El Consell de l'Aigua qüestiona les noves dessalinitzadores
Font: Avui
| L'òrgan assessor de Medi Ambient considera que no es justifiquen els projectes de Blanes i Cunit per l'elevat cost que impliquen | Baltasar desatén el dictamen crític | Les noves plantes es tramiten ara per "raons d'urgència"
Joaquim Elcacho
El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), òrgan assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua -ACA, del departament de Medi Ambient i Habitatge-, considera que "no es justifica suficientment" que la construcció de dues noves dessalinitzadores a Blanes (Tordera 2) i Cunit-Cubelles (Foix) que planteja la mateixa ACA "sigui preferible a altres solucions alternatives que podrien presentar avantatges d'eficàcia, eficiència i economia". El CUSA qüestiona que la construcció de les noves dessalinitzadores "sigui la millor solució (o la més eficient) a la manca de garantia de subministrament que patim", segons un dictamen aprovat l'octubre passat per aquest òrgan assessor després que l'ACA proposés incloure les noves dessalinitzadores en la planificació hidrològica (tràmit legal per facilitar-ne la construcció).
En el seu dictamen, el CUSA manifesta "la seva preocupació" per la proposta de dues noves dessalinitzadores immediatament després d'haver completat la planta del Prat, que continua funcionant molt per sota de la seva capacitat màxima.
El dictamen del CUSA recorda que la dessalinització té "el cost d'implantació i el consum energètic més elevat de totes les alternatives viables" i proposa "fomentar decididament i igualment d'altres [alternatives] com la reutilització, la regulació i l'intercanvi de recursos".
El CUSA va ser creat el 1998 com a "òrgan deliberant i d'assessorament de l'ACA" i està format per gairebé mig centenar de representants d'universitats, empreses, sindicats, pagesos i organitzacions de veïns, de consumidors i ecologistes. El seu president és el catedràtic de la UPC Rafael Mujeriego.
Contràriament al dictamen del CUSA, el 22 de desembre passat, el departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar un acord pel qual s'inclouen les futures dessalinitzadores Tordera-2 i del Foix en la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya. Les noves dessalinitzadores van ser projectades en plena crisi de sequera però fins ara no estaven recollides en el pla hidrològic català. El departament de Medi Ambient s'acull ara a les suposades "raons d'urgència" que preveu la legislació per incloure noves obres sense necessitat de elaborar un nou pla hidrològic. L'acord aprovat per Medi Ambient en contra de l'opinió del CUSA permetrà declarar aquestes obres d'utilitat pública i facilita l'ocupació urgent dels terrenys afectats.
dijous, 28 de gener del 2010
dimecres, 27 de gener del 2010
La ressaca de la sequera
La ressaca de la sequera
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
Font: El Punt
Dos anys després d'aquella crisi nacional, un llibre recull diverses experiències en la gestió hídrica del país, i serveix al responsable de l'ACA Gabriel Borràs per fer balanç de l'episodi
Quan dos anys enrere tot el país bullia socialment i políticament per l'alarma que generava la falta d'aigua, era habitual sentir en tots els fòrums de debat i per boca de tots els experts que el que estava en qüestió era el model de gestió hídrica de Catalunya. Que en un escenari d'emergència com aquell el soroll impedia debatre el missatge, i que el més adequat era esperar que plogués i que els ànims es calmessin. I llavors sí, planificar el que en deien «solucions estructurals», que garantissin el futur i l'abastament de 5,5 milions de persones. Ha plogut molt des d'aleshores, i l'Agència Catalana de l'Aigua ha seguit el seu full de ruta basat en la recuperació d'aqüífers, l'estalvi, la regeneració de l'aigua i la dessalinització. Tot i això, ha corregut amb menys presses que les viscudes durant la sequera, i lluny del consens tècnic que molts apunten inequívocament cap a la interconnexió de xarxes.
