http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2977091
Els protagonistes de l'última crisi de l'aigua lamenten que l'episodi no hagi servit per actualitzar el model de gestió hídric a Catalunya, temen que es repeteixi la situació viscuda a la primavera i que el Ter continuï sent-ne el gran perjudicat
ORIOL MAS.
+ Les obres a les depuradores de Girona i l'Escala, en marxa. Foto: MIQUEL RUIZ
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va tancar el 28 de juliol a Girona el cicle de jornades sobre la gestió dels recursos hídrics, organitzat per la Cambra de Comerç. Baltasar va repetir el que havia explicat el director general de l'ACA, Manel Hernàndez, el 18 de març en una de les jornades. Dessalinització, reutilització i estalvi com les grans potes del model de gestió hídric de Catalunya. Entre les dues xerrades hi havia uns sis mesos de diferència, protagonitzats per la psicosi mediàtica, política i social que bona part dels catalans es quedessin sense aigua. Però el discurs es va mostrar invariable. Ha servit d'alguna cosa aquest episodi de sequera? Podem estar tranquils que no en tindrem més? S'ha après dels errors? La resposta a tot plegat és no. O així és com ho veuen tots els que van capitalitzar la veu del territori durant la tempesta de la crisi de l'aigua.
«TOT CONTINUA IGUAL»
La mare dels ous continua sent el model de gestió i com resoldre el desequilibri entre la disponibilitat del recurs i la concentració de la població. O sigui, com portar aigua a Barcelona, on més en necessiten i menys en tenen. Segons Francesc Camps, president de la Plataforma del Ter, el problema que ha de superar l'ACA és haver posat tots aquests ous al mateix cistell: la dessalinització. «Sembla que tot continua igual», conclou, una frase que repeteix el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, però afegint-hi un matís important: «Conceptualment, no ens hem mogut d'allà on érem fa 6 mesos.» Lluís Sala, president de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, hi suma el problema de la separació entre les conques internes i la conca de l'Ebre: «Les conques internes són un compte corrent al descobert, que ara ha tapat la pluja.» Aquesta divisió és vital al moment de planificar la gestió, perquè tots coincideixen que les conques internes no poden sobreviure sense la importació d'aigua de fora. Fins i tot ho reconeix l'ACA, que amb la boca petita i a través de diversos dirigents ha insistit en la necessitat d'una gestió unificada a tot el país. «Està molt bé estalviar, reutilitzar, descartar l'Ebre... però com a país, el tema de l'aigua està mal solucionat, i no s'arreglarà en dos o tres anys», diu Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Ter.
De fet, una de les conseqüències de la sequera ha sigut la pèrdua d'influència política i credibilitat pública dels arguments entrellaçats entre la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Han convertit en dogmes uns arguments maximalistes que s'han demostrat completament insuficients en època de sequera. Iniciativa per Catalunya s'ha quedat fora de joc en aquesta crisi, i això ha defenestrat algun dels principals assessors de la conselleria.
EL TER HA ENTRAT EN JOC
Una conseqüència indirecta de la sequera també ha sigut fer aflorar la problemàtica del Ter, gràcies en bona part a la creació de la Plataforma del Ter. Per Sala, «el Ter ha entrat en la partida, i s'ha assumit que ha de formar part de l'equació de la gestió hídrica». Jordi Aulet, dels regants de la presa de Colomers, reconeix que fins i tot els pagesos són més conscients del problema: «Ara el Ter existeix, però si falta aigua tornarem a estar igual.» Tots, però, coincideixen que falten compromisos concrets i realistes perquè s'aturi la sobreexplotació del riu. Baltasar es va comprometre el 28 de juliol a fer un primer pas retornant 2 m³/s a partir de l'any que ve. Tal com havia dit en una reunió a Celrà el 28 de febrer. Cinc mesos abans. Les obres que el govern va aprovar a mitjan juliol per reutilitzar l'aigua de les depuradores de Girona i l'Escala avancen a bon ritme. Aquests treballs van començar a principis de mes i consisteixen en la construcció de canonades perquè les comunitats de regants puguin reaprofitar l'aigua. En el cas de Girona –a la foto–, se'n beneficiaran les comunitats de regants de la sèquia Vinyals i Sant Jordi Desvalls, i a l'Escala ho faran els de la presa de Colomers. Aquesta va ser una de les mesures d'emergència previstes per l'ACA durant el període de sequera per dotar d'aigua els pagesos, i es va decidir mantenir-les per poder estalviar aigua als pantans de Sau i Susqueda.
dijous, 28 d’agost del 2008
dilluns, 25 d’agost del 2008
Entrevistes de 1998 a Presència
Més hemeroteca provinent de Presència (15 al 21 de març de 1998):
* Entrevista a Pere Macias, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: "Les mesures d'estalvi no seran suficients per garantir la demanda futura"
* Entrevista a Pere Macias, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: "Les mesures d'estalvi no seran suficients per garantir la demanda futura"
* Entrevista a Narcís Prat, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona: "Catalunya té prou aigua per satisfer les necessitats actuals i futures"
Els escrits de Manuel Bonmatí i Romaguera a Presencia (1966-1967)
Fent repàs d'hemeroteques antigues en Manel Serra ha trobat aquests escrits de Manuel Bonmatí i Romaguera de finals de 1966 i inicis de 1967 a "Presencia" (aleshores en castellà) sobre el riu Ter i el transvasament a Barcelona. Qui li havia de dir al senyor Bonmatí que 42 anys després els seus escrits serien, almenys pel que fa a la situació del Ter, plenament vigents. Que ja s'hagués escrit això en aquella època vol dir que ja s'era conscient del problema que suposava el transvasament del Ter a Barcelona i també vol dir que cap dels governs que hem tingut des d'aquell moment fins ara ha solucionat res. Esperem que aquesta darrera sequera i el daltabaix que ha estat a punt de provocar -no al Ter, que a això ja hi estem avesats, sinó a l'àrea metropolitana de Barcelona- serveixi per redreçar la situació.
