La dessaladora, l´estalvi i el futur del Ter
Editorial del Diari de Girona
La inauguració de la dessalinitzadora del Llobregat, amb capacitat per generar el 24% de l'aigua que es consumeix a Barcelona, i la publicació d'un informe que revela l'augment de l'estalvi dels consumidors, justifica el retorn de bona part del cabal del riu Ter
La inauguració de la dessanilitzadora del Llobregat dóna l'oportunitat a les comarques de Girona de recuperar bona part dels seus cabals naturals. La Generalitat considera que l'amenaça d'una sequera com la de fa any i mig queda conjurada gràcies a la dessalinitzadora del Llobregat inaugurada dilluns i l'ampliació de la de Tordera, que l'any que ve duplicarà la seva capacitat.
La planta, que donarà servei a quatre milions i mig d'habitants, està situada al Prat de Llobregat i té capacitat per produir fins a 200 milions de litres al dia, un 24% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona L'entrada en funcionament de la planta del Prat motivarà que es redueixi en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 ?hectòmetres cúbics anuals.
Tot i això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV) va donar a conèixer que també l'estalvi domèstic ajudarà a pal·liar eventuals escassetats. Segons Baltasar, el descens del consum domèstic ha permès estalviar en sis anys 345 hectòmetres cúbics d'aigua a Catalunya, l'equivalent als pantans de Susqueda i Sau gairebé plens, segons revela un informe del Departament de Medi Ambient.
Les polítiques de l'aigua han mobilitzat la societat gironina en els darrers anys. La situació del Ter, els transvasaments i la sequera han ajudat a conscienciar de la necessitat de protegir i cuidar els recursos hídrics. Si la Generalitat reconeix aquest esforç ciutadà, a més de noves infraestructures, ha de fer tot el possible perquè el Ter recuperi el seu cabal.
dilluns, 20 de juliol del 2009
dimecres, 8 de juliol del 2009
Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu
Els arrossaires del baix Ter reclamen el control sobre l'aigua del riu
Font: La Malla
Al baix Ter, els arrossaires reclamen el control sobre l'aigua del riu per a assegurar les seves collites, ja que amb el control total de l'aigua no dependrien d'eventuals decrets per a saber si podran tirar endavant la seva collita. A més, els transvasaments que s'han fet del riu cap a Barcelona han fet disminuir el cabal, és per això que demanen el retorn del 100 % de l'aigua.
Es queixen que l'any passat van veure perillar els seus conreus per culpa dels decrets de sequera, que els van reduir la quantitat d'aigua disponible.
Des de la Generalitat asseguren que està previst reduir els transvasaments del Ter cap a Barcelona, però no fixen una data per fer-ho. A més el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recorda que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana no es tallarà mai del tot, malgrat que la dessaladora del Prat ja està en funcionament.
Font: La Malla
Al baix Ter, els arrossaires reclamen el control sobre l'aigua del riu per a assegurar les seves collites, ja que amb el control total de l'aigua no dependrien d'eventuals decrets per a saber si podran tirar endavant la seva collita. A més, els transvasaments que s'han fet del riu cap a Barcelona han fet disminuir el cabal, és per això que demanen el retorn del 100 % de l'aigua.
Es queixen que l'any passat van veure perillar els seus conreus per culpa dels decrets de sequera, que els van reduir la quantitat d'aigua disponible.
Des de la Generalitat asseguren que està previst reduir els transvasaments del Ter cap a Barcelona, però no fixen una data per fer-ho. A més el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recorda que el transvasament del riu cap a l'àrea metropolitana no es tallarà mai del tot, malgrat que la dessaladora del Prat ja està en funcionament.
diumenge, 5 de juliol del 2009
Satisfacció i prudència pel Ter
Satisfacció i prudència pel Ter
Font: El Punt
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat aquesta setmana un calendari detallat per reduir al llarg dels propers anys el volum de transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. Segons les dades del conseller, el 2015 es transvasaran 75 hm³ menys que en l'actualitat, de manera que es desviarà cap a Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. Des d'aquest punt de vista, l'anunci del conseller és una notícia que ens ha de satisfer plenament, perquè respon a unes demandes que el territori ha fet des de fa molts anys de forma reiterada, i insistentment en els darrers mesos, sobretot a partir de l'onada de sequera de l'any passat. Aquesta satisfacció, però, s'ha d'expressar fent públic alhora el sentiment de prudència que també genera el calendari anunciat pel conseller. Perquè si mirem l'hemeroteca de qualsevol diari comprovarem com al llarg dels anys s'han fet diferents anuncis –per part d'aquest govern i els anteriors– i s'han incomplert. Tant de bo aquesta vegada sigui la bona i el Ter pugui recuperar el cabal que es mereix, no només per una qüestió de justícia històrica, sinó per les conseqüències mediambientals que té.
