Aquestes són les imatges del moment.
divendres, 29 de febrer del 2008
L'Observatori, a TV3
Aquesta tarda l'Albert Ruhí ha atès a TV3 en la cobertura de la notícia sobre l'afecció de la sequera sobre la salut ecològica del riu Ter. Hem anat conjuntament fins a Sant Julià de Ramis, prop del Congost, on es pot observar de manera clara un dels efectes de la manca de cabals en circulació, com és la colonització d'espècies pròpies d'ambients d'aigües estancades, com la llentia d'aigua (Lemna sp.) i la falguera aquàtica Azolla sp., la qual és, a més, una espècie exòtica amb comportament invasiu.
Aquestes són les imatges del moment.
Aquestes són les imatges del moment.
El govern no garanteix que els regants del Baix Ter puguin tenir aigua aquest estiu
El conseller Baltasar es compromet a fer que el Ter vagi recuperant progressivament el cabal a partir de mitjan 2009
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2759683
ORIOL MAS. Celrà
El govern no pot garantir que els regants del Baix Ter puguin tenir aigua aquest estiu per a les collites. Així ho va afirmar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, si bé va dir que era més optimista que la setmana passada i que espera poder trobar alguna solució al problema. Baltasar va ser ahir a Celrà en una reunió amb el Consorci Alba-Ter per discutir la reducció del transvasament del Ter cap a Barcelona i retornar cabal al riu. El conseller es va comprometre a fer que el Ter vagi recuperant progressivament el seu cabal a partir de mitjan 2009, coincidint amb la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat. En aquest sentit, va dir que l'objectiu és reduir la màxima part del transvasament possible i, si es pot, eliminar-lo del tot.
La reunió va ser definida per Baltasar com a «interessant, positiva i profunda», i tenia com a objectiu conèixer l'opinió del territori respecte a la situació del Ter, després que en les últimes setmanes s'hagin multiplicat les peticions que demanen una reducció del transvasament cap a Barcelona. En aquest sentit, el conseller va reconèixer la «sobreexplotació» del riu i el paper que el Ter ha tingut en el desenvolupament de Catalunya. Per Baltasar, reduir la pressió del Ter és un objectiu del govern, i això serà possible a partir de la segona meitat del 2009, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. De fet, ja s'havia dit anteriorment que els 60 hm³ que produirà la dessalinitzadora permetrien millorar el cabal del Ter Pasteral avall, però ahir el conseller s'hi va referir explícitament. A més, la construcció de més dessalinitzadores, la recuperació d'aqüífers i la reutilització i estalvi d'aigua hauran d'afavorir encara més aquesta recuperació de cabal, dins una política de captar l'aigua prop dels llocs de consum. Això serà de manera «progressiva i gradual», i sense cap límit. En aquest sentit, el Consorci –que ahir no va voler fer declaracions en espera de l'assemblea que faran avui– i la conselleria es tornaran a reunir al mes vinent, segons Baltasar, «per engegar el debat i contrastar les dades per garantir el retorn d'aigua al riu».
Pel que fa als regants, el conseller va dir que s'hi reunirà la setmana que ve, però que ara no pot garantir l'aigua de reg perquè la prioritat és el consum humà: «Ara estem en fase de discussió, però sóc més optimista que fa vuit dies i espero que els pagesos no es quedin sense aigua aquest estiu.»
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2759683
ORIOL MAS. Celrà
El govern no pot garantir que els regants del Baix Ter puguin tenir aigua aquest estiu per a les collites. Així ho va afirmar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, si bé va dir que era més optimista que la setmana passada i que espera poder trobar alguna solució al problema. Baltasar va ser ahir a Celrà en una reunió amb el Consorci Alba-Ter per discutir la reducció del transvasament del Ter cap a Barcelona i retornar cabal al riu. El conseller es va comprometre a fer que el Ter vagi recuperant progressivament el seu cabal a partir de mitjan 2009, coincidint amb la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat. En aquest sentit, va dir que l'objectiu és reduir la màxima part del transvasament possible i, si es pot, eliminar-lo del tot.
La reunió va ser definida per Baltasar com a «interessant, positiva i profunda», i tenia com a objectiu conèixer l'opinió del territori respecte a la situació del Ter, després que en les últimes setmanes s'hagin multiplicat les peticions que demanen una reducció del transvasament cap a Barcelona. En aquest sentit, el conseller va reconèixer la «sobreexplotació» del riu i el paper que el Ter ha tingut en el desenvolupament de Catalunya. Per Baltasar, reduir la pressió del Ter és un objectiu del govern, i això serà possible a partir de la segona meitat del 2009, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. De fet, ja s'havia dit anteriorment que els 60 hm³ que produirà la dessalinitzadora permetrien millorar el cabal del Ter Pasteral avall, però ahir el conseller s'hi va referir explícitament. A més, la construcció de més dessalinitzadores, la recuperació d'aqüífers i la reutilització i estalvi d'aigua hauran d'afavorir encara més aquesta recuperació de cabal, dins una política de captar l'aigua prop dels llocs de consum. Això serà de manera «progressiva i gradual», i sense cap límit. En aquest sentit, el Consorci –que ahir no va voler fer declaracions en espera de l'assemblea que faran avui– i la conselleria es tornaran a reunir al mes vinent, segons Baltasar, «per engegar el debat i contrastar les dades per garantir el retorn d'aigua al riu».
Pel que fa als regants, el conseller va dir que s'hi reunirà la setmana que ve, però que ara no pot garantir l'aigua de reg perquè la prioritat és el consum humà: «Ara estem en fase de discussió, però sóc més optimista que fa vuit dies i espero que els pagesos no es quedin sense aigua aquest estiu.»
L´aigua dels regants del Ter en pèrdues a la canonada
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2980_3_250550__Comarques-Laigua-dels-regants-prdues-canonada
Tània Tàpia/Acn/DdeG, Girona
L'Agència Catalana de l'Aigua ha garantit als regants del Baix Ter un 10% de l'aigua que necessiten per regar aquest estiu, un total de 4,5 hectòmetres cúbics, quantitat que s'acosta als 4 hectòmetres cúbics -11 milions de litres al dia- que perd la canonada que porta l'aigua del Ter fins a Barcelona en un any. Aquestes xifres han indignat els regants del Ter -que no poden regar tal com estableix el decret de sequera-, que han tornat a carregar contra la gestió que l'Administració ha fet de l'aigua i han recordat que porten anys advertint de les fuites i de la davallada de cabal del Ter. "No pot ser que s'enduguin el 70% del cabal mitjà d'un riu que arriba sec al mar", va explicar el portaveu dels regants, Narcís Illa.
Després de l'última reunió dels regants amb els tècnics de l'ACA, els pagesos només van aconseguir que se'ls garantís un 10% de l'aigua que necessiten per regar aquesta campanya, d'abril a setembre. Això suposa una pèrdua de 50 milions d'euros a les més de 5.000 explotacions que s'abasteixen del Ter.
Aquesta situació contrasta amb les dades que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ha fet públiques sobre les pèrdues d'aigua, a causa d'una dotzena de fuites a la canonada que porta l'aigua del Ter fins a la ciutat de Barcelona.
Sobre aquestes fuites, el conseller Baltasar va lamentar ahir l'expectació que han generat, tenint en compte que "3/4 parts de la canonada ja estan arreglades i l'altre quart es va començar a arranjar el maig del 2007". I va afegir que en campanya electoral hi ha coses que "es tendeixen a magnificar".
Tània Tàpia/Acn/DdeG, Girona
L'Agència Catalana de l'Aigua ha garantit als regants del Baix Ter un 10% de l'aigua que necessiten per regar aquest estiu, un total de 4,5 hectòmetres cúbics, quantitat que s'acosta als 4 hectòmetres cúbics -11 milions de litres al dia- que perd la canonada que porta l'aigua del Ter fins a Barcelona en un any. Aquestes xifres han indignat els regants del Ter -que no poden regar tal com estableix el decret de sequera-, que han tornat a carregar contra la gestió que l'Administració ha fet de l'aigua i han recordat que porten anys advertint de les fuites i de la davallada de cabal del Ter. "No pot ser que s'enduguin el 70% del cabal mitjà d'un riu que arriba sec al mar", va explicar el portaveu dels regants, Narcís Illa.
Després de l'última reunió dels regants amb els tècnics de l'ACA, els pagesos només van aconseguir que se'ls garantís un 10% de l'aigua que necessiten per regar aquesta campanya, d'abril a setembre. Això suposa una pèrdua de 50 milions d'euros a les més de 5.000 explotacions que s'abasteixen del Ter.
Aquesta situació contrasta amb les dades que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ha fet públiques sobre les pèrdues d'aigua, a causa d'una dotzena de fuites a la canonada que porta l'aigua del Ter fins a la ciutat de Barcelona.
Sobre aquestes fuites, el conseller Baltasar va lamentar ahir l'expectació que han generat, tenint en compte que "3/4 parts de la canonada ja estan arreglades i l'altre quart es va començar a arranjar el maig del 2007". I va afegir que en campanya electoral hi ha coses que "es tendeixen a magnificar".
Baltasar diu que el retorn del cabal al Ter no s´iniciarà fins la segona meitat del 2009
El conseller de Medi Ambient, l'ACA i el Consorci Alba-Ter es van reunir ahir a Celrà
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2980_3_250549__COMARQUES-Generalitat-retarda-retorn-cabal-fins-segon-semestre-2009
R.R.B., Celrà
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va assegurar ahir a Celrà que el retorn del cabal al riu Ter des de les comarques de Barcelona començarà la segona meitat de l'any que ve. Serà, va dir, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, de la qual s'obtindrà uns 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, "l'equivalent a un embassament de tipus mitjà-gran de Catalunya", segons Baltasar. El conseller, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, va reunir-se a Celrà amb l'alcalde d'aquesta població i president del consorci Alba-Ter, Francesc Camps, qui va dir que l'ens valorarà avui la trobada amb Baltasar. Respecte a la disminució de la pressió sobre el riu Ter, i preguntat sobre si això pot implicar eliminar el transvasament, el titular de Medi Ambient va afirmar que "no hem de posar cap límit".
En la declaració institucional que va pronunciar després de la reunió, Baltasar va destacar que el riu Ter "suporta una explotació ingent", i va "reconèixer i agrair" el "paper fonamental" del riu en el desenvolupament social i econòmic del conjunt del país. A més, va indicar que el compromís de Medi Ambient per reduir gradualment la sobreexplotació del Ter "és avui més ferm que mai". Malgrat tot, l'única dada que va concretar va ser que el retorn del cabal començarà la segona meitat de l'any que ve, alhora que va assegurar que "no ens hem de posar cap límit" en la disminució de la pressió sobre el riu Ter.
Pel que fa a les mesures que han de fer possible aquest retorn, el conseller les va desgranar en quatre punts: dessalinització de l'aigua marina -va anunciar que en un termini màxim de tres anys la Tordera tindrà una nova dessalinitzadora amb capacitat per a 60 hectòmetres cúbics-, reutilització, recuperació dels aqüífers i polítiques d'estalvi. Totes elles, mesures estructurals en comparació amb una que va qualificar de conjuntural: la portada d'aigua amb vaixells que, si es mantenen les condicions actuals, començarà al mes de maig.
Els regants del Baix TerRespecte a la situació dels agricultors de les poblacions de la zona del Baix Ter -als quals actualment es garanteix un 10% de l'aigua que necessiten-, Baltasar va explicar que la setmana vinent es reunirà amb ells, i va afirmar que, tot i que espera que puguin regar aquest estiu, tampoc els en pot donar "garanties plenes".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2980_3_250549__COMARQUES-Generalitat-retarda-retorn-cabal-fins-segon-semestre-2009
R.R.B., Celrà
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va assegurar ahir a Celrà que el retorn del cabal al riu Ter des de les comarques de Barcelona començarà la segona meitat de l'any que ve. Serà, va dir, coincidint amb la posada en marxa de la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, de la qual s'obtindrà uns 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, "l'equivalent a un embassament de tipus mitjà-gran de Catalunya", segons Baltasar. El conseller, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, va reunir-se a Celrà amb l'alcalde d'aquesta població i president del consorci Alba-Ter, Francesc Camps, qui va dir que l'ens valorarà avui la trobada amb Baltasar. Respecte a la disminució de la pressió sobre el riu Ter, i preguntat sobre si això pot implicar eliminar el transvasament, el titular de Medi Ambient va afirmar que "no hem de posar cap límit".
En la declaració institucional que va pronunciar després de la reunió, Baltasar va destacar que el riu Ter "suporta una explotació ingent", i va "reconèixer i agrair" el "paper fonamental" del riu en el desenvolupament social i econòmic del conjunt del país. A més, va indicar que el compromís de Medi Ambient per reduir gradualment la sobreexplotació del Ter "és avui més ferm que mai". Malgrat tot, l'única dada que va concretar va ser que el retorn del cabal començarà la segona meitat de l'any que ve, alhora que va assegurar que "no ens hem de posar cap límit" en la disminució de la pressió sobre el riu Ter.
Pel que fa a les mesures que han de fer possible aquest retorn, el conseller les va desgranar en quatre punts: dessalinització de l'aigua marina -va anunciar que en un termini màxim de tres anys la Tordera tindrà una nova dessalinitzadora amb capacitat per a 60 hectòmetres cúbics-, reutilització, recuperació dels aqüífers i polítiques d'estalvi. Totes elles, mesures estructurals en comparació amb una que va qualificar de conjuntural: la portada d'aigua amb vaixells que, si es mantenen les condicions actuals, començarà al mes de maig.
Els regants del Baix TerRespecte a la situació dels agricultors de les poblacions de la zona del Baix Ter -als quals actualment es garanteix un 10% de l'aigua que necessiten-, Baltasar va explicar que la setmana vinent es reunirà amb ells, i va afirmar que, tot i que espera que puguin regar aquest estiu, tampoc els en pot donar "garanties plenes".
dijous, 28 de febrer del 2008
Mocions a Ripoll i al Consell del Gironès sobre el Ter i campanya sobre l'aigua a Sant Gregori
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2757728
M.B. R.E..
En les darreres hores, més ens locals i comarcals han pres decisions relacionades amb la sequera.
RIPOLL. El ple de Ripoll celebrat dimarts va aprovar per unanimitat de tots els grups (ERC i PSC, al govern, i CiU, a l'oposició) una moció en què es demana al govern que expliciti el seu compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter, que es facin públiques les balances hídriques i que es deixi en suspens establir restriccions a Girona.
CONSELL DEL GIRONÈS
El mateix text té el suport del Consell Comarcal del Gironès. En la moció es demana a la Generalitat que faci un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu a través de la seva aportació a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, i que expliciti el compromís amb el restabliment urgent del cabal. Demana que en un termini de sis anys es redueixi l'aportació fora de la conca, com a pas previ d'anul·lar aquest transvasament en el termini de dotze anys.
SANT GREGORI
L'Ajuntament de Sant Gregori ha iniciat una campanya de racionalització i conscienciació de l'estalvi del consum de l'aigua potable. En col·laboració amb el Consell del Gironès, el consistori entregarà un equip d'economitzadors de consum d'aigua als veïns del municipi els dies 8, 15 i 29 de març a la plaça Rafael Masó, entre les 16.30 i les 18.30 hores. Així mateix, l'Ajuntament recorda la prohibició d'utilitzar aigua potable per omplir piscines, rentar amb mànega vehicles i regar jardins, horts, zones verdes i voreres i vials.
M.B. R.E..
En les darreres hores, més ens locals i comarcals han pres decisions relacionades amb la sequera.
RIPOLL. El ple de Ripoll celebrat dimarts va aprovar per unanimitat de tots els grups (ERC i PSC, al govern, i CiU, a l'oposició) una moció en què es demana al govern que expliciti el seu compromís amb el restabliment urgent del cabal ecològic del riu Ter, que es facin públiques les balances hídriques i que es deixi en suspens establir restriccions a Girona.
CONSELL DEL GIRONÈS
El mateix text té el suport del Consell Comarcal del Gironès. En la moció es demana a la Generalitat que faci un reconeixement institucional a la contribució i paper fonamental que ha fet el riu a través de la seva aportació a les comarques barcelonines i a gran part de Catalunya, i que expliciti el compromís amb el restabliment urgent del cabal. Demana que en un termini de sis anys es redueixi l'aportació fora de la conca, com a pas previ d'anul·lar aquest transvasament en el termini de dotze anys.
SANT GREGORI
L'Ajuntament de Sant Gregori ha iniciat una campanya de racionalització i conscienciació de l'estalvi del consum de l'aigua potable. En col·laboració amb el Consell del Gironès, el consistori entregarà un equip d'economitzadors de consum d'aigua als veïns del municipi els dies 8, 15 i 29 de març a la plaça Rafael Masó, entre les 16.30 i les 18.30 hores. Així mateix, l'Ajuntament recorda la prohibició d'utilitzar aigua potable per omplir piscines, rentar amb mànega vehicles i regar jardins, horts, zones verdes i voreres i vials.
Els regants de l'Ebre amenacen amb «arribar fins on faci falta» per evitar la venda d'aigua a Barcelona
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2757414
GUSTAU MORENO. Tortosa
Els regants del canal de l'esquerra de l'Ebre ni vendran més aigua ni acceptaran que el Camp cedeixi cabals a l'àrea metropolitana de Barcelona tal i com ha aprovat el ple de l'Ajuntament de Tarragona. A més, el president de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va anunciar ahir que les dues comunitats de regants del Delta han demanat assessorament legal per estudiar quina mesura poden emprendre, en vista de la decisió de l'Ajuntament de Tarragona de cedir aigua de pous propis a l'àrea metropolitana de Barcelona, si la situació de sequera ho requereix. Pegueroles va advertir que els regants estan disposats a arribar «fins al final», ja que no acceptaran cap tipus d'interconnexió sota l'excusa que s'han regenerat els aqüífers de Tarragona gràcies al minitransvasament de l'Ebre.
«No admetrem cap interconnexió, ni amb canonades, ni en vaixell ni en helicòpter, aprofitant que els aqüífers de Tarragona s'han recuperat gràcies a les aportacions del minitransvasament», va remarcar. A més, el dirigent dels regants va afegir que acceptar la mesura que ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona seria un «greuge gravíssim» per a les Terres de l'Ebre i que els regants del Delta estan disposats a arribar «fins on faci falta».
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de la seva banda, va assegurar que no s'utilitzarà aigua de l'Ebre per abastir Barcelona i que per demostrar-ho es faran controls permanents. Ballesteros va explicar ahir que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona a incrementar la captació d'aigua dels aqüífers fins a 2.000 hectòmetres cúbics per any.
GUSTAU MORENO. Tortosa
Els regants del canal de l'esquerra de l'Ebre ni vendran més aigua ni acceptaran que el Camp cedeixi cabals a l'àrea metropolitana de Barcelona tal i com ha aprovat el ple de l'Ajuntament de Tarragona. A més, el president de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, Lluís Pegueroles, va anunciar ahir que les dues comunitats de regants del Delta han demanat assessorament legal per estudiar quina mesura poden emprendre, en vista de la decisió de l'Ajuntament de Tarragona de cedir aigua de pous propis a l'àrea metropolitana de Barcelona, si la situació de sequera ho requereix. Pegueroles va advertir que els regants estan disposats a arribar «fins al final», ja que no acceptaran cap tipus d'interconnexió sota l'excusa que s'han regenerat els aqüífers de Tarragona gràcies al minitransvasament de l'Ebre.
«No admetrem cap interconnexió, ni amb canonades, ni en vaixell ni en helicòpter, aprofitant que els aqüífers de Tarragona s'han recuperat gràcies a les aportacions del minitransvasament», va remarcar. A més, el dirigent dels regants va afegir que acceptar la mesura que ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona seria un «greuge gravíssim» per a les Terres de l'Ebre i que els regants del Delta estan disposats a arribar «fins on faci falta».
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de la seva banda, va assegurar que no s'utilitzarà aigua de l'Ebre per abastir Barcelona i que per demostrar-ho es faran controls permanents. Ballesteros va explicar ahir que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha autoritzat l'Ajuntament de Tarragona a incrementar la captació d'aigua dels aqüífers fins a 2.000 hectòmetres cúbics per any.
La canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona té almenys dotze fuites
La Generalitat xifra en 216.000 litres d'aigua al dia la fuita de Badalona, la meitat que l'Ajuntament
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2758063
JORDI GONZALO. Badalona
Aigües Ter Llobregat (ATL) va xifrar ahir la fuita de la canonada principal que proveeix d'aigua Barcelona al pas per Badalona en 9.000 litres cada hora. Segons aquestes dades, s'escaparien 216.000 litres d'aigua al dia, que anirien a parar a la riera de Canyet; tot i això, les estimacions de l'Ajuntament doblen aquesta quantitat. ATL també va admetre que aquesta no és l'única fuita de la canonada que porta fins a Barcelona l'aigua del riu Ter, sinó que en té comptabilitzades almenys una dotzena que acaben sortint a la superfície. Un cop arreglada la canonada, s'estalviaran 4 hm³ d'aigua l'any, és a dir 11 milions de litres al dia.
La canonada subterrània que proveeix Barcelona d'aigua provinent del riu Ter no només té una fuita a l'altura de Badalona, sinó que almenys en té unes dotze més en superfície, segons va informar ahir l'empresa pública Aigües Ter Llobregat, que va admetre, però, que la de Badalona és de les més importants. ATL va matisar les estimacions municipals avançades ahir per aquest diari i va xifrar les pèrdues en 9.000 litres l'hora, és a dir, 216.000 litres al dia, que van a parar a la riera de Canyet. ATL va fer l'estudi en un pou prop de Can Ruti i l'Ajuntament el va fer fa dos anys amb l'aigua que transcorria per Torre Codina, ja en superfície, i que segueix el recorregut que històricament ha fet la mina de Canyet. Tot i això, no es comptabilitza l'aigua de la fuita que es filtra abans de sortir a la superfície.
