http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008122000_3_305009__Comarques-Torroella-envia-postals-Nadal-reivindicatives

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008122000_3_305009__Comarques-Torroella-envia-postals-Nadal-reivindicatives

TORROELLA DE MONTGRÍ DDG

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí-l'Estartit ha decidit felicitar enguany el Nadal d'una forma reivindicativa i per això ha enviat unes postals on es fa una clara referència a la sensibilitat del territori respecte a la gestió de l'aigua del Ter. I és que aquest 2008 ha estat marcat, en bona part, pels problemes de la sequera, que s'han deixat sentir especialment al Baix Ter. Per això, l'alcalde, Joan Margall, ha volgut aprofitar el seu missatge nadalenc per reforçar la sensibilització i intentar que ningú (ni veïns ni administracions) baixi la guàrdia respecte a aquest tema, ara que la sequera ja no assetja la comarca i s'han rebaixat els nivells d'alerta.

Es tracta, doncs, d'una acció més del consistori baixempordanès per garantir l'aigua del Ter, que durant tot aquest any ha fet nombroses gestions i ha reclamat insistentment que es garantís el cabal ecològic del riu, que a hores d'ara encara es troba per sota dels mínims que fixa la llei.

La Comissió del Ter aprova apujar de dos a tres metres cúbics per segon el cabal

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121900_3_304791__Comarques-Comissio-aprova-apujar-tres-metres-cubics-segon-cabal

L'Ajuntament de Girona demana que augmenti encara més per poder carregar els aqüífers

LOCALITAT TÀNIA TÀPIA/ACN La Comissió de desembassament del Ter va aprovar aquest dijous augmentar el cabal del Ter de dos a tres metres cúbics per segon des de la presa del Pasteral fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí. Aquesta mesura s'ha pres després que les darreres pluges hagin millorat la capacitat dels embassaments situats en el curs del riu i, com a conseqüència, també de l'aixecament de les restriccions en el sistema Ter-Llobregat, aprovat dimarts pel Govern. La mesura l'executarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que també integra la comissió, que es va fer ahir al migdia a Barcelona.La comissió la formen diversos ajuntaments, companyies hidroelèctriques, l'ACA, comunitats de regants i el Consorci de la Costa Brava, entre altres.El representant de l'Ajuntament de Girona a la comissió, Enric Pardo, va dir que passar de dos a tres metres cúbics i que els embassaments deixin anar més aigua és una "millora substancial". No obstant això, va explicar també que ha deixat palès a la comissió el malestar del consistori i d'altres associacions de regants i ajuntaments del territori perquè, tot i l'augment de cabal, el Ter no arriba als mínims fixats pel Pla sectorial de cabals mínims, aprovat per la Generalitat.Girona en vol mésAquest pla fixa uns mínims que van dels 3,8 metres cúbics per segons als 4,6 metres, segons l'època de l'any. "No podem parlar que siguem en una fase de normalitat quan el riu està en una situació de dèficit des de fa temps i això perjudica els aqüífers", va indicar Pardo que va demanat a l'ACA que augmenti encara més el cabal del riu perquè ecològicament no n'hi ha prou i cal carregar els aqüífers després del llarg període de sequera. "No volem que es mantinguin les restriccions, però si deixa clar que no som en una situació de normalitat i que hi ha un dèficit hidràulic al Ter que s'ha de resoldre", va indicar. Segons aquest, la resposta de l'ACA és que cal esperar que les plantes desalinitzadores aportin més aigua a les conques catalanes per poder augmentar més el cabal del Ter.

Invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar els recs del Baix Ter

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3087503

El Departament d'Agricultura ha destacat que el repte és poder estalviar un 25% d'aigua

MÒNICA CABRUJA. La Tallada d'Empordà
Un «deute històric» saldat. Així va qualificar ahir el secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, el protocol de col·laboració que s'ha signat amb els regants del Baix Ter. El DAR ha anunciat que s'invertiran 60 milions en deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec, amb l'objectiu bàsic de poder estalviar un 25% d'aigua. La meitat de la inversió prevista va destinada a la modernització de les canalitzacions de la comunitat de regants del rec de Molí de Pals i la de la presa de Colomers, una actuació ja anunciada que està previst començar abans de final d'any.

El secretari general del DAR i els representants de les set comunitats de regants del Baix Ter van signar ahir el protocol de col·laboració. Les set comunicats gestionen una superfície regable de 8.814 hectàrees, propietat de 3.967 regants. El portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter, Narcís Illa, es va mostrar molt satisfet amb l'anunci de les inversions, tot i que manté que ara per ara es tracta d'una «declaració d'intencions» i cal esperar que any rere any es destini una partida en el pressupost per anar desenvolupant el protocol.

ESTUDIS PREVIS
De moment, la meitat de les inversions ja tenen un destinatari clar, que són els projectes de canalització de la comunitat del Molí de Pals i de la presa de Colomers. Pel que fa a la resta, el DAR vol analitzar primer l'estat actual de les canalitzacions i estudiar les mesures que s'han de portar a terme. Un cop fet aquest pas, s'assignaran les partides per modernitzar els recs, segons es va assegurar.

Les set comunitats de regants que han signat el protocol són la del Molí de Pals; la de la presa de Colomers; la de la sèquia d'en Vinyals; la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre; la de la sèquia Monar, la de Salt-Vilablareix, i la de la sèquia del Molí de la Pardina i de la riera d'Osor. Tot i que l'anunci del DAR es considera una «bona notícia», el portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter va destacar ahir que encara queda un problema per solucionar i va reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter. «Un riu del qual es transvasa el 70% està condemnat a morir», va sentenciar Illa.

Endesa estudia bombar aigua de Susqueda a Sau per doblar la capacitat de generar electricitat

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085395

Seria un circuit tancat entre els pantans per poder tenir 90 megawatts més

ORIOL MAS. Susqueda
Endesa ha presentat un projecte a la Generalitat per poder bombar aigua del pantà de Susqueda cap al de Sau, de manera que es pogués reutilitzar aquest recurs per a la generació d'energia i es pogués aprofitar més la central hidroelèctrica del pantà de Sau. La companyia elèctrica està estudiant la viabilitat del projecte, que ara es troba en una fase molt inicial, i si finalment es portés a terme suposaria disposar d'entre 80 i 90 megawatts més, doblant la capacitat de generació actual.

Per ara, Endesa ha presentat només el projecte de bombament de l'aigua de Susqueda cap a Sau, un document que va entregar a la Generalitat l'estiu passat. Aquest és tot just un primer pas, i encara no ha presentat cap estudi sobre la resta de canvis que caldria fer, com ara posar en marxa uns altres grups per poder generar més electricitat, o bé la modificació de les turbines.

El projecte permetria augmentar la capacitat de generar més energia a través de la central hidràulica de Sau, ja que es reaprofitaria l'aigua en funció de les necessitats del mercat elèctric. Aquest sistema, que s'anomena «central reversible», ja s'aplica en casos determinats com ara el de Sallent, a la vall Fosca del Pirineu lleidatà, i no deixa de ser una mena de circuit tancat l'objectiu del qual és reaprofitar el salt d'aigua per generar més energia. Consisteix a desembassar aigua des d'un pantà superior cap a un altre d'inferior, com en qualsevol central hidràulica, i que és el que es faria entre Sau i Susqueda. La particularitat és que aquesta aigua es bomba novament cap al pantà superior per tal de poder repetir el mateix procés sense perdre aigua riu avall. Això representa una despesa energètica aproximada del 20% de la que es genera.

DOBLAR LA CAPACITAT

Actualment el sistema d'embassaments del Ter –Sau, Susqueda i el Pasteral– té una capacitat d'uns 70 megawatts per hora, 45 a Sau i 25 a Susqueda, en què funciona només un dels grups instal·lats, una quantitat que està lluny de les grans centrals hidràuliques del país com ara les del Segre o de l'Ebre. Si al final aquest projecte prospera, s'haurien de modificar i potenciar, segurament, alguns dels aparells, com ara les turbines, per poder generar entre vuitanta i noranta megawatts més. Aquesta quantitat permetria disposar de més energia en casos d'alta demanda, ja que la hidràulica és justament la que té una major flexibilitat per posar-se en marxa i oferir més electricitat davant d'un augment sobtat de consum. A més, faria que es pogués fer servir més sovint la central, perquè no influiria en els usos de boca ni dels regants o de cabal ecològic.

Agricultura destina 60 milions per modernitzar els recs del Baix Ter i complir «un deute històric»

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112800_3_301123__COMARQUES-Agricultura-destina-milions-modernitzar-recs-Baix-complir-deute-historic

El repte que es fixen des del departament és poder estalviar un 25% d'aigua

ACN/DDG

El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha anunciat una inversió d'uns 60 MEUR (milions d'euros) en un termini de deu anys per modernitzar les canalitzacions de rec de les comunitats de regants del Baix Ter. El repte que es fixen és poder estalviar un 25% d'aigua. 'Que sigui possible depèn de molts factors', ha matisat el director general del DAR Xavier Castella però es mostra convençut que la modernització dels sistemes de rec suposaran un estalvi en la despesa hídrica a la conca. Castella ha afirmat que amb aquest protocol d'actuació salden un 'deute històric' amb els regants i la conca del Ter.

Aquest divendres Castella i els representants de les set comunitats de regants han signat un conveni que formalitza aquesta actuació. Segons el portaveu de la Comunitat de Regants del Baix Ter, Narcís Illa, es tracta d'una declaració d'intencions però s'haurà d'anar veient any rere any que el Govern realment destina la partida necessària al pressupost per anar desenvolupant el protocol de col·laboració. 'Hi estarem a sobre', ha afegit Illa, que assegura que des de la Comunitat de Regants faran la pressió 'que faci falta' perquè aquesta modernització pendent des dels anys 60 es dugui a terme.

L'àrea que abarca el protocol de col·laboració entre el DAR i les comunitats de regants és d'unes 9.000 hectàrees en les quals hi ha 3.976 regants. Segons ha explicat Castella, les canalitzacions que en alguns casos són de fa segles han fet que el sistema de rec perdés aigua pel camí i que, a més, no es pugui distribuir equitativament entre els regants. Així, preveuen crear un 'sistema d'aixetes' i arreglar les juntes perquè no es perdi aigua i el repartiments sigui 'més just'.