Font: El Punt
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat aquesta setmana un calendari detallat per reduir al llarg dels propers anys el volum de transvasament d'aigua del Ter cap a Barcelona. Segons les dades del conseller, el 2015 es transvasaran 75 hm³ menys que en l'actualitat, de manera que es desviarà cap a Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. Des d'aquest punt de vista, l'anunci del conseller és una notícia que ens ha de satisfer plenament, perquè respon a unes demandes que el territori ha fet des de fa molts anys de forma reiterada, i insistentment en els darrers mesos, sobretot a partir de l'onada de sequera de l'any passat. Aquesta satisfacció, però, s'ha d'expressar fent públic alhora el sentiment de prudència que també genera el calendari anunciat pel conseller. Perquè si mirem l'hemeroteca de qualsevol diari comprovarem com al llarg dels anys s'han fet diferents anuncis –per part d'aquest govern i els anteriors– i s'han incomplert. Tant de bo aquesta vegada sigui la bona i el Ter pugui recuperar el cabal que es mereix, no només per una qüestió de justícia històrica, sinó per les conseqüències mediambientals que té.
dissabte, 4 de juliol del 2009
L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme
L'anunci del retorn del cabal al Ter, rebut amb optimisme
Font: El Punt
Els sectors implicats esperen que es compleixi el calendari
04/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas
L'anunci que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer dijous en què es detallava un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona va ser rebut ahir amb optimisme per alguns dels sectors implicats en la gestió del riu. L'opinió general va ser de donar suport a la proposta i un vot de confiança a les paraules de Baltasar.
En general, les opinions dels consultats ahir per aquest diari anaven en la línia que ja expressava el president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, Francesc Camps: per fi s'ha aconseguit un calendari, amb quantitats incloses, per anar reduint progressivament el transvasament del Ter. Tot i això, també s'és prudent, i es vol esperar que el retorn es faci efectiu.
Narcís Illa, el portaveu dels regants del Baix Ter, afirmava ahir: «El temps és molt capritxós, i si no plou tornarem a estar igual. Però esperem que es compleixi aquest full de ruta.» Josep Maria Rufí, diputat de Medi Ambient i també alcalde de Torroella de Montgrí, valorava el canvi de criteri ja que prioritza els interessos de la conca, i per primera vegada hi ha sobre la taula el tan reclamat calendari. Finalment, Albert Ruhí, de l'Ateneu Naturalista de Girona, opinava que «ara hem de donar un vot de confiança», i que s'ha d'insistir a complir el cabal mínim proposat.
Detalls per polir
En la trobada del conseller amb representants locals, molts van insistir en detalls que s'hauran de polir. El regidor de Girona Ponç Feliu va reclamar que el cabal destinat a la sèquia Monar no s'inclogui dins el cabal ecològic. Que se separi la conca del Ter del sistema Ter-Llobregat, o que es reconeguin legalment els drets de concessió dels regants del Baix Ter van ser uns altres dels punts que es van reivindicar des de la platea.
Font: El Punt
Els sectors implicats esperen que es compleixi el calendari
04/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas
L'anunci que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer dijous en què es detallava un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona va ser rebut ahir amb optimisme per alguns dels sectors implicats en la gestió del riu. L'opinió general va ser de donar suport a la proposta i un vot de confiança a les paraules de Baltasar.
En general, les opinions dels consultats ahir per aquest diari anaven en la línia que ja expressava el president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, Francesc Camps: per fi s'ha aconseguit un calendari, amb quantitats incloses, per anar reduint progressivament el transvasament del Ter. Tot i això, també s'és prudent, i es vol esperar que el retorn es faci efectiu.
Narcís Illa, el portaveu dels regants del Baix Ter, afirmava ahir: «El temps és molt capritxós, i si no plou tornarem a estar igual. Però esperem que es compleixi aquest full de ruta.» Josep Maria Rufí, diputat de Medi Ambient i també alcalde de Torroella de Montgrí, valorava el canvi de criteri ja que prioritza els interessos de la conca, i per primera vegada hi ha sobre la taula el tan reclamat calendari. Finalment, Albert Ruhí, de l'Ateneu Naturalista de Girona, opinava que «ara hem de donar un vot de confiança», i que s'ha d'insistir a complir el cabal mínim proposat.
