La capital se enfrenta al resto de Cataluña en otra guerra de trasvases
http://www.elpais.com/articulo/espana/comarcas/niegan/agua/Barcelona/elpepiesp/20080331elpepinac_3/Tes
Si quieren agua, que la traigan de Marte", han coreado estas semanas los manifestantes contra la gestión de la sequía. La oposición a ceder agua a Barcelona ha prendido con fuerza en el resto de Cataluña: Lleida rechaza el trasvase del Segre; Girona ha empezado a reclamar que el agua del Ter se quede en la provincia; Tarragona se opone a que se traslade incluso agua de acuíferos que no se utilizan.
Los planes del Gobierno catalán son muy amplios: el trasvase del Segre, captaciones desde otros puntos de Lleida, transporte de agua en barco desde Marsella, Almería y Tarragona y alguna otra fórmula no confirmada. El objetivo es llegar a abril de 2009, cuando entre en funcionamiento la primera de las grandes obras acometidas en los últimos 30 años: la desaladora del Llobregat, al sur de Barcelona, que dará 60 hectómetros anuales, el equivalente a dos meses de consumo.
Mientras, cada vez son más los catalanes que perciben el área metropolitana de Barcelona como un gran núcleo que traga el agua que otros necesitan. La sequía oprime a toda Cataluña, pero el área barcelonesa, que concentra a más de la mitad de la población, tiene más sed que nadie. Los embalses que la abastecen, que también nutren a la provincia de Girona, rozan el 20% de su capacidad. Por debajo del 15% el abastecimiento es muy dudoso.
Tras 18 meses sin lluvias significativas, las necesidades de la capital no generan comprensión. Tras décadas sintiéndose excluidas del progreso de la metrópoli, de poco sirve que la Generalitat aluda a la prioridad de compartir reservas para el consumo humano. El sábado, Montilla fue muy claro: sólo hay un país y el agua es de todos. Pese a ello, quienes rechazan cualquier tipo de cesión de agua a Barcelona aducen que el área metropolitana lleva demasiado tiempo absorbiendo recursos de zonas con menos habitantes y menos inversiones. La aportación del Ter a Barcelona se ve ahora como un "expolio" sobre Girona. Desde 1959, una ley garantiza más del doble de agua para el consumo doméstico barcelonés que para las comarcas gerundenses (ocho metros cúbicos de agua por segundo frente a tres).
La gestión del Departamento de Medio Ambiente del Gobierno catalán ha aumentado la desconfianza hacia una Generalitat acusada de pensar por y para Barcelona. La sequía ha desempolvado la lista de agravios. Surgen sectores críticos, como la recién creada Plataforma del Ter, que agrupa a regantes, campesinos, ecologistas y ayuntamientos, unidos para exigir el retorno del agua del río a Girona. La Diputación de Girona (encabezada por ERC) aprobó una moción exigiendo a la Generalitat que reconozca la "solidaridad histórica" del río.
Los más perjudicados dicen ser los regantes y agricultores, quienes reclaman 10 veces más agua para sus cosechas. "Vamos hacia un desastre. Nos dan para cubrir el 10% de nuestras necesidades", afirma Narcís Illa, portavoz de los regantes, que calcula en 50 millones de euros las pérdidas del sector por la sequía. No son los únicos. Los productores de manzanas y los arroceros de Pals temen que la baja producción les deje sin las subvenciones que reciben de Europa. "Unos van bien servidos mientras en Girona la agricultura, el turismo y la industria cuelgan de un hilo", afirma el presidente de la patronal gerundense, Fausto Martí. Los hoteleros temen que las imágenes de playas abrasadas por el sol junto a establecimientos con cortes de agua empujen a los operadores turísticos a otros destinos.
La capital de las Tierras del Ebro, Tortosa (gobernada por CiU y ERC), ultima una declaración de rechazo a trasvasar agua del Segre y llevar por barco agua de acuíferos tarraconenses. Los regantes del Ebro mantienen la misma postura. Y coinciden con la Plataforma en Defensa del Ebro, que encabezó un movimiento contra el Plan Hidrológico Nacional. La entidad advierte del riesgo de enfrentamiento territorial debido a la actitud de la Generalitat. Coinciden las delegaciones tarraconenses de ICV y ERC que, pese a ser partidos integrantes del tripartito, se oponen a la gestión del Gobierno catalán. Curiosamente defienden que no viaje un agua que hoy nadie aprovecha porque Tarragona y su entorno consumen agua del minitrasvase del Ebro desde 1989. Medio Ambiente ha explicado que se trata de utilizar cuatro hectómetros cúbicos sobre unas reservas de 12 y ha ofrecido que el control lo haga una entidad con el visto bueno de quienes reclaman. Ni así. Los dirigentes de la protesta aceptan los hechos mientras dura la reunión y vuelven a la guerra cuando salen a la calle.
Información elaborada por Francesc Arroyo, Ferran Balsells, Lluís Visa, Natalia Iglesias y Oriol Aymí.
dilluns, 31 de març del 2008
Aigua dels Alps, president
http://www.e-noticies.com/editorial/aigua-dels-alps-president-36785.html
Les dures crítiques de Joan Saura a Maria Teresa Fernández de la Vega només amaguen la incapacitat d'Inicitiva per Catalunya-Verds a fer front a la "situació d'emergència nacional" provocada per la sequera. A hores d'ara, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, està desbordat per una crisi que supera la seva capacitat de reacció.
El mateix conseller que va parlar precisament d'"emergència nacional" ha estat amagant fins ara la gravetat dels fets a tothom: a l'oposició, als afectats i a l'opinió pública. Fins i tot al conseller d'Agricultura si hem de fer cas de les paraules de Joaquim Llena.
El passat 12 de març, en el ple del Parlament, el diputat de CiU Ramon Espadaler ja li va preguntar: "Pensen o no pensen fer el transvasament de l’Ebre per dalt des del Segre, a través de la via de serveis del túnel de Cadí, cap a la llera del Llobregat? Sí o no?". I Baltasar va emmudir. També el president, per cert, a la sessió de control de la tarda tot i que llavors ja va insinuar que la portarien d'on calgués.
El titular de Medi Ambient ha demostrat una notable incapacitat per fer front a la crisi: no és només un problema de comunicació -d'"esvoranc informatiu" com deia un altre membre del Govern: el conseller Huguet-, sinó també de gestió: com es pot pensar de treure aigua del Segre sense encomanar-se abans a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre?.
Baltasar ho ha fet gairebé tot d'amagatotis. I ha hagut de fer mans i mànigues per no utilitzar una paraula maleïda per a Iniciativa: "transvassament". Fer servir expressions com "portada temporal d'aigua" o esperonar els periodistes a cercar el mot adequat fa riure si no fos perquè són moments dramàtics per al país.
La política hidràulica d'Iniciativa sembla que hagi estat retardar al màxim les restriccions -en tot cas després de la campanya electoral- i oposar-se aferrissadament al transvasament del Roine. El conseller al·lega que és una obra costosa i que, evidentment, no arreglarà el problemes de sequera d'aquest estiu. Però en un marc de canvi climàtic que ara ja gairebé ningú discuteix, a la llarga sortirà més a compte portar l'aigua a través de canonades que en vaixells des de Marsella o Almería.
La gestió de la sequera ja no és un problema del Departament de Medi Ambient, sinó de tot el Govern perquè, en efecte, és una "situació d'emergència nacional". El president Montilla ha de donar un cop de puny damunt la taula i imposar la seva autoritat. Amb l'aigua no pot passar com amb la MAT o el Quart Cinturó.
No es pot perdre més temps: cal plantejar-se seriosament portar l'aigua dels Alps. Si no, el Govern d'Entesa haurà pecat amb el tema de l'aigua de la mateixa manca de previsió que va pecar CiU amb rodalies. El temps juga en contra nostra.
Editorial E-noticies
Les dures crítiques de Joan Saura a Maria Teresa Fernández de la Vega només amaguen la incapacitat d'Inicitiva per Catalunya-Verds a fer front a la "situació d'emergència nacional" provocada per la sequera. A hores d'ara, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, està desbordat per una crisi que supera la seva capacitat de reacció.
El mateix conseller que va parlar precisament d'"emergència nacional" ha estat amagant fins ara la gravetat dels fets a tothom: a l'oposició, als afectats i a l'opinió pública. Fins i tot al conseller d'Agricultura si hem de fer cas de les paraules de Joaquim Llena.
El passat 12 de març, en el ple del Parlament, el diputat de CiU Ramon Espadaler ja li va preguntar: "Pensen o no pensen fer el transvasament de l’Ebre per dalt des del Segre, a través de la via de serveis del túnel de Cadí, cap a la llera del Llobregat? Sí o no?". I Baltasar va emmudir. També el president, per cert, a la sessió de control de la tarda tot i que llavors ja va insinuar que la portarien d'on calgués.
El titular de Medi Ambient ha demostrat una notable incapacitat per fer front a la crisi: no és només un problema de comunicació -d'"esvoranc informatiu" com deia un altre membre del Govern: el conseller Huguet-, sinó també de gestió: com es pot pensar de treure aigua del Segre sense encomanar-se abans a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre?.
Baltasar ho ha fet gairebé tot d'amagatotis. I ha hagut de fer mans i mànigues per no utilitzar una paraula maleïda per a Iniciativa: "transvassament". Fer servir expressions com "portada temporal d'aigua" o esperonar els periodistes a cercar el mot adequat fa riure si no fos perquè són moments dramàtics per al país.
La política hidràulica d'Iniciativa sembla que hagi estat retardar al màxim les restriccions -en tot cas després de la campanya electoral- i oposar-se aferrissadament al transvasament del Roine. El conseller al·lega que és una obra costosa i que, evidentment, no arreglarà el problemes de sequera d'aquest estiu. Però en un marc de canvi climàtic que ara ja gairebé ningú discuteix, a la llarga sortirà més a compte portar l'aigua a través de canonades que en vaixells des de Marsella o Almería.
La gestió de la sequera ja no és un problema del Departament de Medi Ambient, sinó de tot el Govern perquè, en efecte, és una "situació d'emergència nacional". El president Montilla ha de donar un cop de puny damunt la taula i imposar la seva autoritat. Amb l'aigua no pot passar com amb la MAT o el Quart Cinturó.
No es pot perdre més temps: cal plantejar-se seriosament portar l'aigua dels Alps. Si no, el Govern d'Entesa haurà pecat amb el tema de l'aigua de la mateixa manca de previsió que va pecar CiU amb rodalies. El temps juga en contra nostra.
Editorial E-noticies
Trobar aigua, si Déu ho vol
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008033000_3_256393__Comarques-Trobar-aigua
Un cop garantida la connexió al Pasteral, ara el municipi fa prospeccions a prop d'una vella mina de plom que s'explotava per compte de l'Església per tenir més vies d'abastament
E.Padilla, Anglès.
La sequera preocupa tots els pobles, fins i tot aquells que sempre han tingut aigua per donar i per vendre. Anglès n'és un: situat a prop del Ter Brugent i de les Guilleries, durant el segle XIX hi va florir la indústria tèxtil i la mineria, unes activitats que requerien molta aigua per treballar. Precisament, ara Anglès torna a mirar cap a les antigues mines de plom, no pas per extreure'n mineral ??-fa dècades que estan tancades i bar?rades- sinó per examinar les deus d'aigua que afloren a prop de les antigues explotacions. La vella mina de plom del Sant Pare -s'anomenava així perquè era propietat de l'Església, recorda el regidor d'Urbanisme Josep Santané (PSC)- té molta aigua al voltant. Ara s'està examinant aquesta aigua per comprovar que no estigui contaminada pels minerals. Si és potable, Anglès aixecarà un gràcies de tot cor cap al cel. Per un Ajuntament que governa en temps de sequera, trobar una nova via d'abastament d'aigua és com tenir una butlla papal que garanteixi la salvació eterna. O, almenys, fins que torni a ploure.
I això que Anglès no es pot queixar. Els propietaris que resulten afectats per les futures obres de la connexió al canal del Pasteral, que porta l'aigua des de l'embassament fins a Barcelona, estan començant a rebre les notificacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) on es comunica que aviat començaran les obres. L'Ajuntament compta amb aquesta via d'abastament pel 2009. El grup opositor PAU no ho veu clar, perquè a les comunicacions s'esmenta que es farà una derivació, no pas una connexió; però l'equip de govern garanteix que Anglès tindrá aigua del pantà de cara a l'any que ve.
L'aigua del Pasteral, però, serà cara i no de massa bona qualitat, considera Santané. Per això, Anglès preveu la connexió al pantà com una via d'assegurar-se l'aigua, però no cessa en la recerca de noves vies d'abastament. L'ACA construirà ara dos nous pous a Anglès, i el municipi treballa en l'estudi d'altres punts d'on treure aigua. Si les deus de les mines del Sant Pare són potables, la connexió al Pasteral només s'utilitzarà en casos puntuals.
Un cop garantida la connexió al Pasteral, ara el municipi fa prospeccions a prop d'una vella mina de plom que s'explotava per compte de l'Església per tenir més vies d'abastament
E.Padilla, Anglès.
La sequera preocupa tots els pobles, fins i tot aquells que sempre han tingut aigua per donar i per vendre. Anglès n'és un: situat a prop del Ter Brugent i de les Guilleries, durant el segle XIX hi va florir la indústria tèxtil i la mineria, unes activitats que requerien molta aigua per treballar. Precisament, ara Anglès torna a mirar cap a les antigues mines de plom, no pas per extreure'n mineral ??-fa dècades que estan tancades i bar?rades- sinó per examinar les deus d'aigua que afloren a prop de les antigues explotacions. La vella mina de plom del Sant Pare -s'anomenava així perquè era propietat de l'Església, recorda el regidor d'Urbanisme Josep Santané (PSC)- té molta aigua al voltant. Ara s'està examinant aquesta aigua per comprovar que no estigui contaminada pels minerals. Si és potable, Anglès aixecarà un gràcies de tot cor cap al cel. Per un Ajuntament que governa en temps de sequera, trobar una nova via d'abastament d'aigua és com tenir una butlla papal que garanteixi la salvació eterna. O, almenys, fins que torni a ploure.
I això que Anglès no es pot queixar. Els propietaris que resulten afectats per les futures obres de la connexió al canal del Pasteral, que porta l'aigua des de l'embassament fins a Barcelona, estan començant a rebre les notificacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) on es comunica que aviat començaran les obres. L'Ajuntament compta amb aquesta via d'abastament pel 2009. El grup opositor PAU no ho veu clar, perquè a les comunicacions s'esmenta que es farà una derivació, no pas una connexió; però l'equip de govern garanteix que Anglès tindrá aigua del pantà de cara a l'any que ve.
L'aigua del Pasteral, però, serà cara i no de massa bona qualitat, considera Santané. Per això, Anglès preveu la connexió al pantà com una via d'assegurar-se l'aigua, però no cessa en la recerca de noves vies d'abastament. L'ACA construirà ara dos nous pous a Anglès, i el municipi treballa en l'estudi d'altres punts d'on treure aigua. Si les deus de les mines del Sant Pare són potables, la connexió al Pasteral només s'utilitzarà en casos puntuals.
Volatilitat de l´aigua - article d'opinió de Joan Vila
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008033000_3_256413__Comarques-Volatilitat-laigua
L'autor considera que les mesures proposades per l'ACA per solucionar l'abastament
no estan prou madures, i pensa que queden encara punts foscos per resolre
JOAN VILA*
Dimarts de la setmana passada la Cambra de Comerç de Girona va inaugurar un nou cicle de conferències per estudiar tota la problemàtica de l'aigua i les possibles solucions. La primera jornada es va inaugurar amb la presència del director general de l'ACA, Manuel Hernández. Va ser una bona oportunitat per conèixer les mesures que està prenent l'ACA i també per conèixer el model d'aigua que proposa l'agència.
El senyor Hernández va dir que s'ha de superar el dèficit d'aigua que ara hi ha, que això s'ha de fer amb diàleg i debat, amb un pacte de l'aigua. Avui això no és fàcil perquè el debat està tensionat per la sequera i per les darreres eleccions i tampoc és fàcil perquè hi ha dues administracions diferents d'aigua, la de les conques internes i la de la conca de l'Ebre. Va insistir que s'ha de parlar de tot i que l'agència ha presentat al seu consell d'administració un programa que és actiu i viu, ja que algunes coses ja s'estan aplicant.
Creu el senyor Hernández que aquest programa s'ha de debatre en els propers 3 mesos per permetre trobar un model que ajudi a resoldre el dèficit estructural que Catalunya té amb l'aigua. Va dir: "Si cadascú només mira el seu tros, no ens en sortirem", referint-se a trobar una solució conjunta, sense enfrontaments de territoris ni d'actors socials, siguin polítics, usuaris domèstics, industrials o agraris. Va insistir que la solució s'ha de fer dintre la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea que té en compte la sostenibilitat ambiental, utilitzant l'aigua, respectant-la com a medi, cosa que no li passa ara al Ter, ni al Llobregat, ni al Francolí. "Aquest és el repte, abordant-lo en el pitjor dels moments, en un moment de màxima sequera. S'ha de parlar també de sostenibilitat econòmica, de recuperació de costos de l'aigua, pagant l'usuari, el govern, els ajuntaments, l'estat i la Unió europea; és impossible posar totes les actuacions i els costos derivats al rebut de l'aigua. No es pot multiplicar per tres l'actual rebut". Va proposar que les administracions paguin part de les infraestructures de l'aigua com ho fan amb altres infraestructures vials o aeroportuàries. "No hi ha una solució única pel problema de l'aigua. Ni és la dessalinització, ni és el transvasament del Roine. La solució és un sumatori d'accions, parlant de l'estalvi i de l'ús eficient de l'aigua en tots els àmbits urbans, industrials i agrícoles, parlant de la màxima eficiència en la distribució i transport d'aigua, en l'aprofitament d'aqüífers abandonats, parlant de la qualitat de les aigües residuals i de la seva reutilització, parlant de nous recursos perquè no n'hi ha prou amb les mesures anteriors. Com a nous recursos només hi ha dos conceptes, transvasaments i dessalinització. D'on farem els transvasaments, de l'Ebre? Ja tenim una resposta; del Segre? Per si de cas ja han avançat la resposta. Del Roine, donant la clau al problema a gent de fora del país? O bé anem a solucions mixtes que ens garanteixin amb la màxima rapidesa possible aquesta nova aportació de recursos? Les solucions que abordarem, sense prejudici de parlar de totes, seran solucions que puguin ser executables en el període de 4 anys. Quan parlem de dessalinització parlem de propostes que resolen el 20% de les nostres necessitats. Per tant, hem de comptar amb tot tota la resta. En l'horitzó 2012 hi haurà actuacions que ens permetran obtenir 300 hectòmetres cúbics més de nova aigua (que no depèn de la pluja) per un país que ha de passar dels 7,2 milions d'habitants als 8,5 milions a l'any 2020".
Va dir que el conseller Francesc Baltasar havia fet públic el reconeixement de la solidaritat que la conca del Ter ha fet durant més de 40 anys amb l'àrea metropolitana de Barcelona. "Ara es tracta d'estudiar quines són les necessitats de la conca alta i baixa del Ter, quin és el cabal de manteniment que requereix i com queda un recurs per ser utilitzat. Això ho hem d'estudiar junts. Aquest treball, junt amb la producció dels 300 hectòmestres cúbics de nova aigua, permetrà la recuperació progressiva del riu Ter. Serà possible que el Ter no pateixi aquesta pressió que pateix ara. Estem treballant amb mesures per resoldre el problema del baix Ter. No sé si són suficients, però intentarem pal·liar-les. Ho tenim difícil, però encara ho és més si els territoris treballen per separat, si hi ha insolidaritat".
Després del senyor Hernández, el senyor Jordi Molins va fer l'exposició de les accions. Va presentar els plans de garantia de l'aigua fins l'any 2015. Les mesures pel període de 2008 al 2015, amb un cost de 1.697 milions d'euros, aportaran 300 hm3 a l'any. Dintre aquestes propostes hi ha les dessalinitzadores del Llobregat, l'ampliació de la de Blanes, la segona dessalinitzadora de la Tordera, la de Cunit i aprofitaments addicionals a Abrera, a Martorell, a Sant Feliu, a Sant Joan Despí, als aqüífers del Llobregat i del Besós, i la reutilització al camp de Tarragona. Tot plegat forma part d'un pla d'inversions per la política de l'aigua entre el 2007 i el 2015 que puja un import de 6.386 milions d'euros, més d'un bilió de pessetes.
El senyor Hernández va explicar que el finançament es faria d'acord amb totes les administracions i que comptava que el finançament, derivat de l'aplicació de l'Estatut, ho permetria.
De tot el que van exposar en vaig treure dues conclusions immediates. Una, que el programa exposat continua comptant amb el recurs del Ter per resoldre la garantia de l'aigua fins al 2015. L'altra, que les dades belluguen cada dia, són dinàmiques, cosa que despista a qualsevol.
La primera conclusió la va confirmar el mateix senyor Hernández quan va dir que s'estudiaria els recursos disponibles al Ter per continuar sent enviats a Barcelona. És cert que hi ha actuacions d'abastament que comencen al pantà de Rialb i al de Pinyana, però aquestes actuacions no es van explicar de forma clara. La segona qüestió és més preocupant. El senyor Hernández va dir que s'ha començat a fer el debat, dient amb això que les mesures no són definitives. La realitat és que cada dia descobrim noves mesures i noves dades. Per exemple la demanda. Li vaig preguntar al senyor Molins quin és l'augment de demanda previst pel 2025 i em va dir que és de 160 hm3. La xifra em va sorprendre perquè acabava de llegir un article de Gabriel Borràs (director de planificació de l'ACA) en el monogràfic sobre l'aigua del col·legi d'enginyers. En ell Borràs diu que l'augment de demanda fins l'any 2025 és de 210 hm3. En una setmana havia vist dos escenaris diferents per boca de gent de direcció de l'ACA. La mateixa cosa puc dir dels nous recursos. La planta de dessalinització de 60 hm3 de la conca de la Tordera al principi era prevista pel 2025, ara ho és per al 2012. En la presentació de l'altre dia he descobert que la planta de dessalinització de la costa sud està prevista per un total de 60 hm3, quan fins ahir era de 20 hm3. En canvi, el volum trobat al subsòl de l'àrea metropolitana de Barcelona, estimat en uns 9,2 hm3/mes, s'ha convertit en 10 hm3 a l'any; és clar que això pot ser un error periodístic.
Agafant les dades presentades a Girona, si als 300 hm3 hi restem els 160 hm3 de l'augment de la demanda futura, queden 140 hm3 que podrien retornar al Ter. És un pas important. Però no resol el principi que fa que el Ter tingui la responsabilitat exclusiva en el subministrament d'aigua. Tampoc es fa gaire èmfasi en la reutilització de l'aigua depurada. Es parla de la recàrrega de l'aqüífer del Llobregat i de la Tordera, es parla d'un programa d'actuació amb el Consell de Cambres de Catalunya per reutilitzar 50 hm3, es parla de reutilització als regs municipals, però poca cosa més.