dijous, 21 d’agost del 2008
Un problema crónico
Jaume Sellés
Secretario general de CC.OO. de las Terres de Lleida
Article publicat a La Vanguardia el dimarts 19 d'agost de 2008
En plena crisis de la sequía y cuando todo el mundo rezaba a sumanera para que el cielo se dignara a calmar nuestra sed, una voz, la de Joan Miquel Nadal, ex alcalde de Tarragona, advertía con un deje de cinismo que él rezaba justo para lo contrario. Temía, no sin razón, que si de pronto empezaba a llover no seríamos capaces de abordar el ya crónico problema del abastecimiento de agua en Catalunya.
Llovió a cántaros durante dos meses y espero que el tiempo no acabe dando la razón al señor Nadal, porque más allá de su complejidad el asunto requiere ser abordado de inmediato si no queremos sufrir a medio plazo las consecuencias en términos de fractura social y confrontación territorial. Si algo ha puesto de relieve este episodio de sequía es que las costuras del país no están para resistir ni más frivolidad ni más política del avestruz. Frivolidad emitida por gurús mediáticos pagados con dinero público, avivando la hoguera de los agravios comparativos entre territorios. Política del avestruz que de manera sucinta consiste en no hablar claro a los votantes, en negarles la explicación honesta de asuntos complejos como si fueran niños a los que mejor no disgustar con cuitas de mayores.
En Lleida, un grupo de personas y entidades de diversa procedencia y sesgo ideológico, agrupados en torno al llamado Compromís per Lleida, hemos ido concretando un mensaje propositivo que parte de la constatación de que en nuestro país hay agua en cantidad y calidad suficientes no sólo para que en el futuro no vuelva a verse tan de cerca el fantasma de una crisis de abastecimiento en la región metropolitana sino también para reparar el expolio que han padecido durante demasiado tiempo las gentes de la cuenca del Ter y a la vez crear expectativas de nuevo desarrollo económico para el cuasi invisible Far West catalán.
Juntos nos manifestamos el pasado Primero de Mayo, no para hacer frente a un agravio o a una agresión externa sino para proponer un método de trabajo que nos acerque a la solución del problema. ¡Vaya, la cuadratura del círculo!, dirán los más descreídos. Simplemente, optimismo de la voluntad, diremos nosotros. Nadie niega la complejidad del asunto, así como nadie puede afirmar con honradez que haya una única solución para afrontar con garantías el problema en su globalidad. Cuando entren en funcionamiento las plantas desalinizadoras proyectadas, el área metropolitana tendrá, sin duda, menos riesgos a corto plazo, pero estos no desaparecerán del todo si no somos capaces de conjugar en positivo las oportunidades y las amenazas que una solución estructural del problema puede implicar para el conjunto del país. ¿O es que
podemos continuar alimentando impunemente sus desequilibrios económico, demográfico y de infraestructuras?
Por eso es urgente quitarle la razón al señor Nadal (estoy seguro de que se alegraría). Y para ello, sería útil abrir un debate social para el cumplimiento y desarrollo de la directiva marco del agua, convocando una mesa suficientemente representativa en términos sectoriales, territoriales e ideológicos con el mandato de llegar a un pacto nacional del agua que satisficiera las preocupaciones, necesidades y sensibilidades de todos. Ahora que tenemos agua y sin urgencias electoralistas, hay una oportunidad para el sosiego y la responsabilidad que es imprescindible aprovechar. O al menos así lo creemos algunos ingenuos que, como Barack Obama, sabemos que si se quiere se puede.
Secretario general de CC.OO. de las Terres de Lleida
Article publicat a La Vanguardia el dimarts 19 d'agost de 2008
En plena crisis de la sequía y cuando todo el mundo rezaba a sumanera para que el cielo se dignara a calmar nuestra sed, una voz, la de Joan Miquel Nadal, ex alcalde de Tarragona, advertía con un deje de cinismo que él rezaba justo para lo contrario. Temía, no sin razón, que si de pronto empezaba a llover no seríamos capaces de abordar el ya crónico problema del abastecimiento de agua en Catalunya.
Llovió a cántaros durante dos meses y espero que el tiempo no acabe dando la razón al señor Nadal, porque más allá de su complejidad el asunto requiere ser abordado de inmediato si no queremos sufrir a medio plazo las consecuencias en términos de fractura social y confrontación territorial. Si algo ha puesto de relieve este episodio de sequía es que las costuras del país no están para resistir ni más frivolidad ni más política del avestruz. Frivolidad emitida por gurús mediáticos pagados con dinero público, avivando la hoguera de los agravios comparativos entre territorios. Política del avestruz que de manera sucinta consiste en no hablar claro a los votantes, en negarles la explicación honesta de asuntos complejos como si fueran niños a los que mejor no disgustar con cuitas de mayores.