Detalls per polir
En la trobada del conseller amb representants locals, molts van insistir en detalls que s'hauran de polir. El regidor de Girona Ponç Feliu va reclamar que el cabal destinat a la sèquia Monar no s'inclogui dins el cabal ecològic. Que se separi la conca del Ter del sistema Ter-Llobregat, o que es reconeguin legalment els drets de concessió dels regants del Baix Ter van ser uns altres dels punts que es van reivindicar des de la platea.
Ter i Aiguamolls
Ter i Aiguamolls
Font: Diari de Girona
RAMON IGLESIAS de la mateixa manera que un servidor ha demostrat poca pietat amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per la seva insistència a fer o deixar que es faci política amb el territori i amb els seus indígenes en contra, crec que és de justícia pronunciar-se també quan es produeixen rectificacions destacables. I aquesta setmana ha estat rica en viratges de criteri. Començava amb un anunci de Medi Ambient que possiblement es faran enrere i no duplicaran la zona de protecció dels Aiguamolls de l'Empordà (absolutament tots els alcaldes i pagesos s'hi oposaven); i acaba amb l'anunci solemne del mateix Baltasar del retorn progressiu d'aigua del Ter cap al Ter, o millor dit, amb la frenada progressiva del bombeig cap a Barcelona imposat per les autoritats franquistes... les de Franco... les de l'època de Franco, vull dir.
En el cas dels Aiguamolls era un final esperat. L'ampliació de la superfície protegida era un invent perpetrat en el despatx d'algun il·luminat de la conselleria que intentava desxifrar la ment d'algun buròcrata il·luminat de Brussel·les. Em consta que el 90% de la cúpula d'IC a Girona hi estava en contra i han forçat o convençut el conseller perquè revisi el despropòsit.
En el cas de l'aigua del Ter la cosa era i és més complicada, sobretot després de mig segle sense que quasi ningú qüestionés que si Barcelona necessitava aigua, era lògic que un territori solidari proveís. El problema és que la necessitat inicial havia enquistat un hàbit. Amb mig segle hi ha hagut temps suficient per resoldre els problemes d'infraestructura hidràulica i el dèficit subministrament de la capital i, en canvi, la primera dessalinitzadora es va fer a Blanes i no a Barcelona. Potser calia provar aquesta tecnologia i el sabor de l'aigua de mar fora de la perifèria, com sostenia un dirigent d'un dels partits avui al govern, quan estava confinat a l'oposició.
Que ningú s'enganyi, si finalment s'acaba respectant mínimament el cabal del Ter, no serà pels crits del territori (Barcelona està a prop però pateix sordesa), sinó perquè els recents episodis de sequera han constatat que en el futur potser no n'hi ha prou amb l'aigua del Ter i per això s'ha construït la dessalinitzadora del Prat. Que ningú es pensi que, de sobte, al govern català ha arribat a la conclusió que els rius i els pagesos són importants.
Font: Diari de Girona
RAMON IGLESIAS de la mateixa manera que un servidor ha demostrat poca pietat amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per la seva insistència a fer o deixar que es faci política amb el territori i amb els seus indígenes en contra, crec que és de justícia pronunciar-se també quan es produeixen rectificacions destacables. I aquesta setmana ha estat rica en viratges de criteri. Començava amb un anunci de Medi Ambient que possiblement es faran enrere i no duplicaran la zona de protecció dels Aiguamolls de l'Empordà (absolutament tots els alcaldes i pagesos s'hi oposaven); i acaba amb l'anunci solemne del mateix Baltasar del retorn progressiu d'aigua del Ter cap al Ter, o millor dit, amb la frenada progressiva del bombeig cap a Barcelona imposat per les autoritats franquistes... les de Franco... les de l'època de Franco, vull dir.
En el cas dels Aiguamolls era un final esperat. L'ampliació de la superfície protegida era un invent perpetrat en el despatx d'algun il·luminat de la conselleria que intentava desxifrar la ment d'algun buròcrata il·luminat de Brussel·les. Em consta que el 90% de la cúpula d'IC a Girona hi estava en contra i han forçat o convençut el conseller perquè revisi el despropòsit.
