromís d'iniciar el retorn de l'aigua del Ter durant el segon semestre d'aquest any. En la moció, impulsada per CiU i consensuada els dos grups de l'equip de govern, PSC i ERC, s'acorda exigir que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable. En plena sequera, el ple del 19 de febrer del 2008 ja va aprovar una altra moció en el mateix sentit i per unanimitat. Es recordava que des del 1959 es transvasa aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aleshores, el ple va demanar mesures per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Ter i restituir-ne al cabal ecològic i reconèixer el paper solidari dels municipis del territori d'aquest riu, que pateix un fort impacte ambiental, econòmic i paisatgístic, amb el deteriorament dels aqüífers i alteracions a l'ecosistema. Recorden el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, d'ICV-EUiA, de retornar el 100 per cent de l'aigua i que el retorn començaria a la segona meitat del 2009, quan comencés a funcionar la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

La Diputació exigeix al Govern una data per l´inici del retorn del cabal del Ter

La Diputació exigeix al Govern una data per l´inici del retorn del cabal del Ter

Reclamen que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís que serà progressiu i en un temps raonable

Font: Diari de Girona

GIRONA | JOFRE SÁEZ La Diputació de Girona va aprovar ahir una moció de CiU, que va consensuar amb PSC i ERC, per demanar al Departament de Medi Ambient i Habitatge que mantingui "el compromís d'iniciar, durant el segon semestre d'enguany, el retorn de l'aigua del Ter que des del 1959 s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona, i que es fixi una data concreta per a l'inici d'aquest retorn dins d'aquest semestre".
La moció recorda com el febrer de 2008, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer "el paper fonamental" del riu Ter i els pobles de la seva conca "en el desenvolupament social i econòmic del país a través de l'aportació solidària d'aigua". Aquell dia -continua la moció- el conseller va assegurar que l'aigua que des del 1959 s'està transvasant del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona es retornaria al 100% i que el retorn començaria la segona meitat del 2009, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora del Prat de Llobregat, que entrarà en funcionament el 20 de juliol, tal com va anunciar aquest mes el mateix conseller, Francesc Baltasar.

Quanta aigua?
En aquest sentit, la Diputació afegeix a la moció un segon punt on s'exigeix a la Generalitat que es "determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable".
Consideren que el retorn de l'aigua del Ter és una "reivindicació justa i necessària". Per aquest motiu, conclouen en la moció, "no cal fer majors argumentacions i ens remetem a la moció aprovada per la Diputació".

Clam conjunt a la Diputació pel retorn de cabal del Ter

Clam conjunt a la Diputació pel retorn de cabal del Ter

Font: Diari de Girona

La Diputació de Girona en bloc ha exigit al Govern que fixi una data concreta per començar el retorn progressiu

ACN/DDG La Diputació de Girona en bloc ha exigit al Govern que fixi una data concreta per començar el retorn progressiu de cabal del riu Ter el segon semestre d'aquest any. Es tracta d'una moció impulsada pel grup de CiU –a l'oposició- però finalment consensuada pels tres grups que tenen representació al ple. La moció és la reacció de la Diputació de Girona a les declaracions del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que ha reconegut que, quan falta només un mes perquè entri en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat, encara no hi ha cap data prevista per començar a retornar cabal del Ter ni tampoc se sap quina serà la quantitat d'aigua.

En el text de la moció, ERC, PSC i CiU, recorden que durant una visita de Baltasar a Celrà el febrer del 2008 va assegurar que l'aigua del Ter que s'està transvasant a l'àrea metropolitana de Barcelona des del 1959 es retornaria al 100%. Llavors, el conseller va dir que el retorn de cabal començaria la segona meitat del 2009 coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora. Quan falta només un mes perquè entri en funcionament, Baltasar ha admès que no hi ha data ni quantitat d'aigua que es començarà a retornar.

Per aquest motiu, els tres grups han consensuat la moció on demanen al conseller que 'mantingui el compromís' i que fixi una data concreta per a l'inici del retorn d'aigua. 'Que es determini la quantitat d'aigua que s'ha de retornar, amb el compromís explícit que es realitzarà de manera progressiva i en un període de temps raonable', reclama la moció.

Els tres grups creuen que és una reivindicació 'justa i necessària' perquè durant 50 anys les comarques gironines estan patint les conseqüències del transvasament. Per això, alerten que si es disposen de les infraestructures que permeten l'alliberament d'aigua però no s'aprofita hauran perdut una 'oportunitat magnífica'. Una oportunitat que no es pot perdre si 'es vol garantir la sostenibilitat d'aquest riu'.