En Lleida, un grupo de personas y entidades de diversa procedencia y sesgo ideológico, agrupados en torno al llamado Compromís per Lleida, hemos ido concretando un mensaje propositivo que parte de la constatación de que en nuestro país hay agua en cantidad y calidad suficientes no sólo para que en el futuro no vuelva a verse tan de cerca el fantasma de una crisis de abastecimiento en la región metropolitana sino también para reparar el expolio que han padecido durante demasiado tiempo las gentes de la cuenca del Ter y a la vez crear expectativas de nuevo desarrollo económico para el cuasi invisible Far West catalán.
Juntos nos manifestamos el pasado Primero de Mayo, no para hacer frente a un agravio o a una agresión externa sino para proponer un método de trabajo que nos acerque a la solución del problema. ¡Vaya, la cuadratura del círculo!, dirán los más descreídos. Simplemente, optimismo de la voluntad, diremos nosotros. Nadie niega la complejidad del asunto, así como nadie puede afirmar con honradez que haya una única solución para afrontar con garantías el problema en su globalidad. Cuando entren en funcionamiento las plantas desalinizadoras proyectadas, el área metropolitana tendrá, sin duda, menos riesgos a corto plazo, pero estos no desaparecerán del todo si no somos capaces de conjugar en positivo las oportunidades y las amenazas que una solución estructural del problema puede implicar para el conjunto del país. ¿O es que
podemos continuar alimentando impunemente sus desequilibrios económico, demográfico y de infraestructuras?
Por eso es urgente quitarle la razón al señor Nadal (estoy seguro de que se alegraría). Y para ello, sería útil abrir un debate social para el cumplimiento y desarrollo de la directiva marco del agua, convocando una mesa suficientemente representativa en términos sectoriales, territoriales e ideológicos con el mandato de llegar a un pacto nacional del agua que satisficiera las preocupaciones, necesidades y sensibilidades de todos. Ahora que tenemos agua y sin urgencias electoralistas, hay una oportunidad para el sosiego y la responsabilidad que es imprescindible aprovechar. O al menos así lo creemos algunos ingenuos que, como Barack Obama, sabemos que si se quiere se puede.
dimecres, 20 d’agost del 2008
Dades d'avui - 20 d'agost
Conca del Ter (dades 19 d'agost):
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 5,22
Ter a Girona, m3/s: 5,82
Ter a Torroella, m3/s: 1,90
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s: 139,40
Ebre a Ascó, m3/s: 193,87
Segre a Balaguer, m3/s: --- sense dades
Mirant una mica les dades en temps real dels subministraments per a reg agrícola a la conca de l'Ebre:
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/canales
Presa d'aigua de l'embassament d'El Grado (Alt Aragó): 47,11 m3/s
Presa d'aigua pel canal Monegros - Cinca: 22,80 m3/s
Presa d'aigua d'El Ciego (Canal d'Aragó i Catalunya): 19,53 m3/s
Capçalera canal d'Urgell: 33,14 m3/s + Canal auxiliar d'Urgell: 12,93 m3/s
Canal marge esquerra Delta de l'Ebre: 18,40 m3/s i marge dret: 29,60 m3/s (darrera dada)
Canal Imperial de Aragón: 39,84 m3/s
Riegos Jalón Alto: 6,27 m3/s
Canal de Tauste: 10,51 m3/s
Toma de Lodosa: 16,96 m3/s
... més algunes altres captacions menors.
En total, no menys de 257 m3/s, pràcticament el doble del cabal actual a Tortosa.
També hi ha la dada del transvasament a Tarragona: 2,79 m3/s
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 237 hm3
Total conques internes: 432 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.686 hm3
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 5,22
Ter a Girona, m3/s: 5,82
Ter a Torroella, m3/s: 1,90
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s: 139,40
Ebre a Ascó, m3/s: 193,87
Segre a Balaguer, m3/s: --- sense dades
Mirant una mica les dades en temps real dels subministraments per a reg agrícola a la conca de l'Ebre:
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/canales
Presa d'aigua de l'embassament d'El Grado (Alt Aragó): 47,11 m3/s
Presa d'aigua pel canal Monegros - Cinca: 22,80 m3/s
Presa d'aigua d'El Ciego (Canal d'Aragó i Catalunya): 19,53 m3/s
Capçalera canal d'Urgell: 33,14 m3/s + Canal auxiliar d'Urgell: 12,93 m3/s
Canal marge esquerra Delta de l'Ebre: 18,40 m3/s i marge dret: 29,60 m3/s (darrera dada)
Canal Imperial de Aragón: 39,84 m3/s
Riegos Jalón Alto: 6,27 m3/s
Canal de Tauste: 10,51 m3/s
Toma de Lodosa: 16,96 m3/s
... més algunes altres captacions menors.
En total, no menys de 257 m3/s, pràcticament el doble del cabal actual a Tortosa.
També hi ha la dada del transvasament a Tarragona: 2,79 m3/s
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 237 hm3
Total conques internes: 432 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.686 hm3
diumenge, 10 d’agost del 2008
Dades d'avui
Feia dies que no miràvem com estava el tema i ja toca donar-hi un cop d'ull....