Veient les mesures proposades tinc la impressió que el programa no està prou madur. El Director de l'ACA va dir que estem iniciant el debat, però la presentació d'un programa tant exhaustiu, amb el seu cost incorporat, fa pensar que tot està beneït. Queden molts punts foscos, com per exemple com s'afronta el problema dels regants, com es reparteixen els esforços hídrics, com es resol el consum energètic sense complicar més el sistema elèctric... El senyor Hernández va dir que ell no pot resoldre el model de societat, que això ho ha de fer el conjunt de la societat i el govern en ple. Té raó. Però què esperen per afrontar-ho? A Girona estem per la feina.
*Pimec Girona
L'autor considera que les mesures proposades per l'ACA per solucionar l'abastament
no estan prou madures, i pensa que queden encara punts foscos per resolre
JOAN VILA*
Dimarts de la setmana passada la Cambra de Comerç de Girona va inaugurar un nou cicle de conferències per estudiar tota la problemàtica de l'aigua i les possibles solucions. La primera jornada es va inaugurar amb la presència del director general de l'ACA, Manuel Hernández. Va ser una bona oportunitat per conèixer les mesures que està prenent l'ACA i també per conèixer el model d'aigua que proposa l'agència.
El senyor Hernández va dir que s'ha de superar el dèficit d'aigua que ara hi ha, que això s'ha de fer amb diàleg i debat, amb un pacte de l'aigua. Avui això no és fàcil perquè el debat està tensionat per la sequera i per les darreres eleccions i tampoc és fàcil perquè hi ha dues administracions diferents d'aigua, la de les conques internes i la de la conca de l'Ebre. Va insistir que s'ha de parlar de tot i que l'agència ha presentat al seu consell d'administració un programa que és actiu i viu, ja que algunes coses ja s'estan aplicant.
Creu el senyor Hernández que aquest programa s'ha de debatre en els propers 3 mesos per permetre trobar un model que ajudi a resoldre el dèficit estructural que Catalunya té amb l'aigua. Va dir: "Si cadascú només mira el seu tros, no ens en sortirem", referint-se a trobar una solució conjunta, sense enfrontaments de territoris ni d'actors socials, siguin polítics, usuaris domèstics, industrials o agraris. Va insistir que la solució s'ha de fer dintre la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea que té en compte la sostenibilitat ambiental, utilitzant l'aigua, respectant-la com a medi, cosa que no li passa ara al Ter, ni al Llobregat, ni al Francolí. "Aquest és el repte, abordant-lo en el pitjor dels moments, en un moment de màxima sequera. S'ha de parlar també de sostenibilitat econòmica, de recuperació de costos de l'aigua, pagant l'usuari, el govern, els ajuntaments, l'estat i la Unió europea; és impossible posar totes les actuacions i els costos derivats al rebut de l'aigua. No es pot multiplicar per tres l'actual rebut". Va proposar que les administracions paguin part de les infraestructures de l'aigua com ho fan amb altres infraestructures vials o aeroportuàries. "No hi ha una solució única pel problema de l'aigua. Ni és la dessalinització, ni és el transvasament del Roine. La solució és un sumatori d'accions, parlant de l'estalvi i de l'ús eficient de l'aigua en tots els àmbits urbans, industrials i agrícoles, parlant de la màxima eficiència en la distribució i transport d'aigua, en l'aprofitament d'aqüífers abandonats, parlant de la qualitat de les aigües residuals i de la seva reutilització, parlant de nous recursos perquè no n'hi ha prou amb les mesures anteriors. Com a nous recursos només hi ha dos conceptes, transvasaments i dessalinització. D'on farem els transvasaments, de l'Ebre? Ja tenim una resposta; del Segre? Per si de cas ja han avançat la resposta. Del Roine, donant la clau al problema a gent de fora del país? O bé anem a solucions mixtes que ens garanteixin amb la màxima rapidesa possible aquesta nova aportació de recursos? Les solucions que abordarem, sense prejudici de parlar de totes, seran solucions que puguin ser executables en el període de 4 anys. Quan parlem de dessalinització parlem de propostes que resolen el 20% de les nostres necessitats. Per tant, hem de comptar amb tot tota la resta. En l'horitzó 2012 hi haurà actuacions que ens permetran obtenir 300 hectòmetres cúbics més de nova aigua (que no depèn de la pluja) per un país que ha de passar dels 7,2 milions d'habitants als 8,5 milions a l'any 2020".
Va dir que el conseller Francesc Baltasar havia fet públic el reconeixement de la solidaritat que la conca del Ter ha fet durant més de 40 anys amb l'àrea metropolitana de Barcelona. "Ara es tracta d'estudiar quines són les necessitats de la conca alta i baixa del Ter, quin és el cabal de manteniment que requereix i com queda un recurs per ser utilitzat. Això ho hem d'estudiar junts. Aquest treball, junt amb la producció dels 300 hectòmestres cúbics de nova aigua, permetrà la recuperació progressiva del riu Ter. Serà possible que el Ter no pateixi aquesta pressió que pateix ara. Estem treballant amb mesures per resoldre el problema del baix Ter. No sé si són suficients, però intentarem pal·liar-les. Ho tenim difícil, però encara ho és més si els territoris treballen per separat, si hi ha insolidaritat".
Després del senyor Hernández, el senyor Jordi Molins va fer l'exposició de les accions. Va presentar els plans de garantia de l'aigua fins l'any 2015. Les mesures pel període de 2008 al 2015, amb un cost de 1.697 milions d'euros, aportaran 300 hm3 a l'any. Dintre aquestes propostes hi ha les dessalinitzadores del Llobregat, l'ampliació de la de Blanes, la segona dessalinitzadora de la Tordera, la de Cunit i aprofitaments addicionals a Abrera, a Martorell, a Sant Feliu, a Sant Joan Despí, als aqüífers del Llobregat i del Besós, i la reutilització al camp de Tarragona. Tot plegat forma part d'un pla d'inversions per la política de l'aigua entre el 2007 i el 2015 que puja un import de 6.386 milions d'euros, més d'un bilió de pessetes.
El senyor Hernández va explicar que el finançament es faria d'acord amb totes les administracions i que comptava que el finançament, derivat de l'aplicació de l'Estatut, ho permetria.
De tot el que van exposar en vaig treure dues conclusions immediates. Una, que el programa exposat continua comptant amb el recurs del Ter per resoldre la garantia de l'aigua fins al 2015. L'altra, que les dades belluguen cada dia, són dinàmiques, cosa que despista a qualsevol.
La primera conclusió la va confirmar el mateix senyor Hernández quan va dir que s'estudiaria els recursos disponibles al Ter per continuar sent enviats a Barcelona. És cert que hi ha actuacions d'abastament que comencen al pantà de Rialb i al de Pinyana, però aquestes actuacions no es van explicar de forma clara. La segona qüestió és més preocupant. El senyor Hernández va dir que s'ha començat a fer el debat, dient amb això que les mesures no són definitives. La realitat és que cada dia descobrim noves mesures i noves dades. Per exemple la demanda. Li vaig preguntar al senyor Molins quin és l'augment de demanda previst pel 2025 i em va dir que és de 160 hm3. La xifra em va sorprendre perquè acabava de llegir un article de Gabriel Borràs (director de planificació de l'ACA) en el monogràfic sobre l'aigua del col·legi d'enginyers. En ell Borràs diu que l'augment de demanda fins l'any 2025 és de 210 hm3. En una setmana havia vist dos escenaris diferents per boca de gent de direcció de l'ACA. La mateixa cosa puc dir dels nous recursos. La planta de dessalinització de 60 hm3 de la conca de la Tordera al principi era prevista pel 2025, ara ho és per al 2012. En la presentació de l'altre dia he descobert que la planta de dessalinització de la costa sud està prevista per un total de 60 hm3, quan fins ahir era de 20 hm3. En canvi, el volum trobat al subsòl de l'àrea metropolitana de Barcelona, estimat en uns 9,2 hm3/mes, s'ha convertit en 10 hm3 a l'any; és clar que això pot ser un error periodístic.
Agafant les dades presentades a Girona, si als 300 hm3 hi restem els 160 hm3 de l'augment de la demanda futura, queden 140 hm3 que podrien retornar al Ter. És un pas important. Però no resol el principi que fa que el Ter tingui la responsabilitat exclusiva en el subministrament d'aigua. Tampoc es fa gaire èmfasi en la reutilització de l'aigua depurada. Es parla de la recàrrega de l'aqüífer del Llobregat i de la Tordera, es parla d'un programa d'actuació amb el Consell de Cambres de Catalunya per reutilitzar 50 hm3, es parla de reutilització als regs municipals, però poca cosa més.
Veient les mesures proposades tinc la impressió que el programa no està prou madur. El Director de l'ACA va dir que estem iniciant el debat, però la presentació d'un programa tant exhaustiu, amb el seu cost incorporat, fa pensar que tot està beneït. Queden molts punts foscos, com per exemple com s'afronta el problema dels regants, com es reparteixen els esforços hídrics, com es resol el consum energètic sense complicar més el sistema elèctric... El senyor Hernández va dir que ell no pot resoldre el model de societat, que això ho ha de fer el conjunt de la societat i el govern en ple. Té raó. Però què esperen per afrontar-ho? A Girona estem per la feina.
*Pimec Girona
L´ACA destina 40 milions d´euros en la construcció de col·lectors per sanejament
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008033000_3_256396__COMARQUES-LACA-destina-milions-collector-evitar-abocaments-Moli
S'evitarà que Colomers, Jafre, Verges i la Tallada aboquin les aigües al rec del molí
A.Tarrés, Verges.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) projecta una inversió de 43.741.111,28 milions d'euros per al projecte constructiu de col·lectors en alta per al sanejament dels municipis de Colomers, Jafre, Verges i la Tallada i que permetrà que aquestes localitats aboquin les seves aigües residuals urbanes al rec del molí.
El pressupost es divideix en diferents partides, de les quals la construcció d'obres supera els 25.878.400 euros. La xifra total també inclou els més de 16.879.600 euros que es destinaran a l'explotació de les obres durant un període de concessió de 15 anys. Els últims 564.783 euros són els invertits en la redacció del projecte.
El projecte, ja redactat i amb les obres adjudicades des del 13 de juny del 2005 -data en què es va firmar el contracte amb les empreses corresponents-, s'estén per les conques del Ter i Daró abarcant les localitats esmentades i enviant les aigües negres a l'Estació D'Aigües Residuals (EDAR) de l'Escala. En total es construiran 8 trams amb una successió de 5 estacions de bombajament en cadena i 1 estació de buit que corresponen a 16.236,56 metres de xarxa i que es situaran a les localitats de Colomers, Jafre, Verges, La Tallada i Tor. L'obra civil consistirà en uns pous enterrats de formigo armat i un edifici amb tancament amb murs de càrrega de bloc vist i coberta de plaques prefabricades de formigó.
La majoria dels trams, alguns d'ells dividits en dos trams, són de sanejament per gravetat, però també s'inclouran un parells de trams per sistema de buit, una d'elles situada al costat de l'estació de bombament de Verges. La xarxa també comptarà amb tres trams per impulsió com són els que van de Jafre a Verges, de La Tallada a Tor i de Tor a l'EDAR de l'Escala.
S'ha previst un termini d'execució de les obres de 8 mesos per tal que aquests municipis tinguin un correcte sanejament de les aigües residuals abans d'evocar les seves aigües a una llera pública i evitar que les aboquin, com fins ara, al rec del molí. D'aquesta manera s'afavorirà la conservació ambiental de les dues conques on s'aplicarà la xarxa de sanejament.
Cal destacar, que les obres projectades no afecten a Pla d'espais d'intere?s natural (PEIN); però, en canvi, si? afecten a la Xarxa Natura. Concretament a les Riberes del Baix Ter al terme municipal de Colomers.
Aquesta opció escollida, és una de les tres propostes exposades en un principi per aconseguir el sanejament d'aquestes aigües. Tal i com exposa el Document Comprensiu que va redactar l'ACA el desembre de 2007 l'opció escollida ha estat la tercera que respon a la "connexio? a l'Estacio? Depuradora d'Aigu?es Residuals de l'Escala mitjanc?ant un col·lector d'impulsio? que porta les aigu?es residuals dels municipis de Colomers, Jafre i Verges a un altre bombament de Verges cap a la Tallada d'Emporda?, un posterior bombament fins a Tor i, finalment, una impulsio? fins a l'EDAR de l'Escala". Aquesta elecció respon a tres motius que la justifiquen. Partint de la idea general que amb aquesta opció s'obté una optimització ambiental i econòmica des del punt de vista de funcionament de l'acció, per una banda "permet un millor aprofitament de l'EDAR de l'Escala, amb el que es rendabilitza econo?micament i ambientalment una obra ja existent". A més, també "permet el transport de les aigu?es residuals de la Tallada d'Emporda? i de Tor a la depuradora, a me?s a me?s de les de Colomers, Jafre i Verges" i els "costos d'explotacio? de la depuradora de l'Escala seran menors".
S'evitarà que Colomers, Jafre, Verges i la Tallada aboquin les aigües al rec del molí
A.Tarrés, Verges.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) projecta una inversió de 43.741.111,28 milions d'euros per al projecte constructiu de col·lectors en alta per al sanejament dels municipis de Colomers, Jafre, Verges i la Tallada i que permetrà que aquestes localitats aboquin les seves aigües residuals urbanes al rec del molí.
El pressupost es divideix en diferents partides, de les quals la construcció d'obres supera els 25.878.400 euros. La xifra total també inclou els més de 16.879.600 euros que es destinaran a l'explotació de les obres durant un període de concessió de 15 anys. Els últims 564.783 euros són els invertits en la redacció del projecte.
El projecte, ja redactat i amb les obres adjudicades des del 13 de juny del 2005 -data en què es va firmar el contracte amb les empreses corresponents-, s'estén per les conques del Ter i Daró abarcant les localitats esmentades i enviant les aigües negres a l'Estació D'Aigües Residuals (EDAR) de l'Escala. En total es construiran 8 trams amb una successió de 5 estacions de bombajament en cadena i 1 estació de buit que corresponen a 16.236,56 metres de xarxa i que es situaran a les localitats de Colomers, Jafre, Verges, La Tallada i Tor. L'obra civil consistirà en uns pous enterrats de formigo armat i un edifici amb tancament amb murs de càrrega de bloc vist i coberta de plaques prefabricades de formigó.
La majoria dels trams, alguns d'ells dividits en dos trams, són de sanejament per gravetat, però també s'inclouran un parells de trams per sistema de buit, una d'elles situada al costat de l'estació de bombament de Verges. La xarxa també comptarà amb tres trams per impulsió com són els que van de Jafre a Verges, de La Tallada a Tor i de Tor a l'EDAR de l'Escala.
S'ha previst un termini d'execució de les obres de 8 mesos per tal que aquests municipis tinguin un correcte sanejament de les aigües residuals abans d'evocar les seves aigües a una llera pública i evitar que les aboquin, com fins ara, al rec del molí. D'aquesta manera s'afavorirà la conservació ambiental de les dues conques on s'aplicarà la xarxa de sanejament.
Cal destacar, que les obres projectades no afecten a Pla d'espais d'intere?s natural (PEIN); però, en canvi, si? afecten a la Xarxa Natura. Concretament a les Riberes del Baix Ter al terme municipal de Colomers.
Aquesta opció escollida, és una de les tres propostes exposades en un principi per aconseguir el sanejament d'aquestes aigües. Tal i com exposa el Document Comprensiu que va redactar l'ACA el desembre de 2007 l'opció escollida ha estat la tercera que respon a la "connexio? a l'Estacio? Depuradora d'Aigu?es Residuals de l'Escala mitjanc?ant un col·lector d'impulsio? que porta les aigu?es residuals dels municipis de Colomers, Jafre i Verges a un altre bombament de Verges cap a la Tallada d'Emporda?, un posterior bombament fins a Tor i, finalment, una impulsio? fins a l'EDAR de l'Escala". Aquesta elecció respon a tres motius que la justifiquen. Partint de la idea general que amb aquesta opció s'obté una optimització ambiental i econòmica des del punt de vista de funcionament de l'acció, per una banda "permet un millor aprofitament de l'EDAR de l'Escala, amb el que es rendabilitza econo?micament i ambientalment una obra ja existent". A més, també "permet el transport de les aigu?es residuals de la Tallada d'Emporda? i de Tor a la depuradora, a me?s a me?s de les de Colomers, Jafre i Verges" i els "costos d'explotacio? de la depuradora de l'Escala seran menors".
Saura acusa el govern central de traïció en la crisi de l'aigua
http://paper.avui.cat/article/societat/121380/saura/acusa/madrid/traicio/laigua.html
El conseller d'ICV atia l'enfrontament afirmant que les declaracions de De la Vega són una "irresponsabilitat" i una mostra de "deslleialtat"
El PP d'Andalusia rebutja traslladar aigua en vaixell d'Almeria cap a Barcelona
Joaquim Elcacho
El president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, va afirmar ahir que la vicepresidenta del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, va actuar de forma "irresponsable" divendres quan va rebutjar qualsevol transvasament de l'Ebre a l'àrea de Barcelona, inclòs el projecte del departament de Medi Ambient per portar aigua temporalment del Segre a la conca del Llobregat per evitar restriccions.
Joan Saura va considerar que, en negar aquesta alternativa d'emergència, l'executiu central ha "traït el govern de la Generalitat en política hídrica" i va criticar que en aquesta matèria es prenguin decisions "fent càlculs partidistes", en clara referència a les repercussions polítiques que podria tenir per al PSOE l'acceptació d'un transvasament a la conca de l'Ebre, tot i que fos temporal. Saura va anunciar que en el pròxim debat d'investidura, el diputat d'ICV, Joan Herrera, preguntarà quines són les propostes de Rodríguez Zapatero per evitar les restriccions si segueix sense ploure.
Saura va indicar que rebutjar les solucions proposades i no presentar-hi alternatives és una "enorme deslleialtat". El conseller d'Interior va recordar que "la responsabilitat del govern és que no s'arribi a restriccions d'aigua de boca a cap punt de Catalunya" i va defensar amb rotunditat la gestió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. La postura d'ICV genera malestar al PSC, tot i que, de moment, el president José Montilla garanteix l'estabilitat del govern.
En una demostració de la implicació política de la crisi, el president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, ha demanat al president andalús Manuel Chaves que, "per dignitat", s'oposi al transport d'aigua des de la dessaladora de Carboneras (Almeria) a Barcelona.
El conseller d'ICV atia l'enfrontament afirmant que les declaracions de De la Vega són una "irresponsabilitat" i una mostra de "deslleialtat"
El PP d'Andalusia rebutja traslladar aigua en vaixell d'Almeria cap a Barcelona
Joaquim Elcacho
El president d'ICV i conseller d'Interior, Joan Saura, va afirmar ahir que la vicepresidenta del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, va actuar de forma "irresponsable" divendres quan va rebutjar qualsevol transvasament de l'Ebre a l'àrea de Barcelona, inclòs el projecte del departament de Medi Ambient per portar aigua temporalment del Segre a la conca del Llobregat per evitar restriccions.
Joan Saura va considerar que, en negar aquesta alternativa d'emergència, l'executiu central ha "traït el govern de la Generalitat en política hídrica" i va criticar que en aquesta matèria es prenguin decisions "fent càlculs partidistes", en clara referència a les repercussions polítiques que podria tenir per al PSOE l'acceptació d'un transvasament a la conca de l'Ebre, tot i que fos temporal. Saura va anunciar que en el pròxim debat d'investidura, el diputat d'ICV, Joan Herrera, preguntarà quines són les propostes de Rodríguez Zapatero per evitar les restriccions si segueix sense ploure.
Saura va indicar que rebutjar les solucions proposades i no presentar-hi alternatives és una "enorme deslleialtat". El conseller d'Interior va recordar que "la responsabilitat del govern és que no s'arribi a restriccions d'aigua de boca a cap punt de Catalunya" i va defensar amb rotunditat la gestió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. La postura d'ICV genera malestar al PSC, tot i que, de moment, el president José Montilla garanteix l'estabilitat del govern.
En una demostració de la implicació política de la crisi, el president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, ha demanat al president andalús Manuel Chaves que, "per dignitat", s'oposi al transport d'aigua des de la dessaladora de Carboneras (Almeria) a Barcelona.
Baltasar nega que la posició de De la Vega sobre el Segre sigui l´oficial de Madrid
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008033100_6_256613__Catalunya-Baltasar-nega-posicio-Vega-sobre-Segre-sigui-loficial-Madrid
Europa Press/Efe/DdeG, Barcelona.
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, va negar ahir que la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, rebutgés frontalment un transvasament o aportació d'aigua del Segre a la Conca del Llobregat, en cas de persistir l'actual estat de sequera si no plou fins a l'octubre.
En el marc de la celebració de la desena edició de la Festa de l'Aigua, Baltasar va apostar per buscar matisos a les paraules de la vicepresidenta, ja que aquesta no va anomenar "en cap moment la paraula Segre", va assenyalar i alhora va confessar haver escoltat "moltes vegades" l'enregistrament. Segons Baltasar, De la Vega es va oposar al "transvasament de l'Ebre", posició que va assegurar compartir.
Tot i això, va admetre que de les seves paraules, "es pot deduir que no veu amb bons ulls la possibilitat de l'aportació temporal del Segre al Llobregat". A més, va assegurar la seva voluntat de parlar amb el Govern espanyol perquè "surti d'aquesta ambigüitat que podria interpretar-se negativament", referint-se a les declaracions de la vicepresidenta del Govern de la Vega.
El conseller va revelar que tant la ministra de Medi Ambient, com els responsables d'aigua del Govern espanyol "ja fa bastants mesos" que coneixen la proposta de transvasament del Segre, i fins ara encara "no hi ha res definitiu".
Llena justifica el transvasament
D'altra banda, el conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Llena, va assenyalar que l'executiu del qual forma part "té l'obligació"de preparar-se per afrontar "qualsevol eventualitat com, per exemple, la falta d'aigua". Amb això, i encara que sense expressar-ho de forma explícita, el líder socialista lleidatà defensava el projecte de transvasament d'aigua del Segre a la conca del Llobregat proposada per Baltasar.Llena va reclamar "més tranquil·litat" a l'hora d'establir debats sobre l'aigua. Amb les seves declaracions, Llena va seguir la línia traçada pel president de la Generalitat, José Montilla, qui va assegurar que la Generalitat ha de fer tot el que estigui al seu abast per assegurar el subministrament normal d'aigua a tota la població del Principat de Catalunya. "No es pot deixar sense aigua més del 70% de la població de Catalunya", va afirmar.