S'agafi la xifra de referència que s'agafi, la realitat és que es perden milers de litres d'aigua cada dia. Mercè Rius (CiU), regidora de Medi Ambient de Badalona, no va voler polemitzar sobre les dades: «És igual que siguin 18.000 o 9.000 litres, el que importa és que es perd aigua i que hem de donar exemple», va dir.
Joan Compte, gerent d'ATL, va reafirmar ahir que d'aquí a un any s'haurà acabat el desdoblament de la xarxa que permetrà arreglar per dins els 22 quilòmetres de la canonada que uneix la central de Cardedeu amb la de Trinitat a Barcelona, construïda als anys seixanta. «Estem fent els deures», va dir. Compte va destacar que en el conjunt de la xarxa d'ATL –que inclou l'aigua provinent del Llobregat– hi ha un índex de filtracions del 4% –equivalent a uns 8 o 9 hm³ l'any–. «Són unes bones dades si mirem la mitjana del conjunt de l'Estat, que és de prop del 17,9%», va explicar. El gerent d'ATL va admetre que on hi ha més filtracions és al tram Cardedeu-Trinitat, amb les dotze fuites que arriben a la superfície, més d'altres que es queden al subsòl. Compte va explicar que, un cop s'hagi impermeabilitzat aquesta canonada, «les filtracions al conjunt de la xarxa es reduiran del 4 al 2% i que, per tant, s'estalviaran uns 4 hm³ cada any». D'aquí es desprèn que la canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona perd a l'any 4 hm³, és a dir, 11 milions de litres al dia.
L'Ajuntament badaloní continua amb els preparatius per poder bombejar l'aigua de la fuita que s'acumula a la piscina de Torre Codina fins a peu de carretera, per tal que els camions municipals puguin omplir les cisternes per poder regar els parcs i netejar els carrers i el clavegueram. El govern vol que ATL impulsi mesures similars, perquè creu que no es cobrirà la totalitat de l'aigua. ATL ha convocat el consistori a una reunió per parlar-ne, però ja ha avançat que estaria disposada a finançar una part del que costi l'operació.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2758063
JORDI GONZALO. Badalona
Aigües Ter Llobregat (ATL) va xifrar ahir la fuita de la canonada principal que proveeix d'aigua Barcelona al pas per Badalona en 9.000 litres cada hora. Segons aquestes dades, s'escaparien 216.000 litres d'aigua al dia, que anirien a parar a la riera de Canyet; tot i això, les estimacions de l'Ajuntament doblen aquesta quantitat. ATL també va admetre que aquesta no és l'única fuita de la canonada que porta fins a Barcelona l'aigua del riu Ter, sinó que en té comptabilitzades almenys una dotzena que acaben sortint a la superfície. Un cop arreglada la canonada, s'estalviaran 4 hm³ d'aigua l'any, és a dir 11 milions de litres al dia.
La canonada subterrània que proveeix Barcelona d'aigua provinent del riu Ter no només té una fuita a l'altura de Badalona, sinó que almenys en té unes dotze més en superfície, segons va informar ahir l'empresa pública Aigües Ter Llobregat, que va admetre, però, que la de Badalona és de les més importants. ATL va matisar les estimacions municipals avançades ahir per aquest diari i va xifrar les pèrdues en 9.000 litres l'hora, és a dir, 216.000 litres al dia, que van a parar a la riera de Canyet. ATL va fer l'estudi en un pou prop de Can Ruti i l'Ajuntament el va fer fa dos anys amb l'aigua que transcorria per Torre Codina, ja en superfície, i que segueix el recorregut que històricament ha fet la mina de Canyet. Tot i això, no es comptabilitza l'aigua de la fuita que es filtra abans de sortir a la superfície.
S'agafi la xifra de referència que s'agafi, la realitat és que es perden milers de litres d'aigua cada dia. Mercè Rius (CiU), regidora de Medi Ambient de Badalona, no va voler polemitzar sobre les dades: «És igual que siguin 18.000 o 9.000 litres, el que importa és que es perd aigua i que hem de donar exemple», va dir.
Joan Compte, gerent d'ATL, va reafirmar ahir que d'aquí a un any s'haurà acabat el desdoblament de la xarxa que permetrà arreglar per dins els 22 quilòmetres de la canonada que uneix la central de Cardedeu amb la de Trinitat a Barcelona, construïda als anys seixanta. «Estem fent els deures», va dir. Compte va destacar que en el conjunt de la xarxa d'ATL –que inclou l'aigua provinent del Llobregat– hi ha un índex de filtracions del 4% –equivalent a uns 8 o 9 hm³ l'any–. «Són unes bones dades si mirem la mitjana del conjunt de l'Estat, que és de prop del 17,9%», va explicar. El gerent d'ATL va admetre que on hi ha més filtracions és al tram Cardedeu-Trinitat, amb les dotze fuites que arriben a la superfície, més d'altres que es queden al subsòl. Compte va explicar que, un cop s'hagi impermeabilitzat aquesta canonada, «les filtracions al conjunt de la xarxa es reduiran del 4 al 2% i que, per tant, s'estalviaran uns 4 hm³ cada any». D'aquí es desprèn que la canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona perd a l'any 4 hm³, és a dir, 11 milions de litres al dia.
L'Ajuntament badaloní continua amb els preparatius per poder bombejar l'aigua de la fuita que s'acumula a la piscina de Torre Codina fins a peu de carretera, per tal que els camions municipals puguin omplir les cisternes per poder regar els parcs i netejar els carrers i el clavegueram. El govern vol que ATL impulsi mesures similars, perquè creu que no es cobrirà la totalitat de l'aigua. ATL ha convocat el consistori a una reunió per parlar-ne, però ja ha avançat que estaria disposada a finançar una part del que costi l'operació.
Agricultura no ajudarà econòmicament els regants si perden tota o part de la collita
El conseller Joaquim Llena diu que "tot el que és assegurable no és subvencionable"
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2979_3_250318__COMARQUES-Agricultura-subvencionar-regants-Baix-perden-tota-part-collita
Carles Torramadé, Palamós
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural no té en ment destinar cap ajuda econòmica extra per les pèrdues que pot ocasionar la sequera en les explotacions agrícoles de la conca del Ter i que els regants han xifrat en 50 milions d'euros després que l'Agència Catalana de l'Aigua els hagi garantit només un 10% dels 45 hectòmetres cúbics que diuen necessitar per tirar endavant la campanya de reg. Ahir, el mateix dia que els regants van anunciar les primeres mobilitzacions per aquest diumenge, el conseller del DAR, Joaquim Llena, va visitar Palamós i va manifestar que parlar de pèrdues "és un tòpic" i que "tot el que és assegurable no és subvencionable", referint-se al fet que els conreus són assegurables, per la qual cosa dóna a entendre que si els pagesos perden tota o part de la collita, ja ho afrontarà econòmicament l'assegurança. En el que sí intentarà intervenir el DAR és en els cas dels arrossars de Pals perquè no perdin els ajuts de la Unió Europea, i que suposen el 50% del cost de les explotacions.
El conseller va visitar ahir el Museu de la Pesca i la seu del que serà el futur Espai del Peix, a la llotja palamosina. Llena també va visitar l'Ajuntament i es va reunir amb la confraria de pescadors, a qui va manifestar la implicació del Departament que dirigeix en la proposta dels pescadors palamosins de crear una reserva marina a l'entorn de les illes Formigues. Així mateix, va destacar el fet que la proposta hagi sorgit "de baix", en el sentit que ha sortit dels pescadors i no de cap institució que, segons Llena, hi estan totes d'acord. El conseller també va comunicar la participació del DAR en el projecte de l'Espai del Peix i l'encert de buscar la qualitat de la marca Gamba de Palamós.
Qüestionat pels mitjans de comunicació per mesures d'ajuda als agricultors de la conca del Ter, Llena va explicar que en els últims quatre anys tant el Departament com el Ministeri d'Agricultura han apostat perquè les explotacions ramaderes i agrícoles disposin d'asseguranca, de manera que, segons va dir, cada any han invertit 40 milions d'euros per pagar les assegurances de les explotacions. Per aquest motiu, creu que aquells agricultors que no tenen assegurança no haurien de reclamar cap ajuda. Prèviament, va assegurar que tot allò que és assegurable no pot rebre cap subvenció.
Quant als arrossars de Pals, que enguany han de renovar els ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys amb la condició que l'arròs estigui sembrat i de moment no hi ha aigua per inundar-los a finals d'abril, Llena va dir que "intentarem que això no sigui així".
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2979_3_250318__COMARQUES-Agricultura-subvencionar-regants-Baix-perden-tota-part-collita
Carles Torramadé, Palamós
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural no té en ment destinar cap ajuda econòmica extra per les pèrdues que pot ocasionar la sequera en les explotacions agrícoles de la conca del Ter i que els regants han xifrat en 50 milions d'euros després que l'Agència Catalana de l'Aigua els hagi garantit només un 10% dels 45 hectòmetres cúbics que diuen necessitar per tirar endavant la campanya de reg. Ahir, el mateix dia que els regants van anunciar les primeres mobilitzacions per aquest diumenge, el conseller del DAR, Joaquim Llena, va visitar Palamós i va manifestar que parlar de pèrdues "és un tòpic" i que "tot el que és assegurable no és subvencionable", referint-se al fet que els conreus són assegurables, per la qual cosa dóna a entendre que si els pagesos perden tota o part de la collita, ja ho afrontarà econòmicament l'assegurança. En el que sí intentarà intervenir el DAR és en els cas dels arrossars de Pals perquè no perdin els ajuts de la Unió Europea, i que suposen el 50% del cost de les explotacions.
El conseller va visitar ahir el Museu de la Pesca i la seu del que serà el futur Espai del Peix, a la llotja palamosina. Llena també va visitar l'Ajuntament i es va reunir amb la confraria de pescadors, a qui va manifestar la implicació del Departament que dirigeix en la proposta dels pescadors palamosins de crear una reserva marina a l'entorn de les illes Formigues. Així mateix, va destacar el fet que la proposta hagi sorgit "de baix", en el sentit que ha sortit dels pescadors i no de cap institució que, segons Llena, hi estan totes d'acord. El conseller també va comunicar la participació del DAR en el projecte de l'Espai del Peix i l'encert de buscar la qualitat de la marca Gamba de Palamós.
Qüestionat pels mitjans de comunicació per mesures d'ajuda als agricultors de la conca del Ter, Llena va explicar que en els últims quatre anys tant el Departament com el Ministeri d'Agricultura han apostat perquè les explotacions ramaderes i agrícoles disposin d'asseguranca, de manera que, segons va dir, cada any han invertit 40 milions d'euros per pagar les assegurances de les explotacions. Per aquest motiu, creu que aquells agricultors que no tenen assegurança no haurien de reclamar cap ajuda. Prèviament, va assegurar que tot allò que és assegurable no pot rebre cap subvenció.
Quant als arrossars de Pals, que enguany han de renovar els ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys amb la condició que l'arròs estigui sembrat i de moment no hi ha aigua per inundar-los a finals d'abril, Llena va dir que "intentarem que això no sigui així".
dimecres, 27 de febrer del 2008
Regants i pagesos es mobilitzen per reclamar el retorn d´aigua al Ter
Diari de Girona 27-2-08
S'han convocat per diumenge vinent les primeres concentracions a Verges i Torroella
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2978_3_250263__COMARQUES-Regants-pagesos-mobilitzen-reclamar-retorn-daigua
ACN/DDEG Les comunitats de regants del Ter i Unió de Pagesos han convocat per al pròxim diumenge, 2 de març, les primeres mobilitzacions per reclamer el retorn d'aigua al Ter i expressar el seu descontentament per l'aplicació de restriccions per regar.
Les concentracions es faran a les onze del matí sobre els ponts sobre el riu al seu pas per Verges (a la C-252) i a Torroella de Montgrí (C-31). Segons els regants, l'administració ha tingut una 'manca de previsió en el repartiment de l'aigua' en el període de sequera actual i ha 'penalitzat' els regants.
En una compareixença davant els mitjans de comunicació després de la darrera reunió amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua, els pagesos van mostrar el seu desacord amb les mesures que els van presentar. Segons van exposar, només se'ls garanteix el 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que necessiten per salvar la collita.
Per això, van anunciar unes mobilitzacions que aquest dimecres s'han confirmat. Segons els regants, si no obtenen l'aigua que els cal, les pèrdues al sector poden arribar als 50 milions d'euros.
S'han convocat per diumenge vinent les primeres concentracions a Verges i Torroella
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2978_3_250263__COMARQUES-Regants-pagesos-mobilitzen-reclamar-retorn-daigua
ACN/DDEG Les comunitats de regants del Ter i Unió de Pagesos han convocat per al pròxim diumenge, 2 de març, les primeres mobilitzacions per reclamer el retorn d'aigua al Ter i expressar el seu descontentament per l'aplicació de restriccions per regar.
Les concentracions es faran a les onze del matí sobre els ponts sobre el riu al seu pas per Verges (a la C-252) i a Torroella de Montgrí (C-31). Segons els regants, l'administració ha tingut una 'manca de previsió en el repartiment de l'aigua' en el període de sequera actual i ha 'penalitzat' els regants.
En una compareixença davant els mitjans de comunicació després de la darrera reunió amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua, els pagesos van mostrar el seu desacord amb les mesures que els van presentar. Segons van exposar, només se'ls garanteix el 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que necessiten per salvar la collita.
Per això, van anunciar unes mobilitzacions que aquest dimecres s'han confirmat. Segons els regants, si no obtenen l'aigua que els cal, les pèrdues al sector poden arribar als 50 milions d'euros.
La canonada que porta l'aigua a Barcelona perd cada dia 432.000 litres a Badalona
L'Ajuntament badaloní exigeix mesures a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat i impulsa accions de reaprofitament
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756391
JORDI GONZALO. Badalona
Una de les canonades principals d'abastament d'aigua potable a Barcelona té una important fuita al seu pas per Badalona des de fa anys. Segons càlculs municipals, seria d'uns 432 m³ al dia (432.000 litres). L'Ajuntament de Badalona ha enviat fins a tres cartes a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat en què se li demana que solucioni l'avaria o que, almenys, aprofiti l'aigua que es perd. L'empresa està construint un desdoblament de la xarxa que, quan estigui enllestit –d'aquí a un any–, permetrà reparar la xarxa actual. Mentrestant, l'Ajuntament està fent les operacions necessàries per poder usar l'aigua que es perd en el reg de parcs i jardins o en la neteja de carrers i clavegueram. L'aigua que s'escapa cada hora equival a divuit contenidors de la brossa grossos.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756391
JORDI GONZALO. Badalona
Una de les canonades principals d'abastament d'aigua potable a Barcelona té una important fuita al seu pas per Badalona des de fa anys. Segons càlculs municipals, seria d'uns 432 m³ al dia (432.000 litres). L'Ajuntament de Badalona ha enviat fins a tres cartes a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat en què se li demana que solucioni l'avaria o que, almenys, aprofiti l'aigua que es perd. L'empresa està construint un desdoblament de la xarxa que, quan estigui enllestit –d'aquí a un any–, permetrà reparar la xarxa actual. Mentrestant, l'Ajuntament està fent les operacions necessàries per poder usar l'aigua que es perd en el reg de parcs i jardins o en la neteja de carrers i clavegueram. L'aigua que s'escapa cada hora equival a divuit contenidors de la brossa grossos.
) + L'aigua va a la piscina i la bassa de Torre Codina. Foto: QUIM PUIG |
) |
El recorregut de l'aigua que surt de la mina de Canyet a Badalona dóna una imatge paisatgística més pròpia del Prepirineu en una primavera molt plujosa que no pas de la serralada de Marina en plena sequera. No és pas que aquesta zona tingui un microclima especial, sinó que l'aigua que brolla en abundància per les fonts i els rierols té clor i prové d'una fuita d'una de les canonades principals amb què Aigües Ter-Llobregat (ATLL) proveeix Barcelona, segons han confirmat a aquest diari fonts de l'Ajuntament i de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Segons dades municipals, es perden aproximadament uns 18 m³ d'aigua cada hora (18.000 litres), des de fa almenys tres anys. En aquella zona hi ha la mina de Canyet que històricament recorre part del barri abans d'acabar a la riera del mateix nom –que queda soterrada a partir de la B-20– i va a morir al mar. Ara bé, fa uns tres anys, en analitzar l'aigua de la mina per mirar de reaprofitar-la, van detectar clor a l'aigua. Posteriorment es va descobrir que provenia de la fuita. Per tant, és difícil marcar des de quan hi ha la pèrdua.
L'aigua de la fuita amb la pròpia de la mina –una proporció molt menor– fan el recorregut històric: des de Can Coll passen a la Torre Codina, on, després d'omplir una piscina, l'aigua continua fins a una bassa des d'on es reguen una cinquantena d'horts urbans, i la que sobra –la majoria– acaba a la riera.
DIVUIT CONTENIDORS PER HORAMercè Rius (CiU), regidora de Medi Ambient de Badalona, va explicar a aquest diari que l'Ajuntament ha enviat diverses cartes a ATLL en què els exigix que reparin l'avaria o que, almenys, reaprofitin l'aigua. El govern local farà un conducte fins a la carretera perquè els camions cisterna municipals puguin carregar l'aigua per al reg dels parcs o la neteja dels carrers i clavegueram. «Volem aprofitar al màxim aquesta aigua», va assegurar la regidora.
La fuita de la canonada al seu pas per Badalona és de 18.000 litres d'aigua (18 m³) per hora, que seria l'equivalent a divuit contenidors d'escombraries dels del carrer; al dia, representa 432 contenidors. Cada mes es perden 12.960 m³ d'aigua. I tot, en estat d'excepcionalitat per la sequera. «És un recurs que s'està perdent, però d'altra banda és un punt on estem donant un exemple molt negatiu: estem demanant a la gent que estalvi aigua, quan se n'està perdent», va explicar Rius.dimarts, 26 de febrer del 2008
El Ter mai forma part de l'equació
http://www.directivamarco.es/2008/02/antonio-estevan-el-gen-del-trasvase/
Si llegiu l'article d'Antonio Estevan, l'ideòleg de la Fundación Nueva Cultura del Agua que ha propiciat la massiva implantació de plantes dessalinitzadores, veureu que el Ter mai forma part de l'equació. Ha de seguir donant aigua, peti qui peti, perquè s'aguanti la falàcia de què l'àrea metropolitana de Barcelona, desconnectada d'un abastament fiable, és viable sense l'Ebre, i per això no dubta en donar visions esbiaixades de determinades magnituds (costos, preus, etc.). En el seu moment es va poder descartar l'Ebre com a reforç de l'abastament a Barcelona perquè el Ter aporta ja més de la meitat de la demanda total. Ara bé, què passa quan hi ha sequera en les conques del Ter i del Llobregat? Doncs, pel que sembla, a posar-s'hi fulles.
He deixat la següent rèplica en el blog:
Hay varias cosas en este artículo que si no son demagógicas, poco les falta, ya que lo que sí hacen es llevar el agua descaradamente hacia un molino altamente discutible:
* En primer lugar, el discurso de la FNCA se sustenta en algo que rehuyen siempre comentar y afrontar, que es que uno puede despreciar las aportaciones del Ebro hacia cuencas internas de Cataluña en base al expolio al que se somete al río Ter, del cual en estos momentos se le saca el 80% del agua recogida en la cuenca para llevarla a Barcelona. Sin ello, que es algo que clama al cielo, nada de lo que dicen desde la FNCA sería posible.
* Habría que ver en qué punto del Ebro se da esa distancia de 212 km a Barcelona. Se pueden captar aguas del Ebro a distancias más cercanas a través de sus afluentes y también a cotas más elevadas (muy importante, con gastos energéticos menores), por lo que la posibilidad de aportar agua a Barcelona no es tan desfavorable como la pinta el Sr. Estevan, ni mucho menos.
* No es lícito comparar el precio del agua desalada, con importantes subvenciones europeas, con el agua del Ebro, partiendo de unas premisas hechas ya altamente desfavorables de forma subjetiva para encima además considerarlas sin subvención. Esto es comparar peras con manzanas, o mejor dicho, hacer trampas.
* Lo que estaría bien, de cara a un verdadero análisis de la sostenibilidad no es comparar precios, que están enmascarados por factores políticos, sino los kWh/m3 de cada una de las opciones, incluyendo la captación de agua en la cuenca del Ebro a cotas más altas, como sería el recoger aportaciones del río Segre y/ del río Noguera Pallaresa. Ayudaría a aclarar algunos enredos interesados, sin duda.
* No es verdad que en Cataluña, en un marco de reducción fuerte en los últimos años de las precipitaciones en las cabeceras de los ríos Ter y Llobregat, no exista un mercado para el agua del Ebro. Si se considerara el perjuicio ecológico y socio-económico que se está produciendo en las cuencas del Ter y del Llobregat y se fuera justo y ecuánime con la situación (que el esfuerzo para el suministro a Barcelona estuviera más repartido de lo que está, ya que se ceba en los dos ríos más pequeños y los agota), no sólo habría mercado, sino también necesidad. Y la hay, sin duda.
Señores de la FNCA, sean honestos con su credo y pongan de una vez el río Ter en la ecuación, y verán como cambia el resultado. El ir sacando conejos de la chistera en base a expoliar un río y unas tierras no es muy elegante, sino que además está en contra de lo que ustedes mismos dicen en su manifiesto fundacional. O revisan el manifiesto o revisan el análisis que hacen de la situación, pero ambas cosas no se pueden sostener simultáneamente.