La meitat de la inversió prevista d'uns 60 MEUR són per la modernització de les canalitzacions de la Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals i de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, una inversió ja anunciada per modernitzar 26 quilòmetres de regadius i que es preveu que comenci a finals del pròxim mes.

En relació amb la resta, Castella ha explicat que es marquen un termini de temps, fins el 2011, per analitzar l'estat actual de les canalitzacions i estudiar quines són les mesures que s'han d'emprendre. A partir de llavors, han de començar les tasques concretes per modernitzar el rec. El DAR ha explicat que aquest protocol s'emmarca en la necessitat de renovar el sistema, posar un gra de sorra més per evitar que la sequera afecti de forma més radical als regants i perquè han patit que des de l'any 1966 el Ter es transvasi a Barcelona.

Reivindicant el retorn del cabal del Ter

Malgrat haver rebut com una 'bona notícia' la inversió que el DAR preveu fer en els pròxims deu anys per modernitzar els regadius de les comunitats de regants del Baix Ter, Illa ha aprofitat l'ocasió per reivindicar un cop més el retorn del cabal del Ter i ha recordat que, sinó, el riu està sentenciat a desaparèixer. 'Un riu del qual es transvasa el 70% del cabal està condemnat a morir', ha afirmat Illa.

Les set comunitats que han signat el protocol són la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, la Comunitat de Regants del rec del Molí de Pals, la de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre, la de la Sèquia Monar, la de Salt- Vilablareix i la de la Sèquia del Molí de la Pardina i de la Riera d'Osor.

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

El Consorci Alba-Ter veu amb escepticisme el calendari de l´ACA per retornar cabal al riu

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112700_3_300772__Comarques-Consorci-AlbaTer-escepticisme-calendari-lACA-retornar-cabal

CELRÀ | ACN/DDG

El president del Consorci Alba-Ter i alcalde de Celrà, Francesc Camps, qualifica de "promesa per sortir del pas" l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre el retorn del cabal del riu Ter. Camps explica que els cinc metres cúbics per segon que l'ACA preveu que porti el riu l'any 2013 són els que "ja es recullen per als mesos d'hivern". El president del consorci -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- es mostra "escèptic" sobre l'anunci, i ha afegit que és agosarat parlar de complir el calendari el 2012-2013 si no hi ha sequera, "quan els quatre darrers anys el decret ja s'ha activat dos cops".

Durant el congrés celebrat a Girona per tractar sobre els problemes d'aigua en climes mediterranis, el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar que l'entitat ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti cinc metres cúbics per segon. Borràs va avançar que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter el gener.

Això sí, Borràs va precisar que les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (com ara l'entrada en funcionament de la nova planta del Prat), de recuperació d'aqüífers i de reutilització i millora de xarxes.

Retardar la recuperació del riu

"Ens sembla que el que es vol és retardar en el temps la recuperació del riu", va afirmar amb rotunditat Camps, que també va demanar un canvi de discurs a l'ACA "perquè en comptes de dir-nos quina és la quantitat d'aigua que retornaran al riu, insistim que ens diguin quanta en transvasen cap a Barcelona". El president va afegir que el Consorci Alba-Ter té "sospites" que la canonada que s'estén des del Pasteral fins a Cardedeu té fuites. A més, també va avançat que des de l'entitat que presideix s'està fent un estudi per veure quines són les necessitats d'aigua del territori gironí, per quantificar-les i posar-les sobre la taula en la propera reunió amb l'ACA, prevista per al gener.

L'ACA i el retorn del cabal del Ter

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3082050

El director de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Gabriel Borràs, va reiterar ahir que el 2009 començarà el retorn de l'aigua al riu Ter, fins que el 2013 porti 5 m³/s. «En condicions normals, és a dir, si no hi ha sequera quatre anys seguits, aquest retorn seria progressiu», va afirmar ahir. Les previsions de l'ACA se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització (200), de reutilització i millora de xarxes (75) i, finalment, de recuperació d'aqüífers (25). Borràs va fer aquestes declaracions amb motiu de les jornades sobre l'escassetat de l'aigua organitzades a Girona per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Va admetre que el Ter ha estat un riu «sobreexplotat i maltractat», però es va mostrar convençut que la situació començarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, que tindrà una producció de 60 hectòmetres cúbics l'any i que resoldrà una part del subministrament d'aigua a Barcelona. En aquest sentit, Borràs va recordar que el retorn de l'aigua del Ter no es pot desvincular del «cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn».

L´ACA preveu acabar la recuperació de l´aigua del TER el 2013 si no hi ha sequera

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112600_3_300559__Comarques-LACA-preveu-acabar-recuperacio-laigua-2013-sequera

El retorn progressiu s'iniciaria l'any vinent i està supeditat a altres mesures com dessalinitzadores o millora de xarxes

GIRONA | XAVIER PI-ACN/DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fixat una proposta de calendari per al retorn progressiu de l'aigua del Ter que preveu que d'aquí a cinc anys el riu porti 5 metres cúbics per segon. El director de planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, va avançar ahir que el calendari s'està enllestint per presentar-lo al consorci Alba-Ter al gener. Des de l'Agència s'espera que aquests propers 4 anys no hi hagi sequera per poder començar al 2009 i acabar entre el 2012 i 2013. Aquestes previsions, se supediten, però, a la posada en xarxa de 300 hectòmetres cúbics procedents de processos de dessalinització, recuperació d'aqüífers i reutilització i millora de xarxes.
Segons les declaracions de Borràs realitzades durant la seva intervenció dins del Congrés Internacional de l'Aigua que va concloure ahir, les mesures que la Generalitat està portant a terme són per alleugerir la pressió que pateix el riu Ter. En aquest sentit va indicar que, de manera progressiva, es preveu abastir la xarxa de la regió metropolitana amb 300 hectòmetres cúbics més procedents de diferents processos. Es repartiran en les quantitats següents: 200 provinents de processos de dessalinització; 75 més, de reutilització i millora de xarxes, i finalment, 25 de recuperació d'aqüífers.
Respecte a la situació actual del Ter, Borràs va reconèixer que el Ter és un riu "sobreexplotat i maltractat", però que això comencarà a capgirar-se amb l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, de 60 hectòmetres cúbics per any. En aquest sentit, Gabriel Borràs va recordar que el retorn progressiu de l'aigua del Ter no es pot desvincular del "cost i les inversions que tindrà per a la regió metropolitana, que és disposar de nous recursos per poder fer el retorn". El director de Planificació va explicar que, amb la nova disponibilitat d'aigua, "es podrà no només eixugar el dèficit estructural sinó també engegar el retorn".
Borràs va concretar que serà el proper mes de gener quan l'ACA preveu fer "una proposta de calendarització i quantificació del retorn de l'aigua del Ter" per presentar-la a la comissió específica creada amb el consorici Alba-Ter.
El director de Planificació ha indicat que el retorn es començarà a aplicar l'any vinent a mesura que vagi entrant la nova disponibilitat d'aigua procedent dels diferents processos. "De fet, una part important d'aquests ja han entrat durant la sequera, perquè hem tornat a utilitzar 256 pous i n'hem obert 39 de nous".

Aigua, natura i parcs a la costa brava

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: HYPERLINK http://www.biodiversityhotspots.org i http://www.biodiversityhotspots.org)-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!

El Ter no arriba al cabal ecològic tot i aixecar-se el decret de sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298982__Comarques-arriba-cabal-ecologic-aixecarse-decret-sequera

El consorci Alba-Ter vol que el decret es mantingui
fins que el riu gaudeixi d'unes "condicions mínimes"

GIRONA | ACN/DDG
El consorci Alba-Ter ha demanat al Govern que no aixequi la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat, ja que el riu no arriba encara al cabal ecològic i de manteniment mínim. Segons va denunciar ahir el vicepresident del consorci, Ponç Feliu, a partir d'ara es donarà per finalitzat el decret de sequera però "el riu encara no gaudeix d'unes condicions mínimes" i, malgrat que els embassaments del sistema estan a més del 70%, no es deixa anar aigua suficient perquè els rius s'omplin. "No és lògic que es permeti que l'aigua del Ter s'utilitzi per omplir piscines i per les fonts ornamentals i no per mantenir el seu cabal ecològic", va assenyalar.
Per aquest motiu, des del consorci han demanat al Govern que estudiï "amb deteniment" la mesura perquè consideren que, fins que el riu no recuperi el cabal ecològic, el decret s'hauria de mantenir i extremar mesures per no fer despeses d'aigua.
Feliu va criticar també que el riu continua estant a uns nivells molt per sota dels mínims i que continua l'enviament d'aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per exemple, aquest passat dilluns el Ter duia un cabal de 2,7 metres per segon al seu pas per la ciutat de Girona, quan el cabal mínim marcat per l'Agència Catalana de l'Aigua és de 4,6 metres per segon. Per aquest motiu, el consorci s'està plantejant adreçar-se per carta al Departament de Medi Ambient i també a l'Agència Catalana de l'Aigua perquè deixin sobre la taula les mesures restrictives d'aigua.
Feliu va fer aquestes declaracions després que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, anunciés dilluns que el Govern preveu aprovar d'aquí uns quinze dies la finalització de la fase d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat i entrar en fase de normalitat. Segons els Govern, les darreres pluges han fet pujar els embassaments i no és necessària una restricció en l'ús d'aigua.

S´aixequen les restriccions hÍdriques

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_4_299023__Opinio-Saixequen-restriccions-hIdriques

El Departament de Medi Ambient ha decidit aixexar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals d'aquest mes. No serà així a la conca de la Muga, on continuarà l'excepcionalitat 2 que prohibeix usar aigua potable per regar o netejar el cotxe.