Europa Press/Efe/DdeG, Barcelona.
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, va negar ahir que la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, rebutgés frontalment un transvasament o aportació d'aigua del Segre a la Conca del Llobregat, en cas de persistir l'actual estat de sequera si no plou fins a l'octubre.
En el marc de la celebració de la desena edició de la Festa de l'Aigua, Baltasar va apostar per buscar matisos a les paraules de la vicepresidenta, ja que aquesta no va anomenar "en cap moment la paraula Segre", va assenyalar i alhora va confessar haver escoltat "moltes vegades" l'enregistrament. Segons Baltasar, De la Vega es va oposar al "transvasament de l'Ebre", posició que va assegurar compartir.
Tot i això, va admetre que de les seves paraules, "es pot deduir que no veu amb bons ulls la possibilitat de l'aportació temporal del Segre al Llobregat". A més, va assegurar la seva voluntat de parlar amb el Govern espanyol perquè "surti d'aquesta ambigüitat que podria interpretar-se negativament", referint-se a les declaracions de la vicepresidenta del Govern de la Vega.
El conseller va revelar que tant la ministra de Medi Ambient, com els responsables d'aigua del Govern espanyol "ja fa bastants mesos" que coneixen la proposta de transvasament del Segre, i fins ara encara "no hi ha res definitiu".
Llena justifica el transvasament
D'altra banda, el conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Llena, va assenyalar que l'executiu del qual forma part "té l'obligació"de preparar-se per afrontar "qualsevol eventualitat com, per exemple, la falta d'aigua". Amb això, i encara que sense expressar-ho de forma explícita, el líder socialista lleidatà defensava el projecte de transvasament d'aigua del Segre a la conca del Llobregat proposada per Baltasar.Llena va reclamar "més tranquil·litat" a l'hora d'establir debats sobre l'aigua. Amb les seves declaracions, Llena va seguir la línia traçada pel president de la Generalitat, José Montilla, qui va assegurar que la Generalitat ha de fer tot el que estigui al seu abast per assegurar el subministrament normal d'aigua a tota la població del Principat de Catalunya. "No es pot deixar sense aigua més del 70% de la població de Catalunya", va afirmar.
Es preveuen ´mesures toves´ com reduir la pressió de l´aigua si entra l´emergència
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008033100_3_256590__Comarques-preveuen-mesures-toves-reduir-pressio-laigua-entra-lemergncia
P.T.V./Efe, Girona
La pròrroga perquè s'activi la situació d'emergència acabarà el 16 d'abril, si la meteorologia no canvia i es compleixen les previsions del Departament de Medi ambient i Habitatge. Almenys fins a aquesta data, la Generalitat no veurà necessari fer un pas endavant en la situació d'alerta per la manca d'aigua.
I si arriba el moment, la primera fase de l'emergència preveu "mesures toves" -segons l'argot de Medi ambient- com ara reduir la pressió de l'aigua i disminuïr les dotacions d'alta de manera progressiva -ara al voltant de 250 litres per persona i dia-, intensificar les mesures de restricció d'altres usos o de les mesures de control.
El ritme en què baixen les reserves d'aigua al sistema Ter-Llobregat s'ha reduït a la meitat respecte a la setmana passada -situant-se de moment en 1,6 hectòmetres cúbics per setmana, 0,8 a la conca del Ter i 0,2 a la Muga- amb l'ajuda de les pluges i les nevades dels darrers dies, però sobretot per la política de contenció de la demanda que es ve aplicant des que es va entrar en la situació d'emergència 2.
Però aquest escenari preocupant -lleugerament millor perquè s'ha pogut aminorar el ritme d'extracció dels pantans- es manté pel que fa a les comarques gironines, com en d'altres indrets de Catalunya, tal com evidencien les dades actualitzades d'aigua embassada als sistemes del Ter, la Muga i el Ter-Llobregat: 62,9, 14,9 i 128,7 hectòmetres cúbics respectivament -a l'últim, els embassaments es troben al 20,69% de capacitat.
L'estat de comptes que el conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer públic dijous va ratificar passat l'estiu com el moment en què caldrà fer talls d'aigua a domicilis, però el polític va deixar clar que els ajuntaments tenen potestat per prendre mesures restrictives abans si la seva situació particular ho requereix.
"Per sota de la pitjor hipòtesi"
L'últim informe de la Generalitat remarcava que "ja estem per sota de la pitjor hipòtesi de pluges" i explicava que s'entra en situació d'emergència quan les reserves d'aigua d'un sistema regulat baixen sota del 20%.
Des que va entrar en vigor el decret de sequera s'han impulsat diverses actuacions encaminades a pal·liar la manca d'aigua, però també s'han endegat iniciatives en l'àmbit de la investigació que impliquen la Universitat de Girona. Així, la UdG i les universitats de Barcelona i Lleida faran un seguiment dels cabals circulants als rius Ter, Llobregat, Ebre i Segre -tant a les capçaleres com aigües avall dels embassaments- per garantir que es compleixin els mínims establerts pel decret i analitzar l'impacte de sequera sobre ecosistemes hídrics de cada conca.
Pel que fa a Girona, el Departament de Medi Ambient va informar que l'equip de treball estarà format per experts de la UdG que analitzaran les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter. Els treballs de mostreig s'iniciaran a l'abril i s'allargaran fins al desembre, estructurats en sis campanyes; i es completaran amb informació sobre gestió dels embassaments o un anàlisi de la possible recuperació de les poblacions biològiques després d'un període llarg de crisi.
Reunió entre Medi Ambient i CiU
El conseller de Medi Ambient es reunirà avui amb Convergència i Unió en una trobada en la qual tractarà amb els dirigents Oriol Pujol i Ramon Espadaler les possibles solucions davant la sequera que viu Catalunya, i el controvertit transvasament temporal del riu Segre al Llobregat.
Així ho van confirmar divendres fonts del Departament de Medi Ambient, després que el president català, José Montilla, encarragués a finals de setmana a Baltasar que concertés una reunió amb CiU per analitzar la situació d'"emergència nacional" que el mateix conseller va admetre que existia per la falta d'aigua.
Francesc Baltasar havia proposat inicialment celebrar una trobada al màxim nivell entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, per acordar solucions sobre aquesta qüestió.
No obstant, Montilla prefereix que Baltasar realitzi un primer contacte exploratori amb la federació nacionalista per saber si l'actitud de la federació nacionalista és constructiva i si pensa donar suport al govern català en les mesures necessàries per assegurar l'aigua de boca en la conurbació de Barcelona. Covergència i Unió ha estat en tot moment oberta a aquesta reunió, que se celebra avui a les tres de la tarda.
P.T.V./Efe, Girona
La pròrroga perquè s'activi la situació d'emergència acabarà el 16 d'abril, si la meteorologia no canvia i es compleixen les previsions del Departament de Medi ambient i Habitatge. Almenys fins a aquesta data, la Generalitat no veurà necessari fer un pas endavant en la situació d'alerta per la manca d'aigua.
I si arriba el moment, la primera fase de l'emergència preveu "mesures toves" -segons l'argot de Medi ambient- com ara reduir la pressió de l'aigua i disminuïr les dotacions d'alta de manera progressiva -ara al voltant de 250 litres per persona i dia-, intensificar les mesures de restricció d'altres usos o de les mesures de control.
El ritme en què baixen les reserves d'aigua al sistema Ter-Llobregat s'ha reduït a la meitat respecte a la setmana passada -situant-se de moment en 1,6 hectòmetres cúbics per setmana, 0,8 a la conca del Ter i 0,2 a la Muga- amb l'ajuda de les pluges i les nevades dels darrers dies, però sobretot per la política de contenció de la demanda que es ve aplicant des que es va entrar en la situació d'emergència 2.
Però aquest escenari preocupant -lleugerament millor perquè s'ha pogut aminorar el ritme d'extracció dels pantans- es manté pel que fa a les comarques gironines, com en d'altres indrets de Catalunya, tal com evidencien les dades actualitzades d'aigua embassada als sistemes del Ter, la Muga i el Ter-Llobregat: 62,9, 14,9 i 128,7 hectòmetres cúbics respectivament -a l'últim, els embassaments es troben al 20,69% de capacitat.
L'estat de comptes que el conseller de Medi ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer públic dijous va ratificar passat l'estiu com el moment en què caldrà fer talls d'aigua a domicilis, però el polític va deixar clar que els ajuntaments tenen potestat per prendre mesures restrictives abans si la seva situació particular ho requereix.
"Per sota de la pitjor hipòtesi"
L'últim informe de la Generalitat remarcava que "ja estem per sota de la pitjor hipòtesi de pluges" i explicava que s'entra en situació d'emergència quan les reserves d'aigua d'un sistema regulat baixen sota del 20%.
Des que va entrar en vigor el decret de sequera s'han impulsat diverses actuacions encaminades a pal·liar la manca d'aigua, però també s'han endegat iniciatives en l'àmbit de la investigació que impliquen la Universitat de Girona. Així, la UdG i les universitats de Barcelona i Lleida faran un seguiment dels cabals circulants als rius Ter, Llobregat, Ebre i Segre -tant a les capçaleres com aigües avall dels embassaments- per garantir que es compleixin els mínims establerts pel decret i analitzar l'impacte de sequera sobre ecosistemes hídrics de cada conca.
Pel que fa a Girona, el Departament de Medi Ambient va informar que l'equip de treball estarà format per experts de la UdG que analitzaran les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter. Els treballs de mostreig s'iniciaran a l'abril i s'allargaran fins al desembre, estructurats en sis campanyes; i es completaran amb informació sobre gestió dels embassaments o un anàlisi de la possible recuperació de les poblacions biològiques després d'un període llarg de crisi.
Reunió entre Medi Ambient i CiU
El conseller de Medi Ambient es reunirà avui amb Convergència i Unió en una trobada en la qual tractarà amb els dirigents Oriol Pujol i Ramon Espadaler les possibles solucions davant la sequera que viu Catalunya, i el controvertit transvasament temporal del riu Segre al Llobregat.
Així ho van confirmar divendres fonts del Departament de Medi Ambient, després que el president català, José Montilla, encarragués a finals de setmana a Baltasar que concertés una reunió amb CiU per analitzar la situació d'"emergència nacional" que el mateix conseller va admetre que existia per la falta d'aigua.
Francesc Baltasar havia proposat inicialment celebrar una trobada al màxim nivell entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, per acordar solucions sobre aquesta qüestió.
No obstant, Montilla prefereix que Baltasar realitzi un primer contacte exploratori amb la federació nacionalista per saber si l'actitud de la federació nacionalista és constructiva i si pensa donar suport al govern català en les mesures necessàries per assegurar l'aigua de boca en la conurbació de Barcelona. Covergència i Unió ha estat en tot moment oberta a aquesta reunió, que se celebra avui a les tres de la tarda.
dissabte, 29 de març del 2008
El Ter, més enllà de l'aigua - Article d'opinió de Josep Maria Rufí
EL TER, MÉS ENLLÀ DE L’AIGUA
JOSEP MARIA RUFÍ I PAGÈS
Veterinari
Diputat de Medi Ambient i territori de la Diputació de Girona
(Article publicat a El Punt, edició gironina, el 28 de març de 2008
Des de les pluges de la tardor de 2005 patim una intensa sequera. En alguns sectors com és el Cap de Creus, s’han registrat precipitacions similars a les de zones semidesèrtiques de la península, vora 250 mm/any. Especialment aquest 2007 hem patit una situació anòmala: el darrer trimestre de 2007 no ha plogut. Per tant, els embassaments gironins estan al mínim, per sota del 25%. Amb una previsió de sequera primaveral que hauria d’haver provocat abans la presa de decisions més dràstiques, quan a l’abastament i a les mesures d’estalvi.
Tot i això, encara és més excepcional la magnitud del transvasament que pateix el Ter i que agreuja la situació fins al límit. Res no ens fa pensar que el que estem parlant pugui millorar, atès que les sequeres intenses tendiran a ser cada cop més freqüents.
El Ter té la peculiaritat d’una llei que el regula (la Llei 15/1959), un fet que hauria de ser positiu. Succeeix però que sistemàticament aquesta llei s’incompleix, ni tampoc es respecta el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006. Direm per exemple, i ho conec molt bé, que durant el mes de gener han circulat menys de 2m3/s pel riu Ter al seu pas pel pont de Torroella de Montgrí (un dels punts d’aforament) quan n’haurien de circular 5,50 m3/s. A més, aquest incompliment és flagrant: el 2006 es va patir el 70% dels dies, el 2007 el 65%, i el 2008 anem pel mateix camí.
Actualment s’estan transvasant el 80% del cabal del Ter cap a la xarxa d’ATLL (Aigües Ter Llobregat), mentre que riu avall, a partir de El Pasteral, resta al riu el 20%. La magnitud del que capta ATLL és tan gran que impedeix el regadiu, deixa el riu sense cabal ecològic i fa que gairebé no arribi al mar a la Gola del Ter. L’eixuga sense contemplacions.
En el fons, del que estem parlant és d’una qüestió de desequilibri territorial: la xarxa d’ATLL abasta 4,5 milions de catalans, per tant no només Barcelona, sinó més de mig país! Que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d’un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent. I així veiem que enguany a corre-cuita es plantegen opcions improvisades (vaixells, dessaladores, recuperació de captacions i pous, estalvi...).
Cal anar més enllà. Al mateix temps que es busquen alternatives que permetin compartir l’esforç de subministrament d’aigua a l’àrea urbana de Barcelona, també cal fer complir la llei i prioritzar els usos interns de la conca (el consum humà, el rec agrícola, el turisme, la funció ecològica...). És necessari replantejar el model actual, amb una política coherent de gestió sostenible que respecti la unitat de cada conca hidrogràfica. Amb una gestió efectiva en la reutilització de l’aigua plujana. Amb una aplicació rigorosa dels criteris de disponibilitat d’aigua en els planejaments urbanístics. Amb mesures complementàries de permeabilització biològica dels rius i de restauració de les seves vegetacions de ribera.
Per a la restitució progressiva del cabal del Ter cal marcar un horitzó raonable -més enllà de l’habitual esquema electoral de legislatura- que molt bé pot ser el que marca la Directiva Marc de l’Aigua, en virtut del qual l’any 2015 tots els rius hauran d’haver assolit un bon estat ecològic. La resolució d’aquesta complexa problemàtica no tan sols depèn de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Resulta imprescindible una acció conjunta del Govern de la Generalitat de Catalunya (Medi Ambient, Agricultura, Política Territorial, Innovació, Turisme...) i de la resta d’administracions. Que també impliqui els agents socials i econòmics (usuaris, regants, indústries, establiments turístics...). En conclusió, cal, doncs, des d’avui, una coresponsabilització de primer ordre, sense la qual mai solucionarem aquesta problemàtica.
Perquè el riu Ter és molt més que un curs d’aigua. El Ter, fins avui, i més enllà de l’aigua, ens ha portat progrés econòmic, ha vertebrat el territori, ha dibuixat el paisatge... ens ha donat vida ! I ho ha de continuar fent.
JOSEP MARIA RUFÍ I PAGÈS
Veterinari
Diputat de Medi Ambient i territori de la Diputació de Girona
(Article publicat a El Punt, edició gironina, el 28 de març de 2008
Des de les pluges de la tardor de 2005 patim una intensa sequera. En alguns sectors com és el Cap de Creus, s’han registrat precipitacions similars a les de zones semidesèrtiques de la península, vora 250 mm/any. Especialment aquest 2007 hem patit una situació anòmala: el darrer trimestre de 2007 no ha plogut. Per tant, els embassaments gironins estan al mínim, per sota del 25%. Amb una previsió de sequera primaveral que hauria d’haver provocat abans la presa de decisions més dràstiques, quan a l’abastament i a les mesures d’estalvi.
Tot i això, encara és més excepcional la magnitud del transvasament que pateix el Ter i que agreuja la situació fins al límit. Res no ens fa pensar que el que estem parlant pugui millorar, atès que les sequeres intenses tendiran a ser cada cop més freqüents.
El Ter té la peculiaritat d’una llei que el regula (la Llei 15/1959), un fet que hauria de ser positiu. Succeeix però que sistemàticament aquesta llei s’incompleix, ni tampoc es respecta el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006. Direm per exemple, i ho conec molt bé, que durant el mes de gener han circulat menys de 2m3/s pel riu Ter al seu pas pel pont de Torroella de Montgrí (un dels punts d’aforament) quan n’haurien de circular 5,50 m3/s. A més, aquest incompliment és flagrant: el 2006 es va patir el 70% dels dies, el 2007 el 65%, i el 2008 anem pel mateix camí.
Actualment s’estan transvasant el 80% del cabal del Ter cap a la xarxa d’ATLL (Aigües Ter Llobregat), mentre que riu avall, a partir de El Pasteral, resta al riu el 20%. La magnitud del que capta ATLL és tan gran que impedeix el regadiu, deixa el riu sense cabal ecològic i fa que gairebé no arribi al mar a la Gola del Ter. L’eixuga sense contemplacions.
En el fons, del que estem parlant és d’una qüestió de desequilibri territorial: la xarxa d’ATLL abasta 4,5 milions de catalans, per tant no només Barcelona, sinó més de mig país! Que la part més poblada de Catalunya depengui primordialment d’un riu que ja té prou problemes és del tot imprudent. I així veiem que enguany a corre-cuita es plantegen opcions improvisades (vaixells, dessaladores, recuperació de captacions i pous, estalvi...).
Cal anar més enllà. Al mateix temps que es busquen alternatives que permetin compartir l’esforç de subministrament d’aigua a l’àrea urbana de Barcelona, també cal fer complir la llei i prioritzar els usos interns de la conca (el consum humà, el rec agrícola, el turisme, la funció ecològica...). És necessari replantejar el model actual, amb una política coherent de gestió sostenible que respecti la unitat de cada conca hidrogràfica. Amb una gestió efectiva en la reutilització de l’aigua plujana. Amb una aplicació rigorosa dels criteris de disponibilitat d’aigua en els planejaments urbanístics. Amb mesures complementàries de permeabilització biològica dels rius i de restauració de les seves vegetacions de ribera.
Per a la restitució progressiva del cabal del Ter cal marcar un horitzó raonable -més enllà de l’habitual esquema electoral de legislatura- que molt bé pot ser el que marca la Directiva Marc de l’Aigua, en virtut del qual l’any 2015 tots els rius hauran d’haver assolit un bon estat ecològic. La resolució d’aquesta complexa problemàtica no tan sols depèn de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Resulta imprescindible una acció conjunta del Govern de la Generalitat de Catalunya (Medi Ambient, Agricultura, Política Territorial, Innovació, Turisme...) i de la resta d’administracions. Que també impliqui els agents socials i econòmics (usuaris, regants, indústries, establiments turístics...). En conclusió, cal, doncs, des d’avui, una coresponsabilització de primer ordre, sense la qual mai solucionarem aquesta problemàtica.
Perquè el riu Ter és molt més que un curs d’aigua. El Ter, fins avui, i més enllà de l’aigua, ens ha portat progrés econòmic, ha vertebrat el territori, ha dibuixat el paisatge... ens ha donat vida ! I ho ha de continuar fent.
Los regantes del Ebro, abiertos a la interconexión
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080327/53448615566.html
Al menos una parte muy importante de los regantes del tramo catalán del Ebro ve con buenos ojos la hipotética interconexión entre las redes del Consorci d´Aigües de Tarragona (CAT), que se abastece de agua procedente de los canales de riego del Ebro, y el sistema Ter-Llobregat. L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) se habría comprometido a abordar esta cuestión en breve con los regantes.
Fuentes de la Comunitat de Regants de la Dreta de l´Ebre sostienen que se trata de la opción más racional y económica para llevar agua a Barcelona, ya que se deberían construir sólo 14 km de tubería entre Cunit y Cubelles y se podría aprovechar el agua que ahora no se utiliza del minitrasvase.
De la concesión que tiene el CAT, 121 hm3 al año (3,8 m3 por segundo), tan sólo se utiliza en la actualidad un 70%, según los datos del CAT. El agua que ahora no se utiliza se podría enviar a Barcelona, al parecer de los regantes de la derecha del Ebro, que creen que la otra comunidad de regantes, la de la izquierda, podría acabar mostrándose favorable a la interconexión.
La polémica interconexión, que fue planteada en su día por el Plan Hidrológico Nacional del PP, supondría lógicamente una compensación económica para los regantes del Ebro, que ahora cobran 4 millones anuales por la concesión del CAT.
E. Giralt
Al menos una parte muy importante de los regantes del tramo catalán del Ebro ve con buenos ojos la hipotética interconexión entre las redes del Consorci d´Aigües de Tarragona (CAT), que se abastece de agua procedente de los canales de riego del Ebro, y el sistema Ter-Llobregat. L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) se habría comprometido a abordar esta cuestión en breve con los regantes.
Fuentes de la Comunitat de Regants de la Dreta de l´Ebre sostienen que se trata de la opción más racional y económica para llevar agua a Barcelona, ya que se deberían construir sólo 14 km de tubería entre Cunit y Cubelles y se podría aprovechar el agua que ahora no se utiliza del minitrasvase.
De la concesión que tiene el CAT, 121 hm3 al año (3,8 m3 por segundo), tan sólo se utiliza en la actualidad un 70%, según los datos del CAT. El agua que ahora no se utiliza se podría enviar a Barcelona, al parecer de los regantes de la derecha del Ebro, que creen que la otra comunidad de regantes, la de la izquierda, podría acabar mostrándose favorable a la interconexión.
La polémica interconexión, que fue planteada en su día por el Plan Hidrológico Nacional del PP, supondría lógicamente una compensación económica para los regantes del Ebro, que ahora cobran 4 millones anuales por la concesión del CAT.
E. Giralt
El Institut d'Estudis Catalans contra el conseller Baltasar
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080328/53448818285.html
Barcelona. (EFE).- El presidente de la sección filológica del Instituto de Estudios Catalanes (IEC), Joan Martí i Castell, ha asegurado que no existe otra palabra más que trasvase para definir la captación de agua que el gobierno catalán quiere hacer en el río Segre para trasladarla hasta la cuenca del Llobrgat.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, se niega a hablar de este proyecto como un trasvase, al tratarse de una medida de emergencia "desmontable y reutilizable" que, además, sólo durará unos ocho meses como máximo.
"De aquí a poco encontraremos una palabra para definir lo que haremos en el Segre", dijo ayer en rueda de prensa el conseller, que añadió que no le "vale" la prueba del diccionario, que define trasvase como el paso de un líquido de un recipiente a otro.
Martí i Castell, en cambio, ha afirmado hoy, en declaraciones al Programa Versió Rac1, que ya existe una palabra para designar esta obra y no es otra que trasvase. "Lo que puede pasar es que políticamente no le guste utilizar trasvase, porque hay algún compromiso que hace que sea mejor que se hable de captación o de no sé qué otra cosa, pero la lengua no tiene por qué estar al servicio de la política", ha subrayado el filólogo de la academia de la lengua catalana.
