dilluns, 29 d’octubre del 2012

(Cliqueu al minut 15:23)

Entrevista a TV Gi sobre la ICE (Iniciativa Ciutadana Europea) 
per tal d'aconseguir 50.000 adhesions a Catalunya. 

Durant 20 minuts la Lidia Vidal (TVGi) i en Pau Masramon (Ateneu Naturalista - Plataforma Aigua és Vida) repassen les problemàtiques del riu Ter: transvasament, sobre-explotació i, ara, privatització de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL)
Cap comentari:

divendres, 26 d’octubre del 2012

L'aigua és un be públic que s'ha de gestionar públicament.

L'aigua és un be públic que s'ha de gestionar públicament.
                                  (clica aquí per veure el vídeo)
Cap comentari:

dijous, 25 d’octubre del 2012

Presentació al Pont de Pedra de Girona de la ICE europea per evitar la mercantilització dels rius. No a la privatització d'ATLL! encara hi som a temps.

El govern de la Comunidad Autónoma de Cataluña no hauria d'hipotecar el nostre futur com un estat de la UE que conservi el control real dels seus recursos naturals. Els exemples son apabullants: 


Xile: els préstecs del Banc Mundial com a condició imposada al país benefici garantit del 33% en la companyia francesa de l'aigua Suez Lyonnaise des Eaux
Austràlia: El 1998, poc després de prendre l'aigua francesa Suez Lyonnaise des Eaux aigua a Sydney trobat infestat amb paràsits i Cryptosporidium.
Canadà: Almenys 7 persones han mort després d'infectar amb el bacteri E coli en Walkerton, Ontario després de la privatització del control de la qualitat de l'aigua passa al control dels laboratoris d'A & L . La companyia va descriure els resultats de les comprovacions propietat intel · lectual "secret" i es va negar a comunicar-ho.
Marroc: Els consumidors vam veure el preu de l'aigua s'elevi 3 vegades des que l'empresa d'aigua privatitzada a Casablanca.
Argentina: Quan una subsidiària de Suez Lyonnaise des Eaux va adquirir l'empresa d'aigua estatal Obres Sanitàries de la Nació, el ​​preu es va duplicar i es va deteriorar la qualitat de l'aigua. L'empresa es va veure obligada a retirar-se quan els residents es van negar en massa a pagar els seus comptes.
Gran Bretanya aigua i clavegueram varen augmentar un 67% entre 1989 i 1995. La taxa de retir dels beneficis van augmentar un 177%
N.Zelanda: Els ciutadans van sortir als carrers per protestar contra la comercialització de l'aigua.
Sud Àfrica: L'aigua s'ha convertit en inaccessibles, cars i insegurs quan l'empresa Suez Lyonnaise des Eaux es va fer càrrec del subministrament d'aigua a Johannesburg. No hi va haver infeccions generalitzades i milers de persones van veure el seu subministrament tallat.
Bolívia: El 1999, el Banc Mundial va recomanar la privatització de l'empresa municipal de l'aigua a Cochabamba, el Servei Municipal de l'Aigua Potable i Clavegueram (SENIAPA). Els funcionaris del Banc obertament amenaçat amb retenir $ 600 milions del contracte de préstec si Bolívia no va acceptar.
Cap comentari:

dimecres, 24 d’octubre del 2012

“L’adjudicació d’Aigües Ter – Llobregat és inconstitucional”

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2012/10/23/ladjudicacio-daigues-ter-llobregat-es-inconstitucional/

“L’adjudicació d’Aigües Ter – Llobregat és inconstitucional”
Amb aquesta claredat s’han expressat els plens dels Ajuntaments de Vilanova i laGeltrú i Vilafranca del Penedès en el cas que és privatitzés Aigües Ter – Llobregat (ATLL), donat que es produiria un apropiació indeguda del patrimoni municipal
Cap comentari:

divendres, 19 d’octubre del 2012

Presentació a Girona ILP europea per a la protecció dels cabals dels rius

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/585688-lacces-a-laigua-un-dret-huma.html