L' actual situació hídrica era impensable fa només uns mesos, sobretot quan va entrar la primavera amb l'amenaça de dur a terme greus restriccions fins i tot en el consum domèstic. Aleshores, els pantans estaven sota mínims i les reserves eren escasses. La tempesta política que es va desencadenar ha quedat esvaïda en els últims mesos per la generositat de la pluja, no pas per les accions d'un govern que va ser incapaç de gestionar un problema d'extrema gravetat. Així, el pantà de Susqueda es troba actualment al 67,59% de la seva capacitat, més del doble que fa un any i per sobre de la seva mitjana en els últims deu anys. Es pot dir que la seva situació és gairebé immillorable a curt termini. L'únic que continua patint les conseqüències de la sequera és el de Boadella, amb només un 23% de la seva capacitat. A finals de mes, segons ha anunciat el conseller Francesc Baltasar, el sistema Ter-Llobregat recuperarà la fase de normalitat. Tots ens n'alegrem. Ara és el moment de recordar al titular de Medi Ambient la promesa que va fer el passat 28 de juliol en un acte celebrat a la Cambra de Comerç de Girona. Baltasar va assegurar que el cabal del riu Ter a Torroella seria de dos metres cúbics per segon a principis de 2009. Tot i situar-se molt lluny dels quatre metres cúbics que aconselleria el cabal ecològic i que amb tanta insistència han reclamat els regants de la zona, ja suposaria un increment del doble respecte a l'estiu passat. Està en condicions la Conselleria de Medi Ambient de complir aquesta promesa? Segur que regants, organitzacions ecologistes i ajuntaments estan amatents per veure si es compleix. D'altra banda, a part d'esperar que la dessaladora del Baix Llobregat sigui la panacea per resoldre la cíclica falta d'aigua a Catalunya, no hi ha constància de cap projecte per evitar problemes futurs.

Aixequen les restriccions del Ter-Llobregat però mantenen les de cap de Creus i la Muga

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111800_3_298782__COMARQUES-Govern-aixeca-restriccions-TerLlobregat-pero-mante-Creus-Muga

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar que retiraran l'excepcionalitat a finals de mes

SEQUERA Les pluges de les últimes setmanes han fet que el Departament de Medi Ambient hagi decidit retirar totes les restriccions del sistema del Ter-Llobregat a partir de finals de mes. No obstant, continua la fase d'excepcionalitat 2, que prohibeix utilizar aigua potable per regar o netejar el cotxe, a la conca de la Muga, que està al 23% de la seva capacitat, i al cap de Creus.


GIRONA | ACN/DDG
El sistema Ter-Llobregat deixarà la fase d'excepcionalitat 1 i entrarà en fase de normalitat d'aquí a uns "quinze dies", segons va anunciar el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, en una visita a la planta potabilitzadora del Baix Llobregat, a Abrera (Baix Llobregat). El sistema Ter-Llobregat abasteix d'aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana. Baltasar, però, també va informar que les restriccions es mantindran a la conca de la Muga, que continua en fase d'excepcionalitat 2; així com al Catllar, a Tarragona; i al cap de Creus, a la província de Girona.
Les pluges de les últimes setmanes han deixat els embassaments del sistema Ter-Llobregat al 72,43% de la seva capacitat. Actualment, aquest sistema continua en fase d'excepcionalitat 1 a causa de la sequera que s'ha viscut d'aquest 2008. Això implica, per exemple, la prohibició de desembassaments exclusius per a usos hidroelèctrics i el 15% de reducció de les dotacions per al reg.

15 dies per a la normalitat

En aquest sentit, Baltasar, va anunciar que d'aquí "quinze dies" s'aixecaran aquestes restriccions i que aquest sistema tornarà en la fase de normalitat. El conseller de Medi Ambient va explicar que aquesta decisió serà presa pel Govern, que és qui actualment té competències per decidir quan o es deixa la fase d'excepció d'un sistema o quan s'hi entra.

De moment, aquesta setmana, el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recomanarà oficialment aquesta mesura.
Per la seva banda, la conca de la Muga continuarà en la fase d'excepcionalitat 2, cosa que implica per exemple la prohibició de la utilització d'aigua potable per regar o per netejar el cotxe.

Segons fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge, els embassaments del Sistema Ter-Llobregat estan actualment al 72,4% de la seva capacitat, mentre que a la zona de la Muga estan al 23%.

La Generalitat aixeca les restriccions d'aigua a la conca del Ter però les manté a la Muga i el cap de Creus

Font: El Punt-Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070182

L'ACA presentarà la proposta al Consell de Govern i s'aplicarà a final de mes

ROSA M. BRAVO. Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que a finals de mes s'aixecaran les restriccions d'aigua a la conca del Ter-Llobregat, ja que els embassaments del sistema estan al 72,4%. Així, es deixaran d'aplicar restriccions com ara l'ús d'aigua potable a les fonts ornamentals, per al reg a parcs i jardins públics i per a les piscines. En canvi, a la conca de la Muga encara es manté el nivell d'excepcionalitat 2, i al Catllar i el cap de Creus la 1.

Baltasar va explicar ahir que els pantans del sistema Ter-Llobregat estan al 72,4% de la seva capacitat, motiu pel qual el consell d'administració de l'ACA proposarà al Consell de Govern, a finals d'aquest mes, que aixequi l'excepcionalitat 1 sobre el sistema que abasteix Barcelona i l'àrea metropolitana i el torni a la normalitat que tenia abans de la sequera. Quedaran llavors sense vigència les restriccions que es van imposar el 13 d'abril del 2007. En un primer moment, el sistema Ter-Llobregat es va classificar amb el nivell d'excepcionalitat 2 pel baix nivell dels embassaments, fet que va suposar que no es podia destinar aigua potable a omplir piscines públiques i privades, a regar jardins particulars i en instal·lacions lúdiques. Després de les pluges de la primavera passada, el govern va decidir passar el sistema Ter-Llobregat al nivell d'excepcionalitat 1, ja que els embassaments estaven al 53%. Ara que els pantans d'aquest sistema superen el 72%, l'ACA proposarà l'aixecament de les restriccions.

No es deroga, però, el decret de sequera, que s'ha prorrogat durant el 2008 i és vigent fins a finals d'aquest any, sempre que no es torni a prorrogar. Quan es va prorrogar, es va decidir fer-ho fins al 31 de desembre del 2008 excepte si es dóna el cas que les reserves d'aigua de totes les conques superin el nivell 1 d'excepcionalitat. Això no ha passat, ja que la conca de la Muga encara es manté al nivell 2, donat que els seus embassaments estan al 23% de la capacitat. També es mantenen les restriccions al cap de Creus-Costa Brava Nord i a l'àrea de l'embassament del Catllar. Aquests dos casos es troben afectats pel nivell d'excepcionalitat 1.

La vigència del decret obliga a mantenir unes mesures generals. Per exemple, les entitats subministradores de municipis de més de 2.000 habitants i els industrials que consumeixin més de 1.000 m³ al dia hauran de declarar les seves captacions. Les hidroelèctriques que no siguin de peu de presa funcionaran sense provocar oscil·lacions als cabals dels rius i l'ACA pot substituir part del reg agrícola per aigües regenerades.

L´Ateneu Naturalista es queixa que l´ACA no compleix els cabals tot i les pluges

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110900_3_297088__COMARQUES-LAteneu-Naturalista-Girona-denuncia-lACA-incompleix-Cabals

Vol que es derogui el decret de sequera perquè no permet mantenir l'aigua necessària

L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona troba incomprensible que l'Agència Catalana de l'Aigua mantingui el decret de sequera vigent i incompleixi el Pla de Cabals de Manteniment al Baix Ter malgrat les elevades precipitacions que s'han registrat durant aquesta tardor i, molt especialment, durant la setmana passada. L'entitat recorda que el passat dilluns l'ACA, a través de la seva pàgina web, va emetre una nota de premsa titulada "Les pluges del cap de setmana permeten recuperar els embassaments del sistema Ter-Llobregat" en la qual s'esmenta textualment que "els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon" i que "els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics". En la mateixa nota, l'ACA recorda, però, que "el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1".

No obstant això, l'Ateneu assegura que en la consulta realitzada al web de l'ACA tres dies després sobre els cabals circulants en el Ter al seu pas per Girona va donar un valor de 2,95 metres cúbics per segon, per sota dels 3 que estableix la llei del Ter de 1959, i clarament inferiors als 4,60 que el Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa ACA estableix que en aquesta època de l'any haurien de circular pel riu Ter al seu pas per Girona.

Així, l'entitat considera que ateses les generoses pluges de les darreres setmanes en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat, i ateses les elevades reserves que disposen els embassaments d'aquestes dues conques, l'Observatori del Ter qüestiona que el Decret de Sequera segueixi vigent a data d'avui quan "no sembla haver-hi raons objectives per a sustentar-ho, així com que fins i tot en situacions d'elevada pluviometria a la capçalera d'aquests rius s'estiguin incomplint tant la llei de 1959 com el Pla de Cabals de Manteniment de l'ACA pel que fa al riu Ter".

L'Observatori del Ter denuncia que, si l'ACA no pot complir aquestes normatives ni tan sols en episodis de pluges generoses, el compliment del mandat de disposar d'un bon estat ecològic que imposa la Directiva Marc de la Unió Europea "va camí d'esdevenir una pura quimera, alhora que qüestiona la factibilitat de complir amb el Pla de Cabals de Manteniment no ja en situacions de sequera, sinó fins i tot en situacions de pluviometria a l'entorn de la mitjana climàtica".

Per aquests motius, l'Observatori del Ter sol·licita a la Generalitat: la finalització immediata del Decret de Sequera; la restitució immediata al riu Ter dels cabals que per normativa del mateix Govern li pertoquen, i que en aquests moments són presents en els embassaments; l'explicació del full de ruta per a l'assoliment dels cabals de manteniment establerts pel propi Govern sota situacions de pluviometria normals; i l'explicació del full de ruta per a l'assoliment del bon estat ecològic del riu Ter.