Barcelona. (EFE).- El presidente de la sección filológica del Instituto de Estudios Catalanes (IEC), Joan Martí i Castell, ha asegurado que no existe otra palabra más que trasvase para definir la captación de agua que el gobierno catalán quiere hacer en el río Segre para trasladarla hasta la cuenca del Llobrgat.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, se niega a hablar de este proyecto como un trasvase, al tratarse de una medida de emergencia "desmontable y reutilizable" que, además, sólo durará unos ocho meses como máximo.
"De aquí a poco encontraremos una palabra para definir lo que haremos en el Segre", dijo ayer en rueda de prensa el conseller, que añadió que no le "vale" la prueba del diccionario, que define trasvase como el paso de un líquido de un recipiente a otro.
Martí i Castell, en cambio, ha afirmado hoy, en declaraciones al Programa Versió Rac1, que ya existe una palabra para designar esta obra y no es otra que trasvase. "Lo que puede pasar es que políticamente no le guste utilizar trasvase, porque hay algún compromiso que hace que sea mejor que se hable de captación o de no sé qué otra cosa, pero la lengua no tiene por qué estar al servicio de la política", ha subrayado el filólogo de la academia de la lengua catalana.
El Gobierno se opone al trasvase del Segre que plantea la Generalitat
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080328/53448805619.html
De la Vega subraya que el Ejecutivo seguirá trabajando y colaborando con la Generalitat para garantizar el abastecimiento de agua potable
Madrid. (EFE).- La vicepresidenta primera del Gobierno en funciones, María Teresa Fernández de la Vega, aseguró que la política del agua en Catalunya es igual que en el resto de España y que "ni hay ni habrá trasvase del Ebro", en respuesta a la valoración del Ejecutivo sobre la propuesta de la Generalitat de realizar una trasferencia de agua desde el Segre (afluente del Ebro) hasta la cuenca del Llobregat.
"El Gobierno no se opone con carácter general a los trasvases. Se opone a los trasvases de agua que resultan insostenibles desde el punto de vista económico, social y medioambiental, como es el caso del trasvase del Ebro, que por cierto ni está ni estará", dijo en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros.
En todo caso, subrayó que seguirán trabajando y colaborando con las instituciones catalanas de la Generalitat para garantizar el abastecimiento de agua potable, utilizando "todos los instrumentos que ya se están utilizando", entre ellos, agua de la desalinizadora de Carboneras (Almería).
"Situación delicada para todos los usos
Por su parte, la ministra de Medio Ambiente en funciones, Cristina Narbona, presentó hoy al Consejo un informe sobre la situación hídrica que advierte de que la situación en las cuencas internas de Cataluña es "muy delicada" para todos los usos.
Además, el Consejo de Ministros aprobó un paquete de medidas para luchar contra la sequía histórica que sufre el arco mediterráneo, las cuencas del Tajo y del Guadalquivir. Los datos de medio ambiente ponen de manifiesto que los pasados periodos de otoño e invierno son los más secos de la serie histórica. Así, en las Cuencas del Segura y Júcar, se esperan "importantes restricciones para el regadío", así como en la Cuenca Mediterránea Andaluza, donde además persiste una situación delicada de abastecimiento a población en la ciudad de Málaga. En la del Guadalquivir no se esperan, a día de hoy, problemas para 'agua de boca".
Consumo de agua garantizado
"Es una situación que requiere de la colaboración de los ciudadanos y administraciones públicas para garantizar el suministro de agua potable a toda la población. Desde luego, los ciudadanos pueden estar tranquilos porque el abastecimiento de agua seguirá estando plenamente garantizado", insistió De la Vega.
En todo caso, destacó que la sequía se está dejando sentir, con especial intensidad, en el arco mediterráneo, en la cabecera del Tajo y en la cabecera del Guadalquivir. Por eso, el Consejo ha decidido reservar todos los excedentes de los recursos hídricos de la cabecera del Tajo para atender al abastecimiento humano.
Así, teniendo en cuenta que las reservas actuales son de unos 179 hectómetros cúbicos hasta el mes de junio, el volumen máximo a trasvasar en el acueducto Tajo-Segura será de 39 hectómetros cúbicos. De esta manera, se asegura que las existencias en el sistema de cabecera del Tajo no descenderán por debajo del límite legal de los 240 hectómetros, en ningún caso se pasará el límite.
El Gobierno asegura que también ha analizado la "grave situación" de los regadíos en Murcia, pero que garantizar el abastecimiento a las poblaciones sigue siendo el "objetivo fundamental", por lo que es necesario esperar a las precipitaciones que puedan producirse a lo largo de la primavera y la recuperación del sistema de la Cabecera del Tajo antes de poder plantear atender otras demandas.
También dio el visto bueno a las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente está llevando a cabo para la ejecución de las actuaciones que faciliten la utilización de los recursos de la desalinizadora de Carboneras (Almería), con una inversión de 12 millones de euros.
El objetivo, una vez atendidos los usos de la zona, es que sean una fuente puntual y excepcional de nuevos recursos para toda la zona afectada por la sequía en el arco mediterráneo. La planta puede producir alrededor de 100.000 m cúbicos al día de agua desalinizada que en la actualidad no se están consumiendo.
Igualmente, autorizó , por un importe superior a los 34 millones de euros, las obras para construir la estación de tratamiento de agua potable de la red de abastecimiento a la llanura manchega, así como un incremento de los compromisos de gasto del Ministerio de Medio Ambiente con cargo a los ejercicios 2009-2013, de más de 769 millones para acelerar la licitación y adjudicación de obras para actuaciones en materia de agua en Canarias y Castilla-La Mancha.
De la Vega subraya que el Ejecutivo seguirá trabajando y colaborando con la Generalitat para garantizar el abastecimiento de agua potable
Madrid. (EFE).- La vicepresidenta primera del Gobierno en funciones, María Teresa Fernández de la Vega, aseguró que la política del agua en Catalunya es igual que en el resto de España y que "ni hay ni habrá trasvase del Ebro", en respuesta a la valoración del Ejecutivo sobre la propuesta de la Generalitat de realizar una trasferencia de agua desde el Segre (afluente del Ebro) hasta la cuenca del Llobregat.
"El Gobierno no se opone con carácter general a los trasvases. Se opone a los trasvases de agua que resultan insostenibles desde el punto de vista económico, social y medioambiental, como es el caso del trasvase del Ebro, que por cierto ni está ni estará", dijo en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros.
En todo caso, subrayó que seguirán trabajando y colaborando con las instituciones catalanas de la Generalitat para garantizar el abastecimiento de agua potable, utilizando "todos los instrumentos que ya se están utilizando", entre ellos, agua de la desalinizadora de Carboneras (Almería).
"Situación delicada para todos los usos
Por su parte, la ministra de Medio Ambiente en funciones, Cristina Narbona, presentó hoy al Consejo un informe sobre la situación hídrica que advierte de que la situación en las cuencas internas de Cataluña es "muy delicada" para todos los usos.
Además, el Consejo de Ministros aprobó un paquete de medidas para luchar contra la sequía histórica que sufre el arco mediterráneo, las cuencas del Tajo y del Guadalquivir. Los datos de medio ambiente ponen de manifiesto que los pasados periodos de otoño e invierno son los más secos de la serie histórica. Así, en las Cuencas del Segura y Júcar, se esperan "importantes restricciones para el regadío", así como en la Cuenca Mediterránea Andaluza, donde además persiste una situación delicada de abastecimiento a población en la ciudad de Málaga. En la del Guadalquivir no se esperan, a día de hoy, problemas para 'agua de boca".
Consumo de agua garantizado
"Es una situación que requiere de la colaboración de los ciudadanos y administraciones públicas para garantizar el suministro de agua potable a toda la población. Desde luego, los ciudadanos pueden estar tranquilos porque el abastecimiento de agua seguirá estando plenamente garantizado", insistió De la Vega.
En todo caso, destacó que la sequía se está dejando sentir, con especial intensidad, en el arco mediterráneo, en la cabecera del Tajo y en la cabecera del Guadalquivir. Por eso, el Consejo ha decidido reservar todos los excedentes de los recursos hídricos de la cabecera del Tajo para atender al abastecimiento humano.
Así, teniendo en cuenta que las reservas actuales son de unos 179 hectómetros cúbicos hasta el mes de junio, el volumen máximo a trasvasar en el acueducto Tajo-Segura será de 39 hectómetros cúbicos. De esta manera, se asegura que las existencias en el sistema de cabecera del Tajo no descenderán por debajo del límite legal de los 240 hectómetros, en ningún caso se pasará el límite.
El Gobierno asegura que también ha analizado la "grave situación" de los regadíos en Murcia, pero que garantizar el abastecimiento a las poblaciones sigue siendo el "objetivo fundamental", por lo que es necesario esperar a las precipitaciones que puedan producirse a lo largo de la primavera y la recuperación del sistema de la Cabecera del Tajo antes de poder plantear atender otras demandas.
También dio el visto bueno a las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente está llevando a cabo para la ejecución de las actuaciones que faciliten la utilización de los recursos de la desalinizadora de Carboneras (Almería), con una inversión de 12 millones de euros.
El objetivo, una vez atendidos los usos de la zona, es que sean una fuente puntual y excepcional de nuevos recursos para toda la zona afectada por la sequía en el arco mediterráneo. La planta puede producir alrededor de 100.000 m cúbicos al día de agua desalinizada que en la actualidad no se están consumiendo.
Igualmente, autorizó , por un importe superior a los 34 millones de euros, las obras para construir la estación de tratamiento de agua potable de la red de abastecimiento a la llanura manchega, así como un incremento de los compromisos de gasto del Ministerio de Medio Ambiente con cargo a los ejercicios 2009-2013, de más de 769 millones para acelerar la licitación y adjudicación de obras para actuaciones en materia de agua en Canarias y Castilla-La Mancha.
Obres d'emergència a la dessalinitzadora de Carboneras
http://paper.avui.cat/article/societat/121283/obres/demergencia/la/dessalinitzadora/carboneras.html
El govern central ha aprovat fer obres d'emergència a la planta dessalinitzadora de Carboneras, a Almeria, per facilitar l'ús dels recursos hídrics que produeix.
El Consell Comarcal de l'Alt Camp va aprovar dimecres una moció apadrinada per UP que insta la Generalitat a rescindir l'acord per portar aigua de Tarragona a Barcelona.
El Parlament d'Aragó i el govern autonòmic rebutgen de ple el transvasament del Segre. El govern recorda que s'han de consultar les 9 comunitats de la conca de l'Ebre.
CiU i PP han iniciat una ofensiva per tal que els ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació de Lleida debatin mocions contràries al transvasament d'aigua del Segre.
El govern central ha aprovat fer obres d'emergència a la planta dessalinitzadora de Carboneras, a Almeria, per facilitar l'ús dels recursos hídrics que produeix.
El Consell Comarcal de l'Alt Camp va aprovar dimecres una moció apadrinada per UP que insta la Generalitat a rescindir l'acord per portar aigua de Tarragona a Barcelona.
El Parlament d'Aragó i el govern autonòmic rebutgen de ple el transvasament del Segre. El govern recorda que s'han de consultar les 9 comunitats de la conca de l'Ebre.
CiU i PP han iniciat una ofensiva per tal que els ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació de Lleida debatin mocions contràries al transvasament d'aigua del Segre.
El govern central qüestiona Medi Ambient i no permetrà el transvasament del Segre
http://paper.avui.cat/article/societat/121282/govern/central/questiona/medi/ambient/no/permetra/transvasament/segre.html
De la Vega posa la proposta de l'executiu català al mateix nivell que el PHN i enceta una nova crisi entre governs
Diu que el pla és "insostenible"
Pere Gendrau
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va alertar ahir que el seu executiu no autoritzarà les obres que ha proposat la conselleria de Medi Ambient per transportar -en cas que no se'n vulgui dir transvasament- aigua del Segre a la conca del Llobregat.
En un primer moment hi va haver dubtes sobre les paraules de Fernández de la Vega, perquè, tot i que la pregunta dels periodistes feia referència al riu Segre, la vicepresidenta va assegurar que la posició del seu govern no havia canviat i que, per tant, continuaven oposant-se al transvasament de l'Ebre.
Hi havia la possibilitat que De la Vega s'hagués confós i no hagués entès la pregunta. Però no. Tal com van aclarir després altres fonts del govern espanyol, la vicepresidenta primera sabia perfectament per on anaven els trets i, amb la seva resposta, el que feia era deixar caure una galleda d'aigua freda sobre els plans del govern de la Generalitat per combatre la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona.
"Segre és Ebre"
Per fer-ho gràfic, i perquè no hi hagués confusions, des de l'executiu central asseguren -la mateixa De la Vega ho va afirmar amb els mateixos termes després de la roda de premsa posterior al consell de ministres- que "Segre és Ebre". Una manera curta i rasa de dir que transvasar aigua d'un afluent de l'Ebre provocaria una sèrie d'efectes secundaris, com també ho feien les obres previstes al Pla Hidrològic Nacional (PHN) del govern d'Aznar.
En aquesta línia, María Teresa Fernández de la Vega va alertar que el seu executiu no s'oposa de forma sistemàtica al trasllat de cabals d'aigua d'una conca a una altra -ahir mateix van aprovar un transvasament del Tajo al Segura-, sinó a obres "insostenibles econòmicament i socialment i a nivell mediambiental", com seria el que proposa el departament de Medi Ambient i Habitatge.
Per sentenciar-ho, Fernández de la Vega va subratllar que "no hi ha hagut i no hi haurà" transvasament de l'Ebre i que el govern espanyol col·laborarà amb la Generalitat per buscar maneres de pal·liar l'escassetat d'aigua a Catalunya. La negativa, però, augura un nou enfrontament entre executius, més enllà de la topada que es preveu pel finançament.
De la Vega posa la proposta de l'executiu català al mateix nivell que el PHN i enceta una nova crisi entre governs
Diu que el pla és "insostenible"
Pere Gendrau
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va alertar ahir que el seu executiu no autoritzarà les obres que ha proposat la conselleria de Medi Ambient per transportar -en cas que no se'n vulgui dir transvasament- aigua del Segre a la conca del Llobregat.
En un primer moment hi va haver dubtes sobre les paraules de Fernández de la Vega, perquè, tot i que la pregunta dels periodistes feia referència al riu Segre, la vicepresidenta va assegurar que la posició del seu govern no havia canviat i que, per tant, continuaven oposant-se al transvasament de l'Ebre.
Hi havia la possibilitat que De la Vega s'hagués confós i no hagués entès la pregunta. Però no. Tal com van aclarir després altres fonts del govern espanyol, la vicepresidenta primera sabia perfectament per on anaven els trets i, amb la seva resposta, el que feia era deixar caure una galleda d'aigua freda sobre els plans del govern de la Generalitat per combatre la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona.
"Segre és Ebre"
Per fer-ho gràfic, i perquè no hi hagués confusions, des de l'executiu central asseguren -la mateixa De la Vega ho va afirmar amb els mateixos termes després de la roda de premsa posterior al consell de ministres- que "Segre és Ebre". Una manera curta i rasa de dir que transvasar aigua d'un afluent de l'Ebre provocaria una sèrie d'efectes secundaris, com també ho feien les obres previstes al Pla Hidrològic Nacional (PHN) del govern d'Aznar.
En aquesta línia, María Teresa Fernández de la Vega va alertar que el seu executiu no s'oposa de forma sistemàtica al trasllat de cabals d'aigua d'una conca a una altra -ahir mateix van aprovar un transvasament del Tajo al Segura-, sinó a obres "insostenibles econòmicament i socialment i a nivell mediambiental", com seria el que proposa el departament de Medi Ambient i Habitatge.
Per sentenciar-ho, Fernández de la Vega va subratllar que "no hi ha hagut i no hi haurà" transvasament de l'Ebre i que el govern espanyol col·laborarà amb la Generalitat per buscar maneres de pal·liar l'escassetat d'aigua a Catalunya. La negativa, però, augura un nou enfrontament entre executius, més enllà de la topada que es preveu pel finançament.
Baltasar crida a la calma a Tarragona
http://paper.avui.cat/article/societat/121281/baltasar/crida/la/calma/tarragona.html
El conseller lloa la cessió d'aigua de pous
http://paper.avui.cat/article/societat/121281/baltasar/crida/la/calma/tarragona.html
Pagesos de Tarragona i regants de Lleida, en contra de Medi Ambient
O. Margalef/J. Tort
Enmig d'una allau de crítiques de pagesos i ecologistes a les mesures de xoc que ha plantejat el departament de Medi Ambient per tallar la sequera i davant el perill que la crisi de l'aigua acabi suscitant enfrontaments territorials, el conseller Francesc Baltasar va fer ahir una crida a la calma i va posar com a exemples de solidaritat les ciutats de Reus i Tarragona. Si tot continua igual, a meitat del mes de maig les dues ciutats i l'empresa Aitasa subministraran aigua dels seus pous a Barcelona a través de vaixells.
Malgrat les promeses fetes ahir per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de subministrar aigua en cisternes als municipis pròxims en cas que ho necessitin, els pagesos del Camp s'estan organitzant contra l'extracció d'aigua dels pous per part de les empreses públiques de Reus i Tarragona. Tot i la promesa del conseller que la Universitat Rovira i Virgili auditarà l'extracció, els pagesos també consideren que aquest aprofitament salinitzarà els aqüífers de què depenen les seves explotacions. I sobretot no estan disposats a patir restriccions si no s'aplica el mateix criteri al turisme i a la indústria.
Baltasar va demanar "ponderació" a la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre. Però la Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de la Conca de l'Ebre va consensuar dijous a la nit un manifest en què s'oposa al projecte de transvasar aigua del Segre a Barcelona pel Cadí i s'assegura que "utilitzaran tots els mitjans" per evitar-ho. Els regants es reuniran amb les nou comunitats autònomes de la conca i amb els ministeris de Medi Ambient i Agricultura.
El conseller lloa la cessió d'aigua de pous
http://paper.avui.cat/article/societat/121281/baltasar/crida/la/calma/tarragona.html
Pagesos de Tarragona i regants de Lleida, en contra de Medi Ambient
O. Margalef/J. Tort
Enmig d'una allau de crítiques de pagesos i ecologistes a les mesures de xoc que ha plantejat el departament de Medi Ambient per tallar la sequera i davant el perill que la crisi de l'aigua acabi suscitant enfrontaments territorials, el conseller Francesc Baltasar va fer ahir una crida a la calma i va posar com a exemples de solidaritat les ciutats de Reus i Tarragona. Si tot continua igual, a meitat del mes de maig les dues ciutats i l'empresa Aitasa subministraran aigua dels seus pous a Barcelona a través de vaixells.
Malgrat les promeses fetes ahir per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de subministrar aigua en cisternes als municipis pròxims en cas que ho necessitin, els pagesos del Camp s'estan organitzant contra l'extracció d'aigua dels pous per part de les empreses públiques de Reus i Tarragona. Tot i la promesa del conseller que la Universitat Rovira i Virgili auditarà l'extracció, els pagesos també consideren que aquest aprofitament salinitzarà els aqüífers de què depenen les seves explotacions. I sobretot no estan disposats a patir restriccions si no s'aplica el mateix criteri al turisme i a la indústria.
Baltasar va demanar "ponderació" a la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre. Però la Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de la Conca de l'Ebre va consensuar dijous a la nit un manifest en què s'oposa al projecte de transvasar aigua del Segre a Barcelona pel Cadí i s'assegura que "utilitzaran tots els mitjans" per evitar-ho. Els regants es reuniran amb les nou comunitats autònomes de la conca i amb els ministeris de Medi Ambient i Agricultura.
"És el mateix transvasar aigua de l'Ebre que del riu Segre" -
"És el mateix transvasar aigua de l'Ebre que del riu Segre"
ENTREVISTA: Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
http://paper.avui.cat/article/societat/121284/manolo/tomas.html
CONTRADICCIÓ · "El tripartit ha passat de demanar el vot als anti-PHN a ser el promotor del transvasament"
CRÍTICA · "No es pot traspassar la responsabilitat a Agbar"
Oriol Margalef
Manolo Tomàs, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ha tornat al primer pla de l'actualitat amb els nous plans governamentals de transvasar aigua.
Què li semblen els plans del govern per fer front a aquesta "emergència nacional"?
Crec que això de l'emergència nacional és una exageració i que demostra un gran nerviosisme per part del conseller. Nosaltres estem en contra de tot tipus de transvasament i, esclar, també del Segre. No solucionarà el problema i en crearà molts altres a nivell mediambiental, especialment a l'últim tram del riu Ebre. L'aigua del Segre és de molt bona qualitat, i la seva aportació és ecològicament preciosa, ja que ajuda a diluir la contaminació que porta l'Ebre de l'Aragó. Per a nosaltres és el mateix transvasar aigua del Segre que de l'Ebre, i ens hi oposarem sempre.
Medi Ambient també ha desmentit que tingui previst connectar la xarxa de l'Ebre i la del Ter-Llobregat, perquè Barcelona es pugui abastar amb aigua de l'Ebre a través del minitransvasament...
L'amenaça no ha desaparegut. El govern té la prolongació sobre la taula, i no podem compartir aquesta idea, plantejada ja en el seu moment per CiU i PP. La situació de l'àrea metropolitana és complexa, però recórrer als desequilibris i a la vella cultura de l'aigua no solucionarà res. En tot cas, estem molt decebuts. En només tres setmanes, des d'abans de les eleccions, el tripartit ha passat de demanar el vot per enterrar els transvasaments a ser-ne el promotor. A més, aquesta proposta no té res a veure amb la sequera, sinó que és antiga, i s'aplica aprofitant l'oportunitat. Mentre no se'n desmarquin per separat, la responsabilitat serà dels tres partits que donen suport al govern.
Els ànims s'encrespen i apareixen retrets entre sectors i territoris.
Estem d'acord amb el conseller que fa falta tranquil·litat i ponderació. Però és el mateix govern que ha plantejat treure aigua del Segre sense estudis de viabilitat ni transparència. I és la mateixa política malgastadora del govern la que està provocant enfrontaments. Enmig de la sequera, quin sentit tenen la gran quantitat de regadius que està promovent el departament d'Agricultura, una política que no es correspon amb els recursos existents. Per no parlar del model urbanístic, o les pèrdues que registren les xarxes d'abastament públiques... I em sembla molt mal model gestionar la sequera traspassant la responsabilitat a Agbar, una empresa que el seu objectiu és generar beneficis... Pot arribar a coexistir la sequera sense aplicar restriccions, però han de canviar unes quantes coses perquè no s'acabi convertint en crònica.
Com hi respondrà el moviment antitransvasament ?
