divendres, 3 de juliol del 2009

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

Medi Ambient es compromet a reduir a la meitat l´aigua transvasada del Ter el 2015

Font: Diari de Girona

El retorn començarà aquest 20 de juliol, data oficial de la posada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat

GIRONA | ROSER REYNER A finals de febrer de l'any passat, i enmig d'un dur període de sequera, es va anunciar en una declaració oficial a Celrà el compromís del Govern d'anar reduint el volum d'aigua del Ter transvasat cap a Barcelona a partir de la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Malgrat la declaració de Celrà, fa tot just un mes s'encenien les alarmes del territori quan, en una visita a aquesta infraestructura, no posava data a l'inici del retorn del cabal del Ter. Però finalment ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va calmar els ànims en anunciar que la desssalinitzadora començarà a funcionar el dia 20 d'aquest mes, i que des d'aleshores i fins a l'any 2015 es reduirà a la meitat el cabal que des del Ter es transvasa anualment cap a Barcelona. Un anunci esperat que va provocar satisfacció amb matisos i demandes al Consorci Alba-Ter, i reserves entre els representants de la Cambra de Comerç.

Baltasar, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernàndez, i del delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, es va reunir amb una vintenta de regidors i alcaldes, amb membres d'Alba-Ter i de la Cambra, i amb representants de les comunitats de regants. A tots plegats els va explicar que, tenint en compte les noves eines amb què es preveu abastir l'àrea de Barcelona (dessaladores del Prat, la Tordera i el Foix, i regeneració d'aigua del Llobregat i el Besòs) i comptant amb les xifres d'estalvi d'aigua registrades en els últims temps, d'aquí a sis anys les derivacions d'aigua del Ter cap a la regió metropolitana se situaran en 115 hm3 anuals.

Això és la meitat del cabal que es transvasa de mitjana cada any des que l'aigua del Ter es va començar a dur cap a Barcelona: més de 200 hm3, que es capten sobre la base d'una llei del 1959, i que l'any passat, per la sequera, van ser poc més de 153.
El conseller va subratllar que la planificació del seu departament dóna màxima prioritat, pel que fa a l'aigua del Ter, "a l'abastament urbà de Girona i la Costa Brava Centre, en segon lloc, a les comunitats de regants i en tercer lloc, al manteniment del cabal ecològic del riu". Tres prioritats, va dir, "que van per davant de la portada d'aigua cap a Barcelona".

També va anunciar que l'anomenat Pla sectorial de cabals de manteniment, que en el cas del Baix Ter s'ha d'aprovar d'aquí a poc menys d'un any, canviarà els criteris: el cabal de manteniment , el mínim que ha de tenir el riu en condicions normals, serà d'entre 3 i 4,8 m3/s desembassats al Pasteral, en lloc de 3 m3/s al pas del riu Ter al Pont de la Barca. Amb tot, en futurs períodes de sequera no s'hauria d'arribar als baixíssims cabals que va assolir el 2008 el riu a Girona (fins a 0,3 m3/s), i que establí un cabal mínim al Pasteral d'entre 1,3 i 2,2 m3/s.

Felicitacions, i dubtes

Noves xifres i un ambiciós compromís polític que van ser acollits amb cautela des del territori. Des del Consorci Alba-Ter, el seu president, Francesc Camps, va mostrar-se satisfet de l'objectiu del Govern català, però va recordar-li que s'ha d'aconseguir amb un treball compartit entre tots els agents implicats. I el vicepresident, Ponç Feliu, va advertir l'ACA que, tot i que surt més car produir aigua a les dessaladores que dur-la des del Ter, el riu necessita "tenir com més aigua millor per tenir un estat òptim", de manera que encara que "el cabal sigui acceptable", s'ha d'exigir seguir obtenint l'aigua de les dessaladores. També va demanar canviar el "pervers" nom de sistema Ter-Llobregat, i va instar l'ACA a no comptabilitzar l'aigua de la séquia Monar en calcular el cabal del Ter al seu pas per Girona. Des de la Cambra, Pere Cervià va apel·lar a la "precaució" i va mostrar les seves reserves quant a les possibilitats tècniques de dur a terme el compromís del Govern.