Les pluges omplen Susqueda però no permeten que l´Empordà oblidi la sequera

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110400_21_296293__TEMA-DEL-DIA-pluges-omplen-panta-Susqueda-doble-reserves-lany-passat

Sau i el pantà selvatà doblen les seves reserves en comparació amb l'any passat però Boadella es manté sota mínims

GIRONA | M. ROVIRA
Mai plou a gust de tothom. Ho saben prou bé a l'Alt Empordà on, tot i els ruixats que durant els darrers dies han afectat les comarques gironines, la conca de la Muga amb prou feines n'ha sortit beneficiada i la capacitat del pantà de Boadella està tot just al 23%, una xifra molt baixa i preocupantment semblant a la de la setmana passada o, el que és el mateix, les precipitacions amb prou feines si han fet pujar les reserves d'aigua a la zona. Per aquesta raó, malgrat que l'abastament d'aigua a la comarca està garantit, es manté l'estat d'excepcionalitat 2. Concretament el pantà de Boadella es troba, en aquests moments, al 22,74% de la seva capacitat, mentre que el pantà de Sau, a la conca del Ter, es troba al 40,75% i el de Susqueda, també a la conca del Ter, al 63,95% de la seva capacitat.
El sistema Ter-Llobregat ha incrementat les seves reserves i retorna als llindars de l'estiu, ja que ha passat en els darrers tres dies del 59% al 65,5%. Per contra, les conques del Nord, especialment la de la Muga, que continua en excepcionalitat 2, han estat les menys beneficiades per les pluges i ha enregistrat un increment gairebé inapreciable.
De fet, aquest episodi de precipitacions ha repercutit favorablement a les capçaleres de les conques del Ter i el Llobregat. En aquest sentit, els cabals d'entrada a l'embassament de Sau han arribat a ser de més de 400 metres cúbics per segon; a l'entrada de la Baells, s'han enregistrat més de 150 metres cúbics per segon, mentre que a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall els cabals d'entrada han assolit els 90 metres cúbics per segon. Els embassaments del Ter-Llobregat han superat els 413 hectòmetres cúbics, és a dir, presenten un increment proper als 50 hectòmetres cúbics més que fa dos dies. La tendència de creixement encara es prolongarà tota la setmana vinent.
Malgrat les darreres crescudes, aquesta xifra és encara inferior a l'enregistrada l'estiu passat, quan a finals de juliol el sistema Ter-Llobregat estava a prop del 70%. Per tant, aquestes pluges han permès recuperar tot el que s'havia consumit durant els darrers quatre mesos.

A l'Empordà no arriba aigua
La Muga, contràriament, ha estat la conca menys beneficiada per les pluges i ara se situa a prop del 23% de la seva capacitat, una xifra molt semblant a la de la setmana passada. Així les coses, el sistema Ter-Llobregat continua en excepcionalitat 1 però a la conca de la Muga segueixen encesos els llums vermells d'alerta ja que no ha desaparegut l'excepcionalitat 2.
En termes generals, Catalunya ha viscut un mes d'octubre farcit d'alts i baixos des del punt de vista de la climatologia, ja que al llarg d'aquest mes s'ha produït una variació molt gran de les temperatures, amb oscil·lacions de fins a 26 graus de diferècia a la demarcació de Girona.
Encara que el mes va començar amb les temperatures habituals per l'època, en la primera setmana ja es va registrar un episodi de fred que va deixar el termòmetre tremolant.
A partir d'aquí, els termòmetres van iniciar una remuntada, i així, es van recuperar temperatures més pròpies de la primavera que no pas de la tardor, com ara els 28,6 que es van registrar a Girona el 14 d'octubre. El temporal de fred de la setmana passada va tornar a fer anar de bòlit el mercuri i Girona va baixar fins els 2 graus.
A l'Empordà les pluges han estat escasses. Exemple en són els 15,8 litres de Roses (enfront als 59 de l'any passat, i els 111 de la mitjana del període 1961-1990); els 19,4 d'Espolla (37,2 el 2007, i 115,4 de la mitjana); els 23 de Portbou (60 litres fa un any i 115 en la mitjana) i els 30 de Cabanes (enfront als 75,3 de 2007).

El tripartit rebutja fer una nova llei del Ter en 3 mesos

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_3_295276__Comarques-tripartit-rebutja-nova-llei-mesos

CiU va presentar una proposta de resolució però PSC, ERC i CiU van argumentar que ja s'estan fent accions per reduir el transvasament

GIRONA | LAURA FANALS

Els partits que formen part del Govern català (PSC, ERC i ICV) van rebutjar ahir una proposta de resolució de CiU que demanava l'elaboració, en tres mesos, d'un nou projecte de llei per al transvasament del riu Ter cap a Barcelona. Segons va exposar el diputat gironí Eudald Casadesús, la nova llei hauria d'incloure aspectes que ara no estan contemplats com ara una garantia dels cabals ecològics del riu, un pla econòmic i financer, compensacions de caràcter social i econòmic, una millor planificació de les reserves, inversions per millorar les condicions dels aqüífers del Baix Ter, el Fluvià i la Muga i l'elaboració d'un pla integral de protecció de la conca del Ter i els seus sistemes, entre altres. A més, la voluntat de CiU era que el Parlament instés el Govern a demanar la derogació de la llei del Ter 1959, que encara es manté vigent.

La proposta va comptar amb el suport del PP. El seu representant, Santiago Rodríguez, va considerar que la problemàtica del Ter no és aïllada sinó que és compartida amb altres rius com l'Ebre, el Segre o la Muga, i va afegir que aquests problemes s'haurien pogut solucionar molt abans del que preveu el tripartit.

I és que els tres partits que donen suport al Govern van rebutjar la proposta de CiU argumentant que des de la Generalitat ja s'està treballant intensament per recuperar el cabal del Ter, a través de la construcció de noves infraestructures hidràuliques com per exemple de la construcció de noves dessalinitzadores al Prat de Llobregat, Cunit o la Tordera.

Segons va indicar el seu portaveu a la Comissió de Medi Ambient, Jordi Terrades, l'any 2012 s'hauran acabat ja totes aquestes infraestructures que han d'aportar nous recursos hídrics a la població, la qual cosa demostra, segons ell, la voluntat del Govern de resoldre els dèficits estructurals de l'aigua a Catalunya.

En canvi, va assegurar que CiU no es va preocupar pel Ter durant els 23 anys que va governar, mentre que ells, amb només 8, aconseguiran que el riu "torni a ser el que era abans".

Després de 50 anys cal una llei Catalana per al Ter - Ricard Font

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008102400_4_294304__Opinio-Despres-anys-llei-CatalanA

Article d'opinió de Ricard Font
La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament

Que ara no se senti a parlar tant d'escassetat d'aigua o de sequera no hauria de significar que ja no cal posar sobre la taula els problemes de la Conca del Ter i la necessitat de solucionar-los. Amb serenor, però recollint el clam de molta gent i moltes institucions que demanden que hi ha una altra manera de ser solidaris des del punt de vista hídric, és el moment de redactar una llei nova de transvasament i un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter.

El Grup de CiU al Parlament ha demanat al Govern que presenti al Parlament un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població i en què es determini entre altres aspectes:

a) la previsió i les condicions autoritzades de transvasament de recursos hídrics que incloguin la fixació dels cabals ecològics mínims;

b) la determinació de les condicions tècniques i ambientals del transvasament;

c) la concreció de la destinació del cabal transvasat;

d) la determinació de les condicions d'execució i explotació del transvasament;

e) un pla econòmic i financer del transvasament;

f) un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental per a la conca del Ter, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua;

g) la planificació de les reserves hidrològiques per motius ambientals;

h) la programació d'inversions per part del Govern de la Generalitat per a la millora i modernització de les zones agrícoles de la conca del Baix Ter, Fluvià i de la Muga, així com per a la recuperació d'aqüífers i per la millora de l'abastament d'aigua de boca per als municipis de la Conca del Ter;

i) el compromís de l'elaboració i execució d'un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter amb concrecions temporals i dotacions econòmiques; la determinació de mecanismes àgils i eficients de seguiment, revisió, i actualització de la llei.

No podem oblidar que el riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal i de la derivació constant d'aigua cap a altres conques internes catalanes, es troba sovint en unes condicions ecològiques precàries. Aquest fet, a més de causar un fort impacte social, econòmic, ambiental i paisatgístic, provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i alteracions a l'ecosistema fluvial del riu, que s'evidencien en aspectes com la pèrdua de biodiversitat, l'afavoriment d'espècies al·lòctones, la desaparició dels boscos de ribera, la regressió d'espècies sensibles o escasses.

Bona part d'aquesta situació actual té el seu origen l'11 de maig de 1959 -l'any que ve farà 50 anys- quan va convalidar-se com a llei 15/1959 el decret del Ministeri d'Obres Públiques de 14 de novembre de 1958 que preveia el transvasament d'aigua del Ter a la ciutat de Barcelona i la seva zona d'influència.

La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament. Les darreres estimacions indiquen que el riu disposa en els darrers anys d'un cabal mitjà de 400 hectòmetres cúbics l'any del qual se'n transvasa aproximadament uns 210 hm3. Això significa que s'ha passat de transvasar 1/3 del cabal anual, en el moment d'aprovació de la llei, a transvasar un 50% del cabal anual en l'actualitat, percentatge que, en situacions de manca important d'aigua, com les que ha viscut Catalunya darrerament, pot arribar a significar que es transvasa fins a un 75% del cabal del Ter. El juliol de 2006 el Govern de la Generalitat va elaborar un Pla de Cabals de Manteniment que preveu el cabal ecològic mínim per al riu Ter. Segons els municipis de la conca del Ter durant el 2007 i els primers 5 mesos de 2008 no s'ha pogut complir aquest mínim. Així, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any 2007, o sigui un 64% de l'any.

Cal redactar una nova llei i sobretot un Pla de gestió de conca del Ter, que tingui en compte aspectes nous, com ara l'entrada en funcionament d'un conjunt de noves infraestructures hídriques: noves dessaladores, millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, reutilització d'aigües depurades entre altres i previstes per al 2009. També caldrà tenir present el fet que el govern de l'Estat hagi acceptat estudiar el transvasament d'aigua del Roine a Catalunya per tal de garantir una solució estructural i a llarg termini d'abastament d'aigua per a tot el territori català, tal com ha vingut defensant CiU des de fa temps. Aquestes mesures, conjuntament amb la necessària interconnexió de xarxes d'abastament d'aigua, han de permetre augmentar de manera considerable la capacitat de disposar de nous recursos hídrics per abastir a Barcelona i la seva àrea metropolitana i, per tant, han de possibilitar reconsiderar i racionalitzar l'aportació mitjana del ?transvasament del riu Ter.

La conca del riu Ter és una conca hidrogràfica intracomunitària o interna de Catalunya. Segons l'Estatut de Catalunya correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries. Correspon per tant al govern de la Generalitat impulsar les mesures de protecció de la conca del Ter. La Generalitat ha d'escoltar la proposta de CiU i presentar un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població. I ha de requerir al Govern de l'Estat la derogació de la llei preconstitucional d'11 de maig de 1959. És de llei, 50 anys després. Hi tenim dret.