En tot cas, el llibre Els guardians de l'aigua és, quasi sense voler-ho, un exemple d'aquella petició de debat serè que es va fer durant la sequera. Es va presentar ahir a la seu de l'ICRA a Girona, es va gestar a mitjan del 2007, i ha estat publicat per Clipmèdia Edicions, amb Gabriel Borràs i Ramon Balasch com a editors i Arnau Urgell com a coordinador. És un volum ampli que recull cap a quaranta experiències a tot el país. Gairebé tothom que té alguna cosa a dir des del punt de vista estrictament tècnic en la gestió hídrica de Catalunya explica el seu cas; casos englobats en quatre capítols: aigua urbana, aigua regenerada, aigua rural i aigua com a font de desenvolupament local i de recerca. Entre els temes, el Consorci Alba-Ter, el sistema d'aiguamolls d'Empuriabrava i l'ús de l'aigua regenerada a Tossa de Mar. I tot plegat precedit per un pròleg de Gabriel Borràs que s'ha convertit en el protagonista indiscutible del llibre. Borràs és des de fa anys un dels màxims responsables de l'ACA, però l'escrit el signa únicament com a biòleg, a títol personal, perquè no tenia el beneplàcit polític corresponent. Ho va explicar ahir ell mateix. Hi buida el pap, passa comptes i descriu amb tot luxe de detalls i durant més de trenta pàgines el relat de tot el que va haver de viure durant la sequera. Un exercici lloable, malgrat que sigui poc practicat, d'un alt càrrec de l'administració: explicar la seva visió de la història, allò políticament incorrecte però sense el qual mai es pot completar el trencaclosques dels fets. Amb dades i dates, explica per exemple tot el que va passar amb el projecte de portada d'aigües del Segre, critica el comportament deslleial de l'Estat en tot l'episodi per motius electoralistes i avalua les reaccions polítiques, socials i mediàtiques, posant tothom al lloc que considera que es mereix. Com afirmava ahir en la presentació, arriba a la conclusió: «El país estava i està malalt, i ho vam haver d'aguantar durant la sequera.» Va recordar que hi ha moltes inversions necessàries per a la gestió del cicle de l'aigua pendents i que ara no es prioritzen perquè la política no té memòria. Va definir Catalunya, malgrat tot, com un país capdavanter en tècniques de gestió de l'aigua –el llibre n'és una mostra–, i va prometre una reducció del transvasament del Ter, un tema que abans ja havia tret en la presentació el gerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra. De fet, en el pròleg, Borràs qualifica «del tot justificada» la reivindicació social gironina respecte del Ter, i en destaca «la vindicació popular, ben estructurada i tramada en la societat civil», contraposant-la amb el que passava a l'Ebre. Borràs va rebre ahir molts elogis per la seva tenacitat i voluntat de servei al país. I també, com un exemple d'això, per haver escrit un pròleg tan esclaridor com aquest.
diumenge, 24 de gener del 2010
El migrat cabal del Ter, a Rac1
En relació a la planta desalinitzadora i a l'inexistent retorn de cabals del riu Ter, ens han trucat des dels informatius de Rac1, on hem fet aquestes declaracions. Podeu anar directament al minut 9:25.
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
Si en voleu més informació, us podeu descarregar la nota de premsa que vàrem elaborar coincidint amb aquest aniversari. Les dades són reveladores!
dijous, 21 de gener del 2010
Acaben les obres del túnel que unirà els rius Ter i Llobregat
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/21/acaben-obres-del-tunel-que-unira-rius-ter-llobregat/382359.html
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
La nova infraestructura permetrà anar reduint el transvasament d'aigua a Barcelona
BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG La tuneladora Cuca va finalitzar ahir la perforació d'un túnel que transcorre 12 quilòmetres per sota de la muntanya de Collserola i que unirà els cursos del Llobregat i el Ter, cosa que permetrà una major flexibilitat del sistema d'aigua que proveeix Barcelona i el progressiu descens de l'aportació a la ciutat procedent del riu de Girona.
El túnel, una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN) derogat pel Govern, unirà els dos principals centres de distribució d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat, el dipòsit de Fontsanta -a Sant Just Desvern- i l'estació distribuïdora de Trinitat -a Barcelona.
A l'abril s'iniciarà la construcció de la canonada d'acer, d'1,8 metres de diàmetre, i està previst que entre finals d'aquest any i principis de 2011 el sistema funcioni a ple rendiment, cosa que permetrà transportar 4 metres cúbics d'aigua per segon, en el sentit que sigui necessari. El sistema connectarà, així mateix, amb la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, cosa que oferirà majors garanties en el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El sistema Ter-Llobregat ofereix subministrament a 4 milions de persones, la meitat dels quals depenen directament de Fontsanta i Trinitat. En una visita organitzada per a la premsa, els 6 metres de diàmetre de Cuca van abatre l'últim tram que faltava per connectar les dues meitats del túnel.
Vint metres al dia
La màquina, que ha anat avançant amb una mitjana de 20 metres al dia, ha finalitzat els seus treballs després de perforar més de 6 quilòmetres i col·locar al seu torn 4.400 peces de formigó que revestien la galeria al mateix temps que l'excavaven.
