La derogació del decret de sequera i el ter

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020200_4_312153__Opinio-derogacio-decret-sequera

PONÇ FELIU

El passat 13 de gener, la Generalitat, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua, va derogar el Decret de Sequera, vigent des de feia prop de dos anys Aquesta notícia, fruit de les recents i abundants pluges d'hivern és, a priori, un fet positiu del qual, des del Consorci Alba-Ter, ens n'alegrem. Tanmateix, és el moment ara, d'anar més enllà i fer un parell de reflexions entorn al riu, la pluja i l'aigua a les nostres comarques.

En primer lloc, des del Consorci Alba-Ter entenem que si l'ACA ha fet aquesta proposta de derogació del Decret de Sequera, és perquè ha realitzat un càlcul i una previsió de l'aigua emmagatzemada als embassaments, a partir del qual es podrà garantir un funcionament "normalitzat" del país (la seva indústria, agricultura, usos domèstics, usos urbans, etc.) i, especialment, es podrà garantir el cabal ecològic del riu Ter. Aquest cabal, establert per part de la mateixa ACA en el Pla de Manteniment de Cabals és de 4,60 m3/s d'octubre a març, 5,98 d'abril a maig, 4,60 durant el juny i 3,68 de juliol a setembre.

Per tant, és de lògica evidència que derogar el Decret de Sequera hauria de significar inequívocament, garantir el compliment del matrix Pla de Cabals de Manteniment aprovat i establert per la pròpia ACA. En aquest sentit, des de la derogació del Decret de Sequera, del total de 16 dies transcorreguts, només en 6 d'ells (entre el 10 i el 14 de gener i el 25 de gener), s'ha complert el Cabal de Manteniment aprovat per la mateixa ACA (4,6 m3/s) i, el més greu, durant 7 dies el cabal ha estat inferior a 3m3/s, fet que és un nou incompliment de la Llei del Ter de l'any 1959.

Aquestes dades evidencien que si el cabal del Ter segueix essent aquest, la mesura de derogació del Decret és il·lògica, injusta i novament discriminatòria per a l'aigua del Ter i per al nostre territori. Això significa que, a dia d'avui, novament omplim piscines i fem anar fonts ornamentals de les nostres comarques i de bona part de les de Barcelona, amb el cabal ecològic del mateix Ter, una veritable perversió de la gestió hídrica al nostre país! Des del Consorci, però, entenem que es corregirà aquesta situació de "desajustament inicial postsequera" i el Ter comptarà ben aviat amb el cabal que li correspon; estem convençuts tant de la coherència de l'ACA com del fet que no haurem de demanar, novament, entrar en situació de Decret de Sequera perquè el riu no porta l'aigua que es mereix, l'aigua que exigeix el Pla de Cabals de Manteniment.

D'altra banda, ara és també un moment de reflexió. Un moment per no passar pàgina massa de pressa. Hem viscut uns mesos molt crítics; l'aigua ha escassejat, la pagesia no ha pogut regar com hauria volgut, el paisatge dels rius ho ha notat, com també l'activitat turística i les perspectives d'iniciatives econòmiques i industrials. El riu ha vist alterats significativament els seus hàbitats i ecosistemes, amb invasions d'espècies al·lòctones i amb pèrdua o regressió d'espècies escasses o amenaçades a casa nostra. És el moment, doncs, de treballar perquè no es torni a produir aquesta situació. Treballar com està començant a fer el Govern de comú acord amb la pagesia per a la modernització i optimització de l'aigua en conreus. Treballar per a la construcció de noves infraestructures hídriques. Però fa falta, sobretot, que aquesta gran conscienciació social sobre la finitud i limitació d'aquest recurs que és l'aigua, que aquesta mobilització popular vers la defensa i salvaguarda d'un riu i un territori, segueixi present en el dia a dia; hem de ser conscients que la feina no s'ha acabat. Tard o d'hora deixarà de ploure i no podem tornar a viure un episodi com el del darrer any. Ni el riu ni les persones, ni els conreus ni el nostre paisatge.

És el moment d'aprendre tots plegats la lliçó i tenir-la present ara i a tothora en un futur.