Els enginyers de camins reclamen la interconnexió de totes les xarxes d'aigua

Font: Vilaweb-El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3039352


Consideren que per garantir el subministrament calen més aportacions, inclosa la del Roine

EMMA ANSOLA. Barcelona
El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports va fer públic ahir la necessitat que la gestió de l'aigua a Catalunya tingui en compte altres infraestructures, a més de les plantes dessalinitzadores com preveu el govern. Assegura que amb les plantes projectades només s'aconseguirà més aigua per retornar al cabal del Ter, però que, en canvi, no es podrà garantir el subministrament a la població en situació de sequera. Per això consideren necessària la interconnexió de totes les xarxes d'abastament d'aigua i una gestió que permeti disposar de l'aigua de l'Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa, sense descartar aportacions del Roine.

«La sequera que pateix aquest país és estructural, no pas conjuntural», assegura Josep Oriol, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. En un document consensuat per tots els membres del col·legi arran de l'últim episodi de sequera, s'assegura que amb les quatre plantes dessalinitzadores que preveu construir el govern només s'aconseguirà obtenir un recurs que permetrà retornar a un riu Ter «exhaurit» el seu cabal. A més, consideren que l'elevat cost energètic i les emissions de CO2 són obstacles greus per deixar tota la gestió en mans d'aquestes plantes, tal com preveu la política de l'actual govern. Segons aquests tècnics, una ciutat com Barcelona no es pot permetre tenir una garantia de subministrament que depengui només de l'aigua emmagatzemada en els pantans gràcies a les pluges. «Si s'arriba a produir una seqüència completa de sequera durant la primavera i la tardor, el col·lapse seria inevitable», es diu en el comunicat. També es creu que la despesa d'aigua a l'àrea metropolitana ja no es pot reduir per sota dels 110 litres per habitant i dia.

«Necessitem tenir més aixetes; una altra cosa és que segons les necessitats se n'obrin unes i se'n tanquin d'altres», explica el president de la comissió d'aigua i energia del col·legi, Jaume Fleta. Per això el col·legi, que parteix de la idea que «més recursos no és sinònim de més consum», reclama que en la gestió de l'aigua a Catalunya s'aposti, a més de les plantes dessalinitzadores, per les interconnexions de xarxes de tots els sistemes (Consorci d'Aigües de Tarragona, Aigües Ter- Llobregat, Consorci de la Costa Brava). L'objectiu és disposar d'un territori amb canonades distribuïdes en forma de malla, com passa en l'àmbit energètic, per on pugui circular més aigua procedent tant de l'Ebre, com del Segre i de la Noguera Pallaresa. A l'aigua dessalinitzada i superficial dels rius, caldria també afegir-hi l'aigua regenerada procedent del tractament terciari de les depuradores per tal que es puguin alliberar cabals d'aigua potable que ara es destinen a usos ambientals o agrícoles.

TAMBÉ EL ROINE
Amb questa diversificació de recursos no es descarta tampoc la font del Roine. El col·legi considera que cal elaborar un estudi «més a fons que els realitzats fins ara», ja que a llarg termini una aportació del Roine de 300 hectòmetres cúbics anuals tindria un cost assequible i competitiu respecte a altres fonts d'origen. Fins i tot es planteja la possibilitat que aquest transvasament es converteixi en eix principal del sistema català i es pugui arribar a perllongar més al sud de l'àrea metropolitana.

Gestionar tots els recursos sota criteris tècnics

La posició del col·legi també inclou la creació d'una comissió que, sota criteris exclusivament «tècnics», gestioni l'aportació de tots aquests recursos a la xarxa de subministrament. Per això es reclama que primer de tot la planificació de les diferents fonts de subministrament d'aigua a Catalunya obtingui el consens de tots els territoris i de tots els sectors a través d'un pacte nacional de l'aigua, amb el benentès que la gestió, per part d'una comissió tècnica, permetria despolititzar les decisions i l'execució dels projectes, contràriament al que succeeix ara, «que les decisions s'han pres atenent a pressions polítiques i socials», explicava ahir el degà del col·legi durant una trobada amb la premsa.

La posició del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports coincideix amb allò que va manifestar fa dues setmanes el grup format pel RACC, Foment de Treball, la Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia i el Col·legi d'Enginyers Industrials. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, també ha reclamat aigua de l'Ebre.

Dades del 14 d'octubre de 2008

En consulta a la web de l'ACA avui 15/10/2008, les dades de cabals d'ahir al riu Ter són les següents:

Valors reals (14/10/2008):

* Cabal a Ripoll: 3,05 m3/s
* Cabal a Girona: 3,51 m3/s
* Cabal a Torroella de Montgrí: 2,16 m3/s

Llei 11/1959

* Cabal a Girona: 3 m3/s

Pla de Cabals de Manteniment de l'ACA

* Cabal a Ripoll: 2,90 m3/s
* Cabal a Girona: 4,60 m3/s
* Cabal a Torroella de Montgrí: 5,50 m3/s

Entrevista a Tomàs Molina a La Terra, setembre 2008

Interessant entrevista a Tomàs Molina en el número de setembre de 2008 de La Terra, on diu coses tan evidents -això ho sabem bé al Ter- com que "El problema de l'aigua ja no és quanta en cau del cel, sinó quanta gent obre l'aixeta".

Un observatori de l´Estat també creu que l´aigua es paga massa barata

Assenyala que la descoordinació institucional és un dels problemes principals del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100900_3_291547__Comarques-observatori-lEstat-tambe-creu-laigua-paga-massa-barata

GIRONA | DDG

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no és l'única que opina que els consistoris cobren l'aigua massa barata. En un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) -òrgan que depèn del Ministeri de Medi Ambient, la Fundació general de la Universitat d'Alcalà i la Fundació Biodiversitat-, s'assenyala que els preus de l'aigua procedent dels rius Ter i Llobregat es troben "molt per sota del seu cost real", de manera que una revisió de taxes és la seva "assignatura pendent". També assenyala la "descoordinació institucional" (especialment entre els diferents departaments de la Generalitat) com el problema més gran que existeix al Ter, i que també afecta els problemes de contaminació de les aigües subterrànies.

L'informe porta per títol Aigua i sostenibilitat. Sostenibilitat de les conques, i dedica un capítol a analitzar l'estat dels rius que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, bàsicament el Ter i el Llobregat.

Pel que fa a la situació del riu gironí, l'observatori és molt clar: la pressió sobre els sistemes subaquàtics que produeix el consum d'aigua per part de Barcelona és "molt significativa". En aquest sentit, assenyala que la conca gironina es dedica "gairebé en exclusiva" a abastir Barcelona, de manera que el curs baix del Ter només rep "el 20 o el 30% de tota l'escorrentia generada a la seva conca en un any normal i, en un any sec, molt menys".

En aquest sentit, l'estudi també fa un repàs a la història: segons recorda, les aportacions de la capçalera del Ter es deriven cap a la regió de Barcelona a raó d'entre 6 i 8 metres cúbics per segon (m3/seg), que teòricament només eren una petita part del cabal del riu a mitjans dels anys 60, ja que aquest se situava llavors en 20 m3/seg. Però ara, indica l'OSE, el cabal del riu és menor i per tant les seves derivacions s'acosten a les aportacions naturals del riu en anys secs. Així doncs, el cabal que porta el riu és "insuficient" per a la seva funcionalitat ecològica, i considera que aquesta situació ha empitjorat amb els anys i preveu que ho seguirà fent.

A l'hora de buscar un responsable de tot això, l'observatori creu que la descoordinació institucional hi té molt a veure. I com a mostra, un botó: segons assenyala, durant l'any que ha estat en vigor el Decret de Sequera el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) ha continuat planificant més població al voltant de Barcelona, mentre que Agricultura ha anat incorporant més regadius a altres àrees de Catalunya. Així doncs, considera que la falta de coordinació entre les diferents administracions "és segurament el problema més gran que existeix".
Aquest descens del cabal té, a més, conseqüències mediambientals. Segons indica l'informe, la manca d'aigua al curs baix del Ter (especialment a l'estiu) ha afavorit l'aparició d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes, així com plagues com la de la mosca negra, la qual cosa obliga, en alguns moments, a utilitzar insecticida.

L'OSE també alerta que, si no s'hi posa remei, la situació empitjorarà amb el canvi climàtic.

ERC proposa al Parlament que es defineixi un calendari per al retorn progressiu d'aigua al Ter

Font: El Punt/Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3017159

ORIOL MAS. Girona
El grup d'ERC al Parlament ha impulsat una proposta de resolució perquè s'aprovi un calendari en què es marquin els terminis per retornar de manera progressiva el cabal del Ter. ERC considera que els regadius del Baix Ter i les funcions ecològiques del riu no han de quedar perjudicats pel transvasament cap a Barcelona, i per això també ha demanat que la pagesia es consideri una activitat econòmica més. El partit independentista creu que les diverses mesures en marxa, com ara les dessalinitzadores, ajudaran a garantir unes quantitats d'aigua que faran més difícil que es repeteixi l'última sequera, i que això ha de ser un primer pas per al retorn d'aigua al Ter. I més quan s'ha superat la situació d'excepcionalitat. El diputat gironí d'ERC, Alfons Quera, que és qui ha presentat la proposta, ha afirmat: «Fa molt temps que denunciem aquesta situació injusta, i si bé un transvasament moderat pot ser just, quan perjudica greument la conca cedent esdevé insostenible.» Acordar un calendari de retorn de l'aigua del Ter és una de les grans reivindicacions de la Plataforma del Ter.

El Parlament insta a posar fi a poc a poc a la «sobreexplotació» del Ter

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100300_6_290580__CATALUNYA-Parlament-insta-tornar-gradualment-cabal-ecologic-garantir-regadiu

EUROPA PRESS/DDG | BARCELONA

Els socis que donen suport al Govern van aprovar ahir una resolució de política social que insta l'Executiu a posar termini al fi gradual de la «sobreexplotació» del riu Ter, després de 40 anys d'«esforç» d'aquest curs fluvial.

La resolució, rebutjada per l'oposició, insta a «facilitar el retorn progressiu i gradual per aconseguir el cabal ambiental i garantir les necessitats de regadiu i les funcions ecològiques».
«Retorn progressiu -continua la resolució- que haurà de ser calendaritzat en un termini breu, una vegada superada la situació d'excepcionalitat, una vegada derogat el decret de sequera i comptant amb l'aportació de nous recursos derivats de les actuacions de recuperació d'aqüífers, de dessalinitzadores, de reutilització, etc».