En el cas de l'aigua del Ter la cosa era i és més complicada, sobretot després de mig segle sense que quasi ningú qüestionés que si Barcelona necessitava aigua, era lògic que un territori solidari proveís. El problema és que la necessitat inicial havia enquistat un hàbit. Amb mig segle hi ha hagut temps suficient per resoldre els problemes d'infraestructura hidràulica i el dèficit subministrament de la capital i, en canvi, la primera dessalinitzadora es va fer a Blanes i no a Barcelona. Potser calia provar aquesta tecnologia i el sabor de l'aigua de mar fora de la perifèria, com sostenia un dirigent d'un dels partits avui al govern, quan estava confinat a l'oposició.
Que ningú s'enganyi, si finalment s'acaba respectant mínimament el cabal del Ter, no serà pels crits del territori (Barcelona està a prop però pateix sordesa), sinó perquè els recents episodis de sequera han constatat que en el futur potser no n'hi ha prou amb l'aigua del Ter i per això s'ha construït la dessalinitzadora del Prat. Que ningú es pensi que, de sobte, al govern català ha arribat a la conclusió que els rius i els pagesos són importants.
divendres, 3 de juliol del 2009
L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%
L’aigua que el Ter entrega a l’àrea de BCN es reduirà en un 40%
Font: El Periódico
• Els 190 hectòmetres cúbics a l’any actuals disminuiran a 115 el 2015
• La mesura serà possible gràcies a la dessalinitzadora del Prat i altres recursos
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
MARINA LÓPEZ / GIRONA
Els cabals que el riu Ter aporta a l’àrea de Barcelona des de fa quatre dècades, després de la inauguració dels grans embassaments de Sau i Susqueda, es reduiran en un 40% en els pròxims sis anys, segons va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, als sectors polítics, socials i agrícoles de la província de Girona. Concretament, els 190 hectòmetres cúbics que es deriven cada any de mitjana es convertiran en només 115 el 2015.
La reducció de la quantitat d’aigua que cedeix el Ter, una vella demanda dels regants de riu, serà possible perquè la regió metropolitana té previst augmentar els recursos propis gràcies a la dessalinitzadora del Prat, fonamentalment, però també a diverses millores d’estalvi, reutilització i recuperació d’aqüífers.
PROTESTES / El desviament d’aigua a Barcelona funcionava sense aparents problemes en les èpoques d’abundància, però no en els moments de crisi. En l’últim període de sequera, els agricultors van treure els tractors al carrer per protestar pel suposat tracte de favor que es dispensava a la regió metropolitana. El 2007, per exemple, el 97% dels cabals acumulats a Susqueda es van utilitzar per proveir Barcelona.
Medi Ambient confia que les actuacions previstes seran suficients malgrat el previst augment demogràfic de la regió metropolitana i tot i els pitjors auguris en matèria climàtica. Només amb la dessalinització, que inclou la futura planta de Cunit i l’ampliació de la de Tordera, s’espera obtenir 190 hectòmetres cúbics anuals addicionals.
Si es compleixen els terminis anunciats, el pla serà aprovat el juny del 2010. L’aigua derivada cap a Barcelona es reduirà progressivament des de 150 hm3 aquell any fins a 130 hm3 el 2012 i 115 hm3 el 2015.
CABAL ECOLÒGIC / A més de satisfer les demandes de reg i proveïment a les comarques de Girona, la reducció del transvasament permetrà millorar l’estat del Ter. El cabal de manteniment al pont de la Barca, a la ciutat de Girona, que ara és de 3 m3/s, podrà ser ampliat a 4,8 m3/s.
L’anunci va ser acollit a Girona amb una gran satisfacció i una certa cautela. La principal por és que el compromís de Baltasar siguin paraules que s’emporti el vent, encara que el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir que les previsions els semblaven factibles. El que més va agrair Camps és que la prioritat a partir d’ara sigui «sempre» el proveïment a Girona i la Costa Brava centre. En qualsevol cas, queden serrells: Camps vol que no es consideri l’aigua que passa per la sèquia Monar com a part del cabal del riu i que es legalitzin les concessions d’aigua de les set comunitats de regants de la zona.
El projecte no preveu ni a llarg termini l’eliminació de l’aqüeducte. Medi Ambient esgrimeix dos arguments: per una part, el riu Ter aporta una «aigua d’excel·lent
qualitat» --no opina sobre el Llobregat--; per una altra, és atractiva «des del punt de vista de la despesa energètica» perquè es parteix d’una cota de terreny elevada.