L'altra meitat del túnel va ser possible gràcies als onze mesos de treball d'una altra tuneladora, aquesta anomenada Núria, que va excavar un total de 5.600 metres i va acabar la seva activitat a l'octubre.
Les obres han suposat una inversió total de 220 milions d'euros, el 57% dels quals provenen dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, tal com va recordar en declaracions als periodistes el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández.
El túnel de Collserola suposa l'espina dorsal del nou sistema de gestió d'aigües que la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha posat en marxa i que permetrà reduir progressivament el cabal del Ter que proveeix Barcelona, cosa que redundarà en la millora ecològica del riu de Girona. Hernández va explicar que el Govern "complirà" la seva promesa de reduir els actuals 190 hectòmetres cúbics anuals del Ter que arriben a Barcelona fins als 115 l'any 2015, després que es finalitzi la dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la que està ubicada a la Tordera.
Per això, va assegurar que el túnel que travessa Collserola és una "peça capital en la gestió de l'aigua" a l'àrea metropolitana de Barcelona. El túnel, que consta d'uns rails paral·lels a la canonada per dur a terme treballs de manteniment, no albergarà finalment una línia elèctrica d'alta tensió.
Per la seva banda, el gerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte, va explicar que el doble direccionament de la canonada serà possible gràcies a la ?instal·lació de motors de bombament a Fontsanta -situats a 50 metres d'alçada sobre el nivell del mar- que pujarà l'aigua fins a Trinitat.
dissabte, 16 de gener del 2010
Un estudi alerta que els boscos de ribera del Ter i del Fluvià estan molt degradats
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/16/estudi-alerta-que-boscos-ribera-del-ter-del-fluvia-degradats/381297.html
L'informe de l'estat dels rius i rieres a Catalunya el 2009 destaca la recuperació de la qualitat de l'aigua després del periode de sequera
L'informe de l'estat dels rius i rieres a Catalunya el 2009 destaca la recuperació de la qualitat de l'aigua després del periode de sequera
GIRONA | DDG
Els rius de les comarques de Girona i de Catalunya gaudeixen de bona salut però els boscos de ribera d'ambdós costats dels cursos fluvials estan molt degradats. Sobretot els del Ter i Fluvià i els trams baixos dels rius. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'informe de l'Associació Hàbitats-Projecte Rius durant el 2009.
La conclusió generalitzada és que la qualitat de les aigües, en funció de l'índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Una dada que revela que la sequera dels últims anys, i especialment la del 2008, ja està superada i que els ecosistemes s'han regenerat. El que ha empitjorat és la qualitat dels boscos de ribera, ja que en 132 dels 136 trams analitzats la qualitat és moderada o dolenta. La Unió Europea ha definit com objectiu que pel 2015 la qualificació sigui bona. La instal·lació de depuradores, la major conscienciació ciutadana sobre la importància dels rius, i la major afluència de pluges de l'últim any han ajudat molt a millorar la qualitat química de l'aigua. Mentre que respecte als boscos de Ribera, l'informe constata que la major part dels trams degradats se situen als trams baixos dels rius i en zones en les quals la pressió urbanística és més gran. Destaca la invasió de les zones inundables per la construcció i l'ocupació d'aquestes zones. Tot plegat fa que la qualitat de la ribera no millori i que estigui pitjor que altres anys.
Els rius de les comarques de Girona i de Catalunya gaudeixen de bona salut però els boscos de ribera d'ambdós costats dels cursos fluvials estan molt degradats. Sobretot els del Ter i Fluvià i els trams baixos dels rius. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'informe de l'Associació Hàbitats-Projecte Rius durant el 2009.
La conclusió generalitzada és que la qualitat de les aigües, en funció de l'índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Una dada que revela que la sequera dels últims anys, i especialment la del 2008, ja està superada i que els ecosistemes s'han regenerat. El que ha empitjorat és la qualitat dels boscos de ribera, ja que en 132 dels 136 trams analitzats la qualitat és moderada o dolenta. La Unió Europea ha definit com objectiu que pel 2015 la qualificació sigui bona. La instal·lació de depuradores, la major conscienciació ciutadana sobre la importància dels rius, i la major afluència de pluges de l'últim any han ajudat molt a millorar la qualitat química de l'aigua. Mentre que respecte als boscos de Ribera, l'informe constata que la major part dels trams degradats se situen als trams baixos dels rius i en zones en les quals la pressió urbanística és més gran. Destaca la invasió de les zones inundables per la construcció i l'ocupació d'aquestes zones. Tot plegat fa que la qualitat de la ribera no millori i que estigui pitjor que altres anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)