La mateixa resolució també insta el Govern a prosseguir amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera, a començar la construcció de la dessaladora de la desembocadura del riu Foix a Cubelles, i de la connexió de la dessaladora de la Tordera amb la depuradora de Cardedeu.

Es tracta d'actuacions «fonamentals» per a la «millora de la garantia i qualitat» de l'aigua subministrada a l'àrea metropolitana de Barcelona que «suposen l'inici progressiu i gradual del retorn d'aigua cap a la conca del Ter». A més, s'insta a aprovar el Pla preventiu de Gestió de la Sequera, acabar la redacció del Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya, la revisió del Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes, iniciar el tràmit parlamentari de la Llei de Declaració del Parc Nacional Montgrí-Illes Medes-Baix Ter, i seguir aplicant «mesures de tota mena» per reduir a la meitat la mortalitat a les carreteres.

L'àrea de BCN encara desitja l'aigua del Segre i de l'Ebre amb vista al 2025

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=548065&idseccio_PK=1021

• El pla estratègic defensa transvasar l'estalvi que resulti de la millora dels canals de reg de Lleida• El text qüestiona la política de Medi Ambient de fiar el futur a la construcció de dessalinitzadores

Vista de la cua del pantà d'Oliana, ahir, a Coll de Nargó (Alt Urgell). Foto: RAMON GABRIEL

XABIER BARRENA, BARCELONA

Barcelona tem pel subministrament d'aigua del futur. I posa damunt la taula les seves pròpies solucions, divergents, en alguns casos, de la política seguida pel Govern tripartit. Amb els pantans del sistema Ter-Llobregat ara pròspers, amb un 63% de volum d'aigua emmagatzemada i la inauguració de la gran dessalinitzadora del Prat d'aquí a no res --la primavera que ve--, els temors es dirigeixen a llarg termini. A l'any 2025, per exemple, quan la població de Catalunya s'elevi als nou milions de persones. Les receptes que des de l'Administració local barcelonina es donen al possible problema de subministrament queden recollits al document Subministraments i serveis bàsics a l'àrea metropolitana de Barcelona, elaborat pel pla estratègic metropolità. En aquest text es reclama connectar l'aigua del Segre amb la xarxa barcelonina i tenir a punt la interconnexió amb l'Ebre, l'obra que finalment no es va realitzar la primavera passada quan la sequera feia molt mala pinta.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és, segons defineix la seva pàgina web, una "associació privada" promoguda per l'Ajuntament de Barcelona (el president és, doncs, l'alcalde Jordi Hereu) que "integra" els 36 municipis de l'àrea metropolitana. A més, en el PEMB també hi participen altres administracions, com la Generalitat.

En l'última actualització de l'escrit, el juny d'aquest any, els autors --Carles Conill, Miquel Vila i Albert Vilalta-- recorden que l'agricultura consumeix el 70% de la demanda d'aigua a Catalunya. El pas previ a sol.licitar una forta inversió --que comparen amb la que costaria transvasar aigua del Roine-- a fer "més sostenible" l'agricultura a la província de Lleida.

DOS ITINERARIS

Més sostenible significa conduccions amb menys pèrdues en canals com el d'Urgell i el Segarra-Garrigues, cosa que generaria un estalvi d'aigua que podria destinar-se a les necessitats metropolitanes. El pla estratègic ofereix fins i tot dues opcions. La primera és una connexió de 22 quilòmetres d'auxili, en cas de sequera extrema, del pantà d'Oliana al de Sant Ponç, pel riu Cardener. Una altra possibilitat és una conducció de 117 quilòmetres des del Noguera Pallaresa fins a Camarassa i fins a Rialb, i d'allà a Piera, "cosa que solucionaria els problemes de subministrament a Lleida i la Catalunya central".

L'escrit també defensa construir la interconnexió amb l'Ebre. I ho fa en els estrictes termes amb què es va plantejar l'obra la primavera passada: gestió dels excedents de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), reversibilitat, per si calgués fer baixar aigua de Barcelona a Tarragona, i un diàmetre de tub d'1,4 metres com a garantia que no s'extrauran més recursos que els pactats.

Pel que fa a la dessalinització, el document marca importants diferències amb la política de Medi Ambient. Després d'afirmar --amb la calculadora a la mà-- que el consum de totes les dessalinitzadores previstes seria tan alt com el d'una ciutat com Tarragona, l'associació promoguda per l'Ajuntament de Barcelona demana, després d'acceptar la construcció de les plantes del Prat i l'ampliació de Tordera 1, una moratòria respecte a les dues previstes: la de Cunit i la de Tordera 2.

"Seria prudent", abans de construir-les, "meditar sobre dos aspectes. Per una banda, "no es coneix l'eficiència real de les instal.lacions; ni l'energètica ni el rendiment pel que fa a aigua produïda". "El fet de no arribar als rendiments" previstos obligaria "a modificar el model". Per una altra banda, "no sembla prudent fiar tota solució de futur a una única línia", perquè un encariment "de l'energia posaria en crisi la garantia d'aigua".

El Ter: un problema pendent - Article de Manel Serra

Podeu llegir aquest article de Manel Serra a la revista Engega de la UdG en el recull que s'ha fet des del Consorci Alba-Ter. El trobareu fent clic aquí.

La reutilització i la situació del Ter, a www.iagua.es

Entrevista a Lluís Sala, per Alejandro Maceira:

http://iagua.es/2008/09/lluis-sala-espana-es-la-primera-potencia-europea-en-reutilizacion-de-aguas-residuales/

Lluís Sala es biólogo por la Universidad de Barcelona y trabaja en los servicios técnicos del Consorcio de la Costa Brava desde 1993, donde coordina las tareas de reutilización de aguas y de investigación aplicada.

Ha sido secretario del Water Reuse Group de la IWA (1995-2003) y actualmente es presidente de la entidad Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona y miembro de la Plataforma del Ter, una entidad institucional y ciudadana que desde inicios de 2008 intenta dar a conocer la situación por la que pasa el río Ter para promover una solución a los graves problemas que le afectan.

Lluís ha atendido muy amablemente la propuesta de iAgua para realizar una entrevista y ha respondido (con todo detalle como podreis ver) a las siguientes preguntas:

Alejandro Maceira.- Para comenzar, Lluís, ¿podrías explicarnos cual son los objetivos y actividades principales del Consorci de la Costa Brava?

Lluís Sala.- El Consorci de la Costa Brava (CCB) es una entidad supramunicipal creada en 1971 por los 27 municipios del litoral de la provincia de Girona y por la Diputación de Girona para mancomunar esfuerzos en la gestión del ciclo del agua.

En aquel momento, finales de los años 60 y primeros 70, se estaba produciendo el despegue de la actividad turística como motor del desarrollo económico de la zona, lo que trajo consigo nuevos problemas y agravó algunos ya existentes, como la insuficiencia de los recursos locales para atender las nuevas demandas o como el creciente impacto de los vertidos de las aguas residuales, que había que resolver. El CCB fue el marco de cooperación entorno al cual esos municipios se agruparon para solucionar dichos problemas.

Hoy, 37 años más tarde, el CCB se ocupa el ciclo del agua de la siguiente manera:

1. Gestión de tres abastecimientos en alta que complementan, en base a recursos externos, la demanda de 14 municipios (3 externos al CCB), lo que supuso un aporte de 19 hm3/año en 2007.
2. Saneamiento y depuración biológica de aguas residuales a 28 municipios (2 externos al CCB), lo que supuso 30 hm3/año en 2007. Los dos municipios restantes se espera que queden conectados a EDAR en 2010, lo que completará el saneamiento de la zona.
3. Desde 1989, creciente actividad en el marco de regeneración y reutilización de aguas en 14 instalaciones, para atender demandas no potables, con una producción de 5,5 hm3/año en 2007.

Además, periódicamente el CCB ha organizado jornadas técnicas sobre temas regeneración y reutilización y también ha participado en congresos nacionales e internacionales, cursos, talleres, etc., lo cual denota un interés por la divulgación de las experiencias llevadas a cabo.

Finalmente, desde 2007 se ha iniciado de forma sistemática una colaboración con distintos departamentos de universidades para desarrollar pequeños proyectos de investigación aplicada, con la idea de mejorar procesos y contestar de forma científica a problemas concretos o a situaciones determinadas que se pueden presentar en la explotación de nuestras instalaciones.

En resumen, ésta es a grandes rasgos la actividad que se lleva a cabo en el CCB.

A. M. .- ¿Cómo resumirías la situación de la reutilización de aguas en España en la actualidad?. ¿Somos una potencia a nivel mundial en este aspecto?

L.S. .- Empezaré por dar respuesta a la segunda pregunta: somos, sin duda, la principal potencia europea en este apartado y, por ello, creo que deberíamos marcar pauta a este nivel, mucho más de lo que lo hacemos.

No podemos dejar, en este caso al menos, que los países del norte de Europa decidan por nosotros sobre temas de los cuales su experiencia es prácticamente nula, primero porque no les corresponde y en segundo lugar porque el riesgo de no acertar con las decisiones es más elevado si las toma alguien que no conoce con detalle el tema.

Por tanto, tendríamos que sacudirnos un poco nuestra ancestral pereza a escribir, divulgar y a explicar nuestras experiencias y, por tanto, decidirnos a tomar las riendas y marcar pauta. También es necesario, si queremos ser referencia en Europa, el centrarnos más en los datos técnicos y en la objetividad científica y dejar aparcados determinados apriorismos.

Me gustaría poner un ejemplo relativo al Real Decreto de reutilización -1620/2007- para que se entienda a qué me refiero. Creo que la base del RD es buena y que el objetivo principal, el que se cumplan determinados criterios de calidad de una forma regular (cumplimiento de un percentil 90), están perfectamente expresados; sin embargo, el RD sufre de unas anotaciones colaterales a las que yo llamo “excentricidades” que son las que lo convierten en criticable y que, por tanto, y visto desde fuera, nos restan credibilidad a los que trabajamos en este campo. Por ejemplo, en los criterios de calidad del uso 5.1 “Recarga de acuíferos por percolación localizada a través del terreno”, se pide que el agua regenerada no contenga más de 25 mg NO3/L, cuando el límite de nitratos en aguas potables es de 50 mg NO3/L. Es decir, uno no podría recargar un acuífero con un agua potable de, pongamos por caso, 30 mg NO3/L, lo cual es un absurdo.