En les actuals condicions estem obligats a mobilitzar-nos. Ja ens hem quedat altres vegades sense suport polític, però la gent de l'Ebre respondrà, no li fa cap gràcia que es jugui amb les seves perspectives de futur.
ENTREVISTA: Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
http://paper.avui.cat/article/societat/121284/manolo/tomas.html
CONTRADICCIÓ · "El tripartit ha passat de demanar el vot als anti-PHN a ser el promotor del transvasament"
CRÍTICA · "No es pot traspassar la responsabilitat a Agbar"
Oriol Margalef
Manolo Tomàs, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ha tornat al primer pla de l'actualitat amb els nous plans governamentals de transvasar aigua.
Què li semblen els plans del govern per fer front a aquesta "emergència nacional"?
Crec que això de l'emergència nacional és una exageració i que demostra un gran nerviosisme per part del conseller. Nosaltres estem en contra de tot tipus de transvasament i, esclar, també del Segre. No solucionarà el problema i en crearà molts altres a nivell mediambiental, especialment a l'últim tram del riu Ebre. L'aigua del Segre és de molt bona qualitat, i la seva aportació és ecològicament preciosa, ja que ajuda a diluir la contaminació que porta l'Ebre de l'Aragó. Per a nosaltres és el mateix transvasar aigua del Segre que de l'Ebre, i ens hi oposarem sempre.
Medi Ambient també ha desmentit que tingui previst connectar la xarxa de l'Ebre i la del Ter-Llobregat, perquè Barcelona es pugui abastar amb aigua de l'Ebre a través del minitransvasament...
L'amenaça no ha desaparegut. El govern té la prolongació sobre la taula, i no podem compartir aquesta idea, plantejada ja en el seu moment per CiU i PP. La situació de l'àrea metropolitana és complexa, però recórrer als desequilibris i a la vella cultura de l'aigua no solucionarà res. En tot cas, estem molt decebuts. En només tres setmanes, des d'abans de les eleccions, el tripartit ha passat de demanar el vot per enterrar els transvasaments a ser-ne el promotor. A més, aquesta proposta no té res a veure amb la sequera, sinó que és antiga, i s'aplica aprofitant l'oportunitat. Mentre no se'n desmarquin per separat, la responsabilitat serà dels tres partits que donen suport al govern.
Els ànims s'encrespen i apareixen retrets entre sectors i territoris.
Estem d'acord amb el conseller que fa falta tranquil·litat i ponderació. Però és el mateix govern que ha plantejat treure aigua del Segre sense estudis de viabilitat ni transparència. I és la mateixa política malgastadora del govern la que està provocant enfrontaments. Enmig de la sequera, quin sentit tenen la gran quantitat de regadius que està promovent el departament d'Agricultura, una política que no es correspon amb els recursos existents. Per no parlar del model urbanístic, o les pèrdues que registren les xarxes d'abastament públiques... I em sembla molt mal model gestionar la sequera traspassant la responsabilitat a Agbar, una empresa que el seu objectiu és generar beneficis... Pot arribar a coexistir la sequera sense aplicar restriccions, però han de canviar unes quantes coses perquè no s'acabi convertint en crònica.
Com hi respondrà el moviment antitransvasament ?
En les actuals condicions estem obligats a mobilitzar-nos. Ja ens hem quedat altres vegades sense suport polític, però la gent de l'Ebre respondrà, no li fa cap gràcia que es jugui amb les seves perspectives de futur.
Engrunes - article d'opinió de Joan Oliver
http://paper.avui.cat/article/opinio/121229/engrunes.html
Consens
Ahir el conseller de Medi Ambient va proposar una cimera entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició per abordar el problema de la sequera, que, segons ell, és una "emergència nacional". Després d'uns quants estira-i-arronsa, dilluns es reuniran en Baltasar i un parell de dirigents de CiU. Benvinguda sigui la reunió si ha de servir per posar una mica de seny a un problema que clarament ha desbordat l'executiu català i en el qual uns quants consellers han fet un bon paper d'estrassa amb els desmentiments posteriorment desmentits i amb el joc d'inventar-se paraules per no dir les coses pel seu nom. Veurem què en surt de tot plegat. El punt de partida perquè en pugui sortir alguna cosa és que les coses es diguin pel seu nom i que la informació sigui clara... com l'aigua.
Silenci
S'ha destacat molt que el president Montilla es caracteritza pels seus silencis. Ahir en Baltasar va descobrir que hi ha una manera de fer-lo sortir del mutisme: proposar que doni la cara. Aquest era el sentit últim de la proposada reunió Montilla-Mas. I la reacció del president va ser contundent: amb CiU t'hi reuneixes tu, i de seguida. Tu aguantes les bronques i si, per un casual, hi hagués alguna possibilitat d'arribar a un acord, llavors tu t'enretires i ja sortiré jo a fer-me la foto. O sigui que quedi clar davant de tothom que la responsabilitat l'assumeix el conseller Baltasar i que el president de la Generalitat no té res a veure amb aquest afer. Davant els problemes, en Montilla ha decidit passar la pilota a un subordinat que, casualment, és d'un altre partit.
La pilota
En d'altres ocasions, el president de la Generalitat havia passat la patata calenta al govern espanyol però sembla que allà ja en van aprenent i la vicepresidenta De la Vega va córrer a deixar clar que ells no tenen cap mena de relació amb un hipotètic transvasament de l'Ebre (perdó, del Segre, que és el nasciturus de l'Ebre) i que ni l'han autoritzat ni el pensen autoritzar. En resum, la jornada d'ahir va anar si fa no fa així: en Baltasar passa la pilota a en Montilla, la De la Vega es retira del terreny de joc per evitar que li passin la bola i aquesta retorna, enverinada, als peus d'en Baltasar.
Consens
Ahir el conseller de Medi Ambient va proposar una cimera entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició per abordar el problema de la sequera, que, segons ell, és una "emergència nacional". Després d'uns quants estira-i-arronsa, dilluns es reuniran en Baltasar i un parell de dirigents de CiU. Benvinguda sigui la reunió si ha de servir per posar una mica de seny a un problema que clarament ha desbordat l'executiu català i en el qual uns quants consellers han fet un bon paper d'estrassa amb els desmentiments posteriorment desmentits i amb el joc d'inventar-se paraules per no dir les coses pel seu nom. Veurem què en surt de tot plegat. El punt de partida perquè en pugui sortir alguna cosa és que les coses es diguin pel seu nom i que la informació sigui clara... com l'aigua.
Silenci
S'ha destacat molt que el president Montilla es caracteritza pels seus silencis. Ahir en Baltasar va descobrir que hi ha una manera de fer-lo sortir del mutisme: proposar que doni la cara. Aquest era el sentit últim de la proposada reunió Montilla-Mas. I la reacció del president va ser contundent: amb CiU t'hi reuneixes tu, i de seguida. Tu aguantes les bronques i si, per un casual, hi hagués alguna possibilitat d'arribar a un acord, llavors tu t'enretires i ja sortiré jo a fer-me la foto. O sigui que quedi clar davant de tothom que la responsabilitat l'assumeix el conseller Baltasar i que el president de la Generalitat no té res a veure amb aquest afer. Davant els problemes, en Montilla ha decidit passar la pilota a un subordinat que, casualment, és d'un altre partit.
La pilota
En d'altres ocasions, el president de la Generalitat havia passat la patata calenta al govern espanyol però sembla que allà ja en van aprenent i la vicepresidenta De la Vega va córrer a deixar clar que ells no tenen cap mena de relació amb un hipotètic transvasament de l'Ebre (perdó, del Segre, que és el nasciturus de l'Ebre) i que ni l'han autoritzat ni el pensen autoritzar. En resum, la jornada d'ahir va anar si fa no fa així: en Baltasar passa la pilota a en Montilla, la De la Vega es retira del terreny de joc per evitar que li passin la bola i aquesta retorna, enverinada, als peus d'en Baltasar.
Emergència nacional
http://paper.avui.cat/article/societat/121280/emergencia/nacional.html
El conseller Baltasar demana per sorpresa que es reuneixin José Montilla i Artur Mas per parlar de la sequera
CiU accepta el repte de manera immediata | La primera trobada de contacte, dilluns mateix
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va demanar ahir la celebració d'una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, per intentar consensuar les actuacions necessàries per fer front a la sequera i evitar les restriccions d'aigua. Baltasar va indicar que una reunió d'aquest tipus és necessària i urgent per combatre l'"emergència nacional" de la sequera. La proposta de Francesc Baltasar es va donar a conèixer en una entrevista a TV3, molt poques hores després que el mateix conseller defensés en conferència informativa l'oportunitat i viabilitat de les propostes del seu departament per evitar les restriccions d'aigua, com a mínim fins al mes d'octubre. Entre les actuacions d'emergència que Baltasar va donar per assumides pel govern destaca el transvasament temporal d'aigua del Segre fins a la conca del Llobregat a través del túnel del Cadí.
Pocs minuts després de l'anunci inesperat de Francesc Baltasar, el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va anunciar que la coalició nacionalista acceptava la proposta i que esperava "la comunicació de dia i hora" per a la celebració de la trobada. Entremig van quedar els retrets del conseller Baltasar, que acusa CiU d'atiar els enfrontaments territorials i sectorials, i del portaveu de CiU, que afirma que és el mateix conseller qui ha enganyat el Parlament i els ciutadans.
Montilla delega
A migdia, el president de la Generalitat, José Montilla va anunciar que encarregaria al conseller Francesc Baltasar que convoqui "urgentment" CiU per analitzar la situació d'emergència per sequera. A primera hora de la tarda, el conseller Baltasar es va posar en contacte telefònic amb Oriol Pujol i es va concretar la convocatòria d'una primera reunió de contactes per dilluns. La reunió haurà de servir per preparar les negociacions entre govern i oposició, sense descartar la possibilitat que se celebri la trobada Montilla-Mas. L'objectiu: el primer pas per a un pacte nacional de l'aigua, al qual es cridarà també la resta de partits polítics.
El conseller Baltasar demana per sorpresa que es reuneixin José Montilla i Artur Mas per parlar de la sequera
CiU accepta el repte de manera immediata | La primera trobada de contacte, dilluns mateix
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va demanar ahir la celebració d'una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, per intentar consensuar les actuacions necessàries per fer front a la sequera i evitar les restriccions d'aigua. Baltasar va indicar que una reunió d'aquest tipus és necessària i urgent per combatre l'"emergència nacional" de la sequera. La proposta de Francesc Baltasar es va donar a conèixer en una entrevista a TV3, molt poques hores després que el mateix conseller defensés en conferència informativa l'oportunitat i viabilitat de les propostes del seu departament per evitar les restriccions d'aigua, com a mínim fins al mes d'octubre. Entre les actuacions d'emergència que Baltasar va donar per assumides pel govern destaca el transvasament temporal d'aigua del Segre fins a la conca del Llobregat a través del túnel del Cadí.
Pocs minuts després de l'anunci inesperat de Francesc Baltasar, el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va anunciar que la coalició nacionalista acceptava la proposta i que esperava "la comunicació de dia i hora" per a la celebració de la trobada. Entremig van quedar els retrets del conseller Baltasar, que acusa CiU d'atiar els enfrontaments territorials i sectorials, i del portaveu de CiU, que afirma que és el mateix conseller qui ha enganyat el Parlament i els ciutadans.
Montilla delega
A migdia, el president de la Generalitat, José Montilla va anunciar que encarregaria al conseller Francesc Baltasar que convoqui "urgentment" CiU per analitzar la situació d'emergència per sequera. A primera hora de la tarda, el conseller Baltasar es va posar en contacte telefònic amb Oriol Pujol i es va concretar la convocatòria d'una primera reunió de contactes per dilluns. La reunió haurà de servir per preparar les negociacions entre govern i oposició, sense descartar la possibilitat que se celebri la trobada Montilla-Mas. L'objectiu: el primer pas per a un pacte nacional de l'aigua, al qual es cridarà també la resta de partits polítics.
Un pou per ajudar el cabal del Ter
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2796157
ACN. Sant Gregori
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perforarà un altre pou a Sant Gregori per tal d'utilitzar l'aigua per augmentar i garantir el cabal ecològic del Ter. Aquest pou s'excavarà de manera imminent al polígon industrial del Pla de la Jueria, a tocar de la deixalleria municipal, i les seves aigües s'abocaran al torrent de Gàrrep, que en menys d'un quilòmetre va a desembocar al riu Ter. «Els tècnics de l'ACA ja s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per tal de construir aquest pou, d'uns cent metres de profunditat, amb l'objectiu de mantenir el cabal ecològic del riu i lluitar contra la situació de sequera», ha comentat l'alcalde de Sant Gregori, Jordi Noguer. «Tot i no entendre gaire bé ni la necessitat ni la possible millora que pot comportar aquest pou, nosaltres no som qui per negar-nos a la seva construcció», ha continuat Noguer, que sí que ha reconegut que el consistori ha demanat a l'ACA la possibilitat de fer servir l'aigua del pou en benefici de la població de Sant Gregori. «En el cas que tingui els mínims cànons de qualitat, és clar», ha puntualitzat l'alcalde. Aquesta setmana, els tècnics han inspeccionat el terreny i a partir de la setmana entrant ja està previst que es comenci a perforar. En una setmana o quinze dies es vol tenir enllestit.
ACN. Sant Gregori
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perforarà un altre pou a Sant Gregori per tal d'utilitzar l'aigua per augmentar i garantir el cabal ecològic del Ter. Aquest pou s'excavarà de manera imminent al polígon industrial del Pla de la Jueria, a tocar de la deixalleria municipal, i les seves aigües s'abocaran al torrent de Gàrrep, que en menys d'un quilòmetre va a desembocar al riu Ter. «Els tècnics de l'ACA ja s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per tal de construir aquest pou, d'uns cent metres de profunditat, amb l'objectiu de mantenir el cabal ecològic del riu i lluitar contra la situació de sequera», ha comentat l'alcalde de Sant Gregori, Jordi Noguer. «Tot i no entendre gaire bé ni la necessitat ni la possible millora que pot comportar aquest pou, nosaltres no som qui per negar-nos a la seva construcció», ha continuat Noguer, que sí que ha reconegut que el consistori ha demanat a l'ACA la possibilitat de fer servir l'aigua del pou en benefici de la població de Sant Gregori. «En el cas que tingui els mínims cànons de qualitat, és clar», ha puntualitzat l'alcalde. Aquesta setmana, els tècnics han inspeccionat el terreny i a partir de la setmana entrant ja està previst que es comenci a perforar. En una setmana o quinze dies es vol tenir enllestit.
Una entitat ecologista portarà el govern a la fiscalia de Medi Ambient
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795883
L'entitat ecologista lleidatana Ipcena va anunciar ahir que presentarà una denúncia contra la Generalitat a la fiscalia de Medi Ambient «per presumptes delictes de prevaricació» i «abús de poder» per haver iniciat unilateralment el procés per transvasar aigua del Segre cap al Llobregat.
Segons Ipcena, el projecte del Departament de Medi Ambient «suposaria una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l'estat de dret i un estat democràtic», ja que l'entitat considera que el govern ha actuat «per decret, al més pur estil de les declaracions d'estat d'excepció pròpies dels governs totalitaris».
NI INFORMACIÓ NI ESTUDI D'IMPACTE
L'associació ecologista acusa la Generalitat de saltar-se «tots els processos previstos d'informació, transparència i participació pública». També argumenta que el projecte s'ha redactat sense la corresponent avaluació d'impacte mediambiental. En darrer lloc, Ipcena recorda que el projecte hauria de passar pel Congrés, pel ministeri, pel Parlament i pel Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre.
L'entitat ecologista lleidatana Ipcena va anunciar ahir que presentarà una denúncia contra la Generalitat a la fiscalia de Medi Ambient «per presumptes delictes de prevaricació» i «abús de poder» per haver iniciat unilateralment el procés per transvasar aigua del Segre cap al Llobregat.
Segons Ipcena, el projecte del Departament de Medi Ambient «suposaria una autèntica transgressió de les normes legals bàsiques que regulen l'estat de dret i un estat democràtic», ja que l'entitat considera que el govern ha actuat «per decret, al més pur estil de les declaracions d'estat d'excepció pròpies dels governs totalitaris».
NI INFORMACIÓ NI ESTUDI D'IMPACTE
L'associació ecologista acusa la Generalitat de saltar-se «tots els processos previstos d'informació, transparència i participació pública». També argumenta que el projecte s'ha redactat sense la corresponent avaluació d'impacte mediambiental. En darrer lloc, Ipcena recorda que el projecte hauria de passar pel Congrés, pel ministeri, pel Parlament i pel Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre.
L'equivalent a l'aigua de Riudecanyes, 4,4 hm³, es transvasarà en només tres mesos
S'extraurà d'una trentena de pous, nous i existents, i marxarà en vaixells des de Tarragona a partir de l'1 de juny
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2796368
E. POMARES M. LACÀRCEL. TarragonaReus
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu extraure aigua de 29 pous gestionats pels ajuntaments de Tarragona i Reus, les empreses químiques, i nous pous que excavarà el CAT (Consorci d'Aigües de Tarragona) als termes de Vilallonga, la Secuita i Constantí. En total, seran 4,4 hectòmetres cúbics, l'equivalent a la capacitat del pantà de Riudecanyes, que marxaran a partir de l'1 de juny i fins al 31 d'agost. En paral·lel, sis municipis del Camp ja reben aigua amb cisternes a causa de l'esgotament dels propis pous i mines. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat: «Garantirem el subministrament a tots els pobles». Tot i la situació «d'emergència nacional», el govern descarta fer restriccions d'aigua a Barcelona abans de la tardor.
Medi Ambient calcula que es poden extreure 1,7 hm³ mensuals del Camp, a partir de la recuperació i intensificació de l'explotació d'onze pous del terme de Reus, onze de la indústria química (a través d'AITASA), cinc al terme de Tarragona i nous pous del CAT. Cap dels «donants» rebrà ingressos extres per transvasar l'aigua, tot i que el govern els pagarà els costos de transport i potabilització, d'entre 0,60 cèntims i 1 euro per metre cúbic. L'ACA descarta l'aportació d'aigua dels pantans de Riudecanyes i el Catllar a causa de la situació present «d'esgotament». Els vaixells sortiran del port de Tarragona com a màxim l'1 de juny i malgrat que «aquesta aportació no serà indefinida» tampoc s'hi ha fixat un límit. Sí que es compta extreure els 4,4 hm³ fins al 31 d'agost i no anualment, com s'havia dit fins ara.
El transvasament estarà controlat per una comissió de seguiment. «Convidem a ser-hi a tots els ajuntaments, les empreses concessionàries, Unió de Pagesos i els regants», ha dit Baltasar. A més, proposem que la Universitat Rovira i Virgili, com a institució «neutral», en faci el seguiment de la quantitat i la qualitat.
Els mesos d'abril i maig serviran per habilitar totes les infraestructures necessàries per transportar l'aigua de Reus fins al port de Tarragona. Alguns dels pous no gaudeixen d'una bomba per extreure l'aigua, o aquesta està malmesa. Aigües de Reus ha comptabilitzat el cost de la seva habilitació en 1,2 milions, que seran a càrrec de l'ACA. L'extracció es farà amb un control de cabalímetres, que comptabilitzaran la quantitat exacta d'aigua que se'n treu.
Davant la polèmica suscitada per aquesta cessió entre alguns municipis del Priorat, així com els regants del Camp, tant l'alcalde de Reus com el de Tarragona van voler deixar clar que efectuen «un acte de solidaritat amb tot el país, cosa que significa que també se cedirà aigua a municipis propers i als regants si és necessari i dins dels límits de qualitat i el cabal autoritzat permesos per l'ACA i els supervisors independents». Lluís Miquel Pérez afegia que atès el mal estat del pantà de Riudecanyes Reus s'oferia, en cas que fos necessari, a prioritzar altres fonts d'aigua d'abastament per a la ciutat. Malgrat això, va confirmar que «la Comunitat de Regants de Riudecanyes encara no ho ha demanat».
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2796368
E. POMARES M. LACÀRCEL. TarragonaReus
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu extraure aigua de 29 pous gestionats pels ajuntaments de Tarragona i Reus, les empreses químiques, i nous pous que excavarà el CAT (Consorci d'Aigües de Tarragona) als termes de Vilallonga, la Secuita i Constantí. En total, seran 4,4 hectòmetres cúbics, l'equivalent a la capacitat del pantà de Riudecanyes, que marxaran a partir de l'1 de juny i fins al 31 d'agost. En paral·lel, sis municipis del Camp ja reben aigua amb cisternes a causa de l'esgotament dels propis pous i mines. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat: «Garantirem el subministrament a tots els pobles». Tot i la situació «d'emergència nacional», el govern descarta fer restriccions d'aigua a Barcelona abans de la tardor.
Medi Ambient calcula que es poden extreure 1,7 hm³ mensuals del Camp, a partir de la recuperació i intensificació de l'explotació d'onze pous del terme de Reus, onze de la indústria química (a través d'AITASA), cinc al terme de Tarragona i nous pous del CAT. Cap dels «donants» rebrà ingressos extres per transvasar l'aigua, tot i que el govern els pagarà els costos de transport i potabilització, d'entre 0,60 cèntims i 1 euro per metre cúbic. L'ACA descarta l'aportació d'aigua dels pantans de Riudecanyes i el Catllar a causa de la situació present «d'esgotament». Els vaixells sortiran del port de Tarragona com a màxim l'1 de juny i malgrat que «aquesta aportació no serà indefinida» tampoc s'hi ha fixat un límit. Sí que es compta extreure els 4,4 hm³ fins al 31 d'agost i no anualment, com s'havia dit fins ara.
El transvasament estarà controlat per una comissió de seguiment. «Convidem a ser-hi a tots els ajuntaments, les empreses concessionàries, Unió de Pagesos i els regants», ha dit Baltasar. A més, proposem que la Universitat Rovira i Virgili, com a institució «neutral», en faci el seguiment de la quantitat i la qualitat.
Els mesos d'abril i maig serviran per habilitar totes les infraestructures necessàries per transportar l'aigua de Reus fins al port de Tarragona. Alguns dels pous no gaudeixen d'una bomba per extreure l'aigua, o aquesta està malmesa. Aigües de Reus ha comptabilitzat el cost de la seva habilitació en 1,2 milions, que seran a càrrec de l'ACA. L'extracció es farà amb un control de cabalímetres, que comptabilitzaran la quantitat exacta d'aigua que se'n treu.
Davant la polèmica suscitada per aquesta cessió entre alguns municipis del Priorat, així com els regants del Camp, tant l'alcalde de Reus com el de Tarragona van voler deixar clar que efectuen «un acte de solidaritat amb tot el país, cosa que significa que també se cedirà aigua a municipis propers i als regants si és necessari i dins dels límits de qualitat i el cabal autoritzat permesos per l'ACA i els supervisors independents». Lluís Miquel Pérez afegia que atès el mal estat del pantà de Riudecanyes Reus s'oferia, en cas que fos necessari, a prioritzar altres fonts d'aigua d'abastament per a la ciutat. Malgrat això, va confirmar que «la Comunitat de Regants de Riudecanyes encara no ho ha demanat».