El Ter, altra vegada

El Ter, altra vegada

Editorial d'El Punt

Un any després que el conseller de Medi Ambient assegurés tot el contrari, aquesta mateixa setmana Francesc Baltasar ha reconegut obertament que la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no comportarà una reducció del transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. El govern català, doncs, torna a incomplir un compromís pres mesos enrere en plena situació de sequera però que era admès i reconegut des de feia molts més anys. Això sí, el govern –diu Baltasar– manté la voluntat de retornar progressivament el cabal al riu Ter. Però dir això i no concretar-ho és com no dir res. Les comarques gironines han demostrat a bastament la seva solidaritat transvasant aigua del Ter sempre que ha calgut, i augmentant-ne fins i tot el cabal quan la situació de sequera ho ha requerit, provocant fins i tot danys ecològics al mateix riu. Però ja n'hi ha prou. Ja està bé de promeses incomplertes, de grans declaracions fetes només quan i allà on convé, i d'amagar el cap sota l'ala expressant voluntats genèriques i inconcretes. Està molt bé que un govern com el nostre retregui constantment a Madrid els compromisos incomplerts. Però potser que de tant en tant repassi els seus.

ICV manté que garantirà el retorn de cabal al Ter i CiU considera «inadmissible» l'estat del riu

ICV manté que garantirà el retorn de cabal al Ter i CiU considera «inadmissible» l'estat del riu

Font: El Punt

Iniciativa per Catalunya va assegurar ahir, en un comunicat, que manté el compromís electoral de retorn de cabal al Ter i que la dessalinitzadora del Prat serà «la garantia» que el riu no torni a estar per sota del seu cabal ecològic. D'altra banda, CiU, també en un comunicat, considera «inadmissible la incapacitat del govern per començar a retornar l'aigua del Ter», i ha anunciat que sol·licitarà la compareixença del conseller per debatre aquest tema.

ICV diu que garanteix el retorn del Ter i CiU vol la compareixença de Baltasar

ICV diu que garanteix el retorn del Ter i CiU vol la compareixença de Baltasar

Font: Diari de Girona

Els ecosocialistes afirmen que el cabal ecològic s'està mantenint però la federació mostra el seu enuig

GIRONA | LAURA FANALS

La "guerra del Ter" s'està tornant a obrir a les comarques gironines. La greu sequera de 2008 va posar de manifest la situació d'aquest riu, la major part del qual es transvasa a Barcelona, i va fer aixecar nombroses veus de protesta des de les comarques gironines que exigien el retorn del seu cabal. La posada en funcionament de la dessaladora del Prat de Llobregat, prevista per al mes de juliol, es veia com la data clau per començar el retorn d'aigua cap a Girona, però dilluns passat, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), va advertir que el Govern encara no sap quan començarà aquest retorn.

Davant l'enfurismada reacció de la Plataforma pel Ter, que assegura sentir-se "enganyada" i es planteja dur la Generalitat als tribunals, els partits gironins s'han afanyat a reaccionar. ICV vol enviar un missatge de "confiança i tranquil·litat", i assegura que de moment s'està complint el compromís ecosocialista de garantir el cabal ecològic del riu i afirmen que, més endavant, quan es posin en funcionament les dues noves dessaladores (l'ampliació de la de Tordera i la nova de Cunit), durant la propera legislatura, es podrà començar a fer el retorn progressiu del cabal. CiU, en canvi, considera "inadmissible" la incapacitat del tripartit per iniciar el retorn de l'aigua del Ter, per la qual cosa demanarà la compareixença de Baltasar i acusa el president de la Generalitat, José Montilla, de "no complir amb les comarques gironines".

El coordinador d'ICV a Girona, Enric Pardo, explica que el cabal ecològic del Ter es troba en aquests moments garantit, "cosa que fins ara no havia succeït", ja que en els darrers 15 anys el riu havia circulat per sota d'aquest mínim 3 de cada 4 dies. I la posada en marxa de la dessaladora del Prat en serà una nova garantia. Per tant, considera que el compromís del seu partit està complert. Tot i això, també reconeix que la sola posada en marxa d'aquesta nova infraestructura "no dóna prou recursos com per prescindir del transvasament del Ter", de manera que hauran de seguir treballant durant la propera legislatura perquè, quan comencin a funcionar les noves dessaladores, la resta del cabal pugui anar retornant gradualment a Girona.