Éste es el tipo de cosas –alguna más considero que hay- que deben ser revisadas en el RD para que pueda ser una normativa sólida y eficaz, y para que nos ayude a ejercer este liderazgo en Europa que, por instalaciones existentes y volúmenes producidos, en la práctica ya estamos ejerciendo.

Esta reflexión contesta también, de manera parcial al menos, a la primera pregunta: la situación de la reutilización en España es de crecimiento año a año. Las sequías periódicas, los incrementos de demanda y los límites a los transvases fuerzan a ello, sobretodo en zonas costeras, donde la ganancia de recurso es neta e indiscutible. Este incremento de la reutilización también forzará a una mayor protección de las EDAR y de los vertidos que reciben, para que el agua depurada pueda ser regenerada y aprovechada a posteriori, lo cual lleva a una espiral positiva en la que la mejora de la calidad del agua es el motivo principal de la toma de decisiones.

Por ejemplo, en California recientemente han prohibido el uso de descalcificadores domésticos, por la cantidad de sodio que añadían al agua residual y por la disminución de los aprovechamientos que ello representaba en cuanto al agua regenerada. Yo estoy convencido de que en España las EDAR mejorarán muchísimo sus prestaciones y sus rendimientos gracias a la necesidad de la reutilización.

A. M. .- ¿Cómo valoras el Real Decreto recientemente publicado que regula el régimen jurídico de la reutilización de aguas residuales?

L.S. .- Aunque ya he respondido un poco a esta cuestión en la anterior pregunta, voy a extenderme un poco más en la valoración. Es bueno tener un marco en el cual basar las actuaciones a realizar, de manera que si uno cumple con los criterios de calidad requeridos sepa que está amparado por la ley.

De todas formas, me gustaría que hubiera los mecanismos necesarios para que aquello que se demuestre que es erróneo, o que a través de la práctica se descubra que puede ser corregido y mejorado, pueda ser cambiado en un plazo razonable de tiempo. En nuestro país a veces parece que las normas tengan naturaleza divina y sean poco menos que eternas, cuando no es así: son diseñadas por el hombre y el hombre las debe poder cambiar, matizar, mejorar, siempre que sea necesario. Mantener lo contrario es pretender una supuesta infalibilidad del legislador, cuando lo verdaderamente adecuado y útil para la sociedad es ir puliendo y mejorando la norma a medida que pasa el tiempo.

Otra cuestión importante a matizar sería la del enfoque que respira todo el documento: regenerar no es sólo darle más tratamiento a un agua residual, que es lo que se lee entre líneas, sino que significa cambiar de terreno de juego. La partida deja de jugarse en la liga del saneamiento, para pasar a jugarse en la del abastecimiento; aunque se trate de un agua no potable, los usos serán no potables también, y habrá unos usuarios-clientes a quienes atender, por lo que la lógica imperante deberá ser la del suministro de un recurso, no la de un residuo que ha sido tratado un poco más que antes.

Sin embargo, ésta es una reflexión que puedo formular después de casi 20 años de suministro de este tipo de aguas –se empezó en septiembre de 1989 con un efluente secundario clorado para el riego del Golf Mas Nou, en Castell-Platja d’Aro-, pero que no habría sido capaz de proponer ni de entender a principios de los 90. Es por ello por lo que creo que el RD debe tener espacio legal para respirar, crecer y evolucionar, porque las percepciones sobre la reutilización de las personas que lo han redactado van a ir cambiando también a medida que su práctica avance.

A. M. .- En 2007 se publicó el Plan Nacional de Calidad de las Aguas. Tanto en éste como en el mencionado Real Decreto se hace referencia a un Plan Nacional de Reutilización, pero no conocemos mucho más sobre él. ¿Tienes alguna información al respecto?

L.S. .- No, no tengo información de este Plan Nacional de Reutilización. En Cataluña hay un Plan de Reutilización autonómico que está a punto de ser presentado en público por la Agencia Catalana del Agua y que identifica allí donde el aprovechamiento de las aguas depuradas, después de una adecuada regeneración, va a ser útil para resolver problemas o mejorar la situación preexistente.

La Agencia Catalana del Agua se ha dado cuenta de que una nueva fuente de agua en la que hasta ahora no había reparado es el agua depurada que se vierte al mar y que, en el área metropolitana de Barcelona, se sitúa alrededor de los 400-500 hm3/año. Ciertamente es imposible pensar en un aprovechamiento en porcentajes elevados, y además está el reto de encontrar la forma de recuperar esta agua y darle un uso que ayude a mejorar la situación de los recursos en Cataluña. Pero esa agua está ahí y una vez captada, transportada, utilizada, recogida y depurada es vertida al mar. Creo realmente que se puede hacer algo más con ella y es lo que la Agencia Catalana quiere desarrollar.

A. M. .- Cambiando de asunto. Eres una de las cabezas visibles de la Plataforma de Defensa del Ter. ¿Podrías explicarnos cuales son los objetivos de esta asociación?

L.S. .- Bien, más que cabeza visible yo diría que por formación me ha tocado intentar analizar y explicar por qué al río Ter le pasa lo que le pasa, lo cual lo hemos hecho utilizando solamente datos oficiales publicados. Era importante hacerlo así para que se viera que no dábamos opiniones, sino que presentábamos hechos. El primer estudio de diagnosis de la situación del Ter lo presentamos desde la entidad que en este momento me honro en presidir, el Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona en febrero de 2007.

En el Ateneu tenemos a gente realizando campañas de anillamiento científico de aves en una estación situada en la llamada Illa del Ter (Isla del Ter), una pequeña isla que se forma en la confluencia del río Ter y de su afluente, el Onyar, en pleno centro de la ciudad de Girona. Desde 2005 se venían observando situaciones bastante dramáticas para el río (falta de agua, mortaldad de peces, colonización de especies exóticas flotantes, como Azolla sp., etc), lo que encendió las luces de alarma y decidimos investigar sobre el tema. La verdad es que la contundencia de los datos nos sorprendió a nosotros mismos y ha seguido sorprendiendo a quienes se los hemos contado.

La sequía de otoño de 2007 e invierno de 2008 (con pluviometrías de menos de un tercio de las medias climáticas en las cabeceras de los ríos Ter y Llobregat, justo en los meses en los que se supone en que se deben llenarse los embalses) fue la estocada final a un período de tres años con lluvias ya por debajo de la media y confirmó con la máxima de las contundencias todo aquello que desde el Ateneu ya habíamos apuntado en el estudio de diagnosis: que el abastecimiento del área metropolitana de Barcelona dependía principalmente de los aportes del Ter bajo cualquier circunstancia pluviométrica y que el crecimiento de la demanda y la reducción de los recursos disponibles era lo que dejaba al río sin caudal de mantenimiento en años de pluviometria poco generosa.

Y como la sequía, al menos la oficial, se mide no por las lluvias, sino por el nivel de los embalses, y éste depende no sólo de las entradas, sino también de sus salidas, tenemos que como que las salidas se han ido incrementando con el tiempo, a poco que se reduce la pluviometría en las cuencas del Ter y del Llobregat entramos técnicamente en la situación que se ha venido en llamar “decreto de sequía”, que restringe los usos del agua en la cuenca cedente para poder garantizar el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona.

Así, en todo este período, y en otros similares, el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona se ha basado en quitarle al río una parte importante de su caudal de mantenimiento y a los regantes del Bajo Ter una parte de sus dotaciones de riego.

Sin embargo, en estos meses de invierno de 2008 no se veía la forma de garantizar en el futuro inmediato el abastecimiento al área metropolitana de Barcelona, porque ya no había caudal de mantenimiento que restringir y porque ya se había prohibido a los regantes del Bajo Ter cualquier tipo de riego, con la consiguiente amenaza de graves pérdidas para el sector frutícola y viverista de la zona. Y todo ello, además, estando vigente la Ley del Ter, de 1959, que regula el transvase de agua del Ter al área metropolitana de Barcelona, y que indica que sólo puede hacerse si los usos de la cuenca (caudal de mantenimiento, abastecimiento a Girona y Costa Brava centro y regadíos del Bajo Ter) están cubiertos.

Como se puede comprobar, esta ley no se puede cumplir sencillamente porque el área metropolitana de Barcelona no dispone de los recursos necesarios para cubrir su demanda si tuvieran que respetarse los derechos de la cuenca del Ter reconocidos en ella.

Existen unos datos que presenta el Dr. Joan Armengol (UB) en sus charlas que son demoledores: los embalses del río Ter, a mediados de los 60, fueron diseñados para un río con un caudal medio en cabecera de 20 m3/s; hoy en día, en parte por la reducción de la pluviometría y en parte por la menor escorrentía debida a la mayor cobertura boscosa de la zona, la media se sitúa en 12 m3/s. De ellos, 8 m3/s van al área metropolitana de Barcelona, por lo que en un año promedio se estima que se trasvasa el 75% del agua recogida en la cuenca del Ter; y en estos recientes meses de fuerte sequía se estima que el porcentaje ha llegado a casi un 90%.

Todo ello, además, en un entorno político-social en el que los transvases eran fuertemente cuestionados a nivel de opinión pública general y poco menos que demonizados en ámbitos muy influyentes, pero que rehusaban incoporar al Ter y a su situación en la ecuación del problema a resolver. Se podía estar en contra de los transvases, especialmente si se proponían del Ebro, pero se miraba hacia otro lado cuando se mostraba la situación del Ter porque ésta era una inoportuna realidad (un transvase de proporciones gigantescas) que estropeaba una bella teoría (la del mundo feliz sin transvases).

En base a esta realidad hoy se puede comprobar que en 2004 se pudo descartar el refuerzo del abastecimiento del área metropolitana de Barcelona con agua del Ebro porque se creía –o quizás no se pensó- que el Ter podría dar 200 hm3/año bajo cualquier circunstancia climática y todo seguir igual, algo que ha quedado claramente desmentido por esta reciente sequía.

Es por todo ello por lo que en enero de 2008 se crea la Plataforma del Ter, que agrupa a entidades de todo tipo (ayuntamientos, consejos comarcales, consorcios, como el propio de la Costa Brava, Diputación de Girona, comunidades de regantes, asociaciones empresariales, entidades conservacionistas), con los objetivos de:

* a) dar a conocer a nivel político y mediático la grave situación del río Ter y su impacto sobre la actividad socio-económica y ambiental de la cuenca; y
* b) reclamar medidas concretas para corregir la situación y conseguir el cumplimiento de dicha Ley de 1959.