PD: Aquest mateix vespre he sabut que en aquests moments l'Antonio Estevan està lluitant contra una greu malaltia. Que tinguem visions diferents de la gestió de l'aigua no és obstacle perquè des d'aquí li desitgi que tant de bo la recuperació sigui ràpida i total. Primer, les persones.
Si llegiu l'article d'Antonio Estevan, l'ideòleg de la Fundación Nueva Cultura del Agua que ha propiciat la massiva implantació de plantes dessalinitzadores, veureu que el Ter mai forma part de l'equació. Ha de seguir donant aigua, peti qui peti, perquè s'aguanti la falàcia de què l'àrea metropolitana de Barcelona, desconnectada d'un abastament fiable, és viable sense l'Ebre, i per això no dubta en donar visions esbiaixades de determinades magnituds (costos, preus, etc.). En el seu moment es va poder descartar l'Ebre com a reforç de l'abastament a Barcelona perquè el Ter aporta ja més de la meitat de la demanda total. Ara bé, què passa quan hi ha sequera en les conques del Ter i del Llobregat? Doncs, pel que sembla, a posar-s'hi fulles.
He deixat la següent rèplica en el blog:
Hay varias cosas en este artículo que si no son demagógicas, poco les falta, ya que lo que sí hacen es llevar el agua descaradamente hacia un molino altamente discutible:
* En primer lugar, el discurso de la FNCA se sustenta en algo que rehuyen siempre comentar y afrontar, que es que uno puede despreciar las aportaciones del Ebro hacia cuencas internas de Cataluña en base al expolio al que se somete al río Ter, del cual en estos momentos se le saca el 80% del agua recogida en la cuenca para llevarla a Barcelona. Sin ello, que es algo que clama al cielo, nada de lo que dicen desde la FNCA sería posible.
* Habría que ver en qué punto del Ebro se da esa distancia de 212 km a Barcelona. Se pueden captar aguas del Ebro a distancias más cercanas a través de sus afluentes y también a cotas más elevadas (muy importante, con gastos energéticos menores), por lo que la posibilidad de aportar agua a Barcelona no es tan desfavorable como la pinta el Sr. Estevan, ni mucho menos.
* No es lícito comparar el precio del agua desalada, con importantes subvenciones europeas, con el agua del Ebro, partiendo de unas premisas hechas ya altamente desfavorables de forma subjetiva para encima además considerarlas sin subvención. Esto es comparar peras con manzanas, o mejor dicho, hacer trampas.
* Lo que estaría bien, de cara a un verdadero análisis de la sostenibilidad no es comparar precios, que están enmascarados por factores políticos, sino los kWh/m3 de cada una de las opciones, incluyendo la captación de agua en la cuenca del Ebro a cotas más altas, como sería el recoger aportaciones del río Segre y/ del río Noguera Pallaresa. Ayudaría a aclarar algunos enredos interesados, sin duda.
* No es verdad que en Cataluña, en un marco de reducción fuerte en los últimos años de las precipitaciones en las cabeceras de los ríos Ter y Llobregat, no exista un mercado para el agua del Ebro. Si se considerara el perjuicio ecológico y socio-económico que se está produciendo en las cuencas del Ter y del Llobregat y se fuera justo y ecuánime con la situación (que el esfuerzo para el suministro a Barcelona estuviera más repartido de lo que está, ya que se ceba en los dos ríos más pequeños y los agota), no sólo habría mercado, sino también necesidad. Y la hay, sin duda.
Señores de la FNCA, sean honestos con su credo y pongan de una vez el río Ter en la ecuación, y verán como cambia el resultado. El ir sacando conejos de la chistera en base a expoliar un río y unas tierras no es muy elegante, sino que además está en contra de lo que ustedes mismos dicen en su manifiesto fundacional. O revisan el manifiesto o revisan el análisis que hacen de la situación, pero ambas cosas no se pueden sostener simultáneamente.
PD: Aquest mateix vespre he sabut que en aquests moments l'Antonio Estevan està lluitant contra una greu malaltia. Que tinguem visions diferents de la gestió de l'aigua no és obstacle perquè des d'aquí li desitgi que tant de bo la recuperació sigui ràpida i total. Primer, les persones.
Dades d'avui
* Cabal al riu Ter avui, 26 de febrer de 2008, a Girona, segons web ACA = 1,1 m3/s
* Volum embassat a data d'avui, 26 de febrer de 2008, al Pasteral + Susqueda + Sau, segons web ACA = 88,6 hm3
Situació dels embassaments a data d'avui (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
* Capacitat total embassaments en el territori català de la conca de l'Ebre: 3.720,8 hm3
* Volum total emmagatzemat en el territori català de la conca de l'Ebre avui, 26 de febrer de 2008: 1.386,0 hm3
Només hi ha uns 1.300 hm3 de més emmagatzemats a data d'avui respecte el sistema Sau-Susqueda-Pasteral. Res, quatre gotes que no van enlloc.
PD: Atenció, el link s'actualitza periòdicament amb les darreres dades, de manera que les xifres aniran variant al llarg del temps. Les donades aquí són les de la consulta feta el 26 de febrer de 2008.
* Volum embassat a data d'avui, 26 de febrer de 2008, al Pasteral + Susqueda + Sau, segons web ACA = 88,6 hm3
Situació dels embassaments a data d'avui (http://mediambient.gencat.cat/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf):
* Capacitat total embassaments en el territori català de la conca de l'Ebre: 3.720,8 hm3
* Volum total emmagatzemat en el territori català de la conca de l'Ebre avui, 26 de febrer de 2008: 1.386,0 hm3
Només hi ha uns 1.300 hm3 de més emmagatzemats a data d'avui respecte el sistema Sau-Susqueda-Pasteral. Res, quatre gotes que no van enlloc.
PD: Atenció, el link s'actualitza periòdicament amb les darreres dades, de manera que les xifres aniran variant al llarg del temps. Les donades aquí són les de la consulta feta el 26 de febrer de 2008.
Més fotos de la visita guiada al riu Ter del dissabte 23/2/2008
L'Aleix fent les explicacions al grup
Això és tot el que li queda al Ter al seu pas per Girona
Entre la sequera i el transvasament d'aigua a la Catalunya metropolitana (uns 6 m3/segon), el que ens queda és un riu anèmic i estressat.
Lo riu és vida, però on és lo riu?
L'Onyar també pateix la fortíssima sequera
dilluns, 25 de febrer del 2008
BCN es la provincia con menos agua por habitante de España
Murcia y Almería cuentan con un 50% más de recursos en sus pantanos
En valores absolutos, las reservas en la demarcación catalana son las séptimas
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=485941
XABIER BARRENA, BARCELONA
Vaya por delante que la sequía ataca con virulencia a casi toda España. Pero en este reparto de la miseria hídrica, Barcelona sobresale por encima de las demás. Solo la provincia catalana une reservas escasas, 62 hectómetros cúbicos --el 22,63% de la capacidad de sus embalses--, con mucha población --5,4 millones--. La ratio barcelonesa, 11,63 metros cúbicos por habitante que la sitúan en la cola, es ampliamente superada tanto por Murcia (17,24) --eterna demandante del trasvase del Ebro-- como por la quintaesencia de la tierra desértica, y hogar de los mejores spaghetti-wéstern, Almería (18,54).
Ambas tienen unos recursos embalsados por habitante un 50% superiores a los de la provincia de Barcelona. En valores absolutos, los 12 hectómetros cúbicos de Almería y los 24 de Murcia quedan lejos de los 62 de Barcelona, que en este caso son los séptimos de España, pero estos están aún más lejos de los 107 de Albacete y 217 de Ciudad Real.
Los valores de otras provincias mediterráneas --que también han hecho del agua y del trasvase casi un modo de vida-- dejan a Barcelona a la altura de un sin techo hídrico. Cada alicantino disfruta de 70 metros cúbicos, por los 189 que tiene Valencia. La media para la Comunidad Valenciana es de 150 metros cúbicos.
La situación en Lleida y Tarragona es mucho más desahogada, con medias de 661 y 286 metros cúbicos por habitante. Girona se encuentra en unos valores absolutos de agua embalsada parecidos a los de Barcelona, pero merced a su menor población la ratio se eleva a 97 metros cúbicos por habitante. En este caso, cabe tener en cuenta que en virtud de la interconexión de cuencas entre el Ter y el Llobregat, gran parte del agua que aparece como gerundense es, en verdad, barcelonesa.
Aragón, otro de los actores sempiternos--junto con las provincias mediterráneas-- en los conflictos territoriales a cuenta del agua, pero en este caso en la otra trinchera, nada en la abundancia. La media autonómica es de 1.651 metros cúbicos por aragonés, disparándose en Huesca a más de 4.000 y conteniéndose en Zaragoza con solo 879, gracias, en gran parte, a las reservas del pantano de Mequinenza, en la Franja, embalse conocido como el mar de Aragón.
Por volumen de población, la comparación con la provincia de Madrid es inevitable. Y también frustrante para el lado catalán. La ratio para cada uno de los 6,08 millones de madrileños es de 108,85 metros cúbicos. Casi 10 veces más que el cociente barcelonés.
Afortunadamente, el suministro de agua de la provincia no depende en exclusiva de los recursos embalsados propios. La capacidad máxima de suministro barcelonesa, juntando todas las aportaciones, es de 612 hectómetros cúbicos. Equivalente a la demanda total aproximada.
En Madrid, esta capacidad máxima dobla a la demanda y, por poner otros ejemplos más alejados, en Marsella es 10 veces superior. Dicho de otro modo, la seguridad del suministro en Barcelona pende de un hilo.
Urge, por tanto, y no solo por la sequía severa del periodo actual, aumentar la dotación de agua para Barcelona. Desechado el trasvase del Ródano, los planes del Govern pasan principalmente por el agua del mar. Según la Conselleria de Medi Ambient, en el 2015 se extraerán 160 hectómetros cúbicos anuales. Veinte de ellos de la planta desalinizadora de Tordera (Maresme), que hoy produce 10 hectómetros cúbicos pero que doblará la capacidad tras ser ampliada. Al lado de esta instalación se construirá otra, que aportará 60 hectómetros cúbicos, los mismos que producirá la de El Prat (Baix Llobregat) cuando entre en funcionamiento en el 2009. Finalmente, la de Cunit (Baix Penedès) supondrá la llegada de 20 hectómetros más.
OTROS 96 HECTÓMETROS
A estos 160 hectómetros cúbicos, que igualan la aportación proyectada desde el Ródano, Medi Ambient confía en sumar como mínimo 96 más. Prevé que la mejora de la eficiencia de las redes de suministro aporte 38 hectómetros cúbicos; que el empleo de agua regenerada --de más de un uso gracias a los procesos de depuración-- en las industrias libere otros 35 para el consumo humano y, finalmente, que la extracción de agua de los acuíferos --capas del subsuelo a poca profundidad que contienen agua-- aflore 23 más.
En valores absolutos, las reservas en la demarcación catalana son las séptimas
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=485941
XABIER BARRENA, BARCELONA
Vaya por delante que la sequía ataca con virulencia a casi toda España. Pero en este reparto de la miseria hídrica, Barcelona sobresale por encima de las demás. Solo la provincia catalana une reservas escasas, 62 hectómetros cúbicos --el 22,63% de la capacidad de sus embalses--, con mucha población --5,4 millones--. La ratio barcelonesa, 11,63 metros cúbicos por habitante que la sitúan en la cola, es ampliamente superada tanto por Murcia (17,24) --eterna demandante del trasvase del Ebro-- como por la quintaesencia de la tierra desértica, y hogar de los mejores spaghetti-wéstern, Almería (18,54).
Ambas tienen unos recursos embalsados por habitante un 50% superiores a los de la provincia de Barcelona. En valores absolutos, los 12 hectómetros cúbicos de Almería y los 24 de Murcia quedan lejos de los 62 de Barcelona, que en este caso son los séptimos de España, pero estos están aún más lejos de los 107 de Albacete y 217 de Ciudad Real.
Los valores de otras provincias mediterráneas --que también han hecho del agua y del trasvase casi un modo de vida-- dejan a Barcelona a la altura de un sin techo hídrico. Cada alicantino disfruta de 70 metros cúbicos, por los 189 que tiene Valencia. La media para la Comunidad Valenciana es de 150 metros cúbicos.
La situación en Lleida y Tarragona es mucho más desahogada, con medias de 661 y 286 metros cúbicos por habitante. Girona se encuentra en unos valores absolutos de agua embalsada parecidos a los de Barcelona, pero merced a su menor población la ratio se eleva a 97 metros cúbicos por habitante. En este caso, cabe tener en cuenta que en virtud de la interconexión de cuencas entre el Ter y el Llobregat, gran parte del agua que aparece como gerundense es, en verdad, barcelonesa.
Aragón, otro de los actores sempiternos--junto con las provincias mediterráneas-- en los conflictos territoriales a cuenta del agua, pero en este caso en la otra trinchera, nada en la abundancia. La media autonómica es de 1.651 metros cúbicos por aragonés, disparándose en Huesca a más de 4.000 y conteniéndose en Zaragoza con solo 879, gracias, en gran parte, a las reservas del pantano de Mequinenza, en la Franja, embalse conocido como el mar de Aragón.
Por volumen de población, la comparación con la provincia de Madrid es inevitable. Y también frustrante para el lado catalán. La ratio para cada uno de los 6,08 millones de madrileños es de 108,85 metros cúbicos. Casi 10 veces más que el cociente barcelonés.
Afortunadamente, el suministro de agua de la provincia no depende en exclusiva de los recursos embalsados propios. La capacidad máxima de suministro barcelonesa, juntando todas las aportaciones, es de 612 hectómetros cúbicos. Equivalente a la demanda total aproximada.
En Madrid, esta capacidad máxima dobla a la demanda y, por poner otros ejemplos más alejados, en Marsella es 10 veces superior. Dicho de otro modo, la seguridad del suministro en Barcelona pende de un hilo.
Urge, por tanto, y no solo por la sequía severa del periodo actual, aumentar la dotación de agua para Barcelona. Desechado el trasvase del Ródano, los planes del Govern pasan principalmente por el agua del mar. Según la Conselleria de Medi Ambient, en el 2015 se extraerán 160 hectómetros cúbicos anuales. Veinte de ellos de la planta desalinizadora de Tordera (Maresme), que hoy produce 10 hectómetros cúbicos pero que doblará la capacidad tras ser ampliada. Al lado de esta instalación se construirá otra, que aportará 60 hectómetros cúbicos, los mismos que producirá la de El Prat (Baix Llobregat) cuando entre en funcionamiento en el 2009. Finalmente, la de Cunit (Baix Penedès) supondrá la llegada de 20 hectómetros más.
OTROS 96 HECTÓMETROS
A estos 160 hectómetros cúbicos, que igualan la aportación proyectada desde el Ródano, Medi Ambient confía en sumar como mínimo 96 más. Prevé que la mejora de la eficiencia de las redes de suministro aporte 38 hectómetros cúbicos; que el empleo de agua regenerada --de más de un uso gracias a los procesos de depuración-- en las industrias libere otros 35 para el consumo humano y, finalmente, que la extracción de agua de los acuíferos --capas del subsuelo a poca profundidad que contienen agua-- aflore 23 más.
El Ter ya no llega al mar
Un pescador de L'Estartit abre cada día paso al río, que ya sufre la sequía desde el Pirineo
http://www.elperiodico.com:80/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=485942
EDWIN WINKELS, SETCASES
La preocupación empieza en Ulldeter, en pleno Pirineo a más de 2.200 metros de altura, y acaba en la Gola del Ter, a nivel del mar, 208 kilómetros río abajo. "Ya son dos años sin apenas nieve. Un año más así, y la fuente se va a secar", dice el francés Patrick, uno de los vigilantes del refugio de Ulldeter, encima de Setcases (Ripollès), donde nace el río Ter con un fino y fresco hilo de agua. "Llevo toda mi vida aquí, que ya son 74 años", dice Pere Vilanova, vecino de la última casa de Cal Bonic, un núcleo de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) en la desembocadura del Ter, "y nunca había pasado que en invierno el río no lograse llegar al mar".
El Ter está mal, muy mal. Su falta crónica de agua es preocupante para Barcelona y su entorno, ya que el 75% del líquido que bebe el área metropolitana procede del río (el otro 25% viene del Llobregat), e inquieta y enoja a la gente de Girona. O tal como dice Joan, un jubilado de Setcases: "El Ter nace en Girona, visita Barcelona y muere en Girona, pero justo en su breve visita a Barcelona le quitan todo el agua".
Pero para poder sacarle agua, primero debe llevarla. Ahora entra poquísima del Ter en los embalses de Sau y Susqueda, que la almacenan antes de racionar su salida hacia el tercer pantano, El Pasteral, donde comienza la tubería de Aigües Ter Llobregat que se lleva una media de seis metros cúbicos (6.000 litros) por segundo hacia la planta de tratamiento de Cardedeu (Vallès Oriental) y de ahí a la zona más poblada de Catalunya.
Regresión continua
Esa reserva gigantesca de Sau y Susqueda, juntas pueden albergar hasta 400 hectómetros cúbicos (400.000 millones de litros) de agua, se reduce cada día de manera dramática. El jueves, entre los dos contenían menos de 89 hectómetros cúbicos. La semana pasada, perdieron 1.670 millones de litros, y así va cada semana. El agua sale por abajo --Barcelona y Girona la necesitan-- pero por arriba casi no entra.
"La última gran tormenta que recuerdo fue en verano, cuando cayeron 90 litros. Después, una nevada en noviembre y poco más", dice Patrick en el refugio de Ulldeter. "Y sin nieve, no hay agua que luego se filtre por la tierra y nutra al Ter".
Desde Setcases, el Ter es el típico riachuelo de alta montaña que va nutriéndose del subsuelo y de otros cursos de agua. En Ripoll recibe al Freser y ya debería presentar un caudal importante, que antes abastecía a la industria textil. Baja hasta desviarse hacia Manlleu, donde se le junta el Gurri justo antes de llegar al embalse de Sau. Ahí, en Osona, las granjas de cerdos siempre contaminaron el Gurri y el Ter, que cuanto menos agua transportaban, más veían subir el nivel de nitratos de los purines que se filtraban por el suelo.
El bajo caudal crea también otro tipo de riesgo en las aguas de Sau y Susqueda, al sufrir eutrofización: se enriquecen demasiado de nutrientes, por lo que crecen en abundancia las algas que después, al pudrirse, consumen gran cantidad de oxígeno y hacen imposible la vida de peces y otros organismos. Con apenas un 20% de agua en el pantano de Sau, la antigua iglesia de Sant Romà de Sau se encuentra ahora más emergida que nunca. Corriente abajo, el puente medieval de Querós, en Sant Hilari Sacalm (Selva), se exhibe en toda su belleza y del inmenso embalse sobresalen los restos de viejas masías.Pocos recuerdan los tiempos en que los pantanos también servían para regular la salida del agua y evitar inundaciones. La última vez fue en 1996, cuando un temporal casi desbordó a la presa de Susqueda y el Ter causó destrozos en su cuenca. En Sant Julià del Llor (Selva), Bautista Puigdemont solo recuerda "el diluvio del año 40, la única vez que he visto pasar agua por el puente romano", que desde hace siglos ya solo cruza un lecho seco tras el desvío del Ter más hacia el oeste. "Dicen que es la peor sequía desde hace 60 años, y se nota", añade Josep Blanquer, "aunque recuerdo haber visto el pantano de Susqueda una vez aún más bajo que ahora". Puigdemont tiene el huerto triste, no puede regar y solo tiene plantadas algunas cebollas, lechugas y alubias.
Es el reflejo de la queja de los agricultores del Baix Ter, que protestan porque ese desvío necesario del Pasteral hacia Barcelona reduce de manera alarmante el caudal en los últimos 75 kilómetros. La Agència Catalana de l'Aïgua estableció un caudal mínimo de 3,68 metros cúbicos por segundo en Girona y 4,4 en el tramo final, de Colomers a L'Estartit (Baix Empordà), pero el Ter no lleva ni una décima parte.
Pere Vilanova, el vecino más inmediato de la Gola del Ter, donde pesca angulas y regenta el restaurante Ter-Mar, conoce más que nadie qué efectos tiene eso. En verano puede ocurrir que la arena de la playa tape la salida del Ter hacia el mar, pero entre noviembre y marzo, época en la que Vilanova y cuatro hombres más tienen permiso para pescar angulas, nunca lo había visto tan mal.
"Este invierno, mi hijo y yo vamos con palas cada mañana a la playa a abrir un paso de cuatro metros al río por el que las angulas puedan entrar a buscar agua dulce. No me había pasado nunca. Lo que antes mi padre pescaba en una noche, ahora lo captura en un mes", lamenta Vilanova, mientras mira un Ter sin corriente y de medio metro de profundidad.
http://www.elperiodico.com:80/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=485942
EDWIN WINKELS, SETCASES
La preocupación empieza en Ulldeter, en pleno Pirineo a más de 2.200 metros de altura, y acaba en la Gola del Ter, a nivel del mar, 208 kilómetros río abajo. "Ya son dos años sin apenas nieve. Un año más así, y la fuente se va a secar", dice el francés Patrick, uno de los vigilantes del refugio de Ulldeter, encima de Setcases (Ripollès), donde nace el río Ter con un fino y fresco hilo de agua. "Llevo toda mi vida aquí, que ya son 74 años", dice Pere Vilanova, vecino de la última casa de Cal Bonic, un núcleo de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) en la desembocadura del Ter, "y nunca había pasado que en invierno el río no lograse llegar al mar".
El Ter está mal, muy mal. Su falta crónica de agua es preocupante para Barcelona y su entorno, ya que el 75% del líquido que bebe el área metropolitana procede del río (el otro 25% viene del Llobregat), e inquieta y enoja a la gente de Girona. O tal como dice Joan, un jubilado de Setcases: "El Ter nace en Girona, visita Barcelona y muere en Girona, pero justo en su breve visita a Barcelona le quitan todo el agua".