La refineria no donarà aigua; les químiques, sí
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795892
E.P.. Tarragona
Repsol YPF ha desmentit que tingui intencions de donar part de l'aigua que usa la refineria i la seva planta química a Tarragona tal com va dir dijous passat el director de l'ACA. Josep Beltran, portaveu de Repsol, ha declarat: «Ningú ens l'ha demanada, i a més no podem donar-ne, perquè consumim íntegrament la que ens arriba per la concessió del consorci de l'Ebre.» Repsol «no té pous propis», a prop hi ha el dels regants de Constantí. Per contra, l'ACA sí que ha aconseguit el compromís d'Aitasa, l'empresa que gestiona l'aigua de les químiques, perquè els cedeixi un excedent d'uns 500 m³/hora, amb la possibilitat de doblar aquesta quantitat «en una punta d'extrema necessitat», segons Tomàs Carod, portaveu de l'associació empresarial de les químiques. Aitasa la subministrarà a l'empresa d'aigües de Tarragona (Ematsa), i sortirà amb vaixells des del port de Tarragona. Un 85% de l'aigua que usen les químiques prové de l'Ebre.
E.P.. Tarragona
Repsol YPF ha desmentit que tingui intencions de donar part de l'aigua que usa la refineria i la seva planta química a Tarragona tal com va dir dijous passat el director de l'ACA. Josep Beltran, portaveu de Repsol, ha declarat: «Ningú ens l'ha demanada, i a més no podem donar-ne, perquè consumim íntegrament la que ens arriba per la concessió del consorci de l'Ebre.» Repsol «no té pous propis», a prop hi ha el dels regants de Constantí. Per contra, l'ACA sí que ha aconseguit el compromís d'Aitasa, l'empresa que gestiona l'aigua de les químiques, perquè els cedeixi un excedent d'uns 500 m³/hora, amb la possibilitat de doblar aquesta quantitat «en una punta d'extrema necessitat», segons Tomàs Carod, portaveu de l'associació empresarial de les químiques. Aitasa la subministrarà a l'empresa d'aigües de Tarragona (Ematsa), i sortirà amb vaixells des del port de Tarragona. Un 85% de l'aigua que usen les químiques prové de l'Ebre.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre rebutja cap negociació
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795891
GUSTAU MORENO. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja té decidit no seure a negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els diferents projectes que la Generalitat té previstos per garantir l'abastiment a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu del moviment social, Manolo Tomàs, va assenyalar que no tindria «cap sentit» acceptar una negociació amb el govern, ara que l'executiu català ja ha decidit, «sense tenir en compte l'opinió de la gent de l'Ebre», fer un transvasament del Segre i altres mesures, com ara aprofitar l'aigua dels pous de Tarragona i Reus, o bé estudiar la interconnexió de xarxes. «Nosaltres no hem volgut contactar amb el govern i pensem que no hem de fer-ho», va dir Tomàs, que va advertir que la posició de la PDE sobre els transvasaments «no canviarà». En aquest sentit, la primera acció serà avui dissabte al mercat de Tortosa, ja que la PDE tornarà a instal·lar-hi una taula per informar els ciutadans sobre les intencions de la Generalitat.
D'altra banda, els postulats de la PDE van rebre ahir el suport de l'associació Els Verds Esquerra Ecologista, que també va afirmar que cal «aturar la segona onada transvasista». De la mateixa manera, la Federació d'Ecologistes de Catalunya també va emetre un comunicat en què rebutja «frontalment» els transvasaments previstos.
GUSTAU MORENO. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja té decidit no seure a negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els diferents projectes que la Generalitat té previstos per garantir l'abastiment a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu del moviment social, Manolo Tomàs, va assenyalar que no tindria «cap sentit» acceptar una negociació amb el govern, ara que l'executiu català ja ha decidit, «sense tenir en compte l'opinió de la gent de l'Ebre», fer un transvasament del Segre i altres mesures, com ara aprofitar l'aigua dels pous de Tarragona i Reus, o bé estudiar la interconnexió de xarxes. «Nosaltres no hem volgut contactar amb el govern i pensem que no hem de fer-ho», va dir Tomàs, que va advertir que la posició de la PDE sobre els transvasaments «no canviarà». En aquest sentit, la primera acció serà avui dissabte al mercat de Tortosa, ja que la PDE tornarà a instal·lar-hi una taula per informar els ciutadans sobre les intencions de la Generalitat.
D'altra banda, els postulats de la PDE van rebre ahir el suport de l'associació Els Verds Esquerra Ecologista, que també va afirmar que cal «aturar la segona onada transvasista». De la mateixa manera, la Federació d'Ecologistes de Catalunya també va emetre un comunicat en què rebutja «frontalment» els transvasaments previstos.
El conseller Llena diu que encara li «costa de creure's» el transvasament
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795887
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va aclarir ahir que, quan va desmentir el projecte del govern per transvasar l'aigua del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, ho va fer perquè no en tenia cap coneixement, fins que aquesta setmana Francesc Baltasar ha acabat admetent l'existència del projecte.
Llena va assegurar que les acusacions de CiU li costaven de creure i, fins i tot, va sentenciar que encara ara li «costa de creure» el projecte de Baltasar. Malgrat tot, va declarar que qui ha de resoldre aquesta qüestió és el mateix conseller de Medi Ambient, per bé que no va amagar que és una decisió «delicada»; també va dir que la prioritat és evitar que «s'enfadin territoris» i cercar la solidaritat, ja que ningú es pot quedar sense aigua.
FER LA FEINA AMB «GARANTIES»
El conseller d'Agricultura va advocar perquè qualsevol actuació es faci «ben feta», és a dir, «amb tota la seguretat administrativa i amb totes les garanties necessàries». Llena hi va afegir que el govern encara té marge de maniobra perquè les reserves d'aigua encara no fan perillar el consum d'aigua per beure.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va aclarir ahir que, quan va desmentir el projecte del govern per transvasar l'aigua del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, ho va fer perquè no en tenia cap coneixement, fins que aquesta setmana Francesc Baltasar ha acabat admetent l'existència del projecte.
Llena va assegurar que les acusacions de CiU li costaven de creure i, fins i tot, va sentenciar que encara ara li «costa de creure» el projecte de Baltasar. Malgrat tot, va declarar que qui ha de resoldre aquesta qüestió és el mateix conseller de Medi Ambient, per bé que no va amagar que és una decisió «delicada»; també va dir que la prioritat és evitar que «s'enfadin territoris» i cercar la solidaritat, ja que ningú es pot quedar sense aigua.
FER LA FEINA AMB «GARANTIES»
El conseller d'Agricultura va advocar perquè qualsevol actuació es faci «ben feta», és a dir, «amb tota la seguretat administrativa i amb totes les garanties necessàries». Llena hi va afegir que el govern encara té marge de maniobra perquè les reserves d'aigua encara no fan perillar el consum d'aigua per beure.
L'informe xifra el cost en 45 milions, el doble de l'anunciat per Baltasar
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795882
L'informe tècnic oficial elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per justificar «l'auxili del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí» i avaluar-ne el cost xifra en 45 milions d'euros el pressupost de l'obra. Aquesta quantitat dobla folgadament els 20 milions en què el conseller Francesc Baltasar va pressupostar el projecte aquest dimarts durant una visita a les Terres de Lleida.
El document de l'ACA recull també que «l'actuació és absolutament provisional», de manera que les bombes, vàlvules i canonades es desmuntarien quan s'acabés l'episodi d'excepcionalitat per manca d'aigua.
RECOMANA FER LES OBRES SENSE PERMÍS
L'informe tècnic proposa començar les obres «al voltant del 15 d'abril», però alhora constata que «les circumstàncies polítiques actuals de finals de legislatura impossibiliten la tramitació esmentada per l'actual govern espanyol [un reial decret convalidat per les noves Corts]», vistiplau imprescindible per transvasar l'aigua. Aquest horitzó hauria endarrerit l'inici de les obres fins als mesos de juny o juliol.
L'informe tècnic oficial elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per justificar «l'auxili del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí» i avaluar-ne el cost xifra en 45 milions d'euros el pressupost de l'obra. Aquesta quantitat dobla folgadament els 20 milions en què el conseller Francesc Baltasar va pressupostar el projecte aquest dimarts durant una visita a les Terres de Lleida.
El document de l'ACA recull també que «l'actuació és absolutament provisional», de manera que les bombes, vàlvules i canonades es desmuntarien quan s'acabés l'episodi d'excepcionalitat per manca d'aigua.
RECOMANA FER LES OBRES SENSE PERMÍS
L'informe tècnic proposa començar les obres «al voltant del 15 d'abril», però alhora constata que «les circumstàncies polítiques actuals de finals de legislatura impossibiliten la tramitació esmentada per l'actual govern espanyol [un reial decret convalidat per les noves Corts]», vistiplau imprescindible per transvasar l'aigua. Aquest horitzó hauria endarrerit l'inici de les obres fins als mesos de juny o juliol.
ICV farà «pedagogia»
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795890
A la seu dels ecosocialistes no han passat per alt algunes crítiques que, des del territori, s'estan fent al conseller Baltasar per la gestió de la crisi de l'aigua. Algunes, a més, provenen de les seves mateixes files. El mateix eurodiputat d'ICV Raül Romeva –a més d'alguns regidors ecosocialistes dels municipis afectats– insinua, en el seu bloc, que en tot plegat hi ha hagut una manca de comunicació. «Cal que qualsevol decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori, ja que, al cap i a la fi, ara com ara són tan importants les qüestions tècniques com les decisions polítiques i l'acord social», diu Romeva. Fonts d'ICV admeten que cal fer «pedagogia» per explicar la situació d'excepcionalitat que viu l'àrea de Barcelona per la manca d'aigua perquè el territori s'adoni de la gravetat. Per això, ICV ha organitzat unes trobades –segons fonts del partit ja estaven previstes– amb els seus càrrecs a les Terres de l'Ebre, a Lleida, a Girona i a Tarragona, per explicar una per una les solucions que es proposen, la seva «temporalitat», i la gestió del problema a llarg termini. Les xerrades les farà el diputat d'ICV Daniel Pi, que porta el tema de l'aigua al Parlament.
A la seu dels ecosocialistes no han passat per alt algunes crítiques que, des del territori, s'estan fent al conseller Baltasar per la gestió de la crisi de l'aigua. Algunes, a més, provenen de les seves mateixes files. El mateix eurodiputat d'ICV Raül Romeva –a més d'alguns regidors ecosocialistes dels municipis afectats– insinua, en el seu bloc, que en tot plegat hi ha hagut una manca de comunicació. «Cal que qualsevol decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori, ja que, al cap i a la fi, ara com ara són tan importants les qüestions tècniques com les decisions polítiques i l'acord social», diu Romeva. Fonts d'ICV admeten que cal fer «pedagogia» per explicar la situació d'excepcionalitat que viu l'àrea de Barcelona per la manca d'aigua perquè el territori s'adoni de la gravetat. Per això, ICV ha organitzat unes trobades –segons fonts del partit ja estaven previstes– amb els seus càrrecs a les Terres de l'Ebre, a Lleida, a Girona i a Tarragona, per explicar una per una les solucions que es proposen, la seva «temporalitat», i la gestió del problema a llarg termini. Les xerrades les farà el diputat d'ICV Daniel Pi, que porta el tema de l'aigua al Parlament.
Baltasar proposa una cimera Mas-Montilla i el president li ordena que es reuneixi amb CiU
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2795888
M.S.. Barcelona
L'intent del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, de reunir en una cimera d'urgència el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de CiU, Artur Mas, per parlar de sequera, va quedar ahir en no res. Poques hores després que ho proposés i que el mateix Artur Mas ho acceptés, José Montilla va anunciar que seria el mateix Baltasar qui faria aquesta trobada. A última hora d'ahir es va confirmar que la reunió la mantindran Baltasar i Oriol Pujol i Ramon Espadaler, de CiU, dilluns vinent. El conseller va assegurar que la sequera que viu el país és una situació d'«emergència nacional» que no admet «guerres». Montilla també va advertir que «no es vol treure l'aigua a ningú» i va insistir que qualsevol transvasament serà «temporal».
«La situació mereixeria una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas.» La intenció del conseller era clara i semblava que la tenia coll avall quan la va fer pública durant una entrevista a TVC, quan se li va preguntar sobre l'actitud de l'oposició, principalment la de CiU, en la qüestió de la sequera. Baltasar va recordar que el que viu el país és una situació d'«emergència nacional» en què no caben «guerres per l'aigua, sinó una guerra contra l'aigua», dirigint les seves crítiques cap a CiU i la seva voluntat d'«avivar» la polèmica i intentar convertir el problema en un conflicte interterritorial». L'anunci de Baltasar va fer reaccionar ràpidament CiU, que de seguida va anunciar que acceptava la cimera «d'alt nivell» entre Mas i Montilla.
Poques hores després de l'entrevista de Baltasar, el mateix president de la Generalitat, José Montilla, anunciava que haurà de ser el mateix conseller qui es reuneixi amb CiU. «El pas de parlar amb l'oposició ha de fer-lo el mateix conseller de Medi Ambient», advertia Montilla, que ni aclaria ni negava que tingués intenció de reunir-se amb Mas properament.
REUNIÓ DILLUNS
Fonts de la conselleria que dirigeixen els ecosocialistes asseguren que l'encàrrec de Montilla es limita que Baltasar prengui un «primer contacte» amb la federació i, de fet, en la nota oficial de la reunió, que se celebrarà dilluns a la conselleria, s'assegura que serà «una primera reunió de contacte per analitzar la situació d'emergència». Segons la nota, el conseller «recull l'encàrrec del president de la Generalitat, José Montilla, d'acostar posicions amb el principal partit de l'oposició». Ells tampoc neguen, així, que es pugui fer la trobada entre Mas i Montilla que demanava Baltasar.
Amb aquest breu comunicat enviat a última hora de la tarda, la conselleria de Medi Ambient va confirmar que la reunió se celebrarà, a la seu de la conselleria, aquest mateix dilluns entre Baltasar i el portaveu de CiU, Oriol Pujol.
L'objectiu de Baltasar serà buscar l'entesa amb el principal partit de l'oposició per no convertir la sequera en «un conflicte interterritorial». CiU, que en tot moment va mostrar-se disposada a celebrar la reunió «amb qui sigui, en la forma que sigui», considera un pas endavant que el govern hagi accedit a acceptar «l'oferiment de CiU de parlar de les obres hidràuliques». Tot i que quan Oriol Pujol s'hi va referir encara parlava d'una hipotètica reunió entre Mas i Montilla, el portaveu de CiU va advertir que la trobada ha de servir per «posar transparència allà on hi ha hagut ocultació i engany, per prendre mesures urgents i conjunturals, però també per abordar solucions estructurals i per deixar d'acusar CiU d'agitar i enfrontar els territoris».
Ahir, el president Montilla va tornar a insistir que les obres que es facin per «captar» aigua del Segre seran temporals. «Haurem de treure aigua d'on n'hi hagi, sense treure-la a ningú», va afegir-hi.
El conseller de Medi Ambient es reunirà dilluns amb el portaveu nacionalista, Oriol Pujol, i l'exconseller Ramon Espadaler
M.S.. Barcelona
L'intent del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, de reunir en una cimera d'urgència el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de CiU, Artur Mas, per parlar de sequera, va quedar ahir en no res. Poques hores després que ho proposés i que el mateix Artur Mas ho acceptés, José Montilla va anunciar que seria el mateix Baltasar qui faria aquesta trobada. A última hora d'ahir es va confirmar que la reunió la mantindran Baltasar i Oriol Pujol i Ramon Espadaler, de CiU, dilluns vinent. El conseller va assegurar que la sequera que viu el país és una situació d'«emergència nacional» que no admet «guerres». Montilla també va advertir que «no es vol treure l'aigua a ningú» i va insistir que qualsevol transvasament serà «temporal».
«La situació mereixeria una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas.» La intenció del conseller era clara i semblava que la tenia coll avall quan la va fer pública durant una entrevista a TVC, quan se li va preguntar sobre l'actitud de l'oposició, principalment la de CiU, en la qüestió de la sequera. Baltasar va recordar que el que viu el país és una situació d'«emergència nacional» en què no caben «guerres per l'aigua, sinó una guerra contra l'aigua», dirigint les seves crítiques cap a CiU i la seva voluntat d'«avivar» la polèmica i intentar convertir el problema en un conflicte interterritorial». L'anunci de Baltasar va fer reaccionar ràpidament CiU, que de seguida va anunciar que acceptava la cimera «d'alt nivell» entre Mas i Montilla.
Poques hores després de l'entrevista de Baltasar, el mateix president de la Generalitat, José Montilla, anunciava que haurà de ser el mateix conseller qui es reuneixi amb CiU. «El pas de parlar amb l'oposició ha de fer-lo el mateix conseller de Medi Ambient», advertia Montilla, que ni aclaria ni negava que tingués intenció de reunir-se amb Mas properament.
REUNIÓ DILLUNS
Fonts de la conselleria que dirigeixen els ecosocialistes asseguren que l'encàrrec de Montilla es limita que Baltasar prengui un «primer contacte» amb la federació i, de fet, en la nota oficial de la reunió, que se celebrarà dilluns a la conselleria, s'assegura que serà «una primera reunió de contacte per analitzar la situació d'emergència». Segons la nota, el conseller «recull l'encàrrec del president de la Generalitat, José Montilla, d'acostar posicions amb el principal partit de l'oposició». Ells tampoc neguen, així, que es pugui fer la trobada entre Mas i Montilla que demanava Baltasar.
Amb aquest breu comunicat enviat a última hora de la tarda, la conselleria de Medi Ambient va confirmar que la reunió se celebrarà, a la seu de la conselleria, aquest mateix dilluns entre Baltasar i el portaveu de CiU, Oriol Pujol.
L'objectiu de Baltasar serà buscar l'entesa amb el principal partit de l'oposició per no convertir la sequera en «un conflicte interterritorial». CiU, que en tot moment va mostrar-se disposada a celebrar la reunió «amb qui sigui, en la forma que sigui», considera un pas endavant que el govern hagi accedit a acceptar «l'oferiment de CiU de parlar de les obres hidràuliques». Tot i que quan Oriol Pujol s'hi va referir encara parlava d'una hipotètica reunió entre Mas i Montilla, el portaveu de CiU va advertir que la trobada ha de servir per «posar transparència allà on hi ha hagut ocultació i engany, per prendre mesures urgents i conjunturals, però també per abordar solucions estructurals i per deixar d'acusar CiU d'agitar i enfrontar els territoris».
Ahir, el president Montilla va tornar a insistir que les obres que es facin per «captar» aigua del Segre seran temporals. «Haurem de treure aigua d'on n'hi hagi, sense treure-la a ningú», va afegir-hi.
El conseller de Medi Ambient es reunirà dilluns amb el portaveu nacionalista, Oriol Pujol, i l'exconseller Ramon Espadaler
El govern de l'Estat desautoritza el transvasament del Segre a Barcelona
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2796522
La Generalitat Valenciana aprofita l'última riuada de l'Ebre per tornar a reclamar els «excedents que llança al mar»
GUSTAU MORENO AGÈNCIES. Tortosa
El govern de l'Estat va tancar ahir l'aixeta del Segre i de l'Ebre per a l'àrea metropolitana de Barcelona. La vicepresidenta del govern en funcions, Maria Teresa Fernández de la Vega, va refermar que plantejar un transvasament seria «insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental», i va deixar clar que «l'Ebre és Segre». La ministra feia les declaracions poc després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, digués que Catalunya es troba en una situació d'«emergència nacional» per la sequera, i de reiterar que el projecte del govern català no és un transvasament, sinó una «captació d'aigua puntual i extraordinària». Però la Generalitat Valenciana va aprofitar aquest context per tornar a reclamar l'arribada dels «excedents» de l'Ebre.
Segons De la Vega, el govern de l'Estat no ha variat la seua posició respecte als transvasaments, tot i que no s'hi oposa amb caràcter general. L'executiu és partidari de fer una política «diversificada» de l'aigua, que implica la potenciació de les plantes dessalinitzadores, l'ús de les aigües subterrànies, la millora i modernització dels regadius, i l'ús dels drets dels regants per garantir aigua per a l'abastiment humà. Però el compromís del govern estatal de no tocar l'Ebre no ha canviat, segons la ministra, que va remarcar que «l'Ebre és Segre». A més, la vicepresidenta va advertir que la política hidrològica a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, basada en «els instruments que ja s'estan utilitzant». De fet, De la Vega va fer aquestes declaracions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ahir sí que va autoritzar una inversió de 12 milions d'euros a la dessalinitzadora de Carboneras, la planta d'Almeria des d'on es podria transportar aigua a Barcelona. Poques hores abans, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va aprofitar una visita a Tarragona i Reus per remarcar que el projecte de la Generalitat per injectar aigua del Segre al riu Llobregat no és un transvasament, sinó una captació puntual i temporal. Aquest és el discurs amb què el govern ha intentat fer pedagogia durant l'última setmana de la bondat dels seus plans, tot i que ha topat amb la incomprensió de bona part de la societat civil de les Terres de l'Ebre i de les comarques de Lleida. Fins i tot el president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, va dir ahir que no hi ha una altra paraula més que transvasament per definir la captació que el govern vol fer al Segre.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja prepara un calendari de mobilitzacions, que donarà a conèixer dimarts, i ha acusat el tripartit de fer tot el contrari d'allò que deia quan el PSC, ERC i ICV estaven a l'oposició. D'altra banda, la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre va consensuar un document en què també s'oposa a qualsevol extracció de la conca. De fet, rebutja expressament la possible captació des del Segre. A més, alerta que els efectes de la sequera es podrien notar especialment al Delta, ja que la collita d'arròs perilla si no es pot garantir el cabal ecològic. En la mateixa línia, el govern de CiU a l'Ajuntament d'Amposta sotmetrà dilluns a votació una moció per reclamar més transparència en la gestió dels recursos hídrics, i per rebutjar la venda d'aigua de Tarragona i el possible transvasament del Segre.
La Generalitat Valenciana aprofita l'última riuada de l'Ebre per tornar a reclamar els «excedents que llança al mar»
GUSTAU MORENO AGÈNCIES. Tortosa
El govern de l'Estat va tancar ahir l'aixeta del Segre i de l'Ebre per a l'àrea metropolitana de Barcelona. La vicepresidenta del govern en funcions, Maria Teresa Fernández de la Vega, va refermar que plantejar un transvasament seria «insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental», i va deixar clar que «l'Ebre és Segre». La ministra feia les declaracions poc després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, digués que Catalunya es troba en una situació d'«emergència nacional» per la sequera, i de reiterar que el projecte del govern català no és un transvasament, sinó una «captació d'aigua puntual i extraordinària». Però la Generalitat Valenciana va aprofitar aquest context per tornar a reclamar l'arribada dels «excedents» de l'Ebre.