La Plataforma del Ter es presidida por el alcalde de Celrà, Sr. Francesc Camps, quien es además presidente del Consorci Alba-Ter, un ente supramunicipal que agrupa a 46 ayuntamientos y a 5 consejos comarcales, por lo que la representación ciudadana de esta Plataforma es realmente importante y podríamos decir que prácticamente en ella está representada la provincia de Girona en pleno.

A. M. .- En el pasado mes de julio, la Plataforma presentó un recurso denunciando el incumplimiento del caudal de mantenimiento que establece la ley del Ter de 1959 reclamando al juez medidas para obligar al ACA tomar medidas en este sentido. ¿Qué respuesta esperais al respecto?

L.S. .- La disyuntiva que queremos dilucidar con la presentación de este recurso es la siguiente: desde el ACA se argumenta que en base al artículo 58 de la Ley de Aguas de 1985 es legal restringir las dotaciones de riego y los caudales de mantenimiento para asegurar el abastecimiento de las poblaciones porque en la prelación de usos éste es el de máxima prioridad.

En cambio, desde la Plataforma del Ter argumentamos que esta prioridad tiene que tener un límite, ya que si no, y por reducción al absurdo, ello querría decir que sería legal secar totalmente el río con la condición de suministrar agua sólo a poblaciones.

Entendemos que dicho límite es el que impone la Ley de 1959, que es de igual rango que la Ley de 1985, y que define qué condiciones necesariamente deben cumplirse para que pueda realizarse el transvase al área metropolitana de Barcelona, que no son otras que garantizar prioritariamente la atención de las demandas en la propia cuenca, y que las prelaciones de usos de la Ley de 1985 serían de aplicación sólo para la priorización de los usos de la cuenca del Ter, en caso de necesidad.

Entendemos, además, que la falta de atención durante varias décadas de los diferentes gobiernos a asegurar la estabilidad del abastecimiento al área metropolitana de Barcelona no es algo imputable al territorio de Girona ni a su gente, y que por ello no es justo que deban sufrir las consecuencias con la frecuencia e intensidad con que se vienen sufriendo recientemente.

Esperamos, pues, que se respete la legalidad vigente para que el río vuelva a presentar un aspecto saludable, la actividad socio-económica de la llanura aluvial del Bajo Ter no esté expuesta a riesgos de este calibre y los pozos de la zona cercana a la costa puedan ver frenada la intrusión salina y recuperar unos niveles de calidad adecuados.

A. M. .- Para finalizar Lluís. Te vemos a menudo en la organización de eventos relacionados con el agua. ¿Cuales son tus planes en este sentido a corto plazo?

L.S. .- Ahora mismo no tengo planes en concreto, pero en el horizonte se anuncia ya el 7º Congreso Internacional de Reutilización de la IWA, que se celebrará en Australia en septiembre de 2009 y donde estaría bien poder seguir presentando trabajos realizados en nuestra zona, como ya hicimos en el pasado congreso de octubre de 2007, que se celebró en Amberes.

Además, recientemente el profesor Rafael Mujeriego (UPC) ha comentado que se acerca el 2010, año en que se celebrará el 25 aniversario de las primeras jornadas de reutilización que se celebraron en la Costa Brava en 1985, por lo que ha propuesto la organización de algún evento conmemorativo.

Ya más en lo cotidiano, vamos a intentar seguir documentando nuestras actividades y divulgándolas, para ayudar a confeccionar un conocimiento técnico y científico que nos permita seguir avanzando en la mejora de la gestión del agua en sus diversos ámbitos.

Dades 28 setembre

Font: Web ACA - http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/xarxes_de_control.jsp

Data de consulta: 29 de setembre de 2008

Cabals del riu Ter, m3/s:

* Ripoll: 3,73
* Girona: 3,26
* Torroella de Montgrí: 1,25

Segons normatives:

- Llei de 1959: 3,0 m3/s a Girona

- Pla de Cabals de Manteniment de la Generalitat de Catalunya (mes de setembre)

* Ripoll: 2,90
* Girona: 3,68
* Torroella de Montgrí: 4,40

El futur és reutilitzar l'aigua regenerada

Entrevista a Rafael Mujeriego, El Punt, 24 setembre 2008

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=3007083

La regeneració de l'aigua per poder-la aprofitar per a la xarxa d'abastament o per a usos agrícoles i ecològics permetria estalviar conflictes territorials i solucionar el problema hídric de Catalunya. Això és el que defensa Rafael Mujeriego, que posa com a exemple el cas de Califòrnia

-La sequera ha servit per millorar la política de gestió de l'aigua?
-«La primera reflexió que faig és felicitar els usuaris urbans, per l'esforç d'estalvi que han fet i que ha permès de passar a l'àrea metropolitana dels 135 litres per habitant i dia de fa 10 anys als 115-120 de la sequera. I l'alternativa de fer transferències entre conques ha sigut una experiència poc positiva i desagradable, perquè no ens hem aconseguit entendre. Per això crec que el futur és potenciar la reutilització indirecta de l'aigua regenerada per a l'abastament d'aigua potable. La regeneració pot aportar solucions a moltes zones, com ara l'àrea metropolitana.»

-Més que la dessalinització, que és l'opció que ha pres el govern?
-«Tot són solucions tècniques amb beneficis i exigències. La dessalinització té el benefici que agafa aigua de mar, que és molt abundant, i la fa gairebé potable. Té unes exigències que són la inversió, al voltant de 4 euros per metre cúbic anual, i l'energia que fa falta per dessalinitzar, que està al voltant de 3,5 quilowatts/hora/m³. El procés és bàsicament el mateix amb la regeneració de les aigües, a través de membranes, amb la diferència que es recupera un percentatge més alt de l'aigua que es tracta. Com a beneficis també hi ha que podem tenir una aigua de gran qualitat, però amb un cost d'entre 1 i 2 euros/m³ i al voltant d'1,5 quilowatts/hora/m³. Des del punt de vista econòmic i tècnic és preferible la regeneració d'aigües que la dessalinització.»

-Per què s'opta doncs per la dessalinització?
-«És un problema de percepció del públic. Agafar l'aigua de mar es considera una activitat innòcua, en canvi la reutilització d'aigües depurades ens porta al cap la idea d'aigües residuals, contaminació fecal..., si bé això no s'adiu amb la realitat. Encara que la gent pagui l'aigua regenerada més barata, això condiciona la decisió.»

-A Catalunya podem ser autosuficients en gestió d'aigua?
-«Les conques internes i en particular l'àrea metropolitana de Barcelona té una alternativa addicional per resoldre el seu abastament. Capta uns 180 hm³ del Ter, uns 160 del Llobregat i la resta, d'aqüífers... Part d'aquesta aigua es depura sobretot en dues plantes, una de 100 hm³ al Prat i una altra de 160 hm³ al Besòs, i després es llança al Mediterrani. Una possibilitat és tractar l'aigua a un nivell suficient per tornar-la al curs dels rius i barrejar-la i incorporar-la de nou al sistema d'abastament. Això significaria més de 200 hm³ dels més de 500 que cada any gasta l'àrea metropolitana, i ens faria més autosuficients. La dessalinitzadora del Prat portarà 60 hm³ a l'any, en canvi la regeneració d'aigua dóna molt més marge de maniobra.»

-Això permetria no entrar en conflictes territorials?
-«Faria que per ara no ens haguéssim de plantejar la necessitat d'anar a buscar aigua a altres llocs, com l'Ebre, i significaria una disminució progressiva i proporcionada de l'aigua que es transvasa del Ter. A l'àrea metropolitana, sempre que es mantingués el cabal del Llobregat, seríem gairebé autosuficients. Perquè el que sí és segur és que tindrem sequeres similars per irregularitats climatològiques en un curt termini d'anys, i convindria que no repetíssim els mateixos debats.»

-Creu que la situació del Ter és injusta?
-«No sé si és justa o injusta, però vista en el seu conjunt em recorda el cas del sud de Califòrnia. Allà als anys 60 es van fer transvasaments del riu Sacramento, del Colorado i d'un altre de Sierra Nevada. Tots tres porten aigua al sud de Califòrnia, on viuen uns 20 milions de persones, més de la meitat de tot l'estat. En canvi, més de la meitat de l'aigua es troba al nord. Les decisions judicials més recents han fet que hagin hagut de reduir un 30% el transvasament del Sacramento, perquè l'extracció d'aigua del riu significava l'extinció de determinades espècies de peixos a la badia de San Francisco. A més, també s'ha reduït el transvasament del Colorado. Aquí el transvasament del Ter, sobretot en els termes d'aquests últims temps quan el cabal circulant ha sigut mínim, possiblement requeriria un tractament similar. Ara es pot dir quina és la magnitud de les pèrdues ambientals pel transvasament. O simplement, una cosa que no ha d'espantar ningú: apliquem la llei vigent tal com està redactada. Posaria l'àrea metropolitana en una situació difícil, però ens obligaria a ser més autosuficients i podríem arribar a aquesta meta acordant un període de transició entre les parts.»

-El cas de Califòrnia és un exemple a seguir a Catalunya?
-«Califòrnia té coses que mai hauríem de seguir. Allà cada habitant gasta de 400 a 700 litres per dia. Ells poden estalviar, però nosaltres gairebé no tenim marge per millorar a àmbit domèstic. Però reutilitzar l'aigua per a usos potables indirectes sí que és una cosa que podríem adoptar, i que també s'està fent a Anvers, a Singapur, en part a Berlín... És una realitat actual, no un misteri tecnològic.»

-Allà han superat la reticència de la gent a l'aigua regenerada?
-«Tenen més experiència en la reutilització, i hi ha casos com Orange County on han sigut pioners en les facetes d'informació a la ciutadania. Tenen 2,5 milions d'habitants, i han sabut informar i convèncer els ciutadans per aquesta opció. En canvi, al comtat del costat les reticències són tals que els alcaldes no s'atreveixen a fer-ho. Però aquí ja tenim el Consorci de la Costa Brava, que tracta uns 30 hm³ l'any, dels quals en regenera 6, i es reutilitzen en camps de golf, neteja, com a recàrrega d'aqüífers, etc... Hi ha aquesta experiència, i del que es tractaria és d'ampliar l'escala.»

ORIOL MAS