Convergència, en canvi, s'ha indignat davant de les declaracions de Baltasar, i el seu diputat i president a Girona, Eudald Casadesús, va anunciar ahir que demanarà la compareixença del conseller "perquè expliqui la incapacitat del Govern per concretar quan començarà la reducció del transvasament de l'aigua del Ter". Així doncs, el representant convergent assegura que es posa al costat de la Plataforma pel Ter, ja que recorda al conseller que ara fa un any va anunciar que el retorn del cabal coincidiria amb la posada en marxa de la nova dessaladora. Casadesús es pregunta si Baltasar no vol fer funcionar a ple rendiment la nova infraestructura si hi ha prou reserves d'aigua perquè tindria un important cost econòmic, i sospita que és així perquè no hagi de repercutir en el cost de la factura als barcelonins.

La Plataforma del Ter considera «una estafa» la demora del retorn de cabal del Ter

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/48312-la-plataforma-del-ter-considera-luna-estafar-la-demora-del-retorn-de-cabal-del-ter.html

10/06/09 02:00 - Girona - o.m

El fet que la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat no faci augmentar immediatament el cabal del Ter ja ha generat crítiques. Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, va titllar d'«estafa» la decisió, i va afirmar que la conselleria de Medi Ambient «no té cap full de ruta».A més, també va assegurar que «ara ningú es creu que les dessalinitzadores són la solució per al problema de l'aigua a Catalunya, ja sabien que eren cares, doncs ara ho han d'assumir. Tot plegat és decebedor i lamentable» Narcís Illa, portaveu dels regants del Baix Ter, va afirmar que així «no se solucionaran mai els problemes d'aigua de Catalunya».«Això demostra que la nova cultura de l'aigua ha sigut un bluf,, i la dessalinitzadora només servirà per evitar xous com els dels vaixells». Pel què fa als regants, Illa va dir que tenen aquesta campanya assegurada, i la de l'any que ve segurament també, però que més endavant es poden tornar a repetir les restriccions: «i això és imperdonable. Si fossin ecologistes de debò veurien que estan condemnant el Llobregat i el Ter», ha assegurat, per acabar recordant al conseller que s'havia compromès a retornar cabal: «la paraula d'un conseller hauria d'anar a missa» I finalment, el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, va explicar que convindria aprofitar la dessalinitzadora per tornar el cabal del Ter, «i que n'assumeixi els costos qui els hagi d'assumir»Per Serra, la dessalinitzadora hauria de servir per poder emmagatzemar més aigua als pantans de la conca del Ter, i augmentar el seu cabal i també el del Llobregat, garantint l'aigua per els regants i el territori.

El Consorci Alba-Ter se sent enganyat i es planteja dur el Govern als tribunals

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061000_3_337186__Comarques-Consorci-AlbaTer-sent-enganyat-planteja-Govern-tribunals

Considera "obvi" que el transvasament del riu és "desmesurat" i demana decisions polítiques

GIRONA| R.REYNER

El Consorci Alba-Ter, format per més d'una quarantena d'ajuntaments de la conca del riu Ter, es va mostrar ahir molt dur amb la Generalitat, i més concretament amb el Departament de Medi Ambient i amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Va ser després que el conseller Francesc Baltasar reconegués dilluns que, a falta d'un mes per a l'entrada en funcionament de la planta dessaladora del Prat de Llobregat, no se sap quan es començarà a reduir el volum d'aigua que des del riu Ter es transvasa cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, i que actualment correspon al 75% del seu cabal. Tot plegat, quan el febrer de l'any passat el conseller mateix s'havia compromès a iniciar el retorn del cabal al Ter la segona meitat del 2009, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessaladora.

El president del consorci, Francesc Camps, va assegurar ahir que l'ens "se sent enganyat". "Ens van dir que quan passés la sequera es buscarien solucions per al Ter, i ho estan incomplint vilment", va lamentar Camps, que va assegurar que tot plegat reflecteix la "poca capacitat d'assumir responsabilitats" de la Conselleria de Medi Ambient. El president va considerar "surrealista" que sent aquesta una conselleria d'ICV tot plegat s'estigui desenvolupant d'aquesta manera.

Baltasar va explicar dilluns que s'està elaborant un pla de gestió dels cabals de manteniment del Ter i va manifestar que es manté la voluntat de retornar progressivament aquests cabals un cop acabats els estudis. "N'estem farts, d'estudis, és obvi que el transvasament del riu Ter és desmesurat", va denunciar Camps, que va afegir que "és temps de prendre decisions polítiques" i va assegurar que el consorci "mantindrà permanentment d'actualitat l'expoli del 75% de l'aigua del Ter".