Pero para poder sacarle agua, primero debe llevarla. Ahora entra poquísima del Ter en los embalses de Sau y Susqueda, que la almacenan antes de racionar su salida hacia el tercer pantano, El Pasteral, donde comienza la tubería de Aigües Ter Llobregat que se lleva una media de seis metros cúbicos (6.000 litros) por segundo hacia la planta de tratamiento de Cardedeu (Vallès Oriental) y de ahí a la zona más poblada de Catalunya.
Regresión continua
Esa reserva gigantesca de Sau y Susqueda, juntas pueden albergar hasta 400 hectómetros cúbicos (400.000 millones de litros) de agua, se reduce cada día de manera dramática. El jueves, entre los dos contenían menos de 89 hectómetros cúbicos. La semana pasada, perdieron 1.670 millones de litros, y así va cada semana. El agua sale por abajo --Barcelona y Girona la necesitan-- pero por arriba casi no entra.
"La última gran tormenta que recuerdo fue en verano, cuando cayeron 90 litros. Después, una nevada en noviembre y poco más", dice Patrick en el refugio de Ulldeter. "Y sin nieve, no hay agua que luego se filtre por la tierra y nutra al Ter".
Desde Setcases, el Ter es el típico riachuelo de alta montaña que va nutriéndose del subsuelo y de otros cursos de agua. En Ripoll recibe al Freser y ya debería presentar un caudal importante, que antes abastecía a la industria textil. Baja hasta desviarse hacia Manlleu, donde se le junta el Gurri justo antes de llegar al embalse de Sau. Ahí, en Osona, las granjas de cerdos siempre contaminaron el Gurri y el Ter, que cuanto menos agua transportaban, más veían subir el nivel de nitratos de los purines que se filtraban por el suelo.
El bajo caudal crea también otro tipo de riesgo en las aguas de Sau y Susqueda, al sufrir eutrofización: se enriquecen demasiado de nutrientes, por lo que crecen en abundancia las algas que después, al pudrirse, consumen gran cantidad de oxígeno y hacen imposible la vida de peces y otros organismos. Con apenas un 20% de agua en el pantano de Sau, la antigua iglesia de Sant Romà de Sau se encuentra ahora más emergida que nunca. Corriente abajo, el puente medieval de Querós, en Sant Hilari Sacalm (Selva), se exhibe en toda su belleza y del inmenso embalse sobresalen los restos de viejas masías.Pocos recuerdan los tiempos en que los pantanos también servían para regular la salida del agua y evitar inundaciones. La última vez fue en 1996, cuando un temporal casi desbordó a la presa de Susqueda y el Ter causó destrozos en su cuenca. En Sant Julià del Llor (Selva), Bautista Puigdemont solo recuerda "el diluvio del año 40, la única vez que he visto pasar agua por el puente romano", que desde hace siglos ya solo cruza un lecho seco tras el desvío del Ter más hacia el oeste. "Dicen que es la peor sequía desde hace 60 años, y se nota", añade Josep Blanquer, "aunque recuerdo haber visto el pantano de Susqueda una vez aún más bajo que ahora". Puigdemont tiene el huerto triste, no puede regar y solo tiene plantadas algunas cebollas, lechugas y alubias.
Es el reflejo de la queja de los agricultores del Baix Ter, que protestan porque ese desvío necesario del Pasteral hacia Barcelona reduce de manera alarmante el caudal en los últimos 75 kilómetros. La Agència Catalana de l'Aïgua estableció un caudal mínimo de 3,68 metros cúbicos por segundo en Girona y 4,4 en el tramo final, de Colomers a L'Estartit (Baix Empordà), pero el Ter no lleva ni una décima parte.
Pere Vilanova, el vecino más inmediato de la Gola del Ter, donde pesca angulas y regenta el restaurante Ter-Mar, conoce más que nadie qué efectos tiene eso. En verano puede ocurrir que la arena de la playa tape la salida del Ter hacia el mar, pero entre noviembre y marzo, época en la que Vilanova y cuatro hombres más tienen permiso para pescar angulas, nunca lo había visto tan mal.
"Este invierno, mi hijo y yo vamos con palas cada mañana a la playa a abrir un paso de cuatro metros al río por el que las angulas puedan entrar a buscar agua dulce. No me había pasado nunca. Lo que antes mi padre pescaba en una noche, ahora lo captura en un mes", lamenta Vilanova, mientras mira un Ter sin corriente y de medio metro de profundidad.
dissabte, 23 de febrer del 2008
Anem a... descobrir el Ter més proper
Aquest matí gent de l'Observatori del Ter hem guiat una passejada organitzada per la Caseta de la Devesa per conèixer el Ter més proper.
Al llarg de la sortida hem pogut veure com l'extracció de cabals injusta i excessiva que es fa cap a l'àrea urbana de Barcelona deixa el riu practicament sec, especialment en moments de sequera com l'actual, i els efectes que això té sobre els ecosistemes.
El recorregut d'un parell d'hores ha estat molt interessant i hem visitat durant el trajecte l'estació d'aforament al Pont de la Barca, l'estació d'anellament científic de l'Illa de Ter i com a punt final l'indret d'aiguabarreix del Ter amb l'Onyar davant mateix de Pedret a on s'ha donat per finalitzada la sortida.
La portera de Núñez i els pous
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751291
Oriol Mas
Diuen que quan hi ha gana s'aguditza la imaginació. Això mateix li està passant al govern amb la sequera. No plou, els pantans estan buits, i les perspectives no són optimistes. Doncs correm-hi tots a buscar alternatives per garantir l'aigua per beure, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. El problema és que algunes d'aquestes mesures, necessàries, són insultants pel que han trigat a arribar. Perquè gastar-se més de 50 milions d'euros en la recuperació de pous, com anunciava dijous el conseller Baltasar, ho sap fer fins i tot la portera de Núñez. Ja fa anys que els aqüífers de Barcelona i rodalies estan plens. Quan foraden, a la mínima es troben aigua, i tota la que ve de Collserola va a mar. Com que han anat estirant del Ter, això els ha estat igual. Fins que l'han deixat sec. Si hagués existit una mínima planificació, recuperar els pous s'hauria d'haver fet ja fa temps, i ara no estaríem com estem.
Oriol Mas
Diuen que quan hi ha gana s'aguditza la imaginació. Això mateix li està passant al govern amb la sequera. No plou, els pantans estan buits, i les perspectives no són optimistes. Doncs correm-hi tots a buscar alternatives per garantir l'aigua per beure, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. El problema és que algunes d'aquestes mesures, necessàries, són insultants pel que han trigat a arribar. Perquè gastar-se més de 50 milions d'euros en la recuperació de pous, com anunciava dijous el conseller Baltasar, ho sap fer fins i tot la portera de Núñez. Ja fa anys que els aqüífers de Barcelona i rodalies estan plens. Quan foraden, a la mínima es troben aigua, i tota la que ve de Collserola va a mar. Com que han anat estirant del Ter, això els ha estat igual. Fins que l'han deixat sec. Si hagués existit una mínima planificació, recuperar els pous s'hauria d'haver fet ja fa temps, i ara no estaríem com estem.
Susqueda, ben buit.. La sequera i el poc cabal del Ter comencen a deixar algunes famílies sense aigua del pou
El descens del nivell freàtic està afectant molts municipis, com ara la Cellera, Bonmatí, Sils, Maçanet i, sobretot, Bescanó
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751286
Oriol Mas, Bescanó
La suma de la sequera i la falta de cabal circulant pel Ter està començant a deixant sense aigua els pous particulars de famílies de diverses poblacions gironines. Gent que fins ara utilitzava l'aigua del pou per a usos domèstics s'ha hagut de connectar a corre-cuita a la xarxa d'abastament d'aigua potable o enfondir els pous, i en molts casos ha estat diversos dies sense disposar d'aigua. Com que no plou i el Ter no porta aigua, han baixat els nivells de les capes freàtiques, i això és el que ha ocasionat el problema. Bescanó és un dels pobles més afectats, amb una vintena de casos, però també s'estan donant casos al llarg del curs fluvial del Ter entre el Pasteral i Girona, com a la Cellera o Bonmatí, però també en pobles més allunyats com ara Sils o Maçanet.
El problema amb què s'han trobat els veïns es deu al fet que molts dels pobles afectats tenen pous que s'alimenten de la zona al·luvial del Ter, o sigui, la zona del voltant del riu on s'hi dipositen els sediments. Això fa que siguin pous poc profunds, perquè van a buscar l'aigua en un punt més alt que si fos un aqüífer. La manca de cabal del Ter, doncs, ha anat assecant aquestes zones, i des de fa uns 20 dies moltes famílies que s'abastien de pous han vist com es quedaven sense aigua.
Bescanó ha estat un dels pobles més afectats. L'alcalde, Xavier Soy, reconeix que les famílies perjudicades superen la vintena, sobretot de la part vella del poble, moltes de les quals s'han connectat a la xarxa d'aigües. Altres, en canvi, han optat per enfondir uns metres més el pou, fins a trobar aigua. Una veïna del carrer Santa Anna explicava que ha estat més d'una setmana sense aigua, «una situació en què no ens hi havíem trobat mai». Finalment, Josep Serra –d'Excavacions Serra, dedicada a fer pous– ha reconegut que el problema és «generalitzat», i que aquests dies està treballant fins i tot en pobles de fora de la conca del Ter.
El pantà de Susqueda té actualment un dels nivells més baixos dels últims anys, ja que està a un 23% de la seva capacitat, fet que ha permès que hagin tornat a sobresortir algunes de les cases més elevades de l'antic poble. A les fotografies, a dalt es pot comparar l'estat del pantà aquests dies amb el que tenia anys anteriors, quan estava gairebé a dalt de tot. A baix, a l'esquerra, el pont de Querós, completament descobert, i a la dreta, una vista general del pantà.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751286
Oriol Mas, Bescanó
La suma de la sequera i la falta de cabal circulant pel Ter està començant a deixant sense aigua els pous particulars de famílies de diverses poblacions gironines. Gent que fins ara utilitzava l'aigua del pou per a usos domèstics s'ha hagut de connectar a corre-cuita a la xarxa d'abastament d'aigua potable o enfondir els pous, i en molts casos ha estat diversos dies sense disposar d'aigua. Com que no plou i el Ter no porta aigua, han baixat els nivells de les capes freàtiques, i això és el que ha ocasionat el problema. Bescanó és un dels pobles més afectats, amb una vintena de casos, però també s'estan donant casos al llarg del curs fluvial del Ter entre el Pasteral i Girona, com a la Cellera o Bonmatí, però també en pobles més allunyats com ara Sils o Maçanet.
El problema amb què s'han trobat els veïns es deu al fet que molts dels pobles afectats tenen pous que s'alimenten de la zona al·luvial del Ter, o sigui, la zona del voltant del riu on s'hi dipositen els sediments. Això fa que siguin pous poc profunds, perquè van a buscar l'aigua en un punt més alt que si fos un aqüífer. La manca de cabal del Ter, doncs, ha anat assecant aquestes zones, i des de fa uns 20 dies moltes famílies que s'abastien de pous han vist com es quedaven sense aigua.
Bescanó ha estat un dels pobles més afectats. L'alcalde, Xavier Soy, reconeix que les famílies perjudicades superen la vintena, sobretot de la part vella del poble, moltes de les quals s'han connectat a la xarxa d'aigües. Altres, en canvi, han optat per enfondir uns metres més el pou, fins a trobar aigua. Una veïna del carrer Santa Anna explicava que ha estat més d'una setmana sense aigua, «una situació en què no ens hi havíem trobat mai». Finalment, Josep Serra –d'Excavacions Serra, dedicada a fer pous– ha reconegut que el problema és «generalitzat», i que aquests dies està treballant fins i tot en pobles de fora de la conca del Ter.
El pantà de Susqueda té actualment un dels nivells més baixos dels últims anys, ja que està a un 23% de la seva capacitat, fet que ha permès que hagin tornat a sobresortir algunes de les cases més elevades de l'antic poble. A les fotografies, a dalt es pot comparar l'estat del pantà aquests dies amb el que tenia anys anteriors, quan estava gairebé a dalt de tot. A baix, a l'esquerra, el pont de Querós, completament descobert, i a la dreta, una vista general del pantà.
50 milions de pèrdues al camp
Les set comunitats de regants del Baix Ter denuncien que l'ACA només els garanteix un 10% de l'aigua que necessiten a l'estiu
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751640
IMMA BOSCH, ACN
IMMA BOSCH ACN.
Les set comunitats de regants del Baix Ter quantifiquen en 50 milions d'euros les pèrdues que tindran els agricultors i ramaders de la zona si no se'ls permet regar aquest estiu. Després d'una reunió, ahir al matí, amb els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el portaveu dels regants, Narcís Illa, va explicar que només se'ls garanteix un 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que necessiten per regar les 5.000 explotacions que hi ha a la zona del Baix Ter, i que aquesta aigua serà reutilitzada.
Els regants van explicar que l'aigua només la necessiten entre l'abril i el setembre, i que fora d'aquest període no la utilitzen per regar, segons va aclarir ahir el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que també va ser a la reunió. Caball va assegurar que els pagesos i ramaders preparen mobilitzacions pel primer cap de setmana de març, coincidint amb la campanya electoral.
L'aigua del Ter és la que alimenta 15.000 hectàrees de conreus de regadiu en aquesta zona –des de l'embassament del Pasteral fins que el riu arriba al mar–. En aquesta zona, s'hi conreen productes que, al llarg dels anys, han aconseguit denominacions pròpies com ara l'arròs de Pals i la poma de Girona, i també hi ha vivers, explotacions ramaderes i d'altres conreus com ara el blat de moro i els cereals.
Amb l'entrada de la fase 2 d'excepcionalitat del decret, el rec dels camps queda prohibit. Segons van exposar els agricultors, aquest any perilla tant la collita com tota la inversió que s'ha fet en camps i explotacions en els darrers vint anys. El representant dels arrossaires de Pals, Albert Grassot, es queixava que l'arròs s'ha de sembrar en camps inundats a finals d'abril i actualment no hi ha aigua per fer-ho. A més de perdre la collita, la sequera podria sortir encara més cara als arrossaires perquè aquest any han de renovar uns ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys i que els suposen una injecció econòmica d'un 50% del cost de les explotacions. Segons Grassot, un dels requisits per renovar el conveni és que l'arròs se sembri i, si no hi ha aigua, no ho podran fer.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751640
IMMA BOSCH, ACN
IMMA BOSCH ACN.
Les set comunitats de regants del Baix Ter quantifiquen en 50 milions d'euros les pèrdues que tindran els agricultors i ramaders de la zona si no se'ls permet regar aquest estiu. Després d'una reunió, ahir al matí, amb els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el portaveu dels regants, Narcís Illa, va explicar que només se'ls garanteix un 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua que necessiten per regar les 5.000 explotacions que hi ha a la zona del Baix Ter, i que aquesta aigua serà reutilitzada.
Els regants van explicar que l'aigua només la necessiten entre l'abril i el setembre, i que fora d'aquest període no la utilitzen per regar, segons va aclarir ahir el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, que també va ser a la reunió. Caball va assegurar que els pagesos i ramaders preparen mobilitzacions pel primer cap de setmana de març, coincidint amb la campanya electoral.
L'aigua del Ter és la que alimenta 15.000 hectàrees de conreus de regadiu en aquesta zona –des de l'embassament del Pasteral fins que el riu arriba al mar–. En aquesta zona, s'hi conreen productes que, al llarg dels anys, han aconseguit denominacions pròpies com ara l'arròs de Pals i la poma de Girona, i també hi ha vivers, explotacions ramaderes i d'altres conreus com ara el blat de moro i els cereals.
Amb l'entrada de la fase 2 d'excepcionalitat del decret, el rec dels camps queda prohibit. Segons van exposar els agricultors, aquest any perilla tant la collita com tota la inversió que s'ha fet en camps i explotacions en els darrers vint anys. El representant dels arrossaires de Pals, Albert Grassot, es queixava que l'arròs s'ha de sembrar en camps inundats a finals d'abril i actualment no hi ha aigua per fer-ho. A més de perdre la collita, la sequera podria sortir encara més cara als arrossaires perquè aquest any han de renovar uns ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys i que els suposen una injecció econòmica d'un 50% del cost de les explotacions. Segons Grassot, un dels requisits per renovar el conveni és que l'arròs se sembri i, si no hi ha aigua, no ho podran fer.
Els regants del baix Ter perdran 50 milions si no els donen aigua
L'ACA només garanteix el 10% de l'aigua reutilitzada que els cal fins al setembre
Denuncien una situació dramàtica
Elisabet Escriche
http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=457&id_art=117026
La segona reunió que van mantenir ahir les set comunitats de regants del baix Ter i el sindicat Unió de Pagesos amb els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a Girona per reclamar el cabal que necessiten per a la campanya de reg d'aquest any no va servir de res. L'ACA els va garantir només un 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua reutilitzada que els agricultors calculen que els cal entre abril i setembre. El sector ha quantificat en 50 milions d'euros les pèrdues que els pot generar la sequera i ha anunciat mobilitzacions per al 2 o 3 de març.
Des que va entrar la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera de la Generalitat, les set comunitats de regants tenen prohibit alimentar amb aigua les 5.000 explotacions agràries que tenen repartides en 15.000 hectàrees de conreus. Els agricultors asseguren que la situació és "dramàtica" i culpen la Generalitat de fer "una mala gestió de l'aigua".
Mala gestió
La solució diuen que passa perquè l'ACA avanci les mesures de restricció previstes, com reduir la pressió de l'aigua a les llars durant les nits o portar aigua al Ter d'altres conques. "Si cal portar aigua en vaixell que es faci ja i no s'esperin que no hi hagi aigua", va denunciar el president dels regants, Narcís Illa.
Els arrossaires de Pals són els que travessen la pitjor situació. L' arròs s'ha de sembrar en camps inundats a l'abril i de moment no tenen ni gota d'aigua. A més, enguany han de renovar els ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys i que els representa una injecció econòmica del 50% del cost de les explotació. El principal requisit per renovar-los, però, és que l'arròs se sembri. "Com a mínim que ens deixin l'aigua per poder-lo sembrar", va demanar el seu representat, Albert Grassot.
Els regants van recordar que es transvasen cap a Barcelona vuit dels tretze metres cúbics per segon que porta el riu Ter. "El 70% de l'aigua del Ter va destinada només a alimentar 5 milions de catalans que viuen a Barcelona", diu Illa.
Per aturar aquesta situació, la plataforma del Ter va elaborar una moció en què es reclama el retorn al Ter de les aigües que es transvasen cap a altres conques catalanes, petició que ja han aprovat 17 institucions.
Denuncien una situació dramàtica
Elisabet Escriche
http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=457&id_art=117026
La segona reunió que van mantenir ahir les set comunitats de regants del baix Ter i el sindicat Unió de Pagesos amb els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a Girona per reclamar el cabal que necessiten per a la campanya de reg d'aquest any no va servir de res. L'ACA els va garantir només un 10% dels 45 hectòmetres cúbics d'aigua reutilitzada que els agricultors calculen que els cal entre abril i setembre. El sector ha quantificat en 50 milions d'euros les pèrdues que els pot generar la sequera i ha anunciat mobilitzacions per al 2 o 3 de març.
Des que va entrar la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera de la Generalitat, les set comunitats de regants tenen prohibit alimentar amb aigua les 5.000 explotacions agràries que tenen repartides en 15.000 hectàrees de conreus. Els agricultors asseguren que la situació és "dramàtica" i culpen la Generalitat de fer "una mala gestió de l'aigua".
Mala gestió
La solució diuen que passa perquè l'ACA avanci les mesures de restricció previstes, com reduir la pressió de l'aigua a les llars durant les nits o portar aigua al Ter d'altres conques. "Si cal portar aigua en vaixell que es faci ja i no s'esperin que no hi hagi aigua", va denunciar el president dels regants, Narcís Illa.
Els arrossaires de Pals són els que travessen la pitjor situació. L' arròs s'ha de sembrar en camps inundats a l'abril i de moment no tenen ni gota d'aigua. A més, enguany han de renovar els ajuts europeus que es concedeixen cada cinc anys i que els representa una injecció econòmica del 50% del cost de les explotació. El principal requisit per renovar-los, però, és que l'arròs se sembri. "Com a mínim que ens deixin l'aigua per poder-lo sembrar", va demanar el seu representat, Albert Grassot.
Els regants van recordar que es transvasen cap a Barcelona vuit dels tretze metres cúbics per segon que porta el riu Ter. "El 70% de l'aigua del Ter va destinada només a alimentar 5 milions de catalans que viuen a Barcelona", diu Illa.
Per aturar aquesta situació, la plataforma del Ter va elaborar una moció en què es reclama el retorn al Ter de les aigües que es transvasen cap a altres conques catalanes, petició que ja han aprovat 17 institucions.
Medi Ambient subvenciona els ajuntaments que recuperin captacions d´aigua en desús
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2974_3_249334__Comarques-Medi-Ambient-subvenciona-ajuntaments-recuperin-captacions-daigua-desus
Pili Turon, Girona
La previsió que el nivell de les reserves d'aigua als embassaments encara empitjori més ha portat l'administració a buscar alternatives, com ara incentivar la recuperació urgent de captacions d'aigua que estan en desús, intensificar l'aprofitament de les que ja funcionen o crear-ne de noves. Per fer-ho, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha obert una convocatòria de subvencions adreçada als ajuntaments que estiguin connectats a xarxes d'abastament supramunicipal.