Segons De la Vega, el govern de l'Estat no ha variat la seua posició respecte als transvasaments, tot i que no s'hi oposa amb caràcter general. L'executiu és partidari de fer una política «diversificada» de l'aigua, que implica la potenciació de les plantes dessalinitzadores, l'ús de les aigües subterrànies, la millora i modernització dels regadius, i l'ús dels drets dels regants per garantir aigua per a l'abastiment humà. Però el compromís del govern estatal de no tocar l'Ebre no ha canviat, segons la ministra, que va remarcar que «l'Ebre és Segre». A més, la vicepresidenta va advertir que la política hidrològica a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, basada en «els instruments que ja s'estan utilitzant». De fet, De la Vega va fer aquestes declaracions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ahir sí que va autoritzar una inversió de 12 milions d'euros a la dessalinitzadora de Carboneras, la planta d'Almeria des d'on es podria transportar aigua a Barcelona. Poques hores abans, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va aprofitar una visita a Tarragona i Reus per remarcar que el projecte de la Generalitat per injectar aigua del Segre al riu Llobregat no és un transvasament, sinó una captació puntual i temporal. Aquest és el discurs amb què el govern ha intentat fer pedagogia durant l'última setmana de la bondat dels seus plans, tot i que ha topat amb la incomprensió de bona part de la societat civil de les Terres de l'Ebre i de les comarques de Lleida. Fins i tot el president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, va dir ahir que no hi ha una altra paraula més que transvasament per definir la captació que el govern vol fer al Segre.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja prepara un calendari de mobilitzacions, que donarà a conèixer dimarts, i ha acusat el tripartit de fer tot el contrari d'allò que deia quan el PSC, ERC i ICV estaven a l'oposició. D'altra banda, la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre va consensuar un document en què també s'oposa a qualsevol extracció de la conca. De fet, rebutja expressament la possible captació des del Segre. A més, alerta que els efectes de la sequera es podrien notar especialment al Delta, ja que la collita d'arròs perilla si no es pot garantir el cabal ecològic. En la mateixa línia, el govern de CiU a l'Ajuntament d'Amposta sotmetrà dilluns a votació una moció per reclamar més transparència en la gestió dels recursos hídrics, i per rebutjar la venda d'aigua de Tarragona i el possible transvasament del Segre.
Baltasar qualifica d´´emergència nacional´ la sequera i Montilla es reunirà amb Mas
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032900_3_256230__Comarques-Baltasar-qualifica-demergncia-nacional-sequera-Montilla-reunir
De la Vega deixa clar que el Govern està en contra del tranvasament de
l'Ebre i el Segre
La Generalitat diu que aposta per les dessalinitzadores
Efe/Acn/DdeG, Barcelona.
"Emergència nacional". Aquestes van ser les paraules que va utilitzar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), per a descriure l'exepcional situació de sequera que està vivint Catalunya. Per tal de fer-hi front, el president de la Generalitat, José Montilla, celebrarà una cimera amb el cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), a la qual el líder convergent acudirà "amb la mà estesa". D'altra banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va indicar ahir que l'executiu estatal s'oposa al transvasament de l'Ebre i el Segre, al considerar que és "insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental".
En declaracions a TV3, Baltasar va reconèixer que l'actual situació és d'"emergència nacional" i per tant en aquests moments "no hi ha d'haver una guerra per l'aigua, sinó una guerra contra l'aigua". En aquest sentit, va acusar CiU d'"avivar" la polèmica i intentar convertir el problema de la sequera "en un conflicte intereterritorial" en criticar la proposta de la Generalitat de transvasar, com a mesura temporal i d'emergència, aigua del Segre al Llobregat.
De la mateixa manera, també va considerar que les crítiques rebudes des dels regants i institucions de Lleida per aquest possible transvasament del Segre són perquè "potser" no s'ha sabut explicar "prou bé" el projecte, i per això va assegurar que es continuarà "reunint amb qui faci falta", malgrat que "sempre hi ha qui no et vol escoltar".
Baltasar, en canvi, va felicitar els municipis de Tarragona i Reus per la "solidaritat" que mostren en oferir l'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona. Si la sequera persisteix, aquesta aigua començarà a sortir en vaixells des de Tarragona fins a Barcelona a finals del mes de maig.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, José Montilla, també va reiterar que les obres per captar aigua del Segre són "de caràcter temporal, perquè l'aposta són les dessalinitzadores", i va apuntar que el govern català ha de treballar en el pitjor dels escenaris, perquè s'ha de garantir el consum d'aigua als ciutadans. Tant de bo no sigui necessari ni captar aigua del Segre ni portar-la amb vaixells", va assenyalar, però "si no plou hem de tenir fetes les previsions perquè la gen tingui aigua".
El que té clar el Govern català és que, per discutir les possibles solucions i decidir si el transvasament del Segre és la millor opció, s'haurà de tenir en compte el principal grup de l'oposició, que és CiU. Per això, Montilla va encarregar a Baltasar que llancés ahir la proposta d'una cimera entre José Montilla i Artur Mas, per tal d'acostar posicions i poder consensuar les solucions.
La federació nacionalista de seguida s'hi va mostrar d'acord, segons va dir el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, en nom del president del partit, Artur Mas. El representant de la federació va recordar que en els últims dies ja ha expressat la seva disposició a tenir "la mà estesa" per parlar sobre polítiques hidràuliques amb el govern, de manera que ara ja només espera que Montilla fixi dia i hora per a la reunió.
Pujol va celebrar que el Govern hagi "acceptat la proposta de CiU per poder parlar obertament, sense apriorismes, sense dogmatismes" sobre les polítiques d'aigua per a Catalunya. A més, el representant de la federació nacionalista va considerar que aquest oferiment de Montilla "porta implícit" que pugui prosperar la moció que han plantejat al proper ple del Parlament, que aposta perquè qualsevol obra de transvasament d'aigua sigui debatuda per la cambra catalana. "Entenem que una cimera d'aquest tipus ha de portar implícit l'acceptació d'aquesta iniciativa", va assegurar Pujol.
Informació transparent
A partir d'ara, la federació nacionalista espera que el president de la Generalitat els convoqui a la trobada. "Estem a punt, preparats, tenim alternatives, tant d'emergència i conjunturals com definitives i estructurals", va assegurar Pujol, que espera poder-les posar "damunt de la taula" i conèixer al mateix temps "les del Govern de forma transparent, no com ha estat fins ara".
El portaveu parlamentari de CiU també va confiar que la cimera serveixi "per posar transparència on no n'hi ha hagut, on hi ha hagut ocultació i engany". A més, també va desitjar que la cimera permeti "deixar d'acusar" la federació nacionalista "d'agitar i d'enfrontar els territoris". "No ha estat ni de bon tros CiU qui ha enganyat la gent", va assegurar Pujol, ni "qui ha actuat amb covardia ni qui amb les seves declaracions està generant enfrontament entre territoris".
D'altra banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va deixar clar ahir que l'Executiu no ha variat la seva posició respecte als transvasaments d'aigua. Així doncs, va assenyalar que no s'hi oposa amb caràcter general, però sí que ho fa en el cas de l'Ebre i el Segre, perquè considera que és "insostenible des del punt de vista econòmic, social i medioambiental". El transvasament de l'Ebre, va assenyalar, "ni hi és ni hi serà", i en aquest cas, "Ebre és Segre", ja que es tracta del seu afluent.
Segons la vicepresidenta, la política de l'aigua de l'Executiu espanyol a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, és a dir "treballar i col·laborar utilitzant els instruments que ja s'estan utilitzant".
De la Vega deixa clar que el Govern està en contra del tranvasament de
l'Ebre i el Segre
La Generalitat diu que aposta per les dessalinitzadores
Efe/Acn/DdeG, Barcelona.
"Emergència nacional". Aquestes van ser les paraules que va utilitzar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), per a descriure l'exepcional situació de sequera que està vivint Catalunya. Per tal de fer-hi front, el president de la Generalitat, José Montilla, celebrarà una cimera amb el cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), a la qual el líder convergent acudirà "amb la mà estesa". D'altra banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va indicar ahir que l'executiu estatal s'oposa al transvasament de l'Ebre i el Segre, al considerar que és "insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental".
En declaracions a TV3, Baltasar va reconèixer que l'actual situació és d'"emergència nacional" i per tant en aquests moments "no hi ha d'haver una guerra per l'aigua, sinó una guerra contra l'aigua". En aquest sentit, va acusar CiU d'"avivar" la polèmica i intentar convertir el problema de la sequera "en un conflicte intereterritorial" en criticar la proposta de la Generalitat de transvasar, com a mesura temporal i d'emergència, aigua del Segre al Llobregat.
De la mateixa manera, també va considerar que les crítiques rebudes des dels regants i institucions de Lleida per aquest possible transvasament del Segre són perquè "potser" no s'ha sabut explicar "prou bé" el projecte, i per això va assegurar que es continuarà "reunint amb qui faci falta", malgrat que "sempre hi ha qui no et vol escoltar".
Baltasar, en canvi, va felicitar els municipis de Tarragona i Reus per la "solidaritat" que mostren en oferir l'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona. Si la sequera persisteix, aquesta aigua començarà a sortir en vaixells des de Tarragona fins a Barcelona a finals del mes de maig.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, José Montilla, també va reiterar que les obres per captar aigua del Segre són "de caràcter temporal, perquè l'aposta són les dessalinitzadores", i va apuntar que el govern català ha de treballar en el pitjor dels escenaris, perquè s'ha de garantir el consum d'aigua als ciutadans. Tant de bo no sigui necessari ni captar aigua del Segre ni portar-la amb vaixells", va assenyalar, però "si no plou hem de tenir fetes les previsions perquè la gen tingui aigua".
El que té clar el Govern català és que, per discutir les possibles solucions i decidir si el transvasament del Segre és la millor opció, s'haurà de tenir en compte el principal grup de l'oposició, que és CiU. Per això, Montilla va encarregar a Baltasar que llancés ahir la proposta d'una cimera entre José Montilla i Artur Mas, per tal d'acostar posicions i poder consensuar les solucions.
La federació nacionalista de seguida s'hi va mostrar d'acord, segons va dir el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, en nom del president del partit, Artur Mas. El representant de la federació va recordar que en els últims dies ja ha expressat la seva disposició a tenir "la mà estesa" per parlar sobre polítiques hidràuliques amb el govern, de manera que ara ja només espera que Montilla fixi dia i hora per a la reunió.
Pujol va celebrar que el Govern hagi "acceptat la proposta de CiU per poder parlar obertament, sense apriorismes, sense dogmatismes" sobre les polítiques d'aigua per a Catalunya. A més, el representant de la federació nacionalista va considerar que aquest oferiment de Montilla "porta implícit" que pugui prosperar la moció que han plantejat al proper ple del Parlament, que aposta perquè qualsevol obra de transvasament d'aigua sigui debatuda per la cambra catalana. "Entenem que una cimera d'aquest tipus ha de portar implícit l'acceptació d'aquesta iniciativa", va assegurar Pujol.
Informació transparent
A partir d'ara, la federació nacionalista espera que el president de la Generalitat els convoqui a la trobada. "Estem a punt, preparats, tenim alternatives, tant d'emergència i conjunturals com definitives i estructurals", va assegurar Pujol, que espera poder-les posar "damunt de la taula" i conèixer al mateix temps "les del Govern de forma transparent, no com ha estat fins ara".
El portaveu parlamentari de CiU també va confiar que la cimera serveixi "per posar transparència on no n'hi ha hagut, on hi ha hagut ocultació i engany". A més, també va desitjar que la cimera permeti "deixar d'acusar" la federació nacionalista "d'agitar i d'enfrontar els territoris". "No ha estat ni de bon tros CiU qui ha enganyat la gent", va assegurar Pujol, ni "qui ha actuat amb covardia ni qui amb les seves declaracions està generant enfrontament entre territoris".
D'altra banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va deixar clar ahir que l'Executiu no ha variat la seva posició respecte als transvasaments d'aigua. Així doncs, va assenyalar que no s'hi oposa amb caràcter general, però sí que ho fa en el cas de l'Ebre i el Segre, perquè considera que és "insostenible des del punt de vista econòmic, social i medioambiental". El transvasament de l'Ebre, va assenyalar, "ni hi és ni hi serà", i en aquest cas, "Ebre és Segre", ja que es tracta del seu afluent.
Segons la vicepresidenta, la política de l'aigua de l'Executiu espanyol a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, és a dir "treballar i col·laborar utilitzant els instruments que ja s'estan utilitzant".
La Diputació de Lleida visita la Cerdanya i li garanteix ple suport contra el transvasament
Pensen que ara el Segre té suficient aigua, però d'aquí a uns mesos en portarà menys
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032900_3_256228__Comarques-Diputacio-Lleida-visita-Cerdanya-garanteix-suport-contra-transvasament
DdeG, Bellver de Cerdanya.
La Diputació de Lleida ja ha iniciat la ronda de contactes sobre el territori per tal d'establir, dilluns que ve, l'estratègia definitiva davant del transvasament del Segre a la conca del Llobregat que pretén executar el Govern de la Generalitat. Una delegació d'aquest organisme encapçalada pel diputat Josep Cos-
conera (ERC) i el director dels Serveis Tècnics, Xavier Lecha, van ser a la Cerdanya per copsar l'opinió dels ajuntaments de la comarca.
La visita es va iniciar a Bellver de Cerdanya, on l'alcalde, Xavier Porta, va presidir una reunió a la qual també van assistir representants dels ajuntaments de Puigcerdà, Prats i Sansor, Prullans, Bolvir i Martinet. Durant la trobada, els representants dels municipis afectats van traslladar als delegats de la Diputació que veuen "inviable" el transvasament, segons van explicar alguns dels participants. La posició dels Ajuntaments és que si bé ara el el Segre sí que supera els tres metres cúbics d'aigua per segon que el departament de Medi Ambient situa com a llindar per treure l'aigua del riu, més endavant, quan comenci l'època de regar els camps i ja s'hagi fos la neu de la muntanya, el cabal tornarà als nivells baixos dels últims estius, quan ha estat necessari abastir alguns pobles amb cubes per manca d'aigua.
Els representants de la Cerdanya també van traslladar al diputat el seu "enuig" per la manera com la Generalitat està portant el projecte, la qual consi-deren d'"esquena al territori" i tenint els seus representants oficials "totalment desinformats".
"Ser solidaris quan es pot"
Davant d'aquest posiciona-ment, Josep Cosconera va emfa-titzar que si bé "cal ser solidaris quan es pot", la Diputació adqui-rirà un paper de "representació del territori". En aquest sentit, el diputat va recordar que la raó de ser de la mateixa Diputació és la de representar el territori i que, per tant, si aquest es posiciona frontalment en contra del projecte, també serà la seva.
El diputat va remarcar que "tal com també ha dit el mateix president de la Diputació, nosaltres farem el que ens digui el territori, que per això hi som. Hem de ser la veu dels ajuntaments i per tant en serem els seus transmissors".
No obstant, Josep Cosconera va puntualitzar que de moment el territori no ha expressat un "no" rotund i va apuntar que potser li ha arribat l'hora de plantejar davant la Generalitat l'execució d'algunes infraestructures bàsiques com a contrapartida a la cessió de l'aigua. En aquesta línia, va apuntar que "és inconcebible que en aquesta comarca hi hagi problemes amb Internet, amb la gestió de l'Educació o amb, fins i tot, l'abastament d'aigua potable en alguns pobles".
Després de la reunió a Bellver es van desplaçar fins a Prats per visitar els terrenys on han aparegut les estaques, davant de les quals ningú no va dubtar que hi ha un estudi ferm al darrere.
D'altra banda, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que durant molts anys va batallar contra els transvasament que volia executar el PP, va afegir-se ahir al debat sobre la captació al Segre.
Aquest organisme va fer públic un comunicat criticant el Govern de la Generalitat per fer el que abans censuraven al PP i, a més, fer-ho d'una forma "prepotent". La PDE va fer una crida a la població per defensar el territori davant "grans interessos financers i polítics".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032900_3_256228__Comarques-Diputacio-Lleida-visita-Cerdanya-garanteix-suport-contra-transvasament
DdeG, Bellver de Cerdanya.
La Diputació de Lleida ja ha iniciat la ronda de contactes sobre el territori per tal d'establir, dilluns que ve, l'estratègia definitiva davant del transvasament del Segre a la conca del Llobregat que pretén executar el Govern de la Generalitat. Una delegació d'aquest organisme encapçalada pel diputat Josep Cos-
conera (ERC) i el director dels Serveis Tècnics, Xavier Lecha, van ser a la Cerdanya per copsar l'opinió dels ajuntaments de la comarca.
La visita es va iniciar a Bellver de Cerdanya, on l'alcalde, Xavier Porta, va presidir una reunió a la qual també van assistir representants dels ajuntaments de Puigcerdà, Prats i Sansor, Prullans, Bolvir i Martinet. Durant la trobada, els representants dels municipis afectats van traslladar als delegats de la Diputació que veuen "inviable" el transvasament, segons van explicar alguns dels participants. La posició dels Ajuntaments és que si bé ara el el Segre sí que supera els tres metres cúbics d'aigua per segon que el departament de Medi Ambient situa com a llindar per treure l'aigua del riu, més endavant, quan comenci l'època de regar els camps i ja s'hagi fos la neu de la muntanya, el cabal tornarà als nivells baixos dels últims estius, quan ha estat necessari abastir alguns pobles amb cubes per manca d'aigua.
Els representants de la Cerdanya també van traslladar al diputat el seu "enuig" per la manera com la Generalitat està portant el projecte, la qual consi-deren d'"esquena al territori" i tenint els seus representants oficials "totalment desinformats".
"Ser solidaris quan es pot"
Davant d'aquest posiciona-ment, Josep Cosconera va emfa-titzar que si bé "cal ser solidaris quan es pot", la Diputació adqui-rirà un paper de "representació del territori". En aquest sentit, el diputat va recordar que la raó de ser de la mateixa Diputació és la de representar el territori i que, per tant, si aquest es posiciona frontalment en contra del projecte, també serà la seva.
El diputat va remarcar que "tal com també ha dit el mateix president de la Diputació, nosaltres farem el que ens digui el territori, que per això hi som. Hem de ser la veu dels ajuntaments i per tant en serem els seus transmissors".
No obstant, Josep Cosconera va puntualitzar que de moment el territori no ha expressat un "no" rotund i va apuntar que potser li ha arribat l'hora de plantejar davant la Generalitat l'execució d'algunes infraestructures bàsiques com a contrapartida a la cessió de l'aigua. En aquesta línia, va apuntar que "és inconcebible que en aquesta comarca hi hagi problemes amb Internet, amb la gestió de l'Educació o amb, fins i tot, l'abastament d'aigua potable en alguns pobles".
Després de la reunió a Bellver es van desplaçar fins a Prats per visitar els terrenys on han aparegut les estaques, davant de les quals ningú no va dubtar que hi ha un estudi ferm al darrere.
D'altra banda, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que durant molts anys va batallar contra els transvasament que volia executar el PP, va afegir-se ahir al debat sobre la captació al Segre.
Aquest organisme va fer públic un comunicat criticant el Govern de la Generalitat per fer el que abans censuraven al PP i, a més, fer-ho d'una forma "prepotent". La PDE va fer una crida a la població per defensar el territori davant "grans interessos financers i polítics".
La Festa de l´Aigua estarà centrada en l´estalvi
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032900_3_256227__Comarques-Festa-lAiguaestar-centradaen-lestalvi
La desena edició de la Festa de l'Aigua, organitzada de manera conjunta pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), se celebra demà al passeig de Lluís Companys de Barcelona en un context marcat per la sequera que està patint Catalunya. En aquest sentit, fa 18 mesos que no plou de manera important i això s'ha traduït en un lent però constant descens de les reserves embassades.
Per aquest motiu, la present edició de la Festa de l'Aigua anirà destinada a conscienciar la ciutadania sobre la importància d'estalviar aigua i fer un ús òptim d'aquest recurs. Cal destacar, però, que, en els darrers anys, l'esforç dels ciutadans ha estat molt important, ja que se n'ha reduït el consum domèstic en un 4%. No obstant això, des de Medi Ambient, consideren que "encara se'n pot estalviar més, no només en l'àmbit urbà sinó també en el camp industrial i rural. A més, si estalviem aigua avui ens possibilitarà no tenir problemes d'abastament en el futur".
La Festa és una activitat destinada a públics de totes les edats. En aquest sentit, es podrà gaudir d'actuacions musicals en directe i espectacles centrats en l'aigua, i alhora hi haurà tallers per als més menuts amb el propòsit de conscienciar.
La desena edició de la Festa de l'Aigua, organitzada de manera conjunta pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), se celebra demà al passeig de Lluís Companys de Barcelona en un context marcat per la sequera que està patint Catalunya. En aquest sentit, fa 18 mesos que no plou de manera important i això s'ha traduït en un lent però constant descens de les reserves embassades.
Per aquest motiu, la present edició de la Festa de l'Aigua anirà destinada a conscienciar la ciutadania sobre la importància d'estalviar aigua i fer un ús òptim d'aquest recurs. Cal destacar, però, que, en els darrers anys, l'esforç dels ciutadans ha estat molt important, ja que se n'ha reduït el consum domèstic en un 4%. No obstant això, des de Medi Ambient, consideren que "encara se'n pot estalviar més, no només en l'àmbit urbà sinó també en el camp industrial i rural. A més, si estalviem aigua avui ens possibilitarà no tenir problemes d'abastament en el futur".
La Festa és una activitat destinada a públics de totes les edats. En aquest sentit, es podrà gaudir d'actuacions musicals en directe i espectacles centrats en l'aigua, i alhora hi haurà tallers per als més menuts amb el propòsit de conscienciar.
Els regants demanen que si s´han de fer transvasaments siguin de tots els rius
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032900_3_256226__COMARQUES-regants-soposen-restriccions-arribin-abans-Girona-Barcelona
Pensen que les restriccions s'han de fer a Barcelona abans o al mateix temps que Girona
DdeG, Girona.
Els regants del Ter consideren "injust" i "poc lògic" que s'estigui transvasant el 70% de l'aigua del riu a Barcelona, i creuen que si el Govern decideix que els transvaments són necessaris, s'haurien d'aplicar a tots els rius catalans i no només al Ter. Per això, pensen que s'hauria d'aconseguir una interconnexió entre totes les conques i, sobretot, garantir solucions perquè en el futur no es tornin a donar situacions de falta d'aigua com l'actual. "El problema no és la sequera, sinó la manca de previsió", va indicar ahir un dels portaveus dels regants, Narcís Illa.