Conca del Ter (dades 9 d'agost):
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 8,07
Ter a Girona, m3/s: 5,73
Ter a Torroella, m3/s: 1,26
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s: 128,20
Ebre a Ascó, m3/s: 191,70
Segre a Balaguer, m3/s: --- sense dades
Mirant una mica les dades en temps real dels subministraments per a reg agrícola a la conca de l'Ebre:
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/canales
Presa d'aigua de l'embassament d'El Grado (Alt Aragó): 48,87 m3/s
Presa d'aigua d'El Ciego (Canal d'Aragó i Catalunya): 21,70 m3/s
Capçalera canal d'Urgell: 33,51 m3/s + Canal auxiliar d'Urgell: 14,40 m3/s
Canal marge esquerra Delta de l'Ebre: 18,40 m3/s i marge dret: 30,57 m3/s
Canal Imperial de Aragón: 41,80 m3/s
Canal de Tauste: 8,91 m3/s
Toma de Lodosa: 17,89 m3/s
Canal de Alloz: 4,58 m3/s
... més algunes altres captacions menors.
En total, no menys de 240 m3/s, pràcticament el doble del cabal actual a Tortosa.
Per cert, recordar que l'abastament a l'àrea metropolitana de BCN necessita tan sols 15 m3/s. Per això el Ter queda petit.
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 246 hm3
Total conques internes: 444 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.775 hm3
Conca del Ter (dades 9 d'agost):
http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp
Ter a Ripoll, m3/s: 8,07
Ter a Girona, m3/s: 5,73
Ter a Torroella, m3/s: 1,26
Conca de l'Ebre (temps real):
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A
Ebre a Tortosa, m3/s: 128,20
Ebre a Ascó, m3/s: 191,70
Segre a Balaguer, m3/s: --- sense dades
Mirant una mica les dades en temps real dels subministraments per a reg agrícola a la conca de l'Ebre:
http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/canales
Presa d'aigua de l'embassament d'El Grado (Alt Aragó): 48,87 m3/s
Presa d'aigua d'El Ciego (Canal d'Aragó i Catalunya): 21,70 m3/s
Capçalera canal d'Urgell: 33,51 m3/s + Canal auxiliar d'Urgell: 14,40 m3/s
Canal marge esquerra Delta de l'Ebre: 18,40 m3/s i marge dret: 30,57 m3/s
Canal Imperial de Aragón: 41,80 m3/s
Canal de Tauste: 8,91 m3/s
Toma de Lodosa: 17,89 m3/s
Canal de Alloz: 4,58 m3/s
... més algunes altres captacions menors.
En total, no menys de 240 m3/s, pràcticament el doble del cabal actual a Tortosa.
Per cert, recordar que l'abastament a l'àrea metropolitana de BCN necessita tan sols 15 m3/s. Per això el Ter queda petit.
Embassaments:
http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf
Sau + Susqueda: 246 hm3
Total conques internes: 444 hm3
Tram català de la conca de l'Ebre: 2.775 hm3
40 espècies invasores amenacen la flora de la desembocadura del Ter
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008081000_3_281191__COMARQUES-Detecten-unes-especies-invasores-amenacenla-flora-desembocaduradel
La presència incontrolada d'aquests vegetals podria implicar una pèrdua de la biodiversitat
GIRONA EUROPA PRESS/DDG
Una quarentena d'espècies vegetals al·lòctones -és a dir, de caràcter invasor- ocupen actualment la desembocadura del riu Ter, fet que provoca la modificació dels hàbitats i la substitució de la flora pròpia del territori. Algunes es van introduir a la zona fa més de 50 anys, com una espècie de jonc anomenada Arundo donax o la Robinia pseudoacacia, i ja formen part de la flora habitual de la desembocadura del Ter, tot i això, d'altres són d'introducció més recent i no tenen una "afectació molt clara en els ecosistemes", segons un projecte de l'Associació Nereo sobre la zona.
Aquestes espècies es troben en expansió i l'afectació més greu es troba a les zones humides i els ambients litorals. "El creixement és molt agressiu, les espècies d'aquí no creixen tan de pressa", va argumentar el responsable del projecte Nereo, Guillem Mas. La presència "incontrolada" d'aquestes espècies a la desembocadura del Ter podria comportar una pèrdua de la biodiversitat, va afegir. Malgrat que, segons Nereo, la zona de la Closa de la Fonollera ocupa "valors naturals de gran importància", com el sistema de dunes, els aiguamolls i els boscos de ribera, la situació és especialment delicada a l'espai ocupat per la finca privada els Closes de la Fonollera, on algunes espècies han crescut "desmesuradament" i exerceixen una "competència directa" sobre les espècies autòctones, que podrien arribar a desaparèixer si no s'eliminen les invasores. A més, la finca està afectada per diversos problemes de conservació, com l'estat de degradació de la zona i el pas constant de vehicles que estacionen a la platja.