Font: El Periódico
• Els 190 hectòmetres cúbics a l’any actuals disminuiran a 115 el 2015
• La mesura serà possible gràcies a la dessalinitzadora del Prat i altres recursos
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
MARINA LÓPEZ / GIRONA
Els cabals que el riu Ter aporta a l’àrea de Barcelona des de fa quatre dècades, després de la inauguració dels grans embassaments de Sau i Susqueda, es reduiran en un 40% en els pròxims sis anys, segons va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, als sectors polítics, socials i agrícoles de la província de Girona. Concretament, els 190 hectòmetres cúbics que es deriven cada any de mitjana es convertiran en només 115 el 2015.
La reducció de la quantitat d’aigua que cedeix el Ter, una vella demanda dels regants de riu, serà possible perquè la regió metropolitana té previst augmentar els recursos propis gràcies a la dessalinitzadora del Prat, fonamentalment, però també a diverses millores d’estalvi, reutilització i recuperació d’aqüífers.
PROTESTES / El desviament d’aigua a Barcelona funcionava sense aparents problemes en les èpoques d’abundància, però no en els moments de crisi. En l’últim període de sequera, els agricultors van treure els tractors al carrer per protestar pel suposat tracte de favor que es dispensava a la regió metropolitana. El 2007, per exemple, el 97% dels cabals acumulats a Susqueda es van utilitzar per proveir Barcelona.
Medi Ambient confia que les actuacions previstes seran suficients malgrat el previst augment demogràfic de la regió metropolitana i tot i els pitjors auguris en matèria climàtica. Només amb la dessalinització, que inclou la futura planta de Cunit i l’ampliació de la de Tordera, s’espera obtenir 190 hectòmetres cúbics anuals addicionals.
Si es compleixen els terminis anunciats, el pla serà aprovat el juny del 2010. L’aigua derivada cap a Barcelona es reduirà progressivament des de 150 hm3 aquell any fins a 130 hm3 el 2012 i 115 hm3 el 2015.
CABAL ECOLÒGIC / A més de satisfer les demandes de reg i proveïment a les comarques de Girona, la reducció del transvasament permetrà millorar l’estat del Ter. El cabal de manteniment al pont de la Barca, a la ciutat de Girona, que ara és de 3 m3/s, podrà ser ampliat a 4,8 m3/s.
L’anunci va ser acollit a Girona amb una gran satisfacció i una certa cautela. La principal por és que el compromís de Baltasar siguin paraules que s’emporti el vent, encara que el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, va dir que les previsions els semblaven factibles. El que més va agrair Camps és que la prioritat a partir d’ara sigui «sempre» el proveïment a Girona i la Costa Brava centre. En qualsevol cas, queden serrells: Camps vol que no es consideri l’aigua que passa per la sèquia Monar com a part del cabal del riu i que es legalitzin les concessions d’aigua de les set comunitats de regants de la zona.
El projecte no preveu ni a llarg termini l’eliminació de l’aqüeducte. Medi Ambient esgrimeix dos arguments: per una part, el riu Ter aporta una «aigua d’excel·lent
qualitat» --no opina sobre el Llobregat--; per una altra, és atractiva «des del punt de vista de la despesa energètica» perquè es parteix d’una cota de terreny elevada.
Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys
Medi Ambient anuncia ara un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys
Font: El Punt
El conseller Baltasar es compromet a completar la primera fase del retorn el 2010
03/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir a Girona un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L'objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l'any menys que en l'actualitat, de manera que es desviï cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d'aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l'any.
Fa un mes, el conseller Baltasar –en un acte a la dessalinitzadora del Prat, que ha d'entrar en servei les pròximes setmanes– no va especificar quan podria començar la reducció del transvasament del Ter, quan un any enrere s'havia compromès a iniciar-la amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora. Això va generar molts dubtes sobre si compliria la paraula en el termini previst. Però ahir, en un acte amb una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç, Baltasar va anunciar el calendari –amb quantitats incloses– que tant s'havia demanat des del territori.
El govern ara s'ha marcat tres escenaris d'aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s'hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l'any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any. En aquest sentit, Baltasar va parafrasejar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l'abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d'aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.
Tot plegat anirà acompanyat d'un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l'època de l'any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.
El territori aplaudeix la proposta
Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, les sensacions van ser positives, si bé diverses intervencions van apuntar detalls que es considera que s'han de millorar. «La música del que ha explicat el conseller sona bé, perquè és el que havíem demanat: un escenari que poguéssim compartir», va explicar Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter. Per Camps, un cop s'està d'acord en els objectius, ara s'ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l'aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.