Per tot plegat, el president de l'ens supramunicipal va afirmar que si el Govern "no és capaç de rectificar" el consorci el portarà als tribunals. "Si acaba sent l'única solució, ho farem", va dir Camps, que va detallar que Alba-Ter es planteja recórrer tant a la justícia catalana com europea, per incompliment de directives marc.

El Govern reconeix que no sap quan iniciarà el retorn de l´aigua del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009060900_3_336991__Comarques-Govern-reconeix-quan-iniciara-retorn-laigua

Tot i la posada en marxa de la dessaladora del Llobregat no es coneix el cabal que s'alliberarà

EL PRAT DE LLOBREGAT | ACN/DDG

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va reconèixer ahir que el Govern no té cap data per començar a retornar l'aigua al Ter, a només un mes perquè entri en funcionament la planta dessaladora del Prat de Llobregat. Aquest projecte a punt de finalitzar és el que hauria d'alliberar el riu Ter del subministrament d'aigua des del 1959 a l'àrea metropolitana. A més, encara no se sap quina serà aquesta quantitat d'aigua.

En la declaració institucional feta el febrer del 2008 a Celrà (Gironès), Baltasar va assegurar que l'aigua que des del 1959 s'està transvasant del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona es retornaria al 100% i que el retorn començaria la segona meitat del 2009, declaracions que de moment no es complirien amb els fets.

El conseller va recordar que el Govern està elaborant un pla de gestió dels cabals de manteniment del riu Ter i va ressaltar que malgrat "s'està avançant en els estudis" no es posa data al retorn de l'aigua, però "la voluntat es manté respecte del retorn progressiu dels cabals un cop s'acabin aquests estudis", va afegir Baltasar.

Aquestes noves declaracions del conseller van pronunciar-les ahir al matí durant la seva visita a la planta dessaladora del Prat de Llobregat per conèixer les últimes proves de la infraestructura. Segons les previsions entrarà en funcionament el 20 de juliol. Les obres han suposat una inversió de 230 milions d'euros i donaran una capacitat de producció de fins a 60 hectòmetres cúbics anuals, és a dir, uns 200 milions d'aigua diaris; xifra que correspon a un 24% del consum total d'aquest líquid de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Sense apujar el rebut d'aigua

Aquest volum donarà servei a quatre milions i mig d'habitatges sense que vegin incrementada la factura de l'aigua que paguen els ciutadans, segons va assegurar Baltasar. El conseller va manifestar que serà l'empresa explotadora qui haurà d'establir com, quan i amb quin marge de temps "ha de fixar o no la repercussió del cost".

La nova planta és la segona d'aquestes característiques i permetrà el subministrament de l'aigua els 365 dies a l'any independentment de la climatologia. L'activitat de la futura planta, conjuntament amb altres actuacions en execució i planificades des de l'Agència Catalana de l'Aigua, permetran satisfer folgadament la demanda regional fins més enllà de l'any 2015. L'aigua, a banda de ser destinada al consum de boca, servirà per recarregar l'aqüífer del Llobregat.

El govern es fa enrere i per ara no especifica quan començarà a reduir el transvasament del Ter

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/47830-el-govern-es-fa-enrere-i-per-ara-no-especifica-quan-comencara-a-reduir-el-transvasament-del-ter.html

La dessalinitzadora del Prat començarà a funcionar el mes que ve

09/06/09 02:00 - El Prat de Llobregat - o.mas / x.miró email protegit

El conseller Baltasar, a l'esquerra, ahir en la visita a la planta d'El Prat. Foto: ORIOL DURAN.

El govern no té ni data ni quantitats pel que fa al retorn de cabal del Ter i a la reducció del transvasament. Si bé el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, havia dit fa més d'un any que la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat seria el punt d'inflexió en aquest sentit, ara la decisió s'ha demorat indefinidament, tot i que la infraestructura entrarà en servei el mes vinent. Tot i tenir capacitat per generar 60 hm³ a l'any, no es preveu que per ara funcioni a ple rendiment.

L'esborrany del pla de gestió de sequeres ja va en la direcció de prioritzar el transvasament del Ter per sobre de la dessalinitzadora del Prat com a forma d'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona, vinculant el rendiment de la planta en funció de l'estat dels embassaments a les conques internes. El conseller Baltasar va reconèixer ahir que la dessalinitzadora serà un recurs més que explotarà Aigües Ter-Llobregat, mentre que el gerent d'aquest organisme, Joan Compte, es va remetre a l'ACA, i va insistir a lligar el funcionament de la planta del Prat al percentatge en què estiguin els embassaments. Això sí, Baltasar va assegurar que la posada en servei de la infraestructura no repercutirà en la factura dels clients.