Recuperació de la zona
Tot i això, l'Associació Nereo va signar fa poc un acord de custòdia amb la promotora immobiliària Elisa, propietària de la finca després de set anys de negociacions. Es tracta d'un conveni perquè l'entitat realitzi activitats de conservació a la finca. Normalment, els convenis de custòdia responen a la "bona fe" de les dues parts i cap dels signataris rep contraprestacions econòmiques, però les entitats de custòdia treballen perquè les finques custodiades rebin beneficis fiscals, "com als Estats Units o Anglaterra".
Nereo té previst practicar a la zona la supressió del "focus de propagació" i la restauració de les espècies vegetals autòctones, i a més preveu reinstaurar el sistema dunar. Aquestes actuacions requereixen una inversió de 140.000 euros, dels quals encara en falten 54.000. L'Agència Catalana de l'Aigua va aportar al projecte de Nereo aproximadament 20.000 euros, la Conselleria de Medi Ambient 10.000 més ?-i potser aquest any torna a atorgar subvenció a l'entitat- i, finalment, l'empresa Cruma va aportar 10.000 més al projecte, entre d'altres.Recentment, el treball de recuperació de la zona va ser premiat per la Fundació Biodiversitat amb 26.224 euros. Segons el director de projectes de Biodiversitat, German Alonso, el projecte "és adequat perquè resol un problema concret". A més, Alonso va explicar que els acords de custòdia "ofereixen una solució".
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí també ha rebut ajudes de la Unió Europea, dins el Programa LIFE, durant els tres últims anys per un valor de gairebé 700.000 euros per d'eradicar el problema de les espècies invasores al municipi.
La presència incontrolada d'aquests vegetals podria implicar una pèrdua de la biodiversitat
GIRONA EUROPA PRESS/DDG
Una quarentena d'espècies vegetals al·lòctones -és a dir, de caràcter invasor- ocupen actualment la desembocadura del riu Ter, fet que provoca la modificació dels hàbitats i la substitució de la flora pròpia del territori. Algunes es van introduir a la zona fa més de 50 anys, com una espècie de jonc anomenada Arundo donax o la Robinia pseudoacacia, i ja formen part de la flora habitual de la desembocadura del Ter, tot i això, d'altres són d'introducció més recent i no tenen una "afectació molt clara en els ecosistemes", segons un projecte de l'Associació Nereo sobre la zona.
Aquestes espècies es troben en expansió i l'afectació més greu es troba a les zones humides i els ambients litorals. "El creixement és molt agressiu, les espècies d'aquí no creixen tan de pressa", va argumentar el responsable del projecte Nereo, Guillem Mas. La presència "incontrolada" d'aquestes espècies a la desembocadura del Ter podria comportar una pèrdua de la biodiversitat, va afegir. Malgrat que, segons Nereo, la zona de la Closa de la Fonollera ocupa "valors naturals de gran importància", com el sistema de dunes, els aiguamolls i els boscos de ribera, la situació és especialment delicada a l'espai ocupat per la finca privada els Closes de la Fonollera, on algunes espècies han crescut "desmesuradament" i exerceixen una "competència directa" sobre les espècies autòctones, que podrien arribar a desaparèixer si no s'eliminen les invasores. A més, la finca està afectada per diversos problemes de conservació, com l'estat de degradació de la zona i el pas constant de vehicles que estacionen a la platja.
Recuperació de la zona
Tot i això, l'Associació Nereo va signar fa poc un acord de custòdia amb la promotora immobiliària Elisa, propietària de la finca després de set anys de negociacions. Es tracta d'un conveni perquè l'entitat realitzi activitats de conservació a la finca. Normalment, els convenis de custòdia responen a la "bona fe" de les dues parts i cap dels signataris rep contraprestacions econòmiques, però les entitats de custòdia treballen perquè les finques custodiades rebin beneficis fiscals, "com als Estats Units o Anglaterra".
Nereo té previst practicar a la zona la supressió del "focus de propagació" i la restauració de les espècies vegetals autòctones, i a més preveu reinstaurar el sistema dunar. Aquestes actuacions requereixen una inversió de 140.000 euros, dels quals encara en falten 54.000. L'Agència Catalana de l'Aigua va aportar al projecte de Nereo aproximadament 20.000 euros, la Conselleria de Medi Ambient 10.000 més ?-i potser aquest any torna a atorgar subvenció a l'entitat- i, finalment, l'empresa Cruma va aportar 10.000 més al projecte, entre d'altres.Recentment, el treball de recuperació de la zona va ser premiat per la Fundació Biodiversitat amb 26.224 euros. Segons el director de projectes de Biodiversitat, German Alonso, el projecte "és adequat perquè resol un problema concret". A més, Alonso va explicar que els acords de custòdia "ofereixen una solució".
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí també ha rebut ajudes de la Unió Europea, dins el Programa LIFE, durant els tres últims anys per un valor de gairebé 700.000 euros per d'eradicar el problema de les espècies invasores al municipi.
dimecres, 6 d’agost del 2008
Torroella activa la creació de la comunitat d'usuaris d'aigua per gestionar la del Baix Ter
Font: El Punt-Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2958133
Espera que s'hi impliquin els altres 38 pobles de la zona
ALBERT VILAR. Torroella de Montgrí
El ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí aprovarà demà promoure la constitució de la comunitat d'usuaris dels aqüífers del Baix Ter, que va començar a impulsar fa tres anys, i la declaració de la implicació del món local en la gestió de l'aigua. I ho farà arribar als 38 pobles de la zona perquè s'hi adhereixin. La idea és constituir la comunitat a l'octubre.