La Plataforma Aigua és Vida, de la que l'Ateneu n'és membre, ahir varem presentar una ILP d'ambit europeu per tal d'intentar proteguir els cabals de TOTS els rius. També del Ter!
Cap comentari:

dimecres, 17 d’octubre del 2012

EL GRUP DE DEFENSA DEL TER DENUNCIA LA «PRIVATITZACIÓ» DE L'AIGUA EN UN ACTE A VIC

https://acceso360.acceso.com/territori/ca-ES/?mod=TrackingPressViewer&task=default&external=1&companyNewsId=110872833&sig=57ff374404c8fa7e1d7cfb5ded90a1affa4e98c81e5a301c3bd3746762ab8ea3
Cap comentari:

dimarts, 16 d’octubre del 2012

PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA ILP EUROPEA [G I R O N A]


Foto: PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA ILP EUROPEA Performance (El Galliner &)+Roda de Premsa+Recollida signatures PONT DE PEDRA DE GIRONA DIJOUS 18 D'OCTUBRE El pastís de l'aigua de Catalunya no està en venda. La gestió publica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions. Mentrestant no s’apliquen les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa. Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que aproveeix d'aigua potable en alta a 5M de persones, com un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió. Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població. ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel•lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i a les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior) més 600M d'€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions. Al procés de licitació de la gestió d'ATLL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals. AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya. L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors. Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà. Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen. Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró... Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals. Són mals exemples d'això l'ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar. Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral•lela a la progressiva contaminació del medi. Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu. A tot això també denunciem que la privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya. El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. La nostra moció Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis. Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés. Conclusions Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic. Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients. Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis. Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida.



{Per signar, cliqueu a sobre el link del damunt. Gràcies!}

PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA I.L.P. EUROPEA 

Performance (El Galliner & amics) + Roda de Premsa + Recollida signatures 

PONT DE PEDRA DE GIRONA 

DIJOUS 18 D'OCTUBRE A LES 12 DEL MIGDIA 

No s'invita particularment. Adjuntem text de la nota de premsa que els amics de GDT (Grup de Defensa del Ter) avui ens han enviat per l'acte que han portat a terme a la Universitat de Vic. Val fil per randa per explicar el que volem explicar dijous a la roda de premsa al Pont de Pedra. 

El pastís de l'aigua de Catalunya no està en venda. 

La gestió publ
ica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions. Mentrestant no s’apliquen les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa.

Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que aproveeix d'aigua potable en alta a 5M de persones, com un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió.

Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població.

ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel•lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i a les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior) més 600M d'€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions.

Al procés de licitació de la gestió d'ATLL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals.

AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.

L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.

Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà.

Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen.
Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró...

Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals.

Són mals exemples d'això l'ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar.

Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral•lela a la progressiva contaminació del medi.

Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.

A tot això també denunciem que la privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.

El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.


La nostra moció

Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis.

Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

Conclusions

Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic.

Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.

Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.

Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida.
Foto: PLATAFORMA "AIGUA ES VIDA" PRESENTA ILP EUROPEA Performance (El Galliner &)+Roda de Premsa+Recollida signatures PONT DE PEDRA DE GIRONA DIJOUS 18 D'OCTUBRE El pastís de l'aigua de Catalunya no està en venda. La gestió publica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions. Mentrestant no s’apliquen les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa. Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que aproveeix d'aigua potable en alta a 5M de persones, com un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió. Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població. ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel•lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i a les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior) més 600M d'€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions. Al procés de licitació de la gestió d'ATLL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals. AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya. L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors. Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà. Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen. Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró... Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals. Són mals exemples d'això l'ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar. Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral•lela a la progressiva contaminació del medi. Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu. A tot això també denunciem que la privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya. El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. La nostra moció Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis. Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés. Conclusions Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic. Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients. Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis. Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida.
Cap comentari:

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Un article molt interessant del Sr. Joan Gaya

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/2012/09/24/article-ter-llobregat-miopia-i-desamor/
Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)