Divendres de la setmana vinent, 29 de febrer, serà l'últim dia perquè els municipis interessats en aconseguir algun d'aquests ajuts econòmics presentin la seva sol·licitud al Departament de Medi ambient i Habitatge. A l'hora de concedir-los, un dels requisits exigits per la Generalitat passa perquè les obres i l'entrada en funcionament dels pous es facin en un màxim de tres mesos; excepte quan el projecte inclogui processos de tractament d'aigües potables o siguin extracions noves, casos en què el termini s'allargarà fins a cinc mesos.Una altra mesura excepcional.
Tal com explica l'ACA en la seva convocatòria oficial, la creació d'aquesta línia de subvencions s'emmarca en les mesures excepcionals que el Govern ha adoptat davant "l'extraordinària escassetat de precipitacions" de l'any passat i el descens de les reserves d'aigües embassades. El temor a què aquesta situació empitjori ha decidit el Departament de Medi Ambient a "impulsar totes les mesures que permetin incrementar, en breu termini, la disponibilitat d'aigua dels abastaments urbans".
Tornar a posar en funcionament antigues captacions d'aigua que han quedat en desús és una de les accions pensades pel Govern català, amb l'objectiu de millorar la situació a les poblacions que s'abasteixen de xarxes externes d'àmbit supramunicipal. Per promoure la recuperació d'aquests pous, l'Agència Catalana de l'Aigua ofereix subvencions a aquells ajuntaments que acreditin tenir la concessió de les captacions que es podrien recuperar o haver-ne demanat l'autorització.
El Departament de Medi ambient ha remarcat que l'ús dels cabals que s'extreguin d'aquests pous s'haurà d'ajustar a les restriccions del decret de sequera.
Pili Turon, Girona
La previsió que el nivell de les reserves d'aigua als embassaments encara empitjori més ha portat l'administració a buscar alternatives, com ara incentivar la recuperació urgent de captacions d'aigua que estan en desús, intensificar l'aprofitament de les que ja funcionen o crear-ne de noves. Per fer-ho, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha obert una convocatòria de subvencions adreçada als ajuntaments que estiguin connectats a xarxes d'abastament supramunicipal.
Divendres de la setmana vinent, 29 de febrer, serà l'últim dia perquè els municipis interessats en aconseguir algun d'aquests ajuts econòmics presentin la seva sol·licitud al Departament de Medi ambient i Habitatge. A l'hora de concedir-los, un dels requisits exigits per la Generalitat passa perquè les obres i l'entrada en funcionament dels pous es facin en un màxim de tres mesos; excepte quan el projecte inclogui processos de tractament d'aigües potables o siguin extracions noves, casos en què el termini s'allargarà fins a cinc mesos.Una altra mesura excepcional.
Tal com explica l'ACA en la seva convocatòria oficial, la creació d'aquesta línia de subvencions s'emmarca en les mesures excepcionals que el Govern ha adoptat davant "l'extraordinària escassetat de precipitacions" de l'any passat i el descens de les reserves d'aigües embassades. El temor a què aquesta situació empitjori ha decidit el Departament de Medi Ambient a "impulsar totes les mesures que permetin incrementar, en breu termini, la disponibilitat d'aigua dels abastaments urbans".
Tornar a posar en funcionament antigues captacions d'aigua que han quedat en desús és una de les accions pensades pel Govern català, amb l'objectiu de millorar la situació a les poblacions que s'abasteixen de xarxes externes d'àmbit supramunicipal. Per promoure la recuperació d'aquests pous, l'Agència Catalana de l'Aigua ofereix subvencions a aquells ajuntaments que acreditin tenir la concessió de les captacions que es podrien recuperar o haver-ne demanat l'autorització.
El Departament de Medi ambient ha remarcat que l'ús dels cabals que s'extreguin d'aquests pous s'haurà d'ajustar a les restriccions del decret de sequera.
L´ACA només garanteix el 10% de l´aigua que els regants del Baix Ter necessiten i perdran 50 milions
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2974_3_249332__COMARQUES-LACA-nomes-garanteix-laigua-regants-Baix
Tània Tàpia/Acn/DdeG, Girona
Les set comunitats de regants del Baix Ter han quantificat en 50 milions d'euros les pèrdues dels agricultors i ramaders de la zona si no se'ls permet regar els conreus durant la campanya de rec, que va d'abril a setembre. Després d'una reunió ahir al matí amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el portaveu dels regants, Narcís Illa, va explicar que només se'ls garanteix un 10% dels 45 hectòmetres cúbics que necessiten per tirar endavant la campanya i que aquesta serà aigua reutilitzada.
Illa va explicar que des del setembre els regants no han consumit "ni una gota d'aigua" i va afirmar que la situació és "dramàtica" a causa de la "mala gestió de l'aigua" ja que, segons el portaveu, el 70% de l'aigua del Ter va a Barcelona. Els regants preparen mobilitzacions per a primers de març, coincidint amb la campanya electoral.L'aigua del Ter és la que alimenta 15.000 hectàrees de conreus de regadiu en aquesta zona -des de l'embassament del Pasteral fins al mar- on hi ha 5.000 explotacions agràries. En aquesta zona, s'hi conreen productes que, al llarg dels anys, han aconseguit denominacions pròpies com l'arròs de Pals o la poma de Girona i també hi ha vivers, explotacions ramaderes i d'altres conreus de regadiu punters en el seu sector.
Amb l'entrada a la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera, el rec dels camps queda prohibit i només es permet gastar aigua per mantenir l'arbrat. Segons van exposar els agricultors, aquest any perilla tant la collita com tota la inversió que s'ha fet en camps i explotacions en els darrers 20 anys. El representant de l'arròs de Pals, Albert Grassot, va il·lustrar la gravetat de la situació amb un exemple. "Seria inconcebible que a una indústria li diguessin que, com que hi ha poca llum, se li talla el consum tot un any; estaria obligada a tancar", va declarar Grassot, qui va demanar solucions pal·liatives.Illa va demanar a l'ACA que avanci les mesures de restricció que tenen previstes per quan empitjori la situació, per tal que es pugui guardar aigua per als regants. "Si cal portar aigua en vaixell que es faci ja i no s'esperi que no hi hagi aigua", va reivindicar Illa, que també va apostar per reduir la pressió de l'aigua a les llars durant les nits. Illa també va apuntar com a bona la solució de portar aigua al Ter procedent d'altres conques, sense entrar en concretar quins rius haurien de ser els afectats.
Els pagesos tampoc veuen amb bons ulls la proposta que fa quinze dies va presentar la Pimec que apostava per portar a Girona aigua reutilitzada provinent de Barcelona. Segons Illa, la qualitat d'aquesta aigua no garantiria la qualitat dels productes que es cultiven. Tot i que hi ha prevista una nova trobada per al 6 de març, els pagesos ja han avançat que preparen tractorades per als primers dies de mes, coincidint per tant, amb la campanya electoral.
L'espoli del Ter
Segons van afirmar els regants, la situació actual que viu el Ter ve provocada, en gran mesura, pels transvasaments d'aigua que des de fa dècades es fan per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. "Històricament, els pagesos amb més edat ens expliquen que sempre hi ha hagut sequera però que mai s'ha deixat de sembrar", va afirmar Illa, que va culpar als polítics de fer una "mala gestió de l'aigua".Illa també va denunciar que s'està incomplint la llei de 1959 que regula els usos del riu i que, entre d'altres, fixa el cabal ecològic del Ter. A més, els regants van criticar que des del 75, és a dir, des que va morir Franco, no s'ha fet cap obra important hidràulica important.
Illa va explicar que cap a Barcelona es transvasen 8 metres cúbics per segon quan, de mitjana, el Ter en porta 13. Per tant, els regants denuncien que el 70% de l'aigua del riu va destinada a "alimentar 5 milions de catalans que viuen a Barcelona". A més, Illa va desmentir que els regants siguin els que més aigua gasten i va afirmar que només consumeixen el 10% de l'aigua de les conques interiors.El portaveu dels regants va instar els polítics a "donar la cara" i aportar mesures que puguin evitar les pèrdues econòmiques del sector.
Perilla l'arròs de Pals
Els primers que poden comptar les pèrdues per milions d'euros són els arrossaires de Pals. Segons va explicar el seu representant, Albert Grassot, l'arròs s'ha de sembrar en camps inundats a finals d'abril i actualment no hi ha aigua per fer-ho.A més de perdre la collita, la sequera els podria sortir encara més cara als arrossaires perquè aquest any han de renovar uns ajuts europeus que es concedeixen cada 5 anys i que els suposa una injecció econòmica del 50% del cost de les explotacions. Segons va explicar Grassot, un dels requisits per renovar el conveni és que l'arròs es sembri i, si no hi ha aigua, no ho podran fer.
Tània Tàpia/Acn/DdeG, Girona
Les set comunitats de regants del Baix Ter han quantificat en 50 milions d'euros les pèrdues dels agricultors i ramaders de la zona si no se'ls permet regar els conreus durant la campanya de rec, que va d'abril a setembre. Després d'una reunió ahir al matí amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el portaveu dels regants, Narcís Illa, va explicar que només se'ls garanteix un 10% dels 45 hectòmetres cúbics que necessiten per tirar endavant la campanya i que aquesta serà aigua reutilitzada.
Illa va explicar que des del setembre els regants no han consumit "ni una gota d'aigua" i va afirmar que la situació és "dramàtica" a causa de la "mala gestió de l'aigua" ja que, segons el portaveu, el 70% de l'aigua del Ter va a Barcelona. Els regants preparen mobilitzacions per a primers de març, coincidint amb la campanya electoral.L'aigua del Ter és la que alimenta 15.000 hectàrees de conreus de regadiu en aquesta zona -des de l'embassament del Pasteral fins al mar- on hi ha 5.000 explotacions agràries. En aquesta zona, s'hi conreen productes que, al llarg dels anys, han aconseguit denominacions pròpies com l'arròs de Pals o la poma de Girona i també hi ha vivers, explotacions ramaderes i d'altres conreus de regadiu punters en el seu sector.
Amb l'entrada a la fase 2 d'excepcionalitat del decret de sequera, el rec dels camps queda prohibit i només es permet gastar aigua per mantenir l'arbrat. Segons van exposar els agricultors, aquest any perilla tant la collita com tota la inversió que s'ha fet en camps i explotacions en els darrers 20 anys. El representant de l'arròs de Pals, Albert Grassot, va il·lustrar la gravetat de la situació amb un exemple. "Seria inconcebible que a una indústria li diguessin que, com que hi ha poca llum, se li talla el consum tot un any; estaria obligada a tancar", va declarar Grassot, qui va demanar solucions pal·liatives.Illa va demanar a l'ACA que avanci les mesures de restricció que tenen previstes per quan empitjori la situació, per tal que es pugui guardar aigua per als regants. "Si cal portar aigua en vaixell que es faci ja i no s'esperi que no hi hagi aigua", va reivindicar Illa, que també va apostar per reduir la pressió de l'aigua a les llars durant les nits. Illa també va apuntar com a bona la solució de portar aigua al Ter procedent d'altres conques, sense entrar en concretar quins rius haurien de ser els afectats.
Els pagesos tampoc veuen amb bons ulls la proposta que fa quinze dies va presentar la Pimec que apostava per portar a Girona aigua reutilitzada provinent de Barcelona. Segons Illa, la qualitat d'aquesta aigua no garantiria la qualitat dels productes que es cultiven. Tot i que hi ha prevista una nova trobada per al 6 de març, els pagesos ja han avançat que preparen tractorades per als primers dies de mes, coincidint per tant, amb la campanya electoral.
L'espoli del Ter
Segons van afirmar els regants, la situació actual que viu el Ter ve provocada, en gran mesura, pels transvasaments d'aigua que des de fa dècades es fan per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. "Històricament, els pagesos amb més edat ens expliquen que sempre hi ha hagut sequera però que mai s'ha deixat de sembrar", va afirmar Illa, que va culpar als polítics de fer una "mala gestió de l'aigua".Illa també va denunciar que s'està incomplint la llei de 1959 que regula els usos del riu i que, entre d'altres, fixa el cabal ecològic del Ter. A més, els regants van criticar que des del 75, és a dir, des que va morir Franco, no s'ha fet cap obra important hidràulica important.
Illa va explicar que cap a Barcelona es transvasen 8 metres cúbics per segon quan, de mitjana, el Ter en porta 13. Per tant, els regants denuncien que el 70% de l'aigua del riu va destinada a "alimentar 5 milions de catalans que viuen a Barcelona". A més, Illa va desmentir que els regants siguin els que més aigua gasten i va afirmar que només consumeixen el 10% de l'aigua de les conques interiors.El portaveu dels regants va instar els polítics a "donar la cara" i aportar mesures que puguin evitar les pèrdues econòmiques del sector.
Perilla l'arròs de Pals
Els primers que poden comptar les pèrdues per milions d'euros són els arrossaires de Pals. Segons va explicar el seu representant, Albert Grassot, l'arròs s'ha de sembrar en camps inundats a finals d'abril i actualment no hi ha aigua per fer-ho.A més de perdre la collita, la sequera els podria sortir encara més cara als arrossaires perquè aquest any han de renovar uns ajuts europeus que es concedeixen cada 5 anys i que els suposa una injecció econòmica del 50% del cost de les explotacions. Segons va explicar Grassot, un dels requisits per renovar el conveni és que l'arròs es sembri i, si no hi ha aigua, no ho podran fer.
divendres, 22 de febrer del 2008
Una solució pel Ter
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81211
L’any 1978 Benidorm va patir una sequera molt greu que va afectar de forma transcendental a la manera com s’aprovisionava d’aigua. Va ser un fet que va impactar fortament l’opinió pública. El moment era difícil perquè succeïa en plena transició política. Les causes de la sequera foren semblants a les nostres: un règim de pluges irregular i períodes de sequera cíclics. La part més important del problema, però, era deguda a un model de ciutat en creixement desfrenat que demanava cada vegada aigua i més aigua. Una població de 6.259 habitants va haver de contenir fins cap a 2 milions de persones a l’any 1973. Llavors, un període de sequera va coincidir amb un cicle periòdic, i la ciutat es va quedar sense aigua. Veient que a la primavera l’aigua no arribava per l’estiu, l’ajuntament es va plantejar portar l’aigua en vaixells, però el seu cost, 380 milions de pessetes, no va possibilitar la solució. El preu era del mateix import que el pressupost municipal. Al mes de juny varen començar les primeres restriccions d’aigua potable, amb talls durant la tarda i nit, des de un quart de dues de la tarda fins les 7 del matí. Això permetia sobreviure amb l’aigua que els regants de l’Algar, a la part superior de la vall on es troba Benidorm, deixaven circular. L’angoixa de la societat civil va anar en augment, demanant la intervenció de l’exèrcit. A partir del 5 de juliol de 1978 la ciutat es va dividir en dos. En una part hi havia aigua durant tot el dia, mentre que a l’altra n’hi havia durant mig dia; durant el dia següent l’ordre s’invertia. Es demanava als turistes que fessin un ús acurat de l’aigua. La ciutat no entenia com els regants que hi havia més amunt no podien cedir l’aigua per beure, però aquests repetien que l’aigua era seva i que no podien perdre la seva collita. Així que el dia 20 d’agost de 1978 el pantà que alimentava Benidorm i els dipòsits municipals es van quedar sense aigua. No va haver més remei que recórrer als vaixells que portaven aigua des d’Alacant. L’exèrcit també va intervenir amb tanquetes que venien aigua pels carrers. La situació es va anar escalfant i el dia 17 de setembre de 1978 es van manifestar 1.500 persones per la ciutat demanant solucions a les restriccions d’aigua. Es va accelerar la recerca d’aigua subterrània amb la perforació de molts pous. Finalment, un d’aquests pous va permetre normalitzar la situació d’abastament d’aigua a Benidorm. Arran del problema es va perdre durant el turisme alemany molts anys. Tot plegat va posar de manifest que, a més de resoldre el problema urgent, era clara la necessitat de resoldre’l a llarg termini trobant una solució definitiva. Les línies traçades per resoldre el problema varen ser variades, des de captar nous recursos amb nous pous, a aportar nous recursos provinents del transvasament del Júcar, a optimitzar el cabal dels rius bombejant l’excés d’aigua als pantans, fins la depuració de les aigües residuals, fent-les servir en l’agricultura i alliberant aigua pel consum humà. Això s’havia de fer respectant els drets de tots, els dels regants i els de la població, els dels municipis que tenen aigua i els dels que no en tenien, aportant els primers aigua, i compensant-los econòmicament els segons.
Sobreeixia la necessitat de sumar esforços per resoldre el problema de l’aigua, no només des de l’àmbit estrictament municipal, sinó des del comarcal, evitant les guerres de l’aigua. Durant els anys 1980 es va posar en marxa la depuradora d’aigües residuals de Benidorm que va possibilitar bombejar aigües residuals als regants que alhora van alliberar aigua per consum humà. L’èxit del plantejament es va repetir amb l’ampliació de la depuradora d’aigües residuals; el dia 3 de Novembre de 2004 es va posar en marxa la nova depuradora, un projecte de 48 milions d’euros que tracta 22 hm3 d’aigua a l’any. La nova EDAR permet reutilitzar fins el 60% de l’aigua. La solució és complexa pel fet que hi ha una part de l’aigua que s’extreu de pous salobres, incrementant la salinitat de l’aigua final; això ha obligat a tractar amb osmosi inversa la meitat del cabal. Els regants, així, poden emprar l’aigua. No hi ha dubte que Benidorm s’ha convertit en un exemple de reutilització d’aigua, solució que s’ha de mirar amb bons ulls per resoldre part del problema del Ter.El cas de Benidorm és un cas en el que hem d’aprendre i reflexionar. És el cas d’un creixement de població que no va seguit de nous recursos en la captació d’aigua, com el nostre. I, sobretot, és un cas on s’ha trobat una solució a llarg termini, afrontant el problema de forma valenta, implicant tothom i resolent els drets.La sequera d’ara es resoldrà amb les pluges potser d’aquí a quinze dies, però ha de servir per resoldre definitivament el problema d’abastament d’aigua a Barcelona i acabar amb la injustícia que es fa amb el riu Ter.La millor solució tècnica és el transvasament del Roine. Però a les empreses sabem que la millor solució és la que és possible, i em temo que pactar amb una societat de regants que tenen la concessió d’un canal fins l’any 2035, intentar que els amics del Rosselló que ens ajuden amb la MAT deixin passar un tub de 2,6 m. de diàmetre, és missió impossible. A més, donem tots els arguments als que es volen emportar l’aigua de l’Ebre, cosa que el riu no aguantaria.El pla de dessalinització d’aigua és un pegat al problema, resol el forat actual i és just la quantitat que creixerà la demanda en els propers anys.L’estalvi i la reutilització urbana poden alliberar una part del consum, però tot plegat està molt lluny de poder alliberar l’aigua del riu Ter. A Barcelona no saben pensar sense el riu Ter.Si el transvasament del riu Roine no és possible, hi ha d’haver altres solucions per resoldre el problema. I aquestes han de ser coherents i justes per a tothom.Em permeto, doncs, proposar una solució per alimentar d’aigua a l’àrea de Barcelona i alliberar el riu Ter. El principi ideològic es diu principi de deixar aigua. Consisteix en el fet que l’aigua és propietat de la conca. Es deixa i es retorna a la conca on s’ha tret.Un altre principi en el que s’ha de fomentar qualsevol solució és que si l’aigua no es transvasa, no es transvasa enlloc.Partint d’aquests principis, la solució d’abastament d’aigua a Barcelona passa per portar aigua de les 3 terres que l’envolten, de les comarques de Girona, de les comarques de Lleida i de les comarques de l’Ebre.L’aigua que s’obté de les conques, s’ha de depurar i reenviar finalment a les mateixes conques on s’ha pres. Tot plegat és un problema d’enginyeria, d’inversió i de costos energètics. Val la pena dedicar-hi temps per veure si és possible.La solució de Girona és la més senzilla. La captació d’aigua ja és feta. Només cal fer la canonada de retorn des del Vallès Oriental fins la conca del Ter, uns 85 km. La solució de Lleida és la més complexa. Es pot agafar l’aigua del pantà d’Oliana i portar-la al pantà de Sant Ponç, amb un petit túnel per disminuir el desnivell i una canonada de 30 km. Des de Sant Ponç, pantà de la conca del Llobregat ja tenim la conducció fins l’àrea metropolitana. El retorn de l’aigua depurada és més complex; hem de partir de la depuradora del Baix Llobregat, encara que es podria alimentar part del retorn de les EDAR de Manresa, d’Igualada, de Terrassa i de Sabadell. La canonada d’aigües depurades ha de superar l’alt de la Panadella, el punt més difícil del traçat per finalment arribar a Ponts i connectar amb el canal Segarra-Garrigues. La llargada és de 185 km. Pel que fa a Tarragona, es podria pensar en prendre l’aigua i retornar-la al pantà de Mequinensa; però aquesta solució torna a passar per La Panadella, cosa que fa augmentar la potència de bombeig. Sembla millor captar i retornar l’aigua depurada prop del Delta de l’Ebre. La distància és de 140 km i el desnivell és millor.Si la solució es dissenya políticament correcte, amb una aportació a Barcelona provinent a parts iguals de les comarques de Girona, de Lleida i de Tarragona, podem pensar en una contribució de 100 hm3 per a cada territori. Amb aquest cabal, es necessita una potència de més de 4 MW per retornar l’aigua al Ter, de més de 25 MW per captar i retornar-la al Segre, i de més de 8 MW per captar i retornar-la a l’Ebre. El consum específic d’aquest mix seria inferior als 1,4 kWh/m3, molt inferior a la dessalinització i inferior al transvasament del Roine. Pel que fa a la inversió, la llargada de les canonades és lleugerament superior al Roine, uns 70 km més, però permet fer-ho en terminis. Primer es pot fer la canonada de retorn al Ter, després la captació i retorn a les terres de l’Ebre, per finalment fer la canonada de retorn i la captació al Segre.La proposta de pacte és justa, implica a tothom, permet fer-la a 10 o 20 anys vista, obliga a l’ACA a depurar meticulosament les aigües, és tecnològicament propera a les nostres possibilitats, permet el desenvolupament de moltes peites i mitjanes empreses i, en definitiva, va en la direcció d’augmentar el creixement econòmic del país. Pot permetre que Catalunya torni a ser capdavantera en matèria de tecnologia de tractament d’aigua.