L'any 2005, l'Ajuntament de Torroella, comandat per CiU, ja va impulsar crear la junta gestora de la Comunitat d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter. I a part de Torroella, també ho veien bé 15 municipis més, a part de 2 comunitats de regants, 2 sindicats agraris, 3 empreses subministradores d'aigua i una institució agrària.
I fa un parell de mesos, el nou Ajuntament, ara comandat per UPM i ERC, va decidir reactivar el tema mirant d'implicar el màxim de municipis possibles. I es va fer una trobada general que va aplegar ajuntaments, comunitats de regants i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat.
Ara, novament, l'Ajuntament de Torroella ha fet un altre pas endavant amb la declaració institucional en defensa de la implicació del món local en la gestió de l'aigua de l'aqüífer del Baix Ter, i alhora es vol promoure la constitució de la comunitat.
En aquest sentit, el ple municipal de Torroella, que es reuneix demà, dijous, aprovarà la declaració i la promoció de l'entitat. I, al mateix temps, pensa fer-ho arribar a la resta de municipis afectats, que són 38, perquè s'hi adhereixin també per acord de ple. La previsió de l'Ajuntament de Torroella és que la constitució es faci formalment durant el mes d'octubre.
La futura Comunitat d'Usuaris de l'Aigua del Baix Ter, que ja existeix en altres zones de Catalunya, té com a objectius: resoldre els problemes derivats de la sobreexplotació, la contaminació i la intrusió marina en les aigües superficials i subterrànies; evitar i resoldre les qüestions o litigis entre els usuaris; gestionar directament els interessos comuns de l'aprofitament de l'aigua; informar sobre les aigües concedides; proposar mesures; gestionar els serveis que hi delegui la Generalitat; potenciar els nous mecanismes d'estalvi i racionalització de l'ús de l'aigua, i potenciar la reutilització de l'aigua regenerada.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2958133
Espera que s'hi impliquin els altres 38 pobles de la zona
ALBERT VILAR. Torroella de Montgrí
El ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí aprovarà demà promoure la constitució de la comunitat d'usuaris dels aqüífers del Baix Ter, que va començar a impulsar fa tres anys, i la declaració de la implicació del món local en la gestió de l'aigua. I ho farà arribar als 38 pobles de la zona perquè s'hi adhereixin. La idea és constituir la comunitat a l'octubre.
L'any 2005, l'Ajuntament de Torroella, comandat per CiU, ja va impulsar crear la junta gestora de la Comunitat d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter. I a part de Torroella, també ho veien bé 15 municipis més, a part de 2 comunitats de regants, 2 sindicats agraris, 3 empreses subministradores d'aigua i una institució agrària.
I fa un parell de mesos, el nou Ajuntament, ara comandat per UPM i ERC, va decidir reactivar el tema mirant d'implicar el màxim de municipis possibles. I es va fer una trobada general que va aplegar ajuntaments, comunitats de regants i l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat.
Ara, novament, l'Ajuntament de Torroella ha fet un altre pas endavant amb la declaració institucional en defensa de la implicació del món local en la gestió de l'aigua de l'aqüífer del Baix Ter, i alhora es vol promoure la constitució de la comunitat.
En aquest sentit, el ple municipal de Torroella, que es reuneix demà, dijous, aprovarà la declaració i la promoció de l'entitat. I, al mateix temps, pensa fer-ho arribar a la resta de municipis afectats, que són 38, perquè s'hi adhereixin també per acord de ple. La previsió de l'Ajuntament de Torroella és que la constitució es faci formalment durant el mes d'octubre.
La futura Comunitat d'Usuaris de l'Aigua del Baix Ter, que ja existeix en altres zones de Catalunya, té com a objectius: resoldre els problemes derivats de la sobreexplotació, la contaminació i la intrusió marina en les aigües superficials i subterrànies; evitar i resoldre les qüestions o litigis entre els usuaris; gestionar directament els interessos comuns de l'aprofitament de l'aigua; informar sobre les aigües concedides; proposar mesures; gestionar els serveis que hi delegui la Generalitat; potenciar els nous mecanismes d'estalvi i racionalització de l'ús de l'aigua, i potenciar la reutilització de l'aigua regenerada.
dissabte, 2 d’agost del 2008
Una denúncia justificada en defensa del Ter
Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008080200_4_279908__Opinio-denUncia-justificada-defensa
L'Agència Catalana de l'Aigua ha estat denunciada en un jutjat de Barcelona pel seu incompliment sistemàtic de la llei que regula el transvasament d'aigua del riu Ter a Barcelona. La Plataforma del Ter no descarta fer arribar l'afer a la Comissió Europea.