Illa veu "il·lògic" que el subministrament de l'àrea metropolitana de Barcelona es basi majoritàriament en l'aigua del riu Ter, que actualment es troba en una situació molt difícil. "S'han de buscar ponts de subministrament per tal que Barcelona no depengui només del Ter, que aquest riu no sigui l'únic contribuent", va indicar el represenant dels regants, "ja que és un riu molt petit".
Illa considera que és el Govern català qui ha de decidir si els transvasaments són la solució òptima per pal·liar la situació i, en cas que així sigui, opina que hauria de fer-se a tots els rius catalans, i no només al Ter. "No és lògic que s'emportin tres quartes parts del Ter i que del transvasament del Segre, que només s'emportaria el 0,75% del seu cabal, no se'n vulgui ni sentir a parlar", va indicar.
Així doncs, el portaveu dels regants va considerar que el transvasament del riu Ter està sent "insostenible", i va lamentar que, com que ja fa anys que es realitza, ningú s'estigui plantejant reduir-lo.
Pel que fa a les possibles restriccions d'aigua, Illa va considerar que "evidentment" s'han de produir primer a la demarcació de Barcelona, o com a mínim que allà es facin al mateix temps que a Girona. En aquest sentit, va recordar que l'aigua a Girona s'utilitza per a l'agricultura, com per exemple el cultiu de la poma, mentre que a les comarques barcelonines es fa servir per a altres usos com el reg de jardins.
Pensen que les restriccions s'han de fer a Barcelona abans o al mateix temps que Girona
DdeG, Girona.
Els regants del Ter consideren "injust" i "poc lògic" que s'estigui transvasant el 70% de l'aigua del riu a Barcelona, i creuen que si el Govern decideix que els transvaments són necessaris, s'haurien d'aplicar a tots els rius catalans i no només al Ter. Per això, pensen que s'hauria d'aconseguir una interconnexió entre totes les conques i, sobretot, garantir solucions perquè en el futur no es tornin a donar situacions de falta d'aigua com l'actual. "El problema no és la sequera, sinó la manca de previsió", va indicar ahir un dels portaveus dels regants, Narcís Illa.
Illa veu "il·lògic" que el subministrament de l'àrea metropolitana de Barcelona es basi majoritàriament en l'aigua del riu Ter, que actualment es troba en una situació molt difícil. "S'han de buscar ponts de subministrament per tal que Barcelona no depengui només del Ter, que aquest riu no sigui l'únic contribuent", va indicar el represenant dels regants, "ja que és un riu molt petit".
Illa considera que és el Govern català qui ha de decidir si els transvasaments són la solució òptima per pal·liar la situació i, en cas que així sigui, opina que hauria de fer-se a tots els rius catalans, i no només al Ter. "No és lògic que s'emportin tres quartes parts del Ter i que del transvasament del Segre, que només s'emportaria el 0,75% del seu cabal, no se'n vulgui ni sentir a parlar", va indicar.
Així doncs, el portaveu dels regants va considerar que el transvasament del riu Ter està sent "insostenible", i va lamentar que, com que ja fa anys que es realitza, ningú s'estigui plantejant reduir-lo.
Pel que fa a les possibles restriccions d'aigua, Illa va considerar que "evidentment" s'han de produir primer a la demarcació de Barcelona, o com a mínim que allà es facin al mateix temps que a Girona. En aquest sentit, va recordar que l'aigua a Girona s'utilitza per a l'agricultura, com per exemple el cultiu de la poma, mentre que a les comarques barcelonines es fa servir per a altres usos com el reg de jardins.
divendres, 28 de març del 2008
L'Ebre i els municipis del Segre s'indignen per la falta de diàleg amb el territori
http://paper.avui.cat/article/societat/121181/lebre/municipis/segre/sindignen/la/falta/dialeg/amb/territori.html
La Plataforma de l'Ebre es considera traïda per ICV i recorda les marxes contra el PHN
L'alcalde de Lleida retreu al conseller la poca transparència
O.Margalef / J.Tort
La sequera i els plans de transvasament del govern per fer-hi front han encès el territori i ahir, des de diversos punts, representants polítics i moviments socials es van manifestar en contra de la portada d'aigua de la conca de l'Ebre a Barcelona.
La indignació era notòria en la Plataforma en Defensa de l'Ebre. La històrica entitat se sent traïda especialment per ICV, una formació que va donar tot el seu suport als antitransvasament quan era a l'oposició i que des del govern es planteja recuperar el projecte d'interconnexió de xarxes per portar aigua de l'Ebre a Barcelona.
El portaveu de l'entitat, Manolo Tomàs, va titllar ahir de "poc ètica", "deshonesta" i "prepotent" la política de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a qui va acusar d'enfrontar els territoris amb la sequera com excusa, i amb l'única intenció de servir "grans interessos financers".
Malgrat la pèrdua de suport polític al territori, la Plataforma prepara mobilitzacions "per aturar la segona onada transvasista". Respecte a la trobada informativa que l'ACA prepara amb diferents entitats ebrenques, Tomàs va avisar que amb la Plataforma "no cal que hi perdin el temps".
Al debat també s'hi van sumar ahir els municipis riberencs del Segre i, al capdavant seu, el més important de tots, Lleida. El primer representant de la Paeria, el socialista Àngel Ros, va afirmar que el projecte de transvasament d'aigua del Segre a Barcelona "s'ha presentat amb poca transparència". L'alcalde manté que no hi ha hagut diàleg i que tot s'ha fet d'esquena al territori.
Ros va afegir que en assumptes tan importants com l'aigua s'ha de tenir en compte el territori i buscar alternatives de consens abans de prendre decisions. L'alcalde de Lleida va manifestar també la possibilitat que Ponent reclami al govern compensacions per aquesta extracció d'aigua del Segre, en forma d'inversions als regadius o als agricultors, com una forma de mantenir la competitivitat i l'equilibri territorial. No obstant, Àngel Ros va manifestar també que no s'oposa d'entrada al transvasament que preveu Medi Ambient si abans se'n parla i es tracta d'una solució solidària en una situació d'emergència.
El projecte de transvasament del Segre ha aixecat molta polseguera també dins del mateix partit de Francesc Baltasar. Des del seu blog a internet, l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva va coincidir amb l'alcalde de Lleida en la necessitat de buscar el diàleg. "És la falta d'informació la que comporta, en moltes ocasions, especulacions i desconfiances", sosté.
El secretari d'Acció Política d'ICV a les Terres de Lleida, Josep Antoni Moreno, va assegurar ahir sentir-se "enganyat" i va advertir que a partir d'ara se suma a la "lluita per evitar el transvasament o fer que sigui reversible".
La Plataforma de l'Ebre es considera traïda per ICV i recorda les marxes contra el PHN
L'alcalde de Lleida retreu al conseller la poca transparència
O.Margalef / J.Tort
La sequera i els plans de transvasament del govern per fer-hi front han encès el territori i ahir, des de diversos punts, representants polítics i moviments socials es van manifestar en contra de la portada d'aigua de la conca de l'Ebre a Barcelona.
La indignació era notòria en la Plataforma en Defensa de l'Ebre. La històrica entitat se sent traïda especialment per ICV, una formació que va donar tot el seu suport als antitransvasament quan era a l'oposició i que des del govern es planteja recuperar el projecte d'interconnexió de xarxes per portar aigua de l'Ebre a Barcelona.
El portaveu de l'entitat, Manolo Tomàs, va titllar ahir de "poc ètica", "deshonesta" i "prepotent" la política de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a qui va acusar d'enfrontar els territoris amb la sequera com excusa, i amb l'única intenció de servir "grans interessos financers".
Malgrat la pèrdua de suport polític al territori, la Plataforma prepara mobilitzacions "per aturar la segona onada transvasista". Respecte a la trobada informativa que l'ACA prepara amb diferents entitats ebrenques, Tomàs va avisar que amb la Plataforma "no cal que hi perdin el temps".
Al debat també s'hi van sumar ahir els municipis riberencs del Segre i, al capdavant seu, el més important de tots, Lleida. El primer representant de la Paeria, el socialista Àngel Ros, va afirmar que el projecte de transvasament d'aigua del Segre a Barcelona "s'ha presentat amb poca transparència". L'alcalde manté que no hi ha hagut diàleg i que tot s'ha fet d'esquena al territori.
Ros va afegir que en assumptes tan importants com l'aigua s'ha de tenir en compte el territori i buscar alternatives de consens abans de prendre decisions. L'alcalde de Lleida va manifestar també la possibilitat que Ponent reclami al govern compensacions per aquesta extracció d'aigua del Segre, en forma d'inversions als regadius o als agricultors, com una forma de mantenir la competitivitat i l'equilibri territorial. No obstant, Àngel Ros va manifestar també que no s'oposa d'entrada al transvasament que preveu Medi Ambient si abans se'n parla i es tracta d'una solució solidària en una situació d'emergència.
El projecte de transvasament del Segre ha aixecat molta polseguera també dins del mateix partit de Francesc Baltasar. Des del seu blog a internet, l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva va coincidir amb l'alcalde de Lleida en la necessitat de buscar el diàleg. "És la falta d'informació la que comporta, en moltes ocasions, especulacions i desconfiances", sosté.
El secretari d'Acció Política d'ICV a les Terres de Lleida, Josep Antoni Moreno, va assegurar ahir sentir-se "enganyat" i va advertir que a partir d'ara se suma a la "lluita per evitar el transvasament o fer que sigui reversible".
Els nostres polítics i la gestió de l'aigua
http://paper.avui.cat/article/opinio/121138/carta/dia.html
Carta del dia
Els nostres polítics, en una desenfrenada carrera cap al desprestigi personal i la piromania territorial, han convertit la imminent manca d'aigua en una altra arma llancívola sense parar esment en les conseqüències que se'n derivaran. Si en comptes d'intentar la destrucció de l'adversari pensessin en les necessitats de la societat, anirien a Israel a conèixer què és un Pla Hidrològic Nacional de debò, pensat per a la gent i el país, en una àrea on l'aigua és un bé molt escàs des de fa molt temps. Del llac Tiberíades (a +400 m) al mar Mort (a -400 m), tota l'aigua està controlada i distribuïda curosament. A més, hi ha en joc una infinitat de mètodes de captació (des de les fonts a la condensació de les boires de ponent) i emmagatzematge sense deixar que es perdi ni un litre. Que facin el favor de no cridar tant i que estudiïn una mica més. Més enllà del cotxe oficial hi ha altres camps de batalla. Que n'aprenguin.
Jordi Puente de Palma
Barcelona
Carta del dia
Els nostres polítics, en una desenfrenada carrera cap al desprestigi personal i la piromania territorial, han convertit la imminent manca d'aigua en una altra arma llancívola sense parar esment en les conseqüències que se'n derivaran. Si en comptes d'intentar la destrucció de l'adversari pensessin en les necessitats de la societat, anirien a Israel a conèixer què és un Pla Hidrològic Nacional de debò, pensat per a la gent i el país, en una àrea on l'aigua és un bé molt escàs des de fa molt temps. Del llac Tiberíades (a +400 m) al mar Mort (a -400 m), tota l'aigua està controlada i distribuïda curosament. A més, hi ha en joc una infinitat de mètodes de captació (des de les fonts a la condensació de les boires de ponent) i emmagatzematge sense deixar que es perdi ni un litre. Que facin el favor de no cridar tant i que estudiïn una mica més. Més enllà del cotxe oficial hi ha altres camps de batalla. Que n'aprenguin.
Jordi Puente de Palma
Barcelona
Baltasar admet haver preparat dos transvasaments més
Medi Ambient va estudiar captacions a Oliana i el canal d'Urgell
Les obres al Segre haurien de començar el 15 d'abril per poder estar enllestides a temps
L'obra costarà més del doble del que afirma el conseller
Joaquim Elcacho
A comptagotes i a desgrat, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va deixant anar les informacions sobre les actuacions previstes per fer front a la sequera i evitar les restriccions a l'àrea de Barcelona. Ahir Francesc Baltasar va reconèixer que el seu departament, a més de la proposta de portar aigua del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí, ha estudiat durant els últims mesos dos transvasaments provisionals més.
Tot i rebutjar la paraula transvasament, les alternatives reconegudes ahir pel conseller consistirien, d'una banda, a captar aigua des de l'embassament d'Oliana i fer-la arribar per canonades provisionals fins al riu Cardener (i el Llobregat). L'altra opció consistiria a captar aigua del canal d'Urgell per portar-la, també per canonades provisionals a Tàrrega i la Panadella fins a la conca del riu Anoia (i, també, el Llobregat).
El conseller no va incloure en aquesta llista de possibles alternatives la connexió CAT-ATLL, que consistiria a la pràctica a enllaçar les canonades existents actualment a Cunit (del CAT, Consorci d'Aigües de Tarragona) amb les que estan construcció al municipi veí de Cubelles (d'ATLL, Aigües Ter-Llobregat).
El conseller Francesc Baltasar va afirmar que la Generalitat ha optat per l'alternativa del Segre-Cadí perquè és la més fàcil de fer: "només 14 quilòmetres de canonades".
Dades de l'informe oficial
L'informe tècnic elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua sobre "l'auxili del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí" aporta dades d'interès no comentades fins ara pel conseller de Medi Ambient.
D'una banda, aquest informe oficial explica a la seva pàgina 2 que "atès que les obres dins la galeria d'evacuació [del túnel del Cadí] estan avaluades en 3 mesos d'execució (i uns 5 mesos per al conjunt de l'actuació), haurien d'iniciar-se als voltants del 15 d'abril per a començar a realitzar proves i ser operatives a mitjan setembre, una vegada finalitzi la campanya de reg del Canal d'Urgell". És a dir, que per ser a temps, l'obra s'ha d'iniciar d'aquí a dues setmanes, molt abans que el govern central pugui aprovar el reial decret que pot legalitzar aquesta actuació (que de ben segur no serà abans del mes de juliol).
D'altra banda, l'informe facilitat ahir al vespre pel departament de Medi Ambient explica a la seva pàgina 8 que "una estimació aproximada de l'import total de les actuacions previstes, avalua l'inversió en uns 45 milions d'euros"; és a dir, més del doble dels 20 milions indicats dimarts i ahir mateix pel conseller.
Les obres al Segre haurien de començar el 15 d'abril per poder estar enllestides a temps
L'obra costarà més del doble del que afirma el conseller
Joaquim Elcacho
A comptagotes i a desgrat, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va deixant anar les informacions sobre les actuacions previstes per fer front a la sequera i evitar les restriccions a l'àrea de Barcelona. Ahir Francesc Baltasar va reconèixer que el seu departament, a més de la proposta de portar aigua del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí, ha estudiat durant els últims mesos dos transvasaments provisionals més.
Tot i rebutjar la paraula transvasament, les alternatives reconegudes ahir pel conseller consistirien, d'una banda, a captar aigua des de l'embassament d'Oliana i fer-la arribar per canonades provisionals fins al riu Cardener (i el Llobregat). L'altra opció consistiria a captar aigua del canal d'Urgell per portar-la, també per canonades provisionals a Tàrrega i la Panadella fins a la conca del riu Anoia (i, també, el Llobregat).
El conseller no va incloure en aquesta llista de possibles alternatives la connexió CAT-ATLL, que consistiria a la pràctica a enllaçar les canonades existents actualment a Cunit (del CAT, Consorci d'Aigües de Tarragona) amb les que estan construcció al municipi veí de Cubelles (d'ATLL, Aigües Ter-Llobregat).
El conseller Francesc Baltasar va afirmar que la Generalitat ha optat per l'alternativa del Segre-Cadí perquè és la més fàcil de fer: "només 14 quilòmetres de canonades".
Dades de l'informe oficial
L'informe tècnic elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua sobre "l'auxili del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí" aporta dades d'interès no comentades fins ara pel conseller de Medi Ambient.
D'una banda, aquest informe oficial explica a la seva pàgina 2 que "atès que les obres dins la galeria d'evacuació [del túnel del Cadí] estan avaluades en 3 mesos d'execució (i uns 5 mesos per al conjunt de l'actuació), haurien d'iniciar-se als voltants del 15 d'abril per a començar a realitzar proves i ser operatives a mitjan setembre, una vegada finalitzi la campanya de reg del Canal d'Urgell". És a dir, que per ser a temps, l'obra s'ha d'iniciar d'aquí a dues setmanes, molt abans que el govern central pugui aprovar el reial decret que pot legalitzar aquesta actuació (que de ben segur no serà abans del mes de juliol).
D'altra banda, l'informe facilitat ahir al vespre pel departament de Medi Ambient explica a la seva pàgina 8 que "una estimació aproximada de l'import total de les actuacions previstes, avalua l'inversió en uns 45 milions d'euros"; és a dir, més del doble dels 20 milions indicats dimarts i ahir mateix pel conseller.
La pluja permet endarrerir 15 dies l´entrada a l´estat d´emergència
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032800_3_255996__Comarques-pluja-permet-endarrerir-dies-lentrada-lestat-demergncia
Efe/DdeG, Barcelona/Girona
Les pluges i nevades que han caigut els últims dies al Pirineu amb prou feines han contribuït a augmentar l'ínfim nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya, encara que han permès endarrerir 15 dies més l'entrada a la situació d'emergència per la sequera.
D'aquesta manera, no serà com a mínim fins al 16 d'abril quan les reserves dels pantans del sistema Ter-Llobregat estiguin per sota del 20% de la seva capacitat màxima, cosa que implica l'activació de l'escenari d'emergència -el més greu-, en el qual es contemplen, entre d'altres mesures, restriccions en el consum domèstic d'aigua.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va valorar com a "molt positiu", dintre de la situació preocupant, aquest nou ajornament a l'entrada en emergència, que ha estat possible no només per les últimes precipitacions sinó també pel descens del consum i l'obtenció de nous recursos hídrics.
Embassaments amb poques reserves
Els embassaments de les conques internes, que proveeixen l'àrea metropolitana de Barcelona, estan al 21,2% de la seva capacitat màxima, la meitat que fa un any, encara que es manté la previsió que no hi hagi talls d'aigua domiciliaris fins passat l'estiu. En qualsevol cas, el conseller va subratllar que el Govern català farà "el que faci falta" per garantir que hi hagi aigua per als 7,3 milions d'habitants de Catalunya, evitant que cap embassament no arribi a un nivell inferior al 15%.
És per això, va explicar Baltasar, que Medi Ambient s'ha plantejat la possibilitat de portar aigua del riu Segre a la conca del Llobregat a partir de tardor i, per un període màxim de vuit mesos, a través d'una conducció paral·lela al túnel del Cadí i que es desmuntaria, com a molt tard, la primavera que ve.
El conseller es va mostrar "sensible" a les crítiques i el rebuig que ha generat aquesta opció a Lleida, però va assegurar que "és la millor solució possible" a curt termini per donar resposta a la sequera sense precedents que pateix Catalunya. El conseller va revelar que abans de decantar-se per aquesta opció s'han estudiat altres possibilitats, com captar aigua del pantà d'Oliana per portar-la fins al riu Cardener o transvasar aigua del canal d'Urgell fins a l'Anoia. No obstant això, els tècnics del Departament, partint d'un estudi elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua, han optat per la captació directa d'aigua del Segre, que es portaria mitjançant 14 quilòmetres de canonades d'1 metre de diàmetre i 6 bombes impulsores fins al Llobregat. Baltasar es va mostrar disposat a buscar "consensos" amb el territori.
Daltra banda, el conseller va explicar que el Port de Barcelona ja està llest per rebre els primers vaixells que portaran aigua potable de Tarragona, Almeria i el sud de França.
També ahir, la Plataforma en defensa de l'Ebre va emetre un comunicat manifestant la seva oposició als transvasaments. Aquest col·lectiu va criticar que tres setmanes després de les eleccions i després d'una campanya on "tots els partits catalans, menys el PP, s'han passejat per les Terres de l'Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el Govern català es presenti el transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona".
Efe/DdeG, Barcelona/Girona
Les pluges i nevades que han caigut els últims dies al Pirineu amb prou feines han contribuït a augmentar l'ínfim nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya, encara que han permès endarrerir 15 dies més l'entrada a la situació d'emergència per la sequera.
D'aquesta manera, no serà com a mínim fins al 16 d'abril quan les reserves dels pantans del sistema Ter-Llobregat estiguin per sota del 20% de la seva capacitat màxima, cosa que implica l'activació de l'escenari d'emergència -el més greu-, en el qual es contemplen, entre d'altres mesures, restriccions en el consum domèstic d'aigua.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va valorar com a "molt positiu", dintre de la situació preocupant, aquest nou ajornament a l'entrada en emergència, que ha estat possible no només per les últimes precipitacions sinó també pel descens del consum i l'obtenció de nous recursos hídrics.
Embassaments amb poques reserves
Els embassaments de les conques internes, que proveeixen l'àrea metropolitana de Barcelona, estan al 21,2% de la seva capacitat màxima, la meitat que fa un any, encara que es manté la previsió que no hi hagi talls d'aigua domiciliaris fins passat l'estiu. En qualsevol cas, el conseller va subratllar que el Govern català farà "el que faci falta" per garantir que hi hagi aigua per als 7,3 milions d'habitants de Catalunya, evitant que cap embassament no arribi a un nivell inferior al 15%.
És per això, va explicar Baltasar, que Medi Ambient s'ha plantejat la possibilitat de portar aigua del riu Segre a la conca del Llobregat a partir de tardor i, per un període màxim de vuit mesos, a través d'una conducció paral·lela al túnel del Cadí i que es desmuntaria, com a molt tard, la primavera que ve.
El conseller es va mostrar "sensible" a les crítiques i el rebuig que ha generat aquesta opció a Lleida, però va assegurar que "és la millor solució possible" a curt termini per donar resposta a la sequera sense precedents que pateix Catalunya. El conseller va revelar que abans de decantar-se per aquesta opció s'han estudiat altres possibilitats, com captar aigua del pantà d'Oliana per portar-la fins al riu Cardener o transvasar aigua del canal d'Urgell fins a l'Anoia. No obstant això, els tècnics del Departament, partint d'un estudi elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua, han optat per la captació directa d'aigua del Segre, que es portaria mitjançant 14 quilòmetres de canonades d'1 metre de diàmetre i 6 bombes impulsores fins al Llobregat. Baltasar es va mostrar disposat a buscar "consensos" amb el territori.
Daltra banda, el conseller va explicar que el Port de Barcelona ja està llest per rebre els primers vaixells que portaran aigua potable de Tarragona, Almeria i el sud de França.
També ahir, la Plataforma en defensa de l'Ebre va emetre un comunicat manifestant la seva oposició als transvasaments. Aquest col·lectiu va criticar que tres setmanes després de les eleccions i després d'una campanya on "tots els partits catalans, menys el PP, s'han passejat per les Terres de l'Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el Govern català es presenti el transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)