Font: El Punt
El conseller Baltasar es compromet a completar la primera fase del retorn el 2010
03/07/09 02:00 - Girona - Oriol Mas
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar ahir a Girona un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L'objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l'any menys que en l'actualitat, de manera que es desviï cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d'aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l'any.
Fa un mes, el conseller Baltasar –en un acte a la dessalinitzadora del Prat, que ha d'entrar en servei les pròximes setmanes– no va especificar quan podria començar la reducció del transvasament del Ter, quan un any enrere s'havia compromès a iniciar-la amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora. Això va generar molts dubtes sobre si compliria la paraula en el termini previst. Però ahir, en un acte amb una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç, Baltasar va anunciar el calendari –amb quantitats incloses– que tant s'havia demanat des del territori.
El govern ara s'ha marcat tres escenaris d'aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s'hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l'any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any. En aquest sentit, Baltasar va parafrasejar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l'abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d'aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.
Tot plegat anirà acompanyat d'un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l'època de l'any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.
El territori aplaudeix la proposta
Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, les sensacions van ser positives, si bé diverses intervencions van apuntar detalls que es considera que s'han de millorar. «La música del que ha explicat el conseller sona bé, perquè és el que havíem demanat: un escenari que poguéssim compartir», va explicar Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter. Per Camps, un cop s'està d'acord en els objectius, ara s'ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l'aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.
Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015
Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015
Font: Diari de Girona
El retorn començarà aquest 20 de juliol, data oficial de la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat
GIRONA | ROSER REYNER A finals de febrer de l'any passat, i enmig d'un dur període de sequera, es va anunciar en una declaració oficial a Celrà el compromís del Govern d'anar reduint el volum d'aigua del Ter transvasat cap a Barcelona a partir de la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Malgrat la declaració de Celrà, fa tot just un mes s'encenien les alarmes del territori quan, en una visita a aquesta infraestructura, no posava data a l'inici del retorn del cabal del Ter. Però finalment ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va calmar els ànims en anunciar que la desssalinitzadora començarà a funcionar el dia 20 d'aquest mes, i que des d'aleshores i fins a l'any 2015 es reduirà a la meitat el cabal que des del Ter es transvasa anualment cap a Barcelona. Un anunci esperat que va provocar satisfacció amb matisos i demandes al Consorci Alba-Ter, i reserves entre els representants de la Cambra de Comerç.
Baltasar, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernàndez, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, es va reunir amb una vintenta de regidors i alcaldes, amb membres d'Alba-Ter i de la Cambra, i amb representants de les comunitats de regants. A tots plegats els va explicar que, tenint en compte les noves eines amb què es preveu abastir l'àrea de Barcelona (dessaladores del Prat, la Tordera i el Foix, i regeneració d'aigua del Llobregat i el Besòs) i comptant amb les xifres d'estalvi d'aigua registrades en els últims temps, d'aquí a sis anys les derivacions d'aigua del Ter cap a la regió metropolitana se situaran en 115 hm3 anuals.
Això és la meitat del cabal que es transvasa de mitjana cada any des que l'aigua del Ter es va començar a dur cap a Barcelona: més de 200 hm3, que es capten sobre la base d'una llei del 1959, i que l'any passat, per la sequera, van ser poc més de 153.
El conseller va subratllar que la planificació del seu departament dóna màxima prioritat, pel que fa a l'aigua del Ter, "a l'abastament urbà de Girona i la Costa Brava Centre, en segon lloc, a les comunitats de regants i en tercer lloc, al manteniment del cabal ecològic del riu". Tres prioritats, va dir, "que van per davant de la portada d'aigua cap a Barcelona".
També va anunciar que l'anomenat Pla sectorial de cabals de manteniment, que en el cas del Baix Ter s'ha d'aprovar d'aquí a poc menys d'un any, canviarà els criteris: el cabal de manteniment , el mínim que ha de tenir el riu en condicions normals, serà d'entre 3 i 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, en lloc de 3 m3/s al pas del riu Ter al Pont de la Barca. Amb tot, en futurs períodes de sequera no s'hauria d'arribar als baixíssims cabals que va assolir el 2008 el riu a Girona (fins a 0,3 m3/s), i que establí un cabal mínim al Pasteral d'entre 1,3 i 2,2 m3/s.