Interrogat sobre el Ter, el conseller va insistir que el govern manté la voluntat de retorn progressiu de cabals, però no va voler especificar ni dates ni quantitats, un dels aspectes que més han reclamat les entitats gironines. «Ara estem fent el pla de gestió dels cabals de manteniment per als diferents trams del Ter, i està avançant l'obra de la dessalinitzadora per una banda i els estudis per un altre», va justificar el conseller. Aquest discurs, però, difereix del que es va mantenir en plena sequera de l'any passat, quan en una visita a Celrà Baltasar va prometre que el retorn de cabal començaria a mitjan d'aquest any, coincidint amb la posada en marxa de la planta del Prat.

De fet, de les declaracions d'ahir del conseller es va desprendre que la dessalinitzadora no funcionarà al 100% si hi ha prou reserves d'aigua, perquè això tindria un cost diari de 72.000 euros, que inevitablement hauria de repercutir en la factura. La previsió és que l'estrena de la planta es faci el 20 de juliol.

Els rius gironins, els millors en sediments

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha demostrat que els rius gironins són els que tenen una millor salut pel que fa al cabal d'aigua i el nivell de sediments de Catalunya. Camino Liquete, una de les investigadores, ha explicat, però, que tot i això tant el cabal com el transport de sediments ha baixat en els últims anys, i que no es troba en uns nivells òptims. En el cas del Ter, la presència dels embassaments de Sau i Susqueda és el que el limita, i a la Muga hi ha el problema d'abocaments. El Fluvià és el riu més naturalitzat de tots.

Qüestió de tarifes

El Ter és un riu de segona fila. Amb un transvasament ja consolidat, la posada en marxa de la dessalinitzadora havia de ser el punt de partida per retornar el cabal. Però per a l'àrea metropolitana de Barcelona, és molt més barata l'aigua del Ter que no pas la de la dessalinitzadora del Prat, i Agbar ja ha dit que no pensa assumir el sobrecost que tindrà l'aigua que generi la planta. En tot cas, si es vol utilitzar la dessalinitzadora a ple rendiment, s'haurien d'apujar tarifes. Dins d'ICV, les veus gironines –i també algunes de més abast– advoquen per aquesta última solució, per motius ambientals i per una qüestió de justícia històrica, i pressionen per modificar el pla de gestió de sequeres en benefici del Ter. A la conselleria, i sobretot a l'ACA, preval el criteri econòmic. A més, el principal partit del govern no vol ni sentir a parlar d'una mesura tan impopular que afectaria de ple la seva principal bossa electoral. I això, en un context de crisi com l'actual. I a més, amb les eleccions a un any vista.

Aigua per a tothom - Article d'Enric Vila

http://paper.avui.cat/article/dialeg/165742/aigua/tothom.html

Enric Vila / Historiador i periodista

Ara que tenim els pantans plens i hem superat el pic d'histerisme que va generar la sequera de 2008, podríem tornar a parlar de la gestió de l'aigua. No hi ha moment més dolç per parlar d'escassetat que quan es neda en l'abundància (i perdonin la broma). Ara que la febrada demagògica ha baixat, cal insistir que la gran víctima de la nostra escassetat no és l'Ebre sinó el Ter. És hora de preguntar-se si és assenyat que el 75 per cent de la seva aigua vagi a parar a Barcelona. Llegeixo que Plataforma pel Ter ha portat l'Agència Catalana de l'Aigua als tribunals. Perfecte: també és hora de preguntar-se per què els ecologistes de l'ACA se salten sistemàticament la llei que protegeix el riu gironí. Barcelona és un drac insaciable i cada any voldrà més aigua. El Ter i el Llobregat, els dos rius que l'abasten, baixen cada cop més escanyats. Les pluges d'enguany els han salvat d'una situació desesperada, però la pluja és variable, i la Moreneta no atendrà sempre els precs improvisats dels nostres polítics incompetents. Hem de discutir què fem. Portem l'aigua del Roine, engeguem un pla de dessalinitzadores o seguim els postulats de Compromís per Lleida? Aquest senyors proposen una solució de la qual es parla poc. Es tractaria d'ajudar els pagesos lleidatans a modernitzar el sistema de regadius per tal que aprofitessin millor l'aigua. Asseguren que l'estalvi permetria abastar Barcelona i alleujar el Ter. A més, els diners no anirien a França ni a les elèctriques, sinó que revertirien en el país. Sona bé.