La Plataforma del Ter ha denunciat en un jutjat contenciós administratiu de Barcelona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per l'incompliment de la llei de l'any 1959 que fixa les condicions del transvasament d'aigua d'aquest riu a la capital catalana. És la primera vegada que l'entitat es decideix a usar la via judicial per intentar resoldre els problemes derivats d'aquest incompliment i, d'entrada, ha demanat al jutge que, com a mesura cautelar, obligui l'ACA a complir estrictament el que marca la normativa. La denúncia al jutjat arriba després que el mes d'abril la mateixa Plataforma presentés un requeriment a l'ACA perquè respectés els cabals del Ter al seu pas per les comarques gironines que s'estableixen en la llei que regula el transvasament. En les últimes setmanes, des de la Generalitat s'ha assegurat que s'està treballant per complir la normativa, i que l'entrada en funcionament de diferents equipaments que s'estan acabant d'enllestir ho afavorirà. Tot això és per a la Plataforma del Ter "una fugida endavant, parcial i plena de vaguetats", per la qual cosa s'han decidit a anar al jutjat i no descarten fins i tot fer una denúncia a la Comissió Europea, per a la qual es troben en "ple procés de ?reunir proves que ens permetin afirmar que s'estan incomplint normes i directives europees respecte al Ter", segons ha explicat el president de la Plataforma, Francesc Camps. La denúncia de la Plataforma del Ter està plenament justificada, i de fet es podria haver presentat ja fa molts anys, perquè l'incompliment sistemàtic de la llei de 1959 ha perjudicat de manera greu el riu Ter i el seu entorn al seu pas per les comarques gironines, i de manera especial els pagesos de la zona del Baix Ter. Però no és clar que la via judicial pugui resoldre un problema que és clarament de voluntat política. I fins ara tots els governs d'aquest país han fet passar les necessitats d'aigua de Barcelona per davant de les necessitats dels territoris ?banyats pel Ter. Una resolució judicial canviarà aquesta manera de fer? L'esperança és l'últim que es perd.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008080200_4_279908__Opinio-denUncia-justificada-defensa
L'Agència Catalana de l'Aigua ha estat denunciada en un jutjat de Barcelona pel seu incompliment sistemàtic de la llei que regula el transvasament d'aigua del riu Ter a Barcelona. La Plataforma del Ter no descarta fer arribar l'afer a la Comissió Europea.
La Plataforma del Ter ha denunciat en un jutjat contenciós administratiu de Barcelona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per l'incompliment de la llei de l'any 1959 que fixa les condicions del transvasament d'aigua d'aquest riu a la capital catalana. És la primera vegada que l'entitat es decideix a usar la via judicial per intentar resoldre els problemes derivats d'aquest incompliment i, d'entrada, ha demanat al jutge que, com a mesura cautelar, obligui l'ACA a complir estrictament el que marca la normativa. La denúncia al jutjat arriba després que el mes d'abril la mateixa Plataforma presentés un requeriment a l'ACA perquè respectés els cabals del Ter al seu pas per les comarques gironines que s'estableixen en la llei que regula el transvasament. En les últimes setmanes, des de la Generalitat s'ha assegurat que s'està treballant per complir la normativa, i que l'entrada en funcionament de diferents equipaments que s'estan acabant d'enllestir ho afavorirà. Tot això és per a la Plataforma del Ter "una fugida endavant, parcial i plena de vaguetats", per la qual cosa s'han decidit a anar al jutjat i no descarten fins i tot fer una denúncia a la Comissió Europea, per a la qual es troben en "ple procés de ?reunir proves que ens permetin afirmar que s'estan incomplint normes i directives europees respecte al Ter", segons ha explicat el president de la Plataforma, Francesc Camps. La denúncia de la Plataforma del Ter està plenament justificada, i de fet es podria haver presentat ja fa molts anys, perquè l'incompliment sistemàtic de la llei de 1959 ha perjudicat de manera greu el riu Ter i el seu entorn al seu pas per les comarques gironines, i de manera especial els pagesos de la zona del Baix Ter. Però no és clar que la via judicial pugui resoldre un problema que és clarament de voluntat política. I fins ara tots els governs d'aquest país han fet passar les necessitats d'aigua de Barcelona per davant de les necessitats dels territoris ?banyats pel Ter. Una resolució judicial canviarà aquesta manera de fer? L'esperança és l'últim que es perd.
divendres, 1 d’agost del 2008
La Plataforma del Ter vol portar al Parlament el retorn del cabal del riu
Font: Vilaweb-ElPunt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2953003
L'entitat interposa un recurs contenciós contra la decisió de l'ACA
MONTSE BARRERA. Girona
La Plataforma del Ter vol reiniciar una segona ronda de converses amb els diferents partits polítics per trobar una solució a la recuperació del cabal del Ter a la demarcació de Girona, i que finalment arribi al Parlament i s'estableixi la manera com s'han d'utilitzar els recursos naturals del país i del riu en particular. La plataforma va presentar ahir un contenciós contra la decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de continuar incomplint la derivació dels cabals que estableix la llei de 1959.
A banda de la via judicial, la Plataforma del Ter intentarà reconduir la situació d'incompliment de la derivació del cabal del riu Ter que estableix la llei de 1959 per la via política. Així ho va explicar ahir el president de la plataforma i alcalde de Celrà, Francesc Camps, que afirma que els diferents partits polítics es trobaran a la tardor per tornar a tractar el tema, després d'haver acabat una primera roda fa pocs dies.
Camps afirma que cal trobar una solució estratègica lògica entre els partits polítics, per després traslladar-la al Parlament i que s'estableixi un acord a curt i mitjà termini per recuperar el cabal del riu. Pel president de la plataforma, el Parlament ha d'establir no només la recuperació d'aquest cabal, sinó també la manera com s'han d'utilitzar els recursos naturals a Catalunya en general.