Felicitacions, i dubtes
Noves xifres i un ambiciós compromís polític que van ser acollits amb cautela des del territori. Des del Consorci Alba-Ter, el seu president, Francesc Camps, va mostrar-se satisfet de l'objectiu del Govern català, però va recordar-li que s'ha d'aconseguir amb un treball compartit entre tots els agents implicats. I el vicepresident, Ponç Feliu, va advertir l'ACA que, tot i que surt més car produir aigua a les dessaladores que dur-la des del Ter, el riu necessita "tenir com més aigua millor per tenir un estat òptim", de manera que encara que "el cabal sigui acceptable", s'ha d'exigir seguir obtenint l'aigua de les dessaladores. També va demanar canviar el "pervers" nom de sistema Ter-Llobregat, i va instar l'ACA a no comptabilitzar l'aigua de la séquia Monar en calcular el cabal del Ter al seu pas per Girona. Des de la Cambra, Pere Cervià va apel·lar a la "precaució" i va mostrar les seves reserves quant a les possibilitats tècniques de dur a terme el compromís del Govern.
Font: Diari de Girona
El retorn començarà aquest 20 de juliol, data oficial de la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat
GIRONA | ROSER REYNER A finals de febrer de l'any passat, i enmig d'un dur període de sequera, es va anunciar en una declaració oficial a Celrà el compromís del Govern d'anar reduint el volum d'aigua del Ter transvasat cap a Barcelona a partir de la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Malgrat la declaració de Celrà, fa tot just un mes s'encenien les alarmes del territori quan, en una visita a aquesta infraestructura, no posava data a l'inici del retorn del cabal del Ter. Però finalment ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va calmar els ànims en anunciar que la desssalinitzadora començarà a funcionar el dia 20 d'aquest mes, i que des d'aleshores i fins a l'any 2015 es reduirà a la meitat el cabal que des del Ter es transvasa anualment cap a Barcelona. Un anunci esperat que va provocar satisfacció amb matisos i demandes al Consorci Alba-Ter, i reserves entre els representants de la Cambra de Comerç.
Baltasar, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernàndez, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, es va reunir amb una vintenta de regidors i alcaldes, amb membres d'Alba-Ter i de la Cambra, i amb representants de les comunitats de regants. A tots plegats els va explicar que, tenint en compte les noves eines amb què es preveu abastir l'àrea de Barcelona (dessaladores del Prat, la Tordera i el Foix, i regeneració d'aigua del Llobregat i el Besòs) i comptant amb les xifres d'estalvi d'aigua registrades en els últims temps, d'aquí a sis anys les derivacions d'aigua del Ter cap a la regió metropolitana se situaran en 115 hm3 anuals.
Això és la meitat del cabal que es transvasa de mitjana cada any des que l'aigua del Ter es va començar a dur cap a Barcelona: més de 200 hm3, que es capten sobre la base d'una llei del 1959, i que l'any passat, per la sequera, van ser poc més de 153.
El conseller va subratllar que la planificació del seu departament dóna màxima prioritat, pel que fa a l'aigua del Ter, "a l'abastament urbà de Girona i la Costa Brava Centre, en segon lloc, a les comunitats de regants i en tercer lloc, al manteniment del cabal ecològic del riu". Tres prioritats, va dir, "que van per davant de la portada d'aigua cap a Barcelona".
També va anunciar que l'anomenat Pla sectorial de cabals de manteniment, que en el cas del Baix Ter s'ha d'aprovar d'aquí a poc menys d'un any, canviarà els criteris: el cabal de manteniment , el mínim que ha de tenir el riu en condicions normals, serà d'entre 3 i 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, en lloc de 3 m3/s al pas del riu Ter al Pont de la Barca. Amb tot, en futurs períodes de sequera no s'hauria d'arribar als baixíssims cabals que va assolir el 2008 el riu a Girona (fins a 0,3 m3/s), i que establí un cabal mínim al Pasteral d'entre 1,3 i 2,2 m3/s.
Felicitacions, i dubtes
Noves xifres i un ambiciós compromís polític que van ser acollits amb cautela des del territori. Des del Consorci Alba-Ter, el seu president, Francesc Camps, va mostrar-se satisfet de l'objectiu del Govern català, però va recordar-li que s'ha d'aconseguir amb un treball compartit entre tots els agents implicats. I el vicepresident, Ponç Feliu, va advertir l'ACA que, tot i que surt més car produir aigua a les dessaladores que dur-la des del Ter, el riu necessita "tenir com més aigua millor per tenir un estat òptim", de manera que encara que "el cabal sigui acceptable", s'ha d'exigir seguir obtenint l'aigua de les dessaladores. També va demanar canviar el "pervers" nom de sistema Ter-Llobregat, i va instar l'ACA a no comptabilitzar l'aigua de la séquia Monar en calcular el cabal del Ter al seu pas per Girona. Des de la Cambra, Pere Cervià va apel·lar a la "precaució" i va mostrar les seves reserves quant a les possibilitats tècniques de dur a terme el compromís del Govern.