Versió per imprimir: http://www.vilaweb.cat/misc/pdf/mesnoticia.php?id=81211
L’any 1978 Benidorm va patir una sequera molt greu que va afectar de forma transcendental a la manera com s’aprovisionava d’aigua. Va ser un fet que va impactar fortament l’opinió pública. El moment era difícil perquè succeïa en plena transició política. Les causes de la sequera foren semblants a les nostres: un règim de pluges irregular i períodes de sequera cíclics. La part més important del problema, però, era deguda a un model de ciutat en creixement desfrenat que demanava cada vegada aigua i més aigua. Una població de 6.259 habitants va haver de contenir fins cap a 2 milions de persones a l’any 1973. Llavors, un període de sequera va coincidir amb un cicle periòdic, i la ciutat es va quedar sense aigua. Veient que a la primavera l’aigua no arribava per l’estiu, l’ajuntament es va plantejar portar l’aigua en vaixells, però el seu cost, 380 milions de pessetes, no va possibilitar la solució. El preu era del mateix import que el pressupost municipal. Al mes de juny varen començar les primeres restriccions d’aigua potable, amb talls durant la tarda i nit, des de un quart de dues de la tarda fins les 7 del matí. Això permetia sobreviure amb l’aigua que els regants de l’Algar, a la part superior de la vall on es troba Benidorm, deixaven circular. L’angoixa de la societat civil va anar en augment, demanant la intervenció de l’exèrcit. A partir del 5 de juliol de 1978 la ciutat es va dividir en dos. En una part hi havia aigua durant tot el dia, mentre que a l’altra n’hi havia durant mig dia; durant el dia següent l’ordre s’invertia. Es demanava als turistes que fessin un ús acurat de l’aigua. La ciutat no entenia com els regants que hi havia més amunt no podien cedir l’aigua per beure, però aquests repetien que l’aigua era seva i que no podien perdre la seva collita. Així que el dia 20 d’agost de 1978 el pantà que alimentava Benidorm i els dipòsits municipals es van quedar sense aigua. No va haver més remei que recórrer als vaixells que portaven aigua des d’Alacant. L’exèrcit també va intervenir amb tanquetes que venien aigua pels carrers. La situació es va anar escalfant i el dia 17 de setembre de 1978 es van manifestar 1.500 persones per la ciutat demanant solucions a les restriccions d’aigua. Es va accelerar la recerca d’aigua subterrània amb la perforació de molts pous. Finalment, un d’aquests pous va permetre normalitzar la situació d’abastament d’aigua a Benidorm. Arran del problema es va perdre durant el turisme alemany molts anys. Tot plegat va posar de manifest que, a més de resoldre el problema urgent, era clara la necessitat de resoldre’l a llarg termini trobant una solució definitiva. Les línies traçades per resoldre el problema varen ser variades, des de captar nous recursos amb nous pous, a aportar nous recursos provinents del transvasament del Júcar, a optimitzar el cabal dels rius bombejant l’excés d’aigua als pantans, fins la depuració de les aigües residuals, fent-les servir en l’agricultura i alliberant aigua pel consum humà. Això s’havia de fer respectant els drets de tots, els dels regants i els de la població, els dels municipis que tenen aigua i els dels que no en tenien, aportant els primers aigua, i compensant-los econòmicament els segons.
Sobreeixia la necessitat de sumar esforços per resoldre el problema de l’aigua, no només des de l’àmbit estrictament municipal, sinó des del comarcal, evitant les guerres de l’aigua. Durant els anys 1980 es va posar en marxa la depuradora d’aigües residuals de Benidorm que va possibilitar bombejar aigües residuals als regants que alhora van alliberar aigua per consum humà. L’èxit del plantejament es va repetir amb l’ampliació de la depuradora d’aigües residuals; el dia 3 de Novembre de 2004 es va posar en marxa la nova depuradora, un projecte de 48 milions d’euros que tracta 22 hm3 d’aigua a l’any. La nova EDAR permet reutilitzar fins el 60% de l’aigua. La solució és complexa pel fet que hi ha una part de l’aigua que s’extreu de pous salobres, incrementant la salinitat de l’aigua final; això ha obligat a tractar amb osmosi inversa la meitat del cabal. Els regants, així, poden emprar l’aigua. No hi ha dubte que Benidorm s’ha convertit en un exemple de reutilització d’aigua, solució que s’ha de mirar amb bons ulls per resoldre part del problema del Ter.El cas de Benidorm és un cas en el que hem d’aprendre i reflexionar. És el cas d’un creixement de població que no va seguit de nous recursos en la captació d’aigua, com el nostre. I, sobretot, és un cas on s’ha trobat una solució a llarg termini, afrontant el problema de forma valenta, implicant tothom i resolent els drets.La sequera d’ara es resoldrà amb les pluges potser d’aquí a quinze dies, però ha de servir per resoldre definitivament el problema d’abastament d’aigua a Barcelona i acabar amb la injustícia que es fa amb el riu Ter.La millor solució tècnica és el transvasament del Roine. Però a les empreses sabem que la millor solució és la que és possible, i em temo que pactar amb una societat de regants que tenen la concessió d’un canal fins l’any 2035, intentar que els amics del Rosselló que ens ajuden amb la MAT deixin passar un tub de 2,6 m. de diàmetre, és missió impossible. A més, donem tots els arguments als que es volen emportar l’aigua de l’Ebre, cosa que el riu no aguantaria.El pla de dessalinització d’aigua és un pegat al problema, resol el forat actual i és just la quantitat que creixerà la demanda en els propers anys.L’estalvi i la reutilització urbana poden alliberar una part del consum, però tot plegat està molt lluny de poder alliberar l’aigua del riu Ter. A Barcelona no saben pensar sense el riu Ter.Si el transvasament del riu Roine no és possible, hi ha d’haver altres solucions per resoldre el problema. I aquestes han de ser coherents i justes per a tothom.Em permeto, doncs, proposar una solució per alimentar d’aigua a l’àrea de Barcelona i alliberar el riu Ter. El principi ideològic es diu principi de deixar aigua. Consisteix en el fet que l’aigua és propietat de la conca. Es deixa i es retorna a la conca on s’ha tret.Un altre principi en el que s’ha de fomentar qualsevol solució és que si l’aigua no es transvasa, no es transvasa enlloc.Partint d’aquests principis, la solució d’abastament d’aigua a Barcelona passa per portar aigua de les 3 terres que l’envolten, de les comarques de Girona, de les comarques de Lleida i de les comarques de l’Ebre.L’aigua que s’obté de les conques, s’ha de depurar i reenviar finalment a les mateixes conques on s’ha pres. Tot plegat és un problema d’enginyeria, d’inversió i de costos energètics. Val la pena dedicar-hi temps per veure si és possible.La solució de Girona és la més senzilla. La captació d’aigua ja és feta. Només cal fer la canonada de retorn des del Vallès Oriental fins la conca del Ter, uns 85 km. La solució de Lleida és la més complexa. Es pot agafar l’aigua del pantà d’Oliana i portar-la al pantà de Sant Ponç, amb un petit túnel per disminuir el desnivell i una canonada de 30 km. Des de Sant Ponç, pantà de la conca del Llobregat ja tenim la conducció fins l’àrea metropolitana. El retorn de l’aigua depurada és més complex; hem de partir de la depuradora del Baix Llobregat, encara que es podria alimentar part del retorn de les EDAR de Manresa, d’Igualada, de Terrassa i de Sabadell. La canonada d’aigües depurades ha de superar l’alt de la Panadella, el punt més difícil del traçat per finalment arribar a Ponts i connectar amb el canal Segarra-Garrigues. La llargada és de 185 km. Pel que fa a Tarragona, es podria pensar en prendre l’aigua i retornar-la al pantà de Mequinensa; però aquesta solució torna a passar per La Panadella, cosa que fa augmentar la potència de bombeig. Sembla millor captar i retornar l’aigua depurada prop del Delta de l’Ebre. La distància és de 140 km i el desnivell és millor.Si la solució es dissenya políticament correcte, amb una aportació a Barcelona provinent a parts iguals de les comarques de Girona, de Lleida i de Tarragona, podem pensar en una contribució de 100 hm3 per a cada territori. Amb aquest cabal, es necessita una potència de més de 4 MW per retornar l’aigua al Ter, de més de 25 MW per captar i retornar-la al Segre, i de més de 8 MW per captar i retornar-la a l’Ebre. El consum específic d’aquest mix seria inferior als 1,4 kWh/m3, molt inferior a la dessalinització i inferior al transvasament del Roine. Pel que fa a la inversió, la llargada de les canonades és lleugerament superior al Roine, uns 70 km més, però permet fer-ho en terminis. Primer es pot fer la canonada de retorn al Ter, després la captació i retorn a les terres de l’Ebre, per finalment fer la canonada de retorn i la captació al Segre.La proposta de pacte és justa, implica a tothom, permet fer-la a 10 o 20 anys vista, obliga a l’ACA a depurar meticulosament les aigües, és tecnològicament propera a les nostres possibilitats, permet el desenvolupament de moltes peites i mitjanes empreses i, en definitiva, va en la direcció d’augmentar el creixement econòmic del país. Pot permetre que Catalunya torni a ser capdavantera en matèria de tecnologia de tractament d’aigua.
Versió per imprimir: http://www.vilaweb.cat/misc/pdf/mesnoticia.php?id=81211
Verges aprova el manifest per millorar la gestió del Ter
S'adhereix a la petició de la Plataforma
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_3_249100__Comarques-Verges-aprova-manifest-millorar-gestio
DdeG, Verges
L'Ajuntament de Verges, com han ja realitzat altres ajuntaments de les comarques gironines i la Diputació de Girona, s'ha sumat a la reivindicació per aconseguir una millor gestió de l'aigua el Ter i que el riu no pateixi les pèrdues de cabal que ja hi ha aplicat l'Agència Catalana de Catalunya. Així, el ple municipal ha aprovat el manifest reivindicatiu de la Plataforma del Ter, que es va constituir a finals del passat mes de gener a Mas Badia, a Canet de la Tallada, impulsada pels col·lectius de regants del Baix Ter. La Plataforma del Ter és un grup que aplega tots els sectors que tenen una relació més o menys estreta amb el riu principal de la demarcació de Girona. Creada el mes de gener de l'any 2008, després de més de dos anys de sequera intensa, posem sobre la taula el problemàtic transvasament que pateix aquest riu i afecta a cada sector. Una de les principals reclamacions immediates és la restitució del cabal ecològic després que l'ACA el reduís cosa que ja ha provocat una mortaldat de peixos a la població de Colomers.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_3_249100__Comarques-Verges-aprova-manifest-millorar-gestio
DdeG, Verges
L'Ajuntament de Verges, com han ja realitzat altres ajuntaments de les comarques gironines i la Diputació de Girona, s'ha sumat a la reivindicació per aconseguir una millor gestió de l'aigua el Ter i que el riu no pateixi les pèrdues de cabal que ja hi ha aplicat l'Agència Catalana de Catalunya. Així, el ple municipal ha aprovat el manifest reivindicatiu de la Plataforma del Ter, que es va constituir a finals del passat mes de gener a Mas Badia, a Canet de la Tallada, impulsada pels col·lectius de regants del Baix Ter. La Plataforma del Ter és un grup que aplega tots els sectors que tenen una relació més o menys estreta amb el riu principal de la demarcació de Girona. Creada el mes de gener de l'any 2008, després de més de dos anys de sequera intensa, posem sobre la taula el problemàtic transvasament que pateix aquest riu i afecta a cada sector. Una de les principals reclamacions immediates és la restitució del cabal ecològic després que l'ACA el reduís cosa que ja ha provocat una mortaldat de peixos a la població de Colomers.
El conseller diu a la Diputació que no és moment de parlar de ´greuges històrics´ per l´aigua del Ter
Baltasar replica la moció de l'ens que reclama les balances hídriques anuals del riu
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_3_249126__Comarques-conseller-Diputacio-moment-parlar-greuges-histrics-laigua
Efe/DdeG, Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va advertir ahir a la Diputació de Girona que "no és el millor moment per parlar de greuges històrics", sinó de solidaritzar-se, com ho ha fet fins ara, amb les zones que pateixen l'escassetat de recursos hídrics.
El conseller va respondre així a la moció aprovada per la Diputació de Girona, en la qual reclama a la Generalitat que faci públiques les balances hídriques anuals del riu Ter -quanta aigua s'envia en cada moment a Barcelona-, ja que manté que durant una gran part de l'any no es respecta el cabal mínim que ha de tenir el riu per poder transvasar aigua. Francesc Baltasar va agrair les aportacions que des de fa dècades s'han fet des del riu Ter fins al sistema Ter-Llobregat i va expressar el seu desig que aquesta situació es reverteixi els anys vinents, gràcies a les múltiples actuacions que s'estan executant amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a tot Catalunya i, especialment, a l'àrea metropolitana de Barcelona.
"Treballem perquè en un futur el Ter pugui aportar molts menys recursos al sistema Ter-Llobregat", va explicar el conseller de Medi ambient i Habitatge, que, no obstant això, va afirmar que ara, quan Catalunya pateix la sequera més greu dels últims seixanta anys, "no es dóna el millor marc" per discutir sobre l'aportació que fa el riu gironí a les comarques de Barcelona."Aquest no és el millor moment per parlar de greuges històrics. És un moment de gran solidaritat, de consciència col·lectiva", va subratllar Francesc Baltasar, qui va considerar que donar una resposta concreta a la moció de la Diputació de Girona seria "demagògic" en un "context d'extrema dificultat".
D'altra banda, el conseller de Medi Ambient també va rebutjar la proposta del Col·legi d'Enginyers Industrials de realitzar transvasaments per solucionar la sequera que pateix Catalu?nya, i va subratllar que aquesta mesura "no està a l'agenda" de la Generalitat "ni a curt, mitjà o llarg termini".Baltasar va voler deixar clara la postura del govern català en relació amb l'informe presentat recentment per aquest col·legi d'enginyers, que plantejava la possibilitat d'interconnectar els rius Ebre, Roine i Segre amb el sistema Ter-Llobregat amb l'objectiu de donar una resposta a la greu escassetat de recursos hídrics que ara pateix la comunitat.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_3_249126__Comarques-conseller-Diputacio-moment-parlar-greuges-histrics-laigua
Efe/DdeG, Barcelona
El conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, va advertir ahir a la Diputació de Girona que "no és el millor moment per parlar de greuges històrics", sinó de solidaritzar-se, com ho ha fet fins ara, amb les zones que pateixen l'escassetat de recursos hídrics.
El conseller va respondre així a la moció aprovada per la Diputació de Girona, en la qual reclama a la Generalitat que faci públiques les balances hídriques anuals del riu Ter -quanta aigua s'envia en cada moment a Barcelona-, ja que manté que durant una gran part de l'any no es respecta el cabal mínim que ha de tenir el riu per poder transvasar aigua. Francesc Baltasar va agrair les aportacions que des de fa dècades s'han fet des del riu Ter fins al sistema Ter-Llobregat i va expressar el seu desig que aquesta situació es reverteixi els anys vinents, gràcies a les múltiples actuacions que s'estan executant amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a tot Catalunya i, especialment, a l'àrea metropolitana de Barcelona.
"Treballem perquè en un futur el Ter pugui aportar molts menys recursos al sistema Ter-Llobregat", va explicar el conseller de Medi ambient i Habitatge, que, no obstant això, va afirmar que ara, quan Catalunya pateix la sequera més greu dels últims seixanta anys, "no es dóna el millor marc" per discutir sobre l'aportació que fa el riu gironí a les comarques de Barcelona."Aquest no és el millor moment per parlar de greuges històrics. És un moment de gran solidaritat, de consciència col·lectiva", va subratllar Francesc Baltasar, qui va considerar que donar una resposta concreta a la moció de la Diputació de Girona seria "demagògic" en un "context d'extrema dificultat".
D'altra banda, el conseller de Medi Ambient també va rebutjar la proposta del Col·legi d'Enginyers Industrials de realitzar transvasaments per solucionar la sequera que pateix Catalu?nya, i va subratllar que aquesta mesura "no està a l'agenda" de la Generalitat "ni a curt, mitjà o llarg termini".Baltasar va voler deixar clara la postura del govern català en relació amb l'informe presentat recentment per aquest col·legi d'enginyers, que plantejava la possibilitat d'interconnectar els rius Ebre, Roine i Segre amb el sistema Ter-Llobregat amb l'objectiu de donar una resposta a la greu escassetat de recursos hídrics que ara pateix la comunitat.
CiU demana al Govern que restableixi amb urgència el cabal ecològic del Ter
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2973_3_249107__Comarques-demana-Govern-restableixi-urgncia-cabal-ecolgic
DdeG, Girona
Convergència i Unió ha demanat al Govern de la Generalitat que faci cas de les mocions aprovades per diferents ajuntaments gironins i es comprometi a "restablir urgentment el cabal ecològic del riu Ter". El diputat de CiU Carles Puigdemont ha presentat una proposta de resolució al Parlament en aquest sentit, basant-se en les mocions aprovades per consistoris gironins -entre les quals hi ha l'aprovada per unanimitat a l'Ajuntament de Girona. Ahir, Puidemont va afirmar que "l'extracció que es fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu".
El grup parlamentari de CiU ha reclamat "un reconeixement institucional a la contribució fonamental del riu Ter, a través de la seva aportació d'aigua a les comarques barcelonines i gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país". A més, la Federació va insistir en la necessitat que les aportacions de les noves dessaladores serveixin per retornar una quantitat equivalent de cabal al Ter, així com també "que es reconsiderin els cabals previstos per al proper trimestre, per evitar la mort biològica del Ter". En la seva proposta, CiU també ha demanat que es publiquin les balances hídriques anuals de la conca del Ter.
DdeG, Girona
Convergència i Unió ha demanat al Govern de la Generalitat que faci cas de les mocions aprovades per diferents ajuntaments gironins i es comprometi a "restablir urgentment el cabal ecològic del riu Ter". El diputat de CiU Carles Puigdemont ha presentat una proposta de resolució al Parlament en aquest sentit, basant-se en les mocions aprovades per consistoris gironins -entre les quals hi ha l'aprovada per unanimitat a l'Ajuntament de Girona. Ahir, Puidemont va afirmar que "l'extracció que es fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu".
El grup parlamentari de CiU ha reclamat "un reconeixement institucional a la contribució fonamental del riu Ter, a través de la seva aportació d'aigua a les comarques barcelonines i gran part de Catalunya, al desenvolupament social i econòmic del país". A més, la Federació va insistir en la necessitat que les aportacions de les noves dessaladores serveixin per retornar una quantitat equivalent de cabal al Ter, així com també "que es reconsiderin els cabals previstos per al proper trimestre, per evitar la mort biològica del Ter". En la seva proposta, CiU també ha demanat que es publiquin les balances hídriques anuals de la conca del Ter.
La Generalitat rechaza la propuesta de los ingenieros y dice que los trasvases no están en la agenda
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080221/53439152934.html
Barcelona. (EFE).- El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha rechazado la propuesta del Colegio de Ingenieros Industriales de realizar trasvases para solventar la sequía que sufre Catalunya, y ha subrayado que esta medida "no está en la agenda" de la Generalitat "ni a corto, medio o largo plazo".
Baltasar ha querido dejar clara la postura del gobierno catalán en relación con el informe presentado recientemente por este colegio de ingenieros, que planteaba la posibilidad de interconectar los ríos Ebro, Ródano y Segre con el sistema Ter-Llobregat con el objetivo de dar una respuesta a la grave escasez de recursos hídricos que padece la comunidad. "No apostamos por esto.
No está en la agenda de este gobierno plantear cualquier tipo de trasvase ni a corto, medio o largo plazo", ha señalado el conseller, que ha remarcado, además, que la interconexión de cuencas, además de ser una actuación poco sostenible, "no está en consonancia" con las directivas de la Unión Europea sobre sequía. A modo de ejemplo, Baltasar ha explicado que las obras del trasvase del Ródano durarían "entre diez y quince años", lo que sería como "hacer castillos en el aire", aparte de que la actuación tendría "un impacto tremendo" en el territorio y un coste muy superior al sistema de desalación. "
Además, el control de la provisión de agua lo tendría Francia. Estaríamos sometidos a la voluntad, a los cambios de precio y de contratos de Francia", ha añadido Baltasar. Por ello, ha indicado el conseller, los únicos "cuatro pilares" sobre los que trabaja la Generalitat para hacer frente a este problema son la desalación del agua, la descontaminación de acuíferos, la regeneración de recursos y el ahorro y la eficiencia en el consumo.
Catalunya está viviendo la sequía más grave de los últimos sesenta años debido a una escasez pluviométrica que se arrastra desde 2005 y que ha dejado los embalses de las cuencas internas al 23,15 por ciento de su capacidad máxima, menos de la mitad que hace justo un año. Actualmente hay 460 municipios, con una población aproximada de más de cinco millones de personas, que se encuentran en situación de excepcionalidad 2, y hay medio centenar de poblaciones, en su mayoría pueblos pequeños que no están conectados a ninguna red regional, que se abastecen con agua potable de camiones cisterna.