La presentació del recurs contenciós és un acte de resposta a la que en el seu moment va donar l'ACA. El 15 d'abril passat la plataforma va presentar un escrit de reclamació a l'ACA exigint l'immediat compliment de la llei del Ter de l'any 1959, reclamació que va ser rebutjada pocs dies més tard. En opinió de Camps, la resposta de l'ACA «no va estar prou argumentada» i per això s'opta ara per la via judicial per veure «si el jutge reconeix el greuge que es fa a la llei». Camps reconeix que el tema no és senzill de solucionar, però manté que fa molts anys que dura i les solucions triguen a arribar. Per això, afegeix: «Cal ser perseverants perquè les raons acompanyen i també s'ha de recórrer als recursos legals pel maltracte que es fa al Ter.» «Més que solidaritat és un abús i un espoli», afegeix Camps, que ha denunciat en repetides ocasions la progressiva disminució del cabal del riu i l'empitjorament de les seves aigües, així com afectació a l'activitat agrícola.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2953003
L'entitat interposa un recurs contenciós contra la decisió de l'ACA
MONTSE BARRERA. Girona
La Plataforma del Ter vol reiniciar una segona ronda de converses amb els diferents partits polítics per trobar una solució a la recuperació del cabal del Ter a la demarcació de Girona, i que finalment arribi al Parlament i s'estableixi la manera com s'han d'utilitzar els recursos naturals del país i del riu en particular. La plataforma va presentar ahir un contenciós contra la decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de continuar incomplint la derivació dels cabals que estableix la llei de 1959.
A banda de la via judicial, la Plataforma del Ter intentarà reconduir la situació d'incompliment de la derivació del cabal del riu Ter que estableix la llei de 1959 per la via política. Així ho va explicar ahir el president de la plataforma i alcalde de Celrà, Francesc Camps, que afirma que els diferents partits polítics es trobaran a la tardor per tornar a tractar el tema, després d'haver acabat una primera roda fa pocs dies.
Camps afirma que cal trobar una solució estratègica lògica entre els partits polítics, per després traslladar-la al Parlament i que s'estableixi un acord a curt i mitjà termini per recuperar el cabal del riu. Pel president de la plataforma, el Parlament ha d'establir no només la recuperació d'aquest cabal, sinó també la manera com s'han d'utilitzar els recursos naturals a Catalunya en general.
La presentació del recurs contenciós és un acte de resposta a la que en el seu moment va donar l'ACA. El 15 d'abril passat la plataforma va presentar un escrit de reclamació a l'ACA exigint l'immediat compliment de la llei del Ter de l'any 1959, reclamació que va ser rebutjada pocs dies més tard. En opinió de Camps, la resposta de l'ACA «no va estar prou argumentada» i per això s'opta ara per la via judicial per veure «si el jutge reconeix el greuge que es fa a la llei». Camps reconeix que el tema no és senzill de solucionar, però manté que fa molts anys que dura i les solucions triguen a arribar. Per això, afegeix: «Cal ser perseverants perquè les raons acompanyen i també s'ha de recórrer als recursos legals pel maltracte que es fa al Ter.» «Més que solidaritat és un abús i un espoli», afegeix Camps, que ha denunciat en repetides ocasions la progressiva disminució del cabal del riu i l'empitjorament de les seves aigües, així com afectació a l'activitat agrícola.
Es transvasa el 75%
Font: Vilaweb-El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2953005
Segons la Plataforma del Ter, no es compleixen els criteris ecològics mínims per garantir la salut del Ter ni l'aprovisionament dels municipis de la serva conca, i s'està transvasant el 75% del cabal, fet que significa que és la principal font d'abastament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per davant de la conca del Llobregat. L'entitat també reitera que en aquests moments no es compleixen els requisits mínims que preveu la llei del Ter de 1959, que són: 3 m³/s de cabal circulant per la demarcació de Girona; 1 m³/s d'abastament Girona Costa Brava, i una dotació per regadius de 150 hm³/any. La plataforma va constituir-se el gener d'aquest any i inclou més de seixanta institucions, entre elles la Diputació de Girona, i entitats de la conca del Ter. En el contenciós demana, com a mesures cautelars, que s'obligui l'ACA a complir el que mana la llei del Ter. És la primera vegada que l'entitat utilitza la via judicial en les seves reclamacions.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2953005
Segons la Plataforma del Ter, no es compleixen els criteris ecològics mínims per garantir la salut del Ter ni l'aprovisionament dels municipis de la serva conca, i s'està transvasant el 75% del cabal, fet que significa que és la principal font d'abastament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per davant de la conca del Llobregat. L'entitat també reitera que en aquests moments no es compleixen els requisits mínims que preveu la llei del Ter de 1959, que són: 3 m³/s de cabal circulant per la demarcació de Girona; 1 m³/s d'abastament Girona Costa Brava, i una dotació per regadius de 150 hm³/any. La plataforma va constituir-se el gener d'aquest any i inclou més de seixanta institucions, entre elles la Diputació de Girona, i entitats de la conca del Ter. En el contenciós demana, com a mesures cautelars, que s'obligui l'ACA a complir el que mana la llei del Ter. És la primera vegada que l'entitat utilitza la via judicial en les seves reclamacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)