L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter
L'àrea de Barcelona rebrà el 2015 un 50% menys d'aigua procedent del Ter
Font: La Malla
L'aportació cap a la regió barcelona serà de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous que el 2015 la regió metropolitana de Barcelona rebrà un cinquanta per cent menys d'aigua procedent del cabal del riu Ter. Segons que ha explicat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, des de 2010 es deixarà de captar, de mitjana, 40 hectòmetres cúbics (hm³); 60 hm³ des de 2012, i 75 hm³ el 2015, ha informat el departament per mitjà d'una nota de premsa.
Baltasar, juntament amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, ha presentat als alcaldes de diversos municipis gironins, membres de la Cambra de Comerç de Girona, representants del Consorci Alba-Ter i als presidents de les comunitats de regants les mesures de reducció progressiva de les aportacions d'aigua de la conca del Ter.
Les previsions del departament són que amb les noves infraestructures i amb les mesures previstes es possibilitarà una aportació cap a la regió de Barcelona de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys. L'Agència Catalana de l'Aigua garantirà els cabals ambientals del riu, d'acord amb el pla zonal, que oscil·larien entre els 3 i els 4,8 metres cúbics per segon des del Pasteral.
Fonts del departament afegeixen que així s'estableix un nou model de gestió basat en la plena satisfacció de les garanties del Baix Ter i de les demandes urbanes a tot el sistema Ter-Llobregat, aconseguint a la vegada, el bon estat ecològic del riu.
Font: La Malla
L'aportació cap a la regió barcelona serà de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dijous que el 2015 la regió metropolitana de Barcelona rebrà un cinquanta per cent menys d'aigua procedent del cabal del riu Ter. Segons que ha explicat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, des de 2010 es deixarà de captar, de mitjana, 40 hectòmetres cúbics (hm³); 60 hm³ des de 2012, i 75 hm³ el 2015, ha informat el departament per mitjà d'una nota de premsa.
Baltasar, juntament amb el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, ha presentat als alcaldes de diversos municipis gironins, membres de la Cambra de Comerç de Girona, representants del Consorci Alba-Ter i als presidents de les comunitats de regants les mesures de reducció progressiva de les aportacions d'aigua de la conca del Ter.
Les previsions del departament són que amb les noves infraestructures i amb les mesures previstes es possibilitarà una aportació cap a la regió de Barcelona de 115 hm³/anuals el 2015, enfront dels 190 de mitjana dels últims sis anys. L'Agència Catalana de l'Aigua garantirà els cabals ambientals del riu, d'acord amb el pla zonal, que oscil·larien entre els 3 i els 4,8 metres cúbics per segon des del Pasteral.
Fonts del departament afegeixen que així s'estableix un nou model de gestió basat en la plena satisfacció de les garanties del Baix Ter i de les demandes urbanes a tot el sistema Ter-Llobregat, aconseguint a la vegada, el bon estat ecològic del riu.
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament del Ter cap a l'àrea de Barcelona en els propers sis anys
Font: Avui
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol, quan es posi en funcionament la nova dessalinitzadora del Llobregat. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 hectòmetres cúbics anuals. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha ressaltat que, abans que garantir l'abastament a Barcelona, l'aigua del Ter ha de servir a la demanda del territori gironí.
Font: Avui
La Generalitat reduirà en un 40% el transvasament de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona des d'aquest 2009 i fins al 2015. El retorn serà progressiu i començarà a aplicar-se a partir d'aquest juliol, quan es posi en funcionament la nova dessalinitzadora del Llobregat. Al final del procés, el Ter deixarà d'aportar cap a Barcelona 75 hectòmetres cúbics anuals d'aigua. En els darrers anys, el volum mitjà que s'ha transvasat del riu cap a l'àrea metropolitana ha estat de 190 hectòmetres cúbics anuals. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha ressaltat que, abans que garantir l'abastament a Barcelona, l'aigua del Ter ha de servir a la demanda del territori gironí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)