En cualquier caso, y pese a que "se están cumpliendo las peores hipótesis" en cuanto a precipitaciones, Baltasar ha asegurado que las medidas que se han impulsado para paliar la sequía permiten alejar el fantasma de los cortes de agua domésticos, como mínimo, hasta finales de verano, unos dos meses más tarde de lo previsto hace apenas unas semanas. Entre estas actuaciones destaca la recuperación de más de veinte pozos y acuíferos en desuso, la utilización de aguas regeneradas o la futura llegada de agua en barcos procedente de Almería, Tarragona y Marsella. Las obras en el puerto de Barcelona para recibir estos buques avanzan según lo previsto y estarán operativas a partir de finales de abril, fecha en que ya podrían atracar los primeros buques cargados con agua potable, en caso de que sea necesario.
En su conjunto, las medidas adoptadas y previstas aportarán en total 11,8 hectómetros cúbicos más de agua al mes, lo que representa la mitad del total de la demanda en una situación como la actual. "La situación es grave, pero saldremos de ella. No queremos hacer alarmismo, pero hay que hacer frente al problema unidos, siendo lo máximo de eficientes en la gestión de los recursos hídricos", ha destacado el conseller, que se ha mostrado convencido de que Catalunya "saldrá reforzada" y "humanamente cohesionada" una vez superado este serio problema de escasez de agua. Hasta el momento, el departamento de Medi Ambient ha invertido más de 1.300 millones de euros en hacer frente a la sequía, incluidas las obras realizadas y aún por hacer y las ayudas otorgadas a municipios para garantizar el suministro.
Barcelona. (EFE).- El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha rechazado la propuesta del Colegio de Ingenieros Industriales de realizar trasvases para solventar la sequía que sufre Catalunya, y ha subrayado que esta medida "no está en la agenda" de la Generalitat "ni a corto, medio o largo plazo".
Baltasar ha querido dejar clara la postura del gobierno catalán en relación con el informe presentado recientemente por este colegio de ingenieros, que planteaba la posibilidad de interconectar los ríos Ebro, Ródano y Segre con el sistema Ter-Llobregat con el objetivo de dar una respuesta a la grave escasez de recursos hídricos que padece la comunidad. "No apostamos por esto.
No está en la agenda de este gobierno plantear cualquier tipo de trasvase ni a corto, medio o largo plazo", ha señalado el conseller, que ha remarcado, además, que la interconexión de cuencas, además de ser una actuación poco sostenible, "no está en consonancia" con las directivas de la Unión Europea sobre sequía. A modo de ejemplo, Baltasar ha explicado que las obras del trasvase del Ródano durarían "entre diez y quince años", lo que sería como "hacer castillos en el aire", aparte de que la actuación tendría "un impacto tremendo" en el territorio y un coste muy superior al sistema de desalación. "
Además, el control de la provisión de agua lo tendría Francia. Estaríamos sometidos a la voluntad, a los cambios de precio y de contratos de Francia", ha añadido Baltasar. Por ello, ha indicado el conseller, los únicos "cuatro pilares" sobre los que trabaja la Generalitat para hacer frente a este problema son la desalación del agua, la descontaminación de acuíferos, la regeneración de recursos y el ahorro y la eficiencia en el consumo.
Catalunya está viviendo la sequía más grave de los últimos sesenta años debido a una escasez pluviométrica que se arrastra desde 2005 y que ha dejado los embalses de las cuencas internas al 23,15 por ciento de su capacidad máxima, menos de la mitad que hace justo un año. Actualmente hay 460 municipios, con una población aproximada de más de cinco millones de personas, que se encuentran en situación de excepcionalidad 2, y hay medio centenar de poblaciones, en su mayoría pueblos pequeños que no están conectados a ninguna red regional, que se abastecen con agua potable de camiones cisterna.
En cualquier caso, y pese a que "se están cumpliendo las peores hipótesis" en cuanto a precipitaciones, Baltasar ha asegurado que las medidas que se han impulsado para paliar la sequía permiten alejar el fantasma de los cortes de agua domésticos, como mínimo, hasta finales de verano, unos dos meses más tarde de lo previsto hace apenas unas semanas. Entre estas actuaciones destaca la recuperación de más de veinte pozos y acuíferos en desuso, la utilización de aguas regeneradas o la futura llegada de agua en barcos procedente de Almería, Tarragona y Marsella. Las obras en el puerto de Barcelona para recibir estos buques avanzan según lo previsto y estarán operativas a partir de finales de abril, fecha en que ya podrían atracar los primeros buques cargados con agua potable, en caso de que sea necesario.
En su conjunto, las medidas adoptadas y previstas aportarán en total 11,8 hectómetros cúbicos más de agua al mes, lo que representa la mitad del total de la demanda en una situación como la actual. "La situación es grave, pero saldremos de ella. No queremos hacer alarmismo, pero hay que hacer frente al problema unidos, siendo lo máximo de eficientes en la gestión de los recursos hídricos", ha destacado el conseller, que se ha mostrado convencido de que Catalunya "saldrá reforzada" y "humanamente cohesionada" una vez superado este serio problema de escasez de agua. Hasta el momento, el departamento de Medi Ambient ha invertido más de 1.300 millones de euros en hacer frente a la sequía, incluidas las obras realizadas y aún por hacer y las ayudas otorgadas a municipios para garantizar el suministro.
dimecres, 20 de febrer del 2008
El cabal destinat als regadius del Baix Ter es redueix just perquè sobrevisquin els arbres
L'ACA estudia reforçar l'aigua circulant del Ter amb aportacions d'aqüífers amb reserves
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2971_3_248669__COMARQUES-sequera-reduir-laigua-regadiu-Baix-just-perqu-arbres-sobrevisquin
P.T.V./R.R.B., Girona
La gravetat de la situació de les reserves d'aigua a les comarques de Girona continua, per la qual cosa el Departament de Medi ambient de la Generalitat manté l'alerta i les mesures extraordinàries a la conca del Ter. Per aquest motiu, l'aigua embassada destinada al regadiu de la zona del Baix Ter s'ha reduït just per garantir la supervivència de l'arbrat. Les restriccions també afecten l'aigua circulant d'aquest mateix riu, que s'ha disminuït fins als valors mínims però amb una quantitat suficient perquè els peixos hi puguin continuar vivint.
Aquestes són dues de les mesures que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aplica per intentar optimitzar els recursos mentre duri la sequera, segons s'explicava en l'últim informe empes per la Conselleria de Medi ambient. D'altra banda, l'ACA va avançar que es planteja reforçar els cabals d'aigua circulant del Ter aigües avall de l'embassament del Pasteral fent-hi aportacions provinents dels aqüífers de la zona que tinguin un bon estat de reserves.
D'acord amb l'última diagnosi de la Generalitat, les conques del Ter i la Muga continuen en la mateixa situació d'excepcionalitat -de la mateixa manera que la del Llobregat, aquesta ja fora de les comarques gironines. Tal com explicava el Departament de Medi Ambient, aquest fet es deu a la manca de pluges que s'ha mantingut durant el que portem de febrer i que no ha permès augmentar les reserves d'aigua dels embassaments.
Per aquesta raó, i seguint el pla que l'administració va anunciar fa diverses setmanes, el volum d'aigua destinat als regadius del Baix Ter s'ha reduït "significativament fins convertir-se en dotacions de supervivència d'arbrat" -tal com informava el Departament. D'altra banda, Medi Ambient recomanava als ajuntaments de les poblacions situats a les conques afectades que prohibeixin el consum d'aigua potable per a usos que no siguin l'abastament domèstic, com ara omplir piscines -ja siguin públiques o privades-, regar jardins particulars o utilitzar-la per a activitats lúdiques.
Avingudes d'aigua controlades
D'altra banda, la Conselleria de Medi ambient no descarta l'opció de provocar avingudes d'aigua controlades del Ter tal com li va proposar el Consorci Alba-Ter. En una resposta parlamentària, el conseller Francesc Baltasar va explicar que el seu Departament preveu la possibilitat de realitzar proves pilot utilitzant aquesta tècnica per estudiar la viabilitat d'implantar aquest mètode. En la mateixa resposta, Baltasar recordava la inversió de 1.600 euros per ampliar i millorar les xarxes d'abastament locals, 984 dels quals es repartiran entre la Costa Brava, Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta actuació, i segons va remarcar el conseller, permetrà disminuir el transvasament del Ter a Barcelona entre 30 i 45 hectòmetres cúbics anuals. El diputat de CiU Xavier Dilmé també va manifestar al conseller la preocupació de la federació per al possible tancament de la desembocadura del Ter a causa de la manca de cabal.
Sobre aquesta qüestió, el conseller de Medi Ambient va desvincular aquest fet del transvasament d'aigua a punts més alts de la conca -tal com passa- i va explicar que, a través del decret de sequera, l'ACA contínuament fa actuacions per garantir una correcta gestió dels recursos hídrics i mantenir el bon estat ecològic del Ter. A més, Baltasar va afegir que l'Agència Catalana de l'Aigua està redactant plans zonals per implantar cabals de manteniment a l'Alt Ter i que després està previst estendre al Baix Ter.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2971_3_248669__COMARQUES-sequera-reduir-laigua-regadiu-Baix-just-perqu-arbres-sobrevisquin
P.T.V./R.R.B., Girona
La gravetat de la situació de les reserves d'aigua a les comarques de Girona continua, per la qual cosa el Departament de Medi ambient de la Generalitat manté l'alerta i les mesures extraordinàries a la conca del Ter. Per aquest motiu, l'aigua embassada destinada al regadiu de la zona del Baix Ter s'ha reduït just per garantir la supervivència de l'arbrat. Les restriccions també afecten l'aigua circulant d'aquest mateix riu, que s'ha disminuït fins als valors mínims però amb una quantitat suficient perquè els peixos hi puguin continuar vivint.
Aquestes són dues de les mesures que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aplica per intentar optimitzar els recursos mentre duri la sequera, segons s'explicava en l'últim informe empes per la Conselleria de Medi ambient. D'altra banda, l'ACA va avançar que es planteja reforçar els cabals d'aigua circulant del Ter aigües avall de l'embassament del Pasteral fent-hi aportacions provinents dels aqüífers de la zona que tinguin un bon estat de reserves.
D'acord amb l'última diagnosi de la Generalitat, les conques del Ter i la Muga continuen en la mateixa situació d'excepcionalitat -de la mateixa manera que la del Llobregat, aquesta ja fora de les comarques gironines. Tal com explicava el Departament de Medi Ambient, aquest fet es deu a la manca de pluges que s'ha mantingut durant el que portem de febrer i que no ha permès augmentar les reserves d'aigua dels embassaments.
Per aquesta raó, i seguint el pla que l'administració va anunciar fa diverses setmanes, el volum d'aigua destinat als regadius del Baix Ter s'ha reduït "significativament fins convertir-se en dotacions de supervivència d'arbrat" -tal com informava el Departament. D'altra banda, Medi Ambient recomanava als ajuntaments de les poblacions situats a les conques afectades que prohibeixin el consum d'aigua potable per a usos que no siguin l'abastament domèstic, com ara omplir piscines -ja siguin públiques o privades-, regar jardins particulars o utilitzar-la per a activitats lúdiques.
Avingudes d'aigua controlades
D'altra banda, la Conselleria de Medi ambient no descarta l'opció de provocar avingudes d'aigua controlades del Ter tal com li va proposar el Consorci Alba-Ter. En una resposta parlamentària, el conseller Francesc Baltasar va explicar que el seu Departament preveu la possibilitat de realitzar proves pilot utilitzant aquesta tècnica per estudiar la viabilitat d'implantar aquest mètode. En la mateixa resposta, Baltasar recordava la inversió de 1.600 euros per ampliar i millorar les xarxes d'abastament locals, 984 dels quals es repartiran entre la Costa Brava, Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta actuació, i segons va remarcar el conseller, permetrà disminuir el transvasament del Ter a Barcelona entre 30 i 45 hectòmetres cúbics anuals. El diputat de CiU Xavier Dilmé també va manifestar al conseller la preocupació de la federació per al possible tancament de la desembocadura del Ter a causa de la manca de cabal.
Sobre aquesta qüestió, el conseller de Medi Ambient va desvincular aquest fet del transvasament d'aigua a punts més alts de la conca -tal com passa- i va explicar que, a través del decret de sequera, l'ACA contínuament fa actuacions per garantir una correcta gestió dels recursos hídrics i mantenir el bon estat ecològic del Ter. A més, Baltasar va afegir que l'Agència Catalana de l'Aigua està redactant plans zonals per implantar cabals de manteniment a l'Alt Ter i que després està previst estendre al Baix Ter.
Un informe considera ´urgent´ la connexió de l´Ebre i el Ter-Llobregat
Indica que els actuals recursos hídrics no ofereixen garanties
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2971_3_248670__Comarques-informe-considera-urgent-connexio-lEbre-TerLlobregat
Acn/DdeG, Barcelona.El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya va presentar ahir un informe monogràfic sobre l'aigua en què defensa la necessitat de fer interconnexions entre conques per garantir el subministrament d'aigua a la població catalana, que ja és de més de set milions de persones i augmentarà en els pròxims anys.
Sota el títol L'aigua: un fre al desenvolupament?, els enginyers diagnostiquen que el problema de l'aigua és estructural a Catalunya i alerten de la "manca de consciència de l'escassetat d'aquest recurs". Al contrari de les estimacions de la Generalitat, que considera que les mesures en marxa són suficients per garantir el subministrament, els enginyers reivindiquen els transvasaments per solucionar el dèficit a mig i llarg termini.
El diagnòstic dels enginyers catalans sobre l'estat de l'aigua és força negatiu, perquè indica que els recursos hídrics de Catalunya no ofereixen la garantia exigible en un país de forta base urbana i amb una activitat econòmica estable, encara menys tenint en compte el previsible augment de població en els pròxims anys.
Els enginyers denuncien una falta de "consciència" entre els dirigents de la situació hídrica de Catalunya. Segons l'autor de l'informe, Josep Alabern, no es tracta d'un problema conjuntural, sinó estructural, segons mostren els 4 períodes de sequera dels últims 10 anys i la greu situació actual. L'estalvi d'aigua aconseguit en els últims anys per la sensibilització de la població, la reutilització d'aigua, les noves dessaladores i la recuperació de pous i aqüífers són necessaris per resoldre el dèficit actual dels embassaments, però "no són suficients a mig i llarg termini", segons Alabern. Per als enginyers la solució passa per les interconnexions entre conques, ja siguin catalanes o de fora, com el Roine. Entre les possibilitats existents, els enginyers aposten clarament i consideren "urgent" la connexió entre l'Ebre i el sistema Ter-Llobregat.
En les conclusions, l'estudi diu que "no es pot deixar de pensar en la possibilitat dels recursos del Roine", una opció que no és política, segons van defensar tant l'autor de l'estudi com el degà del Col·legi, Joan Vallvè, sinó d'anàlisis de totes les possibilitats
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2971_3_248670__Comarques-informe-considera-urgent-connexio-lEbre-TerLlobregat
Acn/DdeG, Barcelona.El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya va presentar ahir un informe monogràfic sobre l'aigua en què defensa la necessitat de fer interconnexions entre conques per garantir el subministrament d'aigua a la població catalana, que ja és de més de set milions de persones i augmentarà en els pròxims anys.
Sota el títol L'aigua: un fre al desenvolupament?, els enginyers diagnostiquen que el problema de l'aigua és estructural a Catalunya i alerten de la "manca de consciència de l'escassetat d'aquest recurs". Al contrari de les estimacions de la Generalitat, que considera que les mesures en marxa són suficients per garantir el subministrament, els enginyers reivindiquen els transvasaments per solucionar el dèficit a mig i llarg termini.
El diagnòstic dels enginyers catalans sobre l'estat de l'aigua és força negatiu, perquè indica que els recursos hídrics de Catalunya no ofereixen la garantia exigible en un país de forta base urbana i amb una activitat econòmica estable, encara menys tenint en compte el previsible augment de població en els pròxims anys.
Els enginyers denuncien una falta de "consciència" entre els dirigents de la situació hídrica de Catalunya. Segons l'autor de l'informe, Josep Alabern, no es tracta d'un problema conjuntural, sinó estructural, segons mostren els 4 períodes de sequera dels últims 10 anys i la greu situació actual. L'estalvi d'aigua aconseguit en els últims anys per la sensibilització de la població, la reutilització d'aigua, les noves dessaladores i la recuperació de pous i aqüífers són necessaris per resoldre el dèficit actual dels embassaments, però "no són suficients a mig i llarg termini", segons Alabern. Per als enginyers la solució passa per les interconnexions entre conques, ja siguin catalanes o de fora, com el Roine. Entre les possibilitats existents, els enginyers aposten clarament i consideren "urgent" la connexió entre l'Ebre i el sistema Ter-Llobregat.
En les conclusions, l'estudi diu que "no es pot deixar de pensar en la possibilitat dels recursos del Roine", una opció que no és política, segons van defensar tant l'autor de l'estudi com el degà del Col·legi, Joan Vallvè, sinó d'anàlisis de totes les possibilitats
dimarts, 19 de febrer del 2008
La Diputació acusa la Generalitat d´amagar els volums transvasats del Ter
Els tres grups que conformen l'ens voten avui una moció en defensa del cabal del riu
http://www.diaridegirona.cat:80/secciones/noticia.jsp?pRef=2970_3_248460__COMARQUES-Diputacio-acusa-Generalitat-damagar-volums-transvasatsdel
R.R.B., Girona.
La Diputació de Girona votarà al ple que se celebra avui adoptar una moció que reclama a la Generalitat que faci públiques les balances hídriques anuals del riu Ter, cosa que inclou la quantificació dels metres cúbics que es transvasen cap a altres conques catalanes. Una informació que, segons fonts de la Diputació, el Govern català no ha facilitat. Aquesta demanda és un dels dotze punts de la moció, que ha estat presentada conjuntament pels tres grups que conformen l'ens provincial: ERC i PSC (a l'equip de govern) i CiU (a l'oposició). Un cop aprovada, s'entregarà al Govern de la Generalitat, a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), al Parlament de Catalunya, al Consorci Alba Ter i a les comunitats de regants dels dos marges del riu.
La moció denuncia que el Ter es troba "molt sovint" en unes condicions ecològiques "extremadament precàries" al seu pas per les comarques gironines. També afirma que el cabal mínim ecològic del riu -fixat per la Llei específica del riu Ter, de l'any 1959, en 3 metres cúbics per segon-, no es compleix durant gran part dels dies de l'any, "ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu". El text es refereix també a la construcció de les noves dessaladores de la Tordera i del Prat de Llobregat, considerant que "poden ser una oportunitat, per primer cop des de fa dècades, per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap a altres conques catalanes".
Pel que fa a la decisió de l'ACA de reduir el cabal circulant del riu fins a una desena part del seu cabal ecològic mínim (0,3 metres cúbics per segon), la moció considera que és "del tot inassumible, ja que no permet la mínima dilució exigible de la càrrega contaminant de les estacions depuradores dels municipis riberencs que aboquen al riu". A més, segons el text, "aquesta situació perjudicarà tots els municipis que aigües avall de Girona s'abasten de l'aqüífer del Ter".
La moció afegeix que s'ha arribat un punt en el qual, a causa de la sequera i del sistemàtic transvasament d'aigua cap a altres conques catalanes, "les comarques gironines demanen un replanteig de la situació".D'entre les propostes que inclou el text, destaca la que demana que els cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter. També es reclama a l'ACA i a Medi Ambient que reconsiderin els cabals previstos per al proper trimestre, "tant per garantir el rec agrícola com per evitar l' afectació ecològica del riu".
http://www.diaridegirona.cat:80/secciones/noticia.jsp?pRef=2970_3_248460__COMARQUES-Diputacio-acusa-Generalitat-damagar-volums-transvasatsdel
R.R.B., Girona.
La Diputació de Girona votarà al ple que se celebra avui adoptar una moció que reclama a la Generalitat que faci públiques les balances hídriques anuals del riu Ter, cosa que inclou la quantificació dels metres cúbics que es transvasen cap a altres conques catalanes. Una informació que, segons fonts de la Diputació, el Govern català no ha facilitat. Aquesta demanda és un dels dotze punts de la moció, que ha estat presentada conjuntament pels tres grups que conformen l'ens provincial: ERC i PSC (a l'equip de govern) i CiU (a l'oposició). Un cop aprovada, s'entregarà al Govern de la Generalitat, a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), al Parlament de Catalunya, al Consorci Alba Ter i a les comunitats de regants dels dos marges del riu.
La moció denuncia que el Ter es troba "molt sovint" en unes condicions ecològiques "extremadament precàries" al seu pas per les comarques gironines. També afirma que el cabal mínim ecològic del riu -fixat per la Llei específica del riu Ter, de l'any 1959, en 3 metres cúbics per segon-, no es compleix durant gran part dels dies de l'any, "ja que l'extracció que se'n fa cap a Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys de sequera, es prioritza per damunt del cabal del riu". El text es refereix també a la construcció de les noves dessaladores de la Tordera i del Prat de Llobregat, considerant que "poden ser una oportunitat, per primer cop des de fa dècades, per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap a altres conques catalanes".
Pel que fa a la decisió de l'ACA de reduir el cabal circulant del riu fins a una desena part del seu cabal ecològic mínim (0,3 metres cúbics per segon), la moció considera que és "del tot inassumible, ja que no permet la mínima dilució exigible de la càrrega contaminant de les estacions depuradores dels municipis riberencs que aboquen al riu". A més, segons el text, "aquesta situació perjudicarà tots els municipis que aigües avall de Girona s'abasten de l'aqüífer del Ter".
La moció afegeix que s'ha arribat un punt en el qual, a causa de la sequera i del sistemàtic transvasament d'aigua cap a altres conques catalanes, "les comarques gironines demanen un replanteig de la situació".D'entre les propostes que inclou el text, destaca la que demana que els cabals aportats per les noves dessaladores serveixin per a retornar una quantitat equivalent de cabal al riu Ter. També es reclama a l'ACA i a Medi Ambient que reconsiderin els cabals previstos per al proper trimestre, "tant per garantir el rec agrícola com per evitar l' afectació ecològica del riu".
Monogràfic "L´aigua: un fre al desenvolupament?"
El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha editat un complet monogràfic sobre l'aigua consultable via web (http://www.eic.cat/noticies/notas/monografics.jsp).
El títol és "L´aigua: un fre al desenvolupament?" i consta de 3 documents:
* Document de diagnosi: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_171455diagnosi08V2.pdf
* Recull d'articles d'opinió:
http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_180212monografic08feb12.pdf
* Documentació per a la premsa: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080219_124448presentacio_premsa.ppt
Del document de diagnosi i referit al Ter podem destacar el següent fragment:
7.- Cal retornar al riu Ter la totalitat o part dels cabals que avui se’n deriven?
La regió metropolitana rep una aportació de 240 hm3/any de la conca del Ter. Des de l’any 1966 hi ha un túnel de 3 metres de diàmetre que va des del Ter (al Pasteral, aigües avall dels embassaments de Sau i Susqueda) fins a Cardedeu, amb un cabal de 8 m3/s. Això suposa una detracció important a la zona nord que, de fet, aporta la tercera part de l’aigua de les conques internes de Catalunya i suposa una reducció del 40% del cabal del riu Ter.
El cabal circulant del Ter a Girona és baix i sovint inferior als 3 m3/s que se li van garantir per llei l’any 1958 quan es va determinar que s’havia de dur aigua a la Catalunya metropolitana, i incompleix contínuament el que es preveu en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya. Les necessitats de regadiu del Baix Ter no sempre estan cobertes, augmenta la demanda de la Costa Brava i es presenten problemes de salinitat a la desembocadura. Les necessitatsde la zona actualment abastida des de la Tordera no es resoldran amb les dessaladores previstes actualment, tot i duplicar la seva capacitat.
Caldrà més recurs que potser vindrà de la nova dessaladora de 60 hm3 de què s’ha parlat en aquests darrers dies. La salut del riu pel que fa als cabals mínims no està assegurada, ni s’ha plantejat mai una política de compensacions a la conca cedent, tal com s’ha fet en altres casos.
Els beneficis a les comarques receptores són incalculables, atès que més del 50% del consum d’aigua –i precisament la de millor qualitat– prové del Ter. L’entrada en funcionament del conjunt de dessaladores que amb la seva aportació influirà en el règim de desembassaments, pot permetre només en determinades situacions l’alliberament de part d’aquest cabal i la devolució de cabals del Ter per atendre les necessitats ambientals i d’abastament de la seva conca.
I també les següents conclusions:
8. És urgent la interconnexió de la conca de l’Ebre amb les conques internes de Catalunya. En definitiva, la interconnexió entre el CAT i l’ATLL a fi que pugui ser utilitzada, en el seu cas, per millorarla garantia del recurs disponible.
9. És necessari planificar i construir aquelles infraestructures de dessalació necessàries per tal que, de manera modular, a curt i mitjà termini puguin amortir la pressió del creixement demogràfic ieconòmic; en definitiva, evitar una reducció més severa de la garantia de subministrament, avui insuficient. Però això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter.
El títol és "L´aigua: un fre al desenvolupament?" i consta de 3 documents:
* Document de diagnosi: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_171455diagnosi08V2.pdf
* Recull d'articles d'opinió:
http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080220_180212monografic08feb12.pdf
* Documentació per a la premsa: http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080219_124448presentacio_premsa.ppt
Del document de diagnosi i referit al Ter podem destacar el següent fragment:
7.- Cal retornar al riu Ter la totalitat o part dels cabals que avui se’n deriven?
La regió metropolitana rep una aportació de 240 hm3/any de la conca del Ter. Des de l’any 1966 hi ha un túnel de 3 metres de diàmetre que va des del Ter (al Pasteral, aigües avall dels embassaments de Sau i Susqueda) fins a Cardedeu, amb un cabal de 8 m3/s. Això suposa una detracció important a la zona nord que, de fet, aporta la tercera part de l’aigua de les conques internes de Catalunya i suposa una reducció del 40% del cabal del riu Ter.
El cabal circulant del Ter a Girona és baix i sovint inferior als 3 m3/s que se li van garantir per llei l’any 1958 quan es va determinar que s’havia de dur aigua a la Catalunya metropolitana, i incompleix contínuament el que es preveu en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya. Les necessitats de regadiu del Baix Ter no sempre estan cobertes, augmenta la demanda de la Costa Brava i es presenten problemes de salinitat a la desembocadura. Les necessitatsde la zona actualment abastida des de la Tordera no es resoldran amb les dessaladores previstes actualment, tot i duplicar la seva capacitat.
Caldrà més recurs que potser vindrà de la nova dessaladora de 60 hm3 de què s’ha parlat en aquests darrers dies. La salut del riu pel que fa als cabals mínims no està assegurada, ni s’ha plantejat mai una política de compensacions a la conca cedent, tal com s’ha fet en altres casos.
Els beneficis a les comarques receptores són incalculables, atès que més del 50% del consum d’aigua –i precisament la de millor qualitat– prové del Ter. L’entrada en funcionament del conjunt de dessaladores que amb la seva aportació influirà en el règim de desembassaments, pot permetre només en determinades situacions l’alliberament de part d’aquest cabal i la devolució de cabals del Ter per atendre les necessitats ambientals i d’abastament de la seva conca.
I també les següents conclusions:
8. És urgent la interconnexió de la conca de l’Ebre amb les conques internes de Catalunya. En definitiva, la interconnexió entre el CAT i l’ATLL a fi que pugui ser utilitzada, en el seu cas, per millorarla garantia del recurs disponible.
9. És necessari planificar i construir aquelles infraestructures de dessalació necessàries per tal que, de manera modular, a curt i mitjà termini puguin amortir la pressió del creixement demogràfic ieconòmic; en definitiva, evitar una reducció més severa de la garantia de subministrament, avui insuficient. Però això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter.
El reequilibri hidràulic de Catalunya: El merescut repòs del Ter
Manel Serra i Pardàs
Gerent del Consorci de la Costa Brava
Publicat a:
http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080219_092033monografic08feb12.pdf
És evident que el major problema d’abastament a Catalunya és el de la regió de Barcelona. L’abastament de més de 100 municipis de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, s’apropa als 500 hm3/any. D’aquests 500 hm3/any, més del 40% —uns 210 hm3/any— prové del transvasament del Ter; el Llobregat aporta uns 125 hm3/any, i la resta, 165 hm3/any, prové de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies. La demanda de l’àrea metropolitana de Girona (Girona, Salt, Sarrià de Ter, Bescanó i Quart) és d’uns 12 hm3/any i l’aportació del Ter a la demanda de la zona de la Costa Brava centre (Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Palamós) és d’uns 7 hm3/any. Així, en conjunt, la demanda dels municipis de les comarques gironines abastats per les aigües superficials del Ter, regulades pels embassaments de Sau, Susqueda i Pasteral, no arriben als 20 hm3/any. És a dir, menys d’un 10% del transvasament del Ter a l’entorn metropolità de Barcelona.
La capacitat dels embassaments (Sau, Susqueda i Pasteral) que regulen el Ter és de 405 hm3. La mitjana d’aportacions als embassaments citats d’aquests darrers tres anys (2005, 2006 i 2007) ha estat d’uns 285 hm3/any, segons dades de l’ACA, i el 2007 ha estat l’any amb menys aportacions, coincidint naturalment amb una disminució de les pluges en la capçalera del Ter d’un 20% respecte a la mitjana dels darrers deu anys (560 mm). Aquest és el problema del riu Ter: la derivació desmesurada de més de 200 hm3/any respecte a la seva aportació mitjana de 285 hm3/any. Tres quartes parts del seu cabal “natural”! Això sí que és un transvasament en tota regla i no una simple “derivació” d’una petita part del seu cabal. Un transvasament que no s’ajusta gens als principis de la “nova cultura de l’aigua” i que tampoc s’ajusta a la legalitat de la vella cultura de l’aigua però que, ara per ara i des de fa més de quaranta anys, assegura l’abastament de Barcelona ciutat, i des de fa uns vint anys complementa i millora la qualitat de l’aigua del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Garraf i l’Alt Penedès.
Es podria pensar de bona fe que aquesta situació és excepcional i transitòria, motivada per: a) la sequera que ens acompanya en els darrers anys, b) l’excés de consumisme i malbaratament dels recursos hídrics, i c) la conseqüència d’un model de creixement urbanístic insostenible. Aquestes característiques —d’excepcionalitat pluviomètrica i transitorietat política— explica que no s’hagi fet res tangible per capgirar la situació en els darrers trenta anys. Per al riu Ter això ha estatdeterminant i l’ha sentenciat a mort…
En la meva opinió, això ha passat per error continuat en el diagnòstic de la situació. En primer lloc, per pensar que no tenim aigua al Ter perquè ara plou menys. És cert que aquest any ha plogut menys, però res de sequera excepcional. En aquest país, plou el que plou i de la manera que plou… Les mitjanes estadístiques són mitjanes i són estadístiques, i les mitjanes pluviomètriques són mitjanes d’anys amb molta pluja i d’anys amb poca pluja. No són constants que s’han de repetir any rere any. I això amb o sense canvi climàtic.
D’altra banda, els embassaments de Sau i Susqueda i la seva capacitat no són un “dipòsit” que la natura ha situat on són per garantir l’abastament a Barcelona. Són obres públiques de la segona meitat del segle XX per assolir determinats objectius (voldria recordar que el nivell dels embassaments de Sau i Susqueda és el 31 de desembre de 2007 de 101 hm3, però que la sequera del 1989- 1990 els va situar a 82 hm3 el mes de maig de l’any 1990). Sau i Susqueda es construeixen per assegurar l’abastament de Barcelona amb els “sobrants” de cabals del Ter després d’abastar Girona i la Costa Brava, regar el Gironès i el Baix Empordà i també per evitar riscos d’inundacions a Girona i produir electricitat, tot assegurant al Ter un cabal circulant mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona, fet que s’ha incomplert de manera reiterada i sistemàtica.
El compliment d’aquest cabal mínim, o del cabal superior aprovat recentment en el Pla de Cabals de Manteniment de l’ACA, representaria l’aplicació de restriccions d’aigua domiciliària a les comarques barcelonines i naturalment això només es pot justificar quan ja no queda aigua als embassaments i quan la televisió ho certifica. En segon lloc, per pensar que s’augmentaran els cabals del Ter fomentant l’estalvi d’aigua. Catalunya en general, i l’àrea metropolitana de Barcelona en particular, té una de les mitjanes de consum d’aigua més baixes de tot Europa. Tots els estalvis són benvinguts i totes les campanyes d’estalvi són convenients. L’estalvi d’aigua és també estalvi d’energia i, per tant, imprescindible per a la sostenibilitat, però ni podem pretendre que tota la política d’abastaments urbans consisteixi en campanyes d’estalvi d’aigua, ni concentrar totes les polítiques de sostenibilitat ambiental en el recurs aigua, que d’altra banda és dels pocs recursos renovables. I si en un futur ens faltés aigua no en podem culpabilitzar el ciutadà per no haver seguit els consells publicitaris d’estalvi.
Cal recordar novament que a Catalunya l’abastament urbà representa un 20% del consum global d’aigua. Podríem també fer estalvis d’aigua allà on es consumeix més aigua. Seria més eficient. El Ter està deixant de ser el riu de les comarques gironines perquè ha esdevingut imprescindible per a l’abastament de les comarques barcelonines per raons elementals: 1) la població a la regió de Barcelona ha augmentat considerablement, 2) s’ha incrementat més encara l’àrea servida pel Ter en el període 1990-2005: Vallès, Maresme, etc., 3) s’han substituït progressivament captacions subterrànies locals (Besòs i aqüífers del Vallès) per aigües de millor qualitat com les del Ter, 4) no s’ha solucionat sinó que ha empitjorat la salinitat i la qualitat de l’aigua superficial del riu Llobregat, i 5) per últim, però no menys important, no s’ha plantejat seriosament res de positiu per a l’abastament de la regió de Barcelona en els darrers trenta anys, que són els anys que fa que la Generalitat té competències hidràuliques.
La discussió sobre el millor dels transvasaments entre el Noguera i el Segre, l’Ebre, i el Roine, culminada per la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i la nova cultura de l’aigua contrària a qualsevol nou transvasament, ha acabat —paradoxalment— perpetuant el pitjor de tots els transvasaments possibles es miri com es miri: el transvasament del Ter a les comarques de Barcelona, de manera que el Ter ja desemboca a Barcelona i no a Torroella de Montgrí, com feia en els darrers segles.
Perduts tants d’anys, ara és el moment de corregir la situació. Tot just ara s’està construint la dessalinitzadora situada al Baix Llobregat que permetrà produir 60 hm3/any per a l’abastament de la zona i sembla que en el termini d’un any pot ser operativa. L’ACA anuncia també la construcció d’una altra dessalinitzadora a Cunit de 20 hm3/any per al 2010 per al Garraf i Barcelonès i l’ampliació de l’existent a Blanes fins a 20 hm3/any per al Maresme. Així en el termini de dos anys es podran produir uns 100 hm3/any nous que representaran la meitat dels cabals que el Ter aporta cada any a l’abastament de Barcelona. Cal, doncs, el compromís polític i normatiu de retornar al riu Ter la meitat dels 200 hm3 que des dels anys setanta es transvasen a Barcelona. I deixar que circulin pel Ter, si no tots, almenys tants com se’n van a Barcelona. I repensar tots els transvasaments possibles sabent que el menys sostenible de tots és el transvasament del Ter. Però que sense transvasaments d’altres conques no hi ha prou aigua a Barcelona. Ara és l’hora…
Gerent del Consorci de la Costa Brava
Publicat a:
http://www.eic.es/upfiles/comunicats/monografics/20080219_092033monografic08feb12.pdf
És evident que el major problema d’abastament a Catalunya és el de la regió de Barcelona. L’abastament de més de 100 municipis de l’entorn metropolità, on es concentren quasi 5 milions de persones, s’apropa als 500 hm3/any. D’aquests 500 hm3/any, més del 40% —uns 210 hm3/any— prové del transvasament del Ter; el Llobregat aporta uns 125 hm3/any, i la resta, 165 hm3/any, prové de recursos locals que en la seva major part són captacions d’aigües subterrànies. La demanda de l’àrea metropolitana de Girona (Girona, Salt, Sarrià de Ter, Bescanó i Quart) és d’uns 12 hm3/any i l’aportació del Ter a la demanda de la zona de la Costa Brava centre (Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Palamós) és d’uns 7 hm3/any. Així, en conjunt, la demanda dels municipis de les comarques gironines abastats per les aigües superficials del Ter, regulades pels embassaments de Sau, Susqueda i Pasteral, no arriben als 20 hm3/any. És a dir, menys d’un 10% del transvasament del Ter a l’entorn metropolità de Barcelona.
La capacitat dels embassaments (Sau, Susqueda i Pasteral) que regulen el Ter és de 405 hm3. La mitjana d’aportacions als embassaments citats d’aquests darrers tres anys (2005, 2006 i 2007) ha estat d’uns 285 hm3/any, segons dades de l’ACA, i el 2007 ha estat l’any amb menys aportacions, coincidint naturalment amb una disminució de les pluges en la capçalera del Ter d’un 20% respecte a la mitjana dels darrers deu anys (560 mm). Aquest és el problema del riu Ter: la derivació desmesurada de més de 200 hm3/any respecte a la seva aportació mitjana de 285 hm3/any. Tres quartes parts del seu cabal “natural”! Això sí que és un transvasament en tota regla i no una simple “derivació” d’una petita part del seu cabal. Un transvasament que no s’ajusta gens als principis de la “nova cultura de l’aigua” i que tampoc s’ajusta a la legalitat de la vella cultura de l’aigua però que, ara per ara i des de fa més de quaranta anys, assegura l’abastament de Barcelona ciutat, i des de fa uns vint anys complementa i millora la qualitat de l’aigua del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Garraf i l’Alt Penedès.
Es podria pensar de bona fe que aquesta situació és excepcional i transitòria, motivada per: a) la sequera que ens acompanya en els darrers anys, b) l’excés de consumisme i malbaratament dels recursos hídrics, i c) la conseqüència d’un model de creixement urbanístic insostenible. Aquestes característiques —d’excepcionalitat pluviomètrica i transitorietat política— explica que no s’hagi fet res tangible per capgirar la situació en els darrers trenta anys. Per al riu Ter això ha estatdeterminant i l’ha sentenciat a mort…
En la meva opinió, això ha passat per error continuat en el diagnòstic de la situació. En primer lloc, per pensar que no tenim aigua al Ter perquè ara plou menys. És cert que aquest any ha plogut menys, però res de sequera excepcional. En aquest país, plou el que plou i de la manera que plou… Les mitjanes estadístiques són mitjanes i són estadístiques, i les mitjanes pluviomètriques són mitjanes d’anys amb molta pluja i d’anys amb poca pluja. No són constants que s’han de repetir any rere any. I això amb o sense canvi climàtic.
D’altra banda, els embassaments de Sau i Susqueda i la seva capacitat no són un “dipòsit” que la natura ha situat on són per garantir l’abastament a Barcelona. Són obres públiques de la segona meitat del segle XX per assolir determinats objectius (voldria recordar que el nivell dels embassaments de Sau i Susqueda és el 31 de desembre de 2007 de 101 hm3, però que la sequera del 1989- 1990 els va situar a 82 hm3 el mes de maig de l’any 1990). Sau i Susqueda es construeixen per assegurar l’abastament de Barcelona amb els “sobrants” de cabals del Ter després d’abastar Girona i la Costa Brava, regar el Gironès i el Baix Empordà i també per evitar riscos d’inundacions a Girona i produir electricitat, tot assegurant al Ter un cabal circulant mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona, fet que s’ha incomplert de manera reiterada i sistemàtica.
El compliment d’aquest cabal mínim, o del cabal superior aprovat recentment en el Pla de Cabals de Manteniment de l’ACA, representaria l’aplicació de restriccions d’aigua domiciliària a les comarques barcelonines i naturalment això només es pot justificar quan ja no queda aigua als embassaments i quan la televisió ho certifica. En segon lloc, per pensar que s’augmentaran els cabals del Ter fomentant l’estalvi d’aigua. Catalunya en general, i l’àrea metropolitana de Barcelona en particular, té una de les mitjanes de consum d’aigua més baixes de tot Europa. Tots els estalvis són benvinguts i totes les campanyes d’estalvi són convenients. L’estalvi d’aigua és també estalvi d’energia i, per tant, imprescindible per a la sostenibilitat, però ni podem pretendre que tota la política d’abastaments urbans consisteixi en campanyes d’estalvi d’aigua, ni concentrar totes les polítiques de sostenibilitat ambiental en el recurs aigua, que d’altra banda és dels pocs recursos renovables. I si en un futur ens faltés aigua no en podem culpabilitzar el ciutadà per no haver seguit els consells publicitaris d’estalvi.
Cal recordar novament que a Catalunya l’abastament urbà representa un 20% del consum global d’aigua. Podríem també fer estalvis d’aigua allà on es consumeix més aigua. Seria més eficient. El Ter està deixant de ser el riu de les comarques gironines perquè ha esdevingut imprescindible per a l’abastament de les comarques barcelonines per raons elementals: 1) la població a la regió de Barcelona ha augmentat considerablement, 2) s’ha incrementat més encara l’àrea servida pel Ter en el període 1990-2005: Vallès, Maresme, etc., 3) s’han substituït progressivament captacions subterrànies locals (Besòs i aqüífers del Vallès) per aigües de millor qualitat com les del Ter, 4) no s’ha solucionat sinó que ha empitjorat la salinitat i la qualitat de l’aigua superficial del riu Llobregat, i 5) per últim, però no menys important, no s’ha plantejat seriosament res de positiu per a l’abastament de la regió de Barcelona en els darrers trenta anys, que són els anys que fa que la Generalitat té competències hidràuliques.
La discussió sobre el millor dels transvasaments entre el Noguera i el Segre, l’Ebre, i el Roine, culminada per la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i la nova cultura de l’aigua contrària a qualsevol nou transvasament, ha acabat —paradoxalment— perpetuant el pitjor de tots els transvasaments possibles es miri com es miri: el transvasament del Ter a les comarques de Barcelona, de manera que el Ter ja desemboca a Barcelona i no a Torroella de Montgrí, com feia en els darrers segles.
Perduts tants d’anys, ara és el moment de corregir la situació. Tot just ara s’està construint la dessalinitzadora situada al Baix Llobregat que permetrà produir 60 hm3/any per a l’abastament de la zona i sembla que en el termini d’un any pot ser operativa. L’ACA anuncia també la construcció d’una altra dessalinitzadora a Cunit de 20 hm3/any per al 2010 per al Garraf i Barcelonès i l’ampliació de l’existent a Blanes fins a 20 hm3/any per al Maresme. Així en el termini de dos anys es podran produir uns 100 hm3/any nous que representaran la meitat dels cabals que el Ter aporta cada any a l’abastament de Barcelona. Cal, doncs, el compromís polític i normatiu de retornar al riu Ter la meitat dels 200 hm3 que des dels anys setanta es transvasen a Barcelona. I deixar que circulin pel Ter, si no tots, almenys tants com se’n van a Barcelona. I repensar tots els transvasaments possibles sabent que el menys sostenible de tots és el transvasament del Ter. Però que sense transvasaments d’altres conques no hi ha prou aigua a Barcelona. Ara és l’hora…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)